La Franja

a

Ja fa quatre Viles i gents que dono voltes a la gestió del multilingüisme: que si la pau multilingüe a Suïssa, que si els esforços per mantindre el francès nordamericà al Quebec, que si la importància del poder al neerlandès de Bèlgica. Però què hi fotem en tot això, aquí, al Matarranya, en la nostra llengua?

Source: La gestió del multilingüisme: la nostra llengua al Matarranya (Viles i Gents) | Xarxes socials i llengües

Programa del MAGAZIN del dissabte 22 de febrer de 2025
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:45- 11:55.- “ Concurs de Relats Breus” de La Veu del Baix Matarranya, patrocinat per l’Ajuntament de Favara. Daniel Baquer.
11:55-12:30.- ÀGORA.- “Anècdotes a la teva vida ”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Quintos 2025. Adrian Balaguer. Preparant la festa del dia 1 de març.
12:40- 12:55.- Alèrgies i intoleràncies alimentàries i com es reflexen en les etiquetes dels productes. Laura Gandul, dietista – nutricionista.
12:55-13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver.
13:10-13:25.- Natxo Sorolla, sociòleg.
13:25-13:40.- Fi de la temporada de caça. Marcos Víctor Calleja, president de la societat de caçadors de Favara.
13:40- 14.- A concretar…
Participants.- Daniel Baquer , Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Adrián Balaguer, Laura Gandul, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Natxo Sorolla, Marcos Víctor Calleja, Marcos Calleja i Elías Satué.

El passat dia 25 de gener, a Pena-roja, la xerrada de Patricia Buckley va oferir una oportunitat única per connectar amb el testimoni de Henry Buckley, un fotoperiodista que va capturar moments decisius de la història a Terol. Des de la seva càmera i amb les seves cròniques va immortalitzar la dura realitat de la guerra. A través de les paraules de la seva neta, Patricia, es va poder reviure, a més de la seva figura, la de molts altres que van quedar oblidats en els racons foscos de la memòria col·lectiva. Continuar llegint… Henry Buckley, vida i mort de la República

Lo passat mes de novembre vam presentar lo llibre de fotografies Nonasp. 1893-1935, i durant la presentació, vam ensenyar vàries imatges de l’interior de l’ermita, en les que es podie veure com ere lo retaule i la talla de la Mare de Déu de les Dos Aigües que hi havie en aquells moments. En este context, vam explicar que la tarde del 26 de juliol de 1936, havent començat la Guerra Civil, un grup d’anarquistes va destruir l’espadanya i van cremar lo retaule barroc i la imatge de la Mardedéu.

Durant los dies de Nadal, una tarde vaig a anar a ca Marisé Suñer i Claudio Alfonso, que havien vingut a la presentació del llibre i m’havien oferit explica’m una història.

Continuar llegint… Lo manto de la Mardedéu

Un estudi del Centre de Recerca i Tecnologia Agroalimentària d’Aragó (CITA en les sigles castellanes) va detectar fa uns anys 59 varietats autòctones de fruita a la comarca de la Serra d’Albarrasí, entre prunes, mançanes i peres —la resta de fruites, degut al fred, no s’hi crien— i plantejava la conveniència de recuperar-ne alguna o algunes com a varietats d’interès comercial. Per contra, a les tendes, només es troben dues o tres varietats, com a molt, de pera, mançana i pruna i, a més, totes venen de molt lluny. El patrimoni fruiter desapareix i no pareix que sigui degut a la manca de qualitat i rendibilitat comercial. L’homogeneïtzació fruitera ajuda, suposo, a la producció massiva a l’unificar els tractaments fitosanitaris i les dates de collita. Per buscar una explicació.
Continuar llegint… Persimon contra caqui

Alguna volta vos haveu preguntat per què encenem fogueres per a Sant Antoni? La tradició judeo-cristiana no té festes on hi hagi un protagonisme del foc, i encara aixina a dies com avui, o com Sant Joan, les espurnes són les protagonistes. I per què considerem a Sant Antoni el patró dels animals? Si ell va ser un eremita del desert? El motiu, per a sorpresa de ningú, guarda relació amb les festivitats paganes.

Al gener, les antigues aldees romanes celebraven la festa de la Sementivae, on s’agraïa als matxos i mules i bous de cultiu pel seu treball. No oblidem que, durant aquell temps, els animals eren fonamentals per a la economia familiar. Durant els dies que durava la festa, es deixava descansar els animals, i inclús els passejaven pel carrer amb corones de flors! Per magnificar la festa, s’encenia una foguera i es muntava una gran festa.

Continuar llegint… Espurnes paganes

Fa temps que segueixo amb interés la iniciativa de Marta Lloret, coneguda com La Caçadora de masies. La seva història és ben curiosa. Va descobrir la seva passió pel món de les masies mentre estudiava Humanitats, a través d’una primera feina amb la Fundació Mas i Terra. Des d’aleshores, aquesta fascinació s’ha convertit en una missió personal: salvar masies deshabitades i recuperar la seva memòria.

Lloret combina el seu treball amb el projecte Masiaire, que connecta propietaris de masies amb possibles masovers. Això no només evita l’abandonament, sinó que també revitalitza el patrimoni rural. La seva tasca és admirable, i el seu llibre Masies de Barcelona, acompanyat d’una exposició al Palau Robert, n’és una bona mostra.

Continuar llegint… Caçadora de masies

Com ja és una vella costum, enguany al nostre poble també ens hem abocat al més que incert 2025, fent gambirots en totes les formes possibles: equipats en barrets de plàstic, garlandes i cabelleres de colors, mata-sogres desafinats, o la prova pràctica de la roba íntima de color roig.

Com les aventures dels joves la nit radera de l’any mereixen tractament a part, ens centrarem en els dos grups de més edat.

Continuar llegint… Benvingut 2025

Hi ha tot de saberuts (ara en diuen ‘coachs’) que ens exhorten a abandonar la nostra ‘zona de confort’. És una cosa que em costa d’entendre, perquè tinc la impressió que les persones tendim a buscar precisament aquest confort, que jo considero un sinònim de benestar (una altra de les paraules màgiques dels nous gurus). Es veu que, per sentir-nos realitzats, hem d’anar sempre més enllà, iniciar projectes, afrontar nous reptes. Per a què? Suposo que no serà per arribar a la blasmada zona de confort, no? Els que segueixen aquestes premisses, és a dir, els que no paren mai de marcar-se nous objectius, en realitat ja han trobat la seua zona de confort: el seu estat ideal és la superació continua; per tant, quan arriben a un punt que altres considerarien de plenitud, cauen en la insatisfacció. I això és perquè, paradoxalment, han eixit de la seua zona de confort, que no és altra que, oh sorpresa!, la fugida constant de la zona de confort.  Continuar llegint… Zona de confort

La Emisora de Radio LA VEU DEL BAIX MATARRANYA, en colaboración con el excelentísimo Ayuntamiento de Fabara, convoca la celebración del III CERTAMEN LITERARIO DE RELATO CORTO “LA VEU DEL BAIX MATARRANYA”. www.escritores.org

El Certamen Literario tendrá las siguientes bases:

PRIMERA.- El ámbito del Certamen es la Comarca del Bajo Aragón Caspe-Baix Aragó Casp. Serán admitidas en el Certamen tanto las personas residentes en las distintas poblaciones de la Comarca como aquellas que lo hicieron en su infancia.

SEGUNDA – Se establecen una única categoría:

• ABSOLUTA – Desde los 14 años (nacidos hasta 2010 incluido).

TERCERA – El relato podrá presentarse indistintamente en castellano o catalán, concursando ambos idiomas en una única categoría.

CUARTA.- El tema de esta segunda edición será libre en todos los sentidos. El relato presentado ha de ser original, inédito y no haber sido premiado ni seleccionado en ningún concurso literario antes de la terminación total de éste. Sólo podrá presentarse un trabajo por autor.

QUINTA.- La extensión del documento será entre dos y cuatro hojas DIN A4, por una sola cara, mecanografiadas a doble espacio y un tamaño de letra 12. Con el ánimo de incluir a todos los grupos de edad, el trabajo podrá presentarse de manera manuscrita, procurando que sea perfectamente legible.

SEXTA – Los trabajos podrán presentarse por correo electrónico, indicando en el asunto del mensaje el título del relato y en el cuerpo del mensaje los datos personales (nombre, apellidos, teléfono de contacto y fecha de nacimiento) a la siguiente dirección: lvbm.fm@gmail.com
O bien remitiéndolos a:
III CERTAMEN RELATO CORTO “LA VEU DEL BAIX MATARRANYA”
Ayuntamiento de Fabara
Plaza España, 1 – 50793 FABARA (Zaragoza)

Acompañando el relato de un sobre cerrado con el título del relato en el exterior y los datos personales antes indicados (nombre, apellidos, teléfono de contacto y fecha de nacimiento) en el interior. El plazo improrrogable de admisión de los trabajos finaliza el 31 de marzo de 2025.

SÉPTIMA.- El jurado estará compuesto por un miembro de la Junta de la Emisora La Veu del Baix Matarranya, un representante del Ayuntamiento de Fabara y un vocal designado por el Centro Educativo CRA DosAguas. El jurado, cuyo fallo será inapelable, podrá declarar los premios desiertos. Asimismo, está facultado para resolver toda cuestión de su competencia que no hubiese quedado establecida de modo explícito en las presentes bases. El fallo se hará público y los ganadores serán informados personalmente por teléfono o e-mail.

OCTAVA.- El acto de entrega de los premios se realizará el día 23 de abril de 2025 en un lugar y hora que se comunicará a su debido tiempo, siendo condición indispensable para tener derecho a premio estar presente en dicho acto o representado por persona debidamente autorizada.

NOVENA.- LA VEU DEL BAIX MATARRANYA procederá a la lectura de los trabajos premiados en su MAGAZINE semanal. Los trabajos podrán ser leídos por los mismos autores o bien por un locutor de la emisora. Aquellos trabajos no premiados también podrán ser leídos en el citado programa siempre y cuando los autores no expresen lo contrario en los quince días posteriores a la entrega del premio.

DÉCIMA.- La dotación de los premios se establece de la siguiente manera:

• Primer premio: 200 euros
• Segundo premio: 100 euros

Todos los relatos premiados serán publicados dentro del LIBRO DE FIESTAS DE SANT ROC 2025.

UNDÉCIMA.- La participación en este concurso significa la plena aceptación de estas bases.

III Certamen Relatos LA VEU DEL BAIX MATARRANYA

Programa del MAGAZIN del dissabte 15 de febrer de 2025
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:45- 11:55.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad.
11:55-12:30.- ÀGORA.- “Coneixem la nostra comarca?; què trobes a faltar?”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª Ráfales, “Lo Gravat”
12:55-13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver.
13:10-13:25.- El cine. Lifo Ros.
13:25-13:40.- Refranys del Quixot. Bienvenido Giménez.
13:40- 14.- Entrevista (a concretar)
Participants.- Yolanda Abad, Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Josep Mª Ráfales, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Lifo Ros, Bienvenido Giménez, Marcos Calleja i Elías Satué.

L’ENQUESTA DE JEAN-JOSEPH SAROÏHANDY A RODA D’ISÀVENA L’ANY 1905

Óscar Latas Alegre

Artur Quintana i Font

https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000510/00000030.pdf

Source: 00000030.pdf