Skip to content

La Franja

Actualitat sobre la Franja de Ponent

Archive

Category: Llengua

Mapa toponímic Maella

jul. 25
Matarranya, Normalització del català

Comments Off none Read more

Situació del benasquès, segons Henri Boyer

jul. 24
Aragonès, Ribagorça

Glotopolítica de la resistència en territoris amb llengües romàniques vulnerables. Recensió d’Alén Garabato, Carmen, Djordjevic Léonard, Ksenija (eds.). (2022). Agir en terrains vulnerables. Enquêtes et études ethnosociolinguistiques

En el siguiente capítulo (pp. 51-66), Henri Boyer se aproxima a la situación del benasqués o patués: una variedad de aragonés ribagorzano hablada en el valle de Benasque y alrededores, en el extremo nororiental de Aragón, España. El reputado sociolingüista advierte de su alto grado de vulnerabilidad y su intensa situación de minor(iz)ación con respecto al castellano, a pesar de que el 60 % de la población local continúe utilizando el patués en su cotidianidad. No obstante, Boyer reconoce con interés que el patués está fuertemente patrimonializado en este enclave y sus hablantes lo celebran como una “authentique langue” (p. 54), tratando de involucrarse en su uso y conservación, mediante diversas acciones militantes. Este compromiso se evidencia en los discursos analizados, en los cuales los informantes dan testimonio de un ejercicio mayoritariamente colectivo de lealtad y de apego a su comunidad lingüística. El estudio de Boyer complementa, por tanto, la reflexión iniciada en el capítulo anterior sobre el peso importante que tienen, para la continuidad de una lengua, los microactos glotopolíticos de los hablantes y, en definitiva, las dinámicas alternativas a la sustitución lingüística que operan “de abajo hacia arriba”. Igualmente, el autor lanza un interrogante sobre el rol que puede ejercer en estos enclaves el turismo, como un posible aliado para el despertar del filón identitario y de
la normalización.

PDF (Español)

Comments Off none Read more

170 firmas en Calaceite para que el Catalán se ofrezca en horario lectivo en el IES Matarraña

jul. 20
Activisme, Ensenyament, Matarranya

Source: 170 firmas en Calaceite para que el Catalán se ofrezca en horario lectivo en el IES Matarraña

Más del 95% de los padres y madres de la localidad respaldan que la optativa se imparta dentro del horario normal del centro y no en séptima hora

20 alumnos se han examinado de la Evau 2020 en el IES Matarraña de Valderrobres./ L.C.
Imagen de archivo del IES Matarraña de Valderrobres./ L.C.

Javier de Luna18 07 2023

Un total de 174 padres y madres calaceitanos han presentado un documento firmado por todos ellos para exigir que el IES Matarraña incluya la asignatura optativa de Catalán dentro del horario lectivo, de 8.30 a 14.25. Tras la implantación de la Lomloe está previsto que en los cursos de 1º y 2º de ESO esta asignatura se imparta en séptima hora, de 14.30 a 15.20. Algo que para estas familias supone «imposibilitar» de facto el asistir a esta asignatura.

Los firmantes, padres de alumnos del IES y del colegio de la localidad, suponen el 97% de las familias de Calaceite con hijos que cursan estudios de Primaria, Secundaria y Bachillerato. «Hemos constatado que en Calaceite tenemos muy claro que nos parece muy útil que nuestros hijos aprendan y estudien el catalán. Tenemos firmantes de todo el espectro político, religioso y cultural», afirma Susana Martí, una de las madres que impulsó la recogida de firmas casa por casa. Los organizadores de la recogida de firmas subrayaron que actualmente son 30 los alumnos de Calaceite que estudian en el IES Matarraña de Valderrobres y creen que con el modelo propuesto es «inviable» que los jóvenes puedan optar a esta asignatura.

La recogida de firmas surgió tras la queja manifestada por la Associació de Pares i Mares en Defensa del Catalá, Clarió, a finales de junio. Desde la entidad se planteó que el IES aumentase sus horas lectivas semanales y reajustase sus horarios para incluir al catalán dentro del horario lectivo. Celebró el pasado día 26 una reunión informativa en la sede de la Comarca del Matarraña que contó con la presencia de decenas de madres y padres y en la que se expusieron ejemplos de otros institutos de las comarcas catalanohablantes de Aragón como los de Tamarite, Maella, Fraga y Mequinenza. «Es el único instituto de Aragón en el que se imparte el catalán en séptima hora. Nos parece que es una manera de directamente hacer imposible que nuestros hijos estudien su lengua materna», añade Martí. Días después de la citada reunión, desde el centro educativo subrayaron que de cara al próximo curso es «inviable» el reajuste de horarios que demandan algunas de las familias.

El transporte, principal escollo

Los padres y madres subrayan que además del sobresfuerzo que supone para los estudiantes quedarse en el centro hasta las 15.30, el problema se ve agravado por el transporte. Son los propios padres los que deben hacerse cargo de recoger a sus hijos a la citada hora. Otros recurren a un servicio de taxi. Educación ya se comprometió el año pasado a pagar estos desplazamientos pero lo cierto es que la partida presupuestaria aún no se ha ejecutado.

Por su parte, desde el centro educativo reconocieron esta situación y destacaron que la modificación de las rutas de transporte supondría otro de los escollos para el demandado reajuste horario.

Comments Off none Read more

Mazaleón reivindica la cultura con La Nit en Blanc cargada de ambiente

jul. 17
Matarranya, Normalització del català

Source: Mazaleón reivindica la cultura con La Nit en Blanc cargada de ambiente

Comments Off none Read more

Crònica legislativa d’Aragó. Segon semestre de 2022 | García Fernández | Revista de Llengua i Dret

jul. 14
Aragonès, Llengües a Aragó, Normalització del català

Source: Crònica legislativa d’Aragó. Segon semestre de 2022 | García Fernández | Revista de Llengua i Dret

Fernando Javier García Fernández

Resum

El text recull les novetats normatives que afecten als usos, als drets lingüístics i al règim jurídic de les llengües a Aragó aprovades durant el segon semestre de 2022, sense que existeixi cap tipus de jurisprudència.
Comments Off none Read more

La banda valenciana ZOO enseña a rapear y a hacer murales en Peñarroya de Tastavins

jul. 7
Activisme, Matarranya, Normalització del català

Source: La banda valenciana ZOO enseña a rapear y a hacer murales en Peñarroya de Tastavins

Comments Off none Read more

La banda Zoo deja su huella de color y música en Peñarroya de Tastavins

jul. 7
Matarranya, Normalització del català

Source: La banda Zoo deja su huella de color y música en Peñarroya de Tastavins

Comments Off none Read more

Artur Quintana: Clots i tapiats | Viles i Gents

jul. 6
Viles i gents

Source: Clots i tapiats | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 13 de maig del 2023)

Els clans, pobles, nacions i imperis quan s’apoderen d’uns altres solen sotmetre’ls a genocidi: esclavitzant-los, i quan això no és viable, s’esforcen en destruir-los la llengua i la cultura que aquella conforma,  o també, per fer més via, els forcen a desterrament, a l’exili o els assassinen. Els exemples, com tothom sap -o hauria de saber-, són legió, i les excepcions comptades. Els vençuts fugen, si en tenen ocasió, i com que no sempre es poden endur els béns, miren d’amagar-los: les joies i monedes en clots, i els llibres i papers, tan valuosos i fràgils, tapiant-los a les parets de les cases, tot confiant en un possible retorn. De gerres enclotades amb joies i monedes n’hi ha exemples a muntó des d’antic, però no sovintegen els llibres i patracols entapiats. Us en parlaré de dos exemples que em toquen de molt a prop, i que entenc que no us haurien de deixar indiferents. El primer entapiat es de Calanda, a tocar de ca meua a la Codonyera, l’any 1988 quan en fer obres en una casa on ara hi ha un espai a les carreres de Jesús i Nueva aparegué entapiat un sac amb textos alcorànics, de litúrgia i dret musulmà en àrab i en ‘aljamia’. La casa havia estat dels Moferaig, rica família de mercaders documentats des del XV, i  que el 10 de juliol del 1610 foren deportats il·legalment per l’Estat. De la família Moferaig se’n perden les noticies després de la deportació. L’altre entapiat va ser a Barcelona al 21 de la carrer de Sant Pau, al Raval, també no gaire lluny de casa a Gràcia. Allà de 1901 a 2021 hi havia hagut l’Editorial i Llibreria Millà, especialitzada en teatre català. Quan al gener del 1939 era imminent l’ocupació de Barcelona pels sediciosos, els Millà temeren, amb raó, vist com aquells procedien, que els destruirien el ric fons de textos teatrals catalans, i seguint l’exemple dels Moferaig, els entapiaren. Tingueren més sort que els calandrins: el 1945 els van anar traient de l’entapiat i venent-los d’amagat a qui tenien confiança.

Artur Quintana

Comments Off none Read more

Antoni Bengochea: Comparacions odioses, o no | Lo Cresol

jul. 6
Lo Cresol

Source: Comparacions odioses, o no | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el 20 de maig del 2023)

Segons la dreta votar esquerra és votar ETA i Okupació. Segons l’esquerra votar dreta és Frankisme i desnonaments. Som en campanya electoral i val tot. Per això es pot dir que ETA va assassinar a unes 860 persones, i el “frankisme” va practicar el terrorisme de estat matant a unes 50.000 només en temps de pau (segons les aproximacions més baixes). Clar que per a la dreta el terrorisme etarra és pobre, míser i de baixa estofa, bast i repugnant, amb atemptats davant de tota la gent, mentre que els afusellaments frankistes són patriòtics, organitzats i en llocs discrets i lluny de la gent. Per cada okupació (de les quals les violacions de domicili són menys del 1%) hi ha quatre desnonaments. Segons aquesta proporció per cada hora informativa dedicada a l’okupació, n’hi havia d’haver quatre dedicades als desnonaments. Però per a la dreta les víctimes de l’okupació són “gent de bé”, mentre que les víctimes dels desnonaments són lumpen, brossa ciutadana, pobralla pútrida. D’altra banda, per cada hora informativa dedicada al terrorisme etarra, li correspondrien 58 hores al terrorisme d’estat frankista (però això és passat remot, res a veure amb ETA que és de rabiosa actualitat).  Hi ha un altra diferencia: mentre que dels candidats de Bildu n’hi ha molts que han estat condemnats (en realitat menys del 1%) i han complit les  seves condemnes, els terroristes d’estat frankistes mai hi han estat, perquè la Llei d’Amnistia els va lliurar a tots. Perquè cal recordar que els fonaments de  la nostra democràcia se sostenen sobre la impunitat del terrorisme d’estat frankista. També cal recordar que durant l’“exemplar transició”, hi va haver assassinats provocats per l’extrema dreta i les forces de seguretat (més de dos-cents), amb importants responsabilitats d’autoritats polítiques molt notables, com Fraga Iribarne i Martín Villa. Però és igual, la presidenta de la CAM, Isabel Díaz Ayuso, ho negarà tot, i així ho faran els informadors que treballen per a ella i per a l’oligopoli de la comunicació: Florentino, Ferreras, Inda, Ana Rosa…, o el gran Berlusconi (gran amic de Putin). I teniu present: sense frankisme no hagués existit ETA.

Antoni  Bengochea 

Comments Off none Read more

Tomàs Bosque: La campana que plore | Viles i Gents

jul. 6
Mesquí, Viles i gents

Source: La campana que plore | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 19 de maig del 2023)

Les campanes parroquials, en tant que instruments musicals, també poden despertar les emocions de pena, alegria, festa, diversió… o fer plorar per les desgràcies. Un efecte, el del plany i la tristor que transmeten si sabem fer-les sonar com ho feien los sacristans d’abans dels anys seixanta, quan els de la meua generació fèiem d’escolanets i mos sabíem de memòria lo repertori en llatí, de misses, enterros, rosaris i oficis de difunts. Com també los diferents tocs de la campana Gorda, que han anat desapareixent així com s’han perdut los rituals i tradicions als que servien.

Però una cosa és que una campana gran se planygue per la gràcia del campaner, i un altra molt diferent que sempre sono malament tocant les hores en lo martell elèctric que li pegue des de fora. Lo que mos fa pensar que eixe martell o percutor de les hores, no està posat al millor punt, ni de la millor manera. I tot deu vindre d’una afinació final poc exigent. Perquè tenim constància que de la fàbrica on es va fondre, la campana nova va eixir molt ben acabada.

Estarie bé que després d’estos arguments en vespres d’eleccions municipals, los nous responsables de l’Ajuntament de la Codonyera se pararen a escoltar, encara que només fore un instant, la queixa inaudible (per ara) de tota la gent del poble i els que estan de pas, que a totes les hores del dia i de la nit han de suportar eixe: Taaannnynyny…!, Taaannynyny…!, Taaannynyny…!, que done mala gana d’escoltar. Quan en una campana nova ben afinada, les hores i altres tocs ocasionals, han de sonar de forma clara, llímpia i natural: Taaaaannn…! Taaaaannn…! Taaaaannn…!

I com no vull desentendre’m de col·laborar en la solució del problema, crec que lo primer que s’hauria de fer és visitar lo campanal d’Alloza, on tenen una associació de bandejadors i una campana més gran que la «Valera»; i també lo de Valldalgorfa, per la forma que han posat els martells elèctrics a la paret. Cal veure campanes que sonen molt bé, al costat de casa, i aplicar la mateixa solució al nostre campanal.

Tomàs Bosque

Comments Off none Read more

Vicent Pallarès: L’estigma de la pagesia | Viles i Gents

jul. 6
Viles i gents

Source: L’estigma de la pagesia | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 26 de maig del 2023)

Des de fa molt de temps, les matances de camperols apareixen puntualment als mitjans de comunicació on, com a molt, ocupen uns segons dels informatius. De vegades, les xifres ens fan perdre la dimensió del problema. La globalització i els grans fluxos d’informació que trobem a la nostra societat fan que ara ens siga molt més fàcil assabentar-nos d’aquest fet. Tot i això, en moltes ocasions no surten a la llum. .

Líders camperols que s’enfronten a una multinacional que vol fer un gran projecte en terres; que denuncien els problemes ecològics d’un determinat indret. Pagesos que es veuen, sense desitjar-ho, enmig d’un conflicte armat i que han de deixar les seves terres, que queden sense cultivar. Una situació que ens podria semblar a la dels masovers que es van trobar entre la Guàrdia civil i els maquis en aquestes contrades allà cap els anys 50.

Encara segueix l’estigma que la pagesia, com si fossin humans de segona classe, com persones que no passa res si moren, tot i que, en molts indrets del món, són els que produeixen el menjar que manté a les societats. Em ve al cap la distinció social que es feia al territori quan es moria un masover. Em ve al cap la frase que en alguna ocasió es deia als pobles quan tocaven les campanes a morts: «Qui s’ha mort?» «Ningú, un masover». Un senyal del poc reconeixement que rebien. És la mateixa poca importància que se’ls dona a les notícies quan mor un camperol, tot i ser imprescindibles per mantenir les societats d’arreu del món.

Vicent Pallarès

Comments Off none Read more

José Miguel Gràcia: Ai de les llengües minoritàries | Lo Cresol

jul. 6
Lo Cresol

Source: Ai de les llengües minoritàries | Viles i Gents

(Publicat al diario de Teruel el 3 de juny del 2023)

Ben bé que sabem els resultats de les últimes eleccions… El que ha passat a l’Aragó ha passat en moltes més comunitats autònomes i ajuntaments: l’enfonsament dels partits d’esquerres i l’augment més que significatiu dels partits de dretes i ultradretes. Pel que fa a nosaltres: a l’Aragó el PP amb la ajuda del PAR, han estat, en anteriors legislatures, veritables esmotxadors o més encara, anorreadors dels drets lingüístics, amb relació al català i l’aragonès, dues llengües pròpies. Només cal recordar les excentricitats del Lapao i el Lapapyp per canvis legislatius, la dissolució de l’Acadèmia de la Llengua, la no convocatòria dels premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero, etc. En aquests moments, les associacions i les persones que lluitem defensant el català i l’aragonès tant a l’escola com a la societat en general, estem força preocupades pel rumb que pot encetar la política lingüística i de la cultura en general quan el nou govern de la DGA, les noves diputacions i ajuntaments prenguin les regnes del poder. La pregunta que sempre faig, tal vegada millor dit, em faig és: per què les llengües i allò més substancial de la cultura com l’ensenyament han de ser com un penell que es mou segons el vent polític que bufa amb més força? No seria més útil, coherent i racional per la societat que aquest temes sortissin de l’atzar dels canvis polítics i fossin el fruit de decisions tècniques i acadèmiques? També es cert que l’actuació política en molts casos respon a criteris que una majoria de la ciutadania està disposada a admetre o a deixar passar per sobre com les qüestions culturals i de la llengua. Malauradament és així. Aviat veurem l’actitud dels nous mandataris envers aquests temes. Voldria conservar un bri d’esperança sobre la possibilitat de que aquests nous mandataris respectessin el que ara tenim, que no es massa, fruit del Departament d’Ensenyament, Cultura i Esport-Direcció General de Política Lingüística del govern, encara, actual; i dels lluitadors per la llengua catalana.  Aviat ho veurem, tot i que, sento que el meu bri d’esperança ha començat a marcir-se. Seré sincer de debò, no tinc cap bri d’esperança: tornarà el desmantellament lingüístic, el malaltís esperit catalanofòbic i la multiplicitat de llengües fictícies aragoneses.

José Miguel Gràcia              

Comments Off none Read more

El rock, la música más rural y la lengua hacen brillar el Franja

jul. 4
Activisme, Matarranya, Normalització del català

Source: El rock, la música más rural y la lengua hacen brillar el Franja

FOTOGALERÍA. Peñarroya de Tastavins fue el escenario del festival Franja Rock. Aprovechando la XXI edición de este evento, las asociaciones Clarió, EbreFolk y el carismático cantante de ZOO ‘Pantxo’ participaron en diferentes actividades culturales

Centenares de personas participaron en el XXI Franja Rock./ L.C.
Centenares de personas participaron en el XXI Franja Rock./ L.C.

Javier de Luna03 07 2023

Comentar

Cultura y OcioGente y FamiliaSociedad

El rock más transgresor, la música y el baile más tradicionales, el rap y la realidad lingüística de Peñarroya de Tastavins fueron los protagonistas del XXI festival Franja Rock. Centenares de personas participaron durante todo el fin de semana en un intenso programa de actividades y en el que en realidad confluyeron varios eventos culturales. Además de ‘El Franja’, la localidad acogió la Festa de la Llengua organizada por la asociación de padres en defensa del catalán, Clarió y que tuvo como protagonista al grupo musical ZOO. De igual modo, se desarrolló el XI Campus de Música Tradicional y Popular EbreFolk.

Las actividades comenzaron ya el viernes con la actuación del grupo Pimienta Molida. Fue el sábado, tras la ya tradicional cena popular que organiza la Asociación Joven, cuanto llegó el momento de las actuaciones. Azero, Crim, Del Desierto y Animal Sound fueron en esta edición los grupos protagonistas. «Estamos más que satisfechos porque hemos tenido el masivo respaldo de todos los socios, ayuntamiento y por los cientos de personas que nos han visitado», explicó Javier Mestre, presidente de la Asociación Joven de Peñarroya de Tastavins. En total fueron más de 60 los voluntarios e integrantes de la asociación los que participaron en la organización del festival. Se trata de uno de los festivales musicales más veteranos del territorio que en sus inicios supuso un trampolín para muchos de los grupos de música rock y punk de la zona.

«Tenemos que visibilizar la lengua»

Sin duda otras de las estrellas que brillaron durante todo el fin de semana fueron el grupo musical ZOO. Tras dos años de gira con conciertos masivos como el que tuvo lugar hace varios meses en el WiZink Center de Madrid ante decenas de miles de personas, la banda valenciana fue protagonista del proyecto ZOO I-lustrat que se presentó en Peñarroya de Tastavins el fin de semana y que coincidió con la celebración de la Fiesta de la Lengua de Clarió.

El cantante de ZOO, Pantxo, ofreció un taller de rap para los más jóvenes./ ZOO.
El cantante de ZOO, Pantxo, ofreció un taller de rap para los más jóvenes./ ZOO.

Se trata de un proyecto infantil e intergeneracional creado por ZOO junto al educador y pedagogo Ricard Tàpera. Fue Toni S. conocido como ‘Panxo’ y que es el cantante y líder de ZOO el encargado de impartir un taller de Rap para jóvenes y niños pero en el que participaron en torno a 50 personas de todas las edades. También se llevó a cabo un taller infantil de elaboración de portadas para los cinco libros de la colección ‘ZOO il·lustrat’, basados en las canciones ‘Robot’, ‘La Mestra’, ‘Xafant Fang’, ‘Carrer de l’Amargura’ y ‘Deixa’m que caiga’.

Por su parte el educador Ricard Tàpera, y los ilustradores Helga Ambak y Carles Ubeefe, participaron en los diferentes talleres y actividades que se desarrollaron en la localidad. «Nos pareció muy interesante visibilizar la realidad lingüística de un territorio tan particular como el Matarraña. Pensamos que es un patrimonio que muchas veces no se explica o no se acepta bien lo que ello supone», explica Panxo. La fiesta culminó con la creación de un mural colectivo en una de las calles de la Peñarroya de Tastavins. «Ha sido una experiencia muy gratificante. Por unos días hemos cambiado los grandes eventos por un fin de semana en contacto con la realidad de un pueblo como Peñarroya de Tastavins», añade el cantante.

XI EbreFolk

También hubo espacio para la música tradicional y los bailes con siglos de historia. EbreFolk fue otro de los protagonistas. En este caso se llevaron a cabo varias actividades que incluyeron un taller de instrumentos infantil; taller de baile para todos los públicos con jota, fandango y bureo entre otras. En este caso se puso el énfasis en la histórica relación y similitudes de los bailes y cantes típicos del Matarraña, Bajo Aragón las vecinas comarcas de Castellón y del Sur de Cataluña. «Hemos perdido muchos pasos, bailes y músicas tradicionales que durante siglos tuvimos en común. Su recuperación actualmente no es fácil y por ello queremos difundir este patrimonio», explicó Lluís Flores, coordinador de EbreFolk.

  • El proyecto ZOO I-lustrat dejó su impronta con un mural en la localidad./ ZOO.
    El proyecto ZOO I-lustrat dejó su impronta con un mural en la localidad./ ZOO.
  • EbreFolk llevó a Peñarroya la música más tradicional. / Ebrefolk
    EbreFolk llevó a Peñarroya la música más tradicional. / Ebrefolk
  • Varios grupos fueron protagonistas. En la imagen Azero./ L.C.
    Varios grupos fueron protagonistas. En la imagen Azero./ L.C.
  • El grupo Crim fue otro de los participantes en el Franja./N. Altaba.
    El grupo Crim fue otro de los participantes en el Franja./N. Altaba.
  • Decenas de personas acudieron al taller de rap de Pantxo./ ZOO.
    Decenas de personas acudieron al taller de rap de Pantxo./ ZOO.
  • El cantante de ZOO, Pantxo, ofreció un taller de rap para los más jóvenes./ ZOO.
Comments Off none Read more

Luismi Agud: Pensar per natres mateixos* » Temps de Franja

jul. 3
Viles i gents

Source: Pensar per natres mateixos* » Temps de Franja

// Luismi Agud Sorli

Una nit de novembre de 1811, 300 obrers van assaltar una fàbrica tèxtil a Nottingham, Anglaterra, armats amb martells. Lo seu objectiu no era atacar als obrers ni als empresaris que hi havia, sinó als telers de cosir, que acabaven de sortir com una innovació tecnològica pocs mesos abans. Eixos atacants havien segut expulsats d’una fàbrica semblant uns mesos abans, per culpa de la introducció de màquines molt similars, que no cobraven cap jornal, no necessitaven vacances i eren molt més ràpides que un obrer. Aquest atac no és un cas únic. Eixos obrers que havien perdut la faena per les màquines van acabar creant el Luddisme, i es dedicarien a destrossar màquines industrials durant trenta anys, suposant una seriosa amenaça per a la economia britànica.

No resulta difícil comparar eixa mateixa incertesa amb la recent intel·ligència artificial, que és capaç de contestar a qualsevol pregunta en qüestió de segons. Per suposat, mestres i investigadors poden sentir una por a perdre el treball pareguda a la que els Luddites van experimentar. La diferència és que ara la rebel·lió a martellades és impossible: no es pot assaltar cap lloc, perquè els programes són una cosa tan immaterial com les idees. I la història ens demostra que es pot destruir tot, menys les idees.

Però podeu estar tranquils. Hi ha una cosa que un programa informàtic mai sabrà fer: pensar. Tots s’afonen a les profunditats de l’Internet per copiar informació i escriure un text coherent. Però cap d’eixos programes sap analitzar críticament lo que acaben de llegir, ni tindre una opinió que no estigui ja escrita prèviament per algun internauta avorrit. Només saben vomitar, com un estudiant fent un examen de Història.

La creativitat i la imaginació és, i sempre serà, una característica exclusiva de la condició humana. Lo dia que un ordenador creo obres d’art per natres; lo dia que un ordenador penso per natres, haurem fallat com a societat.

*   *   *

Los Grecs tenien un conte sobre com es va crear la societat, que avui en dia coneixem gràcies a Plató: quan Zeus estave creant als humans, se li va preguntar com distribuiria l’ofici per a fabricar calçats. Ell va dir que hi hauria un sabater per cada cent persones. Li van fer la mateixa pregunta per als fusters, i la resposta va ser similar: un per cada tants ciutadans. Van continuar preguntant-li durant hores, amb la mateixa contestació, fins que van sortir les humanitats. A la qüestió de com distribuiria l’art, la filosofia o la política, ell va dir que no hi hauria un filòsof per cada cent humans, ni un artista, ni un polític. Totes i cada una de les persones a Grècia havien d’aprendre i participar d’eixes ciències, d’eixos oficis.

Lo motiu és clar: les mateixes sabates que fa un sabater aquí les pots trobar al poble del costat; les cadires que fa un fuster estan tant aquí com allà, i les mateixes ferradures les faran quasi idèntiques a la ferreria de l’altre poble. Però les idees són una cosa pròpia de cadascun. És responsabilitat de cada persona cultivar-les. És responsabilitat de cadascú aprendre d’història, de filosofia i de política.

Perquè un altre pot fer les cadires que tu utilitzaràs, i les sabates que tu calçaràs. Però mai ningú podrà crear les opinions que pensaràs: tu, i només tu, has d’encarregar-te de fer-ho sense que ningú es clavo a eixe procés. Lo dia que realment algú ens digue com hem de pensar, raonar i opinar, haurem fallat com a societat.

*Publicat a La Comarca, el 2 i el 9 de juny de 2023

Comments Off none Read more

Clarió: Zoo Il·lustrat “I ja ho tenim aquí, el finde més “loco” de tot l’any. Apunteu agenda! Divendres 30 de juny”

juny 30
Activisme, Matarranya, Normalització del català

https://www.instagram.com/p/CuFp8pQsCx3/?igshid=MTc4MmM1YmI2Ng%3D%3D

Comments Off none Read more
La Franja
Copyright © 2024 La Franja Design by SRS Solutions top

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.