Skip to content

Archive

Category: Llengua

Programa del MAGAZIN del dissabte 3 de febrer de 2024
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:45-11:55.- “Els rostits al forn”. Rubén Martín Mestre , xef favarol als restaurants saragossans “La Flor de Lis” i “Tajo Bajo”.
11:55- 12:30.- Àgora. “El valor de la política ”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer i Elías Satué
12:30-12:40.- Toni Monzó Prior, president de Protección Civil de la Comarca del Baix Aragó- Casp
12:40-12:55.- Neus Valls, psicòloga.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10-13:25.- Refranys del Quixot. Bienvenido Giménez
13:25-13:40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:40-14.- Entrevista a … Luis Carví Masdeu, jove favarol, animador musical, col.laborador en moltes iniciatives de la seua vila, és una d’aquelles persones amb les que es pot contar.
Participants: Rubén Martín, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Luis Valén , Ramón Arbona, Toni Monzó Prior, Neus Valls, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Bienvenido Giménez, Alberto Balaguer, Luis Carví, Marcos Calleja i Elías Satué

 

Bruselas, 31 ene (EFE).- El presidente del Gobierno de Aragón, Jorge Azcón, aseguró este miércoles que en su comunidad “no se habla catalán” y defendió los planes del Ejecutivo autonómico de retirar al aragonés y al catalán el reconocimiento oficial de lenguas propias de la región.

Azcón afirmó que los habitantes de la Franja, la zona oriental de Aragón que limita con Cataluña, no hablan catalán, sino “modalidades lingüísticas propias” y subrayó que “la gente que vive en Fraga (Huesca) habla fragatino”, dijo en declaraciones a la prensa durante su viaje oficial a Bruselas, tras reunirse con el vicepresidente de la Comisión Europea Margaritis Schinas.

El presidente aragonés remarcó que su Gobierno defenderá estas “modalidades lingüísticas propias”, que van “desde el cheso hasta el fragatino”, pero aseveró que no van a “normalizar” ni el aragonés ni el catalán, que “es una lengua que se habla en una comunidad autónoma vecina” y que, a su juicio, quieren “imponer” en Aragón.

“Si lo que alguien me pide a mí es que trague con lo que quieren los independentistas, no lo va a conseguir”, aseveró Azcón, cuyo Gobierno, formado en coalición con Vox, estudia eliminar el reconocimiento legal del que gozan el aragonés y el catalán en la región.

Contra la amnistía

Azcón, que entre hoy y mañana asistirá al pleno del Comité Europeo de las Regiones (CdR), también denunció los pactos del PSOE con Junts y la proposición de ley de amnistía, un tema que, según dijo a la prensa, habló con el vicepresidente Schinas durante su reunión de hoy en la sede de la Comisión Europea.

“En Europa también preocupa mucho lo que está ocurriendo en España. En Europa preocupa mucho que ahora los países de los que se duda de la calidad de la democracia sean Hungría y España, ya no lo es Polonia”, sostuvo el presidente aragonés.

En su opinión, el voto negativo que Junts emitió ayer contra el redactado actual de la ley de amnistía “fue una nueva humillación” y “un nuevo trágala” para el Gobierno de Pedro Sánchez.

Sobre el expresidente catalán y líder de Junts, Carles Puigdemont, Azcón advirtió de que “un chantajista nunca se conforma con un primer pago”, y por esta razón vaticinó que “habrá siguientes pagos”.

El presidente aragonés denunció que, con la actual correlación de fuerzas en el Congreso, hay “comunidades autónomas de primera y de segunda” e instó al PSOE de Aragón a “hacer una reflexión sobre hasta dónde están dispuestos a llegar y si merece la pena”. EFE

Source: ‘El Faro’ y ‘La Matilda’ ganan los concursos de pintura y relatos breves de Peñarroya de Tastavins

II Certamen Relatos LA VEU DEL BAIX MATARRANYA

La Emisora de Radio LA VEU DEL BAIX MATARRANYA, en colaboración con el
excelentísimo Ayuntamiento de Fabara, convoca la celebración del II CERTAMEN
LITERARIO DE RELATO CORTO “LA VEU DEL BAIX MATARRANYA”.
www.escritores.org
El Certamen Literario tendrá las siguientes bases:
PRIMERA.- El ámbito del Certamen es la Comarca del Bajo Aragón Caspe-Baix
Aragó Casp. Serán admitidas en el Certamen tanto las personas residentes en las
distintas poblaciones de la Comarca como aquellas que lo hicieron en su infancia.
SEGUNDA – Se establecen una única categoría:
– ABSOLUTA – Desde los 14 años (nacidos hasta 2009 incluido)
TERCERA – El relato podrá presentarse indistintamente en castellano o catalán,
concursando ambos idiomas en una única categoría
CUARTA.- El tema de esta segunda edición será libre en todos los sentidos. El relato
presentado ha de ser original, inédito y no haber sido premiado ni seleccionado en
ningún concurso literario, antes de la terminación total de éste. Sólo podrá presentarse
un trabajo por autor.
QUINTA.- La extensión del documento será entre dos y cuatro hojas DIN A4, por una
sola cara, mecanografiadas a doble espacio y un tamaño de letra 12.
Con el ánimo de incluir a todos los grupos de edad, el trabajo podrá presentarse de
manera manuscrita, procurando que sea perfectamente legible.
SEXTA – Los trabajos podrán presentarse por correo electrónico, indicando en el
asunto del mensaje la categoría en la que participa y el título del relato y en el cuerpo
del mensaje los datos personales (nombre, apellidos, teléfono de contacto y fecha de
nacimiento) a la siguiente dirección:
lvbm.fm@gmail.com
O bien remitiéndolos a
II CERTAMEN RELATO CORTO “LA VEU DEL BAIX MATARRANYA”
Ayuntamiento de Fabara
Plaza España, 1 – 50793 FABARA (Zaragoza)
Acompañando el relato de un sobre cerrado con el título del relato en el exterior y los
datos personales antes indicados (nombre, apellidos, teléfono de contacto y fecha de
nacimiento) en el interior.
El plazo improrrogable de admisión de los trabajos finaliza el 22 de marzo de 2024.
SÉPTIMA.- El jurado estará compuesto por un miembro de la Junta de la Emisora La
Veu del Baix Matarranya, un representante del Ayuntamiento de Fabara y un vocal
designado por el Centro Educativo CRA DosAguas.
El jurado, cuyo fallo será inapelable podrá declarar los premios desiertos. Asimismo
está facultado para resolver toda cuestión de su competencia que no hubiese quedado
establecida de modo explícito en las presentes bases. El fallo se hará público y los
ganadores serán informados personalmente por teléfono o e-mail.
OCTAVA.- El acto de entrega de los premios se realizará el día 23 de Abril de 2024 en
un lugar y hora que se comunicará a su debido tiempo, siendo condición indispensable
para tener derecho a premio estar presente en dicho acto o representado por persona
debidamente autorizada.
NOVENA.- LA VEU DEL BAIX MATARRANYA procederá a la lectura de los
trabajos premiados en su MAGAZINE semanal. Los trabajos podrán ser leídos por los
mismos autores o bien por un locutor de la emisora.
Aquellos trabajos no premiados también podrán ser leídos en el citado programa
siempre y cuando los autores no expresen lo contrario en los quince días posteriores a la
entrega del premio.
DECIMA.- La dotación de los premios se establece de la siguiente manera:
Primer premio: 200 euros
Segundo premio: 100 euros
Todos los relatos premiados serán publicados dentro del LIBRO DE FIESTAS DE
SANT ROC 2024
UNDÉCIMA.- La participación en este concurso significa la plena aceptación de estas
bases.

Source: El ministro Urtasun busca otro destino para Periferias y promete “proteger” el aragonés

El titular de la cartera de Cultura defiende en el Congreso la pluralidad lingüística del país y carga contra la “censura” de los gobiernos PP-Vox.

El ministro de Cultura, Ernest Urtasun, en la comisión del área celebrada en el Congreso de los Diputados
El ministro de Cultura, Ernest Urtasun, en la comisión del área celebrada en el Congreso de los Diputados
Europa Press

El ministro de Cultura, Ernest Urtasun, ha apostado este lunes en el Congreso por la “urgente” necesidad de “proteger” dos “lenguas minoritarias” como son el aragonés y el asturiano. En su primera comparecencia en comisión, el dirigente de Sumar ha reivindicado la diversidad lingüística del país y ha anunciado una “estrategia conjunta” para trabajar con las comunidades en la defensa de este patrimonio. Además, ha cargado contra la “censura” de los gobiernos PP-Vox en casos como la cancelación del festival oscense de Periferias y ha desvelado que está en conversaciones con otros municipios para mantener vivo el certamen.

“El catalán, el gallego, el euskera y el castellano son la pluralidad lingüística en España, uno de los grandes patrimonios compartidos, y esa diversidad debe ser objeto de atención prioritaria”, ha subrayado Urtasun, que ha advertido de que “jamás se debe percibir como algo irrelevante y mucho menos como una amenaza”. En ese contexto, el ministro ha abogado por impulsar el aragonés y el asturiano, “dos lenguas cooficiales que están reconocidas por sus estatutos de autonomía y que deben ser protegidas”.

En este sentido, el ministro ha apostado por “mantener una relación fluida” con ambas academias de la lengua y por “trabajar para acordar con las autoridades autonómicas una estrategia conjunta de soporte y difusión y proyección de la diversidad cultural y lingüística de España, reconociendo aquellas instituciones que de manera especial velan por el mantenimiento de esta expresión de riqueza.

Respecto al festival Periferias, cancelado por el PP en el Ayuntamiento de Huesca por exigencia de Vox, el ministro ha manifestado que dicha decisión es una “vergüenza”, y ha acusado a ambos partidos conservadores de “censura”. Además, y a pregunta del portavoz de Sumar en la comisión de Cultura, el aragonés Jorge Pueyo, Urtasun ha desvelado que está “en diálogo” con varios ayuntamientos que quieren “mantener vivo” el certamen, elegido por el Observatorio Cultural de la Fundación Contemporánea como la mejor propuesta del año en la Comunidad.

“En la medida que podamos, el Ministerio colaborará para mantenerlo, estamos en ello”, ha apuntado.

Programa del MAGAZIN del dissabte 27 de gener de 2024
MONOGRÀFIC DEDICAT A LA VILA DE MAELLA
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:05.- Sintonia i presentación del magazine monogràfic sobre la vila de Maella. (5 minuts)
11:05-11:20.- Roser Quintana Zapater, guia turística de Maella (15 min)
11:20- 11:35.- José Ángel Poblador Barceló, president de la cooperativa San Lorenzo. (15min)
11:35-11:45.- Pedro José Ruiz Ricart, president Penya Taurina. (10 min)
11:45- 11:55.- Associació de dones “La Mano de Ella”. (10 min)
11:55-12:05.- Deports Ángel Gracia Viver (10 min)
12:05- 12:15.- Antonio José Piazuelo Bondía, agutzil de Maella. (10 min)
12:15-12:35.- Pedro Losada Solans, mestre jubilat i especialista local en història i arqueologia. (20 min)
12:35-12:50.- Joaquín Emilio Bondía Pinós, president de la Frutícola Maellana . (15 min)
12:50- 13:05.- José Manuel Gargallo Tivor, de la Societat de caçadors. (15 min)
13:05- 13:15.- Sara Albesa, carnicería i plats cuinats . (10 min)
13:15- 13:35.- L’institut IES Baix Matarranya. Patricia Puyo Pinós, cap d’estudis. (20 min)
13:35-13:50.- Virginia Rufín Barberán, concejala de festes. (15 min)
13:50- 14.- María Elena Bondía Pinós, alcaldesa de Maella. (10 min)
Participants: Roser Quintana, José Ángel Poblador, Pedro José Ruiz, Ángel Gracia Viver, Antonio José Piazuelo, Pedro Losada, Joaquín Emilio Bondía, José Manuel Gargallo, Sara Albesa, Patricia Puyo, Virginia Rufín, María Elena Bondía, Miguel Ángel Ruiz, Marcos Calleja, Yolanda Abad i Elías Satué

Un llop blanc va matar lo seu rader xiquet a Pena-roja al que ara coneixem com la Creu del Llop. La documentació del moment aporte el nom, lo mas i l’edat d’un total de quatre criatures d’entre 9 i 14 anys que va matar al terme en menys d’un any. Los atacs encaixen en un drama encara major, perquè durant cinc anys va matar «varios niños de los pueblos de Cataluña y Aragón: Pauls, Arnes, Mirabet, Horta, Cretas, Torredelcompte, Peñarroya, etc.». Feu-tos una idea: masovers que es troben davant un llop que va matant les seues cries. Òbviament, cinc caçadors ixen a per l’animal i l’exterminen l’any 1839. Continuar llegint… Lo llop i les seues creus (I) (Viles i gents) | Viles i Gents

Source: VOX enmienda os PG’24 d’o PP en Aragón, con l’emparo de PAR y TE, pa eliminar os radius 20.000 € de l’Academia aragonesa de la Lengua. |

No contents amb l’eliminació de la Direcció General de Política Lingüística, VOX ha esmenat els Pressupostos 2024 del PP, que han gaudit del suport de PAR i Teruel Existe, per eliminar la Càtedra Johan Fernández d’Heredia, i sobretot el reduït pressupost que el PP concediria a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua (20.000 €).

Pressupost ridícul, en comparació dels d’altres Acadèmies del nostre voltant;

-Euskaltzaindia gaudeix de 7,7 M€ de govern basc i diputacions fins a ’24, més aportacions de Navarra 200 K€, o Ministeri d’Educació 333K€ a PG’23.

-IEC (Institut d’Estudis Catalans) sol comptar amb uns 10M€ anuals de pressupost, dels quals 6,4M€ aporta la Generalitat, i en els darrers PG’23 també 333K€.

-Quantitat està igual a l’aportada a la Reial Acadèmia Galega als PG’23, o els 50K € per a l’Acadèmia de la Llingua Asturiana.

A hores d’ara encara desconeixem la raó per la qual el govern PSOE-UP es va negar a aportar subvenció a l’Acadèmia aragonesa en aquests mateixos PG’23.

Quantitats necessàries per al català a Aragó, però més que més per a una llengua com l’aragonès, declarada per la UNESCO en greu perill de desaparició, i amb cap altre ajut per estudiar-lo.

Però tot aquest greuge no seria tant si no sabéssim que l’Institut Cervantes va comptar amb 174 M€ de pressupost a ’21, més el pressupost de la RAE (ampliat en els últims anys, i després del rescat del Govern Sánchez el 2019 amb més de 5M €), a més de les subvencions d’Ajuntaments i Governs com l’aragonès a aquesta Institució, amb què Javier Lambán ens va enlluernar en l’escenificació amb el rei d’Espanya del 2021. (donació de lèxic aragonès a l’espanyol inclosa).

No fa tant de temps, 9 anys, que els organismes internacionals i europeus alertaven sobre la situació de desemparament en què es trobaven llengües com l’aragonès, en greu perill de desaparició i amb una inversió discriminatòria de només 2 cèntims per habitant en llengües pròpies de Aragó (aragonès i català), 24.700 € cada any. (2014- Rudi).

La situació inversora continua estant lluny de les seves llengües minoritzades veïnes, 1’5 Mill € que sol pressupostar el govern Asturià, 7 Mill. del govern Gallego, els 2 Mill. Navarro o 4,7 Mill. valencians, que a més compten amb les ajudes dels 111 Mill. € d’Euskadi o 93,5 Mill. € de Catalunya per a les mateixes llengües.

És per això que encara ens sorprèn més les declaracions de la formació d’ultradreta: en afirmar que aquestes partides seran substituïdes per altres de destinades a “la defensa de la unitat d’Espanya, …”.

Anuncien “accions de promoció i desenvolupament d’estudis i recerques sobre la història d’Espanya i Aragó, la llengua espanyola i la realitat de la Nació Espanyola. Impuls del seu coneixement i reivindicació de la Nació Espanyola”, així com “suport les entitats que el divulguin i fomentin”. Com si tot això encara no es fes, amb grans pressupostos des de l’Estat Espanyol, i les ja empobrides arques aragoneses.

A més de les citades quantitats en publicitat, el nou quadripartit aragonès transferirà aquests pressupostos esmenats a un nou subconcepte per valor de 57 K€ per a la planificació del projecte “Aragón Reino de la Luz”, que molt ens temem serà un déjà vu de l’exposició “Fernando II de Aragón. El rey que imagino España y la abrió a Europa” de la legislatura de Luisa Fernanda Rudi.

La trajectòria anticultural tomatada és la mateixa que la començada a l’Ajuntament d’Osca amb l’eliminació del Festival Perifèries, oa Saragossa amb l’eliminació de l’Oficina de l’aragonès ja fa 4 anys, quan VOX va entrar amb PP a l’Ajuntament. Vox està intentant eliminar qualsevol manifestació cultural pròpia d’Aragó, i substitueix partides com aquestes, o fins i tot redueix partides de la Direcció General de Patrimoni, amb l’únic objectiu de dirigir el «Plan para la defensa de España».

Source: Valderrobres escucha los esperados dichos de ‘El Bicho’ en un San Antón abarrotado

Tots hem pogut veure la virulència a la que s’ha arribat en les protestes davant la seu del PSOE a Madrid.  S’ha creat un precedent que en algun moment ens podem penedir. Una majoria de gent de manera pacífica, i molts de manera molt poc pacífica han estat protagonistes d’unes manifestacions amb caràcter d´encalçament que no s´havien vist mai. S’ha pogut observar una fauna humana que semblava estar amagada o al menys domesticada: ultranacionalistes, feixistes, nazis, ultracatòlics com Hazte Oir i altres i sectaris del  Yunque, o gent com els de Desocupa, molt potenciats per televisions com Tele5 com si fossin herois nacionals. Tot això envoltat per les proclames a la rebelió de gent com Abascal, instant a la desobediència a la policia. I darrere d’aquesta fauna ideòlegs com Ayuso, Aguirre o el gran tòtem: Aznar. Continuar llegint…La guerra de Ferraz | Viles i Gents

La preparació del “belen” era una de les ocasions grans de la infància, just abans d’escomençar les vacacions de Nadal. Ne teníem un de plàstic en les peces clau: un portal en la sagrada família, vaca i burra i un angelet damunt; un altre àngel ficat en equilibri a un arbre davant de tres pastorets al voltant d’una foguera; dos pastors més grans, un en una ovella al coll i l’altre en un feix de llenya; ovelles grans i xicotetes; i els tres reis, los seus camells i patges. Primera generació de la família que en tenia un, lo nostre pare l’havia comprat a Tortosa. En los anys, s’hi van anar afegint figures de diferents formats i estils: ponts, molins, una aiguadera i el seu cànter, gallines, un pou, un carro de dos bous units per un jou, més pastors, més ovelles, palmeres i inclús un caganer que mos va dur una tia que vivia a Barcelona. Continuar llegint… Pessebres trencats de Terra Santa | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el 9 de desembre del 2023)

He tingut la sort de passar el pont de la Constitució (ai, la Constitució…) en una vila de la província de Sòria, i un cop em disposava a escriure la columna cresolaire me n’he adonat de la manca d’internet i de qualsevol tipus de connexió disponible. Com pot ser que en ple 2023 i amb una llei de servei universal vigent, no hi hagi Internet aquí? Com pretenem alentir la despoblació, promoure la igualtat entre territoris o posar en valor els nostres pobles? Vivim en una era digital on l’accés a la informació s’ha convertit en un component vital del nostre dia a dia. El dret humà a la informació i expressió troba en internet el seu aliat més poderós, permetent la recerca, recepció i difusió de missatges de manera global. Continuar llegint… L’accés a Internet: ¿un Dret Humà? | Viles i Gents

Les dinàmiques d’odi i l’odi dinàmic

Cada vegada és més freqüent sentir a la radio, a l’Instagram o a la barra del bar que determinades persones de determinades ètnies (sempre molt concretes) han vingut al nostre país per portar la criminalitat, la pobresa i un retard quasi medieval. Per suposat, no dubtem que natres som la societat més avançada de totes, no sigui que ens fem una ferida a la punteta de l’orgull. Continuar llegint… Les dinàmiques d’odi i l’odi dinàmic

Caçadors del Mesquí

Des del Pasimiro, tocant termes de Castellseràs i Torrocella, a la punta de la vall de Ripoll, tocant al terme de Fórnols i la Mare de Déu de Montserrate (Santa Mònica), en aquell temps de misària dels anys cinquanta, a la vila de la Codonyera no n’hi havie caçador més entès, ni que tinguere més puntería que l’Adolfo lo Tananer. Ere mescla de bellmuntà i codonyerana; ben plantat, blanquejador d’ofici com son pare, sempre solter, i encara que no tenie una salut massa bona, mai li va faltar lo bon humor per dir gambirots en certa gràcia, i estar pendent si una voladeta d’aire deixava veure les camalligues d’alguna femella que estare tarqual. I com eren una miqueta de casa bona, vivie a la carrera Major pujant a la dreta, entre l’oncle Fornolenc i los Canonges. Continuar llegint… Caçadors del Mesquí

La masoveria digital

L’augment notable de la presència del món masover a Internet ha despertat un renovat interès en aquest estil de vida rural. Les xarxes socials han actuat com a catalitzadors, permetent que la vida i el patrimoni masover es converteixin en temes rellevants una vegada més. Continuar llegint… La masoveria digital

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.