Shinkansen a la Petja: Vies verdes de Girona i de les Terres de l’Ebre / Baix Aragó. La comparativa
oct. 19diumenge, 18 / octubre / 2009
Vies verdes de Girona i de les Terres de l’Ebre / Baix Aragó. La comparativa
La de l’Ebre l’he fet només des de Tortosa fins a Horta de Sant Joan.
La de Girona només des de Ripoll fins a Girona ciutat.
Punts forts de les dues vies verdes respecte les altres:
S’hi pot arribar i tornar en les bicis dalt del tren des de l’inici i el final la qual cosa et permet fer una passejada totalment ecològica deixant el cotxe a casa. No poden dir el mateix altres vies verdes de gran longitut de l’Estat espanyol com per exemple Ojos Negros a Castelló i Teruel on els trens que hi circulen de forma paral·lela no admeten bicicletes.
PERÒ!!
El final de la via verda de l’Ebre està a Alcanyís, que dista gairebé 30km de l’estació de RENFE més propera (Caspe)
A Girona, de Sant Joan de les Abadesses fins a Olot no hi ha via verda i s’ha de circular per carretera durant uns 25 km.
Punt febles de les dues vies verdes, tot i que no sé si es dónen també a les altres
– Poca integració de la iniciativa privada al voltant de la via verda, és a dir, poques empreses d’aventura o de restauració al COSTAT MATEIX de la via, la qual cosa no vol dir que n’hi hagin però a una distància mínima de 500 metres. Per a què entengue del que parlo, en el cas de l’Ebre parlariem de l’agrobotiga d’Aldover que ven suc de taronja al costat mateix de la via verda i en el cas de Girona parlariem del restaurant “La Casilla” que es troba al Coll d’en Bas. Per què no hi ha més iniciatives com aquesta?
– Molt, però que molt complicat trobar la Via Verda quan s’està al centre d’Olot o a la RENFE de Girona o de Tortosa. No hi ha gairebé cap senyalització a cap d’aquestes 3 ciutats, a Ripoll si, però precisament allí no és tan greu al tractar-se d’una ciutat petita. Sembla ser que quan es van idear no s’hi va pensar en què els usaris “potser” voldrien accedir-hi amb tren portant les bicis dins d’aquest mitjà de transport. També és complicat, quan s’està a Sant Joan de les Abadesses, trobar la connexió cap a Olot pel Coll de Santigosa.
Punts febles de l’Ebre respecte a Girona
1) Les estacions de tren (Aldover, Benfillet, Pinell, Bot, etc…) encara s’han de restaurar i incorporar-hi equipaments al seu interior com oficines de turisme i cafeteries que si tenen a Girona.
2) Poques, molt poques fonts per refrescar-se i plenar les botelles o cantimplores d’aigua. Tot i que a Girona tampoc n’hi ha tantes i tantes en certs trams. També molts pocs seients i papereres en comparació a Girona.
3) Els pobles, a l’excepció de Xerta, Bot i Aldover, estan molt allunyats de la via verda la qual cosa els impedeix aprofitar turísticament aquest actiu. En canvi a Girona tots els pobles estan al costat mateix de la via verda.
Punts febles de Girona respecte a l’Ebre
1) El principal, moltes pujades i baixades, sobretot entre Amer i Anglès, també la pujada al Coll de Bas, massa per al meu gust acostumat com estic a la via verda de l’Ebre que és tan planera.
2) És circula per una pista de terra on, en alguns trams, sobretot a partir d’Amer cap a Girona, està en mal estat, en canvi a l’Ebre és tot grava bastant uniforme.
3) Massa estona circulant al costat de les carreteres. No és perillòs, però si que li treu l’encant de circular per una via completament “verda” que és la sensació que es té a l’Ebre sobretot a partir de l’estació de Benifallet.
I, finalment…
El millor tram de la Via Verda de les Terres de l’Ebre
De l’estació de Benifallet fins a la Fontcalda
El millor tram de la Via Verda de Girona
De Sant Feliu de Pallerols fins a Amer
Shinkansen a la Petja: Vies verdes de Girona i de les Terres de l’Ebre / Baix Aragó. La comparativa.