Skip to content

Archive

Category: Territori

diumenge, 18 / octubre / 2009

Vies verdes de Girona i de les Terres de l’Ebre / Baix Aragó. La comparativa

Desprès d’haver recorregut les dos principals vies verdes de Catalunya amb bici m’atreveixo a fer la següent comparativa, totalment subjectiva i que ha de servir només com a referència.

La de l’Ebre l’he fet només des de Tortosa fins a Horta de Sant Joan.

La de Girona només des de Ripoll fins a Girona ciutat.

Punts forts de les dues vies verdes respecte les altres:

S’hi pot arribar i tornar en les bicis dalt del tren des de l’inici i el final la qual cosa et permet fer una passejada totalment ecològica deixant el cotxe a casa. No poden dir el mateix altres vies verdes de gran longitut de l’Estat espanyol com per exemple Ojos Negros a Castelló i Teruel on els trens que hi circulen de forma paral·lela no admeten bicicletes.

PERÒ!!

El final de la via verda de l’Ebre està a Alcanyís, que dista gairebé 30km de l’estació de RENFE més propera (Caspe)

A Girona, de Sant Joan de les Abadesses fins a Olot no hi ha via verda i s’ha de circular per carretera durant uns 25 km.

Punt febles de les dues vies verdes, tot i que no sé si es dónen també a les altres

– Poca integració de la iniciativa privada al voltant de la via verda, és a dir, poques empreses d’aventura o de restauració al COSTAT MATEIX de la via, la qual cosa no vol dir que n’hi hagin però a una distància mínima de 500 metres. Per a què entengue del que parlo, en el cas de l’Ebre parlariem de l’agrobotiga d’Aldover que ven suc de taronja al costat mateix de la via verda i en el cas de Girona parlariem del restaurant “La Casilla” que es troba al Coll d’en Bas. Per què no hi ha més iniciatives com aquesta?

– Molt, però que molt complicat trobar la Via Verda quan s’està al centre d’Olot o a la RENFE de Girona o de Tortosa. No hi ha gairebé cap senyalització a cap d’aquestes 3 ciutats, a Ripoll si, però precisament allí no és tan greu al tractar-se d’una ciutat petita. Sembla ser que quan es van idear no s’hi va pensar en què els usaris “potser” voldrien accedir-hi amb tren portant les bicis dins d’aquest mitjà de transport. També és complicat, quan s’està a Sant Joan de les Abadesses, trobar la connexió cap a Olot pel Coll de Santigosa.

Punts febles de l’Ebre respecte a Girona

1) Les estacions de tren (Aldover, Benfillet, Pinell, Bot, etc…) encara s’han de restaurar i incorporar-hi equipaments al seu interior com oficines de turisme i cafeteries que si tenen a Girona.

2) Poques, molt poques fonts per refrescar-se i plenar les botelles o cantimplores d’aigua. Tot i que a Girona tampoc n’hi ha tantes i tantes en certs trams. També molts pocs seients i papereres en comparació a Girona.

3) Els pobles, a l’excepció de Xerta, Bot i Aldover, estan molt allunyats de la via verda la qual cosa els impedeix aprofitar turísticament aquest actiu. En canvi a Girona tots els pobles estan al costat mateix de la via verda.

Punts febles de Girona respecte a l’Ebre

1) El principal, moltes pujades i baixades, sobretot entre Amer i Anglès, també la pujada al Coll de Bas, massa per al meu gust acostumat com estic a la via verda de l’Ebre que és tan planera.

2) És circula per una pista de terra on, en alguns trams, sobretot a partir d’Amer cap a Girona, està en mal estat, en canvi a l’Ebre és tot grava bastant uniforme.

3) Massa estona circulant al costat de les carreteres. No és perillòs, però si que li treu l’encant de circular per una via completament “verda” que és la sensació que es té a l’Ebre sobretot a partir de l’estació de Benifallet.

I, finalment…

El millor tram de la Via Verda de les Terres de l’Ebre

De l’estació de Benifallet fins a la Fontcalda

El millor tram de la Via Verda de Girona

De Sant Feliu de Pallerols fins a Amer

Shinkansen a la Petja: Vies verdes de Girona i de les Terres de l’Ebre / Baix Aragó. La comparativa.

L’anticatalanisme d’Aragó

(Publicat al Diario de Teruel, el 17 d’octubre del 2009)

“Algú que recorregués les terres d’Aragó, especialment la capital, on viuen més del cinquanta per cent de tots el habitants d’aquesta comunitat, i demanés opinió sobre les comunitats veïnes, no trigaria a adonar-se’n de l’irracional i generalitzat sentiment anticatalanista que existeix. Expressions com: “als catalans, ni tant sols aigua”,  “els catalans tot ho volen per a ells”, “els pancatanalistes reivindiquen les terres de la Franja”, “ens han robat els bens de la Franja”, “se’n volen emportar l’aigua”, “ens volen imposar el català”, “són uns insolidaris”, etc., són comunes per tot arreu. No vull analitzar cadascuna d’aquests expressions, tot i què pretenc manifestar que són el producte de la insuficiència d’anàlisi racional, dels tòpics, de la manca de coneixement i, lo que és pitjor, de la influència dels dirigents de tot tipus i dels mitjans de comunicació fonamentalment.

Jo que conec, per raons òbvies, la societat catalana, igual o més que l’aragonesa, mai m’hi he trobat a Catalunya amb sentiments antiaragonesos i desqualificacions tan punyents; tot al contrari, el fet de ser aragonès m’ha sumat punts i per parlar català m’han discriminat—discriminació positiva, s’entén. No vull que el lector pensi que no hi ha excepcions a ambdues bandes, prou que ho sé, parlo de una gran majoria, però no de tots.

Al respecte, vull manifestar també que són ben pocs els aragonesos que, en viure poc o molt a Catalunya, demostrin sentiments tan anticatalans. Llavors, què és allò que està succeint?: a qui l’hi ha convingut i quan l’hi ha convingut ha aixecat tanques al diàleg per impedir la veritable comunicació i enteniment entre els pobles; s’han repetit fins l’extenuació tòpics y més tòpics; alguns partits polítics, per a captar-hi vots, no han dubtat en engreixar el sentiment anticatalanista; el mitjans de comunicació saragossans, i amb l’entestament dels columnistes, han burxat i burxen sempre que poden contra els veïns catalans. Unes vegades són els bens de la Franja, altres la llengua, i l’aigua de l’Ebre i els independentistes i el que calgui. Agafen un petit exemple, de vegades no tan cert, i el generalitzen. El resultat: anticatalanisme a dojo.

No gosaria mai enviar aquestes línies a cap diari o mitjà escrit de Saragossa, no me’l publicarien de totes totes. No em cansaré de repetir que tenim més llibertat d’expressió a Terol que a Saragossa.

L’anticatalanisme a l’Aragó, ha esdevingut un problema de psicoanàlisi col·lectiva.

José Miguel Gràcia

L’anticatalanisme d’Aragó « Lo finestró del Gràcia.

RAFAEL FERRER PRIMER PREMIO FOTOGRAFIA “VALORES DEL MATARRAÑA 2009”

La comarca premia las mejores fotos sobre los “Valores del Matarraña’
Rafael Ferrer, un aficionado de La Fresneda, se llevó el primer premio seguido de Miguel Perdiguer, de Alcañiz, y Nuria Comas, una aficionada de Badalona.

VALDELTORMO. La Comarca del Matarraña entregó este sábado  los premios a su cuarto concurso de fotografía ‘Valores del Matarraña’, un certamen que pretende potenciar la creatividad y la búsqueda de los principales acentos que caracterizan a este territorio.
En esta ocasión, el primer premio se fue hasta La Fresneda. Un vecino de la localidad, Rafael Ferrer, se llevó los 300 euros del galardón por una imagen titulada ‘Que fas diablet?’, que muestra a tres jóvenes con los tradicionales caperuchas de tela arpillera en las fiestas locales. “Es una imagen típica en San Antón en La Fresneda y simplemente disparé”, explicó Ferrer, que se mostró “muy contento” por el premio obtenido y explicó que se había presentado en todas las ediciones anteriores y había logrado algún accésit.


Otro de los premiados fue el octogenario médico alcañizano Miguel Perdiguer, que atesora uno de los archivos fotográficos más importantes del Bajo Aragón. Perdiguer acostumbrado últimanente a los reconocimientos (fue el último pregonero de fiestas), se llevó el segundo premio con la fotografía “Balcón con flores” sobre Calaceite. “Es un pueblo al que acudimos muchos fotógrafos porque en cualquier sitio tienes una buena imagen”, explicó Perdigue. No obstante la imagen premiada fue “un hallazgo” porque al pasar por una calle “vi que entraba un rayo de sol que incidía en un balcón y supe que allí tenía una buena foto”.


Los tres premiados junto al alcalde de Valdeltormo, el presidente Comarcal Carlos Fontanet y el consejero de Cultura Rubén Bergós


El tercer premio se fue hasta Badalona. La catalana Nuria Comas presentó una fotografía sobre una puerta rústica en la localidad de Beceite. Comas, indicó que fue “una casualidad” la imagen aunque “soy bastante aficionada a la fotografía”.
El presidente comarcal, “Carlos Fontanet, acompañado del consejero de cultura, Rubén Bergos, y el alcalde de a localidad, José Miguel Timoneda, entregaron los premios a los participantes en el hall del Ayuntamiento.
Según Fontanet, el certamen persigue “recuperar y poner en valor la arquitectura, los  oficios y la naturaleza del Matarraña a través del arte de  y la fotografía”. “Estas fotografias sirven para promocioar turísticamente nuestro territorio y que todo el mundo conozca mejor”.
J.ZARDOYA

LA COMARCA, Martes 13 de Octubre de 2009

http://www.lafresnedaweb.com/

lafresnedaweb.

Carod reitera a Lleida que el Govern segueix obert al diàleg per resoldre el conflicte sobre les obres d’art en litigi

Actualitzat a les 17:30 h 16/10/2009

Lleida (ACN).- El vicepresident del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira, ha visitat aquest divendres el Museu de Lleida. La seva directora, Montse Macià, li ha explicat la procedència i significat de les obres exposades, fent una menció especial a les reclamades per l’Aragó. Carod-Rovira ha reiterat que el Govern està obert al diàleg per resoldre el conflicte però ha deixat clar que cal tenir en compte el caràcter legítim i legal documentat del material exposat. Carod també ha dit que el Museu de Lleida és un dels més moderns del país i ha destacat l’obra de Bartomeu de Robió com a referent per conèixer el gòtic català. Robió és un dels autors del retaule major de la Seu Vella, una part del qual està exposat al Museu.

ACN

Carod reitera a Lleida que el Govern segueix obert al diàleg per resoldre el conflicte sobre les obres d’art en litigi.

Se liberan los peajes de dos tramos de la AP-2 y la AP-68 en Aragón

.n-adjunto1 { background-image: url(‘/imagenes/descarga_adjunto_cabecera.jpg’); background-repeat:repeat-x; font-weight:bold; height: 21px; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; color: white; font-size: 100%; letter-spacing: 0px; padding-top: 5px; padding-left: 40px; text-transform: uppercase; } .n-adjuntoelmt, a.n-adjuntoelmt { font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 10px; font-weight:bold; color:gray !important; line-height:1px; } .n-adjuntoelmt:before{ content: url(‘/imagenes/flecha_documento.jpg’); }
La exención afecta a los vehículos ligeros que vuelvan el mismo día
D.A.

16/10/2009


HUESCA.- A las doce de la noche de ayer entró en vigor la exención del peaje en los movimientos de ida para los tramos comprendidos entre Alfajarín y Fraga de la autopista AP-2 y entre Zaragoza y Gallur de la AP-68. Como contraprestación a esta medida, el Ministerio de Fomento se ha comprometido a abonar a Acesa (concesionaria de estas autopistas) el 100 por cien del peaje de ida hasta un millón de euros por año y, a partir de esta cantidad, abonará el 80 por ciento, según informó ayer en una nota de prensa.La exención, que fue publicada ayer en el Boletín Oficial del Estado, beneficia a los vehículos ligeros que abonen el peaje mediante el sistema denominado peaje dinámico o telepeaje (vía T), y que retornen en las 24 horas siguientes, siempre que el origen de ida coincida con el destino de vuelta, y viceversa.

La liberación de estos peajes, impulsada por el Gobierno de España, complementa la medida que ya aprobó en su día el Gobierno de Aragón y cumple de esta forma uno de los compromisos que alcanzó el ministro de Fomento, José Blanco, con el presidente del Gobierno de Aragón, Marcelino Iglesias, en la reunión celebrada el pasado mes de julio.

El fin de estos convenios es captar tráfico a las autopistas de peaje para mejorar la seguridad vial en las carreteras N-II y N-232. Además, el Ministerio prevé la liberación del recorrido de la autopista AP-2 entre Alfajarín y Pina de Ebro como solución propuesta para el Estudio Informativo de la autovía A-2 entre Alfajarín y Fraga.

Se liberan los peajes de dos tramos de la AP-2 y la AP-68 en Aragón.

Carmen Pérez exposa “Principia Naturalis” a Calaceit

________________________
comarquesnord.cat, calaceit
divendres, 16 d’octubre de 2009

L’exposició Carmen Pérez Ramírez, Principia naturalis presenta una visió molt coherent, unitària i ben representativa dels plantejaments conceptuals i els aspectes formals més significatius en l’obra recent de Pérez Ramírez (Zaragoza, 1955), que al llarg de l’última dècada està cada vegada més interessada pels valors filosòfics i plàstics de les cultures europees, africanes i asiàtiques, i també més pròxima a quantes interpretacions de naturalesa creativa es vénen produint sobre els nexes d’unió i els substrats comuns entre les unes i les altres.

Les inconfundibles composicions rítmiques de Pérez Ramírez, en les quals sempre subjeu el seu permanent interès per l’arquitectura com llenguatge cultural, les inclinacions musicals constants al llarg de tota la seua producció, un personalísimo (i de vegades líric) sentit del color, aqueixa singular utilització de la llum com element constructiu fonamental en unes pintures depurades i precises, emocionants i apassionades en el seu contingut vigor plàstic, són alguns dels principals elements caracterizadores de la seua obra que, de manera específica i com un destil·lat essencial de diverses dècades de rigorosa trajectòria, es condensen i resum en aquesta exposició, a la qual també aporta alguns sintètics i molt eficaços collages.

L’exposició està formada per un total de 19 pintures i 5 collages, peces datades entre 2005 i 2009, que representen i identifiquen els moments, la temàtica i els aspectes més decisius en la recent evolució de l’obra de Carmen Pérez Ramírez, de manera que qui ja la coneguen podran comprendre més totalment el desenvolvimiento últim d’aquesta evolució, i qui s’aproximen a ella per primera vegada tindran una visió molt afinada dels més singulars i significatius valors plàstics i expressius de la seua pintura, sens dubte una de les més destacables en l’actual panorama de l’art aragonès.

Carmen Pérez exposa “Principia Naturalis” a Calaceit | Comarques Nord.


________________________
comarquesnord.cat, beseit
dissabte, 17 d’octubre de 2009

El proper 24 i 25 d’octubre de 2009 es desenvoluparan a la localitat de Beseit (Matarranya) les XII Jornades Micològiques i el XIV Dia dels Bolets. Com cada any estan previstes multitud d’activitats relacionades amb el món de la micologia i la gastronomia.

Entre els diferents actes que tenen lloc cal destacar la eixida per a la recolecció de bolets pels Ports de Beseit, amb l’assistència de micòlegs, el dissabte pel matí, així com les conferències micològiques. El diumenge cal resaltar la degustació gastronòmica, que seguint la iniciativa de l’any anterior amb els llagostins de Vinaròs, comptarà amb un producte convidat: enguany es podrà degustar una recepta elaborada amb bolets i pernil de Denominació d’Orígen protegida de Terol.

___________
documents
Descarregat el programa
XIV Dia dels Bolets a Beseit

El 24 i 25 d’octubre Beseit celebra el XIV Dia dels Bolets | Comarques Nord.

Els ajuntaments de Fraga i Torrent de Cinca s’oposen als plans contra els nitrats

Baix Cinca 13 d’agost [Castellano]

El passat mes de juliol els ajuntaments de Fraga i Torrent de Cinca van decidir sol·licitar al Departament Aragonès d’Agricultura una moratòria de dos anys en l’aplicació del Tercer Programa d’Actuació sobre zones vulnerables a la contaminació per nitrats a Aragó en els seus respectius municipis, programa que va entrar en vigor el passat 4 de juny.

Pel que sembla els citats ajuntaments posen en dubte els criteris seguits per a incloure aquests termes municipals en la categoria de “zones vulnerables a la contaminació per nitrats” i afirmen que l’aplicació del citat programa suposaria limitacions a l’activitat agrícola i ramadera que perjudicarien al sector.

La contaminació per nitrats de les aigües, superficials o subterrànies, suposa un seriós problema ambiental ja que els nitrats inutilitzen l’aigua per al consum humà i afavoreixen, en eutrofitzar els rius i les aigües costaneres, el desenvolupament excessiu d’algues que al seu torn, a l’esgotar l’oxigen de l’aigua, provoquen mortaldats de grans masses de peixos i converteixen les aigües en zones mortes o bé les fan proclius a la formació de marees vermelles, que enverinen la fauna aquàtica i causen gran danys econòmics al sector pesquer. L’origen principal d’aquesta contaminació està en els abonaments nitrogenats (fems i fertilitzants sintètics) que s’aboquen en les zones agrícoles i el nitrogen de les quals, en forma de nitrat, és dissolt per l’aigua de la pluja, o de reg, i arrossegat cap a les aigües subterrànies i d’aquí als rius i després al mar. Per això els territoris que mostren contaminació per nitrats, que estan associats amb zones d’elevada producció agrícola i ramadera, són l’objectiu principal que la Unió Europea s’ha marcat per a intentar controlar les principals fonts de contaminació.

Tanmateix, l’eutrofització és un dels problemes més greus que pateix la conca del riu Ebre, especialment en el seu tram baix i durant els mesos d’estiatge, problema que s’agreuja per la manca de cabal ecològic que pateix el riu per sobreregulació amb el sistema d’embassaments, fet que afavoreix el creixement desmesurat d’algues i altres plagues com la mosca negra. Així mateix, a través dels nostres companys del GETE – Ecologistes en Acció de Tarragona hem tingut coneixement que els agents forestals de Catalunya estan investigant l’aparició de carpes mortes en el terme municipal de Flix, tot i que encara es desconeix l’origen d’aquest episodi de mortaldat, i que per tant no cal atribuir necessàriament a la contaminació per nitrats, són diversos els estius en els quals ha saltat l’alarma al riu Ebre per contaminació derivada de pràctiques agrícoles i ramaderes insostenibles.

Per a atallar el problema el Govern d’Aragó, seguint la legislació marcada per la directiva europea que hi ha referent a això, ha determinat els territoris aragonesos més vulnerables a la contaminació per nitrats i ha elaborat un Programa d’Actuació que està basat en les cridades “Bones Pràctiques Agràries”, pràctiques consistents a controlar d’una manera més rigorosa els fems i purins procedents del sector ramader i a regular d’una manera més eficient les quantitats de nitrogen que han de ser abocades al sòl i les èpoques de l’any que ha d’abonar-se. Les bones pràctiques agràries, com indica el seu nom, encara que són una nova exigència professional no impliquen perjudicis ni amenaces per al sector agrícola i, després d’un curt temps d’adaptació que els professionals del camp podran assumir amb normalitat, suposa una millora econòmica i ambiental que beneficia a tot el món. L’evitar, per exemple, que hagi un excés d’abonat, amb nitrogen que no aprofitaran les plantes conreades i que contaminarà les aigües, suposa estalvi en fertilitzants i una millora en la qualitat dels rius i les aigües subterrànies.

Ecologistes en Acció considera que les bones pràctiques agràries haurien de ser la norma general, fins i tot en zones on no es detecta excessiva contaminació per nitrats, i per això no comparteix l’actitud mostrada pels ajuntaments de Fraga i Torrent de Cinca, que semblen reflectir les pors infundades que alguns professionals del sector semblen tenir davant les noves normes agrícoles. Així mateix Ecologistes en Acció estima que no hi ha motius per a dubtar de les anàlisis d’aigües, subterrànies i superficials, que es vénen efectuant des de fa anys i que justifiquen la inclusió d’aquests dos termes municipals en la categoria de zones vulnerables, igual que ho estan alguns municipis catalans veïns i que estan sota la influència de l’anomenat al·luvial del Segre, dades totes conseqüents amb la intensa activitat agrícola de la regió. Ecologistes en Acció considera adequada la inclusió de Fraga i de Torrent de Cinca com a zona vulnerable a la contaminació i fins i tot considera que aquesta catalogació de “zona vulnerable” deuria estendre’s a altres municipis que estan en les riberes del ric Cinca.

Per això Ecologistes en Acció ha escrit al Departament d’Agricultura per a sol·licitar-li que no accedeixi a la petició, totalment injustificada, dels ajuntaments citats i per a recordar-li que els citats consistoris ja van disposar d’un termini, el passat mes de novembre, per a oposar-se a la inclusió dels seus termes municipals en la categoria de “zones vulnerables” i que per tant seria del tot irregular que se’ls concedís una moratòria en l’aplicació de les normes que el Departament d’Agricultura ha establert en el seu Programa d’Actuació contra la contaminació per nitrats.

En qualsevol cas Ecologistes en Acció confia que els agricultors i ramaders de la comarca sabran compatibilitzar la seva activitat amb la protecció del medi ambient i espera que, amb el temps, els ajuntaments citats acabin acceptant un model agroalimentari més eficient i amb menys impactes, tal com demanda, cada vegada amb més força, la societat. L’agricultura i ramaderia ecològica i biodinàmica, o el retorn a pràctiques tradicionals són, per tant, lloables pràctiques que l’administració i el camp han de prioritzar para assolir un model agroramader sostenible.

Els ajuntaments de Fraga i Torrent de Cinca s’oposen als plans contra els nitrats | Ecologistas en Acción del Bajo Cinca (Baíx Cinca).

DESAFÍA AL VATICANO
Lérida insiste en enviar dos obras aragonesas a Filadelfia
El museo catalán mantiene sus planes pese a que el obispo revocó hace meses el permiso otorgado inicialmente. Se trata de un retablo incluido en el litigio de los 112 bienes y una caja sepulcral de Sijena
Vota:VotaVotaVotaVotaVota Resultado:VotaVotaVotaVotaVota 47 votos
Imprimir Enviar a un amigo 11 Comentarios

Retrablo de San Antonio Abad y caja sepulcral de Isabel de Aragón. JUAN CARLOS ARCOS

juan carlos arcos
juan carlos arcos

ISABEL ARA. Huesca

El desafío de Lérida al Vaticano y a las instituciones civiles y eclesiásticas aragonesas continúa. El Museo Diocesano y Comarcal con sede en la capital ilerdense, donde se encuentran en depósito los 112 bienes en litigio entre el obispado catalán y el de Barbastro-Monzón, sigue firme en su pretensión de ceder dos de sus obras más valiosas procedentes de Monzón y del monasterio de Sijena para una exposición temporal en Filadelfia (Estados Unidos). Y eso, pese a la solicitud del obispo de Lérida, Joan Piris, de anular el préstamo, tal y como le había ordenando el entonces nuncio, Manuel Monteiro de Castro. No obstante, la diócesis ilerdense se muestra ahora resignada e incapaz de hacer valer su postura. “Desde la Iglesia no podemos evitar que se cedan las obras a Filadelfia”, afirmó ayer por sorpresa el delegado de Patrimonio del Obispado de Lérida, Ximo Company.

Un portavoz oficial del museo reconoció ayer, además, que pese a la negativa del obispo, “en principio está todo igual y no hay ninguna novedad”. No obstante, las mismas fuentes no pudieron concretar ni el periodo exacto en que se exhibirían las piezas en el Museo de Arte de Filadelfia ni con cuánto tiempo de antelación serían trasladadas. Inicialmente, la exposición ‘Arte del siglo XV en la Corona de Aragón’ estaba prevista entre febrero y abril de 2010.

Mientras, el propio director del Departamento de Patrimonio Artístico y Cultural del obispado de Lérida admitió que la cesión “se aprobó en una comisión ejecutiva y ni el obispo ni nadie me ha dicho que se impida”.

El permiso para el traslado de la tabla del Calvario perteneciente al retablo de San Antonio Abad de la parroquia de Monzón, incluida en la lista de 112 bienes que reclama Barbastro, y de la caja sepulcral de Isabel de Aragón -cuya devolución también se encuentra pendiente de una resolución judicial- se concedió en la comisión ejecutiva del Consorcio del Museo celebrada en mayo de 2008, aunque la cesión no trascendió hasta varios meses más tarde.

Aluvión de quejas desde Aragón

Tras publicarse en la prensa el compromiso alcanzado, tanto la diócesis barbastrense como el Ayuntamiento de Villanueva de Sijena censuraron la decisión, puesto que en el primero de los casos el Vaticano ha fallado en reiteradas ocasiones que la propiedad es del obispado oscense y se le deben devolver sus obras; y en el caso del cenobio, hay unas 130 piezas cuyo futuro depende de la resolución de un conflicto de competencias entre la Generalitat y la DGA que está pendiente desde hace más de diez años en el Tribunal Constitucional.

El prelado de Barbastro-Monzón, Alfonso Milián, también criticó duramente que antes de decidir prestar el retablo de San Antonio Abad no se informara ni se solicitara el consentimiento a su dueño. Por todo ello, pidió al nuncio que mediara para impedir que el Museo Diocesano cumpliera sus objetivos, al tiempo que se dirigió a su homólogo en Lérida para expresarle su malestar.

La queja del obispo oscense, y también la del presidente aragonés, Marcelino Iglesias, ante el nuncio surtió efecto y Monteiro de Castro exigió a Joan Piris que revocara que el permiso concedido inicialmente para que el retablo fuera trasladado a Filadelfia “sin haber obtenido la autorización” de la diócesis oscense. En la misma carta, el máximo representante de la Santa Sede en España urgía al prelado catalán a que tomara “las determinaciones necesarias para la pronta entrega de los bienes histórico-artísticos”, que, como recordó, son “propiedad de Barbastro-Monzón”.

Joan Piris obedeció y se dirigió por escrito al consejero de Cultura de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras -que también actúa como presidente del Consorcio del Museo- para mostrarle su “preocupación” por el envío a Estados Unidos del retablo de Monzón “sin haber obtenido la autorización del obispado de Barbastro-Monzón, su propietario”. Así, aseguraba que era “necesario” que el acuerdo fuera “revocado”. “En ningún momento este obispado ha dado esa autorización, nunca se le ha pedido”, afirmó, “más allá de que nuestro representante en la comisión -el delegado de Patrimonio, Jesús Tarragona, que poco después fue relevado de sus funciones- lo haya hecho, puede ser que inadvertidamente, sin tener en cuenta la titularidad”. Pero las exigencias del obispo a sus socios en el Consorcio no parecen haber servido de nada.

“No podemos evitar la cesión”

Ayer, el responsable de Patrimonio de Lérida justificó la decisión del museo de seguir con el traslado de los bienes en que “el obispado tiene las piezas en depósito en un museo que está regido por un consorcio de cinco socios y su voto negativo sería solo uno entre cinco”. “Cuando hay una mayoría, un miembro no puede vetar la decisión, puesto que el consorcio es soberano. En cualquier caso, si hubiera un empate u otra circunstancia, el voto de calidad correspondería a la presidencia, que tampoco ostenta Joan Piris”, aclaró Ximo Company. “No tiene más poder (la diócesis) -añadió-, a no ser que algún día deje de formar parte de este consorcio”.

Por ello, según comentó la solicitud del préstamo a Filadelfia “continúa su curso normal porque el museo sigue actuando de manera absolutamente ordinaria en lo que corresponde a sus competencias como consorcio”, insistió el representante del obispado.

Company, catedrático de Historia del Arte de la Universidad de Lérida explicó que, según su experiencia, es suficiente con trasladar las piezas una semana antes de que comience la exposición.

Lérida insiste en enviar dos obras aragonesas a Filadelfia | Heraldo.es.

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira ha visitat el Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal.
Lloc: Lleida

mitjançantFacebook | Fotos de l’Esquerra Lleida – Carod visita el Museu de Lleida.

HA

HISTORIA
Un estudio de la Universidad de Georgetown asegura que Colón era aragonés
Según un análisis lingüístico de los escritos del descubridor de América, los investigadores han establecido que su idioma materno era una variedad del catalán hablada en el antiguo Reino de Aragón en el siglo XV.
Vota:VotaVotaVotaVotaVota Resultado:VotaVotaVotaVotaVota 9 votos
Imprimir Enviar a un amigo 3 Comentarios
HERALDO. Zaragoza
Un estudio de la Universidad de Georgetown señala que Cristóbal Colón era de origen aragonés. La investigadora Estelle Irizarry ha llegado a esta conclusión tras un estudio lingüístico de los textos que escribió el descubridor de América, recogido en un libro titulado ‘The DNA of the writings of Columbus’ (‘El ADN de los escritos de Colón’), recién publicado en Estados Unidos. En él se argumenta la teoría de que la lengua materna del almirante era una variedad del catalán hablada en el antiguo Reino de Aragón en el siglo XV.

En declaraciones al diario británico ‘The Daily Telegraph’, Irizarry explica que, aunque Colón escribió en castellano, “es evidente que no era su lengua materna, y sus orígenes apuntan a Aragón por la gramática y por la forma de construir las frases”. “Su castellano era notablemente incorrecto, pero también eficiente, poético y elocuente”, añade la investigadora.

Hasta ahora, la teoría más aceptada establecía que Colón era genovés, aunque no es la primera vez que se apunta Aragón como las raíces del descubridor. Los estudios de ADN realizados hasta ahora para determinar su lugar de nacimiento han sido inconcluyentes. El propio Colón quiso despistar a todos en vida sobre este aspecto de su vida: “Vine de nada”, escribió.

>> Lea la noticia en ‘The Daily Telegraph’ (en inglés)

Un estudio de la Universidad de Georgetown asegura que Colón era aragonés | Heraldo.es.

EL INCENDIO DE UNA TUBERÍA PROVOCA UN SUSTO EN VALDERROBRES

Una tubería incendiada en Valderrobres provoca la alarma social.
Un incendio en la tubería central de la Avenida de la Hispanidad de Valderrobres, ocasionó ayer el caos en la localidad. A las seis de la tarde las calles se llenaron de un denso humo que provocó que se cortara el tráfico y obligó a los vecinos a permanecer en sus casas. Hasta el momento se desconoce la identidad de los autores del suceso.
La tubería tiene una longitud de casi un kilómetro y está destinada a la recogida de aguas pluviales. El tubo hizo de chimenea y propagó el humo al exterior. Los primeros indicios apuntan a la quema de una hoguera en las proximidades de la tubería, que une el polígono con el río y es de reciente construcción. El material con el que está hecha es de PVC por lo que, para prevenir posibles intoxicaciones, la Guardia Civil restringió el paso del tráfico y se prohibió a los vecinos salir a la calle.
Hasta la capital del Matarraña se desplazaron los bomberos de Alcañiz que, en colaboración con la brigada municipal, inyectaron espuma para evitar que el calor reavivara las llamas. De momento aún no se sabe la identidad de los autores del suceso, aunque todo apunta a una ‘gamberrada’.
Las tareas de extinción se prolongaron durante más de tres horas.

(Beatriz Severino, Periódico La Comarca, 15-X-09)

posted by repavalde @ 7:28 AMNoticias de Valderrobres: EL INCENDIO DE UNA TUBERÍA PROVOCA UN SUSTO EN VALDERROBRES.

BAJO CINCA – FIESTAS PATRONALES

Un castillo de fuegos artificiales pone fin a un Pilar intenso en Fraga

Un momento de las finales de fútbol-vaca en la plaza de toros de Fraga ayer.

Un momento de las finales de fútbol-vaca en la plaza de toros de Fraga ayer. | J.C.
Compra esta foto en alta resolucion

.n-adjunto1 { background-image: url(‘/imagenes/descarga_adjunto_cabecera.jpg’); background-repeat:repeat-x; font-weight:bold; height: 21px; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; color: white; font-size: 100%; letter-spacing: 0px; padding-top: 5px; padding-left: 40px; text-transform: uppercase; } .n-adjuntoelmt, a.n-adjuntoelmt { font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 10px; font-weight:bold; color:gray !important; line-height:1px; } .n-adjuntoelmt:before{ content: url(‘/imagenes/flecha_documento.jpg’); }

El descenso de “galeres” atrajo a mucha gente
Jaume CASAS

15/10/2009


Vota
Vota 1 de 5 Vota 2 de 5 Vota 3 de 5 Vota 4 de 5 Vota 5 de 5
| Resultado
1 de 52 de 53 de 54 de 55 de 5 1 votos

FRAGA.- En Fraga no hay un “pobre de mí, pobre de mí”, para cantarle al final de la Fiesta Mayor. Basta un resignado “bueno, ya está”, después del último estallido de los fuegos artificiales que ponen punto y final al Pilar. Por muy vitalista y optimista que sea uno, siempre se queda ese gusto amargo de otro Pilar que vuela tan alto como los cohetes, tan alto que ya no vuelve a aterrizar hasta el año que viene.

El Pilar finalizó con lo típico de la última jornada, es decir, las finales de fútbol-vaca en una plaza de toros abarrotada, el descenso de “galeres” por la cuesta del Revolt y el Segonyer y hasta la rotonda de Reyes Católicos, el entierro y el castillo de fuegos artificiales. Las “galeres” siguen siendo una tradición con tirón. Cambian los vehículos y los tripulantes, pero siguen atrayendo mucho público por la espectacularidad del descenso y por la velocidad con la que estos vehículos artesanales driblan las curvas y las pacas de paja.

Después llegó el entierro con los peñeros portando velas para despedir las fiestas desde el puente. Y, allí mismo, en el parque del Sotet, un apañado castillo de fuegos artificiales. Un acto contradictorio porque gusta pero siempre recuerda a que es el último capítulo de los festejos.

Las Fiestas del Pilar se han vivido con intensidad. El recinto de peñas ha vuelto a ser el centro neurálgico de la fiesta, donde se congregaba más ambiente sobre todo a partir de las ocho de la tarde. Daba un poco de pena ver ayer las casetas ya cerradas. El Sueño de Morfeo triunfó en su primera visita a Fraga con unos cuatro mil asistentes, y los Delinqüentes dejaron un buen sabor de boca.

De los espectáculos de animación, los Ginger se llevaron la palma con su espectáculo “Perlas y Plumas”, que dejó muy satisfechos a las mil personas que congregó en la Plaza de España. Por otro lado, el grupo Hotel Cochambre también gustó con sus versiones de Sabina, pero ni el lugar (el Castell) ni la hora fueron las más apropiadas. La “Trobada de Gegants” estuvo un poco más floja que de costumbre, ya que fallaron algunas “collas”, aunque se compensó con la presencia de parejas de Palma de Mallorca y los franceses de Les Angles. Y el “Correfocs” volvió a ser uno de los actos más concurridos. Este año, los “Diables de Lleida” se pusieron las pilas y ofrecieron un “Correfocs” intenso que duró más de dos horas.

Pero la gran estrella de este Pilar ha sido Ana Lapeña, la “pacheleta”. Una de las primeras féminas que gana la carrera de “rucs” y que además fue tercera en el concurso de comedores de jamón. “I aixo que sol anae a berená”.

Un castillo de fuegos artificiales pone fin a un Pilar intenso en Fraga.

El Congrés demana que es desdobli l’N-420, amb l’única oposició del PSOE

La comissió de Foment exigeix al govern estatal que faci l’autovia, si bé la petició no és vinculant

El Congrés vol el desdoblament de l’N-420. Foto: JUDIT FERNÀNDEZ.

Esperpèntica votació ahir al vespre a la comissió de Foment del Congrés dels Diputats. La cambra baixa va aprovar, amb el vot favorable de tots els grups excepte el PSC-PSOE, la proposta de CiU que demana «que s’impulsi, de manera decidida, la conversió de la carretera N-420 en una autovia en la totalitat del seu traçat, des del final de la variant sud de Reus fins a la cruïlla amb l’N-232 a Valdealgorfa», a Aragó. El partit del govern estatal va estar a punt de perdre una segona votació, una proposta del PP que demanava la creació d’una xarxa de rodalies al Camp de Tarragona. Després de dos empats, va decidir el major nombre de diputats socialistes.

Amb un total de 20 vots a favor –de CiU, el PP, ERC i el BNG– i 18 en contra –del PSC-PSOE–, el Congrés va aprovar una proposició no de llei que demana que la conversió en autovia de l’N-420 s’inclogui en el nou pla estratègic d’infraestructures del Ministeri de Foment, «especificant el calendari per a la seva realització» a fi que pugui executar-se «de forma simultània» a l’A-68, la via ràpida que Foment construirà entre Valdealgorfa i Vinaròs. La proposició, de fet, també insta que el pressupost general pel 2010 i els exercicis següents «incloguin de manera expressa les partides necessàries» per poder-la dur a terme. El diputat de CiU Jordi Jané justificava que, després que fa uns dies el ministre de Foment, José Blanco, lligués el possible desdoblament a les necessitats reals del trànsit, «era urgent el pronunciament del Congrés dels Diputats». CiU lamentava que el PSC presentés una esmena en què, al contrari del que reclamen les institucions del territori, «només es recollien actuacions de millora i conservació de la via».

Lament socialista

El diputat socialista Francesc Vallès, pel seu cantó, lamentava la moció de CiU i li reclamava que «torni a la unitat d’acció reivindicada pels agents socials i econòmics del Camp, i deixi de protagonitzar iniciatives unilaterals que no porten enlloc», en referència al fet que la proposició, tot i ser aprovada pel Congrés, no és d’obligada execució per al govern estatal en ser «no de llei». El PSC recordava en canvi que, seguint l’acord unànime a què van arribar dijous passat a la Cambra de Reus els signants del Pacte de Gandesa, havia ofert a CiU «presentar una esmena conjunta al pressupost per l’any vinent» perquè es doti una partida per a l’estudi informatiu del desdoblament, a càrrec de la disposició addicional tercera de l’Estat, si bé a canvi demanava, això sí, que retirés la proposició que finalment va ser aprovada. Jané, però, s’hi va negar recordant que ja havia presentat el text al març, i que «els únics que s’han desmarcat de la unitat d’acció són els socialistes». Tot i això, CiU continua igualment disposada a presentar l’esmena conjunta al pressupost.

«No» a un pla de rodalies

La mateixa comissió va tombar, amb el vot ponderat dels diputats socialistes en la tercera votació –després de dos empats a 18 (CiU i PP contra el PSC-PSOE) i dues abstencions (BNG i ERC)–, una proposició no de llei del PP que reclamava un pla de rodalies per al Camp, que hi preveiés tant la millora de la infraestructura com del servei. El text volia «pal·liar», segons el diputat Francesc Ricomà, «el dèficit de mobilitat ferroviària interna a la demarcació», sobretot pel que fa a les connexions de comarques d’interior com l’Alt Camp, i també del Baix Penedès, on ara els viatgers han de fer transbord a Sant Vicenç per anar a Tarragona. «A l’interior es dóna la paradoxa que hi passa el TAV però cada cop hi ha menys freqüència de regionals i recorreguts més llargs, que han fet que gairebé se n’hagi perdut l’ús», exposa. Ricomà veu la negativa com un «menyspreu» i un «greuge» davant el pla que preveu invertir 4.000 milions a Barcelona, i per això avisa que insistirà amb la presentació d’esmenes en el pressupost del 2010.

Darrera actualització ( Dijous, 15 d’octubre del 2009 09:51 ) El Punt – Notícia: El Congrés demana que es desdobli l’N-420, amb l’única oposició del PSOE-92343.

El incendio de una tubería causa una tóxica humareda en Valderrobres

Varias calles quedaron cortadas y se recomendó cerrar las ventanas

M.S.TIMONEDA /DIARIO DE TERUEL/ Alcañiz
El incendio de la tubería de aguas pluviales de la Avenida Hispanidad de Valderrobres generó ayer por la tarde una gran humareda negra que obligó a cortar ésta y varias calles más. El humo, muy negro y tóxico, salió por las rejillas de entrada del agua, lo que provocó momentos de desconcierto entre los vecinos que paseaban a lo largo de la céntrica vía.

Según las primeras hipótesis, el fuego que prendieron una pandilla de chiquillos en la boca de salida de la conducción alcanzó la tubería de pvc, de 1,5 kilómetros de longitud y que conecta el polígono Torre Sancho con el río Matarraña. De unos 130 centímetros de diámetro, la conducción desemboca a unos 100 metros del puente de piedra.

El humo generado por la combustión del plástico salió por las rejillas de entrada de agua. El tufo que desprendía y la gran humareda alarmaron al vecindario. No en vano, a esas horas, según explicó el concejal Ernesto Marín, había mucha gente pasando la tarde en el parque infantil: “Estaba lleno de madres con niños pequeños”, detalló. El Ayuntamiento emitió un pregón en el que alertaba a la población para que no se aproximara a la calle afectada y cerrara las ventanas de sus viviendas dada la alta toxicidad del humo.

Los vecinos se apercibieron de los hechos en torno a las 18.30 horas. En ese momento, la Guardia Civil procedió a cortar varias calles y reguló el tráfico en la travesía de la A-231, aunque según corroboró la Delegación del Gobierno, en ningún momento se llegó a cortar la carretera.

Sin fuego pero con olor

La llegada de los bomberos del Parque de Alcañiz fue determinante para sofocar el fuego, aunque en el ambiente se quedó un fuerte olor a plástico quemado. Según declaró el concejal valderrobrense, “cuando los bomberos echaron agua, el humo se volvió blanco, un indicador de que había quedado controlado”. Además, el edil explicó que “hemos abierto las bocas de riego de toda la Avenida Hispanidad para que los bomberos pudieran tirar agua”.

En cuanto a las causas del fuego, aunque al cierre de esta edición todavía estaban por confirmar, Marín apuntó a que podría tratarse de “una chiquillada”, porque “cuando hemos llegado al lugar de la hoguera nos han comentado que unos niños han salido corriendo”. Según dijo, “posiblemente han quemado algo y se les ha ido de las manos”, y añadió: “es fácil que un niño pequeño entre en una tubería de 130 centímetros, porque además de ser muy ancha es nueva” (se construyó hace 2 años).

Más información en la edición impresa
FUENTE: Diario de Teruel, www.diariodeteruel.net

El incendio de una tubería causa una tóxica humareda en Valderrobres.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.