(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 5 de desembre del 2009)
L’any 2007 s’ha publicat a Barcelona un magnum opus sobre les cartes portolanes medievals, conegudes també com cartes de navegar. És el llibre de Ramon J. Pujades i Ballester: Les cartes portolanes. La representació medieval d’una mar solcada on aquest arxiver i medievalista n’ha fet un acurat estudi basant-se, tant en l’observació directa de les aproximadament 180 cartes medievals conservades, com en la lectura de moltíssim material d’arxiu, especialment de tipus notarial, de mariners i cartògrafs sobretot. Això li permet de donar notícies de més de 400 cartes de navegar, de com les feien servir els mariners i de com les fabricaven -i venien- els cartògrafs. Molts d’aquests mapes, impresos o en DVD, es reprodueixen al llibre. Acompanya l’original català una traducció anglesa i així gràcies a la versió original el llibre és accessible a tots els parlants romànics -castellà, francès, italià … -, i per l’anglès a molts parlants d’altres famílies lingüístiques. A les cartes de navegar els cartògrafs aconsegueixen de representar a escala, i de manera realista, la línia de costa de la Mar Mediterrània i la Negra, així com també sovint les costes atlàntiques fins a la desembocadura del Rhin, i les marroquines del Nord d’Àfrica. I ho fan per primera vegada en la història de la cartografia. L’originalitat d’aquests cartògrafs medievals és d’haver sabut passar a la representació gràfica del mapa les informacions geogràfiques, orals o escrites, que els arribaven dels navegants. Tot porta a creure que les primeres cartes de navegar degueren sorgir a finals del segle XIII en ambients genovesos, i d’ací passaren ràpidament a Venècia i a la Corona d’Aragó. Dels 47 cartògrafs que registra Pujades 18 eren súbdits de la Corona, majoritàriament de Ciutat de Mallorca. Aquests primers mapes moderns oferien la informació escrita en les llengües dels cartògrafs, tant les “vulgars” -català i italià- com la “culta” -el llatí-, i es feien servir per tot Europa, i també al Nord d’Àfrica entre els musulmans. Eren temps de meravella, quan el Mare Nostrum era realment la nostra mar, i els peixos duien pintades a les escates les barres d’Aragó.
Artur Quintana
