La Franja

Lleida, per la seua ubicació geogràfica i la seua gran activitat comercial i agrícola, és una de les ciutats de Catalunya que, històricament, han tingut i continuen tenint una vinculació econòmica i cultural més gran amb la resta d’Espanya. Aquesta vinculació es deu, en primer lloc, a una estreta relació de la ciutat ilerdenca amb les zones més orientals d’Aragó. Lleida, en substitució d’Osca o Saragossa, ha funcionat durant molt temps, per la seua gran oferta de comerç i serveis, com el centre neuràlgic, i la capital, per a aragonesos de localitats com Benavarri, Graus, Montsó, Barbastre, Binèfar, Tamarit de Llitera, Fraga o Mequinensa.

A més, la Universitat de Lleida és la institució d’educació superior on centenars d’aragonesos han cursat els seus estudis universitaris i les consultes mèdiques, clíniques i hospital de Lleida han atès milers de pacients aragonesos. Aquesta vinculació de la ciutat amb Aragó s’ha basat, parcialment, en el leridanismo, un regionalisme sa i orgullós, no excloent, pragmàtic, allunyat del catalanisme i que pressiona l’Estat per aconseguir el millor per a Lleida. Els secessionistes, dins del seu constant esforç per manipular la realitat i la història, intenten, sense embuts, vincular tot el que és espanyol amb l’infame franquisme i també el leridanismo, exclusivament, amb el franquisme.

El lleidatanisme, en realitat, comença segles abans del franquisme, així com també la capitalitat de Lleida a l’Aragó oriental. Ambdós tenen els seus orígens a la Corona d’Aragó. El nou lleidatanisme, el lleidatanisme que impulso, considera que Lleida ha de jugar un paper essencial a Catalunya, ha de ser la seua capital interior, i no nega la catalanitat de Lleida.El nacionalisme català, fins i tot des d’abans de l’infame procés, intenta allunyar Lleida d’Aragó, crear una frontera on no n’hi ha i on menys interessa que n’hi hagi.

Molts aragonesos orientals, en els últims 10 anys, tant catalanoparlants com no catalanoparlants, ofesos per l’independentisme, han canviat la seua capital de serveis, la seua destinació de compres, la seua universitat. Ja no és Lleida, sinó Osca o Saragossa. No ens enganyem, en aquesta situació perden Lleida, el seu comerç, la seua universitat, el seu potencial de desenvolupament.

Perdem tots.Tanmateix, l’espanyolitat de Lleida va molt més enllà de les relacions de la ciutat amb Aragó. Una gran part de la població actual de Lleida està formada per fills i nets d’emigrants procedents d’altres regions d’Espanya, principalment, Andalusia, Extremadura, Galícia i, per descomptat, Aragó. Les cases regionals de Lleida testifiquen aquest fet i promouen la riquesa cultural de tot Espanya a la ciutat.

Les tradicions, costums, folklore i històries regionals de la resta d’Espanya mereixen una gran visibilitat a Lleida.L’esport lleidatà, amb la UE Lleida en la seua millor època, el Bàsquet Lleida, Emili Alzamora, Albert Costa i amb el nostre campió olímpic Saúl Craviotto (abanderat olímpic espanyol) en els últims temps com a referents, ha contribuït a posar Lleida al mapa d’Espanya. Un partit de la selecció espanyola de futbol al Camp d’Esports, durant els pròxims anys, amb una enorme càrrega simbòlica, seria una manera magnífica d’estrènyer els vincles esportius entre Lleida i la resta d’Espanya.Si vol aspirar a un futur més pròsper, Lleida ha de consolidar-se com la capital de la Catalunya interior, però també ha de ser de nou la capital de l’Aragó oriental. No amagar l’espanyolitat cultural i històrica de Lleida ajudaria, sens dubte, a enfortir aquest vincle amb els nostres veïns i també amb la resta d’Espanya. Per tot, apostem per una Lleida implicada entre tots.