La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Territori
Presentació este estiu a les localitats respectives dels mapes 8 i 9 de la col·lecció “Toponimia Aragonesa”
// Redacció
Entre el final de la legislatura autonòmica, les noves eleccions i un govern en funcions, han aparegut publicats los raders mapes del projecte “Toponímia Aragonesa”, dos d’ells matarranyencs: lo número 8 de Maella (comarca administrativa del Baix Aragó-Casp) i el 9 de Torredarques (comarca del Matarranya). Juntament amb lo de Longás/Longars (a les Cinco Villas) i un nou fascicle del Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido (del Sobrarbe) arriben a 10 les publicacions cartogràfiques que ha coordinat la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i la Comisión Asesora de Toponimia Aragonesa (CaTA), creada el 2016, dins d’un projecte global de recuperació i divulgació dels topònims tradicionals. Així ho recorda a cada mapa el pròleg de José Luis Soro en qualitat de conseller de Vertebració del Territori. Continuar llegint… Maella i Torredarques: los raders mapes toponímics del Matarranya » Temps de Franja
Un dels ramats de Pubill d’Areny, amb 1600 ovelles, passant en transhumància pel Pont de Suert
ag. 23Un dels ramats de Pubill d’Areny, amb 1600 ovelles, passant en transhumància pel Pont de Suert. Han passat una temporada a la Vall de Boí i ara van cap a la Serra.
Tradicions que et cautiven. #ovelles #ovejas #brebis #sheep #Areny #valldeboi #PontdeSuert #AltaRibagorça pic.twitter.com/vu9ms5ZxG6— Porté-Estop (@PorteEstop) August 22, 2023
Renovables sí però no així
📣 Vine el pròxim divendres 25 d’agost a les 20h a la Freixneda per mostrar la nostra posició al resultat favorable de la Declaració d’Impacte Ambiental de les renovables a gran escala i especulatives al en el Matarranya 📣
👩🏿🤝👨🏻🤝🏼👩🏾🤝👩🏼🤝🏼👨🏽🤝👨🏼 FAREM una CADENA HUMANA en acabar el concert de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries_ a la Plaça Nova. Hi haurà venta de camisetes, bosses i banderoles per a recaudar fondos per les despeses jurídiques que ens venen.
Vine i mostra el teu 💚💚💚 al paisatge, a la identidad del Matarranya i a la soberania rural!
Source: Qui s’acorde del Molí Siscar?
Qui s’acorde del Molí Siscar?
Tomás Bosque
En çagueries del segle passat es va promocionar lo Barranc Fondo, i colles de turistes anaven amunt i avall per l’estretor del Mesquí més salvatge de roques assolsides, i coves naturals aprofitades per çarrar bestiars d’ovelles i cabres. I descobrien que a la nostra Vall, tan pareguda en tot al Matarranya, n’hi havie llocs prou interessants per passar un dia bo als peus del tossal de Sant Josiap. Fent paradeta a migdia, al Refugio-restaurant del Daniel i la Carmen (ara tancat), per recuperar energies i emprendre la baixada cap on s’ajunte el riu en lo Moreral. Perque allí es trobe lo casalici mig assolsit del vell Molí Siscar, on encara es conserven les parts mecàniques fonamentals: lo carcabà en la roda tota rovellada, les moles de pedra i la bronça plenes d’enruna, lo gallipont de la çèquia que regave els camps fins al terme de la Torrocella, i la bassa en lo cup per on caïe l’aigua a la roda hidràulica.
Dels quatre molins de farina que va arribar a tindre el Mesquí, tres estaven al terme de Bellmunt: el Siscar, que ere el més potent; el de Pio Membrado que estave enfront del Refugio esmentat; i un altre més amunt del que no tenim dades. Del Molinet de la Codonyera, sol queden algunes pedres soltes on s’ajunten lo riu i la Vall del Lloc, I encara que d’aquella indústria només ens queda l’açut i la bassa, ara plena de freixers i maleça, lo seu nom perviurà llarg temps a la toponímia. Perquè lo Molinet, pels de la Codonyera, es tot lo que hi ha als voltants d’aquell molí de farina del que mon pare digueve que tenia una mola molt bona.
Tornant al Molí Siscar, afegirem que mai és tard per imaginar projectes a llocs tan excepcionals com el paratge on està situat; i el que representa per la gent de la Vall del Mesquí, especialment pels de la Codonyera i la Torre. Un paisatge sorprenent, en l’aigua justeta, però encara així es podria recuperar. El 50% és propietat dels antics regants, i l’altre 50% —diguen— de la família Molins de la Codonyera. A veure si s’animen los propietaris per fer alguna cosa.
Tomás Bosque. Viles i gents
Source: Corbates antiquadesLuismi Agud 31 07 2023
No cal dir quina és la noticia principal d’aquesta setmana. Les meravelloses eleccions, que fan una aparició estel·lar cada quatre anys —si hi ha sort— i ens recorden que vivim a un país lliure i democràtic… o no?
El sistema que coneixem va aparèixer a França, al segle divuit. Per a ells, era tota una innovació que tothom tingués lo dret a decidir qui els governaria, encara que fore cada quatre anys. Eixe sistema va anar passant, no amb massa facilitats, per la Europa i Amèrica del segle dinou, fins que podríem considerar-lo en crisi a principis del vint. Lo sorgiment de generals amb bigots curiosos, que alguns s’atreveixen a dividir en feixistes i comunismes no deixa de demostrar que el sistema electiu estava sofrint problemes severs.
Però diuen que la metralla canvia a les persones, i després de vore com la pólvora va deixar a seixanta milions de persones sense respirar, la classe política de mitja Europa s’ho va replantejar: potser era millor tornar al sistema d’abans, que almenys no feia que la gent es matés entre ells constantment. I així estem, després de tres segles, seguint amb un sistema vell i caducat que, per por o per vagància, no ens atrevim a millorar.
Si de veritat creus que el teu dret a la política es redueix a depositar un paperet cada quatre anys; si de veritat consideres que confiar amb eixos pinotxos amb camisa és participació activa a la política, asseu-te al sofà, posa’t l’aire condicionat, i no cal que t’aixeques fins les eleccions de 2027. I si de veritat formes part de l’esperit fart de tanta corbata i tan poca vergonya, ves amb cura, los llops orwellians de l’estat t’observen amb recel.
Luismi Agud – Viles i gents