🤩 Per petició popular…. Lo 16 d’agost torne la música electrònica al nostre escenari: RAVESTIU !!!
👉 De la mà dels djs locals Rubén Martí, Raiman, D. Balbin i Andrés Aznar, lo divendres 16 d’agost tindrem una nit de maquineta, ‘bakalao’, remember i hard techno que omplirà de samplers, greus i loops lo CSA. Així que si te mole lo rotllo i tens ganes de ballar, no t’ho pots perdre !!! 👹👿🙀
😍 En esta ocasió los donatius seran sol de 2 euros i tot lo recaptat anirà destinat al manteniment de l’Argilaga !!! 👏👏👏👏
➡️➡️➡️ No sigues un/a modorro/a i vine a ballar en natres !!!!
‘Massalió Viu’ va presentar esta moció a l’ajuntament. L’equip de govern va votar en contra al·legant que ‘no tenemos nada en contra de la enseñanza del catalán, como cualquier otra lengua, pero no es nuestra lengua materna”.
L’Associació Literària i Artística Poiesis i la revista Compromiso y Cultura convoquen l’11è Certamen de microrelats Javier Tomeo de temàtica social, 2024-2025.
A la convocatòria hi ha una categoria en català, en col·laboració amb ASCUMA, adreçada a les persones nascudes o residents al Baix Aragó Històric (Matarranya, Bajo Aragón i Baix Aragó-Casp), la franja catalanoparlant d’Aragó i les comarques catalanes i valencianes properes al Matarranya.
En les cinc categories convocades, els microrelats seleccionats cada mes s’aniran publicant a Compromiso y Cultura d’octubre a juny. Els premis i accèssits es faran públics el juny de 2025 i es publicaran.
Les bases i el cartell els podeu consultar al web de Poiesis.
Viles i gents, publicat a La Comarca (2/8/2024)
Natxo Sorolla
Quina llengua parlen a Suïssa? Un pot bloquejar-se i preguntar: «lo suís no és cap llengua, no?». A algú altre li pot vindre al cap que «Suïssa és multilingüe. Parlen alemany, francès… italià… i no sé quina més». I efectivament, la quarta és lo«romanx», una llengua que a les nostres orelles mos sone a un italià en moltes paraules paregudes a les nostres. Però Suïssa no és «tan» diversa lingüísticament com per a haver-se guanyat esta fama. A principis de segle XX los que parlaven alemany eren una gran majoria, aproximadament un 70%. Al voltant d’un 20% parlaven francès, i entorn d’un 8% parlaven italià. I el romanx són uns 60.000 parlants, com la població de la Franja, representant menys de l’1% de la població de la confederació.
I és que la minoria més potent, la francòfona, té un volum similar a la cinquena part de la població que vivia als territoris catalanoparlants d’Espanya també a principis del segle XX. Los parlants d’italià són equivalents a la desena part de la població que vivia a Galícia. I els parlants de romanx poden ser equivalents a qualsevol de les altres llengües parlades a Espanya: occità, aragonès, o asturià. Però cada realitat ha seguit camins oposats.
En realitat allò que ha fet guanyar a Suïssa la fama de país plurilingüe és lo respecte constitucional que tenen per la diversitat interna. I és que les quatre són llengües nacionals, i per això, a Suïssa els servicis estan disponibles en les quatre. L’Estat està obligat a dirigir-se als ciutadans en estes llengües. Perquè la unitat administrativa i política bàsica són los «cantons», que conformen la «Confederació Helvètica». La major part són monolingües. I els pocs que reconeixen diferents llengües, tenen divisions territorials internes segons la llengua. Per tant, Suïssa es regeix pel principi de «territorialitat»: un territori = una llengua. Si algú va a viure a un «cantó» sap que el més patriòtic és adaptar-se a la llengua del cantó.
Tot això ha permès que a nivell internacional Suïssa siga un referent en la convivència calmada de comunitats lingüístiques, i que el seu volum es mantinga relativament estable al llarg del temps. Suïssa, com diu aquella dita, bones bardisses fan bons veïns.
Continuar llegint… Suïssa: bones bardisses fan bons veïns | Viles i Gents
Diuen que no hi ha hivern sense fred ni estiu sense calor. Quan arribe esta última, una de les solucions més efectives per sufocar-la és remullar-se a l’aigua, com pot ser la del riu. Als pobles que en tenim, sabem bé lo que és això, igual que ho sabien los nostres avantpassats. Continuar llegint… Del riu a la piscina | Viles i Gents
Sempre és trist el moment en què es deixa una casa. Podem pensar que sols és un espai, però és molt més que això. És un lloc on s’han viscut moments, on s’han compartit emocions i s’han creat records que perduraran per sempre.
M’ha sobtat, en passar per davant d’algunes d’aquestes cases abandonades, observar com el temps sembla haver-s’hi aturat. El calendari penjat a la paret, amb el mes encara marcat des de la darrera vegada que algú va habitar aquell espai, és com una fita temporal que ens recorda tot el que va ser i tot el que ara ja no és. Continuar llegint…El darrer full del calendari | Viles i Gents
A principis d’aquest mes de juliol la Justícia d’Aragó, Concepción Gimeno, va obrir un expedient per conèixer l’estat actual del monestir de Sixena amb referència als plans del govern d’Aragó per a l’obertura de la sala d’exposició de les obres d’art recuperades –a Catalunya diuen espoliades pel 155– del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. Cal recordar que tant la sala d’exposicions com tot el Monestir de Sixena porten gairebé dos anys tancats i barrats pel motiu o l’excusa de les obres d’ampliació o museïtzació. Ja fa mesos la DGA va reconèixer el retard. El cas és que allò que hauria hagut de ser un tancament d’uns mesos a comptar de l’agost del 2022, no hi ha cap seguretat que s’obri al públic el primer trimestre del 2025, segons va anunciar la directora general de Patrimoni Cultural, Gloria Pérez. “La complexitat dels treballs ha estat el motiu del retard” va manifestar. Ara, cada quinze dies només es poden visitar algunes estances del monestir. El que crida més l’atenció és que no ha tingut lloc cap protesta o reclamació per part de la ciutadania aragonesa en veure’s privada de la possibilitat de contemplar les peces d’art o els objectes històrics durant un període de temps tan llarg. L’eufòria i les preses per visitar les obres d’art “rescatades” dels museus de Catalunya després d’anys de litigis judicials, resolts sempre “curiosament” a favor d’Aragó, s’han anat apaivagant perquè el més important és que les obres d’art ja hi són a l’Aragó i no hi són a Catalunya. Al marge de les controvèrsies judicials finalitzades o pendents de resolució ferma”, la Justícia d’Aragó vol conèixer l’estat de guarda i custòdia –permeteu-me la llicència– dels béns. Cal recordar que la sentència amb referència a les pintures de la Sala Capitular està recorreguda i pendent de sentència ferma del Tribunal Suprem. Encara que el Tribunal Suprem resolgui a favor del govern d’Aragó, les raons tècniques i artístiques pesen i pesaran força. Resistirien aquestes pintures un desmuntatge, un trasllat i un altre muntatge a Sixena? Qui es responsabilitzaria de l’operació? Tècnics competents sempre l’han desaconsellada. L’art hauria de ser independent de la política de la justícia i de qualsevol fòbia.
