Skip to content

Archive

Category: Estudis lingüístics

// Júlia Llambert

Dels dies 31 de maig al 2 de juny s’ha celebrat a la Ribagorça, tant a la d’administració aragonesa, a Sopeira, com a la d’administració catalana, a Boí, Vilaller i al Pont de Suert, un col·loqui sobre el lingüista Joan Coromines, que s’emmarca dins dels actes de l’Any Pompeu Fabra i de la creació de l’actual comarca de l’Alta Ribagorça enguany fa justament trenta anys. Les conferències i col·loquis voltaren en gran part sobre l’homenot Coromines i la seua recerca toponínimica a la Comarca, amb importants consideracions històriques i sociolingüístiques addicionals. Les entitats organitzadores del Col·loqui han estat l’Institut d’Estudis Catalans, el Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la Universitat de Lleida i el Centre d’Estudis Ribagorçans, i hi ha col·laborat el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, els ajuntaments de la Vall de Boí, el Pont de Suert, Sopeira i Vilaller, així com l’Associació d’Amics d’Alaó i la Plataforma Camina. El nombre d’assistents als actes oscil·là entre vint i trenta.

 

Continuar llegint… Col·loqui Joan Coromines i la Ribagorça » Temps de Franja

// Artur Quintana

Fa ben poc ha aparegut el llibre: Sie manifesta cosa a tots hòmens. El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol) de Javier Giralt i María Teresa Moret de la Universitat de Saragossa, publicat per les Prensas Universitarias d’aqueixa universitat, ben editat i il·lustrat. Els autors tenen merescuda fama pels seus treballs de catalanística, sobretot en l’edició de textos catalans medievals aragonesos. Precedeix el llibre un informatiu pròleg de Jesús Vázquez, conegut romanista i aragonesista.

S’hi publiquen els textos sencers de 50 pergamins del segle XIV en català, tret de breus fragments en aragonès i llatí. Procedeixen majoritàriament d‘arxius municipals de la Comarca del Matarranya, si bé se n’exclouen els septentrionals de Maella a Faió i els ponentins de la Codonyera a Aiguaviva. Els arxius municipals més ben representats són els de Fondespatla, la Freixneda i Massalió, que sumen quasi trenta documents del total. La resta provenen d’altres arxius municipals de la comarca o de centres de l’entorn on es guarden pergamins municipals de procedència matarranyenca.

Continuar llegint… El català del Matarranya al segle XIV* » Temps de Franja

 

El proppassat dimecres 13 de juny s’ha presentat a la sala d’audiovisuals de la Biblioteca Municipal d’Alcanyís, a iniciativa del seu director J.I. Micolau, el llibre El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya. La presentació ha estat a càrrec dels autors Javier Giralt i Maria Teresa Moret de la Universitat de Saragossa, i de l’edició n’han tingut cura les Prensas de la mateixa Universitat. La sala s’ha omplert te persones interessades en el tema. Al llibre es presenten cinquanta manuscrits en català, amb alguns fragments en aragonès i llatí, redactats pels notaris dels municipis i, atès que aquests textos eren escrits per a ser llegits en veu alta per part dels notaris a persones que en gran part no sabien llegir ni escriure, són la prova fefaent que al Matarranya al segle XIV es parlava català, com sovint declaren tant els autors del volum com el seu prologuista Jesús Vázquez. Acompanya l’edició dels manuscrits un minuciós estudi lingüístic de tots ells. Per a més detalls podeu llegir una ressenya del llibre a Temps de Franja 137, abril del 2018, p. 16. Els autors han indicat en la seua ben documentada presentació que el llibre forma part d’un magne projecte per a publicar a llarg termini tota la documentació aragonesa en català dels inicis —segle XIII— a la derogació dels Furs per la victòria borbònica el 1707, quan el català va ser bandejat en la documentació oficial. Han dit també que no trigaran a publicaran un nou volum amb manuscrits de la catedral de Roda de Ribagorça.

Continuar llegint… Manuscrits a Alcanyís » Temps de Franja

Dimecres 13 de juny, a les 19h, a la sala d’audiovisuals de la biblioteca d’Alcanyís, es presenta el llibre:

Sie manifiesta cosa a tots hòmens: El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya

de Javier Giralt Latorre i Maria Teresa Moret Oliver, editat per Prensas de la Universidad de Zaragoza.

La presentació anirà a càrrec dels autors i d’Ignacio Micolau, arxiver, bibliotecari i tècnic de cultura de l’Ajuntament d’Alcanyís.

Podeu llegir una interessant ressenya del llibre en aquest article d’Artur Quintana.

Source: Presentació a Alcanyís de “El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya” » Temps de Franja

Ja està accessible en línia el treball que van fer diversos professors del Baix Matarranya sobre la llengua pròpia, l’any 1989:

Val Palacios, S., Burgués Ferrer, R., Fortuño Mar, M. T., & Arbona Diorríos, R. (1989). Estudio sobre el bilingüismo en el Matarraña zaragozano a partir de un vocabulario mínimo.

*Escanejat i publicat amb permís dels autors

Més informació: La normalización social de las lenguas minoritarias. Experiencias y procedimientos para la salvaguarda de un patrimonio inmaterial | Cursos de verano

Jaca. Fecha evento:  12/07/2018 al 13/07/2018.Director/Directores: Javier Giralt Latorre, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza, y Francho Nagore Laín, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza. Programa:

Jueves, 12 de Julio
10:00 h.        La normalización externa del gallego (1)
12:00 h.        La normalización externa del asturiano (2)
16:00 h.        La normalización externa del euskera (3)
18:00 h.        La normalización externa del catalán (4)

Viernes, 13 de Julio
10:00 h.        La normalización externa del occitano (5)
12:00 h.        La normalización externa del catalán en Aragón (6)
16:00 h.        La normalización externa del aragonés: enseñanza (7)
17:00 h.        La normalización externa del aragonés: literatura (8)

Ponentes:

1.            Xosé Henrique Monteagudo Romero (Universidad de Santiago de Compostela)
2.            Roberto González-Quevedo González (Universidad de Oviedo)
3.            Patxi Baztarrika Galparsoro (Ayuntamiento de Andoain (Guipúzcoa) )
4.            Miguel Ángel Pradilla Cardona (Universitat Rovira i Virgili)
5.            Carmen Alén Garabato (Paul-Valéry)
6.            Mario Sasot Escuer (IES Andalán de Zaragoza)
7.            Iris Orosia Campos Bandrés (Universidad de Zaragoza)
8.            José Ángel Sánchez Ibáñez (Universidad de Zaragoza) continue reading…

Source: Cap. 93 – Aragonés – 06/05/2018 11:30 – En ruta con la Ciencia – En ruta con la Ciencia

Resumen del vídeoLa lengua en Aragón tiene características particulares que no comparte con el resto de la península ibérica. Desde palabras propias como chipiar o escobar, hasta un idioma propio, el aragonés, que aún se sigue hablando en zonas de Huesca/Aragón y que investigadores aragoneses quieren retratar y conservar. ‘En ruta con la ciencia’ se adentrará en las palabras que usan los aragoneses.

– dia 31 de maig, tarda, Boí:
17:00 conferència inaugural
18:30 aproximació a Coromines, a Boí

– dia 1 de juny, matí, Vilaller

10:30 notes sobre Coromines i l’onomàstica de Vilaller
11:30 xerrada-col·loqui: etnografia, literatura i cultura a la Ribagorça

– dia 1 de juny, tarda, el Pont de Suert

16:30 notes sobre Coromines i l’onomàstica del Pont de Suert
17:30 xerrada-col·loqui: Coromines i l’onomàstica ribagorçana

– dia 2 de juny, matí, Sopeira

10:30 xerrada-col·loqui: Coromines i els parlars ribagorçans
11:30 conferència de cloenda

Font: NOTICIES DEL MATARRANYA 128

El estudio concluye que no hay diferencias significativas entre el catalán escrito durante esa época en el Matarraña y el encontrado en textos del mismo siglo en otros territorios catalanohablantes
MARC MARTÍ
La Universidad de Zaragoza (UNIZAR), a través de la editorial Prensas de la Universidad de Zaragoza y dentro de la Colección Estudios, acaba de publicar el libro ‘Sie manifesta cosa a tots hòmens. El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol)’. Es un estudio, desarrollado por Javier Giralt, doctor en Filosolfia y Letras (Filología Hispánica) y profesor titular de filología catalana en la Universidad de Zaragoza, y María Teresa Moret, doctora en Filología Hispánica por la misma universidad, que supone un análisis del catalán que se encuentra escrito en una serie de documentos notariales del siglo XIV encontrados en varios municipios del territorio que concluye que “el catalán que se encuentra en los documentos del siglo XIV en el Matarraña presenta una casi total uniformidad respecto a textos de la misma época escritos en Valencia, Cataluña o las Islas Baleares”.
Documentos
El libro publicado contiene dos grandes partes diferenciadas. Una primera parte donde se encuentra la transcripción de los documentos estudiados. Y una segunda, en la que se desarrolla el análisis técnico de la lengua de los textos. “Hemos seguido la estructura clásica de este tipo de estudios. Así, en primer lugar, se exponen las transcripciones de los 50 textos que forman el corpus documental del estudio”, explicó Giralt, que concretó que “nos centramos únicamente en pergaminos, es decir textos escritos en un soporte de piel, del siglo XIV que son los más antiguos que hemos encontrado escritos en catalán”. Estos documentos proceden en su gran mayoría de los archivos municipales de Fuentespalda, La Fresneda, Calaceite y Mazaleón. En este sentido, se debe destacar que la localización de los objetos de estudio se basó en investigaciones realizadas anteriormente por María Rosa Fort.
Respecto al fondo documental de ese período en el Matarraña, Giralt quiso señalar que “los textos de ese período histórico se encuentran escritos básicamente en las tres lenguas que utilizaba la Corona de Aragón. Es decir, en latín, catalán y aragonés. Y, en el caso del Matarraña, la gran mayoría están escritos en catalán”.
Análisis lingüístico
Como se ha citado anteriormente, el análisis lingüístico de los pergaminos muestra una clara uniformidad con los documentos de la misma época que se encuentran en diferentes puntos de los territorios de lengua catalana. “Estos documentos demuestran que se escribía catalán en el Matarraña. Y no sólo eso, sino que se escribía un catalán muy uniforme y casi totalmente similar al de
Uno de los pergaminos de La Fresneda analizados en el libro. NDM
otros territorios vecinos. Para que nos entendamos, estos pergaminos están escritos en la misma lengua que ‘El Llibre dels fets del rei En Jaume’ y las obras de Ramon Llull”, apuntó el doctor en Filosofía y Letras.
A pesar esta uniformidad, Giralt destacó que si que hay algunas características, casi anecdóticas, ligadas al territorio como son el uso del subjuntivo acabado en -o-, que también se da en otros documentos del área noroccidental del dominio lingüístico del catalán, y algunas palabras concretas que también se encuentran en otros textos ubicados en el área de Tortosa o en algunos puntos de Valencia.
Toponimia y antroponimia
Un aspecto que el estudio ha dejado de lado es la toponimia (estudio de los nombres propios de un lugar) y la antroponimia (parte de la onomástica que estudia los nombres de las personas) que se encuentra reflejada en los pergaminos transcritos. “La verdad es que es un punto en el que nosotros no nos hemos centrado. Pero los documentos son muy interesantes en este sentido, y pensamos que sería muy importante que alguien pudiera utilizar este trabajo para estudiar la toponimia y la antroponimia del Matarraña”, afirmó Giralt.
Denominación
La denominación de la lengua hablada en el Matarraña, y por consecuencia, en todas comarcas de la franja oriental de Aragón, siempre suscita polémica. Si bien, desde el ámbito científico no existe lugar a dudas, lo que se habla en estos territorios es catalán. “La gente puede inventarse o pensar lo que quiera, pero científicamente la lengua hablada en el Matarraña es catalán. Los filólogos y lingüistas lo llevamos diciendo desde hace años, y lo seguiremos defendiendo porque las pruebas empíricas, entre ellas este estudio, así lo demuestran”, defendió el doctor en filosofía y letras de la Universidad de Zaragoza.
Valorar el patrimonio
Más allá del estudio lingüístico, Giralt también destacó el libro pretende dar a conocer el rico patrimonio documental que existe en la comarca del Matarraña. “Aunque la segunda parte del libro es más técnica, la transcripción de los 50 pergaminos que se encuentra en la publicación puede resultar muy interesante para cualquier vecino del Matarraña. Además, pensamos que puede ayudar a conocer y dar valor a la gran riqueza documental que existe en los archivos de los municipios de la zona”, cerró Giralt.

Source: El Govern d’Aragó aprova els estatuts de l’Acadèmia Aragonesa de la Llèngua | Lo Finestró

(Nota del Govern d’Aragó)

Estarà composta per l’Institut de l’aragonès i l’Institut aragonès del català i tindrà quinze membres.

En la seua sessió del 10 d’abril, el Consell de Govern ha aprovat els Estatuts de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua.

Aquest òrgan va ser creat per la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó com a institució científica oficial en l’àmbit de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies.

Les seues competències són: establir les normes referides a l’ús correcte de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó i assessorar els poders públics i institucions sobre temes relacionats amb l’ús correcte de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies i amb la seua promoció social.

Estarà composta per persones de reconegut prestigi en l’àmbit de la filologia, literatura i lingüística, preferentment doctors, i amb preferència, de nadius parlants, que comptin amb una llarga trajectòria en la pràctica i el foment dels valors lingüístics i literaris propis de la comunitat aragonesa, i en la qual estiguin representades les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó.

Com és sabut, segons la Llei 3/1999, de 10 de març, del Patrimoni Cultural Aragonès, l’aragonès i el català d’Aragó, en els quals estan incloses les seves varietats dialectals, són les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó.

Per dur a terme les seues funcions l’Acadèmia comptarà amb dos instituts, un per cadascuna de les llengües pròpies d’Aragó, les competències són:

a) Investigar i proposar al Ple de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua les normes gramaticals de l’aragonès o català d’Aragó, tenint en compte les seues varietats lingüístiques.

b) Inventariar i actualitzar el seu lèxic.

c) Estimular l’ús, ensenyament i difusió de l’aragonès i el català d’Aragó i de les seues diferents modalitats.

d) Defensar i promoure l’aragonès i el català d’Aragó i les seues modalitats i vetllar pels drets lingüístics dels seus parlants.

e) Col·laborar en la formació del professorat.

f) Proposar el criteri d’autoritat en les qüestions relatives a la normativa, actualització i l’ús correcte de la llengua aragonesa o catalana a l’Aragó.

g) Assessorar els poders públics i institucions sobre temes relacionats amb l’ús correcte de l’aragonès o català d’Aragó, la seua promoció social, així com sobre la determinació oficial dels topònims i els antropònims.

h) Les que, en l’àmbit de la seua competència, li encomani el Govern d’Aragó a l’Acadèmia.

El càrrec d’acadèmic és honorífic i la seua elecció correspon, a parts iguals, a les Corts d’Aragó, el Govern d’Aragó i la Universitat de Saragossa.

Source: “Vall-de-roures”, de tota la vida | Xarxes socials i llengües

(Publicat a la columna Viles i gents, de La Comarca, 30/3//2018).

Natxo Sorolla

det1927Per als noms de pobles (topònims) sóc bastant tolerant. Escric lo nom del meu poble en la grafia històrica “Pena-roja”, parlant uso lo topònim castellanitzat “Penyaroja”, i séntigo simpatia quan alguns al Baix Matarranya li diuen “Penyarròia” en una ò com una casa. A tot lo Matarranya se combinen topònims tradicionals i topònims en castellà, i uns respecten les tries dels altres. Però hi ha un corrent que no tolere lo nostre topònim històric Vall-de-roures. L’argument és senzill, i fals: «mai s’ha dit Valderrobres». Encara que entre la gent gran encara és fàcil sentir “Valldarrores”. Però l’argument se repeteix periòdicament.

Estos dies ha vist la llum una perla, editada per Prensas de la Universidad de Zaragoza: «”Sie manifesta cosa a tots hòmens”. El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol)», elaborat pels professors Javier Giralt i Mª Teresa Moret (Unizar). Han editat 50 pergamins notarials que es van escriure entre 1305 i 1392 al Matarranya, a on s’observe que tenim una tradició escrita antiga en la nostra llengua. De fet, ere la llengua normal de l’administració, a diferència de l’actualitat. Però tornant al tema: als textos històrics apareix 9 vegades lo topònim «Vall-de-roures», 11 vegades «Val-de-roures», i no apareix cap vegada «Valderrobres». Expliquen que el so “ll” se solie representar tant per dos «ll» com per una sola «l», seguint la tradició llatina (pàgines 149-151). Per això combinen tant «Vall» com «Val».

Com a exemple, l’any 1359 escriu lo notari Sanxo Cervelló «Sie a tots manifesta cosa com yo en Roy Péreç de Baçtan, escuder et batle en Vall-de-roures et en la tinença». Entenc que algú actualment se séntigue més còmode en la denominació castellanitzada. Però no entenc que algú no tolero la denominació històrica del seu poble, o encara més, la considero forastera. Tota la vida van escriure Vall-de-roures. És la nostra tradició local. Perquè els pergamins, allà a on no es van cremar, continuen conservant la memòria de «tota la vida».

Prensas de la Universidad de Zaragoza publica ‘«Sie manifesta cosa a tots hòmens»: El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol)’

Autores: Javier Giralt Latorre y María Teresa Moret Oliver
Colección Estudios

La documentació dels arxius aragonesos que conserven originals redactats en català no permet, en la majoria dels casos, remuntar-se més enllà del segle XIV; per aquest motiu, tant des d’una perspectiva filològica com històrica, els documents de la baixa edat mitjana, en particular, i la resta de testimonis que es custodien en els fons aragonesos, en general, contribueixen a la recopilació de referències essencials sobre la llengua antiga de l’Aragó catalanòfon. En El català del segle XIV s’ofereix l’edició de 50 manuscrits en pergamí del segle XIV, en els quals són protagonistes els pobles i la gent del Matarranya (Terol), i s’hi analitza la llengua catalana reflectida en aquella scripta. Tot i que, en general, no s’hi perceben particularitats lingüístiques notables, almenys si es contrasten els textos amb altres de la mateixa sincronia, no hi ha dubte que aquesta recerca esdevé una aportació fonamental per conèixer l’estat del català en aquella època dins un territori administrativament aragonès.

Source: ¿Tinc dret a escriure l’examen en tortosí? (Albert Pla Nualart)

 

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.