Aquest dilluns 21, es presentarà a Albelda el llibre La llengua catalana en documentació notarial del segle XVI d’Albelda (Osca), de Javier Giralt Latorre. El llibre ha estat editat per l’Ajuntament d’Albelda amb la col · laboració de la Diputació Provincial d’Osca i l’CELLIT
L’acte tindrà lloc a les 18.00 h.
TN comarques Barcelona, 18/12/2012 – Televisió de Catalunya.
A partir del minut 6.
DiCCA-XV
Diccionario del castellano del siglo XV en la Corona de Aragón
Grup d’Història i Contacte de Llengües (GHCL) de la Facultat de Filologia de la UB.
Barcelona, 13 de desembre, sala de professors (aulari Josep Carner, 5a planta)
18.30 Germà Colón Domènech: “Relacions entre el català i l’aragonès”
19.30 Coloma Lleal Galceran: El DiCCA-XV: gènesi i resultats.
Publicat un llibre sobre l’Estudi de Filologia d’Aragó | Mas de Bringuè.
Ahir dimarts, 4 de desembre a la tarda, es presentà a la biblioteca de la Diputació de Saragossa, al Palau de Sástago, el llibre El Estudio de Filología de Aragón en la Diputación de Zaragoza (1915-1941, publicat per Aladrada Edicions amb el suport de Prensas Universitarias de Zaragoza y la Diputació de Saragossa.
L’estudi i edició d’aquest llibre ha estat realitzat pe la doctora María Pilar Benítez Marco, filòloga especialitzada en l’aragonès i professora d’Institut.
El treball indaga, amb profunditat i rigor, envers el diferents avatars que va passar aquest Estudi Filològic d’Aragó, dins i fora de la institució on es va crear, la Diputació saragossana.
“L’EFA va ser un intent, seriós i perllongat, per crear un Institut d’Estudis Aragonesos, en la línia de l’ Institut d’Estudis Catalans, per a sistematitzar un recull de veus aragoneses en tot el nostre territori, impulsat per Juan Moneva Puyol, el qual va crear i organitzar un important equip d’alumnes col·laboradors i secretaris que confeccionaven fitxes, on es trobava, entre altres, la insigne filòloga Maria Moliner” – explicà Pilar Benítez durant l’acte de presentació del llibre.”
“Malgrat la seua visió conservadora del món i de la seua idea transversal de les parles aragoneses (“tot lo que es parla a l’Aragó és aragonès” – deia ell en català), Juan Moneva va tindre l’enorme mèrit de perseverar en la seua idea de fer un diccionari aragonès , i mantenir-la davant dels diferents esdeveniments polítics que va tindre que patir: la dictadura de Primo de Rivera, la guerra civil, el franquisme, etc., amb la visió de crear , a llarg termini, un Centre d’Estudis Aragonesos que abastés altres disciplines com la història, la ciència, el dret, etc. “- afegí Benítez-
En la parte oriental de la comunidad autónoma de Aragón en la que se incluye Fuentespalda, se localiza una franja territorial, denominada Franja oriental de Aragón, en la cual se emplean variedades y modalidades lingüísticas de la lengua catalana.
En aquest acte lliurarem els XVI Premis Josep Galan a la Normalització Lingüística. Els premiats d’aquesta edició són:
– El grup de teatre Garbinada, per difondre entre el gran públic l’obra de Jesús Moncada adaptada al teatre.
– L’historiador Jacinto Bonales, pel seu blog Al-Miknasiyya (http://
Al llarg de l’acte també es faran públics els projectes guanyadors de les XXIII Beques Amanda Llebot, celebrarem el 25è aniversari de Fundació Jordi Cases i Llebot, copatrocinadors de les beques i actuaran els alumnes de l’Escola de Música José Ferrer, de Mequinensa. Per acabar la gala farem un petit àpat a peu dret.
Us convidem a tots a assistir-hi!!
Presentació del Mapa a Fraga
Argumentos para el reconocimiento de la diversidad lingüística aragonesa
El libro Mapa lingüístico de Aragón será presentado el martes 20 de noviembre en Zaragoza.
Esta publicación es resultado de la colaboración de 9 entidades culturales aragonesas.
Tras su presentación en Fraga hace unas semanas, el libro Mapa lingüístico de Aragón (según el anteproyecto de Ley de Lenguas de 2001) será presentado el próximo martes 20 de noviembre, a las 20 horas, en el restaurante Siendra (plaza de España, 6) de Zaragoza. En este acto intervendrán José Ignacio López Susín (coordinador del proyecto), el filólogo y escritor en aragonés Francho Nagore y el profesor y periodista Mario Sasot.
Con textos de José Ignacio López Susín y Natxo Sorolla, el libro ha aparecido bajo el sello editorial de Aladrada Ediciones, con la colaboración de Associació Cultural del Matarranya, Centro de Estudios Ribagorzanos, Consello d’a Fabla Aragonesa, Fundación Gaspar Torrente, Iniciativa Cultural de la Franja, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Ligallo de Fablans Zaragoza y Rolde de Estudios Aragoneses.
Este trabajo recoge la relación de municipios incluidos en las zonas de utilización predominante del aragonés y el catalán, cuya declaración establecen como necesaria tanto el Estatuto de Autonomía de Aragón de 2007, como la Ley 10/2009, de uso protección y promoción de las Lenguas propias de Aragón. Este trabajo, con criterios legislativos y sociolingüísticos, toma como base el anteproyecto de Ley de Lenguas que el Gobierno de Aragón publicó en 2001.
Puede accederse al mapa en la web de Rolde de Estudios Aragoneses: http://www.roldedeestudiosaragoneses.org/mapa-lingistico-de-aragon-95/
Más información:
José Ignacio López Susín, 676 774 543
Aladrada Ediciones, aladrada@gmail.com, 655 620 983
Rolde de Estudios Aragoneses, coordinacion@roldedeestudiosaragoneses.org, 976 372 250
mitjançantPresentació a Saragossa del Mapa Lingüístic d’Aragó | Mas de Bringuè.
Ja ha sortit “El català de la Codonyera” d’Artur Quintana « Lo finestró del Gràcia.
Una notícia important: s’acaba de publicar El català de la Codonyera d’Artur Quintana i Font, una gran, profunda i analítica obra de l’amic Artur. La meua enhorabona i el meu agraïment de debò per haver fet seu i estimar tant el meu “lloc”. Ningú podrà fer més pel català de la Codonyera.
“És la segona edició de la tesi doctoral de l’autor, publicada a Barcelona l’any 1986. N’és una versió corregida i considerablement ampliada, especialment en el capítol dedicat al vocabulari que té ara, si fa no fa, un 25% més de mots. Es descriu ací el català tan original de la Codonyera, precisant-ne minuciosament la fonètica, la morfologia, el lèxic -ordenat aquest per camps conceptuals segons el Begriffsystem de Hallig /von Wartburg- així com la toponímia, amb un tendencial afany de totalitat. Un atles lingüístic de 16 mapes comentats permet de situar el català de la Codonyera en el marc de les valls del Matarranya i del Baix Guadalop. Tot plegat queda arrodonit per nombroses mostres de literatura popular i un índex de mots. El llibre presenta bàsicament el català de la Codonyera, i la idiosincràsia dels seus parlants en molts exemples, tal com eren fa quaranta anys, quan el procés de substitució lingüística del català pel castellà a la Codonyera no es trobava, ni de bon tros, tan avançat –les enquestes actuals han estat fetes majoritàriament a persones de més de 80 anys. Res no queda tan lluny dels interessos de l’autor que documentar amb detall aquest procés de substitució, ans ben al contrari: El català de la Codonyera és entès com una contribució a l’estudi i foment del patrimoni lingüístic aragonès, i com una eina per a superar l’esmentat procés de substitució de la llengua catalana.”
El bronce hallado en Novallas enlaza la lengua celtíbera con el latín | Heraldo.es.
Este descubrimiento supone la primera documentación de una modificación del alfabeto latino para transcribir la lengua celtibérica.
Bronce hallado en Novallas .. JOSÉ MIGUEL MARCO
El director de Museo de Zaragoza, Miguel Beltrán, ha sido el encargado de presentar la pieza, que permanecerá en sus instalaciones, junto al director general de Patrimonio Cultural del Gobierno de Aragón, Javier Callizo, y el coordinador del equipo científico que lo está estudiando, Francisco Beltrán.
Francisco Beltrán ha destacado las características únicas del fragmento, que proviene de una placa de bronce encontrada en el yacimiento de la Plana (Navillas), en una villa romana que data de la segunda mitad del siglo I de nuestra era, una localización posterior a la fecha del escrito que, según Beltrán, iba a ser refundido para volver a utilizarlo.
Beltrán, catedrático de Historia Antigua en la Universidad de Zaragoza, ha destacado que en el escrito “aparece un préstamo del latín”, la palabra “publicus” y un nuevo signo, la “s” con una línea horizontal en la parte de abajo.
Una marca que, según ha dicho, corresponde al intento de diferenciar en el alfabeto latino las dos silbantes conocidas en la lengua celtibérica, aquella que representaría la “s” y la que se acercaría más a una “z”.
Este descubrimiento supone la primera documentación de una modificación del alfabeto latino para transcribir la lengua celtibérica, a través del cual se han documentado en otros textos de la comunidad, lo que supone, en cierto modo, la identificación del primer sistema de escritura original ideado según todos los indicios en el territorio del Aragón actual.
El bronce fue depositado en el Museo de Zaragoza el pasado mes de junio y ha sido sometido a diversos estudios para “asegurar su autenticidad”, tal como ha explicado Beltrán, y los expertos han llegado a la conclusión de que se trata de un bronce compuesto por cobre, plomo y estaño, que estuvo fijado a una pared y que fue afectado por el fuego.
Beltrán también ha explicado el grupo científico ha querido presentarlo ahora en Zaragoza antes de hacerlo público en el XI Coloquio Internacional de lenguas y culturas prerromanas de la Península Ibérica que se celebrara en Valencia a partir de este miércoles.
Por su parte, el director del Museo de Zaragoza, Miguel Beltrán, ha explicado que en estos tiempos de crisis, muchas entidades adolecen de recursos para comprar obras, pero que “en Aragón tenemos a la arqueología como aliada y a la figura del hallazgo casual”, y se ha remitido a otras obras encontradas de manera fortuita como el león funerario de Fabara o el bronce de Agón.
El PP va manifestar fa molt pocs dies que estaven contra la Llei de llengües vigent (2009) i la proposta de PP i PAR seria aprovada “eliminando aquel catalán que Aragón no reconoce como suyo y un aragonés artificial que sacrificaba nuestro rico patrimonio” (llegiu-ho a Aragón Digital).
Hi ha dos principis que el representat del PP a la DPZ, José Manuel Larqué, evadeix. D’una banda, el català ha estat defensat a la Franja de manera transversal en consistoris i comarques de tots els colors, també pel PP. I no cal ni mencionar els repetits avals internacionals i científics que tenen els límits lingüístics. I de l’altra, no només el ric patrimoni de cap llengua no se sacrifica amb una varietat estàndard, si no que el ric patrimoni només es defensa amb referents lingüístics clars. És possible mantenir les varietats lingüístiques d’una llengua potent quan es transmet sense escletxes a les noves generacions. Però quan la situació sociolingüística d’una llengua és d’extrema debilitat el manteniment del ric patrimoni té necessitats bàsiques. Perquè el debat no és entre varietats i llengua estàndard, si no entre llengua minoritzada i llengua expansiva. El manteniment del ric patrimoni passa per donar valor i espais d’ús als seus parlants inicials i incorporar la llengua a l’escola de manera prominent per a tota la població del territori on és llengua vernacular.
El Govern d’Aragó ha de centrar el debat en els mecanismes reals que mantindran el ric patrimoni lingüístic d’Aragó. El patrimoni no es manté sobre unes estructures difuminades dictades desde Zuera, sobre denominacions com Lengua Aragonesa Propia del Aragón Oriental (LAPAO) que cap parlant pot naturalitzar. Les quimeres sociolingüístiques no són possibles, i els casos d’èxit en el manteniment de llengües minoritzades són internacionalment coneguts.
ALADRADA: MAPA LINGÜÍSTICO DE ARAGÓN.
Mapa lingüístico de Aragón (según el anteproyecto de Ley de Lenguas de 2001)
Coordinado por José Ignacio López Susín. Textos de J.I. López y Natxo Sorolla.
Edita Aladrada Ediciones con la colaboración de Associació Cultural del Matarranya, Centro de Estudios Ribagorzanos, Consello d’a Fabla Aragonesa, Fundación Gaspar Torrente, Iniciativa Cultural de la Franja, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Ligallo de Fablans Zaragoza y Rolde de Estudios Aragoneses.
Puedes pedirlo a aladrada@gmail.com
O Estatuto d’Autonomía d’Aragón de 2007, igual como a Lei 10/2009, d’uso,
protezión e promozión d’as luengas propias d’Aragón, prescriben a nezesidá d’establir
as zonas d’utilizazión predominán de l’aragonés y o catalán. En iste triballo se
replegan os monezipios que s’encluyen en ixas zonas, prenendo como alazet
l’abamproyeuto de Lei de Luengas que o Gubierno d’Aragón fazió publico en 2001.
Tant l’Estatut d’Autonomia de Aragó de 2007 com la Llei 10/2009 d’ús, protecció i
promoció de les Llengües propies d’Aragó prescriuen la necessitat de declarar les
zones d’utilització predominant de l’aragonès i el català. En aquest treball es recullen
els municipis inclosos en ambdues zones, prenent com a base l’avantprojecte de Llei
de Lengües que el Govern d’Aragó va publicar en 2001.
Tanto el Estatuto de Autonomía de Aragón de 2007, como la Ley 10/2009, de uso
protección y promoción de las Lenguas propias de Aragón prescriben la necesidad de
declarar las zonas de utilización predominante del aragonés y el catalán. En este
trabajo se recogen los municipios incluidos en ambas zonas, tomando como base el
anteproyecto de Ley de Lenguas que el Gobierno de Aragón publicó en 2001.
Es presenta a Fraga el ‘Mapa lingüístic de l’Aragó’ – VilaWeb.
Aprofitant la Jornada del Cinga Fòrum, organitzada per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca a Fraga, avui es presenta el Mapa Lingüístic de l’Aragó, a càrrec del seu coordinador, Natxo López Susín. Tant l’estatut aragonès del 2007 com la llei 10/2009, d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d’aquest territori, indicaven la necessitat de marcar les zones d’ús predominant de l’aragonès i el català. I això és el que fa el mapa, on apareixen els municipis inclosos en totes dues zones a partir de l’avantprojecte de llei de llengües que el govern de l’Aragó va publicar el 2001.
El ‘Mapa lingüístico de Aragón (según el anteproyecto de Ley de Lenguas de 2001)‘, coordinat per López Susín, inclou textos de J. I. López i Natxo Sorolla, i és editat per Aladrada Ediciones amb la col·laboració de l’Associació Cultural del Matarranya, Centro de Estudios Ribagorzanos, Consello d’a Fabla Aragonesa, Fundación Gaspar Torrente, Iniciativa Cultural de la Franja, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Ligallo de Fablans Zaragoza i Rolde de Estudios Aragoneses.
En la mateixa Jornada del Cinga Fòrum, que enguany és dedicada a la política lingüística, també es presentarà el Manifest de la Coordinadora Aragó Trilingüe, llançat el 29 de juny per professors d’universitats, investigadors i científics de tot el món, en favor del reconeixement i la dignificació de les llengües minoritàries de l’Aragó. En aquest manifest es denuncia que l’actual govern de l’Aragó, ‘desoint la normativa internacional, estatal i el mateix estatut d’autonomia’, ha derogat la llei de 2009 per aprovar ‘una norma que nega l’existència tant de l’aragonès com del català i condemna aquestes dues llengües a la invisibilitat i, a mitjà termini, a la desaparició’. Al final de juliol, el govern aragonès va aprovar la nova llei de llengües, que desprotegeix el català i l’aragonès.
La llei, que començarà els tràmits parlamentaris aviat, evita d’anomenar català a la llengua de la Franja i fa referència a la ‘llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental’.
Notícia relacionada
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.
