L’Atzucac / Emma Zafón.

L’Atzucac / Emma Zafón

Viernes, 08 de Marzo de 2013 14:17 Emma Zafón

---

El “pollo” del aragonés oriental

El aragonés oriental nació en 1995 en Valencia fruto del Pacto del Pollo. No fue el baile del verano en el ecuador de los noventa sino el matrimonio político entre el PP de Eduardo Zaplana y el grupo de extrema derecha Unió Valenciana.

Éstos últimos habían basado sus campañas electorales en la acérrima defensa de que el valenciano y el catalán eran lenguas diferentes (que, por si acaso, no lo son), consiguiendo captar al electorado anticatalanista. La mente privilegiada de Zaplana alcanzó a comprender que si absorbía esta corriente ideológica en su partido, conseguiría hacerse con la mayoría absoluta en los comicios de 1999. Sí, hubo un tiempo de minorías para el PP. El murciano lo consiguió, y no solo eso. Sentó un precedente para que sus compañeros de partido en comunidades catalanoparlantes fuera de Cataluña siguieran sus pasos. Poco a poco, su maniobra ha convertido a los hablantes de la Franja al “aragonés oriental” y a los de Baleares a la “lengua cooficial diferente al castellano”.

El no-catalán gana elecciones por doquier infravalorando a quienes conservan el sí-catalán como lengua materna. La clave del éxito es no pronunciar la palabra maldita, convertir este idioma que utilizan unos diez millones de hablantes en el Bárcenas de la lingüística, el Lord Voldemort de las lenguas cooficiales. Si bien el nombre que se le da es lo de menos, el escaso respeto que recibe de las instituciones es lo de más. Los catalanoparlantes no son comunidades tribales que cayeron en la marmita del bilingüismo para resistir ante nada. Son ciudadanos que merecen una acertada política lingüística que se sostiene en tres ejes: educación, estandarización y normalización. Educación para aprender a leer y a escribir en catalán, estandarización para regular su uso en cada zona y normalización para que sea una herramienta de comunicación a todos los niveles en las cinco comarcas aragonesas. Aunque quizá con tanta exigencia llegue un día en que nos recriminen que hemos hablado catalán por encima de nuestras posibilidades.

Próxima actividad: marzo de 2013 | Zaragoza Lingüística.

El próximo 11 de marzo, lunes, a las 18:00h, en el Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras, el profesor Dr. Javier Giralt Latorre, compañero del área de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza, nos presentará la conferencia:

“Llamar a las cosas por su nombre: ¿catalán o aragonés oriental?”

A nadie le resulta ajena la polémica que suscita sociopolíticamente el reconocimiento del catalán en tierras aragonesas, en la Franja de Aragón, y más aún la denominación de la “lengua y las modalidades lingüísticas” de dicho territorio (por ser fieles a la nomenclatura utilizada en el Estatuto de Autonomía de Aragón). En esta charla se repasarán los nombres que se han dado a la lengua que se habla en la Franja, partiendo de los apelativos aplicados por los propios hablantes, pasando después a los utilizados en la legislación aragonesa, para llegar, en fin, a la etiqueta de aragonés oriental, la que está ganando terreno últimamente entre algunos sectores.  El propósito es ofrecer datos suficientes para ratificar que en la Franja se habla catalán y no otra cosa.

Esperamos que os resulte interesante nuestra oferta y que podáis acudir a esta cita que, como suele ser habitual en ZL, es de entrada libre y gratuita.

Un 90% de descuento en publicaciones editadas por el Instituto de Estudios Altoaragoneses

Para disminuir el stock de publicaciones en nuestro almacén, el Instituto de Estudios Altoaragoneses realiza una nueva oferta de descuentos, válida hasta el día 31 de marzo de 2013.

Las personas interesadas en adquirir alguna publicación de este listado, pueden pasar por la sede del IEA o solicitarlo por correo electrónico (iea (arrova) iea (punt) es) y se enviará contrarreembolso.

Plurilingüismo y escuela en Aragón. Un estudio sobre las actitudes ante las lenguas aragonesas (aragonés, castellano y catalán) y las lenguas extranjeras
Por Ángel Huguet Canalís

Este libro analiza las actitudes de los escolares ante las lenguas propias de Aragón (aragonés, castellano y catalán) y dos de las lenguas extranjeras más próximas a la sociedad aragonesa (francés e inglés). El estudio se llevó a cabo con una muestra representativa de los centros de ESO ubicados en el territorio aragonés, que, a la luz de los resultados obtenidos, también en esta cuestión dista mucho de ser homogéneo. A nuestro entender, la escasez de investigaciones que incidan sobre las actitudes lingüísticas en Aragón justifica plenamente el esfuerzo invertido, pero la necesidad de la tantas veces postergada Ley de Lenguas de Aragón ha sido, en definitiva, el mayor acicate para aproximarnos a las perspectivas futuras de nuestro patrimonio lingüístico y cultural desde la óptica de los que hoy son el futuro y pronto serán el presente en nuestra Comunidad: los escolares aragoneses.

ISBN 84-8127-174-8. Huesca, 2006. 142 pp.

Precio: 12 €. Oferta: 1,20 €

Bllat Colrat! Literatura popular catalana del Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça. (3 vols)

Editada en colaboración con la Diputación General de Aragón, el Institut d’Estudis del Baix Cinca y el Institut d’Estudis Ilerdencs, esta obra consta de tres volúmenes, dedicados respectivamente a “Narrativa i Teatre”, “Cançoner” y “Gèneres etnopoètics breus no musicals”.

ISBN 84-87861-24-5. Calaceite, 1997. 405 pp.

Precio: 21,04 €. Oferta: 2, 11 €

Ramón J. Sender (1924-1939). Periodismo y compromiso
Por José Domingo Dueñas Lorente

“… leer este libro equivale a hacer un viaje a una España áspera, cruel, apasionada y generosa en la que Sender buscó incansablemente la inocencia […]. Y el viaje se realiza a través de un rico universo de periódicos y revistas”, en los que el autor ha localizado y estudiado unos 950 escritos senderianos.

ISBN 84-8127-028-8. Huesca, 1994. 488 pp.

Precio: 16,83 €.  Oferta: 1,69 €

El aragonés del siglo XIV según el texto de la Crónica de San Juan de la Peña
Por Francho Nagore Laín

Este estudio lingüístico de la Crónica de San Juan de la Peña se inscribe en el intento por abordar un texto medieval aragonés representativo de la scripta del siglo XIV. El hecho de que del mismo se conserven diversas versiones en latín y catalán ha permitido al autor señalar con precisión la descripción sistemática de lo propiamente aragonés, tanto en lo relativo a la grafía como a la fonética histórica, la morfología, la sintaxis o el léxico. El texto de la Crónica constituye, al decir de los historiadores, «la Historia de Aragón más autónoma y completa del período medieval», ya que «el resto son biografías o relatos de reinados concretos». Desde el punto de vista lingüístico, es sin duda un documento de excepcional relevancia para el conocimiento del aragonés, ya que refleja el estado de la lengua con una gran fidelidad.

ISBN 84-8127-134-9. Huesca, 2004. 655 pp.

Precio: 30 €.  Oferta: 3 €

El aragonés del Biello Sobrarbe
Por Chabier Tomás Arias

Este libro representa una exhaustiva descripción del aragonés hablado en la zona del Biello Sobrarbe, área que se corresponde aproximadamente con el antiguo condado del Sobrarbe y que el autor ha encuestado de forma sistemática para su realización. Incluye asimismo un completo vocabulario, en el que se recoge el léxico general de la comarca, y abundantes testimonios de literatura de tradición oral. En palabras del autor, este libro puede ser “un instrumento útil más para profundizar en la configuración de una koiné, de un modelo culto de aragonés: única posibilidad de supervivencia para nuestra lengua”.

ISBN 84-8127-095-4. Huesca, 1999. 388 pp.

Precio: 19,23 €. Oferta: 1,93 €

A Saragossa sí | L’esmolet.

La Comarca, columna «Viles i gents», 1 de març de 2013

M’abelleix de compartir les meues impressions de la presentació de El català de la Codonyera (Gara d’Edizions, Saragossa 2012) a la seu de la Institución Fernando el Católico de Saragossa.
Ens encabírem dins un cotxe cinc persones provinents de diferents viles (la Codonyera, la Torre del Comte, la Freixneda, Torredarques i Queretes) —tots residents a Alcanyís excepte el company codonyerenc, que té la fortuna de viure a la seua privilegiada vila.
L’amenitat de la conversa va fer curt el viatge. En arribar, ens donà la benvinguda, fent l’esment “ya llegan los de Alcañiz”, el director de la IFC Carlos Forcadell. L’acte va ser per a sucar-hi pa; i els parlaments —de Carlos Forcadell, de Chusé Aragüés (Gara d’Edizions) i Javier Giralt (cap del Departamento de Lingüística General e Hispànica de la Universitat de Saragossa)— van ser interessantíssims per als que estimem els idiomes i, en especial, el català de la Codonyera. El professor Giralt va fer la seua presentació en un català estàndard precís i preciós. Després, el Dr. Artur Quintana va esplaiar-se en les peripècies de l’obra amb l’amenitat que el caracteritza. El record dels vergonyosos “Fets de la Codonyera”, i l’ambient que diuen que han deixat, em van agrejar el goig de l’escolta. Vaig preguntar-me perquè hi ha persones que atien la ignorància i en fan bandera. Quin guany en treuen? Aquest núvol el va esvair un altre codonyerà il·lustre, Tomàs Bosque, mostrant-mos la bellesa del parlar del seu “lloc”. Al final tot el públic, independentment del seu idioma, va acabar cantant “Roda la mola”. Al rovell de l’ou de Saragossa. Un acte de justícia i normalitat. A l’eixida vam poder saludar, entre molts d’altres, José Bada i Eloy Sánchez Clemente.
La pregunta és inevitable: per què no es fa també aquesta presentació a la vila privilegiada per l’estudi? Suposo, espero, que algun dia, abans que siga massa tard, algú esmeni aquest oprobi escandalós.

O Campus de Uesca celebra o diya internacional d’a luenga materna con una mesa redonda | Arredol.

O Campus de Uesca celebra o diya internacional d’a luenga materna con una mesa redonda

Se analizarán obras historicas sobre l’aragonés recientment recuperadas

25 febrero, 2013 | Cultura, Plana de Uesca | Autor: Arredol |

Uno d’os libros d’a colección que protagoniza a mesa redonda

O Campus de Uesca celebra o Diya Internacional d’a Luenga Materna iste lunes, con una mesa redonda. Especialistas en a luenga aragonesa participarán en iste acto que analizará las obras clasicas que son estadas recuperadas en a colección “Biblioteca d’as Luengas d’Aragón”.

Os textos sobre l’aragonés de Joaquín Costa, Jean-Joseph Saroïhandy u José Otín y Duaso, os escritos en ista luenga por Johan Ferrández de Heredia en o sieglo XIV, u a faina d’o Estudio de Filolochía Aragonesa en a primer metat d’o sieglo XX, protagonizarán, entre atros, a charrada a on que, chunto a lo responsable d’a suya publicación, José Ignacio López Susín, bi charrarán Pilar Benítez, Óscar Latas, Francho Nagora y Rafel Vidaller, tots ells estudiosos u editors d’istas obras. O Diploma d’Especialización en Filolochía Aragonesa, postgrau d’a Universidat de Zaragoza, que se fa en Uesca, organiza ista actividat que se ferá a las 20:00 en a Facultat de Sciencias Humanas y d’a Educación.

Iste acto academico preba de “trucar o ficacio sobre a luenga aragonesa como patrimonio d’Aragón de vez que contribuye a la celebración d’ixe Diya Internacional, instaurau por a UNESCO en 1999, con l’obchetivo de promover o multilingüismo y a diversidat cultural”, sinyalan os organizadors.

A “Biblioteca d’as Luengas d’Aragón” , ye una colección empentada por a Sociedat Cultural Aladrada a on que colabora tamién Prensas Universitarias. Naixió en 2009 con a ideya de recuperar textos clasicos en aragonés u catalán y sobre l’aragonés u o catalán en Aragón. A colección preba d’estar un espacio ta fer valurar o patrimonio inmaterial d’Aragón, destacando as suyas excelencias literarias, rescatando estudios, testimonios u textos sinyalers y fendo-los accesibles t’os aragoneses d’o sieglo XXI.

CHARLA-MESA REDONDA

CON MOTIVO DEL DÍA INTERNACIONAL

DE LA LENGUA MATERNA

“La biblioteca de las Lenguas de Aragón (Ferrández de Heredia, J. Costa, Saroïhandy, Otín, el E.F.A.,… y el aragonés)”

Coordina: José Ignacio López Susín (Sociedad Cultural Aladrada)

Participan también: Pilar Benítez, Óscar Latas, Francho Nagore, Rafel Vidaller

Día 25 de febrero a las 20:00 h en la Facultad de Ciencias Humanas y de la Educación (c / Carderera, 4)

Organiza:

Diploma de Especialización

en Filología Aragonesa

Lo Cresol: El català de la Codonyera « Lo finestró del Gràcia.

‘El catalán de La Codoñera’, de estreno en Zaragoza.

La Institución Fernando El Católico de Zaragoza acogió esta semana la presentación de la nueva publicación de Artur Quintana, filólogo afincado en el Bajo Aragón. Se trata de ‘El catalán de La Codoñera’.

El libro presentado es una reedición muy ampliada del volumen que publicó hace unos meses con el mismo título. Respecto a la defensa del catalán, Quintana tiene claro que «si los políticos ponen en práctica lo que predican de proteger las lenguas no castellanas en Aragón, el futuro puede ser prometedor».

El propio autor definió su libro como una obra de consulta para interesados y maestros. Aclaró que se trata de «una introducción para mejorar al que ya sabe, no es para aprender», concluyó.

El català de la Codonyera « Lo finestró del Gràcia.

A les 19,30 h del passat dimecres 13 de febrer, es va presentar a Saragossa el llibre d’Artur Quintana i Font, El català de la Codonyera, editat per Gara d’Edizions. A l’Aula de la Institución, Fernando el Católico, un nombrós grup de persones romangué ben interessat des l’obertura de l’acte per Carlos Forcadell, director de la Institución Fernando el Católico, i durant les intervencions de: Chusé Aragüés, com a cap de Gara Edizions i Javier Giralt, cap del Departamento de Lingüística General e Hispànica de la Universitat de Saragossa. El professor Giralt manifestà sentir-se molt honorat de presentar el llibre i va fer un documentat repàs dels treballs del Dr. Quintana, de com es van conèixer, de l’estructura de l’obra i dels seus valors filològics i lingüístics, en especial del seu vocabulari de la cultura popular de la Codonyera. El Dr. Quintana va fer esment de la seua arribada a la Codonyera, de les seues estades estivals i de la seua vinculació definitiva, de com era el “lloc” fa 50 anys, de la situació —abans i ara— de la llengua… . Ens va oferir multitud de frases fetes i curiositats de la Codonyera, farcides d’humor, però sempre amb una finalitat didàctica, i va agrair tant els editors com les institucions col·laboradors, Institución Fernando el Católico i Prensas Universitarias.  L’acte es va cloure amb la intervenció de Tomàs Bosque, poeta i músic de la Codonyera. Tomás cantà amb sensibilitat i mestria i va fer cantar el públic, acabant amb la cançó tradicional, “Roda la mola”, amb modificacions i arranjaments d’ell mateix. En la tornada participà tot el públic. Tot un èxit.

L’autor diu en la introducció del llibre: “Aquest treball es fonamenta en la meva tesi doctoral, El parlar de la Codonyera. Resultat d’unes enquestes. Premi Nicolau d’Olwert 1973, redactada l’any 1972 i publicada al número XVII de la revista Estudis Romànics, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans 1976-1980 [1986], pàgines 1-253. El text que ara publico n’és una versió corregida i considerablement ampliada especialment en el capítol dedicat al vocabulari, que té ara gairebé un 25% més de mots.” Més endavant l’autor diu. “El parlar de la Codonyera és una variant del català occidental, amb característiques comarcals, i fins i tot, locals prou remarcables. Tanmateix no té justificació parlar ací de català de transició a l’aragonès o al castellà o bé al revés, …”

No cal dir que l’obra és d’una profunditat i amplitud lingüístiques inusitades tractant-se de una variant dialectal del català d’una població de uns 400 habitants. L’autoritat i coneixements del Dr. Quintana la fa insuperable.

Tant de bo s’hagués pogut presentar a la Codonyera! Els reprovables fets succeïts en aquesta població el març de 2010, quan un nombrós grup de persones —afavorides per autoritats locals i alguns partits polítics— que van impedir la presentació de la Llei de Llengües, han fet repensar recentment el lloc de presentació del llibre. Posar pals a les rodes de la cultura qualifica el tarannà intel·lectual de qui ho fa, l’obstruir un acte cultural demostra quin són els valors cívics i democràtics dels seus actors. Els delictes els sancionen les lleis.

                                                                                                      José Miguel Gràcia

Se presenta en Zaragoza el libro “El català de La Codonyera” | Arredol.

O volumen fa una completa descripción d’o catalán en iste lugar d’o Matarranya

13 febrero, 2013 | Cultura, Matarranya, Zaragoza | Autor: Arredol |

Artur Quintana, autor d’o libro (Foto: Wikipedia)

Iste miercols se presenta en Zaragoza o libro “El català de La Codonyera”, de Artur Quintana i Font. Ista ye a segunda edición, correchida y enamplada d’a tesi doctoral de l’autor, que se publicó en Barcelona en l’anyada 1986 y ye agora publicau por Gara d’Edizions, a Institución Fernando el Católico y Prensas Universitarias de Zaragoza.

A presentación se ferá  o miercols a las 19:30 en l’Aula d’a Institución Fernando el Católico (C / Cinco de Marzo) y contará con a presencia, antimás de l’autor Artur Quintana,  de Carlos Forcadell, director d’a Institución Fernando el Católico, Pedro Rújula, director de Prensas Universitarias de Zaragoza, Chusé Aragüés, editor de Gara d’Edizions, Javier Giralt, chefe d’o Departamento de Lingüistica Cheneral y Hispanica d’a Universidad de Zaragoza

O libro, que en ista edición s’ha enamplau con un 25% más de voces, fa una descripción fonetica, morfolochica y lexica d’o catalán d’iste lugar d’o Matarranya. Tamién se bi incluyen alpartaus t’a toponimia, un atlas lingüistico, muestras de literatura popular u un amplo vocabulario. O libro antimás, presenta a realidat lingüistica de La Condonyera de fa quaranta anyadas, quan o proceso de sustitución lingüistica d’o catalán por o castellano no yera tan enantau como en ye agora. Seguntes l’autor, o libro se entiende “como una contribución a l’estudio y fomento d’o patrimonio lingüistico aragonés, y como una ferramiento ta superrar o proceso de sustitución d’a luenga catalana.”

Les veus dels Pirineus – VilaWeb.

(…)

I més a ponent, en una fita geogràfica important per a la llengua, el coll d’Espina (Ribagorça), descobreix que una dona octogenària que hi havia nascut i viscut, Leonor Rami Farré, ara s’està a Osca: ‘Parla, diuen, com a Sant Valeri i a les Paüls i és, per tant, la catalanoparlant més occidental del Pirineu.’ Perquè més a l’oest d’aquest coll ja s’entra en el domini del benasquès, ‘una síntesi gairebé exacta del català i l’aragonès, i que té tantes isoglosses d’una llengua com de l’altra, disset exactament de cadascuna.’ La xifra, explica Casanova, la va establir Brian Mott, un investigador escocès de la Universitat de Barcelona especialitzat en l’aragonès gistaví i que forma part del gens negligible nombre d’estudiosos d’ací i d’allà atrets per la riquesa de les parles i paraules d’aquestes contrades.

(…)

Un interès, val a dir, que arriba a la paradoxa a l’àrea de l’aragonès, en procés de ‘galleguització’ des de fa tres o quatre segles: ‘[Artur] Quintana ressalta la trista ironia que ara que s’ha creat una acadèmia de l’aragonès i hi ha molta gent que se’n preocupa, ja no queden protagonistes reals.’

beCEroLes V (2012).

“El català de la Codonyera” no es presenta a la Codonyera « Lo finestró del Gràcia.

“El català de la Codonyera” no es presenta a la Codonyera

Vos pareixeran ben buides:
tacetes, olles i ampolles.
Les guardo a la Codonyera
d’antigües paraules, plenes.

Si l’Artur un dia pense
que lo que dic no és possible,
que vingue a casa a buscar-les,
se les buidaré al seu llibre.

Gara d’Edizions; la Institución Fernando el Católico i Prensas de la Universidad de Zaragoza es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre El català de la Codonyera. (Terol-Aragó) d’Artur Quintana i Font, editat per aquestes editorials.

La presentació serà a cura de D. Carlos Forcadell, director de la Institución Fernando el Católico; D. Pedro Rújula, director de Prensas de la Universidad de Zaragoza; D. Chusé Aragüés, editor de Gara d’Edizions; de D. Javier Giralt, cap del Departamento de Lingüística General e Hispánica de la Universidad de Zaragoza i de l’autor del llibre, D. Artur Quintana i Font.

Després de la presentació es llegiran alguns etnotextos de la Codonyera.

En una situació normal l’acte s’hauria presentat a la Codonyera, però no, es presentarà a Saragossa. Els que haurien de sentir vergonya davant d’aquest fet, potser es sentiran cofois. Jo paso d’allò de la vergonya aliena, tot i que ho sento moltíssim per l’Artur.

L’acte tindrà lloc el dimecres, 13 de febrer, a les19.30 hores, a l’Aula de la Institución Fernando el Católico, entrada pel carrer 5 de Marzo, 8.

Aquells que vulgueu anar des d’Alcanyís amb transport col·lectiu especial, cantacteu amb José Ignacio Micolau, tèl. 687804744. Anireu i tornareu el mateix dia per 20 euros.

Invitació

Gara d’Edizions; la Institución Fernando el Católico i Prensas de la Universidad de Zaragoza es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre “El català de la Codonyera. (Terol-Aragó)” d’Artur Quintana i Font, editat per aquestes editorials.

La presentació serà a cura de D. Carlos Forcadell, director de la Institución Fernando el Católico; D. Pedro Rújula, director de Prensas de la Universidad de Zaragoza; D. Chusé Aragüés, editor de Gara d’Edizions; de D. Javier Giralt, cap del Departamento de Lingüística General e Hispánica
de la Universidad de Zaragoza i de l’autor del llibre, D. Artur Quintana i Font. Després de la presentació es llegiran alguns etnotextos de la Codonyera.

L’acte tindrà lloc el dimecres, 13 de febrer, a les 19.30 hores, a l’Aula de la Institución Fernando el Católico, entrada pel carrer 5 de Marzo, 8.

(a “Homo Fabra”, 13-01-2013)

Artur Quintana o l’amor pels extrems de la llengua

Joan-Carles Martí i Casanova. Elx.

/ 21.01.2013

Vaig conèixer el Dr. Artur Quintana a  Elx a mitjan anys 1990. El professor tenia prop de seixanta anys i em va sorprendre la seua activitat incansable i el seu coneixement pregon d’aquestes comarques de l’Extrem Sud del País Valencià. Venia de la mà d’una joveníssima filòloga monoverina, Ester Limorti, la qual fa ara de professora de català a la vila del Pinós, a les envistes de la serralada del Carxe.  Els anys 1994 i 1995, recorrien tots dos els llogarets i els masos veïns. Els hi esperava el millor de la tradició oral valenciana d’aquella comarca murciana. Van arribar a temps de recollir-ho i d’inventariar-ho. Gairebé vint anys després la tasca hauria estat més feixuga i difícil perquè el despoblament de la zona ha estat important.

Artur Quintana a la cara nord de la vall on es troba la Pobla de Benifassà, al País Valencià, no gaire lluny de la Codonyera d’Aragó

La ciutat d’Elx és a 46 km. de la vila fronterera valenciana del Pinós, que fa de centre comercial, educatiu en secundària i de serveis d’aquests catalanoparlants, que habiten a l’altra banda de la ratlla murciana.  Els habitants de les Valls del Vinalopó –hi incloc la subcomarca murciana del Carxe perquè n’és una continuació natural– van emigrar molt a les ciutats sabateres d’Elda i Elx, capital del Baix Vinalopó,  a la segona meitat del segle XX. Hi havia, fins i tot, autobusos que feien la línia cap a la ciutat de les palmeres.

Hem dinat molts gaspatxos de pastor, gatxamigues i arrossos amb conill i caragols als llogarets del Raspai o a la Canyada del Trigo. Hem pujat més d’una vegada, amb els fills petits, els 1.371 metres de la muntanya que li dóna nom, des de la qual hi ha una vista llunyana de la mar. Hem parlat amb les seues gents i hem entrat a la Torre del Rico, datada al segle XVI. Hem fet de guia per a valencians, catalans i mallorquins de passatge per aquestes terres.

Així, no  és d’estranyar que al recull de cançons carxeres recollides per Quintana/Limorti  hi haja, entre altre cançons compartides, l’havanera elxana per antonomàsia: “Venim de la mar/ no portemdinés/ anem a cal mestre/ i no ha-hi res què fer. Mo n’anem a casa/ en un mal humor/ de vore que vénen/ de vore que vénen/ es festes d’agost”.  Comprendreu que fos un dels primers a comprar l’edició original, feta per l’Institut Juan Gil Albert, de la Diputació d’Alacant, l’any 1998. He tingut el goig de llegir-lo i rellegir-lo sovint.

D’aleshores ençà, he tingut el plaer de trobar-me amb el Dr. Quintana unes quantes vegades en saraus relacionats amb la llengua catalana. A Elx (1998) i a Guardamar (2009), amb motiu de les Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, en les quals vaig col·laborar.  L’any 2000 a l’IEC, a Barcelona, on vaig ser invitat a parlar des de la taula presidencial en unes jornades filològiques. La darrera vegada, a Guardamar, vam seure plegats a dinar a la mateixa taula, amb les nostres mullers;  i us he de dir que la seua dona alemanya parlava un català tan polit com la meua del Camp d’Elx.  Recorde, però, amb una vivor especial, la visita que vaig fer, com a president de la Federació d’Organitzacions de Llengua Catalana, la FOLC,  a Calaceit, Queretes i rodalies, l’any 2006, dintre d’una revolada per la Franja de Ponent. Vaig poder comprovar, in situ, el seu compromís intens i el seu activisme a les terres aragoneses de llengua catalana.

A més a més, Artur Quintana no tan sols és un gran especialista en català, occità i alemany. Fou professor a la Universitat de Heidelberg fins a la seua jubilació i és membre de l’Institut d’Estudis Catalans, del Consello de l’Aragonés i membre  d’Honor de l’Academia  del Aragonés. Arribada la jubilació va decidir compartir el seu temps entre les seues cases a la Codonyera, a Speyer/Espira (Alemanya) i  la seua Barcelona natal. La nostra amistat epistolar ha quedat refermada per la correspondència pública i privada que hem mantingut al voltant de la llista electrònica de lingüistes Migjorn al llarg dels anys.

De la seua tesi doctoral sobre El català de la Codonyera, publicà un llibre amb el qual guanyà el Premi Nicolau d’Olwer l’any 1973. Els dos llibres sobre El Carxe i la Codonyera  es feien molt difícils de trobar, enfora de les biblioteques universitàries, motiu pel qual han estat revisats, ampliats i reeditats en els darrers mesos de 2012. Preneu-ne nota:

Quintana, Artur (2012), El Català de la Codonyera (Terol, Aragó) Gara Edizions, Institución Fernando el Católico, Prensas Universitarias, Zaragoza, 270 pàg., Zaragoza

Limorti, Ester/ Quintana, Artur (2012), El Carxe, Recull de literatura popular valenciana de Múrcia ,Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, 318 pàg., Biblioteca Filològica, LXXI, Barcelona.

Artur Quintana a la Torre del Rico

A tall de cloenda, us he de dir que la lectura d’aquests dos llibres són una delícia per a qualsevol que s’estime la llengua catalana. Per a mi, hereu i usuari de la parla catalana més fronterera i més meridional, em sobten les concomitàncies entre la Codonyera i Elx. En diré tan sols un grapat, de les més cridaneres, però la llista es faria inacabable: alforrar, aigua d’alvessà< de vessant,  brulla,  cantereller,  cell, covatxa,  escur, gentola, granullada, lleme,  llimó, núgol, panís, pàssia, panical, pataca, petit, professó, pudentina, reglotar,  siti, somera, tamborinada, tardet, teronja, tresplantar o xafarder. Els extrems del català sempre es toquen i conec llistats inacabables semblants que ens agermanen amb l’Empordà o el Rosselló, amb les Balears o Tortosa; fins i tot, amb l’Alguer, cosa que acostuma a  estranyar uns altres valencians. El repoblament medieval de l’Extrem Sud   –amb catalans de totes les terres catalanes–  i el seu arcaisme ens parla de barreges diverses.  En un País Valencià com cal, el barceloní Dr. Artur Quintana, seria membre d’honor de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Això i moltes altres coses són les que trobem a faltar en una llengua que es vol forta i comuna.