Skip to content

Archive

Category: Estudis lingüístics

“Els orígens de la llengua catalana: Jo fideles vos seré” | Lo Finestró.

 

41b3e1c9a72563adbb791550ecdbe3a5_L

El dissabte 24 de gener a la tarda es va inaugurar a la sala de plens de l’Ajuntament de Tremp l’exposició “Els orígens de la llengua catalana: Jo fideles vos seré”. Una mostra que exposa referències en llengua catalana anteriors a les homilies d’Organyà i que els seus orígens es troben a cavall entre el Pallars Jussà i la comarca de la Ribagorça aragonesa.

Van intervenir en la presentació el president de l’Institut d’Estudis Catalanas i Ramón Sistac, delegat de l’IEC a les terres de Lleida. En paraules de Sistac ”el català és una de les llengües fundacionals d’Aragó. Abans de néixer Aragó ja s’hi parlava català per l’Aragó”

Pirineus TV

Més informació a La Franja

ajuntament

Referències aparegudes a la premsa local sobre la inauguració de l’exposició* Els orígens del català*:

*La Manyana* 26-1-2014: http://www.lamanyana.es/article/tremp-recibe-la-muestra-%E2%80%98els-or%C3%ADgens-de-la-llengua-catalana%E2%80%9D

*Pallars Digital* 26-1-2014: http://www.pallarsdigital.cat/jussa/item/1682-inaugurada-l-exposicio-jo-fideles-vos-sere-amb-els-documents-mes-antics-escrits-en-catala

*Pirineus TV* 24-1-2014: http://www.pirineustelevisio.com/2014/01/els-pallars-24-de-gener-els-origens-de-la-llengua-catalana-fins-al-28-de-febrer-a-tremp/

*Pirineus TV* 28-1-2014 (declaracions Sr. Ros i Sr. Sistac): http://www.pirineustelevisio.com/2014/01/els-origens-de-la-llengua-catalana-tremp/

*Lo Pallars TV* 28-1-2014 http://www.lopallars.tv/joomla-pages-iii/blog-layout/320-exposicio-els-origens-del-catala-a-tremp

L’*Agència Catalana de Notícies* va fer un reportatge.

Dipòsit Digital de la UB: El punt de vista narratiu a Estremida memòria, de Jesús Moncada: estratègies discursives.

Títol: El punt de vista narratiu a Estremida memòria, de Jesús Moncada: estratègies discursives
Autor: Farré Badia, Laura
Director: Nogué Serrano, Neus
Matèria: Filologia catalana
Lingüística catalana
Lingüística
Català
Anàlisi del discurs narratiu
Tesis
Catalan philology
Catalan linguistics
Linguistics
Catalan language
Narrative discourse analysis
Theses
Data de publicació: jun-2013
Resum: Aquest treball és un estudi del punt de vista narratiu a Estremida memòria, de Jesús Moncada, fet a partir de les estratègies discursives que permeten expressar-lo. L’estudi del punt de vista narratiu resulta especialment interessant en una novel•la com Estremida memòria, perquè s’aplica a una narració que reporta un mateix fet a través de diversos personatges. Els resultats obtinguts ens han permès confirmar que, en una novel•la com aquesta, és especialment interessant preguntar-se quines són les estratègies discursives de les quals se serveix l’autor per tal que el lector identifiqui el punt de vista del personatge que adopta el narrador en cada capítol. I, a més, hem pogut aportar més informació sobre la manera de procedir de Jesús Moncada amb relació a les seves obres: el fet que, a Estremida memòria, la qüestió del punt de vista narratiu estigui perfectament controlada per l’autor fa del tot evidents el detallisme i la minuciositat que caracteritzen, en general, totes les seves obres.
Nota: Treballs Finals de Grau de Filologia Catalana, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Any: 2012-2013, Tutora: Neus Nogué Serrano
URI: http://hdl.handle.net/2445/48829
Apareix en les col·leccions: Treballs Finals de Grau (TFG) – Filologia Catalana

 

Fitxers d’aquest document:

Fitxer Descripció Dimensions Format
FarréLaura-TdG-def.pdf 630.25 kB Adobe PDF Mostrar/Obrir

 

RefWorks

 

 

Estadístiques d’aquest document

Aquest document està subjecte a una Llicència Creative Commons

Aquest any 2014 es complirà el 25è aniversari de la seua mort, motiu per el qual la Junta de l’Associació Cultural del Matarranya va acordar portar a terme una sèrie d’actes commemorant l’aniversari, en el transcurs d’aquest any 2014.

A tall de resum tot seguit fem referència als esmentats actes commemoratius:

a)      La revista Temps de Franja, editada per Iniciativa Cultural de la Franja, dedicarà els dos suplements literaris Styli locus de l’any a la figura de Desideri Lombarte, incloent-hi diverses aportacions de poesia i prosa inèdites de diferents autors.

b)      Es presentarà la novel·la Les aventures del sastre Roc d’Arça  a diferents llocs de la Franja i més enllà.

c)      L’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) celebrarà la Trobada Cultural a la vila nadiua de Desideri Lombarte amb diferents actes en col·laboració  amb l’Ajuntament i l’associació de joves.

d)     Hi ha previstes també actuacions musicals.

e)      La tradicional lectura poètica de la diada de Sant Jordi al Matarranya es dedicarà a l’obra del poeta. El 15 d’agost a Bellmunt, dins de la tradicional jornada de lectura que organitza Ramón Mur, es llegiran Les aventures del sastre Roc d’Arça i A ti no te conozco, publicat al Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses.

f)       Si l’ASCUMA troba aportacions econòmiques suficients, es reeditarà el llibre Ataüllar el món des del Molinar, exhaurit de fa mol de temps, i s’actualitzarà l’exposició del mateix nom.

g)      Hi ha en estudi una possible presentació itinerant del poeta per algunes escoles de la Franja.

I com esta llista no és exhaustiva, poden sorgir nous actes.

De tots aquests actes es farà la màxima publicitat, tractant d’implicar les institucions públiques aragoneses i d’altres terres de parla catalana, per fer-los arribar a un públic ampli.

 

Desideri Lombarte i Arrufat va néixer a Pena-roja de Tastavins (Mas del Molinar) a l’Alt Matarranya el 7 de febrer de l’any 1937. Als onze anys va anar a estudiar el batxillerat a les Escoles Pies d’Alcanyís, tot i que als 15 anys va deixar els estudis per anar a treballar la terra a casa. Després, als 19 anys deixà la vila i marxà a Barcelona a treballar i on estudiaria delineació. Al 21 anys començà un nou treball com aprenent al despatx de l’arquitecte Enrique Rovira i als 23 entrà a l’Escola d’Aparelladors. L’any 1961 es va casar amb la pena-rogina Rosalia Gil, i va fixar el seu domicili al barri d’Horta de Barcelona, un barri tranquil on romandria moltes estones dibuixant, escrivint, conversant i descansant.

Malauradament a finals del 70 va haver de deixar el treball per motius de salut, la qual cosa va obrir una nova etapa en la seua vida: d’ençà del 1980 disposà de temps per pensar i dedicar-se a allò que l’agradava de debò, que no era altra cosa que escriure. Tot i que va viure força temps a Barcelona, on mai es va sentir estrany, pràcticament tota la seua obra la situa a la seua vila i al Matarranya, i en la seua llengua: el català pena-rogí. Tan sols en 9 anys va escriure una extensa obra que, sense dubte, el situa com a l’escriptor més prolífic del Matarranya i de més qualitat literària.

El 3 d’octubre de 1989 a Barcelona, el feble cor del poeta, activista cultural, coofundador de l’Associació Cultural del Matarranya i entusiasta i il·lusionat en els seus treballs literaris i d’investigació, va perdre el batec definitivament.

Els primers escrits d’en Desideri van aparèixer els anys 80 a les revistes Andalán, Rolde, Gaceta del Matarranya, Desperta ferro!, Sorolla’t, La Comarca, Butlletí Interior d’Onomàstica i Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses. El 1987 va publicar a la Col·lecció Pa de Casa de la Diputació General d’Aragó dues obres, Pena-roja i Vallibona, pobles germans (teatre) i Romanços de racó de foc i Poemes de vida i mort (poesia). Cap obra més es publicaria en vida del poeta pena-rogí. Anys més tard, l’Associació Cultural del Matarranya —dins de la Col·lecció Lo Trull— i aquesta mateixa associació juntament amb l’Institut d’Estudis del Baix Cinca —a les col·leccions Quaderns de la Glera i Quaderns del Cingle—  publicaren la majoria de les seues obres.

Obra poètica

1991: A l’ombra de les roques del Masmut, Col·lecció Quaderns de la Glera.

1993: Sentències comentades i Voldria ser, Col·lecció Lo Trull.

1994: Romanços mai contats/Boires i borrim, Col·lecció Pa de Casa.

1995: Cartes a la Molinera i La bona vida i la mala bava, Col·lecció Lo Trull.

1999: Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses, Col·lecció Lo Trull.

2000: Ataüllar el món des del Molinar (antologia), Col·lecció Lo Trull.

Teatre

1992: Teatre Inèdit, Col·lecció Quaderns de la Glera.

Narrativa

1997: Memòries d’una desmemoriada mula vella. La 2ª edició a la Col·lecció Quaderns del Cingle, 2008.

2010: Les aventures del sastre Roc d’Arça, Col·lecció Lo Trinquet (Instituto de Estudios Turolenses)

Investigació

1990: 600 Anys de Toponímia a la Vila de Pena-roja, Col·lecció Llibres de Ponent III.

1999: Pena-roja. Una vila de frontera, Associació Cultural de Pena-roja.

Sobre l’autor s’han publicat: Epistolari (2002, a cura d’Artur Quintana, Col·lecció Lo Trill); el CD Quedarà la paraula (2002), poemes musicats i cantats per Túrnez i Sesé; i  el CD de gravació col·lectiva Una Roella al cor. Homenatge a Desideri Lombarte (2002).  El Duo Recapte ha actuat en multitud d’indrets i ocasions recitant, amb acompanyament musical, els poemes d’en Desideri, i alguns grups i cantants també han posat música i han cantat poemes del pena-rogí.

                                                                              Associació Cultural del Matarranya

                                                                          

El Punt Avui – Notícia: Temor a una frontera més sòlida.

Temor a una frontera més sòlida

Els signants de la segona Declaració de Mequinensa, el juny passat. Foto: D.M.

A la Franja de Ponent el procés cap a l’autodeterminació de Catalunya ha coincidit amb un enduriment del secessionisme lingüístic, molt minoritari fa uns anys però que ara el govern del PP i el PAR ha convertit en llei amb la derogació de la tímida llei de Llengües que havien aprovat en la legislatura anterior el PSOE i Chunta Aragonesista, en què es reconeixia el català i l’aragonès tot i que sense dotar-les de caràcter oficial. El PP i el PAR, en canvi, han aprovat una nova llei que canvia el nom de català pel circumloqui Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental (les sigles, LAPAO, van causar furor a la xarxa), igual que fa amb l’aragonès, ara anomenat Llengua Aragonesa Pròpia de les Àrees Pirinenca i Prepirinenca. Aquest escapçament del català coincideix amb l’accelerada del procés sobiranista a partir de la Diada del 2012, però no es pot concloure que sigui en resposta a la política catalana: la presidenta aragonesa, Luisa Fernanda Rudi, ja es va presentar a les eleccions el 2011 amb la voluntat de derogar la llei de Llengües socialista.

La llei del LAPAO, però, ha tingut l’efecte no buscat de reactivar els defensors del català a la Franja. Una vintena d’alcaldes i regidors de la Franja van signar l’1 de juny del 2013 la segona Declaració de Mequinensa, que, com la feta el 1984, mostra la determinació de la majoria dels municipis de la Franja de veure reconegut i promocionat el català com a llengua pròpia.

Però més enllà de la defensa dels llaços culturals i econòmics amb l’altre costat de la frontera, no hi ha a la Franja cap moviment polític que pugui acompanyar el Principat cap a la sobirania. Tan sols dos ajuntaments tenen representants catalanistes (Calaceit, un regidor d’ERC, i Pont de Montanya, on governa Convergència de la Franja). El sociòleg Natxo Sorolla va apuntar que el procés sobiranista pot tenir com a primer efecte un reforç del discurs anticatalà des dels mitjans i la política aragonesa, que farà en primer terme més sòlides les fronteres de la Franja amb el Principat. Tot i que no programat, la llei del LAPAO n’hauria estat un primer episodi.

 

Els signants de la segona Declaració de Mequinensa, el juny passat. Foto: D.M.

Conferència de Javier Giralt sobre la llengua catalana a Albelda | Lo finestró del Gràcia.

 

Català d'Albelda 1

 

Català d'Albelda 3A la Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans, el passat dia 12 de desembre, a les 19 hores, Javier Giralt, profesor titular de Filología Catalana del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universidad de Zaragoza. va impartir la conferència “La llengua catalana en arxius aragonesos: el cas d’Albelda (Llitera) al segle XVI”. Cal dir que el títol de la conferència no era altre que el del llibre que recentment ha publicat Javier Giralt, per tant, el contingut de la conferència el concentrà en un il·lustratiu i entenedor  resum del llibre.

 

Català d'Albelda 4En primer lloc va intervenir el filòleg mequinensà, Hèctor Moret, presentant el conferenciant en parlar de la seua activitat professional i dels seus treballs i publicacions.

 

El llibre de Giralt recull l’estudi dels arxius del protocol del notari d’Albelda de 1541 a 1582. Els documents estudiats corresponen a testaments, capitulacions matrimonials, inventaris i requeriments, fonamentalment. Com a norma general, els escrits de la mà del notari estan en llatí o castellà, cosa lògica perquè el notari seria de Saragossa, però els corresponents als oficials de la notaria, les notes adjuntes d’esborranys i anotacions ens llocs fora de la notaria, normalment ho estan en català. Després de parlar dels trets dialectals i col·loquials del català d’Albelda dels segle XVI, el resum final de la conferència i del llibre el va fer el propi Giralt així: a) són textos produïts en una àrea perifèrica de l’àmbit catalanoparlant; b) són textos redactats en plena decadència de l’ús oficial del català; c) demostren que a mitjans segle XVI encara s’usava el català escrit en terres aragoneses; i d) demostren que la llengua catalana fou (i és) l’autòctona a la Franja d’Aragó.

 

Català d'Albelda 2Després d’un ampli torn de preguntes va concloure l’acte.

 

Conferència de Javier Giralt sobre la llengua catalana d’Albelda | Lo finestró del Gràcia.

 

Conferència Giralt

El pròxim dijous dia 12, a l’Institut d’Estudis Catalans, Javier Giralt conferenciarà sobre “La llengua catalana: el cas d’Albelda (Llitera) al segle XVI”. Intervendrà també Hèctor Moret.

Dijous 12 de desembre de 2013

Conferència: «La llengua catalana en arxius aragonesos: el cas d’Albelda (Llitera) al segle XVI»

La conferència serà a càrrec de Javier Giralt, de la Universitat de Saragossa.

 

Lloc: Sala Pi i Sunyer de l’IEC

Hora: 19 hores

Organitza: Societat Catalana de Llengua i Literatura (IEC)

L’anàlisi de la situació a la Franja, on la varietat-sostre —això és, de prestigi— és l’estàndard espanyol —en contraposició a la resta de comarques nord-occidentals— proporcionarà un nou exemple contrastat de l’impacte que aquesta situació produeix en les tendències evolutives de parlars tradicionalment contigus en el contínuum dialectal.

Direccionalitat, ritme, abast i naturalesa del canvi lingüístic en curs en català nord-occidental. De l’anàlisi dialectomètrica a la reflexió sociolingüística .

Vol. 5 (2012).

CEL obert. Etnotextos

Faió (Baix Aragó-Cinca) PDF
141-142

anex15910.pdf.

Divendres 22 de novembre

Massalió

18:30h Xarrada “La llengua dels documents històrics”, a càrrec de Mª Rosa Fort, Prof. de Filologia Catalana de la U. de Zaragoza. Saló de plens de l’Ajuntament.

▶ Conferència Aragó pel Català a Albelda, 9/08/2013 part 1/3 – YouTube.

 

 

mitjançantPolíticas lingüísticas en democracias multilingües: ¿es evitable el conflicto?.

12 y 13 de diciembre de 2013
Campus Universidad Pablo
de Olavide, Sevilla

Sesión 2 — Aragón : entre vitalidad lingüística y minorización

15:30-16:00: José Ignacio López Susín (Rolde de Estudios Aragoneses), Miguel Martínez Tomey (Centre Maurits Coppieters): “De las modalidades del aragonés y el catalán a la lengua minoritaria única: ¿un camino sin retorno?”
16:00-16:30: Michel Martínez (Université de Toulouse I – Capitole): “Producción literaria en catalán desde Aragón: vitalidad y calidad a pesar de un marco legal desfavorable.”
16:30-17:00: Chesús Bernal, Antonio Gaspar Galán y Fidel Corcuera Manso (Universidad de Zaragoza): “Políticas lingüísticas y lenguas minoritarias: la frontera francoaragonesa.”

Una jornada reivindica los lazos de unión entre Aragón y Cataluña – Aragón – El Periódico de Aragón.

La comarca histórica de La Terreta comparte lengua, el catalán, y cultura

El PERIÓDICO 29/09/2013

Los Ayuntamientos de Arén y Tremp (Lérida) organizaron ayer una jornada con las Universidades de Zaragoza y Lérida y durante la cual se ha abordado el uso de la lengua catalana en las zonas limítrofes así como las relaciones históricas y sociales que unen a ambos territorios. En concreto se han expuesto los estudios y análisis acerca del origen de los primeros escritos en lengua catalana que datan del siglo XI y provienen de la zona denominada La Terreta, entre los municipios de Arén y Tremp. La jornada de convivencia coincide con la polémica ley de lenguas aprobada este año por el PP y el PAR que niega la realidad catalanohablante de la zona oriental de Aragón y que en la comunidad científica y municipios como Arén han causado una gran contestación.

Los filólogos Maite Moret (Universidad de Zaragoza), Joan Anton Rabella (Instituto de Estudios Catalanes) y Ramon Sistac (Universidad de Lérida) hicieron un recorrido desde estos primeros escritos en lengua catalana hasta la entrada en vigor de la nueva Ley de Lenguas y los compromisos adquiridos en la Nueva Declaración de Mequinenza firmada el pasado 1 de junio. De igual modo han expuesto las interrelaciones que por motivos de proximidad territorial se han generado en esta zona limítrofe entre Lérida y Huesca, así como el valor patrimonial de la lengua catalana en Aragón.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.