Skip to content

Archive

Category: Estudis lingüístics
Diversitat de llengües i benestar lingüístic. Conferència: El català de la Franja a càrrec de Ramon Sistac (UdL/IEC)

 

 

Inici:
04/12/2014 18:00
Fi:
04/12/2014 20:00
Lloc:
Centre Cultural La Mercè
Inscripcions:
Al Centre Cultural La Mercè – E-mail: ccm@ajgirona.cat – www.girona.cat/ccm

En el marc del cicle de conferències Diversitat de llengües i benestar lingüístic que organitza l’Observatori de les Llengües d’Europa i de la Mediterrània de la UdG, el proper dijous 4 de desembre, a les 6 de la tarda al Centre Cultural La Mercè de Girona el professor de la Universitat de Lleida i membre de l’Institut d’Estudis Catalans Ramon Sistac pronunciarà la conferència amb títol El català a la Franja.

David Marin – Lo lleidatà | Nació Lleida.

Lo lleidatà

«Aquí a Lleida he descobert barcelonins que m’han hagut d’ensenyar la partida de naixement per convèncer-me que no són lleidatans, de tant bé que parlen “lo lleidatà”»

David Marin | Actualitzat el 02/12/2014 a les 10:45h

Fa sis anys que visc a les terres de Ponent i ja em començo a trobar en aquella situació en què a Barcelona em diuen que parlo “una mica com de Lleida”, i a Lleida em diuen que no, que de cap manera, que parlo de Barcelona i mai no deixaré de fer-ho. I jo ja no em sento ni dels uns ni dels altres. La meua (o hauria de meva?) identitat lingüística em va abandonar en el voral de l’A2, a mig camí de Barcelona i Lleida, en una Panadella lingüística situada en terra de ningú.

A la gent de Ponent li sap molt de greu que els ponentins emigrats a Barcelona abandonin l’accent i les expressions genuïnes. La més alta expressió d’aquest malestar l’he observat quan parlen de la pobra Mari Pau Huguet, a qui jo sempre havia trobat un deix lleidatà magnífic però que, pel que es veu i segons els més contundents defensors de la parla de Ponent, no era més que una versió aigualida i acomplexada del seu veritable lleidatà.

De la meva (o hauria de dir meua?) modesta experiència puc dir que no hi veig acomplexament, en aquest procés, sinó un mimetisme natural que el parlant adopa quan conviu en una altra zona lingüística. Aquí a Lleida he descobert barcelonins que m’han hagut d’ensenyar la partida de naixement per convèncer-me que no són lleidatans, de tant bé que parlen “lo lleidatà”.

El problema és que d’aquesta riquesa natural, que els parlants ens intercanviem sense ni adonar-nos-en, l’administració no en té prou cura. Durant molts anys TV3 va fomentar un estàndard de català central no barceloní entre els seus presentadors (per locutar una notícia era més fàcil ser de Mataró, Terrassa o Igualada que no pas de les exòtiques Girona, Lleida o Tortosa), fins que van corregir aquesta tendència. També a l’escola, encara avui han de ser associacions externes com Parla Pallarès les que facin entrar a l’aula les variants pròpies. De tot això en parlaran avui dimarts a les 7 de la tarda al Cafè de l’Escorxador, i segurament de manera contrària a com ho he fet jo, en Ferran Montardit, autor del genial Lo lleidatà és fàcil, i el filòleg Ramon Sistac. No vos ho perdeu, sisquere!

David Marin
Sóc ponentí nascut a Barcelona (1974). Periodista, amb perdó, escric a El Punt Avui sobre Lleida, Ponent i el Pirineu. Ara també aquí. De tot excepte premsa del cor, però tot és parlar-ne. Les reclamacions a Twitter: @dvmarin

CARMETA – YouTube.

Documental realizado por Nanuk P.A. por encargo del Ayuntamiento de la Villa de Benasque en torno a la obra y figura de Carmen Castán Saura, ganadora del I Premio “El Chulet del Patués”. Este galardón fue instaurado en el año 2012 por el consistorio benasqués para premiar a los defensores y difusores de la lengua propia del Valle de Benasque. A destacar la presencia de la voz del actor José Sacristán, que asistió a la Muestra de Cine Invisible de Benasque y accedió amablemente a colaborar en el rodaje con los chicos del taller de video de la muestra.

Libros – II JORNADAS ARAGONESAS DE SOCIOLOGÍA – Gara d’Edizions – Gara d’Edizions.

 

Imachen de portalada d'o libro

170 Pachinas

g de peso

Formato de 17 x 24 cm

Añada d’edizión: 2014

Colezión: Ainas

ISBN: 978-84-8094-069-6

GRUPO DE TRABAJO “LENGUAS E IDENTIDADES” Coord. Chabier Gimeno y Natxo Sorolla

II JORNADAS ARAGONESAS DE SOCIOLOGÍA

Coordinador

PBP:20 EUR

Crompar

Leyer-ne una abanza

EN COEDICIÓN CON LA INSTITUCIÓN FERNANDO EL CATÓLICO y PRENSAS DE LA UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA

Las lenguas y la sociedad van ligadas desde su fundación. Si alguna cosa diferencia a los seres humanos del resto de animales es la complejidad de su lenguaje. Si algo diferencia la Prehistoria de la Historia es la capacidad de escribir. Si alguna cuestión caracteriza a los individuos en sociedad es la comunicación entre individuos. Y a pesar de que las lenguas son instrumentos de comunicación, también son mucho más que eso. Son vehículos de la cultura, son componentes de la identidad y son capitales de intercambio en el mercado social. Tan solo desde este prisma se puede entender la reiterada presencia de las lenguas y las identidades en el debate público aragonés: las leyes de lenguas, los colegios bilingües, las lenguas de la inmigración o la integración cultural del éxodo aragonés.

En este contexto se enmarcan las comunicaciones presentadas en el grupo de trabajo “Lenguas e identidades” de las II Jornadas Aragonesas de Sociología que esta publicación compila. Se incluyen trabajos sobre la relación entre lenguas y sociedad en Aragón, tratando campos tan diversos como el uso, las actitudes y las identidades ligadas al aragonés y al catalán, así como a sus áreas de transición y al resto del país, prestando una atención especial a los ámbitos vitales para estas lenguas, tales como el profesorado, los medios de comunicación e Internet.

El pleito del guiaje ganadero de Ribagorza (1316-1319). Edición y estudio histórico-lingüístico (con María Teresa Moret Oliver) | Guillermo Tomás Faci – Academia.edu.

Abstract:

Estudio y edición del manuscrito conservado en el Archivo de la Catedral de Lérida en el que se recoge el proceso judicial que entre 1316 y 1319 enfrentó a los canónigos y vecinos de Roda de Isábena con los representantes del rey de Aragón a causa de un impuesto que aquéllos se negaban a pagar. El volumen incluye un estudio histórico elaborado por Guillermo Tomás que contextualiza el pleito desde una perspectiva documental y social y un estudio lingüístico desarrollado por María Teresa Moret que profundiza en el valor del texto para conocer el habla viva de la Ribagorza medieval.

Aproximació a la toponímia rural de Mequinensa

 

Per Hèctor Moret

A mon pare, Mariano Moret Betrià.

El terme municipal de Mequinensa, enclavat en l’extrem oriental de la província de Saragossa, té una extensió de 299’90 km2 i compta amb una població pròxima als 2.700 h. (1993). El terme s’estén a les dues vores del Segre i de l’Ebre, en l’aiguabarreig d’aquests dos rius, i el municipi està vinculat econòmicament i social a la comarca del Baix Cinca, una de les que configuren l’Aragó catalanòfon. Limita al nord amb els Térmens de Torrent de Cinca i Fraga, a l’est amb els de La Granja d’Escarp, Seròs i Almatret, al sud amb els de Faió, Favara i Nonasp, i a l’oest amb el de Casp, única d’aquestes poblacions veïnes de Mequinensa que no és de llengua catalana.

La metodologia emprada en la redacció d’aquesta breu aproximació s’ha basat en la comunicació directa -recollida oral- amb mequinensans d’edat avançada i bona memòria que per ofici -pagesos, algutzir i pastors- o per afeccions -caçadors- tenen un bon coneixement del terme de Mequinensa. Continuar llegint….Al-Miknasiyya: Aproximació a la toponímia rural de Mequinensa.

Un material etnogràfic altament recomanable:… – Moviment Franjolí per la Llengua.

Un material etnogràfic altament recomanable:

http://www.acparola.com/aaa/?section=2

Foto de Moviment Franjolí per la Llengua.
Foto de Moviment Franjolí per la Llengua.

M’agrada

 

 

 

Patúes – 03/05/2012 21:32 – ¡Bien dicho! – Aragón TV A la Carta
alacarta.aragontelevision.es
¡Bien dicho! aprende patués en el Valle de Benasque (Huesca), una lengua que se habla en esta zona desde muy “chicorrons”, y que en los últimos años goza de una renovada juventud gracias a los…

Moviment Franjolí per la Llengua Cal dir que la denominació “patuès” – i també “xapurreat”- implica, per la pròpia etimologia del mot -llenguatge ríústic i mal parlat- una connotació pejorativa. De fet aquesta parla és, per a molts filòlegs una parla de transició del català vers l’ aragonès, camuflada sota una aparent castellanització, més accentuada en les darreres dècades. Una parla amb una indubtable base catalama, tal com posa de relleu la toponómia i els estudis lingüistics diacrònics.

1 Jornada Llengua i Escola al Matarranya

1a JORNADA LLENGUA I ESCOLA AL MATARRANYA. Pena-roja, 4 d’octubre de 2014

 MATÍ, al Centre Cultural
09:45 h Recepció dels participants i entrega de documentació
10:00 h Benvinguda per part de les autoritats. Presentació del dossier: “Benvinguts profess@rs del Matarranya!”
10:20 h Conferència inaugural: “El model d’immersió de la Bressola”. A càrrec de Joan Pere Le Bihan, responsable de la Bressola del 1981 al 2012. (Escoles laiques catalanes a la zona francesa de parla catalana)
11:15 h Presentació i pràctica de tallers didàctics de cultura popular:
• Projecte d’innovació i investigació educativa: “Cantem Junts”. A càrrec de Margarita Celma, coordinadora del projecte.
• Desideri Lombarte en l’exposició “Ataüllar el món des del Molinar”. A càrrec de Pepa Nogués, autora de l’exposició.
12:00 h Pausa-cafè
12:30 h Taula rodona: “Experiències al voltant de 30 anys d’Ensenyança del Català a Aragó”. Amb la participació de professorat, alumnat i pares.
11 a 13 h Activitats per als menuts en paral·lel a la jornada, a l’escola. Taller infantil: Mural Party Desideri Lombarte.

VESPRADA
Activitats de les entitats de Pena-roja com a cloenda de l’Any Desideri Lombarte
16:00 h Visita al Museu Etnològic Lo Masmut i al Parc Aragonès de la Vivenda. Itinerari poètic Desideri Lombarte.
16:30 h MURAL PARTY (Escola): Desideri Lombarte (pintura, musiqueta, begudes…)
20:00 h Celebració cloenda Any Desideri Lombarte. Lectura de totes les activitats realitzades, a càrrec de l’Associació Cultural del Matarranya. En finalitzar, s’oferirà un pica-pica.

NOTES

  • L’assistència als actes és gratuïta.
  • Al llarg de tot el matí hi haurà projecció d’audiovisuals, taula informativa i venta de llibres.
  • S’oferirà certificat d’assistència.
  • Les conclusions de la taula rodona es publicaran en format digital.

Més info: clariomatarranya.blogspot.com.es clariomatarranya@gmail.com Tel. 676308021

ORGANITZA: CLARIÓ Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català
COL·LABOREN:

  • Comarca del Matarraña/Matarranya
  • Ajuntament de Pena-roja
  • Associació Cultural Tastavins
  • Associació de Jóvens de Pena-roja
  • Associació Cultural del Matarranya
  • Diputación de Teruel
  • Caja Rural de Teruel

La frontera | Viles i Gents.

La frontera

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 23 d’agost del 2012)

L’establiment exacte de la frontera lingüística entre el castellà i el català a l’antiga comarca del Matarranya pareix que havia de ser faena fàcil, ja que ací, contràriament al que passa a la Ribagorça, no hi ha parlars de transició. N’hi hauria hagut prou de fer com recomanava Josep Pla: deia que allà on quan dius “Bon dia!” et contesten també amb un “Bon dia!”, ja saps que parlen català. Semblava, doncs, que aquesta faena havia de ser bufar i fer ampolles, però va costar Déu i ajuda arribar a saber si, posem, la frontera passava entre Bellmunt i Fórnols, o si anava entre unes altres viles. No va ser fins al 1949 amb la publicació de Noticia del habla de Aguaviva de Aragón pel filòleg valencià Manuel Sanchis Guarner que es començà a divulgar el traçat exacte de la frontera. No hi havia ajudat gens que per part dels nostres filòlegs se seguís la doctrina monevista, precedent directe de l’actual facaisme governamental, segons la qual tot el que es parla a l’Aragó es aragonès, i en conseqüència: si a l’Aragó només es parla una llengua, no és possible establir-hi fronteres lingüístiques. Una doctrina de lingüística-ficció que no compartien els filòlegs d’altres països: alemanys, catalans, francesos. Tot plegat va provocar que en la primera meitat del segle passat la frontera tingués uns límits prou erronis. El més gruixut venia de la confusió entre la Canyada de Beric i la de Benatanduz com a localitat fronterera de llengua catalana. Quan aquest error es corregí, se seguí deixant del costat castellà no solament la de Beric, ans també Bellmunt i la Torre de Vilella. I així fins a Sanchis Guarner. Però encara Badia i Margarit deixava el 1950 fora del domini català aquestes tres localitats. És llàstima que la lletra adreçada el 1918 per Maties Pallarès a en Francesc Martorell de l’Institut d’Estudis Catalans no transcendís, i encara, fins al 2010. L’autor hi declarava que feia molts anys que estava persiguint saber quins pobles parlaven català i quins no, i descrivia exactament la frontera. Ens hauríem estalviat moltes marrades.

 Artur Quintana

La Sociedad Lingüística Aragonesa cumple diez años – Radio Huesca.

Hace unos días, con una asamblea, la Sociedad Lingüística Aragonesa (SLA) celebraba su décimo aniversario. Surgió en el año 2004, en el Altoaragon, integrada por hablantes y filólogos nativos de los dialectos del aragonés, así como por escritores e historiadores procedentes de diferentes sectores, aunque todos unidos por una misma preocupación: el estudio y la dignificación del aragonés. La sociedad tiene su sede en Graus.

Desde el inicio los objetivos, entre otros, de la SLA han sido el estudio lingüístico de los dialectos hablados en el Altoaragón y socialización del aragonés convirtiéndose en espacio de encuentro de las variedades patrimoniales.

La Sociedad Lingüística Aragonesa desarrolla, además, otras actividades como la edición de la revista De lingua aragonensi, la promoción de la enseñanza de los dialectos, participando en el programa Luzia Dueso del Gobierno de Aragón con el desarrollo de actividades en centros educativos aragoneses o con la organización y participación en seminarios tanto dentro como fuera de España.

La SLA afronta la nueva década con el ánimo de alcanzar acuerdos que permitan crear un foro de encuentro de las diversas modalidades patrimoniales del aragonés.

El discurs del colonitzat lingüísticament.

El discurs del colonitzat lingüísticament

 

A l’hora d’imposar una llengua, un dels mecanismes que més s’ha fet servir és el de fer creure als parlants de les llengües que es volen minoritzar (o, senzillament, fer desaparèixer) és que la nova llengua que han d’aprendre (i fer seva) és la millor per expressar el progrés, la modernitat, el pensament… És l’èxit del francès a l’Estat francès, de l’italià a l’Estat italià o de l’anglès al Regne Unit… I en el fons és el cert fracàs de l’espanyol a l’Estat espanyol, en el qual les seves classes dirigents no han sabut convèncer, seduir… o, si voleu, imposar la seva llengua al conjunt de l’Estat…

Aquesta percepció de la llengua imposada (i de la pròpia llengua) no té res a veure amb la llengua que es parla: l’alemany o el neerlandès són llengües clarament minoritzades a França, mentre que són llengües plenament normalitzades en els estats alemany i holandès. A Còrsega, actualment a l’Estat francès, malgrat que els corsos parlin “més italià” -són d’arrel toscana- que no pas els sards, els ladins, els friülans o els parlants d’algunes variants italianes molt allunyades lingüísticament del toscà -la base de l’estàndard de l’italià modern-, com podrien ser-ho el sicilià, el napolità o el vènet, el cors pot ser percebut com una llengua de segona enfront del francès.

Una altra constant en aquestes situacions és la de trobar sempre “indígenes” disposats a lloar la llengua dominant, la llengua dels dominadors…

I aquest és l’exemple que us volem comentar, el de Ramón Meseguer Albiac , professor d’universitat, doctor en filosofia i psicòleg clínic-psicoanalista. La seva formació es va desenvolupar des de 1957, successivament, a la Goethe Universität de Frankfurt, Tavistock Institute de Londres, ANDHSA i ARIP de París i HERNSTEIN de Viena. Parlava i escrivia en alemany, francès, català, castellà, anglès, llatí i grec antic.

El pare de Ramón Meseguer era de Mont-roig de Tastavins i la seva mare de Nonasp. (ambdós pobles a la comarca del Matarranya), per tant, se suposa que era catalanoparlant familiar. Com que el pare de Ramón Meseguer era cap d’estació i anava canviant de lloc, Meseguer va néixer a Quinto d’Ebro  (prop de Saragossa). Va viure bona part de la seva vida a Barcelona.

Va pertànyer a diverses societats: American Group Psicotherapy Association, l’Associació espanyola d’Història de la Psicoanàlisi i membre de l’EIT (European Institut for Transactional exercices in group developement). Va realitzar diferents activitats com a professor de dinàmica de grups en diversos centres d’Europa. Des de l’any 1968 es va dedicar a la psicoanàlisi individual i de grup. També va impartir conferències com a activitat periòdica en diferents institucions de diversos països europeus.

Va publicar Maestros Alemanes. Selección y Estudios. Editorial Planeta,1965, Ontología, ética y psicología, 1956 (Texto Bachillerato); Los españoles y el grupo, 1976; Las motivaciones inconscientes en la toma de decisiones, 1977; Group Dynamics and Society, 1980; El estrés en el hombre de empresa, 1986 i va realitzar recensions sobre llibres de psicoanàlisi de grup a l’Internacional Journal of group Psychotherapy de Nova York.

Per tant, no estem parlant d’algú que no conegués llengües ni que no tinguis estudis, sinó ans al contrari. Doncs bé, en el llibre Los españoles y el grupo (Barcelona: Editorial Dirosa, 1976), arriba a dir, principalment en el capítol que duu el clarificador títol de “Sobre la comunicación en castellano o una maravillosa forma de hablar”, aquestes autèntiques barbaritats lingüístiques, que situen el castellà per damunt d’altres llengües :

“Atención al castellano: percibido por oídos extranjeros, alemanes, belgas, ingleses, suecos y otros europeos más nórdicos, el castellano suele producir dos tipos de impacto, uno de ellos un impacto serio, noble, digno, caballeresco; otro un impacte duro, ruidoso, de cacharrería férrea que entrechoca. Más tarde, los que logran sobrepasar esta primera impresión de ferretería traqueteante acaban por descubrir la noble seriedad del castellano”. (pàg. 78)

“El castellano es una lengua muy engañosa, aparentemente simple en la gramática donde solamente se presenta la dificultad del subjuntivo, pero difícilmente dominable en la riqueza de la frase, y casi insuperable en la estrategia del sustantivo y del matiz del adjetivo. A lo que se viene a sumar la dignidad de la música que, en mi opinión, solamente se llega a captar oyendo a la gente de los pueblos, de los pequeños pueblos castellanos…”. (pàg. 78).

“Las palabras y las frases de los cuadros lingüísticos del castellano tienen con mucha frecuencia el sonido equivalente a las pinceladas y a las figuras de Vel´ñazquez, donde la luz es transparente y donde la palabra es sonora, sonoramente impresionista”. (pàg. 78).

“Del hablar, las gentes de la península han hecho un arte extraordinario. Filólogos alemanes, al estudiar, comparativamente diversas lenguas europeas, llaman a la lengua española, desde el punto de vista de la fraseología, «selva virgen».” (pàg. 81).

“Es tan entrañable la estructura oratoria de nuestro lenguaje que incluso los individuos y los grupos que menos tienen en su vida cotidiana a la retórica, los negociantes, especialmente los negociantes catalanes (…), hombres prácticos intuitivos, relacionados, decididos, prosaicos, sentimentales, pero con poca facilidad de palabra, ninguna tendencia a la oratoria, y en general incapaces de retórica, estos mismo individuos[1], cuando un profesor, un consultor, un ministro les habla con retórica emocional y acertada se sienten profundamente afectados, halagados, complacidos, y acaban diciendo ¡qué bien habla este señor!” (pàg. 83).

“El castellano tiene una gracia dificilísima de alcanzar: la colocación exacta del sustantivo. Colocación exacta que muy pocos escritores ha llegado a manejar con la sabiduría y la inspiración que exigen la interna entraña del castellano”. (pàg. 83).

(…)

El 2006, en una entrevista al diari ABC de Sevilla, afirmava que, arran d’un estudi psicoanalític que estava fent sobre el flamenc, es podia dir que “El duende del flamenco es superior, en estado de trance, en calidad y profundidad, a otros folclores”. No tan sols el castellà és una llengua superior, sinó que també ho és la cultura associada a aquesta llengua.

Arran de la seva mort, s’ha publicat la seva obra literària, que s’ha presentat a Barcelona i, és clar, a Saragossa. S’imaginen quina era la llengua literària d’aquest autor?


[1] Les cursives són de l’autor.

Cristian Marco: “Lengua aragonesa. Historia y situación actual”

Trabajo de Final de Carrera
Licenciatura de Humanidades – UOC
Consultora: Elena Espeitx Bernat
Profesora responsable: Begonya Enguix Grau
Junio de 2012

Conveni de col·laboració entre el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans per a l’elaboració del llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics

Continuar llegint

Pero ¿qué es una lengua? | Zaragoza Lingüística.

En estos calurosos días de julio estamos terminando de cerrar la agenda de actividades de ZL para el próximo curso 2014-2015 y poco a poco en los próximos días os iré dando información sobre ella. De momento, tal y como anunciamos a finales del curso pasado, la primera charla que os ofrecemos está a cargo de los profesores Moreno y Mendívil que aceptaron generosamente postponer su intervención hace unos meses. Será el 25 de septiembre, jueves, a las 19 horas.

En esta charla, nuestros colegas responderán a la inquietante pregunta que titula este post: ¿qué es una lengua?. ¿Es un producto socio-histórico, fruto del devenir de los pueblos y su cultura? ¿o es más bien un objeto natural, una capacidad biológica que nos caracteriza como especie? Ambos puntos de vista han sido defendidos en la historia de la Lingüística y dan lugar a dos modos muy diferentes de entender nuestra disciplina. Pero ¿son realmente dos respuestas contradictorias y excluyentes?

Para los que queráis ir adelantándoos a esta charla, os aconsejo la lectura del libro que acaban de publicar con este tema:

http://www.equinoxpub.com/home/biology-history-culture-human-language-critical-overview-juan-carlos-moreno-jose-luis-mendivil-giro/

Y el 25 de septiembre nos vemos en ZL. Entrada libre y gratuita, hasta completar aforo.

LA V JORNADA CULTURAL “CONEIX LA TERRETA” JA ESCALFA MOTORS. : Noticies de la terreta.

LA V JORNADA CULTURAL “CONEIX LA TERRETA” JA ESCALFA MOTORS.

S’OBRE EL TERMINI PER PRESENTAR COMUNICACIONS
El  DIUMENGE 27 DE JULIOL  finalitza el termini per a presentar propostes de comunicacions per a  la  V JORNADA CULTURAL CONEIX LA TERRETA  que es realitzará el proper dissabte 9 d’agost  a ESPLUGA DE  SERRA , en el marc de la XXII Trobada de la Terreta.
Las comunicacions poden tractar directament sobre  La Terreta  en un senti ampli del terme Valle mitjana de la  Noguera Ribagorçana) o de manera indirecta al parlar de  la Ribagorça, els Pallars, la Franja o els Pirineus .
– La temàtica pot ésser diversa: història, art, antropologia, llengua, geografia, geologia, medi natural, etc.
– Les comunicacions seràn orals i es disposarà d’un temps per a explicar-ho, depenent del nombre de comunicacions.
– Es poden presentar des de treballs de batxillerat i universitat a tesis doctorals, recerques pròpies inèdites o presentacions d’articles i llibres. 
– Els estudiants, estudiosos, investigadors, escriptors, etc interessats en presentar-hi una comunicació envieu una proposta amb títol, nom, cognoms i telèfon al correu del CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans: ce.cerib@gmail.com
Organitza: Associació Cultural de La Terreta, Associació d’Amics Veïns d’Espluga de Serra, Espai Integral de Natura Mas de Barreda,CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans
MÉS INFORMACIÓ: www.laterretacultura.blogspot.com     www.cerib.blogspot.com   www.noticiesdelaterreta.com 

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.