Skip to content

Archive

Category: Estudis lingüístics

EFA y SLA prencipian un proceso de compleganza arredol de l’aragonés | Arredol

Demandan a lo Gubierno d’Aragón una lei de luengas y a creyación d’una autoridat lingüistica pa l’aragonés

Miembros de EFA y SLA en a reunión

A Sociedat de Lingüistica Aragonesa y o Estudio de Filología Aragonesa han prencipiau un proceso de treballo de conchunta ” de dialogo y debat arredol de l’aragonés”. Asinas lo facioron publico iste pasau sabado, dimpués d’a reunión que tenioron beluns d’os suyos representants en Graus (Ribagorza). As dos organizacions “comparten un mesmo analisi d’a situación d’a luenga y a voluntat de treballar de conchunta”, seguntes comunicaban.

“A l’aragonés le cal de traza urchent una politica de planificación lingüistica endrezada de traza prioritaria enta zonas d’emplego a on que encara pervive” – dicen en o comunicau feito publico, a on que antimás opinan que “cal superar modelos artificiosos de luengas y grafias que s’aluenyan de l’espacio romanico que a nuestra luenga en fa parte”.

As dos formacions complegana asinas superando as suyas diferencias: “a existencia d’una visión plural d’a luenga y d’os procesos de codificación no ha de meter entrepuces a la pervivencia de l’aragonés ni fer-se enchaquia de contino ta concarar-se”.

A lo nuevo gubierno que se forme en istos meses  le demandan que “prenga as midas que calga y pare cuenta d’a urchencia historica, pa poder guarenciar que no se trenque a transmisión cheneracional d’a luenga” y concretan as demandas en a “celebración d’actos culturals, a redacción d’una lei de luengas y a institucionalización d’una autoridat lingüistica pa l’aragonés”, demandas historicas d’o movimiento en defensa d’a luenga.

Monogràfic sobre la llengua catalana a la revista digital DivÈrsia. Deu especialistes, entre ells, en Francesc Serés, analitzen el present del català i en proposen un altre futur. En el seu cas, l’article analitza la situació de la llengua catalana, del present al futur, a la Franja. divÈrsia és la revista digital de la Càtedra UPF sobre Diversitat Social i apareix semestralment a la xarxa, amb caràcter lliure i gratuït, per a divulgar temes vinculats amb aquesta especialitat. Per consultar la revista: www.upf.edu/diversia

Echenique (Podem): ‘La cooficialitat del català i l’aragonès no té cap sentit’ – VilaWeb

El candidat de Podem per l’Aragó es limita a defensar que es protegeixin les llegües pròpies

Per Pablo Echenique, candidat aragonès de Podem, la cooficialitat del català i l’aragonès no té cap sentit perquè són llengües que no es parlen en tot l’Aragó. Ho ha dit en una entrevista (minut 12.00) a Antena 3, on després de parlar sobre les relacions entre els dirigents de Podem i el possible viratge de la formació de Pablo Iglesias, ha estat preguntat per la posició de Podem respecte el bilingüisme a l’Aragó.

Echenique ha negat que Podem defensi el bilingüisme i ha dit que aquesta posició apareixia a la web del partit perquè havia estat una proposta ciutadana, però que no va ser aprovada per la direcció. ‘Nosaltres diem que el govern aragonès és el que menys gasta en la protecció de les seves llengües pròpies a tot Espanya’, ha afegit, i ha argumentat que Podem volia protegir ‘el dret dels parlants de llengües pròpies i aquest patrimoni’, que havia estat ‘abandonat pel govern de l’Aragó’.

‘No té cap sentit de plantejar una cooficialitat quan a la majoria del territori no es parlen les llengües pròpies. Allà on es parlen, s’han de protegir’.

Preguntat per com anomenava ell les llengües pròpies de l’Aragó, en referència al LAPAO i LAPAPYP que va aprovar el govern per referir-se al català i l’aragonès, ha respost: ‘Jo les anomeno aragonès i català, però entenc que hi hagi gent que les anomeni d’una altra manera, i em sembla molt bé.’

Origen: Juan Moneva i Puyol va admetre que a la Franja es parla català | Lo Finestró

moneva

Al bloc de José Bada, PeNsadillas ciudadanas, es pot trobar un interessant comentari sobre un text, extret de les memòries de Juan Moneva, jurista, escriptor i fervorós amant d’Aragó (1871-1951). A l’esmentat text Juan Moneva reconeix com a català la llegua de Nonasp i Favara, i per deducció la resta de la Franja. Moneva es penedeix de la injustícia d’haver practicat l’anticatalanisme en la seua joventut, i per sobre de tot el de la seua avia.

Veieu la traducció al català del text del blog de José Bada:

“El text reproduït és de Juan Moneva i Puyol [el de la imatge de capcelera]. Està tret de les seues MEMÒRIES, obra pòstuma de l’autor, prologada per J. Valenzuela La Rosa i impresa als tallers d’”El Noticiero” sota la direcció d’Eduardo Berdejo Casañal. Ha arribat a les meues mans de la biblioteca personal de qui va ser alcalde de Saragossa i amic seu —de Juan Moneva— doctor en Dret i novel·lista, Rafael Pamplona Escudero, a través del seu nét —el de Rafael— i amic meu Pepe Artero a qui vaig conèixer fa anys en el Seminari d’Investigació per a la Pau. Quan ho vam fundar i en el qual seguim, jubilats tots dos, de les armes un i de la militància al CSLA l’altre després del LAPAO.
La meua última “guerra civil” aragonesa ha estat la defensa de la meua llengua, que és la catalana, i que és una de les nostres d’Aragó. Abans, mal informat, considerava enemic a Moneva. Avui m’assabento, en llegir el C. XXXIII de les seues MEMÒRIES, que la que era “rabiosament anticatalanista” era la seua àvia materna Catalina de l’Era —així sense H, és clar— que era d’Alcolea de Cinca —que no del Çinca— i que el seu —l’anticatalanisme de Joan Moneva— va ser un pecat de joventut del que es fa perdonar. Ho celebro. Que la pau segueix amb vosaltres!”

Foto de Juan Moneva                                               Juan Moneva

Redefinició lingüística del Govern d’Aragó: llengua aragonesa + LAPAO (- català) | Xarxes socials i llengües.

El Govern d’Aragó, a 2 mesos de les eleccions, ha exposat a informació pública els futurs Currículums d’ESO i Batxillerat. Del seu contingut se’n pot extraure com configura el Govern les llengües històriques que hi ha Aragó. No hi ha la llengua catalana i la llengua aragonesa, tal com el món acadèmic ha definit històricament. El que hi ha és la llengua aragonesa i el LAPAO. I a més, a Aragó es permet l’ensenyament de català, que és una llengua estrangera (aliena a Aragó, clar).

La proposta actual només té consistència si s’accepten posicions explícitament anticatalanistes. Si no, és impossible entendre-ho:

  • Distingeix dues llengües aragoneses pròpies. No considera que el que es parla a la la Franja i el que es parla a l’Alt Aragó siguen la mateixa llengua (com algun secessionista defensa).
  • Estableix que el LAPAPYP és la llengua aragonesa, i que a més viu en una situació de diglòssia. La Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma de la segona Llei de llengües (2013) es diu llengua aragonesa, reconeguda internacionalment. No hi ha cap altra interpretació possible. Quan la Llei parla del LAPAPYP, es refereix a la llengua aragonesa.
  • Per contra, el LAPAO en cap cas pot identificar-se amb la llengua catalana. La Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma que defineix la segona Llei de llengües no té cap equivalent onomàstic dels acceptats internacionalment. I a més, el LAPAO no té oferta educativa (a diferència del que alguns havien fet) perquè el seu currículum es determinarà en “posteriores desarrollos normativos”
  • Es manté la docència en llengua catalana, però això no té cap tipus de relació amb el LAPAO. Es continua amb el desenvolupament del conveni entre el Govern d’Aragó i la Generalitat de Catalunya, que s’ha signat repetidament amb aquest objecte.
  • La normativa que ha de regir la llengua aragonesa és la de la Academia Aragonesa de la Lengua, institució que la Llei de llengües estableix que es crearà, però que actualment ha incomplert tots els terminis i no existeix.

A continuació us enganxo els paràgrafs més significatius de la Resolución Información Pública Currículos Educación Secundaria Obligatoria y Bachillerato – 27/3/2015:

El presente currículo determina los objetivos, contenidos, criterios de evaluación y estándares de aprendizaje evaluables de las modalidades lingüísticas comprendidas en la Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica, una de las dos lenguas propias que recoge la Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón, en adelante, “Lengua Aragonesa”.

 

La situación de la Lengua Aragonesa, en marcada situación de diglosia en los territorios de la Comunidad Autónoma donde es lengua propia e histórica, requiere una actuación decidida por parte de las instituciones educativas encaminada a su preservación y fomento, en tanto que integrante del patrimonio cultural de Aragón

 

Disposición adicional séptima. Lengua aragonesa propia del área oriental.
Con el objeto de garantizar el derecho a cursar la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario, en posteriores desarrollos normativos se determinará el currículo de la lengua aragonesa propia del área oriental.

 

Disposición adicional octava. Lengua catalana.
1. Con el objeto de garantizar el derecho a cursar la enseñanza de lengua catalana, los centros autorizados en la Comunidad Autónoma de Aragón podrán ampliar su horario lectivo.
2. Esta materia, con la consideración de materia de libre configuración autonómica, impartirá el currículo establecido, en virtud del protocolo de coordinación entre la Administración de la Generalidad de Cataluña y la Comunidad Autónoma de Aragón para el desarrollo de acciones coordinadas en materia de educación.

 

Artículo 22. Enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.
1. Los centros autorizados podrán impartir enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de la Comunidad Autónoma de Aragón acogiéndose a la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, que, en su capítulo V, Enseñanza de las lenguas propias, reconoce el derecho a la enseñanza de las lenguas y modalidades lingüísticas propias.
2. Asimismo, aquellos centros que impartan enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de la Comunidad Autónoma de Aragón podrán desarrollar proyectos lingüísticos que faciliten el aprendizaje funcional de las mismas mediante su uso como lengua vehicular para la enseñanza de otras materias. Dichos proyectos han de ser aprobados, de acuerdo con lo establecido en los artículos 127 y 132 de la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, en la redacción dada en la Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la calidad educativa, y deberán ser informados por el Servicio Provincial del Departamento competente en materia educativa con carácter previo a su autorización.
3. El artículo 5 de la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, establece dos zonas: zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas y zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas. El currículo desarrollado en el Anexo II de la presente Orden hace referencia, exclusivamente, a la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica.
4. En la enseñanza de la lengua aragonesa de la zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas, indicada en el punto anterior, se utilizará una sola norma ortográfica, que será establecida por la Academia Aragonesa de la Lengua.

Picture

Programa Especial de la Franja de Ponent i el Català a l’Aragó – Marc Blasco – NousCatalansRKB

franja1 franja10 franja11 franja3 franja4 franja5 franja6 franja7 franja8 franja9

Es convoquen dues places per a la realització de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre | Institut Ramon Muntaner.

Es convoquen dues places per a llicenciats en Antropologia Social i Cultural o amb Grau en Antropologia per a la realització de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre. El termini per a presentar currículums finalitza el dia 23 de març a les 9 del matí.

Trobareu les bases d’aquesta convocatoria al document adjunt a aquesta notícia.

Fotografia: Presentació de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre. Cedida pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

L’onomàstica a l’Aragó catalanòfon: una llengua entre dues normes. | Maite Moret Oliver – Academia.edu.

Cellit Litera – Gran afluencia de público hoy en el Salón de….

Cellit LiteraGran afluencia de público hoy en el Salón de Plenos del Ayuntamiento de Binéfar para escuchar a Javier Giralt en la presentación de su libro sobre la toponimia de Binéfar. La presentación ha estado acompañada de las palabras de Agustín Aquilué, alcalde de Binéfar, Carlos Corzán, concejal de cultura y Víctor Bayona, vicepresidente del Cellit.

Foto de Cellit Litera.
Foto de Cellit Litera.

·

02-02 Carretera i manta | Andorra Difusió.

El día 3 de enero Hèctor Moret i Maite Moret nos ofrecerán en la Sala Goya la charla: Mequinensa i els mequinensans a través dels pergamins, y a las 19:00, en la Sala Miquel Ibarz, se inaugurará la exposición con la muestra de algunos de los pergaminos que forman parte del Archivo Municipal de Mequinenza.

El objetivo de esta conferencia será dar a conocer la documentación desde el siglo XIV que se conserva en este archivo y el proceso que se ha llevado a cabo para su recuperación, restauración y posterior estudio.

Estos documentos inéditos y, en su mayoría, desconocidos, se nos muestran como como ventanas desde las que podemos estudiar, conocer y disfrutar de la lengua y la historia de nuestros antepasados, así como una forma más de recuperar nuestro pasado y nuestra identidad.

25 de octubre de 1341 – Notario, Guillem de Perearnau

Teresa de Montcada, señora de Mequinenza, a súplicas del concejo y aljama de dicha villa, acepta unas ordenanzas destinadas a favorecer la plantación de viñas en el término, mediante la protección de la producción local.

Documento1.qxd

El divendres 19 de desembre (19h) es presenta el Seminari Aragonès de Sociolingüística a Saragossa, amb la publicació del llibre d’Actes del Grup de Treball de Llengües i Identitats a les II Jornades Aragoneses de Sociologia. L’acte tindrà lloc a la Diputació Provincial de Saragossa (Institución Fernando el Católico) i comptarà amb la presentació de D. Pedro Rújula, director de Prensas de la Universidad de Zaragoza, i D. Chusé Aragüés, editor de Gara d’Edizions, i dels coordinadors del llibre, Chabier Gimeno i Natxo Sorolla. A més, l’acte comptarà amb dues ponències: Josep Espluga farà una exposició sobre les representacions mediàtiques de la premsa aragonesa en aprovar-se la Llei de Llengües de 2013 i Ceci Lapresta explicarà el seu estudi sobre llengua i identitat en els dominis de l’aragonès i el català.

Lloc: Aula de la Institución Fernando el Católico, entrada pel carrer 5 de de Marzo, número 8.

Cartell de l’acte.

Fitxa del llibre.

Institución Fernando el Católico – Ver actividad.

En torno a la Filología aragonesa (11/11/2014) Zaragoza, 20 y 21 de noviembre de 2014 documento relacionado Programa

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.