Valor afegit – 25/02/2015.
Aragó: negocis entre veïns
Les relacions comercials amb l’Aragó no han parat d’augmentar a pesar de la crisi, i ja és el primer client i el primer proveïdor de Catalunya. Els expliquem com l’increment de l’activitat del Port de Barcelona i l’especialització en logística de Saragossa han fet que els veïns aragonesos hagin superat els veïns valencians en intercanvi de mercaderies. Teresa Vallès, Pastoret de la SegarraTot va començar quan la família Pont de Sant Guim de Freixenet, es va decidir a fer amb la llet sobrant d’un ramat de cabres fa 25 anys. Ara, elaboren 300.000 productes lactis diàriament i han sabut mantenir el procés artesanal en l’elaboració i innovar amb l’oferta de postres lactis. Els productes de Pastoret de la Segarra es distribueixen als supermercats, les botigues gurmet i la restauració. Però també es poden trobar a mercats tan madurs com Suïssa, Àustria o Dinamarca, o tan llunyans com Hong-Kong. Ens ho explica Teresa Vallès, fundadora i directora general de la marca. Noves troballes a la Seca de BarcelonaEls darrers treballs arqueològics en una de les finques que van formar part de l’antiga fàbrica de moneda de Barcelona han deixat al descobert una valuosa informació sobre com funcionava la Seca en l’última fase de la seva activitat.
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Aragó, Catalunya, País Valencià
Les relacions comercials amb l’Aragó no han parat d’augmentar a pesar de la crisi, i ja és el primer client i el primer proveïdor de Catalunya. Dimecres, a “Valor afegit”, “Aragó: negocis entre veïns”.
Vegeu-ho vídeo a Les relacions comercials Catalunya-Aragó, aquesta setmana, a “Valor afegit”.
La Franja i el procés del Principat : PSAN.
jul 1, 2014 a Revista Lluita | Imprimir
Preparant i pensant aquest paper, he llegit el que diu en Raimon a Vilaweb, repetint si fa no fa, el que ja havia avançat a l’entrevista d’El Temps sobre els efectes del procés de la Independència del Principat en el País Valencià: “… hi ha la possibilitat que es trenque alguna cosa més del que s’hauria de trencar”. Ací, però, no continuo amb l’admirat Raimon.
I a la Franja? Què s’hi pot arribar a trencar si Catalunya s’arriba a independitzar? Hi és present la qüestió del procés entre la gent de les comarques catalanoparlants de l’administració aragonesa?
Em sembla pertinent per entendre el que vull dir –tractant-se de la Franja, sempre cal fer-ne prèvies i aclariments– que hem de considerar la situació d’extrema precarietat de la catalanitat d’aquestes comarques catalanoparlants. D’una banda és certa encara la vitalitat de la llengua parlada al carrer a la majoria dels pobles; també és molt important l’ensenyament del català a l’escola des de 1985, amb percentatges superiors al 90% de la població escolar de primària. Ningú ja no s’atreveix a negar el nom de la llengua –no vull parlar ací de la “festa” del LAPAO– i s’ha imposat la identificació de la llengua catalana en tots els àmbits ni que siga a contracor. Encara en l’ordre positiu hem de valorar l’acció continuada de les associacions culturals implantades a totes les comarques, associades en la Iniciativa Cultural de la Franja, amb una publicació mensual, Temps de Franja, que ja ha fet 15 anys de vida.
Dit això, convé tenir present, però, que la vitalitat de la llengua oral no té la continuïtat assegurada i hi ha factors i evidències que la poden fer recular en poc temps. Per exemple, pensem que Fraga, la ciutat més gran presenta uns índexs de presència d’ús al carrer preocupants; també hem de tenir present la precarietat de l’ensenyament (opcional, 2 hores setmanals…) i, en relació a la consolidació de la “consciència catalanoparlant”, no podem oblidar la influència negativa dels poders públics i l’acció continuada dels partits polítics adversos, en coincidència amb les polítiques anticatalanes del PP arreu de tots els territoris (a l’Aragó amb la propina del PAR).
Quant a les associacions –i ja entrem en matèria–, són les grans defensores i impulsores de la llengua catalana a l’Aragó, però es mantenen cautes i temoroses davant la presa de posició de les “coses i causes” catalanes. I aquesta actitud de gran precaució a distanciar-se d’una aparença de convicció catalanista, que ha acompanyat aquests anys els comportaments de les associacions, avui també es deixa notar davant el procés sobiranista del Principat ni que siga en forma d’omissió. És a dir que no conec manifestacions de les associacions sobre la qüestió, sobre el procés català.
No cal ni dir de la posició dels partits de sempre, instal·lats a tot l’Aragó i també a la Franja, amarats de catalanofòbia i actius contra tot allò que ve de més enllà del Cinca i dels Algars.
Menció especial a la implantació recent de partits d’encuny català: Convergència Democràtica de la Franja (CDF) i ERC, aquest amb presència només al Matarranya. Aquests dos exemples de partits de matriu catalana, els membres dels quals demostren gran valor, ara per ara, no tenen un pes significatiu a l’hora d’escampar i influir prou en la difusió de les idees sobiranistes per bé que suposen un punt d’inflexió amb què caldrà comptar en el futur pròxim.
Seguint els mitjans, sense entrar al detall de les xarxes socials on et pots trobar amb truculències que aconsello estalviar-nos, Temps de Franja no té una línia editorial clarament decantada a favor del procés –ni de bon tros–, però sí que ha acollit algunes aportacions sobre la importància del procés cap a la Independència de Catalunya i els efectes positius per a la Franja. La primera al·lusió als efectes de la hipotètica futura sobirania catalana hi apareixia al número d’abril de 2013, on es referia a una xerrada de Joaquim Monclús al Campell (la Llitera) on va arribar a dir, segons el cronista, que “la supervivència de la Franja hauria de passar per acompanyar Catalunya en el seu procés emancipador”. Hi va afegir immediatament que caldria, això sí, que ho decidís la ciutadania dels pobles de les quatre comarques.
Continuant amb la publicació Temps de Franja, jo mateix hi escrivia en l’article corresponent al núm. 120 (gener 2014) que: “En el supòsit desitjat d’assolir la Independència, els canvis seran per a bé i d’ací l’esperança de tanta gent; una situació que beneficiarà, al meu parer, les comarques de la Franja i tot l’àmbit de les terres de parla catalana. No estic d’acord amb els qui veuen amb certa por els efectes de la hipotètica formació del nou Estat amb l’argument que l’Administració d’Aragó crearà problemes que ens afectaran de manera singular.”
Davant d’aquestes mostres que són el que són, no ens enganyem, a l’ambient hi sura un aire més enrarit (per al meu sistema respiratori, és clar), com es pot detectar en converses amb persones més o menys “il·lustrades” que fa quatre dies t’etzibaven, sense cap mena de vergonya, que els catalans estàvem manipulats per la TV3 i que seguíem els dictats dels interessos particulars i sospitosos d’Artur Mas. Passant a situacions més formals, en una reunió amb presència de persones significades de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, on es va plantejar la possibilitat d’organitzar una assemblea territorial de l’Assemblea Nacional Catalana a Fraga, es va posar en evidència la distància enorme amb les preocupacions i pors que –deien– ells tenen i que un plantejament com aquest seria un argument més a favor dels enemics de la llengua catalana…, i que serien més bastons a les rodes dels qui s’esforcen tant des del territori.
Per il·lustrar la situació, i acabar, faig esment d’un episodi que va tenir cert ressò a la premsa de ponent (Vilaweb també en va parlar): a Fraga, a les festes del Pilar d’aquest any passat, en una trobada ja clàssica de colles de gegants, responsables de la Comissió de festes van fer plegar l’estelada que portava un gegant (!) de la colla de Mollerussa (Pla d’Urgell), una colla que amb el gegant i l’estelada hi havien acudit els últims anys sense cap incident.
A la Franja, doncs, no és fàcil trobar bones vibracions a favor del procés. De fet, parlar-ne –no ja debatre-ho– provoca l’activació de totes les prevencions davant “lo” català, entès com el qui ve de Catalunya, el qui parla català principatí de qui no te’n pots fiar… I ara, com són aquests catalans, segur que amb la Independència ens voldran ocupar! Ja es veu que exagero i faig una mica d’esquetx de Polònia, però la cosa va d’aquest color i no ens hem d’estranyar gaire si tenim present totes les adversitats que suporta la Franja en relació a la catalanitat: la de les administracions, la de la ignorància cultivada de fa segles, amanida els últims temps amb campanyes barroeres com la d’espècimens pretesament polítics com la FACAO i els Nosotros no hablamos catalán; i, és clar, els interessos anticatalans dels partits polítics que manen a Saragossa. Una càrrega desproporcionada per a tan poca cosa com és la Franja. I si penso com en Raimon, a la Franja no es pot trencar gaire cosa més.
Francesc Ricart,
Casal Jaume I de Fraga
Article original a l’Heraldo de Aragón (10/2/15)
Los derechos civiles de los hablantes de aragonés y catalán, bajo mínimos a partir del 1 de enero de 2015
Seminario Aragonés de Sociolingüística: Natxo Sorolla (URV), Chabier Gimeno (Unizar), Rosa Bercero (U. de Oxford), Ceci Lapresta (UdL), Antonio Eito (Unizar), Josep Espluga (UAB), Ánchel Reyes. Investigadores en las Lenguas de Aragón: Javier Giralt (Unizar), Maite Moret (Unizar).
La Ley aragonesa de Presupuestos, aprobada el pasado 30 de diciembre (Ley 14/2014), además de tratar los temas fiscales que le son propios, incorpora cambios legislativos en segundo plano que le son ajenos. Entre estos cambios se encuentra la supresión del catalán y el aragonés en la Ley de Patrimonio Cultural Aragonés (Ley 3/1999). Este tipo de maniobras habitualmente intenta ocultar temas espinosos de cara al debate público. Y la política lingüística, por más que debería tratarse desde un espíritu abierto, inclusivo y de protección del patrimonio, ha dado con importantes debates y polémicas, en las que el Gobierno se ha visto envuelto de forma innecesaria, como el ya famoso LAPAO. El origen histórico del catalán en Aragón es avalado por la Universidad de Zaragoza, la Real Academia Española de la lengua o el Consejo de Europa.
En el antiguo redactado de esta Ley de Patrimonio se afirmaba que “el aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración” (artículo 4). En 2013 se aprobó la segunda Ley de Lenguas de Aragón (Ley 3/2013), en la que de forma destacada, no se nombraba las lenguas que pretendía proteger. Aunque a lo largo de la ley se reiteraba el reconocimiento del uso, la protección y la promoción de las “lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón”, estas no eran definidas, y tan sólo parecía especificarse que estas lenguas eran dos (y no más) en la definición de las “zonas de utilización” de “la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica” y de la “lengua aragonesa propia del área oriental”, y es por ello que calaron en la opinión pública los acrónimos de LAPAO y LAPAPYP.
La Ley de Patrimonio permitía resolver esta carencia, definiendo cuáles eran estas dos lenguas de acuerdo a los estudios filológicos. El articulado se aprobó el año 1999, cuando gobernaban los socios PP y PAR, como actualmente, y con el voto favorable de todos los partidos en la oposición. Las coincidencias hacen que Javier Callizo fuese consejero de Cultura en ese momento (PAR), y actualmente ocupe el cargo de Director General de Patrimonio Cultural.
El nuevo redactado elimina las denominaciones de catalán y aragonés de esta Ley, para apuntar que “además del castellano, Aragón tiene como propias, originales e históricas las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la Comunidad Autónoma”, liquidando por completo cualquier referencia a cuáles son las lenguas a proteger por la legislación lingüística en Aragón.
El único mecanismo posible por el que la Ley de Lenguas puede resolver esta indefinición de lo que se protege es la Academia Aragonesa de la Lengua. Pero esta institución inexistente no cuenta aún con sus Estatutos, que debían ser aprobados ocho meses después de la entrada en vigor de la Ley, por lo que lleva más de un año de retraso (diciembre de 2013).
Únicamente mediante el reconocimiento del catalán y el aragonés, objetos de protección y promoción por parte de la legislación aragonesa como lenguas propias de Aragón, es posible iniciar los mecanismos de estabilización de estas comunidades lingüísticas, además de la reversión de los procesos de sustitución de este patrimonio aragonés.
El Govern d’Aragó s’ha carregat l’últim rastre legal del català i de l’aragonès. El passat 31 de desembre de 2014 es va publicar la Llei de Pressupostos amb un paquet de reformes legislatives aprovades per les Corts d’Aragó. Entre elles s’incloïa la supressió de les denominacions de les llengües minoritzades com a català i aragonès a la Llei de Patrimoni Cultural del 1999, denominant-les ara lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la comunidad autónoma. L’aprovació de la nova Llei de Llengües d’Aragó -també popularment coneguda com a Llei de no Llengües, ja que no li pose nom a les llengües d’Aragó- ja va portar molta controvèrsia al territori. Quines llengües ha de protegir una llei que no diu quines llengües es parlen a Aragó? Què assignatura hauran d’impartir els professors? Quines competències hauran de tindre els professors d’este llengües? Ningú ha reflexionat sobre estos aspectes?
El sociolingüista Natxo Sorolla, natural de Pena-roja, va concretar en una entrevista per a Ràdio Matarranya que “la nova Llei de Llengües parle de respectar i potenciar les llengües d’Aragó. Però en cap moment les defineix. Diu que s’han de protegir, però no diu quines llengües són”. La llei de 1999, ratificada l’any 2009, reconeix l’aragonès i el català com les llengües minoritàries d’Aragó, cosa que no passe amb la normativa actual. I ara “hem de protegir una cosa que no sabem molt bé què és”. Per tant, “no se sap si això servirà per a protegir” les llengües o, en definitiva, “per a negar les pròpies llengües. No se sap si facilitaran esta protecció de la llengua o ho dificultaran encara més”. Sorolla va posar d’exemple la situació del català al IES Matarranya, “on està complicat inclús fer català com a assignatura optativa, una cosa de mínims. La llengua s’ha de potenciar dins de les aules. Però si no tenim esta base, tindrem grans dificultats per a protegir-la”.
. La llengua i els conflictes identitaris
La escassa o nul·la presència de la llengua dins de les aules pot esdevindre, en el pitjor dels casos, un procés de substitució lingüística irreparable. Sorolla va apuntar que “pot ser el Matarranya no té tants de problemes en substitució lingüística, però sí que les trobem a les comarques del nord”. I si es produeix “esta substitució, a la llarga podríem trobar problemes seriosos de cara al futur”. El sociolingüista del Matarranya també va fer menció a la percepció que tenen fora de la Franja sobre la realitat de la llengua, com si hi hagués una disputa constant entre el blanc i el negre. Una imatge que, al seu entendre, “promouen els mitjans de comunicació”. Conflictes com els dels Bens de la Franja, que es venen com una disputa ferotge entre Aragó i Catalunya i dels quals els veïns del territori a vegades passen de llarg. “Els grans mitjans de comunicació són els que projecten la imatge que els interesse sobre les nostres comarques”, va considerar.
I si preguntem sobre la repercussió que està tenint el procés sobiranista de Catalunya sobre la unitat de la llengua, Natxo Sorolla ho té bastant clar. “És una discussió bastant interessant. Hi ha qui diu que el procés de Catalunya ajudarà a la Franja a reconèixer la seua llengua”. Però Sorolla considere tot el contrari. “Crec que dificultarà el procés de normalització de la llengua. L’anticatalanisme està molt generalitzat. Ara, a través de la llengua es promou el conflicte. La realitat és la que és. Catalunya seguirà el seu procés. Natres esperem que això tingue un efecte mínim, perquè les llengües estan al marge del procés”. Tot i això, el conflicte lingüístic s’ha tornat a posar de manifestat a la Franja, el País Valencià i Ses Illes amb la irrupció del front sobiranista català.
. Els partits i les seues contradiccions
Durant esta entrevista, Ràdio Matarranya també va preguntar sobre els missatges que es venen des de Saragossa i els que s’escolten al territori. Natxo Sorolla va recordar que “l’any 1999 el PAR defensava el català”. Ara és tot el contrari. De fet, ha estat el partit que ha abanderat la nova Llei de Llengües d’Aragó. Sorolla creu que “això està passant perquè els interesse distanciar-se de la seua coalició a Saragossa. El PAR són els més anticatalanistes de tots. Però al territori, les coses són molt diferents. Aquí tenim un PAR que, al menys, la presidència comarcal defense el català”. Després trobarem gent d’altres partits que són partidaris, però també te trobes militants que no tenen la qüestió tan clara. És difícil posar uns límits”. Curiós també és, per a Natxo Sorolla, el cas de CHA. “A Saragossa està favor del català i del reconeixement de la llengua. I a Benavarri (a la Ribagorça), els representants de Chunta van votar en contra del català”.
El Departament de Cultura de la Generalitat de Cultura ha efectuat la convocatòria de proves per a l’obtenció dels certificats de català 2015. A l’igual que l’anterior convocatòria, Fraga serà localitat d’examen per al Certificat de nivell intermedi de català B2 (anterior nivell B) i per al Certificat de nivell de suficiència de català C1 (anterior nivell C). Aquestes proves es realitzaran a l’IES “R. J. Sender” els dies 9 i 30 de maig, respectivament. El termini de presentació de sol·licituds comença el 30 de gener i finalitza el 18 de febrer. Es poden fer servir diferents canals d’inscripció: presencialment (oficines de la Direcció General de Política Lingüística a Barcelona o dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre) o per internet (Oficina Virtual de Tràmits http://www. gencat.cat/ovt) amb un 10% de bonificació. Per ampliar informació: http://www.gencat.cat/llengua/certificats.
Rudi “critica” els bisbes d’Osca i Barbastre | Lo Finestró.
Segons indica l’Heraldo, la presidenta d’Aragó, Luisa Fernanda Rudi, ha assegurat aquest dilluns que creia que els bisbes d’Osca i Barbastre es “van equivocar” en no cedir al Govern autonòmic els drets sobre els béns religiosos dipositats a Lleida per tal d’instar el compliment de les sentències que ordenen la seva devolució.
Rudi ha fet aquestes declaracions als mitjans de comunicació després de recórrer els diferents llocs de la tradicional Fira de la Candelera de Barbastre. Ha destacat que, davant la negativa del bisbe de Lleida a acatar les sentències que ordenen la devolució de les més de cent peces reclamades, el Govern d’Aragó va plantejar com “solució alternativa” la cessió dels drets sobre la propietat, al que es van negar els prelats d’Osca i Barbastre.
La presidenta ha afegit que aquesta opció va ser acceptada, però, per les monges de Sixena, cosa que, segons ha subratllat, ha permès que el procés de reclamació dels béns del monestir traslladats al Museu Nacional d’Art de Catalunya sigui vist aquest mes en un judici civil a Osca.
Segons la seua opinió, la demanda per instar l’execució de les sentències sobre els béns en litigi “es podria estar veient també, en un termini molt semblant o proper si el bisbe (de Barbastre) hagués volgut”.
Rudi ha explicat que fa dos anys l’Audiència d’Osca, en una sentència, va resoldre que el Govern aragonès no podia reclamar l’execució de les sentències eclesiàstiques en no tenir títols de propietat dels béns.
“Pensem llavors —ha afegit— que la millor solució seria que se’ns cedís la propietat, signant un conveni que garantís que en tornar, els béns seria dipositats al Museu Diocesà de Barbastre, una oportunitat que cap dels dos bisbes van considerar adequada”.
Quina és la diferència de estar els béns dipositats a Barbastre, a Lleida o a Barcelona?
Només voldria fer uns petits comentaris envers aquest fets: on són els poders o l’autoritat dels bisbes d’Osca i Barbastre per cedir els drets d’uns béns de l’Església? D’altra banda penso que els esmentats bisbes no deurien tenir gaire confiança en els governs d’Aragó, en el present i en els futurs, perquè ho van tenir molt clar quan es van negar a la cessió. Crec que van encertar. Algú sap el color del pròxim govern d’Aragó?
Ha dit la presidenta que les monges de Sixena, contràriament als bisbes, sí que van cedir els drets dels béns. Un munt de preguntes li faria a la presidenta: quines monges de Sixena van signar la cessió? Recordo al lector que al 2007 ja eren mortes les dos últimes monges de la comunitat de Sixena, i així ho va haver de reconèixer a les Corts d’Aragó la consellera de Cultura aragonesa Eva Almunia; per tant, no es podia negociar amb elles. Realment, l’última monja de Sixena havia mort l’any 2000. L’abadessa de Valldoreix, Pilar Sanjoaquin va morir el 2005 i ara, desapareguda la comunitat de Valldoreix, només resta un monestir santjoanista a Salinas de Añara (Àlaba). Podria fer públic el govern d’Aragó el document de cessió? Si existeix el document, davant de quin fedatari públic el van signar? Quins béns es relacionen al document? Com van demostrar la propietat les monges que van signar? Estaven lliures de càrregues o obligacions els béns? Béns de Sixena n’hi ha per tot el món: Barcelona, Lleida, Osca, Saragossa, Toledo, Londres, EEUU, i qui sap on més?
Que fàcil és dir al poble allò que vol escoltar!
Que els Mossos envaisquen la Franja!: una de comptes falsos a Twitter | Xarxes socials i llengües
gen. 7Que els Mossos envaisquen la Franja!: una de comptes falsos a Twitter | Xarxes socials i llengües.
Fa uns dies un usuari de twitter va afirmar que “La Franja de Ponent es territori català. Que els mossos la invadeixin per Catalunya que plantin una estelada gegant”. De tot hi ha a la vinya del senyor, però tot sona bastant estrany. L’usuari és miag @greenblattmia i a totes llums és un usuari fals: usuari en anglès parlant de la Franja, pocs tuits (11), seguint molta més gent (87) de la que el segueix (14), dirigint-se a usuaris clau per a que li retwittejon tuits, i sobretot, temàtiques i llengües disperses: demanar la invasió de la Franja, un vídeo en anglès sobre el disseny d’una oficina, promoció del turisme virtual a Melbourne… L’objectiu dels comptes falsos és donar potència a usuaris i enllaços que interessen a aquells que els lloguen. No fa molt algú havia comprat 30.000 “seguidors” àrabs falsos per a seguir el compte de Mariano Rajoy.
No he sabut trobar ni la foto de l’usuari ni la font primera del text que replica l’usuari fals , però no és el primer cas en què la Franja és usada per a este objectiu: un text inicialment creat per Miguel García @Milhaud “Criticar los regionalismos y nacionalismos, y luego llamar al Catalán #LAPAO. Todo muy coherente, sí señor ” ha estat retwittejat contínuament per este tipus de comptes
PS: La informació inicial ens l’ha indicat @xavits
Com veuen els aragonesos la realitat lingüística? | Núvol.
Enguany s’ha celebrat per primera vegada a Saragossa el Seminari Aragonès de Sociolingüística, a la seu institucional Fernando el Católico de Saragossa. Es tracta d’un acte creat en el si de l’Associació Aragonesa de Sociologia i coordinat pels sociòlegs Natxo Sorolla i Chabier Gimeno, pels quals aquest seminari ve a ser un “fòrum científic per generar coneixement sobre la situació sociolingüística aragonesa i analitzar, des de diverses sensibilitats, l’impacte de les polítiques públiques a les comunitats bilingües de la comunitat: aragonès i català”.
Aquest seminari, que va néixer amb l’objectiu de conèixer l’efecte que la societat aragonesa té sobre les llengües, va celebrar la seva primera sessió el passat 19 de desembre, que va comptar amb dues ponències a més de la presentació del llibre Actas de las II jornadas aragonesas de sociología. Grupo de trabajo Lenguas e Identidades (Gara d’Edizions), obra en la qual es recullen les aportacions d’experts sobre la situació sociolingüística d’Aragó i sobre la problemàtica de les llengües minoritàries (aragonès i català).
Les ponències van anar a càrrec de Josep Espluga Trenc, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Cecilio Lapresta, professor de la Universitat de Lleida. El discurs d’Espluga es va centrar en l’anàlisi dels discursos mediàtics a Aragó en el moment de l’aprovació de la llei de llengües i va voler remarcar “l’alarmant absència d’espais per a les veus dels parlants, sobre els quals es van construir durant aquella època discursos i imatges simbòliques que els situaven com a ciutadans «de segona categoria»: mentre els parlants de català apareixien com a aragonesos allunyats de la norma, construïda sobre un ideal d’Aragó antagònic a Catalunya, els parlants d’aragonès es presentaven com a habitants folkloritzats i portadors d’una cultura en desús”.
D’altra banda, Lapresta va voler aprofundir en l’impacte de les polítiques públiques que es construeixen a Aragó que no tenen en compte la realitat social plurilingüe. Segons el sociòleg, “aquestes polítiques exerceixen sobre els aragonesos bilingües una violència simbòlica que, en institucionalitzar-se al llarg de les dècades, ha acabat amagant l’absència d’igualtat en els drets civils efectius per una part significativa de la població de la comunitat”. També va destacar que “la negació legislativa del dret a ser educats i a relacionar-se amb les institucions en la llengua materna, hauria de ser analitzada en clau d’absència d’igualtat legal entre els aragonesos castellanoparlants i la resta dels seus conciutadans”.
Este viernes se celebró en la sede de la Institución Fernando el Católico (Diputación de Zaragoza) la primera sesión del Seminario Aragonés de Sociolingüística, surgido en el seno de la Asociación Aragonesa de Sociología.
Los sociólogos Natxo Sorolla y Chabier Gimeno presentaron el Seminario como un foro científico para generar conocimiento sobre la situación sociolingüística aragonesa y analizar, desde diversas sensibilidades, el impacto de las políticas públicas en las comunidades bilingües de la Comunidad: aragonés y catalán.
De aquí al verano, el Seminario organizará diversas sesiones de trabajo, para el análisis del Censo de Población y Viviendas de 2011, en el que, por primera vez en treinta años, se incluyeron cuestiones relativas a las lenguas habladas en Aragón. Los primeros resultados se harán públicos en la primavera de 2015.
Presentación del libro y ponencias
Esta primera sesión contó también con la presentación del libro Actas de las II Jornadas Aragonesas de Sociología. Grupo de Trabajo “Lenguas e Identidades”. En esta obra se recogen las aportaciones de expertos sobre la situación sociolingüística de Aragón y sobre la problemática de sus lenguas minoritarias: aragonés y catalán, que se expusieron en las segundas Jornadas Aragonesas de Sociología, realizadas en Zaragoza el pasado 16 de mayo.
Las actas han sido editadas por Gara d’Edizions, en colaboración con la Institución Fernando el Católico y Prensas Universitarias de Zaragoza.
Asimismo, también se presentaron dos ponencias, a cargo de los sociólgos aragoneses Josep Espluga Trenc (profesor de la Universitat Autònoma de Barcelona): “Representaciones mediáticas y metáforas sobre la ley de lenguas (3/2013) utilizadas en la prensa aragonesa” y Cecilio Lapestra Rey (profesor de la Universitat de Lleida): “Lengua e identidad en el dominio lingüístico del aragonés y el catalán”.
Josep Espluga analizó los discursos mediáticos en Aragón en el momento de la aprobación de la actual ley de lenguas. Resaltando la alarmante ausencia de espacios para las voces de las y los hablantes, sobre los que se construyeron en esas fechas discursos e imágenes simbólicas que los situaban como ciudadanos “de segunda categoría”. Mientras las y los hablantes de catalán aparecían como “aragoneses alejados de la norma, construida sobre un ideal de Aragón antagónico a Catalunya”; los y las hablantes de aragonés se presentaban como “habitantes folclorizados y portadores de una cultura en desuso”.
Por su parte, Cecilio Lapresta abundó en “el impacto de las políticas públicas que se construyen en Aragón a espaldas de la realidad social plurilingüe”. “Estas políticas ejercen sobre los aragoneses bilingües una violencia simbólica que, al institucionalizarse a lo largo de décadas, ha acabado ocultando la ausencia de igualdad en los derechos civiles efectivos para una parte significativa de la población” de Aragón, afirmó. La negación legislativa del derecho a ser educados y a relacionarse con las instituciones en la lengua materna, debería ser analizada, según este sociólogo, en clave de ausencia de igualdad legal entre los aragoneses castellanohablantes y el resto de sus conciudadanos. “Una clara dejación por parte de los responsables públicos, en tanto garantes de los Derechos Humanos universales”, concluyó.
Speak Lapao El ultra Éctor Castro de FACAO es ahora tertuliano en Aragón Ràdio. Quién es? http://locacaodelafacao.wordpress.com/la-veritat-de-facao-la-politica/facao-y-la-ultraderecha/ … #LAPAO #FACAO @aragonradio