Skip to content

Archive

Category: Aragó, Catalunya, País Valencià

Origen: Esperanza valenciana

Escrito por  Laura Castel

Llevo dos días entre «mierda». El domingo por la mañana dejé Teruel mientras los empleados del servicio de limpieza hacían lo que podían para limpiar las calles de basura e intentar que el pavimento del suelo perdiera el olor a vino y meados. Ayer, al llegar a la redacción, me esperaba otra clase de mierda, los purines. Se trata de uno de esos temas que nos gustan poco a los periodistas porque «huelen» de lejos.

Con esta expresión no me refiero al olor del purín si no a que se trata de un tema delicado del que muchos aún se niegan a hablar y que prefieren obviar de una u otra forma (no respondiendo al teléfono, por ejemplo). Lo único que está claro es que el Matarraña ya tiene dos pueblos en que no se puede beber agua de boca y en los que, aunque nadie lo diga directamente, los purines parecen tener parte de culpa.

Tradicionalmente, los granjeros les daban salida utilizándolos como abono para el campo pero las normas que llegan de Europa son cada vez más restrictivas aunque sin ofrecer una solución a uno de los sectores estratégicos del Matarraña. Tres localidades de la parte alta, Fuentespalda, Peñarroya y Monroyo fueron declaradas zonas vulnerables por lo que ahora pueden verter un 30% menos. Precisamente, la elevada concentración de explotaciones porcinas en la zona impulsó hace unos años la construcción de dos plantas de tratamiento de purines en el Matarraña, concretamente en Peñarroya de Tastavins y Valderrobres, en las que se invirtieron 14 millones de euros de fondos europeos. La de la capital del Matarraña aún está terminando de constituir su junta gestora y la de Peñarroya estuvo operativa tres años pero se tuvo que cerrar en 2013 por sus altos costes. Una vez se construyó una planta de biogás para que así fuera rentable, sigue durmiendo el «sueño de los justos» a la espera de que se adjudique y una empresa la gestione.

Éste será uno de los temas que tendrá sobre la mesa la nueva corporación comarcal del Matarraña que se constituirá el jueves. Dicen que el pacto entre PSOE y PAR está cerrado con un cambio de sillones, para los socialistas la presidencia y para los aragonesistas la vicepresidencia (así habrá un mayor entendimiento con DGA, al compartir color). Un pacto y la elección de los candidatos que, por cierto, no ha acabado de sentar bien a las bases, que pedían una mayor renovación de nombres.

Otro de los asuntos a los que deberá estar pendiente la administración es que la N-232 tenga una cuantía elevada en los presupuestos de 2016 para que las obras mantengan un buen ritmo y finalicen cuanto antes. Hablando con los alcaldes la semana pasada me sorprendió que todos nombraran al nuevo presidente la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, como la persona que más puede ayudar a que esas obras tiren adelante y no sufran el enésimo parón. Tiene buenos contactos en su partido y como exalcalde de Morella, habrá sufrido en innumerables ocasiones las curvas del Port de Querol y seguro que también las de Monroyo. Por ello, no me sorprendió que hicieran referencia a Puig sino que ninguno nombrara al nuevo ejecutivo aragonés como baluarte para que las obras se mantengan a un buen ritmo. Unas horas después, casi a punto de cerrar el reportaje, nos llegó una nota de prensa del Gobierno de Aragón. El nuevo consejero de Vertebración del Territorio y Movilidad enumeraba sus prioridades en materia de infraestructuras. Entre ellas, el desdoblamiento de la N-232 entre Figueruelas y Mallén. No aparecía ni el tramo bajoaragonés de la A-68 ni las obras de Monroyo.

Origen: Piden una partida elevada en 2016 para la N-232

Origen: VilaWeb.cat

CiU, ERC i PSC forcen un ple extraordinari sobre els Jocs Olímpics d’Hivern

JORNADA CINGA FÒRUM 2015

EL PATRIMONI RELIGIÓS DEL BAIX CINCA

19 de setembre del 2015 – Palau Montcada

 

Us anunciem que el Cinga Fòrum d’enguany, que se celebrarà el 19 de setembre, girarà al voltant del patrimoni religiós de la nostra comarca i la gestió que se n’està fent. Vet aquí programa de la jornada:

09:30 PRESENTACIÓ DE LA JORNADA. A càrrec de Pep Labat, president del Institut d’Estudis del Baix Cinca.

10:00 PATRIMONI RELIGIÓS I GEOLOCALITZACIÓ: LA COMARCA DEL BAIX CINCA. A càrrec de Josep Martínez París, professor de l’IES Baix Cinca.

10:45 PATRIMONI RELIGIÓS IMMATERIAL. A càrrec de Quim Guiral Satorres, historiador local.

11:30 DESCANS. Hi haurà rebosteria celestial: vi de missa, popetes de Santa Àgueda, pets de monja…

12:00 LES IMMATRICULACIONS DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA: EL CAS DEL CE.I.CU. A càrrec de Paco Tejero Costa, historiador local.

12:45 GESTIONAR LA HISTÒRIA: POLÍTIQUES PATRIMONIALS. A càrrec de Montse Macià, ex-directora del Museu de Lleida i responsable de promoció patrimonial de la Diputació de Lleida.
A la tarda es visitarà l’ermita de Sant Salvador de Torrent.

Per a més informació contacteu amb Paco Tejero, coordinador de la jornada, al telèfon 609 42 13 04.

Ben cordialment,

La Junta de l’IEBC

 

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

Fraga

iebc@iebc.cat

Origen: El difusor dels almogàvers | Lo Finestró

Ramon_Muntaner

Article d’Artur Quintana

“El difusor dels almogàvers

i de l’Imperi Mediterrani d’Aragó cal afegir. Sense en Ramon Muntaner només tindríem unes fredes notícies, pelades i sulles, d’aquest nostre gran Imperi i de les gestes de l’almogaveria. Amb la Crònica d’en Muntaner podem conèixer de primera mà aquest imperi i els grans fets d’armes dels almogàvers aragonesos i catalans que el crearen, aquells, que en entrar en batalla, cridaven com ell: Desperta, ferro! i Aragó! Aragó! En Muntaner és tot un símbol de l’Imperi Aragonés, que coneixia com ningú i que sabé descriure amb gran entusiasme, emoció, vivesa i lleialtat. Tractà tots els reis del Casal d’Aragó, des d’en Jaume I a Alfons IV, i els del Regne de Mallorca i de Sicília del mateix casal, i n’havia estat a tots els territoris: de Peralada, a Catalunya, on havia nascut el 1265, a Mallorca i a la conquesta de Menorca, d’allà a Sicília i a les guerres d’Orient contra turcs i bizantins, a Gerba i els Quèrquens, prop de Tunísia, a Sardenya, Perpinyà, Valencia, Saragossa i com a governador a Eivissa, on morí el 1336. Enguany es commemoren els 750 anys del seu naixement, una efemèride que tots els països de la Corona d’Aragó -Aragó, les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià, si més no- hauríem de celebrar com cal, vull dir amb el mateix entusiasme, emoció, vivesa i lleialtat amb què Muntaner ens descrigué a la Crònica, si no fos … . Doncs si no fos la desconfiança, les reticències, les enveges i els odis que alguns -ja sabeu quins- han anat sembrant entre nosaltres des de fa tants segles. A Catalunya han declarat enguany Any Muntaner i el volen celebrar degudament. Ignoro què faran a les Balears o al País Valencià, malgrat que molta obligació hi tenen. I nosaltres, que en tenim tanta o més, que farem? Molt em temo que passarà com amb el 800 aniversari del naixement d’en Jaume I el 2008, amb algun article o conferència escadussers, o ni això. En tot cas que quede constància que ara i ací recordem en Ramon Muntaner, ciutadà de la Corona.

Artur Quintana”

Origen: Castellón y Teruel crearán un frente común por la N-232

El català, un motiu per retirar la custodia d’un menor | Lo Finestró

El català motiva el Tribunal Superior de Justícia de l’Aragó a retirar la custòdia d’una menor. A una resident a Barcelona, li retira la custòdia d’un fill argumentant la dificultat d’adaptació al territori, als costums i a la llengua catalana (pdf sentència).  Si fos un cas aïllat i si des de l’Aragó o des de la resta d’Espanya s’haguessin aixecat veus significatives criticant la sentència per aquest fet, podria considerar-se només una anècdota. “En cap cas aprendre una llengua no és un perjudici, sinó que ajuda plenament a la integració a la societat on viu”, segons ha dit la Plataforma per la Llengua. “L’any 2012, per exemple, una jutgessa de Cantàbria va prendre la custòdia a un pare adduint que parlava en català a la filla per separar-la de la mare. L’any passat, així mateix, una jutgessa de Tenerife retirà la custòdia a una mare que s’havia traslladat a Ripollet, perquè, segons la magistrada, aprendre en català podia significar per a la nena una dificultat en la seva evolució. Deixo a la consideració del lector la qualificació dels fets. Quina mena de lògica apliquen els jutges amb referència a les altres llengües oficials d’Espanya? Respecten la Constitució? M’agradaria saber quants espanyols estan d’acord amb el criteri discriminador dels jutges de les sentències esmentades.

Veure notícia completa a VilaWeb.

Origen: VilaWeb.cat

A una resident a Barcelona, li retira la custòdia d’un fill argumentant la dificultat d’adaptació al territori, als costums i a la llengua catalana

El Tribunal Superior de Justícia de l’Aragó ha revocat una sentència que donava la custòdia a una mare resident a Barcelona per diversos motius, entre els quals el fet que el català sigui la llengua de Catalunya. ‘La cosa més convenient a l’interès del nen és no treure’l del seu entorn, especialment quan es restringeix la relació amb el pare i la família paterna i s’introdueixen modificacions en els seus hàbits d’escolarització, costums, fins i tot amb un idioma diferent’, diu la sentència (pdf en espanyol).

La Plataforma per la Llengua denuncia aquest fet i considera inadmissible que una sentència esmenti dues vegades l’idioma com un motiu perquè el nen torni al seu poble d’origen. L’entitat considera que això mostra un biaix ideològic clar, car el coneixement de diverses llengües en la infància es considera un perjudici per al desenvolupament personal.

La plataforma lamenta que aquest biaix ideològic afecti sentències que haurien d’obeir purament a qüestions de benestar de les parts, especialment en el cas de menors, i que perjudiqui especialment les persones que troben una oportunitat a Catalunya. ‘En cap cas aprendre una llengua no és un perjudici, sinó que ajuda plenament a la integració a la societat on viu’, diu la Plataforma per la Llengua.

L’entitat també recorda que no és cap cas aïllat. Ja va denunciar-ne en l’informe ‘40 discriminacions lingüístiques: “en español o nada”‘. L’any 2012, per exemple, una jutgessa de Cantàbria va prendre la custòdia a un pare adduint que parlava en català a la filla per separar-la de la mare. L’any passat, així mateix, una jutgessa de Tenerife retirà la custòdia a una mare que s’havia traslladat a Ripollet, perquè, segons la magistrada, aprendre en català podia significar per a la nena una dificultat en la seva evolució.

Origen: Ada Colau renuncia a la candidatura de Barcelona als Jocs d’Hivern – VilaWeb

Abstract:

Resumen: Una migración implica mucho más que el movimiento físico de una persona de un lugar a otro. También migran la experiencia, el bagaje personal, profesional, político y militante de aquéllos o aquéllas que mudan su lugar de residencia, de sociabilidad, y llegan a lugares nuevos donde los que habían sido sus mundos hasta la fecha se ven sustituidos por otros: otros espacios, otras gentes, otros ámbitos de relación. Cuando estas personas vuelvan a sus lugares de origen después de haber pasado por uno o más sitios, ya no serán las mismas; llevarán algo más que equipaje en la maleta. De este modo, con la presente propuesta pretendo abordar el fenómeno del colectivismo agrario durante la Guerra Civil Española desde un nuevo prisma de estudio, el de las migraciones. Migraciones llevadas a cabo por algunos de los protagonistas del 36 y otros conflictos previos. El espacio elegido es la retaguardia republicana aragonesa en su parte más oriental, la Franja, en contacto con Catalunya, y las migraciones objeto de estudio son las que tienen el territorio catalán como destino.
El propósito de este análisis es encontrar los puntos de contacto de estas olas migratorias con la movilización obrera sindical catalana, en concreto con aquélla de signo anarcosindicalista, y el carácter de ésta como herramienta para la comprensión de conflictos y adquisición de militancia. Muchos de estos movimientos migratorios serán estacionales, con lo que a su retorno al lugar de origen desarrollarán nuevas prácticas políticas y sindicales, una «importación de militancia» en toda regla. Por tanto, nuestro objetivo último es profundizar en el desarrollo de las culturas políticas, entendiendo que éstas evolucionan a partir de continuidades y elementos de desarrollo tales como el contacto territorial y humano.

Origen: (1) ‘Volvían con un poco más de luz en los ojos’. Entre Aragón y Catalunya, migraciones y militancia. | Assumpta Castillo Cañiz – Academia.edu

El abogado del municipio oscense ha considerado que esta es “una gran noticia para Aragón”.

Origen: ​La juez fija el 25 de septiembre como fecha de devolución de los bienes de Sijena | Noticias de Nacional en Heraldo.es

Origen: Los productos turolenses se dan a conocer en Castellón

Origen: DGA paraliza la creación del Parque Natural de los Puertos de Beceite

Origen: Artistes catalans en el salvament del patrimoni artístic de l’Aragó | albert mercadé

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.