Skip to content

Archive

Category: Aragó, Catalunya, País Valencià

Origen: La DPT buscará apoyos para una autovía que una Madrid y la costa

Origen: Tarragona se hará cargo de la carretera de Lledó el martes

Origen: El Principat i el País Valencià signaran un protocol per promoure les zones turístiques limítrofs | VilaWeb

Mas de Barberans, al peu del massís dels PortsMas de Barberans, al peu del massís dels Ports

El conseller d’Empresa i Ocupació, Jordi Baiget, ha avançat que els governs de Catalunya i el País Valencià signaran properament un protocol per fer promoció conjuntament de les zones turístiques que són limítrofs. Com a exemples, els dos executius promouran atractius transfronterers com les oliveres mil·lenàries del Sènia, els Ports de Beseit o les mostres d’art rupestre que es troben a la zona.

En una entrevista amb l’ACN, Baiget ha apuntat que ‘una cosa són els límits administratius i l’altra és el territori, que es continu. Hi ha recursos turístics compartits i és lògic que Catalunya i el País Valencià col·laborin’. El conseller ha comentat que durant un temps, no s’ha pogut fer aquesta tasca conjunta, però ara sí que es pot amb la nova administració de la Generalitat valenciana, i ha conclòs que aquesta promoció serà bona per als habitants de la zona i per als turistes.

Un grup nombrós de persones s’han concentrat aquest dimecres davant les portes del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a favor de la “unitat” de les col·leccions del museu barceloní i el de Ll…

Origen: La societat civil es mobilitza a Barcelona pels béns de Sixena | Lo Finestró

Origen: Tornaran a Sixena les 97 peces? | Lo Finestró

El proper 25 de juliol finalitza el termini per a la devolució de les 97 peces –objectes i obres d’art– provinents de Sixena que ara hi són al Museu Diocesà de Lleida i al MNAC de Barcelona, 44 al primer i 53 al segon. Com és ben sabut, el 24 de maig d’aquest any, la titular del Jutjat d’Instrucció número 1 d’Osca, María del Carmen Aznar, va fixar per al proper 25 de juliol la devolució de les 97 peces del patrimoni històric del Monestir de Sixena que van ser venudes per les monges santjoanistes a la Generalitat de Catalunya i al MAC (Museu d’Art de Catalunya, ara MNAC).

En faré una síntesi de les vendes d’aquestes 97 peces: el 1970, Patrimonio Nacional, que havia d’encetar una gran restauració al monestir, va aconsellar el trasllat a les cinc monges que vivien a l’hostatgeria del monestir de Sigena. Veritablement el monestir de Sixena era una ruïna on no s’hi podia viure. Abans de marxar les monges i supervisat per mossèn Jesús Tarragona, responsable del patrimoni del bisbat, amb totes les obres d’art grans que hi tenien, van carregar un camió, el qual les va deixar al Museu de Lleida en qualitat de dipòsit. També van deixar dipositats al MAC diversos objectes i obres d’art, la majoria de format petit i de relatiu valor artístic.

A principis dels vuitanta, el bisbe Ramon Malla va demanar a la Generalitat que comprés les obres dipositades al Museu de Lleida i al MAC. Les monges ho demanaven també insistentment, sobre tot la priora de Valldoreix, perquè no tenien diners i havien de pagar el nou convent. A més, van haver de demanar permís a Roma, perquè la quantitat era elevada. Sense descartar algunes compres anteriors, el primer contracte, ben documentat, de compra-venda de 44 peces el van signar Joan Guitart, conseller de la Generalitat i la priora, Pilar Sanjoaquín, el 21 d’abril del 1983, per un import de 10 milions de pessetes. El componien 3 tombes o urnes funeràries (Isabel d’Aragó, Beatriu Cornel i Francisquina d’Erill, 1 bancal de fusta, 4 taules pintades (una del Retaule de la Pietat), 1 talla, 7 pintures de la història de David, 14 pintures variades sobre tela (segles XVII i XVIII), 10 relleus i figures d’alabastre (Retaule de Santa Anna) i 4 fragments d’imatges. Les obres es trobaven al Museu Diocesà de Lleida en qualitat de dipòsit.

La segona venda, signada per Ramon Guardans, president del Patronat del MAC i la priora, que va tenir lloc el 20 de juny de 1992, va ser de 41 objectes o lots, per import de 15 milions de pessetes. La llista d’objectes, dipositats al MAC, es componia de: 1 brodat, 2 palmatòries, 1 forquilla gran, 1 portada de llibre, 4 reliquiaris, ornaments, vestits, fragments de rajola, 2 culleres, 3 frontals de tela, 1 manípul, 1 tapa de sopera, 1 faldilla, 6 escuts en pergamí, rajoletes, 2 escudelles de Muel, pergamins, 9 llibres i 2 pintures sobre tela.

I la tercera i última venda, signada per Joan Guitart i la priora, va tenir lloc el 17 de desembre de 1992 per import de 25 milions de pessetes. Es tractava de 12 peces o lots: 1 porta policromada (18 milions), 2 peces de ceràmica, 2 llibres, 1 pintura mural, fragments de pintures murals, 2 escuts de pedra, 1 fragment de creu, 1 pedra amb tres escuts, 1 feix de papers i 1 caixa forta. Totes les peces eren al MAC.

Més enllà de les peces d’art o antigues que va comprar la Generalitat, la priora Angelina Opi va vendre també les finques agrícoles i parcel·les, pertanyents a l’orde des de temps immemorial. També llogà a les monges de Betlem les estances del monestir.

La titular del Jutjat de Primera Instància núm. 1 d’Osca, amb data 8 d’abril del 2015, va declarar nul·les de ple dret les tres operacions de venda a la Generalitat de Catalunya i al MNAC, perquè fonamentalment no es van ajustar al que preveu la legislació espanyola de patrimoni, que impedeix alienar el contingut moble d’un bé d’interès cultural sense una autorització prèvia de l’administració competent, a més de considerar com a una unitat indivisible tots els béns de Sixena.

El cas és que després de recursos d’apel·lació i d’empara, de conflictes de jurisdicció, de declaracions i contradeclaracions per part de la Generalitat i el govern d’Aragó, el 24 de maig passat  la titular del Jutjat d’Instrucció número 1 d’Osca, María del Carmen Aznar, va fixar per al proper 25 de juliol la devolució de les 97 peces del patrimoni històric del Monestir de Sixena que van ser venudes a Catalunya. D’altra banda, amb data 31 de maig, la Generalitat va comunicar que havia presentat un nou incident d’execució davant del Tribunal Constitucional, que se suma al que es va presentar l’11 de juny de 2015 i que encara està pendent de resolució. El Govern de la Generalitat defensa que no es pot executar cap trasllat dels béns, ja que la resolució no es pot considerar ferma fins que el TC hagi resolt els dos incidents d’execució.

Cal dir que, allà pel mes de febrer, un intent d’acord entre el conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila, i la consellera de Cultura d’Aragó, Mayte Pérez, per  retornar a Sixena els 53 objectes i obres d’art que hi són al MNAC va quedar en orris, com era d’esperar.

La Universitat de Lleida, la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran i tots els partits polítics de les terres de Ponent, a excepció del PP i Ciutadans, mantenen una forta oposició a retornar a l’Aragó cap dels béns del Museu de Lleida provinents de Sixena. Quinze entitats culturals lleidatanes han exigit a la Generalitat que es posicioni “de forma decidida i clara” a favor de la unitat de les col·leccions dels museus, reclamant que utilitzi “tots els mecanismes legals i administratius” per bloquejar la sortida de les peces.

Què en pensa el lector? Tornaran al Monestir de Sixena les 97 peces?

Josep Miquel Gràcia  

Origen: El efecto tractor

  • Escrito por  Eva Defior

Dice el consejero de Presidencia que el hotel cinco estrellas de Monroyo tendrá un «efecto tractor». Creará 150 puestos de trabajo indirectos y en 2023 habrá tenido 9.000 huéspedes. ¡Mama mía! Para conseguir esas cifras no piensen en sentarse a verlas venir estimados lectores. Ya vimos cómo ese lugar, la Torre del Marqués, reunió

a lo más granado de la jet nacional durante unos años pero no se supo mantener la marca cuando el empresario se arruinó. Ahora, por suerte, alguien emprende y arriesga más de 5 millones de euros con la idea de un hotelito de ensueño. Hace años que se lo vienen pensando, pero no se atreven a dar el paso y no vendrán con un pan bajo el brazo. No basta con recibirlo, conviene acompañarlo, con apoyos, facilidades y sinergias. Después, se trata sólo de ponerle un envoltorio trendy de agroturismo y trabajar con calidad. En el Matarraña han sabido ver ese camino bien con ideas y esfuerzo en positivo.
Me pregunto si cuando tengamos un hotel de cinco estrellas alcanzaremos al fin el nivel de las provincias españolas con categoría. Tendremos que crear una marca “top” de exclusividad que ponga en valor lo excepcional de nuestro entorno; agreste, salvaje, silencioso, virgen. No es difícil, no es política, es cosa de todos, de eliminar fronteras, de trabajar en equipo. En estos tiempos resulta complicado recordar que el paisaje, los ríos, las montañas y las mismísimas personas no entienden de límites competenciales. El turista morellano se pasea sin problema por Monroyo, o el de Arnes cruza a la Vía Verde de Cretas sin despeinarse. El sábado nuestro presidente Lambán se reunió con su homólogo Ximo Puig para resaltar esta evidencia, que por desgracia ha sido olvidada mucho tiempo. Las tierras de frontera están dejadas de la mano de Dios, por lejanas y poco pobladas.

 

No son granero de votos, aunque ahora la cosa ha cambiado, y un sufragio del pueblo más recóndito vale un Potosí. Aún así es de merecer el esfuerzo conjunto para montar la parafernalia de campaña en pleno pie de obra.

Con esta foto, ya casi llenamos nuestra pared de instantáneas dedicadas a los actos de campaña en la N-232 a lo largo de la historia de la Democracia. Es una tradición consolidada, sí señor. Las carreteras tercermundistas que cosen los dobladillos de nuestra tierra bajoaragonesa nos han impedido crecer, ahora cabe reivindicar una conexión por autovía digna. Eso daría para un montón de fotos más. En este tramo, Dios Mediante, solo queda el cuadro de la inauguración. Aprovechen ahora, las elecciones también son un excepcional “efecto tractor”. Obligan a cumplir en tiempo y forma a quien gobierna, impulsan a proponer y permiten al ciudadano tener la sartén por el mango.
Bienvenidos sean pues éste y tantos otros proyectos que nos eleven a los cielos de los lugares que merece la pena visitar. Tiene tela que sean personas de fuera quienes vengan a enseñarnos que esta tierra vale la pena, como ya hizo en su día Gemma en la Torre del Visco. Creó una corriente a favor en el Matarraña, que instituciones y agentes sociales han sabido seguir. Sean declaradas pues de “interés autonómico” estas iniciativas y gestionadas con sentido común.

Hace más de un lustro, sin estrellas el Bajo Aragón consiguió no estrellarse con la llegada de pilotos y equipos de alto poder adquisitivo y exigencias variadas a Motorland. Son los visitantes con más poder adquisitivo que recibimos, pero no hemos sabido crear casi nada a su alrededor aún. ¡Soñamos con que ahora sea la leche! Soñamos con que vengan a toda mecha surcando los túneles y viaductos de la nueva N-232 a Monroyo con este “efecto tractor” aerodinámico, que ojalá sea moderno, multifunción, y también sirva para segar los campos y labrar la tierra.

La Diputació de Lleida, la Paeria i Consell Comarcal del Segrià, a més de partits polítics, s’adhereixen al manifest promogut per entitats culturals

Origen: Clam lleidatà perquè l’art de Sixena es quedi a Catalunya | VilaWeb

Origen: Aragón y Valencia colaborarán en sanidad, educación y prevención de incendios

Origen: Les Jornades sobre el català a l’Aragó. Llengua i territori | Lo Finestró

2-5

Les Jornades sobre el català a l’Aragó. Llengua i territori van ser presentades en roda de premsa dijous 2 de juny a les 4,30 a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona, al carrer del Carme 47. Organitzades per la Colla de Charradors O Corrinche amb la col·laboració del Centro Aragonés de Barcelona i la Universitat de Barcelona. Segons els responsables de la convocatòria “aquestes jornades intenten mostrar, amb un fil conductor musical, una realitat que reflexa les diferents propostes expressives, d’estil i generacionals, que han contribuït a dignificar d’aquest territori”. Intervingueren en l’acte el professor de la Universitat de Barcelona i membre de l’IEC J. Enrique Gargallo, per part de l’organització de les Jornades Arturo Mahiques de la Colla de Charradors O Corrinche i Òscar Dalmau amb arrels a Massalió d’on és la mare i a Fraga d’on és la seua parella Thais Villas. Finalitzà l’acte el cantautor favarol Àngel Villalba que va interpretar una mostra del seu repertori, repassant la seua llarga trajectòria musical. Cançons de lluita política -Dos hòmens cepats-, de reivindicació del territori -Cant al Matarranya i Olivera d’Aragó-, de festa – Havanera del riu d’Algars i Ronda per tu-, picants – La xica que va a la font- i íntimes – Volguda mare. L’Àngel més autèntic, sense electrònica: guitarra, timple i potent veu, com en una reunió d’amics a la bodega.

Divendres 10 continuaren les Jornades sobre el català a l’Aragó amb un sopar al Centro Aragonés de Barcelona on hi assistírem una quarantena de persones, on acabat van poder escoltar un concert del cantautor de Saidí Anton Abad que feia temps que no actuava a Barcelona. Esta vegada estava acompanyat per Màrio Sasot a la bandúrria, de la mateixa vila que el cantant i que forma part del Duo Recapte i pel music marroquí Mohamed Soulimane al violí i la percusió i que forma part de l’orquestra àrab de Barcelona. Anton va fer un tast dels seus cinc treballs discogràfics enregistrats entre el 1989 i el 2009. Passaren per escenari temes de crítica social, d’evocació, del camp, d’amor, d’humor… Un cantautor amb una veu molt personal i cançons amb unes lletres que recullen el parlar de la seua vila que dóna més autenticitat als seus poemes i descriuen un territori. Una actuació que va finalitzar cap a l’una de la nit, després de la propina dels visos del cantautor com a premi per l’entusiasme mostrat del públic.

Carles Sancho

Units Podem inclou com una aposta electoral l’eix ferroviari del Pirineu aragonès

Origen: El cafè per a tothom ferroviari al programa electoral de Podem | VilaWeb

Origen: Taula rodona “La Llengua Catalana a l’Aragó” | Lo Finestró

Dins de les Jornades sobre les comarques catalanoparlants de l’Aragó (LLENGUA I TERRITORI), el passat 10 de juny tingué lloc la Taula rodona “La Llengua Catalana a l’Aragó” a la Universitat de Barcelona. El professor de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona, J, Enrique Gargallo obrí l’acte agraint la presència de la subdirectora de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, dels ponents de la Taula i de tots els assistents en general, fent esment, entre altres coses, a les fronteres que agermanen, o que haurien d’agermanar.

La subdirectora de Política Lingüística, Marta Xirinacs, va iniciar el seu parlament dient “som entre amics” i “compartim llengua i moltes altres coses”. Parlà de la Enquesta “quinquennal” d’Usos Lingüístics de tots el territoris de parla catalana, recordant la reunió de Calaceit sobre aquest tema i va anunciar la pròxima a l’Ateneu Barcelonès el dia 7 de juliol. Va lamentar el període de la LAPAO (PP-PAR) en el qual es van trencar gairebé totes les relacions envers la llengua amb el govern d’Aragó, tot i que amb el govern actual, i especialment amb el director de Política lingüística d’Aragó, I. López Susín, les coses han canviat afortunadament. Va destacar també les bones relacions amb la Universitat de Saragossa.

Els ponents, Ramon Sistac, Hèctor Moret i Carles Sancho van fer un repàs exhaustiu de la situació del català a la Franja, des del naixement del qualificatiu –la Franja– com a denominació dels territoris d’Aragó de parla catalana, primer amb adjectius i després sense, fins a data actual. Ramon Sistac, força amè com sempre,  es centrà en la Ribagorça i la Llitera, on el territori és complex i mal comunicat, i on el problema més greu no és la falta de transmissió de la llengua si no el despoblament. Què queda de la llengua quan no hi ha parlants? Va agrair al PP i al PAR l’augment d’autoestima de molts aragonesos envers el català i els moments de riotes com a conseqüència del LAPAO. Hèctor Moret va reconèixer la gran influencia dels escriptors franjolins (Moncada, Mercé Ibarz, Serès, Desideri…) en llengua catalana sobre la conscienciació de la ciutadania. Al Baix Cinca, digué que la despoblació no és tan greu, tot i que la no socialització en català dels emigrants pesa molt en negatiu. Hi ha vents d’esperança sobre la importància que els ciutadans li van atorgant al saber català.  Carles Sancho va destacar la gran influència que va tenir el II Congrés Internacional de Llengua Catalana de l’any 1986 per a la conscienciació del grup d’activistes per la llengua. Va fer esment també  al naixement de les associacions i de la revista Temps de Franja. Com a problemes més importants va recordar la manca d’autoestima de la ciutadania i el raquític i volàtil ensenyament del català al Matarranya.

Josep Miquel Gràcia 

Origen: Javier Lambán y Ximo Puig se reúnen mañana en Monroyo (Teruel)

LLENGUAITERRITORI

Atahüllar-el-món079Us recordem que aquest dimecres 8 de juny, a les 19:30h., tindrà lloc la inauguració de l’Exposició “Desideri Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar” de l’Associació Cultural del Matarranya al Centro Aragonés de Barcelona. Aquest és el primer dels actes de “Llengua i territori. Jornades sobre el català a l’Aragó“, que tindran lloc aquest mes de juny i que estan organitzades per la Colla de Charradors O Corrinche amb col·laboració del Centro Aragonés de Barcelona i la Universitat de Barcelona. Aquestes jornades intentem mostrar, amb un fil conductor musical, una realitat que reflexa les diferents propostes expressives, d’estil i generacionals, que han contribuït a dignificar d’aquest territori.

https://www.facebook.com/events/237853666598288/

LLENGUA I TERRITORI. Juny 2016

DIMECRES 8

CENTRO ARAGONÉS DE BARCELONA
19h. Inauguració Exposició “Desideri Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar” (Associació Cultural del Matarranya)
DIVENDRES 10

UNIVERSITAT DE BARCELONA
19:00h. Taula Rodona “La Llengua Catalana a l’Aragó”, amb la presencia de J.Enrique Gargallo, Ramón Sistac, Hèctor Moret i Natxo Sorolla.

CENTRO ARAGONÉS DE BARCELONA
21:30h. Sopar 20€, Reserves: roldearagonesdebarzelona@gmail.com
23:30h. Actuació d’Antón Abad (Saidí)

DIVENDRES 17

KOITTON CLUB

21:30h. Actuació d’Eixam (Massalió)

+ Omeveigues (Vall-de-roures), presentant el seu treball “De l’hort al corral”
ENTRADA: 5€

DIUMENGE 19

CENTRO ARAGONÉS DE BARCELONA
11:30h. Actuació de Ministrils de l’Obach Trio (Ribagorça)
+ Chundarata! (Barcelona/Aragó)

Centro Aragonés de Barcelona

C/ Joaquín Costa, 68

Universitat de Barcelona

Edifici Josep Carner Aula 0.1

C/Aribau, 1

Koitton Club

C/Rosend Arús, 9

Isabel Campo, del PP, creu que la mobilització forma part de l’estupidesa humana

Origen: La regidora d’un poble d’Aragó que reclama tres obres a Lleida insulta els representants de les entitats | NacióLleida

Origen: Benifallet acull el I Concurs de Jota Cantada de les Terres de l’Ebre | Ajuntament de Benifallet

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.