https://twitter.com/jordimarin/status/761087494779654145
Per què no hauria d’estar la Dama a Elx? Nosaltres no som Aragó, ni ells Catalunya, ni la Dama és de Sixena.
https://twitter.com/jordimarin/status/761087494779654145
Per què no hauria d’estar la Dama a Elx? Nosaltres no som Aragó, ni ells Catalunya, ni la Dama és de Sixena.
Origen: El govern d’Aragó veta una agenda escolar en català a la Franja | Lo Finestró
El govern aragonès ha vetat la distribució a la Franja d’unes agendes escolars en català que havia fet la Plataforma per la Llengua juntament amb entitats locals. L’objectiu de l’agenda és de contribuir a la normalització del català. La Conselleria d’Educació ha dit que la decisió s’ha pres perquè considera que s’envaeixen ‘les competències d’Aragó en relació als continguts i identificació de les zones lingüístiques de la comunitat’. Ha avisat als promotors de l’agenda que no la distribueixin més.
Com a exemple de consells revolucionaris i de pancatalanisme que porta l’agenda en transcric un: ” Un altre petit consell per a reduir energia a casa: cal deixar refredar bé el que cuinem abans de posar-ho a la nevera. Pel que fa als envasos recorda les famoses quatre erres: reduir, reutilitzar, reciclar i reaprofitar. El millor de tot, però, és no produir cap mena de residu, això sí que és guanyar!” Si no en teniu prou us diré que l’agenda inclou, entre altra propaganda catalanista, la taula dels elements amb el nom en català a sota del símbol (carboni, nitrogen, oxigen,….., estany…. . I també diu adreces i telèfons.
I ara afegeixo jo: no trigarà massa tems que per a un jove aragonès serà més necessari o útil saber català que anglès. Temps al temps i mentre tant “caña al mono” que és català.
Fa uns mesos a Fraga es va gestar un projecte engrescador de la mà de diversos col·lectius impulsat principalment per la Plataforma per la Llengua i editades per Agenda de la Terra. Es tractava de fer arribar pel curs vinent unes agendes en català a les escoles de la Franja de Ponent.
En aquella primera trobada ens vam veure, a banda de la PxL, representants del Casal Jaume I de Fraga i del Moviment Franjolí per la Llengua, a més de contactar amb l’associació de Pares del Matarranya en defensa del Català CLARIÓ. Les agendes reberen el suport de la Diputació de Lleida.
Teníem la intenció que el contingut de les agendes fos el més plural possible, que estiguessin referenciades en la Franja i connectades amb la resta del domini lingüístic. Sabíem que era un projecte ambiciós, complicat i no exempt de riscos, però la il·lusió que l’alumnat franjolí tingués unes agendes en la seva llengua ens impulsà a tirar-ho endavant.
La distribució als centres educatius de la Franja i l’acceptació dels continguts de l’agenda fou un èxit, fruit de l’esforç, la dedicació i la complicitat d’una xarxa de persones que el va fer possible.
La cosa anava bé, i n’hi havia previstes sengles presentacions de les flamants agendes a les primeries de setembre a Fraga i Lleida.
Novament, l’espantall pancatalanista serveix d’excusa per no fomentar l’ús del català a les aules i ha fet emporuguir una DGA* que diu defensar el “català d’Aragó”
I vet aquí que les agendes (ja reservades a centres de totes les comarques catalanoparlants d’Aragó), van topar amb la política d’interessos de partit i les queixes respecte a que els xiquets i xiquetes de la Franja tingueren agendes en la seva llengua i amb informació d’arreu de la catalanofonia (dates assenyalades, diades, mapes lingüístics i comarcals, etc.) van trascendir a les Corts aragoneses de la mà del PAR, ordenant llavors el govern aragonès que es retirin les agendes i no les facin servir els centres educatius el curs vinent per “invadir competències d’Aragó en relació als continguts i identificació de les zones lingüístiques de la comunitat”.
Mentre els anticatalanistes treuen pit, un cop més, els grans perdedors d’aquesta història són els alumnes franjolins, que d’acord a la voluntat del govern aragonès, no podrien gaudir d’una eina amb la que treballar a l’escola en la seva llengua pròpia.
Novament, l’espantall pancatalanista serveix d’excusa per no fomentar l’ús del català a les aules i ha fet emporuguir una DGA* que diu defensar el “català d’Aragó”, això sí, que estigui ben isolat de la resta del territori amb el que comparteix llengua, un català que després de dècades d’autonomia encara espera la seva normalització i un estatus digne a dins de l’Aragó.
Tanmateix fan, com es diu en castellà, el paper del “perro del hortelano, que no come ni deja comer” mentre milers de persones a la Franja veuen conculcats els seus drets lingüístics dia rere dia.
Òscar Adamuz
Moviment Franjolí per la Llengua
DGA* Diputació General d’Aragó
Redacció / Barcelona El govern de l’Aragó ha prohibit la distribució i l’ús d’una agenda escolar en català a la Franja per al curs 2016/17. La Plataforma per la Llengua l’ha…
Origen: L’Arago prohibeix la distribució d’una agenda escolar en català a la Franja – LaSageta.net
Origen: De les obres d’art de Sixena | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel)
Allò que no es diu de les 53 peces d’art de Sixena que hi eren al MNAC i des del 26 de juliol són a Sixena, de les 44 que resten al Museu de Lleida i de les pintures murals de la Sala Capitular: que fins el 1995 no es va produir la segregació de les parròquies de la Franja (Vilanova de Sixena era una d’elles), per tant el bisbat de Lleida n’era el responsable. Que les 53 obres comprades per la Generalitat l’any 1992, dipositades al MNAC des del 1972 són d’un valor artístic relatiu, amb l’excepció d’una porta policromada. Que les 44 obres comprades per la Generalitat l’any 1983 estan protegides –catalogades– sota la Llei de Patrimoni Català. D’aquestes últimes cal destacar tres sarcòfags i les restes de figures d’alabastre del Retaule de Santa Anna. Hi ha una tomba més al Museu de Saragossa, de la qual ningú en parla. Que el bisbe Malla va demanar a la Generalitat que comprés les obres esmentades, les monges santjoanistes de Valldoreix ho demanaven insistentment per pagar el nou convent. Si no les hagués comprat la Generalitat on serien actualment? Dins o fora d’Espanya com tantes obres d’art? Que si no s’haguessin arrencat, restaurat i protegit les restes de les pintures murals de la Sala Capitular immediatament després de l’incendi en poc temps s’haguessin fet malbé. Que la gent de la vila va col·laborà en els treballs d’arrencament. Que l’any 1960, com la Sala romania encara en ruïnes, tècnics del MNAC van arrencar els fragments del tester, salvats miraculosament per una capa de calç. Que la primera restauració de la Sala Capitular va arribar els anys 1989-1991. Que si les vendes de les 97 obres van ser il·legals o nul·les segons sentències del Jutjat nº 1 d’Osca, les monges santjoanistes, o el govern d’Aragó, hauran de rescabalar a la Generalitat dels pagaments de les tres operacions de compra per import de 50 milions de pessetes, despeses de restauracions i custòdia de les obres. On són els bens, joies i obres d’art que les monges van vendre a més de les esmentades? Si el Monestir de Sixena és una unitat indivisible, que ha de fer el govern d’Aragó envers les obres d’art de Sixena que hi ha a Osca (l’arxiu i moltes taules), Saragossa, Barcelona, Toledo, Madrid i a la resta del món? Si la indivisibilitat només compta d’ençà 1923, poca cosa més serà Sixena.
Dues sentències populars per reflexionar sobre el tema: “Plets tinguis i els guanyis” i “Val més un mal acord que una bona sentència”
José Miguel Gràcia
Origen: De bienes y males
Deben cumplirse las sentencias, eso parece un principio claro e innegociable en un estado de derecho, los llamados bienes de la franja deben retornar Aragón.
La Generalitat sostiene que las piezas del Museo Diocesano forman parte de la colección.
El conflicte per l’art fa mesos que recorre els tribunals, els passadissos de les administracions i el carrer
Origen: Demà s’exhaureix el límit per a traslladar les obres en litigi cap a Sixena | VilaWeb
Origen: Ferran II i la Corona d’Aragó – Congrés – Altre lloc Espais web de l’IEC
El 23 de gener de 1516 va morir, a Madrigalejo (Càceres), Ferran II, el darrer rei de les nostres terres al final del segle XV i primers anys del segle XVI. A la vegada, fou també rei durant anys de Castella i, després de la mort de la reina Isabel i amb les dificultats dels hereus directes, fou governador general de Castella, segons el testament del 1504 de la reina Isabel. Tot això ha determinat que ja des del 2015, però sobretot enguany, se celebrin conferències i congressos. Però no hi ha cap congrés sobre Ferran II i la Corona d’Aragó, títol aquest darrer que es consolida al llarg del segle XV com a referent dels regnes patrimonials del rei, incloent-hi també Catalunya. L’Institut d’Estudis Catalans, les nostres universitats i altres institucions han cregut convenient tirar endavant aquest congrés, perquè expliqui fil per randa les qüestions més importants d’aquella època.
«EL REPTE D’INVESTIGAR SOBRE LA FRANJA D’ARAGÓ»
Jornada de l’AILLC a Saragossa
Organitzen: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa
Coordinadors: Javier Giralt Latorre, Maite Moret Oliver i Maria Rosa Fort Cañellas
Lloc de realització: Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa
Data: 28 d’octubre de 2016
Objectius: L’objectiu d’aquesta jornada és divulgar la recerca sobre la llengua i la literatura de la Franja d’Aragó, amb el propòsit de reflexionar sobre les investigacions que s’ha dut a terme fins ara i presentar les que s’estan desenvolupant actualment. Les conferències i els pòsters oferiran contribucions centrades en aspectes diversos relatius a dialectologia, sociolingüística, història de la llengua, literatura oral i literatura d’autor d’aquest territori catalanoparlant de la Comunitat Autònoma d’Aragó.
Presentació de pòsters: Es convida a tots els investigadors interessants a enviar les seves propostes de pòster sobre qualsevol aspecte relacionat amb la llengua i la literatura de la Franja d’Aragó.
La proposta de pòster (un resum de 500 paraules com a màxim) haurà d’enviar-se per correu electrònic abans del 30 de setembre i el resultat del procés d’avaluació es comunicarà als autors abans del 7 d’octubre.
Inscripció: Serà indispensable que tots els investigadors que vulguin presentar un treball facin la inscripció definitiva abans del 21 d’octubre, per tal de ser inclosos en el programa definitiu. Les inscripcions sense pòster tenen com a termini el 26 d’octubre de 2016.
Contacte i informació: Javier Giralt Latorre: 876553981 // jgiralt@unizar.es // Maite Moret Oliver: 876553982 // mmoret@unizar.es
Programa
9:30 Presentació de la Jornada
10:00 Fronteres lingüístiques en una Europa sense fronteres. Ponent: Ramón Sistac
10:45 Variació geolingüística del català al sud de la Franja d’Aragó. Ponent: Pere Navarro
11:30 Descans
12:00 Presentació de pòsters
13:00 Cap a on va el català de la Franja? Alguns exemples de canvi lingüístic en curs. Ponent: Esteve Valls
14:00 Dinar
16:00 Panorama de la literatura contemporània catalana a l’Aragó. Ponent: Artur Quintana
16:30 A propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó. Ponent: Hèctor Moret
17:15 Un enigma oriental: Franja, frontera i llengua vint anys després. Ponent: Josep Espluga
18:00 Descans y presentació de pòsters
19:15 Repte a la Franja: detectar la fase prèvia a la interrupció familiar del català (i evitar-la!). Ponent: Natxo Sorolla
20:00 Cloenda
Organitzen: AILLC, Unizar
Amb la col·laboració de: Institució de les Lletres Catalanes
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.