La Franja

Origen: Obras en la línea de tren Madrid-Caspe-Barcelona | La Comarca

Origen: Renfe mantendrá en 2017 el tramo Fayón – Caspe | La Comarca

Origen: Morella convoca una reunión para acelerar las obras de la N-232 | La Comarca

Origen: Les pintures de la Sala Capitular de Sixena: danys irremeiables del seu trasllat | Lo Finestró

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Declaració sobre el litigi dels béns de Sixena

Declaració sobre el litigi dels béns de Sixena

El recent conflicte entre Aragó i Catalunya sobre la ubicació i exposició de les obres d’art  del monestir de Sixena (presents al museu MNAC de Barcelona i al de Lleida) és un nou episodi d’un vell enfrontament entre els dos territoris veïns, amb el patrimoni històric i cultural com a escenari, amb la Franja al bell mig. El govern aragonès és l’encarregat de reclamar per via judicial que les pintures murals i altres objectes de valor artístic procedents del monestir tornin a Sixena i acusa la Generalitat d’espoliar i retenir els seus béns, que són a Catalunya des de 1936 (en el cas de les pintures) i els objectes que hi arribaren com a resultes de les compres de 1983, 1992 i 1994.

 

Per tot plegat, fem notar les següents consideracions:

1.    Atenent a l’antecedent històric, quan en un context d’enfrontament bèl·lic i forta conflictivitat social, marcat al nostre territori per l’anticlericalisme de les forces anarcosindicalistes, les autoritats republicanes de la Generalitat de Catalunya feren un esforç l’any 1936 per salvaguardar un patrimoni que s’incloïa dins dels límits eclesiàstics catalans, donant-li el valor històric i cultural que mereixia. Sense aquella actuació i la posterior restauració i preservació, les obres no haurien arribat als nostres dies en l’estat que mostren actualment.

2.    Totes les parts implicades han de tenir el màxim interès en què les obres siguen exposades correctament, així com garantir el seu estat i conservació en les millors condicions.

3.    L’actual situació és fruit de la segregació duta a terme a mitjans del anys 90, en intentar fer coincidir els límits eclesiàstics amb els polítics, obviant la influència cultural i social del bisbat de Lleida sobre el territori. L’actuació, feta amb urgència, no preveia les conseqüències immediates com l’emplaçament de les obres d’art.

4.    Experts en la restauració i conservació d’obres d’art com Gianliugi Colalucci, Rosa Gasol, Pere Rovira o Olivier Poisson, entre altres, han alertat del perill que suposaria moure les obres, a la vegada que han lloat l’estat en que es troben als museus catalans.

5.    Creiem que el Govern aragonès no es mou per raons culturals a l’hora de reclamar les obres, sinó que en el fons hi trobem una mostra més dels interessos que volen atiar el conflicte entre territoris veïns per interessos polítics que s’estan duent a terme els darrers anys.

Des del Moviment Franjolí per la Llengua considerem que més enllà d’interessos i conflictes polítics, l’interès ha de raure en el gaudi general d’unes obres de gran valor històric i cultural. Això s’ha de considerar des del punt que les fronteres administratives no coincideixen amb els límits cultural i històric. Per tant, segons el nostre parer, les obres que es troben al Museu de Lleida i al Museu Nacional d’Art de Catalunya han de romandre-hi, com un vestigi més dels lligams culturals, socials i econòmics que a dia d’avui encara uneixen Catalunya amb els territoris separats per un excés de cel autonomista. 

A continuació afegim la llista de signants inicials:

Signants col·lectius:

CASAL JAUME I DE FRAGA – ACPV

CENTRE D’ESTUDIS COMARCALS DEL SEGRIÀ (CECS)

GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ A LA PAERIA DE LLEIDA

INTERSINDICAL-CSC

POBLE LLIURE

Signants individuals:

– Òscar Adamuz (activista cultural i membre del Moviment Franjolí). CATALUNYA

– Anna Arqué (Portaveu ICEC als PPCC). CATALUNYA

– Joan Baptista Vives Solervicens. CATALUNYA

– Carles Barrull (historiador). FRANJA

– Jacinto Bonales (historiador). CATALUNYA

– Albert Botran (diputat de la CUP al Parlament). CATALUNYA

– Mireia Boya (diputada de la CUP al Parlament per l’Aran, Pirineus, Franja i Ponent). ARAN

– Marta Canales (Presidenta del Casal Jaume I de Fraga). FRANJA

– Iris Carnicé Blanco (periodista). CATALUNYA

– Paco Cerdà i Esteve (regidor de CiU a la Paeria). CATALUNYA

– Jordi Creus (editor de la revista Sàpiens). CATALUNYA

– Carme Culleré i Llavoré (regidora de CiU a la Paeria). CATALUNYA

– Paulí Fantoba (exregidor de Calaceit). FRANJA

– Marcel A. Farinelli (historiador). L’ALGUER

– Guillem Fuster (portaveu de Poble Lliure). CATALUNYA

– Francesc Gabarrell Guiu (regidor de la Crida-CUP Lleida a la Paeria). CATALUNYA

– Conxita Garcia Fontcuberta (Calaceit). FRANJA

– Quim Gibert (psicòleg i membre del Casal Jaume I de Fraga). FRANJA

– Marta Gispert i Rocasalbas (regidora de CiU a la Paeria). CATALUNYA

– Montserrat Higueras (coordinadora nacional sectorial de dones ANC). CATALUNYA

– Pau Juvillà (regidor de la Crida-CUP Lleida a la Paeria). CATALUNYA

– Jordi Latorre i Sotus (alcalde de Torrefarrera i vicepres. de la Diputació Lleida).CATALUNYA

– Josep Mesalles (professor). FRANJA

– Joaquim Montclús i Esteban (historiador de Calaceit). FRANJA

– Joaquim Montclús Garcia (estudiant). FRANJA

– José Ramón Noguero (estudiant i membre del Moviment Franjolí). FRANJA

– Marcel Pena (periodista i membre del Moviment Franjolí). FRANJA

– Sergi Perelló (Vicesecretari general de la Intersindical-CSC). CATALUNYA

– Antoni Postius i Terrado (regidor de CiU a la Paeria). CATALUNYA

– Francesc Ricart (membre del Casal Jaume I de Fraga). FRANJA

– Rosa Maria Salmerón i Pallarés (regidora de CiU a la Paeria). CATALUNYA

– Cristina Simó i Andreu (regidora de CiU a la Paeria). CATALUNYA

– José Luis Soler (gestor de turisme i promotor cultural). CATALUNYA

– Joaquim Torrent (geògraf i membre del Moviment Franjolí). CATALUNYA

– Francesc Viadel (Periodista). PAÍS VALENCIÀ

– Josep A. Vilalta (militant de la CUP Torà). CATALUNYA

Origen: Les pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable | Lo Finestró

Les pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable

Origen: Vilafranca del Cid contará con ambulancias 24 horas tras años de peticiones

También se beneficiarán de esta medida otras localidades como La Iglesuela del Cid, Cantavieja o, incluso, Mirambel, Tronchón o Fortanete, poblaciones más alejadas. «Era lo que queríamos y lo que estábamos pidiendo. Era una reivindicación conjunta, porque me consta que también se ha hecho mucha presión desde otras localidades que, ahora, se podrán beneficiar», explicó.

Origen: Finalizan las obras del viaducto de la N-232 a su paso por Torre de Arcas

Origen: Llum | L’ esmolet

Acabats d’eixir de la jornada de conclusions del Fòrum de la Concòrdia d’Alcanyís d’enguany, no ens podem estar de sentir-nos més savis que abans. No perquè haguem adquirit nous coneixements (que també), sinó per haver comprovat que és possible tenir una mirada sensata sobre assumptes que, per algun motiu que se m’escapa, s’han convertit en problemes de dimensions colossals. Mentre escoltava els ponents, pensava que s’ha de ser agosarat per debatre aquí a Alcanyís sobre temes com els béns de l’antiga diòcesi de Lleida o la llengua que parlem el aragonesos de les comarques orientals. De fet Alcanyís, a banda d’estar estratègicament situada entre Aragó, Catalunya i el País valencià, és la ciutat de la Concòrdia (1412) i el bressol de grans humanistes del segle XVI. Difícilment trobaríem un lloc millor per a afrontar aquests temes. I és que la solució és en mans dels qui en tenen una visió sense prejudicis, fonamentada en coneixements sòlids i estan governats pel desig d’entesa.
Fòrums com els de la Concòrdia són un raig de llum entre tanta mesquinesa.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja 131, novembre 2016

Castell de la Concòrdia d’Alcanyís (© Carles Terès, 2012)

Un profesor de Historia de la Universidad de Zaragoza, descubre durante el desarrollo de sus investigaciones, una referencia a un documento excepcional, y del que no se tenían referencias.
Las Capitulaciones de Ramón Berenguer IV, Conde de Barcelona, que podría dar un vuelco de 180 grados en el conocimiento actual sobre la creación de la Corona de Aragón.
Los nacionalistas catalanes tratan por todos los medios a su alcance, impedir que tales investigaciones prosperen y lleguen a buen término, dado que el conocimiento de su existencia por la Sociedad, pondría al descubierto ante el mundo, uno de los mayores expolios realizados en el siglo XII por los nobles catalanes al Reino de Aragón.
Desde entonces, el nacionalismo catalán ha mantenido en secreto el Documento 303, que es como se conocen a las Capitulaciones de Ramón Berenguer IV.

Origen: El Congreso avalará la vecindad aragonesa, pese a las dudas de Ciudadanos y el rechazo catalán | Noticias de en Heraldo.es

Amplio respaldo de la Comunidad.Enrique Cidoncha

Solo tienen reticencias los partidos catalanes y Ciudadanos. El pleno del Congreso aprobó ayer por amplia mayoría iniciar la reforma del Código Civil para reforzar la vecindad civil aragonesa. La propuesta, enviada por las Cortes de Aragón a instancias del PAR, pide que se cambie la ley para que los aragoneses que llevan más de diez años fuera de la Comunidad puedan recuperar la vecindad civil aragonesa y por tanto sus derechos forales.

Inicialmente, todo apuntaba a que los problemas iban a venir por el grupo parlamentario del PP, poco proclive a cambios en el Código Civil a instancia de una Comunidad en concreto.Sin embargo, el PP nacional se mostró comprensivo con la postura aragonesa y votó a favor. Con esta decisión, los populares inauguraron su periodo de búsqueda de “consensos” en la nueva legislatura.

El apoyo del PP junto al ya anunciado del PSOE garantizó la luz verde al inicio del trámite, pero tanto la antigua Convergencia i Unió (ahora Partido Demócrata Catalán) como ERC ya anunciaron enmiendas a la ley al considerar que reforzar la vecindad aragonesa perjudica los intereses catalanes. Ayer optaron por la abstención, pero adelantaron que se posicionarán en contra en la votación final. Además, tampoco apoyó su tramitación Ciudadanos, que se abstuvo.

La diputada del PDC Lourdes Ciuró fue bastante clara. “La realidad del pueblo aragonés y del catalán son diferentes”, argumentó. “Nosotros somos tierra de acogida”, señaló respecto a la inmigración aragonesa “y nunca ha habido ningún problema”, declaró para justificar su rechazo a la iniciativa.

Detrás del intento de veto catalán está el temor de que, si se aprueba la reforma, los aragoneses que en su momento emigraron a trabajar a Cataluña y sus hijos podrían reivindicar la vecindad civil aragonesa.

La diputada de ERC Esther Capella fue aún más lejos que su compañera y ya anunció su disposición a no cumplir con la vecindad aragonesa aunque se aprobase por ley. Nada que ver con el portavoz del PNV, que mostró todo su respeto por los fueros aragoneses y señaló que su partido apoyará la tramitación.

Al rechazo catalán se sumó, pero desde el ángulo contrario, Ciudadanos, que también se abstuvo. En su caso, el diputado de esta formación por Zaragoza,Rodrigo Gómez, dudó de que este asunto beneficie a la Comunidad. “A Aragón lo que le preocupa es la despoblación y el clientelismo”, justificó. La postura de Ciudadanos generó bastante malestar en el resto de la delegación aragonesa.

Por lo demás, por las Cortes de Aragón tomaron la palabra la diputada del PAR María Herrero, el socialista Florencio García Madrigal, y Gregorio Briz, de CHA. Además, también intervinieron los diputados aragoneses en el Congreso Pilar Cortés (PP), Óscar Galenao (PSOE) y Jorge Luis (Alto Aragón en Común-Podemos).

Tos combidamos a l’omenache a o Profesor Brian Mott que le fará o Departamento de Filolochía Romanica d’a Universitat de Barcelona iste chuebes.

Colla de Charradors O Corrinche http://ocorrinche.blogspot.com.es/

Brian Leonard Mott

Filologo britanico naixiu en Londres en 1946. Estudioso de l’aragonés, ye profesor en a Universidat de Barcelona y miembro d’honor de l’Academia de l’Aragonés. Entre os suyos intreses investigadors destaca a fonetica y fonolochía, a traducción y a dialectolochía. Entre 1969 y 1972 estió profesor en a Universidat de Zaragoza. Dende 1968ha estudiau l’aragonés chistabín sobre lo que ha publicau quantos libros y articlos, destancando o Diccionario chistavino-castellano (1984), o Diccionario etimológico chistabino-castellano, castellano-chistabino (2000) y El Habla de Gistaín (1989). Tamién ha publicau una antolochía de textos en as modalidatz linguisticas d’Aragón (tetulada Voces de Aragón (2005)). Actualment ye embrecau en o estudeo d’a entonación de l’aragonés.

Chuebes 24 de nobiembre, 13:00 oras. 

Universitat de Barcelona

Gran Vía de les Corts Catalanes, 585

Aula Capella.
gistan_fd93bf53.jpg

Conferència del Dr. José María Enguita (Catedràtic de Llengua Espanyola de la Universitat de Saragossa), “Las hablas altoaragonesas: desde el ALEANR a nuestros días”, que s’impartirà el proper dijous 24 de novembre en el marc de l’homenatge al Prof. Brian Mott.

Font: José Enrique Gargallo