Diversos productors agroalimentaris entren una instància a l’Ajuntament demanant al batlle de la Terra Alta que rectifiqui una postura que consideren no s’adequa al sentiment de la població i els comporta efectes negatius
Origen: L’amenaça de l’alcalde de marxar a l’Aragó surt cara als empresaris de Batea | NacióDigital
Este pueblo tendría que acogerse al artículo 141 de la Constitución, al artículo 10 del Estatuto de Autonomía de Aragón y al 17 del Estatuto de Autonomía de Cataluña.
Origen: Los pasos que debe seguir Batea si quiere pertenecer a Aragón | Noticias de Nacional en Heraldo.es
Origen: «Me quedé de piedra cuando supe que sería Cardenal» | La Comarca
Proviene de una tierra en la que aragoneses y catalanes nos tratamos como hermanos ¿Cómo ve la tensión entre Cataluña y el resto de España?
Cuando uno vive en Barcelona se da cuenta de que la tensión es más de arriba que de la calle. Yo voy por parroquias, voy por la calle y creo que esa tensión la crean ciertos grupos y medios. Es una tensión alimentada. A mí me alegra mucho ver que aragoneses y catalanes siempre han tenido muy buena relación. Ahora parece que a través de esas políticas hay cierta tensión y me duele. Hay que lanzar un mensaje de entendimiento, de paz y de hermandad. A pie de calle es cierto que a veces también se palpa algo de tensión, pero ni mucho menos tanto como trasciende en los medios y da la sensación que la imagen que se da no es correcta. Cuando escuchas a los que mandan referirse a la situación, uno se espera que en la calle no se hable de otra cosa y que la gente está crispada, pero no es así. Tenemos que trabajar todos por el bien de todos y por la fraternidad de todos. La división no lleva a ninguna parte. Eso no conduce nada sino a sufrimientos. Ojalá todos pongamos de nuestra parte, ciudadanos, políticos, periodistas, profesores, padres de familia… ¡Hagamos todo lo posible para acercarnos y dialogar por el mismo bien común!
Precisamente uno de esos escollos es el litigio de los bienes del Aragón Oriental ¿Cree que se resolverá?
Sí, yo creo que se resolverá. También he de decir que no es un problema que acapare el día a día de las personas. Es un pequeño o gran litigio, según se mire cuya no resolución aún es un fastidio. No hay peor enemigo que el que no quiere ser amigo. Yo creo que hay que trabajar desde ambas partes para buscar una solución ya. Al final son unas piezas de arte cuya resolución tiene mil maneras de hacerse efectiva. Y sobre todo cuando uno las reclama deben devolverse. Permítame la comparación, pero esto es un poco como cuando dos niños agarran un juguete y ninguno de los dos la suelta. Perdón por la expresión pero si reclaman unas obras, deben de devolerse. Mi deseo es que vuelvan, como siempre he dicho y creo que así será.
¿Cómo fue ese nuevo reencuentro con los suyos en Cretas el pasado fin de semana?
Teníamos las primeras comuniones de los niños de mi pueblo y me comprometí a ir ya el año pasado. Evidentemente no sabía que iría ya como cardenal. Los cretenses estaban muy contentos, pero lo que dije es que no quería honores ni que la cosa se centrase en mi. Los protagonistas eran los chavales que recibían por primera vez la Comunión. Ya habrá dias para cantarle una jota al nuevo Cardenal.
Origen: Contra el català a la Franja, el recurs de la mentida – Media.cat – Observatori crític dels mitjans
Mitjançant aquesta fórmula, es decretava la inexistència de la realitat trilingüe a l’Aragó alhora que, tant el català com l’aragonès, passaven a esdevenir idiomes pels quals només es preveu el dret de comunicació amb l’Administració i la justícia dins de les comarques on són propis.
El juliol de 2015, amb l’arribada dels socialistes al govern, es va corregir la denominació i el LAPAO va passar a dir-se novament català, per bé que la norma s’ha mantingut amb el mateix articulat: la llengua catalana continua molt limitada pel que fa a les seves possibilitats de promoció i aprenentatge a la Franja.
No obstant això, la dreta ha utilitzat el retorn al nomenclàtor per iniciar l’enèsima ofensiva contra la seva presència en aquesta part de la geografia. Una ofensiva a la qual s’han apuntat els principals mitjans de signe espanyolista que s’editen a l’Aragó.
Aquesta vegada l’excusa ha sigut la falsa informació difosa per la plataforma ‘No hablamos catalán’, segons la qual l’Executiu aragonès finança Temps de Franja, una revista que distribueix a 40 centres escolars de la Franja el suplement Temps d’Escola i a qui qualifica de “pancatalanista” i “antiaragonesa”.
La denúncia de ‘No hablamos catalán’ ha sigut reproduïda fil per randa pel Diario del Alto Aragón, que en el seu titular etiqueta d’independentista la publicació editada per l’Associació Cultural del Matarranya, de la qual destaca també que conté entrevistes a polítics favorables a la “integració de les comarques orientals de l’Aragó dins de la nació dels Països Catalans” –en al·lusió a les entrevistes que ha publicat a l’exdiputat de la CUP, Quin Arrufat, i a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. No només això: també li retreu que, en cap de les pàgines, es posicioni a favor del retorn de l’art sacre al monestir de Sixena.
En cap moment, Diario del Alto Aragón no contrasta la informació amb els responsables de Temps de Franja ni tampoc busca l’opinió del Govern de la comunitat, presidit per Javier Lambán, obviant que l’administració no atorga cap subvenció a la revista. Temps de Franja només rep un pagament pel nombre d’exemplars subscrits, igual que el reben la resta de revistes que es distribueixen a les diferents demarcacions de l’Aragó.
També el diari El Mundo dóna veracitat al comunicat de ‘No hablamos catalán’, fins al punt que, el passat dia 3 de juliol, va obrir les pàgines de societat amb el titular “Aragón promou el secessionisme a les escoles”. En els mateixos termes que Diario del Alto Aragón, acusa Lambán de finançar Temps de Franja, que l’anterior govern del PP havia suspès, permetent així la supervivència d’“una revista de caràcter independentista”.
Per reblar-ho, El Mundo extreu un paràgraf suposadament aparegut en una de les seves entregues: “La Gran Catalunya, la nacionalitat catalana, no es redueix a la Catalunya estricta, sinó que comprèn també, com tothom sap, València, Illes Balears, Rosselló, Andorra, Alguer i les terres atribuïdes injustament a les províncies aragoneses”.
A través de ‘No hablamos catalán’, doncs, aquests mitjans tornen a utilitzar la mentida per atiar la seva fòbia contra el català i, de retruc, desgastar el govern socialista de la comunitat.
El col·lectiu “O CORRINCHE” configurat l’any 2010 en la ciutat de Barcelona i vinculat al Centre Aragonés, que té entre les seues finalitats l’organització d’activitats relacionades amb la llengua aragonesa i la seua ensenyança en la capital catalana i a Catalunya, manifesta el seu total suport als criteris gràfics de l’aragonés que la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó ha fet públics en el BOA del 28/06/17.
O CORRINCHE considera un fet molt positiu que després de molts anys de conflicte ortogràfic la llengua aragonesa compte amb una proposta institucional, i felicita sincerament a la comissió dels tres especialistes que l’han redactada, a les tres associacions que li van donar suport (Consello d’a Fabla Aragonesa, Estudio de Filología Aragonesa i Sociedat Lingüística Aragonesa) i a la Direcció General de Política Lingüística por haver assumit este important repte que des de fa bona cosa d’anys ha dividit i perjudicat al procés de normalització de l’idioma.
Des de la nostra associació desitgem encaridament que les diferents associacions i entitats compromeses amb la llengua aragonesa estiguen a l’altura de les circumstàncies, superant definitivament diferències del passat, i els anima juntament a la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó a que continuen desenvolupant les seues accions i iniciatives en benefici de la salvaguarda i difusió d’un idioma exclusiu d’Aragó i patrimoni de tota la societat aragonesa.
INFORMA: Colla de Charradors “O Corrinche”
Enganxo una reflexió ràpida, però que necessito posar per escrit. Va de trames, forces vives i tal. Però no li acabo de trobar la lògica. Fa una setmana apareixien tres articles favorables a l’aragonès en premsa Estatal:
I només una setmana més tard, hi ha una persecució de l’única publicació en català a Aragó, però també de l’aragonès. En un mateix nivell estatal (i evidentment, en l’autonòmic).
Hi ha relació? Quina és? O hi ha forces confrontades treballant al mateix camp, i el producte d’estes lluites resulta poc “lògic” per als que no hi estem prop?
Per si caben los dubtes, la contextualització que fa la pròpia Temps de Franja:
Origen: Sixena: ultimàtum de la jutgessa | Lo Finestró
Fragments del retaule de Santa Anna (Museu de Lleida)
Amb data 30 de setembre del 2016 deia que tancava “el treball Les pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable, esperant noves actuacions judicials i de les parts, que aniré incorporant en blocs, a mesura que es vagin produint, amb alguns afegitons meus. Mentre tant seguiré el relat en un altre document que denominaré Seguiment de “Les pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable””. Tots dos documents posats al dia, incloent-hi l’ultimàtum del dia 26 de juny del 2017 de la jutgessa, podeu llegir-los a:
Seguiment de “Les pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable (des del desembre 2016 fins avui). https://finestro.files.wordpress.com/2016/11/seguiment-del-relat5.docx
Les pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable (fins al desembre de 2016) https://finestro.files.wordpress.com/2016/11/les-pintures-i-obres-dart-de-sixena-un-relat-interminable-5.pdf
La interlocutòria recull que si la Generalitat incompleix l’ordre podria ser acusada d’un delicte de desobediència
L’acte estarà presidit pel Ministre de Foment i es realitzarà al punt quilomètric 42,8, a les proximitats de Vallivana . Tema: N-232
Levantó un chalé en el Perelló (Tarragona) tras derribar una masía protegida en suelo no urbanizable.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.
