El govern espanyol ha utilitzat el 155 perquè la Generalitat no presenti cap recurs
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Aragó, Catalunya, País ValenciàEl litigio que enfrenta desde hace 20 años a Aragón con la Generalitat ha dado un giro con Méndez de Vigo como responsable provisional del Departamento de CulturaEl nuevo titular del Juzgado de Huesca, Antonio Martín, le requiere la entrega inmediata de las 44 obras histórico-artísticas tras las continuas negativas de los anteriores responsables, Santi Vila y Lluís PuigEl Gobierno de Aragón confía en una resolución favorable a sus intereses antes de las elecciones del 21DLas obras artísticas del Monasterio de Sijena: una compleja trama que enfrenta a Aragón y Catalunya desde hace 20 años
Origen: El jutge demana al ministeri que porti les obres de Sixena a Aragó aprofitant el 155
Durada de00:02:11
Un jutge d’Osca ha demanat al ministre de Cultura espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, que traslladi a l’Aragó les 44 obres d’art de Sixena del Museu de Lleida. Ho fa emparant-se en l’article 155, que estableix que el ministre és l’actual responsable del Departament de Cultura de la Generalitat.
La resolució reclama que s’executi de manera immediata una sentència provisional del 2015 que obligava a lliurar les obres. A través d’una providència, el nou titular del jutjat de primera instància número 1 d’Osca demana també al ministre que especifiqui on són les peces i que informi sobre quan i com es traslladaran perquè el govern de l’Aragó les pugui rebre amb garanties. A més, insta la Guàrdia Civil a dissenyar un dispositiu per fer el trasllat amb seguretat.
Jorge Español, l’advocat de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, confia que el procés no s’allargui:
“El ministre haurà de fer les seves gestions, la Guàrdia Civil, les seves, i quan l’operació estigui dissenyada, es posarà una data. Esperem que sigui d’aquí a un mes, no crec que triguin gaire més.”
La mateixa petició de devolució de les obres ja s’havia fet al conseller de Cultura, primer a Santi Vila i després a Lluís Puig. Tots dos s’hi van negar adduint impediments legals i que al monestir de Sixena no hi ha les condicions per mantenir les peces en bon estat.
De fet, a la providència del jutge es recorda justament que tant Vila com Puig estan encausats al Tribunal Suprem per la seva negativa a la devolució dels béns, com a presumptes responsables de delictes de desobediència a l’autoritat judicial, i també de prevaricació en el cas de Vila.
♦ Notícia relacionada: la Fiscalia del Suprem demana investigar Santi Vila i Lluís Puig pel cas Sixena
Ara, les parts tenen cinc dies per presentar recurs.
Mulet presenta una moció en aragonès per a tornar a mostrar el suport a la diversitat lingüística de l’Estat obviada pels partits majoritaris.
Madrid, a 14 de novembre de 2017. Compromís en col·laboració de Chunta Aragonesista, ha tornat a fer un pas més en la seua reivindicació d’un Senat que reconega la diversitat lingüística de l’Estat Español més enllà de les quatre llengües oficials que se solen utilitzar en els textos escrits o algunes intervencions en els plens.
El portaveu de Compromís en el Senat, Carles Mulet, ja va protagonitzar en el passat any, la primera intervenció simbòlica en llengua lleonesa (que malgrat ser reconeguda per l’estatut d’autonomia de Castella i Lleó, no rep pràcticament cap suport institucional significatiu). Ara, amb l’ajuda de la CHA i especialment de Miguel Martínez Tomey, Responsable d’Afers Europeyos de CHA, Compromís ha registrat una moció al Ple, en aragonès.
Aquesta moció, que ja ha sigut repartida entre tots els senadors i senadores, està escrita en valencià, castellà i aragonès, d’acord al reglament del Senat que permet usar les llengües cooficials en escrits sempre que vagen acompanyades de la versió en castellà, i es debatrà en el proper ple del dimarts de 21 de novembre.
Segons Mulet “el Senat, com a càmera de representació de tots els territoris de l’Estat hauria de ser la primera institucions encarregada a promoure i potenciar la diversitat cultural i per tant lingüística, i desgraciadament veiem com a representants d’aquests territoris amb llengües minoritzades no han fet absolutament res per la seua normalització, i de la mateixa manera que es pot parlar o escriure en valencià, l’ús de l’aragonès o lleonès, entre altres llengües, hauria d’estar normalitzat”
Per a Compromís “apostar per la diversitat cultural i lingüística d’altres territoris, serveix també per a defensar un altre model d’Estat, que respecte a totes i cadascuna de les particularitats, que no s’esforce a homogeneïtzar el que és divers, i que s’entenga aqueixa realitat com una riquesa a potenciar”
//Mario Sasot
Els territoris, la gent i la cultura de la Franja com a referents de normalització de convivència fronterera, de lligams humans i familiars comuns i de pont entre dues cultures amb una llengua comuna estan presents de manera rellevant al Palau de Sástago de Saragossa en l’exposició “Dicen que hay tierras al este”. La mostra, que es podrà veure fins al 7 de gener de 2018, repassa amb gran aparell documental, gràfic i artístic, les relacions històriques, econòmiques, comercials i culturals entre Aragó i Catalunya durant els segles XVIII al XX. Continuar llegint… La Franja, present a la mostra “Dicen que hay tierras al este”, del Palau de Sástago » Temps de Franja
A l’esquerra, fotos del Centre Excursionista de Catalunya. A la dreta, detall del quadre de Viladrich “Boda en Fraga”-
FOTOS: Luis Correas
TEXT: Màrio Sasot
Els territoris, la gent i la cultura de la Franja com a referents de normalització de convivència fronterera, de lligams humans i familiars comuns i de pont entre dues cultures amb una llengua comuna estan presents de manera rellevant al Palau de Sástago de Saragossa en l’exposició “Dicen que hay tierras al este”. La mostra, que es podrà veure fins al 7 de gener de 2018, repassa amb gran aparell documental, gràfic i artístic, les relacions històriques, econòmiques, comercials i culturals entre Aragó i Catalunya durant els segles XVIII al XX.
Entre els elements franjolins més destacats de la mostra podem veure un magnífic quadre de Jesús Moncada, cedit per l’Ajuntament de Mequinensa i la família de l’autor de Camí de Sirga dins l’apartat que mostra l’èxode d’artistes, escriptors i intel·lectuals des d’Aragó a Catalunya. També es mostren els treballs que les associacions culturals de la Franja han fet en forma de llibres de divulgació i d’investigació i el seu historial reivindicatiu en defensa del català i del seu ensenyament als seus territoris.
Però potser el colofó més representatiu de la Franja com a clau de les relacions de veïnatge entre Aragó i Catalunya és un gran retrat del pintor català Miquel Viladrich, “Noces a Fraga”, que habitualment es pot veure a la sala d’exposicions del Palau Montcada de Fraga, i que representa la boda entre una jove fragatina i un jove d’una localitat lleidatana pròxima a la capital del Baix Cinca.
La mostra, organitzada pel govern d’Aragó i la diputació de Saragossa i patrocinada per les fundacions La Caixa i Telefónica, consta de 12 espais temàtics i el material utilitzat ha estat aportat per 71 institucions públiques i privades procedents d’Aragó, Catalunya i altres punts d’Espanya. En la seva confecció han participat professors de les universitats d’Aragó i Catalunya i intel·lectuals com Josep Borrell i Ignacio Martínez de Pisón, que escriuen sengles articles en el catàleg.
Al pati central del Palau expositor s’erigeixen dos grans fotografies murals que reprodueixen una vagoneta de carbó i uns cables d’alta tensió, que representen les dues fonts d’energia procedents d’Aragó que durant dècades van contribuir al desenvolupament econòmic i industrial de Catalunya. L’Ebre com a via de trànsit de mercaderies d’oest a est i la construcció del port de Tortosa és una altra nova i interessant secció de la mostra. El títol de l’exposició: “Diuen que hi ha terres a l’est” (… on es treballa i paguen), un vers solt de la cançó de Labordeta, “Aragó”, relaciona especialment l’apartat dedicat a l’emigració d’aragonesos a Catalunya. “Més de mig milió d’ells van arribar a terres catalanes entre 1880 i 1990” – explica Alberto Sabio, uns dels comissaris de la mostra. Uns panells gràfics assenyalen els principals llocs d’Aragó d’allà on procedien i en un macro pla de Barcelona s’assenyalen els principals barris on els emigrants aragonesos van assentar les seves residències.
L’impressionant desenvolupament industrial de Catalunya en els finals del XIX i principis del XX està representat amb pintures com el magnífic quadre “La fàbrica” de Santiago Rusiñol, cedit per Foment del Treball.
La iniciativa d’acostament comercial i industrial als seus veïns de l’est per part de diferents pròcers de la Il·lustració aragonesa es reflecteix en grans quadres de Joan Faustino Bruil, Ramon de Pignatelli, el Comte Aranda, o al mateix secretari d’Estat de Carles III, Juan Martín de Goicochea, aquest últim obra de Goya. A la segona meitat de l’exposició s’explora, entre altres aspectes, les fructíferes relacions d’anada i tornada entre artistes plàstics, destacant a pintors i escultors aragonesos que van desenvolupar part de les seves carreres a Catalunya, com el maellà Pau Gargallo, Ramón Acín, Manuel Viola, o el Grup Trama. Les connexions culturals entre professors, científics i altres intel·lectuals d’un costat i altre de la ratlla, es testifiquen amb apunts biogràfics de gent com Fabià Estapé, economista català que va treballar un temps a la Universitat de Saragossa, Bosch Gimpera, arqueòleg que va treballar durant molt de temps en jaciments del Matarranya amb gent de la zona com Santiago Vidiella; Jaume Vicens Vives, o d’il·lustres aragonesos com Ramón i Cajal, Joaquín Costa, Odón de Buen, el professor José Manuel Blecua i altres més recents com Ignacio Martínez de Pisón, que han desenvolupat la seva tasca investigadora, creativa o docent a Catalunya. No oblida la mostra l’aportació d’aragonesos en els moviments revolucionaris que van agitar Barcelona en els 20 i 30 i durant la Guerra Cvivil, com Samblancat, Felipe Alaiz, Carrasquer, Maurín o Ortiz Ramírez, així com els de Gregorio López Raimundo i Alfonso Carlos Comín en el franquisme i la transició.
L’oci, la vida social i cultural dels aragonesos en l’emigració, amb el Centre Aragonès de Barcelona com a eix, i el naixement dels moviments autonomistes i aragonesistes a Catalunya tenin també el seu espai a Sástago.
Com a colofó sentimental, a la planta primera s’exposa una extensa exposició de fotografies paisatgístiques d’Aragó, especialment del Pirineu, fetes per fotògrafs del Centre Excursionista de Catalunya.
El president d’Aragó Javier Lambán, va dir en la presentació de la mostra, que “Aragó, a causa dels llargs i forts llaços que ens uneixen, s’ha guanyat el ple dret a ser part de la solució en el conflicte entre Catalunya i l’Estat “. El cantant barcelonès Joan Manuel Serrat, va tancar l’acte inaugural de la mostra el passat 19 d’octubre, interpretant la “Cançó de bressol” com a record a la seva mare belchitana i mostra d’afecte “a Aragó i els aragonesos”.
Hall d’entrada del Palau de Sástago, on comença la visita de l’obra.
Escultura de Pau Gargallo
Al fondo se puede apreciar a un grupo de personas cortando la carretera | Imagen de Whatsapp
«Sorpresa» en el lado aragonés ante esta movilización que causó que varios conductores tuviesen que dar la vuelta
Malestar en el Matarraña tras el corte de carretera sufrido el pasado viernes. Un grupo de 40 personas cortaron la carretera que une Valderrobres con Cataluña, la T-333 en su unión con la A-231, a la altura del puente del río Algars, justo en el límite entre las comunidades autónomas de Aragón y la catalana. Los cortes fueron intermitentes y se produjeron a lo largo de toda la tarde provocando que los conductores no pudiesen proseguir la marcha. Al parecer, los vecinos provenían, en su mayoría, de las localidades de Arnes y Horta de San Juan.
Los manifestantes portaban pancartas y carteles en los que se podía leer ‘libertad para los presos, independencia para el pueblo’. Finalmente, la protesta se disolvió tras la actuación de los Mossos d’Esquadra. Frente a la concentración y ya en el lado aragonés, varios agentes de la Guardia Civil advirtieron a los conductores de que la carretera se hallaba cortada.
Pese a que la normalidad sigue siendo la tónica del día a día , lo cierto es que el hecho causó cierto malestar entre los vecinos del territorio. «Espero que toda la tensión y el malestar vayan disminuyendo, que podamos volver a la normalidad y que nuestras relaciones sigan siendo como hasta ahora», explicó Carlos Boné, alcalde de Valderrobres. Añadió además que la situación «no es agradable para nadie».
En el Matarraña existen varias entidades en las que precisamente se trabaja por la promoción turística y empresarial junto a la vecina Terra Alta y con la comarca castellonense de Els Ports. Es el caso de la Mancomunidad Taula del Sénia, que engloba a 27 localidades aragonesas, catalanas y valencianas y el de la Asociación Tres Territoris ‘Una Mateixa Terra’, que promueve la promoción turística y empresarial. «Estoy sorprendido porque estamos integrados en varios productos -recalcó- integradores, desde la unión y siempre hemos sido territorios hermanos. Hechos como el producido el viernes no ayudan», explicó Jose Antonio Higueras, presidente de los Empresarios del Matarraña.
Por su parte el alcalde de Arnes, Joaquim Miralles, manifestó que el corte de la carretera fue un acto en el que se «reivindicó democracia» por el encarcelamiento de parte del Govern. Añadió además que la situación sigue siendo «como era antes». En la misma línea se manifestó el presidente de los Empresarios de Turismo Rural de la Terra Alta, Felip Segura: «ante lo que está ocurriendo es normal que se produzcan protestas. Pero no creemos que todo esto afecte ni al turismo procedente de Aragón ni a las excelentes relaciones de vecindad», explicó.
Sin embargo en el Matarraña el panorama se ve algo más oscuro y se teme que puedan repetirse hechos como este. «Los políticos deben ser los que busquen la solución. Nosotros no tenemos la culpa y no estamos de acuerdo con esta división. Somos hermanos y no quiero ser extranjera allí ni que ningún familiar catalán mío lo sea aquí», explicó una vecina de Beceite.
Sin embargo a nivel de calle, pese al hartazgo de los vecinos por la insistencia informativa de las últimas semanas, lo cierto es que no se habla de otra cosa y se intenta evitar el tema con familiares y vecinos catalanes. Otro aspecto en el que los nervios y las emociones están saliendo a flor de piel durante estos días es el ámbito de internet y en las redes sociales donde las discusiones y enfrentamientos están a la orden del día. «Ya hemos padecido riñas entre gente de aquí y familiares al otro lado del Algárs por cuestiones políticas. No sé hasta qué punto se es consciente de que podríamos encontrarnos con una verdadera frontera de la noche a la mañana», explica una vecina de Torre del Compte que prefiere no revelar su identidad.
Pese a ello lo cierto es que se intenta transmitir un mensaje de normalidad, aunque los vecinos echan en falta más mensajes constructivos por parte de las fuerzas políticas, tanto del territorio como especialmente de la Terra Alta. En las últimas semanas tan solo el PSOE del Matarraña publicó un manifiesto en el que apelaba al entendimiento. “Tenemos unas excelentes relaciones históricas y por ahora, salvo hechos aislados, todo sigue igual. De continuar así la situación no sabemos qué puede ocurrir. Nosotros apelamos al diálogo y al consenso porque creemos que es la única solución a un problema y una situación realmente tensa”, manifestó Rafael Martí, presidente de la Comarca del Matarraña.
Cabe recordar que hace tan solo dos semanas en el mismo lugar apareció una pintada en la que se dibujaron unas tíneas y unas tijeras simulando el corte del puente. «Tenemos unos vínculos históricos y pase lo que pase esto no debe alterarse», explicó Joaquim Montclús, presidente de la Asociación Ascuma.
Pese a que se desconoce la autoría y la intencionalidad de la pintada, la imagen causó cierta pesadumbrez en la sociedad del Matarraña y del Bajo Aragón. «No dejaba de ser una minoría y lo de la pintada es una gamberrada. Tenemos que seguir como siempre, siendo una gran familia y tratándonos como hermanos», añadió por su parte Carlota Lahosa, vecina de Arens de Lledó nacida en Tortosa.
De Londres a Gistaín: Vivencias de un londinense chistabino en Aragón. Dr. Brian Mott, Professor Honorífic de la UB. Dimarts 7 de novembre de 2017, 19:00 (Comença 19:05). Sala de Professors. 5ª planta, Edifici Josep Carner (Aribau/Gran Via). Universitat de Barcelona.
Tras unas palabras preliminares sobre los antecedentes del estudio del chistabino llevado a cabo por el profesor Mott, se procederá a un resumen de la gramática chistabina, seguido de la audición de unas grabaciones realizadas en Gistaín. Presidirá el acto el catedrático de Lingüística Románica José Enrique Gargallo. El acto terminará con la participación del grupo musical Chundarata.
Origen: Espanya, potser la història d’un fracàs | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 21 d’0ctubre del 2017)
Malgrat l’esforç dels adoctrinadors espanyolistes, que ens han intentat convèncer amb bastant d’èxit d’una Espanya unida de més de cinc cents anys, la veritat és que l’Estat Espanyol neix l’any 1716 quan el primer rei Borbó Felip V de Castella promulga el Decret de Nova Planta, després de derrotar militarment el Principat de Catalunya, al que li treu les seves lleis i administració i, imitant el model centralista francès, l’imposa les de Castella, així com la oficialitat de la llengua d’eixe regne. També es confirma oficialment la numeració ordinal dels reis de Castella com a reis d’Espanya. Aquests fets van ser el principi del projecte de la futura i utòpica nació espanyola. Curiosament pel que fa a la numeració dels reis tot continua igual. L’actual rei Felipe, que només va tindre quatre antecessors amb el seu nom com a reis d’Espanya, regna com Felipe VI, i gairebé tothom ho troba normal, però a molts catalans els costa de pair-ho.
Molts avatars han passat des d’allavons. Raons d’espai m’obliguen a esmentar-ne nomes alguns : prohibició de l’ús públic del català per part de Carlos III; afusellament de Lluis Companys, l’únic cas d’assassinat d’un governant europeu elegit democràticament; franquisme ; reinstauració de la monarquia (a més a més borbònica) per part del dictador i genocida que és acceptada per la Constitució del 78, constitució que es va votar com un nou projecte de nació sota l’espasa de Damocles del soroll de sables (moltes vegades qualificada com “exemplar” i que jo anomeno “possibilista”); gran castellanització de Catalunya des de l’emigració dels cinquanta, amb una integració variable i que accepta el model lingüístic català amb aparença de normalitat fins al segle XXI i a l’ascens d’un partit polític anomenat “Ciutadans”; rebuig de l’Estatut de Catalunya el 2010; multiplicació de l´independentisme quan governa el PP; crisi econòmica i retallades generals en paral·lel a la recerca del “Dret a decidir”; 1-O: insurrecció catalana, represió i 155.
Gràcies, senyor Rajoy (i companyia) per ser l’últim responsable del fracàs d’aquest projecte nacional i que els darrers anys ens ha conduit del fi de l´estat del benestar a l´estat del malestar.
Antoni Bengochea