Source: Sixena encara tancat | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel)
A principis d’aquest mes de juliol la Justícia d’Aragó, Concepción Gimeno, va obrir un expedient per conèixer l’estat actual del monestir de Sixena amb referència als plans del govern d’Aragó per a l’obertura de la sala d’exposició de les obres d’art recuperades –a Catalunya diuen espoliades pel 155– del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. Cal recordar que tant la sala d’exposicions com tot el Monestir de Sixena porten gairebé dos anys tancats i barrats pel motiu o l’excusa de les obres d’ampliació o museïtzació. Ja fa mesos la DGA va reconèixer el retard. El cas és que allò que hauria hagut de ser un tancament d’uns mesos a comptar de l’agost del 2022, no hi ha cap seguretat que s’obri al públic el primer trimestre del 2025, segons va anunciar la directora general de Patrimoni Cultural, Gloria Pérez. “La complexitat dels treballs ha estat el motiu del retard” va manifestar. Ara, cada quinze dies només es poden visitar algunes estances del monestir. El que crida més l’atenció és que no ha tingut lloc cap protesta o reclamació per part de la ciutadania aragonesa en veure’s privada de la possibilitat de contemplar les peces d’art o els objectes històrics durant un període de temps tan llarg. L’eufòria i les preses per visitar les obres d’art “rescatades” dels museus de Catalunya després d’anys de litigis judicials, resolts sempre “curiosament” a favor d’Aragó, s’han anat apaivagant perquè el més important és que les obres d’art ja hi són a l’Aragó i no hi són a Catalunya. Al marge de les controvèrsies judicials finalitzades o pendents de resolució ferma”, la Justícia d’Aragó vol conèixer l’estat de guarda i custòdia –permeteu-me la llicència– dels béns. Cal recordar que la sentència amb referència a les pintures de la Sala Capitular està recorreguda i pendent de sentència ferma del Tribunal Suprem. Encara que el Tribunal Suprem resolgui a favor del govern d’Aragó, les raons tècniques i artístiques pesen i pesaran força. Resistirien aquestes pintures un desmuntatge, un trasllat i un altre muntatge a Sixena? Qui es responsabilitzaria de l’operació? Tècnics competents sempre l’han desaconsellada. L’art hauria de ser independent de la política de la justícia i de qualsevol fòbia.
José Miguel Gràcia
Se me ocurren pocas relaciones donde el tren sea más competitivo que el tramo Caspe – Faió-La Pobla. https://t.co/FGDUBVXATG pic.twitter.com/jax8eVTDJZ
— Diego P.
(@sputnk) March 13, 2024
Bruselas, 31 ene (EFE).- El presidente del Gobierno de Aragón, Jorge Azcón, aseguró este miércoles que en su comunidad “no se habla catalán” y defendió los planes del Ejecutivo autonómico de retirar al aragonés y al catalán el reconocimiento oficial de lenguas propias de la región.
Azcón afirmó que los habitantes de la Franja, la zona oriental de Aragón que limita con Cataluña, no hablan catalán, sino “modalidades lingüísticas propias” y subrayó que “la gente que vive en Fraga (Huesca) habla fragatino”, dijo en declaraciones a la prensa durante su viaje oficial a Bruselas, tras reunirse con el vicepresidente de la Comisión Europea Margaritis Schinas.
El presidente aragonés remarcó que su Gobierno defenderá estas “modalidades lingüísticas propias”, que van “desde el cheso hasta el fragatino”, pero aseveró que no van a “normalizar” ni el aragonés ni el catalán, que “es una lengua que se habla en una comunidad autónoma vecina” y que, a su juicio, quieren “imponer” en Aragón.
“Si lo que alguien me pide a mí es que trague con lo que quieren los independentistas, no lo va a conseguir”, aseveró Azcón, cuyo Gobierno, formado en coalición con Vox, estudia eliminar el reconocimiento legal del que gozan el aragonés y el catalán en la región.
Contra la amnistía
Azcón, que entre hoy y mañana asistirá al pleno del Comité Europeo de las Regiones (CdR), también denunció los pactos del PSOE con Junts y la proposición de ley de amnistía, un tema que, según dijo a la prensa, habló con el vicepresidente Schinas durante su reunión de hoy en la sede de la Comisión Europea.
“En Europa también preocupa mucho lo que está ocurriendo en España. En Europa preocupa mucho que ahora los países de los que se duda de la calidad de la democracia sean Hungría y España, ya no lo es Polonia”, sostuvo el presidente aragonés.
En su opinión, el voto negativo que Junts emitió ayer contra el redactado actual de la ley de amnistía “fue una nueva humillación” y “un nuevo trágala” para el Gobierno de Pedro Sánchez.
Sobre el expresidente catalán y líder de Junts, Carles Puigdemont, Azcón advirtió de que “un chantajista nunca se conforma con un primer pago”, y por esta razón vaticinó que “habrá siguientes pagos”.
El presidente aragonés denunció que, con la actual correlación de fuerzas en el Congreso, hay “comunidades autónomas de primera y de segunda” e instó al PSOE de Aragón a “hacer una reflexión sobre hasta dónde están dispuestos a llegar y si merece la pena”. EFE
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.