Skip to content

Archive

Category: Bens de la Franja

Origen: Tornaran a Sixena les 97 peces? | Lo Finestró

El proper 25 de juliol finalitza el termini per a la devolució de les 97 peces –objectes i obres d’art– provinents de Sixena que ara hi són al Museu Diocesà de Lleida i al MNAC de Barcelona, 44 al primer i 53 al segon. Com és ben sabut, el 24 de maig d’aquest any, la titular del Jutjat d’Instrucció número 1 d’Osca, María del Carmen Aznar, va fixar per al proper 25 de juliol la devolució de les 97 peces del patrimoni històric del Monestir de Sixena que van ser venudes per les monges santjoanistes a la Generalitat de Catalunya i al MAC (Museu d’Art de Catalunya, ara MNAC).

En faré una síntesi de les vendes d’aquestes 97 peces: el 1970, Patrimonio Nacional, que havia d’encetar una gran restauració al monestir, va aconsellar el trasllat a les cinc monges que vivien a l’hostatgeria del monestir de Sigena. Veritablement el monestir de Sixena era una ruïna on no s’hi podia viure. Abans de marxar les monges i supervisat per mossèn Jesús Tarragona, responsable del patrimoni del bisbat, amb totes les obres d’art grans que hi tenien, van carregar un camió, el qual les va deixar al Museu de Lleida en qualitat de dipòsit. També van deixar dipositats al MAC diversos objectes i obres d’art, la majoria de format petit i de relatiu valor artístic.

A principis dels vuitanta, el bisbe Ramon Malla va demanar a la Generalitat que comprés les obres dipositades al Museu de Lleida i al MAC. Les monges ho demanaven també insistentment, sobre tot la priora de Valldoreix, perquè no tenien diners i havien de pagar el nou convent. A més, van haver de demanar permís a Roma, perquè la quantitat era elevada. Sense descartar algunes compres anteriors, el primer contracte, ben documentat, de compra-venda de 44 peces el van signar Joan Guitart, conseller de la Generalitat i la priora, Pilar Sanjoaquín, el 21 d’abril del 1983, per un import de 10 milions de pessetes. El componien 3 tombes o urnes funeràries (Isabel d’Aragó, Beatriu Cornel i Francisquina d’Erill, 1 bancal de fusta, 4 taules pintades (una del Retaule de la Pietat), 1 talla, 7 pintures de la història de David, 14 pintures variades sobre tela (segles XVII i XVIII), 10 relleus i figures d’alabastre (Retaule de Santa Anna) i 4 fragments d’imatges. Les obres es trobaven al Museu Diocesà de Lleida en qualitat de dipòsit.

La segona venda, signada per Ramon Guardans, president del Patronat del MAC i la priora, que va tenir lloc el 20 de juny de 1992, va ser de 41 objectes o lots, per import de 15 milions de pessetes. La llista d’objectes, dipositats al MAC, es componia de: 1 brodat, 2 palmatòries, 1 forquilla gran, 1 portada de llibre, 4 reliquiaris, ornaments, vestits, fragments de rajola, 2 culleres, 3 frontals de tela, 1 manípul, 1 tapa de sopera, 1 faldilla, 6 escuts en pergamí, rajoletes, 2 escudelles de Muel, pergamins, 9 llibres i 2 pintures sobre tela.

I la tercera i última venda, signada per Joan Guitart i la priora, va tenir lloc el 17 de desembre de 1992 per import de 25 milions de pessetes. Es tractava de 12 peces o lots: 1 porta policromada (18 milions), 2 peces de ceràmica, 2 llibres, 1 pintura mural, fragments de pintures murals, 2 escuts de pedra, 1 fragment de creu, 1 pedra amb tres escuts, 1 feix de papers i 1 caixa forta. Totes les peces eren al MAC.

Més enllà de les peces d’art o antigues que va comprar la Generalitat, la priora Angelina Opi va vendre també les finques agrícoles i parcel·les, pertanyents a l’orde des de temps immemorial. També llogà a les monges de Betlem les estances del monestir.

La titular del Jutjat de Primera Instància núm. 1 d’Osca, amb data 8 d’abril del 2015, va declarar nul·les de ple dret les tres operacions de venda a la Generalitat de Catalunya i al MNAC, perquè fonamentalment no es van ajustar al que preveu la legislació espanyola de patrimoni, que impedeix alienar el contingut moble d’un bé d’interès cultural sense una autorització prèvia de l’administració competent, a més de considerar com a una unitat indivisible tots els béns de Sixena.

El cas és que després de recursos d’apel·lació i d’empara, de conflictes de jurisdicció, de declaracions i contradeclaracions per part de la Generalitat i el govern d’Aragó, el 24 de maig passat  la titular del Jutjat d’Instrucció número 1 d’Osca, María del Carmen Aznar, va fixar per al proper 25 de juliol la devolució de les 97 peces del patrimoni històric del Monestir de Sixena que van ser venudes a Catalunya. D’altra banda, amb data 31 de maig, la Generalitat va comunicar que havia presentat un nou incident d’execució davant del Tribunal Constitucional, que se suma al que es va presentar l’11 de juny de 2015 i que encara està pendent de resolució. El Govern de la Generalitat defensa que no es pot executar cap trasllat dels béns, ja que la resolució no es pot considerar ferma fins que el TC hagi resolt els dos incidents d’execució.

Cal dir que, allà pel mes de febrer, un intent d’acord entre el conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila, i la consellera de Cultura d’Aragó, Mayte Pérez, per  retornar a Sixena els 53 objectes i obres d’art que hi són al MNAC va quedar en orris, com era d’esperar.

La Universitat de Lleida, la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran i tots els partits polítics de les terres de Ponent, a excepció del PP i Ciutadans, mantenen una forta oposició a retornar a l’Aragó cap dels béns del Museu de Lleida provinents de Sixena. Quinze entitats culturals lleidatanes han exigit a la Generalitat que es posicioni “de forma decidida i clara” a favor de la unitat de les col·leccions dels museus, reclamant que utilitzi “tots els mecanismes legals i administratius” per bloquejar la sortida de les peces.

Què en pensa el lector? Tornaran al Monestir de Sixena les 97 peces?

Josep Miquel Gràcia  

La Diputació de Lleida, la Paeria i Consell Comarcal del Segrià, a més de partits polítics, s’adhereixen al manifest promogut per entitats culturals

Origen: Clam lleidatà perquè l’art de Sixena es quedi a Catalunya | VilaWeb

Isabel Campo, del PP, creu que la mobilització forma part de l’estupidesa humana

Origen: La regidora d’un poble d’Aragó que reclama tres obres a Lleida insulta els representants de les entitats | NacióLleida

Origen: Catalunya lliurarà en els pròxims dies a l’Aragó 53 de les 97 peces de Sixena – Segre.com

1. Quant al litigi judicial entre l’Aragó i Catalunya per la preservació de l’Art Sacre de les parròquies de la Franja, exposades actualment al Museu Diocesà de Lleida, quines són les claus per entendre el conflicte i si n’hi ha alguna part amb major “legitimitat històrica” per gestionar aquest patrimoni cultural franjolí?

Jacinto Bonales
La qüestió sobre l’art sacre de la Franja ha fet vessar rius de tinta. És fàcil entendre-ho ja que estem davant d’un tema punxent: la utilització d’un problema de patrimoni cultural com a bandera d’enfrontament polític. I és que tots ho sabem: aquests catalans… Per tal de provar de comprendre el perquè de tot plegat és necessari fer un llarg viatge en el temps. Anem-nos a l’edat mitjana! Continuar llegint… Moviment Franjolí per la Llengua: Sobre el conflicte de l’art sacre de la Franja [Una Franja d’història, amb Jacinto Bonales]

«La pregunta, una altra volta, és la mateixa: per què no se n’ha ocupat mai, l’Aragó, del seu d’art religiós? La pregunta no és per què l’ha comprat o se n’ha fet càrrec Catalunya. Sinó per què l’Aragó no ho ha fet. Sense exagerar, es pot dir que l’Aragó no protegeix ni té cura, només reclama. Els arguments que fa servir són més que qüestionables»

Origen: Sixena i l’Aragó | VilaWeb

Origen: La Policía se incauta de una cuna de plata de Sijena a subasta en Barcelona | Noticias de Huesca provincia en Heraldo.es

Origen: Cataluña dice ser “padre adoptivo” de las pinturas de Sijena y niega su devolución – Detalles – Aragón Radio – Detalles de la noticia

Cataluña dice ser “padre adoptivo” de las pinturas de Sijena y niega su devolución

El letrado de la Generalitat ha comparado hoy la relación de Cataluña con las pinturas murales del monasterio de Sijena con la de un “padre adoptivo” con su hijo adoptado y ha rechazado su devolución a Aragón tras alegar que posee un título que acredita su depósito permanente en la comunidad catalana. En la segunda sesión de la vista que se sigue en el Juzgado de Primera Instancia 2 de Huesca, los abogados de la Generalitat, Museo Nacional de Arte de Cataluña (MNAC) y Estado han vuelto a cuestionar la legitimidad del Gobierno aragonés y del Ayuntamiento de Villanueva de Sijena para reclamar por vía civil las pinturas.

Durante el juicio, que ha quedado en suspenso a expensas de la práctica de dos pruebas testificales pendientes consideradas como necesarias desde la parte catalana, han comparecido diversos peritos a instancia de los demandados para defender la permanencia de las piezas en el MNAC y advertir de los riesgos derivados de su traslado.

Estos peritos, vinculados directa o indirectamente con la institución museística, han señalado que las pinturas, tras el incendio del monasterio al inicio de la Guerra Civil, no hubieran sobrevivido si hubieran permanecido en su emplazamiento y han desaconsejado su traslado por los daños “irreversibles” que podrían originarse. Así lo ha asegurado el jefe del Área de Arte Medieval del MNAC, Jordi Camps, para quien las pinturas de Sijena son “obras maestras” de la pintura románica del siglo XII y “piezas clave” de la colección que alberga la institución museística.

Los frescos se conservan en la actualidad sobre un soporte de tela y de madera y, según los peritos contratados por la parte catalana, no soportarían un nuevo arrancado para su reintegración a los muros de la sala capitular de Sijena. La juez se ha interesado, sin embargo, sobre la posibilidad de llevar a cabo el traslado de las pinturas en su actual soporte, opción que los peritos han admitido como posible.

En el turno de conclusiones, el letrado del gobierno aragonés, Alberto Gimeno, que actúa por cesión de derechos de las monjas sanjuanistas, ha reprochado a la parte catalana haber centrado el debate en la labor de conservación y custodia de las pinturas, sin entrar a lo largo de la vista en “el fondo de la cuestión” y con argumentos más técnicos que jurídicos.

Por su parte, el abogado del Ayuntamiento de Villanueva de Sijena, Jorge Español, ha calificado de “irrelevantes” los informes periciales aportados desde Cataluña y ha subrayado que lo “verdaderamente importante” en la causa es el título de depósito bajo el que permanecen las piezas en el MNAC.

El letrado del MNAC, Albert Garriga, tras insistir en la “falta de legitimación” de los demandantes para reclamar en los tribunales las pinturas de Sijena al no ser sus propietarios, ha asegurado que la demanda civil es un “caballo de troya” introducido en un debate meramente administrativo referido a cuestiones patrimoniales.

El abogado de la Generalitat, Javier Muñoz, ha informado de la presentación previa de un conflicto de jurisdicción al entender que la demanda interpuesta en vía civil invade competencias administrativas de la administración catalana en materia de patrimonio.

Por su parte, el letrado del Estado, Guillermo Enríquez, ha rechazado la demanda tras advertir que los escritos remitidos en 1941 y 1961 desde la Dirección General de Bellas Artes para instar la devolución de las pinturas son “meras comunicaciones”. EFE

Origen: OMELLA I EL PODER POLÍTIC DELS BÉNS DE LA FRANJA… – Institució Cultural de la Franja de Ponent

OMELLA I EL PODER POLÍTIC DELS BÉNS DE LA FRANJA

Vaigue per davant que com a ateu practicant que sóc m’importen ben poc les obres d’art relacionades amb l’Església, i encara em fa menys goig que uns capellans puguen decidir -a mitges amb altres institucions, encara sort- d’un patrimoni cultural que se suposa tan important. Els béns de la Franja, però, tenen un valor afegit: presenten un debat més polític i territorial que cultural. I no només ho dic jo, sinó que també ho va afirmar Josep Giralt, director del Museu de Lleida en una entrevista per Catalunya Ràdio el passat mes d’abril.

Les poblacions de la Franja, excepte algunes situades al Matarranya, van pertànyer al bisbat de Lleida des de la seua creació al segle XII fins la reforma que va acabar l’any 1998, amb els darrers llocs traspassats a la diòcesi de Barbastre-Montsó. L’única voluntat del canvi era fer coincidir els límits eclesiàstics -que tanta importància política havien arribat a tindre- amb les fronteres autonòmiques, cosa que va fer perdre al bisbat més de 100 parròquies. Llavors, des de l’Aragó va començar una campanya política i mediàtica perquè les obres del Museu Lleida tornessen a Barbastre -si és que es pot tornar allà on no has estat mai-. Des de Lleida, els diferents organismes no han considerat legítimes les resolucions que obligaven a portar les obres a Barbastre, i a dia d’avui continuen a la capital de Ponent.

Els béns han tornat una vegada més a la primera línia d’informació franjolina gràcies (o per culpa) del nou bisbe de Barcelona Juan José Omella, natural de Queretes i que també va ser bisbe de Barbastre. Omella també és partidari de portar els béns a Barbastre, no per justícia històrica ni res paregut, sinó per voluntat política. Si es vol veure quin tipus de franjolí és Omella, només cal llegir les paraules que va dedicar cap a la seua llengua en una entrevista a l’ABC, on va afirmar parlar “un catalán malo” i que treballaria per aprendre millor la llengua de Barcelona. Sí, un sinyor de Queretes mirant d’aprendre la llengua que fa 70 anys que parla.

foto de Institució Cultural de la Franja de Ponent.

Des d’una òptica catalanista, els béns de la Franja han de romandre a Lleida com a part de la cultura catalana que són. O, si tanta ràbia els fa que estiguen dins del límits autonòmics catalans, poden reclamar que tornen a la Franja, però no a Barbastre on mai han estat. Està clar que a la Franja hi ha una manca d’infraestructures on poder conservar les obres i de voluntat política des del Govern d’Aragó per conservar cap patrimoni propi. Exemple d’això és l’estat de Vil•la Fortunatus a Fraga, a més de totes les troballes romanes que van anar a parar a Saragossa. D’això ningú se’n queixa, tot i que Saragossa queda molt més lluny que Lleida per a qui vulgue anar a gaudir d’un dia cultural i visitar les obres. Per alguna cosa Lleida és la capital econòmica i social de referència de les gents de les comarques centrals de la Franja.

Marcel Pena, periodista lliterà

Dissabte 14 vinent al Pont de Suert (Ribagorça) debatrem sobre EL PATRIMONI ESBORRAT…
http://mirmanda.blogspot.com
www.mirmanda.com
Tel. 669.346.071

<a href=”http://blogs.iec.cat/cruscat/wp-content/uploads/sites/15/2015/11/Pontdesuert_2015_MIRMANDA.pdf”>Pontdesuert_2015_MIRMANDA</a>

Origen: El Museo de Lérida cuelga imágenes del rock junto a patrimonio aragonés retenido | Noticias de Aragón en Heraldo.es

Origen: Lambán a Mas: “Ha convertido estos bienes en afrenta a la dignidad y el respeto” aragoneses | Noticias de Aragón en Heraldo.es

El presidente del Gobierno de Aragón, Javier Lambán, ha remitido este viernes una nueva carta a su homólogo catalán, Artur Mas, para recordarle de nuevo su obligación de devolver los bienes del Aragón oriental que descansan en territorio catalán.

En esta nueva misiva, Lambán ha instado al presidente catalán a acatar las ocho sentencias del Tribunal Supremo, y tilda el desarrollo de los acontecimientos de “afrenta a la dignidad y el respeto que merece el pueblo aragonés por parte de la Generalitat de Cataluña”.

En la carta, el socialista señala que los bienes religiosos que se reclaman desde esta comunidad son fruto de sentencias “firmes e irrebatibles”, tanto eclesiásticas como civiles.

Este escrito del presidente aragonés es la respuesta a otra que le remitió Mas el pasado 8 de septiembre en la que éste aseguraba que las sentencias sobre los bienes en litigio no eran firmes y que fueron adquiridos “de forma legal y motivada por la voluntad de proteger el patrimonio cultural en situación de peligro”.

Este intercambio de misivas ha sido consecuencia de una primera carta que envió Lambán al presidente catalán ante la polémica generada por las declaraciones del conseller de justicia, Germa Gordó, sobre la posibilidad de extender la nacionalidad catalana a los aragoneses que hablan esta lengua en la zona oriental de la comunidad.

Al respecto, Lambán señala que los nacionalismos “identitarios se traducen con frecuencia en demandas como la de su consejero de justicia van más allá de los propios territorios y acaban generando conflictos de consecuencias imprevisibles”.

En esta segunda carta, Lambán lamenta que el presidente Mas: “siga sin desautorizar a su consejero, lo cual da más fundamento a nuestro rechazo más absoluto a esa falta de respeto a Aragón, a esa actitud que no es digna de la sociedad a la que representa y que lo descalifica como demócrata”.

Tras señalar que Aragón no “es menos que Cataluña”, el presidente aragonés destaca que la propiedad de los bienes “no está en discusión” y están “en depósito, nada más y nada menos, y han de ser devueltos a su legítimo propietario como la Iglesia ha ordenado”, por lo que le insta a actuar conforme a derecho.

En este sentido, le reitera que hay ocho sentencias que obligan a la devolución de los bienes y que en el caso de los procedente del Monasterio de Sijena “está siendo obstaculizada por su gobierno “mediante un infundado conflicto de jurisdicción”.

“Tales bienes fueron expoliados, atentando gravemente contra la indivisibilidad de un bien del patrimonio nacional, durante la Guerra Civil”, como lo fueron los documentos de la Generalitat cuya devolución las instituciones catalanas obtuvieron.

Lambán remarca que todas las sentencias que se han conocido sobre la titularidad de estos bienes, canónicas y civiles, “han reconocido la propiedad” del obispado de Barbastro-Monzón y “la nulidad de la compraventa” realizada por la Generalitat a la comunidad de monjas titular del monasterio.

“Aragón -añade- no está dispuesto a seguir tolerando que el Obispado de Lérida incumpla las sentencias, algo que en nuestra opinión justifica la intervención del Papa mediante las acciones penales más contundentes que pueda ejercer” y tampoco a “permanecer impasible” ante el cumplimiento del Concordato por parte del Vaticano.

Lambán advierte de que Aragón considera “inadmisibles las intromisiones de hecho y de derecho de la Generalitat y otras instituciones catalanas” en este litigio y manifiesta que sus incumplimientos han convertido a los bienes en “símbolo de afrenta a la dignidad” del pueblo aragonés.

“Dignidad y respeto que seguiremos considerando afrentada hasta que los bienes no estén definitivamente ubicados en el Museo Diocesano de Barbastro-Monzón, en las manos de las parroquias aragonesas, sus legítimas propietarias”, concluye la carta.

De Saidí al món

Origen: Mas de Bringuè | De Saidí al món

OLYMPUS DIGITAL CAMERALes Jornades “Cinga Fòrum ” repassaren la situació del patrimoni religiós del Baix Cinca

 

El passat dissabte, 19 de setembre, tingué lloc a la sala d’actes del Palau Montcada de Fraga unes sessions d’informació i debat organitzades per l’ Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC) que, sota el títol de “Retrobant el passat” tractaren de donar llum sobre l’etat dels bens artístics i culturals de la comarca.
OLYMPUS DIGITAL CAMERALes jornades començaren amb la salutació del president de l’IEBC, Pep Labat, que superposà les imatges dels talibans trencant icones del seu passat amb les destruccions del patrimoni religiós durant la guerra civil espanyola per motius ideològics. Continua llegint 

 

JORNADA CINGA FÒRUM 2015

EL PATRIMONI RELIGIÓS DEL BAIX CINCA: RETROBANT EL PASSAT

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA ha organitzat per al dissabte 19 de setembre al Palau Montcada de Fraga una nova edició de les JORNADES CINGA FORUM on se reflexionarà sobre EL PATRIMONI RELIGIÓS DEL BAIX CINCA, un tema que recents esdeveniments han posat de força actualitat.

Se desenvoluparan durant tot el dia. Al maití d’una forma més teòrica i per la tarde amb una visita guiada.

Los dos primers ponents dissertaran sobre el què tenim al Baix Cinca, mentre que els dos segons ho faran sobre com s’està gestionant o com se podria fer-ho. Durant el descans se podrà gaudir de rebosteria que en el seu nom popular hi figura algun element eclesiàstic.

Com a novetat d‘enguany i a fi que els estudis presentats tinguen una incidència pràctica, cada ponent haurà de fer una proposta per tal de complir amb la segona part del títol: RETROBANT EL PASSAT.

La visita a l’ermita de Chalamera ens permetrà conèixer en directe les característiques d’est monument. El desplaçament es farà en cotxes particulars.

Les jornades estan obertes a tot el públic interessat i són gratuïtes. Tampoc cal inscripció prèvia.

El programa és el següent:

09:30 PRESENTACIÓ DE LA JORNADA. A càrrec de Pep Labat, president del Institut d’Estudis del Baix Cinca.

10:00 PATRIMONI RELIGIÓS I GEOLOCALITZACIÓ: LA COMARCA DEL BAIX CINCA. A càrrec de Josep Martínez París, professor de l’IES Baix Cinca.

10:45 PATRIMONI RELIGIÓS IMMATERIAL. A càrrec de Quim Guiral Satorres, historiador local.

11:30 DESCANS. Hi haurà rebosteria celestial: vi de missa, popetes de Santa Àgueda, pets de monja, ossos de sant…

12:00 LES IMMATRICULACIONS DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA: EL CAS DEL CE.I.CU. A càrrec de Paco Tejero Costa, historiador local.

12:45 GESTIONAR LA HISTÒRIA: POLÍTIQUES PATRIMONIALS. A càrrec de Montse Macià, ex-directora del Museu de Lleida i responsable de promoció patrimonial de la Diputació de Lleida.

16:00 VISITA GUIADA A L’ERMITA DE CHALAMERA. A càrrec de Quim Salleras, historiador local.

 
 
Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Fraga

 

cartell J CINGA 15.jpg

 

programa J CINGA 15_a.jpg

 

programa J CINGA 15_b.jpg

 

Origen: Iceta, a favor de retornar a l’Aragó l’art de la Franja si ho avalen les sentències judicials | Nació Lleida

El líder del PSC diu que resoldrà en un any el litigi si és president de la Generalitat

À.Ll / Europa Press , Lleida | Actualitzat el 02/09/2015 a les 17:43h
Miquel Iceta Foto: ACN

El líder del PSC i candidat a la Generalitat, Miquel Iceta, s’ha compromès a resoldre ràpidament el conflicte dels béns religiosos que enfronta a Aragó i Catalunya: “Si fos president, en un any o ho resolc o me’n vaig”. En declaracions després de reunir-se a Saragossa amb el president d’Aragó, el socialista Javier Lambán, Iceta s’ha referit així als béns religiosos en dipòsit a Catalunya i que diverses sentències obliguen a tornar a la comunitat aragonesa.

En aquest sentit, Iceta diu que “si hi ha sentències judicials, s’han de complir sense dilació i sense excusa”, i ha argumentat que els polítics tenen l’obligació de no deixar a la justícia la solució dels problemes. “Hem d’anticipar-nos i buscar per la via del diàleg i l’acord una solució” a una qüestió que afecta uns béns de són de l’Església, però que tenen un elevat valor cultural, ha dit.

El socialista opina que aquestes obres “han de ser gaudides a Aragó i també a Catalunya” per la via dels acords “que faci falta”, i ha recordat que hi ha hagut moments amb una aproximació important dels governs català i aragonès, quan va ser consellera catalana la socialista Caterina Mieras. Per a Iceta, “sembla mentida que unes obres d’art puguin interposar-se en l’amistat d’aragonesos i catalans”, i ha afegit: “No hi pot haver un problema d’aquesta naturalesa que no siguem capaços de resoldre”.

El president d’Aragó, Javier Lambán, ha precisat que aquests béns han de tornar a la Comunitat “en compliment de sentències judicials i per pur sentit comú”.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.