La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Bens de la FranjaSource: Les monges de Sixena es rebel·len contra el govern aragonès
L’advocat s’ha queixat que a l’exposició de les obres de Sixena es paga una entrada que no va a parar a les monges. I el govern aragonès té el compromís de pagar la llum de les instal·lacions, però no s’aplica. “La instal·lació té un manteniment molt car que genera unes despeses molt grans de llum i fa 4 mesos que el govern no les paga”, diu l’advocat.
“No podem oblidar que aquest monestir té vida religiosa i s’han de seguir els horaris de culte que tenen les monges que hi viuen”, ha insistit. Segons l’advocat, un problema afegit és que la visita a les obres de Sixena és molt curta i la gent vol veure després el monestir. “Però això no és sempre compatible i s’ha de respectar”, ha afegit.
Les monges es mostren sorpreses per la situació creada amb l’obertura de l’exposició amb les obres retirades del Museu de Lleida, i tot indica que n’estan fins al capdamunt. “Les monges no volen polèmiques. Si arriben a saber que passa tot això, haurien marxat del monestir”, ha assegurat Millán.
Source: El bisbat de Barbastre-Montsó segueix el camí de Sixena i reclama cent obres més
Les obres que reclama el bisbat de Barbastre-Montsó estan dipositades al Museu de Lleida
Continua el conflicte als jutjats per les obres del Museu de Lleida originàries de l’Aragó. Aquest dimarts, el bisbat de Barbastre-Montsó ha presentat una demanda al jutjat pel centenar d’obres d’art de les parròquies de la Franja. Unes parròquies que es van segregar fa vint anys del bisbat de Lleida i que van passar després a pertànyer al bisbat aragonès. Des de llavors, l’Aragó reclama aquestes obres, que estan dipositades al Museu de Lleida.
Aquesta és la primera vegada que l’Aragó reclama les obres per la via judicial, ja que fins ara s’havia gestionat en l’àmbit eclesiàstic. El bisbat de Lleida diu que el Consorci del Museu és qui té l’ultima paraula, mentre que des de l’Aragó han volgut ressaltar la bona relació que hi ha entre els dos bisbats. Ho ha explicat José María Albalad, director de l’Oficina de Comunicació de l’Església a l’Aragó:
“El focus no està en el fet que un bisbe en demandi un altre, ni una diòcesi a una altra, sinó en el Consorci. Les relacions entre el bisbe de Barbastre-Montsó, Ángel Pérez, i el seu bisbe germà de Lleida, Salvador Giménez, són bones. No hi ha ànim d’animadversió ni en el pla personal ni institucional. De fet, junts han intentat evitar arribar a aquest punt. Han anat fins i tot junts a la nunciatura apostòlica i es van reunir amb part dels membres del Consorci per no haver de presentar aquesta demanda civil.”
Història d’un litigi
El frontal de Buira és una de les peces més valuoses que reclama el bisbat de Barbastre-Montsó. El bisbe Josep Messegué el va permutar a principis del segle passat per una imatge de sant Josep. En una carta, el rector de la parròquia de Buira fa referència al mal estat de l’obra, que a Lleida es va restaurar.
El bisbe Messegué funda, el 1893, el museu d’art sacre a l’edifici del seminari. Hi porta una vuitantena d’obres d’art i objectes litúrgics procedents de parròquies de la Franja per evitar-ne l’espoli o destrucció. La majoria de les peces arriben fruit d’una donació, permuta o compra. Messegué ho deixa tot per escrit. Hi ha, però, una trentena de peces que, entre els anys 60 i 70, diversos rectors duen a l’antic museu diocesà. Aquests béns hi estan en dipòsit i actualment es conserven, com la resta, al Museu de Lleida.
El conflicte esclata a mitjans dels anys 90, quan el Vaticà decideix fer coincidir els límits eclesiàstics amb els autonòmics. Un centenar de parròquies de Lleida passen a dependre del bisbat de Barbastre-Montsó i Roma obliga a tornar els béns.
Des de Catalunya s’han presentat diversos recursos, però el Vaticà sempre s’ha pronunciat a favor dels interessos aragonesos. Les resolucions mantenen que les obres en disputa són propietat del bisbat de Barbastre-Montsó i que s’han d’entregar. Ara, el bisbat aragonès porta el cas, per primera vegada, a un jutjat civil.
La derrota judicial amb els béns de Sixena, que va acabar amb una entrega forçada, ha obert una escletxa. Des de l’Aragó confien que les obres que ara reclamen acabin seguint el mateix camí.
Javier Lambán fa el discurs de Cap d’Any al monestir d’Osca com a símbol d'”autoestima” de la comunitat aragonesa després de guanyar el litigi a Catalunya
Source: El president d’Aragó acomiada l’any amb les obres de Sixena
La situació política de Catalunya ha estat molt present en els discursos de Cap d’Any dels presidents autonòmics espanyols. Tanmateix, els missatges no han estat precisament en to conciliador. Javier Lambán, president de l’Aragó, ha estat un dels més durs amb Catalunya, també amb la posada en escena. El socialista es va dirigir als aragonesos des del monestir de Sixena, envoltat d’algunes de les obres que fins fa poc s’exposaven al Museu de Lleida.
Lambán va ser molt crític amb la classe política catalana per l’afer de Sixena i els va acusar d’actuar de manera irresponsable i il·legal. Sobre el procés va dir que és el problema més gran que té l’estat espanyol. ‘Segurament, per veïnatge, l’Aragó és la comunitat més afectada. Implicar-nos en la solució és una obligació, també per a defensar els nostres interessos’, va afegir.