La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Bens de la FranjaSource: El bisbat de Barbastre-Montsó segueix el camí de Sixena i reclama cent obres més
Les obres que reclama el bisbat de Barbastre-Montsó estan dipositades al Museu de Lleida
Continua el conflicte als jutjats per les obres del Museu de Lleida originàries de l’Aragó. Aquest dimarts, el bisbat de Barbastre-Montsó ha presentat una demanda al jutjat pel centenar d’obres d’art de les parròquies de la Franja. Unes parròquies que es van segregar fa vint anys del bisbat de Lleida i que van passar després a pertànyer al bisbat aragonès. Des de llavors, l’Aragó reclama aquestes obres, que estan dipositades al Museu de Lleida.
Aquesta és la primera vegada que l’Aragó reclama les obres per la via judicial, ja que fins ara s’havia gestionat en l’àmbit eclesiàstic. El bisbat de Lleida diu que el Consorci del Museu és qui té l’ultima paraula, mentre que des de l’Aragó han volgut ressaltar la bona relació que hi ha entre els dos bisbats. Ho ha explicat José María Albalad, director de l’Oficina de Comunicació de l’Església a l’Aragó:
“El focus no està en el fet que un bisbe en demandi un altre, ni una diòcesi a una altra, sinó en el Consorci. Les relacions entre el bisbe de Barbastre-Montsó, Ángel Pérez, i el seu bisbe germà de Lleida, Salvador Giménez, són bones. No hi ha ànim d’animadversió ni en el pla personal ni institucional. De fet, junts han intentat evitar arribar a aquest punt. Han anat fins i tot junts a la nunciatura apostòlica i es van reunir amb part dels membres del Consorci per no haver de presentar aquesta demanda civil.”
Història d’un litigi
El frontal de Buira és una de les peces més valuoses que reclama el bisbat de Barbastre-Montsó. El bisbe Josep Messegué el va permutar a principis del segle passat per una imatge de sant Josep. En una carta, el rector de la parròquia de Buira fa referència al mal estat de l’obra, que a Lleida es va restaurar.
El bisbe Messegué funda, el 1893, el museu d’art sacre a l’edifici del seminari. Hi porta una vuitantena d’obres d’art i objectes litúrgics procedents de parròquies de la Franja per evitar-ne l’espoli o destrucció. La majoria de les peces arriben fruit d’una donació, permuta o compra. Messegué ho deixa tot per escrit. Hi ha, però, una trentena de peces que, entre els anys 60 i 70, diversos rectors duen a l’antic museu diocesà. Aquests béns hi estan en dipòsit i actualment es conserven, com la resta, al Museu de Lleida.
El conflicte esclata a mitjans dels anys 90, quan el Vaticà decideix fer coincidir els límits eclesiàstics amb els autonòmics. Un centenar de parròquies de Lleida passen a dependre del bisbat de Barbastre-Montsó i Roma obliga a tornar els béns.
Des de Catalunya s’han presentat diversos recursos, però el Vaticà sempre s’ha pronunciat a favor dels interessos aragonesos. Les resolucions mantenen que les obres en disputa són propietat del bisbat de Barbastre-Montsó i que s’han d’entregar. Ara, el bisbat aragonès porta el cas, per primera vegada, a un jutjat civil.
La derrota judicial amb els béns de Sixena, que va acabar amb una entrega forçada, ha obert una escletxa. Des de l’Aragó confien que les obres que ara reclamen acabin seguint el mateix camí.
Javier Lambán fa el discurs de Cap d’Any al monestir d’Osca com a símbol d'”autoestima” de la comunitat aragonesa després de guanyar el litigi a Catalunya
Source: El president d’Aragó acomiada l’any amb les obres de Sixena
La situació política de Catalunya ha estat molt present en els discursos de Cap d’Any dels presidents autonòmics espanyols. Tanmateix, els missatges no han estat precisament en to conciliador. Javier Lambán, president de l’Aragó, ha estat un dels més durs amb Catalunya, també amb la posada en escena. El socialista es va dirigir als aragonesos des del monestir de Sixena, envoltat d’algunes de les obres que fins fa poc s’exposaven al Museu de Lleida.
Lambán va ser molt crític amb la classe política catalana per l’afer de Sixena i els va acusar d’actuar de manera irresponsable i il·legal. Sobre el procés va dir que és el problema més gran que té l’estat espanyol. ‘Segurament, per veïnatge, l’Aragó és la comunitat més afectada. Implicar-nos en la solució és una obligació, també per a defensar els nostres interessos’, va afegir.
Source: La frontissa trencada (Francesc Serés)
La frontissa trencada
A la Franja hauríem pogut construir una membrana permeable, un pont, una zona franca entre dos mons
En parlem a Saidí amb l’Albert Velasco, una de les persones que més ha treballat sobre les obres del Museu de Lleida; parlem dels arguments que hem hagut de fer servir per posicionar-nos. La complexitat del conflicte de les obres és un desdoblament de la història de les relacions entre Espanya i Catalunya durant els darrers quaranta anys. Arrenca dels primers moviments de reacció a l’estat de les autonomies, via segregació de les diòcesis de Lleida i Osca, i arriba fins a l’aplicació de l’article 155. En parlem també, tot dinant, amb en Manel Riu, professor de literatura a Tremp, a qui han denunciat per uns tuits crítics amb les càrregues de l’1-O.
Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc supleix els llibres, deia Fuster. De vegades les vivències desmenteixen els grans llibres com la Constitució. Els textos poden ser reivindicats, fins i tot exhibits com a mal menor, però no poden ser eternament contradits sense que siguin revisats o sense que siguin considerats pura ficció. En Manel i la seva dona, la Mir, recorden una Saragossa hostil (direm només hostil, ja ens entenem) amb el català. Jo recordo professors arribats d’arreu d’Espanya i de l’Aragó per fer classes a la Franja que, en la seva majoria, eren absolutament refractaris a qualsevol cosa que tingués a veure amb la llengua i la cultura catalanes.
La Franja de Ponent hauria pogut ser el lloc ideal per fer una aportació a una altra Espanya possible
La Franja de Ponent hauria pogut ser el lloc ideal per assajar noves formes de convivència, l’espai per fer una aportació a una altra Espanya possible: hauríem pogut construir una membrana permeable, un pont, una zona franca entre dos mons. Això hauria volgut dir, emperò, reconèixer que n’hi havia dos, de mons: justament el que la uniformització de les autonomies negava. Això era durant els vuitanta, quan no és que no es pogués culpar l’independentisme dels malentesos, és que encara no es podia culpar ni tan sols Pujol. Durant els vuitanta, quan ni tan sols s’ha desenvolupat l’estat autonòmic, ja comença una involució preventiva, cautelar.
L’intercanvi era inevitable. Vaig estudiar belles arts i vaig conèixer professors i alumnes dels restauradors dels frescos de Sixena. Una vegada vaig dormir a Bandaliés, a prop d’Osca, on el propietari de la masia que ens acollia tenia tres talles romàniques meravelloses. Les tenia en un pessebre, en una menjadora d’animals, amb boles de càmfora i embolicades amb plàstic. No el culpeu, Osca es va despoblar com ho van fer les províncies de Saragossa i Terol, en molts llocs no hi quedava res. La realitat descrita des de les institucions, ho veiem aquests dies, no sempre casa amb la realitat.
Els llibres van per un lloc i la vida per un altre. L’Albert ha hagut de defensar públicament un llegat artístic, però també una cultura i una història que estrafan fins a falsificar-la. En Manel, professor de literatura, coneixedor i amant com pocs de la literatura i la cultura popular espanyoles, s’enfronta a un judici on en realitat el que es jutja és la ridiculesa d’un estat que ha perdut els papers.
Hem viscut tots tres la història de la degradació d’un espai geopolític que es va malbaratar abans de crear-se. Recordo els que se la van jugar, com Francisco Beltrán, alcalde de Fraga, polític aragonès de formació catalana i europea. També el conseller Bada, que se la va jugar per l’ensenyament del català a la Franja. Dos socialistes i dues bones persones a qui el seu partit, acomodatici, va deixar sols davant del PAR i el PP, disculpin la redundància. No tots els polítics són iguals, cal honorar el record de Beltrán i l’obra de Bada i, en tots dos casos, la vigència de la generositat. Ells, i altres com ells, haurien pogut representar un altre tipus de relació entre Espanya i Catalunya. Els van substituir gent com Marcelino Iglesias i Àngel Ros, gent que ha tingut poder però que no ha tingut política, gent que ha deixat un Aragó i una Lleida que són una caricatura d’allò que haurien pogut ser.
Entremig, la Franja de Ponent, la Franja d’Aragó. Entremig, la Guàrdia Civil obrint un museu de nit, anant a buscar un professor d’institut. Entremig, l’erosió sistemàtica d’una llengua i la creació d’una malfiança que durarà dècades. Entremig, el resum de quaranta anys.
El monasterio recupera sus obras artísticas después de una larga jornada que comenzó de madrugada con la llegada de los técnicos del Gobierno de Aragón al Museo de LleidaCientos de personas siguieron los acontecimientos fuera de la instalación y los Mossos d’Escuadra realizaron cargas contra manifestantes que trataban de romper el cerco de seguridadAragón denuncia la falta de una de las piezas, una pintura del siglo XVIII que, finalmente, fue localizada en el obispado de Lleida, y el mal estado de algunas de ellas¿Quién reembolsará a Catalunya lo que pagó a las monjas que le vendieron los bienes de Sijena?
Source: Así fue el “día histórico” en el que Aragón recuperó los bienes de Sijena
El alcalde socialista de Lleida considera que el Gobierno debería haber esperado a que se resuelvan los recursos judiciales sobre las obras de Sijena para llevarlas a Huesca”Les preocupan las 44 obras de arte, a mí también, pero a mí me preocupan también las 3.000 empresas que han marchado por la anterior política de la Generalitat”, responde a los independentistas”No ayuda a las relaciones básicas importantísimas para la cohesión global entre Catalunya y Aragón”, lamenta
Source: Salud asegura que Catalunya seguirá atendiendo en Lleida a pacientes de Aragón
- El director de los Servicios Territoriales de Cultura había apuntado la posibilidad de que el traslado de obras de arte a Sijena pudiera perjudicar a los aragoneses
El director de los Servicios Territoriales de Cultura había apuntado la posibilidad de que el traslado de obras de arte a Sijena pudiera perjudicar a los aragoneses
LLEIDA, 11 (EUROPA PRESS)
El gerente de la Región Sanitaria de Lleida y el Alt Pirineu y Aran, Jordi Cortada, ha asegurado este lunes que la Generalitat seguirá prestando asistencia sanitaria a los pacientes de la Franja que habitualmente usan los servicios de salud de Catalunya.
Cortada ha hecho estas declaraciones después de que el director de los Servicios Territoriales de Cultura de la Generalitat en Lleida, Josep Borrell, advirtiera este lunes de que la operación policial para trasladar 44 obras de Sijena desde el Museu de Lleida podría perjudicar a los aragoneses que viven en la Franja y reciben asistencia sanitaria en la capital del Segrià.
El gerente de la Región Sanitaria de Lleida ha afirmado que “el departamento de Salud del Gobierno de la Generalitat siempre ha prestado asistencia sanitaria a pacientes de otras comunidades autónomas”.
“No hay ningún motivo para hacer ningún cambio en esta política, tampoco en cuanto a los pacientes de Aragón en los centros de Lleida, básicamente servicios de atención hospitalaria y procedimientos ambulatorios, que continuarán prestándose con toda normalidad”, ha afirmado.
Cortada ha recordado que está vigente el Convenio Marco de Colaboración entre el Departamento de Salud del Gobierno de Aragón y el Departamento de Salud de la Generalidad de Catalunya, firmado en 2005.
En este convenio se reconoce “la colaboración que siempre ha existido entre las dos comunidades autónomas, y que establece la atención a los ciudadanos de la Franja que acuden a los centros leridanos, ya que son los que tienen más cerca y así seguirá siendo”.
Source: El incendio de Valderrobres pone en evidencia la escasez de medios – La Comarca
Verónica Lacasa. Heraldo de Aragón
El delegado cultural de la Generalitat en Lérida amenazó ayer con «repensar» los servicios en áreas limítrofes, algo que ya ha descartado el Gobierno de Aragón
La recuperación de los bienes de Sijena no ha estado exenta de polémica y también ha salpicado a zonas limítrofes con Cataluña como el Bajo Aragón Histórico. Ayer, los técnicos aragoneses, los agentes de los cuerpos de seguridad y los profesionales de la comunicación que se desplazaron a Lérida para recoger las piezas vivieron momentos muy difíciles. Soportaron insultos, silbidos y amenazas. Pero no solo el grupo de ciudadanos catalanes que esperó en las puertas del museo ilerdense reaccionó mal ante el cumplimiento de la sentencia que dictaminó que los bienes debían de volver al Monasterio de Sijena. El delegado cultural de la Generalitat de Cataluña en Lérida, Josep Borrell, realizó acusaciones muy duras hacia Aragón. Opinó que el traslado de las obras se ha precipitado por la situación política y que «es un error fatal». «A los de Aragón, el traslado les puede pasar factura. Hay servicios que presta Cataluña de forma generosa, como el servicio sanitario, pero después de esto podemos decir: pues mira, nos lo repensamos», advirtió. «Es entrar en una dinámica que no favorece a nadie», concluyó.
Desde el departamento de Sanidad del Gobierno de Aragón restaron importancia a las declaraciones. Subrayan que estos convenios «no se prestan generosamente, sino que tienen compensaciones económicas y una serie de condiciones». Además, desde DGA recuerdan que no son convenios únicos con Cataluña, sino que existen con otras comunidades como la valenciana y que en Aragón también se atiende a ciudadanos de otras regiones por cuestiones de dispersión o distancias.
En el Bajo Aragón Histórico, el área sanitaria de Valderrobres es la única zona que entraría en este convenio de atención urgente (ambulancias). Gracias al mismo, los dispositivos que hay en la capital del Matarraña entran en la coordinación con los de Cataluña, y viceversa, si es necesario. Es un circuito que coordinan 061 y 112 y que funciona con éxito, siempre en beneficio de los vecinos de ambas comunidades.
El presidente de la Comarca del Matarraña, Rafael Martí, destacó la importancia de seguir cooperando entre las dos comunidades, algo que también se hace cuando hay un incendio, por ejemplo. «En las zonas limítrofes estamos muy contentos con estos convenios», dijo.
Solo regresaron 43 bienes
Aragón vivió ayer un día histórico por el retorno de los bienes de Sijena desde el museo de Lleida en el que se encontraban, aunque el alborozo se vio un tanto empañado por el deterioro de algunas piezas y por el extravío de una de ellas, en paradero desconocido. En el camión que abandonó el museo Diocesano de Lérida entre cordones de los Mossos d’Esquadra no encontraron los 44 bienes reclamados por la Justicia, sino 43: se ha perdido un lienzo del siglo XVIII sobre cuya ubicación, no se sabe nada. Además otras piezas están dañadas gravemente y no se sabe si podrán ser restauradas. Lo lamentaron ayer la consejera de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón, Mayte Pérez, y su director general, Nacho Escuín, tras llegar el camión con las piezas a Villanueva de Sijena (Huesca). Hoy podrá verlos el presidente del Gobierno de Aragón, Javier Lambán. En cuanto acabe la visita, comenzará un largo proceso de descripción y estudio de las obras, y si es necesario, de restauración. Todo ello encaminado a hacer del monasterio un espacio de exposición en el que disfrutar de la «joya» que en términos históricos y artísticos son estos bienes, para lo que el Gobierno de Aragón ha invertido 500.000 euros y para lo que tiene previsto invertir más, avanzó la consejera.
El operativo para el retorno de los bienes comenzó la medianoche del lunes y a las cuatro de la madrugada los técnicos del Gobierno de Aragón, acompañados por un letrado de la institución, accedían al Museo Diocesano, en donde esperaban el director del centro y el equipo de conservadores para mostrarles donde estaban. En la identificación ya se comprobó que algunos de los bienes (cajas sepulcrales, lienzos, tablas policromadas, etc…) mostraban deterioro y que uno no aparecía por ningún lado.
Los bienes fueron despedidos por manifestantes contrarios a la decisión. Entre ellos, cargos de la CUP, una de las entidades promotoras, o el diputado nacional de ERC, Joan Tardá.