- El Consorcio del Museo de Lleida defiende en los tribunales las piezas que reclama Aragón
- El Consorci del Museu de Lleida es persona contra el contenciós del Govern d’Aragó per l’art de la Franja
- La demanda civil d’Aragó per l’art de la Franja es decidirà a Lleida
- El Consorcio del Museo de Lérida se personará en el recurso del GA
- Lleida se personará como acusación particular en el litigio por el arte sacro
- Lérida se defenderá a cinco bandas en el litigio
- LA DEMANDA CIVIL D’ARAGÓ PER L’ART DE LA FRANJA ES DECIDIRÀ A LLEIDA
- El Consorci del Museu de Lleida es persona contra el contenciós del Govern d’Aragó per l’art de la Franja
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Bens de la FranjaIglesias pide al obispo de Lérida que diga ante el juez qué obras son de Barbastro | Heraldo.es
jul. 9CONTENCIOSO POR LOS BIENES ARAGONESES
Iglesias pide al obispo de Lérida que diga ante el juez qué obras son de Barbastro
Vota:VotaVotaVotaVotaVota Resultado:VotaVotaVotaVotaVota
Imprimir Enviar a un amigo
EFE. Galapagar
El presidente de Aragón, Marcelino Iglesias, ha instado al obispo de Lérida, Joan Piris, a que se persone ante el juez en el litigo sobre la propiedad de 112 obras de arte que se disputan las diócesis de Barbastro-Monzón y de Lérida y diga, como ha hecho en privado, que pertenecen a la primera.
En declaraciones a los periodistas después de participar en un curso de la escuela de verano del PSOE Jaime Vera, el presidente de Aragón ha dicho que “sería clarificador y podíamos ver la posición honesta de cada uno si se personara también el señor obispo de Lérida y dijera que esos bienes son de Barbastro-Monzón; que se lo diga al juez como lo ha dicho en privado”.
“Vamos a ver si la posición del Obispado es honesta de verdad o se parapeta detrás de otros para defender la misma posición, que es contraria a los acuerdos de la Santa Sede”, ha agregado el presidente aragonés.
A su juicio, que un obispado no mantenga una posición simétrica a la Santa Sede y a sus tribunales, “sería dramático para el Concordato”.
Para Iglesias, es “la prueba del nueve”, ya que el obispo de Lérida “tiene que decir o escribir a los jueces para decirles lo que él ha manifestado, como tenedor de esos bienes, que son de Barbastro-Monzón”.
El litigio se remonta a 1995 cuando más de un centenar de parroquias oscenses que hasta entonces pertenecían al Obispado de Lérida pasaron a depender del de Barbastro-Monzón, por lo que reclamaron los bienes que hoy están en depósito en el Museo diocesano de la capital catalana.
mitjançantIglesias pide al obispo de Lérida que diga ante el juez qué obras son de Barbastro | Heraldo.es.
Aragó presenta un recurs contenciós contra el Museu de Lleida per negar-se a entregar les obres de la Franja
Actualitzat a les 10:32 h 07/07/2009
Lleida (ACN).- El govern d’Aragó ha presentat un recurs contenciós administratiu contra el consorci del Museu de Lleida perquè es nega a entregar les obres d’art de la Franja de Ponent en litigi amb el Bisbat de Barbastre-Montsó, segons ha informat aquest dilluns Catalunya Ràdio. El govern aragonès ja va presentar al maig una demanda per què un jutge civil executés el decret del Vaticà que n’ordenava el trasllat. Aquest recurs s’ha presentat a l’Audiència de Lleida i s’emmarca en l’ofensiva judicial que el govern d’Aragó impulsa per tal que el Museu de Lleida entregui el centenar d’obres d’art en litigi.
Ros defiende que el litigio por el arte de la Franja no se resolverá nunca por vía judicial
LLEIDA, 6 Jul. (EUROPA PRESS) –
El alcalde de Lleida, Àngel Ros, defendió hoy que por la vía judicial no se resolverá nunca el litigio por el arte de la Franja, y apostó por que “los derechos de Lleida sobre las obras” permitan avanzar hacia una solución negociada para que Catalunya y Aragón puedan disfrutar de las obras, informó el Ayuntamiento.
Lo dijo después de que el Gobierno aragonés haya presentado en el Juzgado de lo Contencioso-Administrativo número 1 de Lleida un recurso contra las actuaciones del Consorcio del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, donde se custodian las obras en depósito, según confirmaron a Europa Press fuentes de los amigos del museo.
Ros añadió que la solución negociada implica reconocer la unidad de la colección y buscar los mecanismos que permitan exposiciones para que los dos territorios puedan disfrutar de las obras. “Estuvimos a punto de alcanzarla y debemos avanzar hacia este sentido”, afirmó el alcalde, cuando se cumplen 11 años del litigio.
Se trata de la segunda vez que el Gobierno de Aragón utiliza la vía judicial este año. En mayo, presentó con el Obispado de Barbastro-Monzón una demanda civil en el Juzgado de Primera Instancia de Barbastro mediante la que exigen la devolución de los bienes eclesiásticos de la Franja depositados en el Museo de Lleida.
Ros defiende que el litigio por el arte de la Franja no se resolverá nunca por vía judicial
LLEIDA, 6 Jul. (EUROPA PRESS) –
El alcalde de Lleida, Àngel Ros, defendió hoy que por la vía judicial no se resolverá nunca el litigio por el arte de la Franja, y apostó por que “los derechos de Lleida sobre las obras” permitan avanzar hacia una solución negociada para que Catalunya y Aragón puedan disfrutar de las obras, informó el Ayuntamiento.
Lo dijo después de que el Gobierno aragonés haya presentado en el Juzgado de lo Contencioso-Administrativo número 1 de Lleida un recurso contra las actuaciones del Consorcio del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, donde se custodian las obras en depósito, según confirmaron a Europa Press fuentes de los amigos del museo.
Ros añadió que la solución negociada implica reconocer la unidad de la colección y buscar los mecanismos que permitan exposiciones para que los dos territorios puedan disfrutar de las obras. “Estuvimos a punto de alcanzarla y debemos avanzar hacia este sentido”, afirmó el alcalde, cuando se cumplen 11 años del litigio.
Se trata de la segunda vez que el Gobierno de Aragón utiliza la vía judicial este año. En mayo, presentó con el Obispado de Barbastro-Monzón una demanda civil en el Juzgado de Primera Instancia de Barbastro mediante la que exigen la devolución de los bienes eclesiásticos de la Franja depositados en el Museo de Lleida.
LA GUÀRDIA CIVIL NO PODRÀ PAS SALVAR EL PATRIMONI DEL CATALÀ A ARAGÓ
03.07.2009 – 09:01
“El patrimoni”
CARLES TERÉS
En plena maquetació de l´antologia Roda la mola. Poesia del Baix Aragó de llengua catalana dels orígens als nostres dies, a cura d´Artur Quintana i editada per l´Instituto de Estudios Turolenses, sóc requerit per donar la meua opinió sobre la Llei de Llengües. Quina coincidència! Aquest llibre és una prova fefaent que la llengua catalana forma part fonamental del patrimoni cultural aragonès. És obra de totes les generacions que l´han transmès, dels nouvinguts que l´han adoptat com a pròpia per respecte a la comunitat que els ha acollit. És la nostra manera d´entendre el món, d´anomenar les coses, els afectes, les sensacions. I volem que sigue també vehicle de coneixement, que entri a les escoles i universitats amb el rang que mereix. Només així podrà sobreviure en aquesta època de globalització.
Als que vivim a la Franja ens costa d´entendre perquè l´opinió publicada aragonesa s´aferra al conflicte de les obres d´art sacre de l´antic bisbat de Lleida i, en canvi, a penes s´immuta davant la dissolució irremissible de les dues llengües pròpies i històriques. La Llei de Llengües, que encara no conec, hauria de garantir l´ensenyament del –i en el– nostre idioma als territoris on es parla. Si no és així potser la generació dels nostres fills serà la darrera que l´utilitzi. Si deixem perdre aquest patrimoni, no podrem enviar la Guàrdia Civil a recuperar-lo.
Informa: EL PERIÓDICO DE ARAGÓN
mitjançantRàdio Catalunya – LA GUÀRDIA CIVIL NO PODRÀ PAS SALVAR EL PATRIMONI DEL CATALÀ A ARAGÓ.
ALTO ARAGÓN – BIENES SACROS EN LITIGIO
Amigos del Museo de Lérida piden su personación en el exequátur
Cargando…
Arqueta de Buira, una de las piezas que se reclaman.
Arqueta de Buira, una de las piezas que se reclaman. | D.A.
Comparecerían como parte colaboradora del Obispado de Lérida
La Asociación Amigos del Museo de Lérida ha solicitado en el Juzgado de Barbastro su personación como parte en el exequátur del Obispado de Barbastro-Monzón, admitido a trámite, el pasado 28 de mayo, por el que pide la ejecución forzosa de la sentencia de la Santa Sede que obliga al Obispado de Lérida a devolver las 112 piezas de arte sacro que recibió en depósito y pertenecen a las parroquias aragonesas.
Ángel HUGUET
27/06/2009
Vota
Cargando…
Vota 1 de 5 Vota 2 de 5 Vota 3 de 5 Vota 4 de 5 Vota 5 de 5
| Resultado
1 de 52 de 53 de 54 de 55 de 5 2 votos
BARBASTRO.- La comparecencia de la Asociación, cuyos intereses defiende el abogado Francesc Sapena, sería como parte colaboradora del Obispado de Lérida que, por el momento, aún no se ha presentado dentro del plazo legal de 30 días hábiles, notificado por el juez Eduardo José Bernués, a través de la Audiencia Provincial.
A diferencia del Gobierno de Aragón que ya presentó la demanda civil, como parte coadyuvante, la Generalitat de Cataluña no se ha personado en el exequátur y dispone del mismo plazo que el Obispado de Lérida. A partir de ahora, el juez tendrá que escuchar a las demás partes y al fiscal, antes de decidir si admite o no a los Amigos como parte coadyuvante.
De momento, el Obispado de Barbastro-Monzón ya se ha pronunciado en sentido negativo sobre la personación de Jorge Español a quien le dice que sería más útil si dejara de “beneficiar” al Obispado. La personación del letrado está pendiente del Ministerio Fiscal y a la vista del informe, el juez decidirá si le considera parte o no en el exequátur.
Los Amigos del Museo pueden alegar que ya existe el procedimiento que siguen como parte actora en el Juzgado de Instrucción número 4 de Lérida, presentado el 10 de mayo de 2008, para que sea un juez quien determine la propiedad de las 112 piezas por usucapión. A partir de entonces, el litigio entró en la vía civil.
ONCE AÑOS
El lunes próximo se cumplirán once años del Decreto firmado, en Madrid, por el Nuncio Apostólico, Lajos Kada, el 29 de junio de 1998, según el cual el patrimonio artístico procedente de las parroquias desmembradas “y que se encuentra actualmente en Lérida, está a título de depósito y no de propiedad, mientras la diócesis de Lleida no pruebe lo contrario en cada caso; por lo que de ser reclamado por sus legítimos propietarios, debe devolverse”.
La repuesta inmediata fue el recurso jerárquico interpuesto por el Obispado de Lérida ante la Congregación de los Obispos, el 7 de agosto de 1998, que rechazó el 30 de octubre de 1998. A partir de estas fechas se inició un largo litigio que ya dura once años y ha desembocado en la vía civil, tras agotarse las vías eclesiásticas. En estos momentos, el litigio por la devolución de los bienes está en dos juzgados y ya ha llegado al Tribunal Supremo desde el TSJC.
En el Juzgado número 4 de Lérida está pendiente la demanda presentada el 10 de mayo de 2008 por la Asociación Amigos del Museo de Lérida y en ella se han personado los Obispados de Lérida y Barbastro-Monzón, el abogado Jorge Español y la propia Asociación que presentó un recurso para que sea la justicia civil la que determine la propiedad, por usucapión, de 83 de las 112 piezas reclamadas. Las veintinueve restantes no forman parte de la demanda porque el Obispado admitió que están en depósito y no discute la propiedad.
En el Juzgado de Barbastro se han personado en el exequátur el Obispado de Barbastro-Monzón, Gobierno de Aragón y Jorge Español, pendiente de la solicitud presentada hace dos días por la Asociación Amigos del Museo. Además ha habido más pasos por la vía civil porque el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña negó legitimación al abogado Jorge Español para recurrir la Resolución Mieras y el recurso de casación pasó al Tribunal Supremo el 12 de junio de 2009. En el TS están, también, la Generalitat de Cataluña y el Ayuntamiento de Lérida.
El litigio por la devolución de los bienes tiene largo recorrido, once años después y ya ha llegado hasta el Supremo, mientras las 112 piezas siguen en Lérida y las dependencias del nuevo Museo Diocesano están a punto de inaugurarse tras la fuerte inversión realizada por el Gobierno de Aragón. La sombra de Lajos Kada es, todavía, muy alargada.
mitjançantAmigos del Museo de Lérida piden su personación en el exequátur.
Espurnegall. Notícies de la Franja. Juny 2009
dimecres, juny 24, 2009
By admin
Durant el mes de juny només l’ABC feia referència a la Llei de llengües, informant que el PAR aposta per canviar el nom del català per «català-aragonès» o la denominació utilitzada pels radicals d’«aragonès oriental». El diari afirmava que segons el PSOE «si volen posar-li un cognom, no serà problema». Mentre, a Fraga es desenvolupava una campanya per assegurar el manteniment de les emissions de TV3 a tota la Franja amb la transició a la televisió digital.
Un gelater d’Alcampell (Llitera) denunciava davant la premsa la impossibilitat que tenia per etiquetar en català amb la legislació aragonesa. I un artesà del formatge de la Freixneda, que manté web en català , guanyava el premi de “Millor formatge d’Aragó 2009”.
El Govern d’Aragó convocava el premi literari en català, i es criticava a la Universitat de Saragossa que en presentava uns sense tenir en compte el català.
En la llei de Gran Scala, els assessors legals de les Corts manifesten que podria ser anticonstitucional. José Ángel Biel (PAR) treu pit i manifesta que “no tots la poden recórrer” davant el Constitucional, assegurant-se amb suficient poder parlamentari per a evitar-ho.
En els bens de la Franja, Lleida presentava l’obra de Benavarri adquirida sense l’oposició d’Aragó, i feia alegacions contra la compra per part de la DGA d’unes taules gòtiques de Benavarri. El PAR aprofitava les polèmiques per a fer una concentració a Lleida amb pancartes de to masclista: “venimos a buscar los bienes con un PAR”.
En l’àmbit de les comarques, tiraven endavant dos infraestructures per al tractament de purins a la Franja (Pena-roja i Saidí) i una a tocar (Capella). A Benavarri renaixia el Club Ciclista i se celebrava la festa de la “Baixada de Carricotxes”. La Llitera vivia una pedregada que arrasava més de 8000 hectàrees. Al Matarranya, les Corts d’Aragó acordaven privilegiar l’eixida de la nova Autovia 68 per Vinaròs i no per Tarragona.
En el moviment cultural, l’Associació Cultural del Matarranya celebrava l’èxit de participació a la Fira Cerç de Massalió i un sopar literari amb els alumnes dels cursos de català . Los Draps anunciaven concerts a Pont de Montanyana (4/07/09) en el marc de les jornades “Les altres fronteres del Pirineu”del Cerib, i també a Artieda (19/7/09)
Finalment, la FACAO i la seua plataforma matemàtica obrien un servei de docència a Ràdio Argentina per a ensenyar “chapurreau”. Lo surrealisme no té límits. Com escrivia T. Bosque a un Viles i gents “chapudràtic: aixina com catedràtic o dotó de basseta, diputat de carrascleta, sabut del canut i tants atres”
Natxo Sorolla
mitjançantEspurnegall. Notícies de la Franja. Juny 2009 | Temps de Franja.
19/06/09
Al·legacions sobre la peça de Pere Garcia de Benavarri
• La Diputació de Lleida presenta al·legacions oposant-se al dret de retracte del Govern d’Aragó sobre la peça de Pere Garcia de Benavarri adquirida per aquesta Corporació
La Diputació de Lleida ha presentat al·legacions a la Direcció General de Patrimoni Cultural del Govern d’Aragó per oposar-se a la petició de la DGA del dret de retracte sobre la peça d’art procedent de l’església de Benavarri adquirida per la Diputació de Lleida a la casa de subhastes Balcli’s de Barcelona el 25 de març de 2009.
En l’escrit d’al·legacions, la Diputació de Lleida documenta que la peça objecte de petició de retracte és un fragment d’un retaule amb l’escena de la Resurrecció atribuït a Pere Garcia de Benavarri datat a meitat del segle XV i que estava ubicat fins el 1936 a l’església parroquial de Santa Maria de Valdeflores de Benavarri. Aquesta peça juntament amb d’altres taules gòtiques aprofitades formaven part del retaule major d’aquesta església des dels anys 40 del segle XIX, com ho demostra la historiografia antiga i com es detalla en l’informe aportat pel Conservador del Museu de Lleida.
En aquest sentit, la Diputació de Lleida entén que no es poden donar com a certes ni precises les referències de l’ordre de 19 de maig de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports del Govern d’Aragó en les quals s’afirma que la peça pertanyia al Castell de Benavarri basant-se en unes suposades noticies a la premsa sense aportar ni documents ni historiografia. En el mateix escrit, la Direcció General de Patrimoni Cultural de la DGA confirma que la peça formava part del retaule de l’església de Benavarri abans de 1936.
Sembla clar l’intent del Govern d’Aragó d’acollir-se a un Decret del 22 d’abril de 1949 que establia que els castells espanyols tenen la condició de bens protegits, una protecció que inclou també tots els bens mobles.
La Diputació de Lleida entén en les seves al·legacions que no és vàlid en aquest supòsit perquè la peça no figura enlloc com a bé del Castell ni té cap protecció patrimonial i sí queda demostrat que formava part de la Parròquia de Benavarri. Cal recordar que el Govern d’Aragó inicia el procediment per incloure la peça a l’Inventari del Patrimoni Cultural Aragonés en data posterior a la compra de la Diputació de Lleida.
La taula de Pere Garcia de Benavarri, en la data de la subhasta no estava protegida en cap de les categories que estableix la llei del Patrimoni Cultural Aragonès ni per la Llei del Patrimoni Històric Espanyol. Quan es va celebrar la subhasta la peça no era bé inventariat, ni catalogat, ni d’interès cultural i només quan es donen aquestes condicions hi ha dret a retracte.
A més, la casa de subhastes Balcli’s va enviar correus electrònics que s’adjunten a la documentació de les al·legacions, al director del Museu de Saragossa i al conservador i arqueòleg de l’Ajuntament de Benavarri pel seu coneixement informant-los de la subhasta.
La Diputació de Lleida va adquirir la peça de bona fe, de forma legal i ajustada a dret amb l’objectiu de preservar-la del comerç privat i incloure-la a la col·lecció del Museu de Lleida.
En les al·legacions es defineix Pere Garcia com un dels artistes més rellevants del gòtic de les comarques de Lleida i de la Franja amb representació en la col·lecció del Museu de Lleida i es recorda que moltes de les parròquies de la Franja amb peces d’aquest autor formaven part fins l’any 1995 del Bisbat de Lleida amb una història comuna.
Lleida, 17 de juny de 2009
mitjançantNoticies – Diputació de Lleida.
PIDE QUE SE ESCUCHE A LOS TRIBUNALES
EUROPA PRESS. Zaragoza
El presidente del Gobierno de Aragón, Marcelino Iglesias, señaló que respeta pero no comparte “en absoluto” la opinión del ex presidente de la Generalitat de Cataluña, Jordi Pujol, que se mostró a favor de que los bienes de arte sacro de la Franja se queden en Lérida. Además, Iglesias insistió en que, para solucionar este litigio, se escuche la decisión de los tribunales.
El presidente del Gobierno de Aragón, Marcelino Iglesias, señaló que respeta pero no comparte “en absoluto” la opinión del ex presidente de la Generalitat de Cataluña, Jordi Pujol, que se mostró a favor de que los bienes de arte sacro de la Franja se queden en Lérida. Además, Iglesias insistió en que, para solucionar este litigio, se escuche la decisión de los tribunales.
Pujol defendió en Zaragoza que se debe “respetar la historia en algunas cosas” y conservar “ciertas” obras de arte sacro de la Franja, propiedad de la Diócesis de Barbastro-Monzón, en su ubicación actual, en Lérida.
En este sentido, Iglesias señaló en un acto que tuvo lugar en Zaragoza que ni el Gobierno de Aragón, ni los tribunales están de acuerdo “en absoluto” con esa opinión. “Es muy respetable pero no la comparto en absoluto porque en un Estado de Derecho, cuando hay conflictos entre dos partes hay que hacer caso a lo que dicen los tribunales y esa es la posición de Aragón”, aseveró.
Así el presidente del Gobierno de Aragón añadió que “hay un litigio en el que dos obispados no se ponen de acuerdo, ha habido que recurrir a los tribunales y eso es lo que se defiende, no un capricho ni una posición romántica”. “Es muy respetable lo que piense cada uno, pero no es momento de pensar, sino de actuar”, concluyó.
http://www.heraldo.es/noticias/aragon/iglesias_respeta_pero_comparte_opinion_pujol_sobre_los_bienes_franja_pide_escuchar_los_tribunales.html
“El Museu creix: una nova obra de Pere Garcia de Benavarri per al Museu de Lleida”
“El Museu creix: una nova obra de Pere Garcia de Benavarri per al Museu de Lleida”Ampliar imatge
• El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, ha presidit aquest dimecres al Museu de Lleida, Diocesà i comarcal la presentació de la conferència “El Museu creix: una nova obra de Pere Garcia de Benavarri per al Museu de Lleida”, en què el conservador del museu, Alberto Velasco, ha parlat sobre el compartiment de retaule adquirit recentment en subhasta per la Diputació de Lleida. La directora del Museu de Lleida, Montse Macià també ha fet una presentació del conferenciant.
Velasco és conservador del Museu de Lleida i especialista en pintura gòtica, i que actualment treballa en la seva tesi doctoral, dedicada, precisament, a Pere Garcia de Benavarri.
La taula va ser subhastada el passat 25 de març i la Diputació de Lleida la va adquirir per 22.000 euros, el preu de sortida, ja que a la subhasta no va acudir ningú més. Després de la seva compra, la Diputació va cedir l’obra al Museu de Lleida.
El retaule conté l’escena de la Resurrecció atribuït a Pere Garcia de Benavarri procedent de l’església parroquial de Sant Miquel de Benavarri i es va cedir al Museu de Lleida.
El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert ha dit que lamenta la controvèrsia amb el govern d’Aragó per aquesta peça comprada per la Diputació per evitar que no estès en mans privades. Gilabert ha dit que no és voluntat de la Diputació de Lleida entrar en disputes i en aquest sentit, ha recordat que va felicitar al govern d’Aragó quan va adquirir en una subhasta posterior dues peces del mateix artista. En aquest sentit, Gilabert ha dit que va enviar una carta al govern d’Aragó per no entrar en una guerra institucional i anar plegats a les subhastes. Una carta que no ha rebut cap resposta. Gilabert ha felicitat el conferenciant Alberto Velasco per la seva exposició sobre aquesta peça i la figura el seu autor Pere Garcia. Velasco ha reiterat la legalitat de la compra del retaule per part de la Diputació de Lleida.
Les característiques del retaule són d’unes mides de 94×104 cm. Pel que fa al contingut, és la representació de la Resurrecció, concretament el moment en què Crist surt del seu sepulcre, tot beneint amb la mà dreta; essent la data entre 1450-1460, i atribuïda a Pere Garcia de Benavarri, un dels artistes més rellevants i emblemàtics del gòtic a les comarques de Lleida i la Franja
Amb la seva adquisició el Museu de Lleida incrementa fins a set les peces que té de l’artista i ajuda a complementar la col·lecció de pintura gòtica del museu. Cal recordar que aquesta és la segona adquisició que ha fet la Diputació per després cedir-ho al Museu de Lleida. La primera va ser el retaule de Sant Andreu de Castelló de Farfanya, atribuït a l’escultor Bartomeu de Rubió.
Lleida, 17 de juny de 2009
mitjançantNoticies – Diputació de Lleida.
Pujol afirma que “certes” obres d’art de la Franja s’han de quedar a Lleida
Lleida ciutat – Cultura
Escrit per Europa Press
Dimecres 17, Juny de 2009 17:34
L’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, ha defensat aquest dimecres que s’ha “de respectar la història en algunes coses” i conservar “certes” obres d’art sacre de la Franja, que reclama la Diòcesi de Barbastre-Montsó, en la seva ubicació actual, a Lleida.
En una roda de premsa a Saragossa, en ser preguntat pel conflicte que mantenen les comunitats d’Aragó i Catalunya per aquests béns, Pujol no ha volgut entrar en la polèmica en recordar que “quan era president de la Generalitat vaig voler negociar amb Aragó aquest tema i l’Església en general, la catalana i l’espanyola, em van dir que no m’hi posés perquè era qüestió de l’Església” i, si així era llavors, “que continuï sent qüestió de l’Església i si ara és tan complicat, resolguin-ho vostès”, ha indicat.
Tanmateix, sí que ha opinat que “en alguns casos hauria de respectar-se la història, i en aquest cas jugaria més a favor de la conservació de certes obres a Catalunya, al Bisbat de Lleida, però no entraré a fons en aquest tema”, ha advertit, en assenyalar que aquesta és la seva opinió, però que aquesta qüestió “ja la resoldran els qui hagin de resoldre”.
mitjançantPujol afirma que “certes” obres d’art de la Franja s’han de quedar a Lleida.
Mentre m’estic acabant de llegir l’esplèndid llibre-reportatge “El complot”, d’Eugeni Casanova, i he començat a fullejar “El Dietari del bisbe Messeguer i el Museu Diocesà de Lleida”, transcrit i analitzat per Carme Berlabé i Isidre Puig – ambdós publicats per editorial Pagès i imprescindibles per opinar amb coneixement de causa sobre el litigi per les obres d’art que enfronta els governs de Catalunya i Aragó-, m’arriba la revista “Temps de Franja”. Com sempre, farcida d’informació interessant sobre la franja de parla catalana sota administració aragonesa. Hi ensopego amb un article de l’amic Francesc Ricart, fragatí de naixensa, infantesa i primera joventut, i fidel militància franjolina; igualadí de veïnatge, i barceloní de feina. És un text ben il·lustrador del tema i, amb el compromís de tractar més extensament la qüestió de l’art del museu diocesà i comarcal de Lleida, crec que val la pena de reproduir-lo. I que el lector en tregui les pròpies conclusions.
Distàncies i calfreds històrics
Aquest servidor de vostès, quan fa d’amfitrió amb la gent que visita la capital del Baix Cinca, com segur que fan tants altres, la porto a passejar pels carrers entortolligats i costeruts de Fraga que s’enfilen fins al Castell -ja érem grans quan vam saber que originàriament era una església, la de Sant Miquel. Sovint, els hostes s’embadaleixen davant la vista impactant de la població arranada als peus de la construcció ara fa poc rehabilitada i amb el riu que dóna vida i marca territoris. En els nostres entorns, només és superior a la del castell de Fraga, la visió que es té des del castell de Mequinensa presidint l’aiguabarreig immens dels tres grans trams catalans dels rius Cinca, Segre i Ebre.
Heus ací que aquesta Setmana Santa, deixant les cabòries i l’atrafegament ordinaris, hem anat lluny de casa, disposats a veure món. On hem estat, a Nova York, no hi hem encertat a veure castells ni gairebé esglésies, però ens hem trobat, lluny com érem, coses ben pròximes i, en la distància, del tot emocionants. Permeteu que us n’explique un parell: a The Cloisters, un conjunt monàstic que presenta i reprodueix espais i elements arquitectònics procedents dels monestirs i esglésies europees de l’edat mitjana, ens vam commoure amb les tombes dels comtes d’Urgell, procedents de Bellpuig de les Avellanes (la Noguera) i, sobretot, amb el claustre central del conjunt construït a partir de peces arquitectòniques de Sant Miquel de Cuixà (el Conflent), unes peces, com la resta de l’art religiós exposat, fruit de l’adquisició feta la primera meitat del segle XX per part del magnat i filàntrop J.D. Rockefeller, Jr. Embadalit, t’ho miraves i en gaudies i, ves per on, la ment et feia giragonses i pensava en el “tinglado” que hi han muntat al voltant del litigi pels béns de l’art sacre del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, uns béns que en bona part va adquirir el pobret magnat bisbe Messeguer, tal com recull un llibre que ha estat un èxit de vendes aquest Sant Jordi a Lleida.
L’altra emoció continguda, la vam sentir a The Frick Collection, un museu privat instal·lat en un palauet deliciós, al costat est de Central Park : entre obres de Vermeer, Rembrandt, El Greco, Goya etc, vam ensopegar amb el famós retrat eqüestre de Felip IV, de Diego de Velázquez, que el va pintar a Fraga i, com diu la Guia de la col·lecció, és conegut com el Felip de Fraga, perquè el va pintar “in the catalan town of Fraga” després d’una victòria sobre els francesos, en la Guerra dels Segadors. Aleshores, aquella guerra vull dir, va ser un dels moments de la història en què Fraga apareix com una plaça clau per a consolidar la contesa bèl·lica de la monarquia espanyola (aleshores la dels Àustries) contra els interessos del Principat de Catalunya; l’altre moment decisiu havia de ser quan Felip V (aquest ja dels Borbons) fa de Fraga un punt estratègic en la Guerra de Successió, la que va acabar amb la caiguda de Barcelona i que abans havia arrasat la Seu de Lleida per fer-hi una fortificació, el Castell que hem conegut de sempre, és a dir, com el de Fraga.
Ara hem sentit a dir que es vol organitzar alguna mena d’homenatge al rei borbó, el Felip V, el que va destruir Barcelona, l’avantpassat dels borbons que l’havien de seguir, el que diuen que va incorporar allò de fidelíssima a l’escut de la vila de Fraga& Ai, mare, quins calfreds!
Francesc Ricart.
Un altre que ha estat fa poc a Nova York, i hi ha fet troballes ben curioses relacionades amb l’art i l’Aragó, és l’autor aragonès del bloc purnas.com, que aconsello efusivament perquè s’hi troben autèntiques perles. Llegiu, si no, el que escriu en aquest apunt. Hi diu, entre d’altres coses, parlant de la seva visita al Metropolitan Museum:
Claro que lo más brutal fue ver que los bienes culturales aragoneses no se encuentra sólo en Lérida. ¿Ah, no? Os preguntaréis. No, no, diría yo. Sorprendentemente, hay patrimonio aragonés fuera de Lérida y del propio Aragón. ¿Desidia, dejadez, irresponsabilidad, cosas que pasan mientras no sea en Cataluña?. A saber. Capiteles probablemente de San Juan de la Peña (aunque no lo dice), cálices, relicarios y misales de Santa Cruz de la Serós, por ejemplo. Los Bienes de Manhattan.
http://dietarihumbert.wordpress.com/2009/06/06/obres-dart-de-la-franja-a-nova-york/