Denúncia a la guàrdia civil perquè no es retornin al Museu de Lleida els quadres cedits a l’Aragó – VilaWeb.
Amb tot, el batlle vol complir l’acord
El litigi per l’art de la Franja de Ponent ha obert aquest cap de setmana un nou episodi. El Museu de Lleida ha cedit durant tres dies dos quadres al seu lloc d’origen, l’església de Sant Esteve d’Eixea (Ribagorça Oriental), a Osca. Ahir va ser l’últim dia d’exposició abans de tornar al Museu de Lleida, opció que la majoria de veïns rebutja, fins al punt que un advocat aragonès va presentar una denúncia a la guàrdia civil perquè no permetés que les obres d’art tornessin a Catalunya. El que havia de ser una festa major alegre pel retorn temporal dels dos quadres d’Eixea ha acabat essent un maldecap per al batlle, José Maria Ariño, que assegura que complirà l’acord amb Catalunya.
La tranquil·litat de la Vall de Lierp, una zona despoblada del Pirineu d’Osca, on viu una seixantena de persones, es va trencar el cap de setmana per la polèmica de l’art de la Franja de Ponent. El rumor que corria al poble sobre uns quadres de la parròquia de Sant Esteve que guardava el Museu de Lleida ha quedat confirmat. Molts veïns no sabien ni com eren i ni tan sols si era cert, perquè des del 1894 eren al bisbat de Lleida. Ara, durant la festa major han observat atents els dos olis del segle XVIII, ‘El càstig d’Ananies’ i ‘Jesús cura un cec’, que s’han col·locat a banda i banda de l’altar. Sorpresos, els veïns no entenen per quin motiu avui dilluns els tècnics del Museu de Lleida s’han d’emportar aquestes dues obres d’art que havien estat propietat del poble i que ara el batlle havia aconseguit retornar.
El batlle, admirat i criticat
José M. Ariño és batlle d’un ajuntament rural i gestiona, amb dos regidors més, la Vall de Lierp. Després d’una sèrie de negociacions, va aconseguir que el Museu de Lleida cedís temporalment les obres, opció que des de Catalunya es veia com una bona possibilitat per a calmar els ànims a l’Aragó dins el litigi per l’art. Els veïns han celebrat aquesta iniciativa, que no s’esperaven, segons que han dit.
Però el batlle, a més d’admirat, ha estat criticat entre els mateixos veïns que destacaven que havia aconseguit la cessió dels quadres. Ara no entenen per què els ha de tornar. Segons Ariño ‘l’únic objectiu de l’acord era que els habitants del municipi poguessin tenir l’oportunitat de veure els dos quadres que el 1894 van ser traslladats a Lleida i que de moment no tornaran mentre es continuï retardant la devolució’. Una devolució que Catalunya no reconeix perquè les obres d’art són protegides com a part d’una col·lecció indissoluble del Museu de Lleida, segons la Llei de patrimoni de la Generalitat. L’Aragó, però, insisteix que les sentències han deixat clar que la propietat és del bisbat de Barbastre.
El batlle es va limitar a dir que havia de complir l’acord amb el Museu de Lleida i el bisbat.
Esperen la reacció de la guàrdia civil
L’últim dia d’exposició dels dos quadres es va viure a Eixea amb una certa esperança que tard o d’hora aparegués la guàrdia civil per evitar que el Museu de Lleida se’ls emportés.
Els maldecaps van arribar el cap de setmana, quan la premsa aragonesa es va fer ressò de la denúncia que havia presentat l’advocat Jorge Español a la guàrdia civil per un suposat delicte d’apropiació indeguda de les obres d’art per part del Museu de Lleida. Español es basava en les sentències del Tribunal Superior de Justícia de l’Aragó, que reconeixen que les obres formen part de l’inventari del Patrimoni Cultural aragonès. Si el jutge de Boltaña ho permetés, la guàrdia civil podria retenir els quadres i evitar així que tornin a Catalunya, cosa que de moment sembla que no passarà, segons que han dit els veïns.
