La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Bens de la FranjaJorge Español denuncia un ciutadà per comentaris sobre els Bens de la Franja a un diari digital
març 14. : EN PRIMERA PERSONA. UN “CAMI DE SERPS” ANOMENAT “JUSTÍCIA”..
EN PRIMERA PERSONA. UN “CAMI DE SERPS” ANOMENAT “JUSTÍCIA”.
. : JORGE ESPAÑOL FUMANAL. ETERN ASPIRANT A “ARAGONES DEL AÑO”.
JORGE ESPAÑOL FUMANAL. ETERN ASPIRANT A “ARAGONES DEL AÑO”
26-juliol-2009
CONSELL PELS INCAUTS QUE S’ATREVEIXEN A POLEMITZAR AMB UN ADVOCAT.
1.- Eviteu sempre l’enfrontament.
2.- Si entreu en polèmica o conflicte amb un advocat heu de tenir clar que aquesta discussió pot constar de 2 parts:
2.1.- Una primera part en la qual les regles són d’igual a igual, els 2 podreu debatre fent servir la paraula o la literatura.
Quan aquesta primera part es decanta cap al teu costat l’advocat pot posar en marxa la segona fase.
2.2.- Si l’advocat creu que en aquesta primera fase no s’hi ha trobat còmode, que els teus arguments han estat més consistents, si l’hi has descobert mentides, si l’has fet enfadar… i les paraules/literatura per a ell s’han exhaurit… aleshores l’advocat posa en marxa la segona fase.
3.- En aquesta fase sempre guanya l’advocat
Amb una denúncia, una querella criminal, la polèmica es resol per la via ràpida . És molt probable que el advocat denunciant perdi el judici o vegi com la seua denúncia queda arxivada. S’ha de dir que a ells aquest procés no els hi ha suposat cap cost. En canvi, el denunciat guanyador ha hagut de pagar el seu advocat, el seu procurador….
Arribo a la conclusió que en aquest “camí de serps” que és la justícia, l’advocat sempre guanya.
Com diu l’amic Manel Riu a tot això exposat anteriorment cal afegir (presumpta, presumpta, presumpta!)
El Supremo avala la catalogación aragonesa de los bienes de las parroquias.
El auto legitima la vía abierta para instar la devolución de las piezas, depositadas en el Museo Provincial de Lleida
Cultura | 04/02/2014 – 16:10h | Última actualización: 04/02/2014 – 16:19h
Huesca (EFE).- El Tribunal Supremo ha avalado la catalogación de los bienes histórico-artísticos de las parroquias de la Franja hecha por el Gobierno aragonés, en un auto que legitima la vía abierta desde Aragón para instar la devolución de las piezas, depositadas en el Museo Provincial de Lleida.
En su auto, el Supremo rechaza admitir a trámite el recurso interpuesto por el Consorcio de Amigos del Museo de Lleida y valida la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Aragón (TSJA) de mayo de 2013 que avaló la decisión de incorporar 86 de las 113 piezas reclamadas en el inventario aragonés.
La demanda fue interpuesta inicialmente por el Gobierno catalán, que inventarió a su vez las piezas reclamadas durante el contencioso mantenido entre los obispados de Barbastro (Huesca) y de Lleida por la propiedad de los bienes, aunque fue el Consorcio de Amigos del Museo leridano el que decidió recurrir la sentencia del TSJA.
En su resolución, el TSJA desestimó el recurso interpuesto por el Ejecutivo catalán contra la orden de Departamento de Cultura del Ejecutivo aragonés de enero de 2011 por la que se acordó declarar bienes inventariados 86 de las 113 piezas reclamadas a Lleida, y advirtió que la propiedad de las mismas correspondía a Aragón.
Los magistrados del tribunal aragonés argumentaron que la permanencia de los bienes en Cataluña había de entenderse “con carácter meramente temporal”, y señalaban que su estancia en el museo leridano debía ser vista a título de depósito y “a expensas de la decisión de sus legítimos propietarios de recuperarlos y retornarlos a su lugar de origen”.
En su auto de desestimación del recurso del Consorcio, al que condenan al pago de las costas judiciales generadas, el Supremo critica la falta de congruencia de los recurrentes al denunciar por una parte que el TSJA no valoró la prueba aportada por los demandantes, y decir por otra que infringió preceptos legales al valorarla.
Rechaza, asimismo, la pretensión de los recurrentes de ampararse en jurisprudencia del Tribunal Constitucional en defensa de sus intereses y advierte que la que debía de esgrimirse en el procedimiento tendría que corresponder a la del Tribunal Supremo.
Argumenta el auto, además, que el recurso presentado no hace una “crítica razonada” de los argumentos utilizados por el TSJA para validar la catalogación aragonesa de las piezas y que se limita a ser una transcripción “casi literal” del escrito de demanda original.
El tribunal aragonés cuestionó en su sentencia la validez de la orden dictada en mayo de 1999 por la Generalitat de Cataluña, cuatro años después del proceso de integración de las parroquias en la iglesia aragonesa, de inclusión de las piezas de la colección del Museo Diocesano de Lleida en el patrimonio cultural catalán.
El litigio de los bienes religiosos se remonta a 1995, cuando el Vaticano decidió que más de un centenar de parroquias de la provincia de Huesca que estaban bajo la administración del Obispado de Lleida pasaran a estar adscritas a la Diócesis de Barbastro-Monzón.
Los bienes son 110 piezas históricas, algunas de gran valor artístico, cuyo origen se remonta a los siglos XII y XIII y pertenecientes a un centenar de parroquias de la Franja aragonesa, de donde salieron a finales del siglo XIX y principios del XX.
Els arcs de l’Aljaferia | Lo finestró del Gràcia.
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 26 d’octubre del 2013)
Com és ben conegut, el magnífic Palau de l’Aljaferia de Saragossa es va construir el segle XI per a servir de residència al rei musulmà de la taifa de Saragossa. És el monument d’art islàmic situat més al nord d’Europa. El 1492 es va convertir en residència dels Reis Catòlics, després va passar a ser seu de la Inquisició i més tard caserna militar.
L’any 1868, la “Comisión Provincial de Monumentos” de Saragossa va donar al “Museo Arqueológico Nacional” diverses peces de gran valor, entre elles, dos arcs mixtilinis i un rosetó. En aquell temps, aquest museu s’estava formant a Madrid i les peces donades del Palau de l’Aljaferia eren uns restes més, afectats pel procés de deteriorament de tot el monument.
Amb motiu de l’Exposició Internacional del 2008 i commemorant el 25è aniversari de les actuals Corts d’Aragó, el “Museo Arqueològico Nacional” —estava tancat en aquells moments per reformes— va deixar temporalment a les Corts d’Aragó o al govern d’Aragó els dos arcs mixtilinis i el rosetó esmentats per a que s’exposessin a l’entrada de la sala de sessions del Parlament aragonès. Atès que el condicionament de l’ària medieval del museu de Madrid fa temps que s’havia acabat, el ministre de Cultura del govern espanyol va demanar, el 5 de març de l’any passat, les peces prestades. Implícita o explícitament el govern d’Aragó i els partits polític aragonesos, sempre han manifestat la seua decisió de no retornar les peces d’art prestades. Tot i que, el 16 d’octubre passat, el diputat de la CHA, Chesús Yuste, va defensar en la Comissió de Cultura de les Corts espanyoles una iniciativa no de llei en la que es demanava la cessió de la propietat dels esmentats arcs a les Corts d’Aragó. La petició va ser rebutjada amb els vots en contra del PP, abstenció del PSOE, CiU i UPD i a favor la CHA i la resta de l’esquerra. Fa un temps, una iniciativa similar també va ser rebutjada a la Comissió de Cultura de les Corts d’Aragó pels vots en contra del PP-PAR amb l’excusa de que s’estava negociant.
Amb referència als conflictes territorials d’obres d’art, Aragó sempre ha mirat cap al Llevant, ara ho fa o ho hauria de fer també dirigint els ulls cap al Ponent. O si voleu, amb un ull a cada costat.
Quan de bé ens hagués fet a tots, abans de qualsevol reclamació de béns, aixecar els corresponents “meaculpes” per la deixadesa i oblit seculars envers l’art en general a les nostres terres!
José Miguel Gràcia
Serrat no descarta la expropiación, aunque confía en que no llegue.
|
Insistirá a los obispos para que actúen
La consejera de Educación, Universidad, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón, Dolores Serrat, no descarta la expropiación de los bienes de las diócesis de Barbastro y Monzón y Huesca que se exhibe en el Museo Diocesano de Lleida, aunque confía en no tener que llegar a esa vía “muy radical”. EFE
25/10/2013 ZARAGOZA.- “En cuanto a la expropiación, no le voy a decir ni que sí ni que no, es una vía muy radical, es una vía muy compleja, y no nos gustaría tener que llegar a ella, pero en estos momentos no descartamos nada de nada”. Así lo ha reconocido Serrat, en su comparecencia en el pleno de las Cortes de Aragón, a petición de CHA, desde donde se ha planteado la posibilidad de expropiar los bienes, al entender que los “obispos son ahora el problema”, indicó el diputado José Luis Soro. Tras la negativa de los obispos de estas dos diócesis a ceder los derechos de propiedad al Gobierno de Aragón para poder emprender acciones legales, Serrat explicó que los argumentos esgrimidos, en la carta dirigida a la presidenta Luisa Fernanda Rudi, fueron “sorprendentes y decepcionantes”. Al respecto, indicó que comprende que ambas diócesis rechazarán ceder la propiedad de dichos bienes al Gobierno por parecerles “demasiado”, pero indicó que lo que resulta “incomprensible” es que en esa carta “pasaran de puntillas” por la otra opción planteada, la cesión del derecho a emprender acciones legales. De esta forma, comentó que insistirán a los obispos para que, o bien emprenden ellos acciones legales o, en su defecto, cedan ese derecho al Gobierno de Aragón, al entender que es “viable y posible”, ya que existe un “precedente”. Se refirió Serrat a la Orden de San Juan del Monasterio de Sijena, que ha cedido estos derechos al Gobierno de Aragón tras consultarlo con el Vaticano, para recuperar las pinturas de la Sala Capitular, ahora ubicadas en el Museo Nacional de Arte de Cataluña (MNAC), en Barcelona. “Si lo pudieron hacer las hermanas de la Orden de San Juan, lo pueden hacer también los obispos de Barbastro Monzón y Huesca”, ha precisado. De hecho, el Gobierno de Aragón emprenderá acciones legales, después de que el MNAC no haya respondido al requerimiento de devolución de las pinturas presentado hace un mes. Por otro lado, en relación a los bienes vendidos de 1983 al 1992 del monasterio de Sijena, explicó que se presentó una demanda de nulidad de pleno derecho de compraventa en el juzgado de primera instancia de Huesca, un proceso que ahora se encuentra en “fase de contestación”. Por ello, dado este “antecedente”, el Gobierno insistirá a que los obispos cedan la propiedad o el derecho a emprender acciones legales, apuntó Serrat, frente a la postura de los obispos que “erróneamente”, dijo, se aferran a la intervención del Gobierno de España. Serrat aclaró que esta vía ya fue “explorada y denegada”, al tiempo que dijo que ha quedado ya de manifiesto la “incapacidad” del Gobierno de Aragón para emprender acciones legales, sin tener la propiedad, como se reflejó en distintas sentencias. “Si conseguimos que los obispos reclamen, los bienes vendrán pronto, si no tendremos que enfrascarnos en una seria de pleitos, en los que seguiremos insistiendo, pero se nos dificulta las posibilidades de acción”, afirmó. LA OPOSICIÓN LAMENTA QUE RUDI NO COMPARECIERA Por su parte, los grupos de la oposición lamentaron que la presidenta del Gobierno de Aragón, Luisa Fernanda Rudi, no hubiera comparecido, como solicitó CHA, cuando dijo, en su investidura, que se iba a encargar de este asunto “personalmente”. “Ha demostrado que su palabra no vale nada”, reiteró Soro, quien coincidió con el diputado de IU Adolfo Barrena en preguntar por las acciones llevadas a cabo para recuperar los papeles de Salamanca o los Arcos del Palacio de la Aljafería. A este respecto, Serrat anunció que se opondrán a la salida de los arcos de la Aljafería y que están buscando otras vías para reclamar los papeles de Salamanca correspondientes a Aragón, a pesar de no ser los titulares de la propiedad. La diputada del PSOE Cristina Vera calificó de “estrategia mediática” el envío de la carta por parte de la presidenta Rudi a los obispos, al entender que ya conocían previamente la respuesta, mientras que el PP y el PAR han apoyado la gestión del Gobierno. |
Aragón emprenderá acciones legales para recuperar los bienes de Sijena – Aragón_hoy.
Aragón emprenderá acciones legales para recuperar los bienes de Sijena
El Consejo de Gobierno ha aprobado hoy emprender acciones legales para recuperar las pinturas murales de Sijena. Lo hace “después de que se haya vencido el plazo dado al Museo Nacional de Arte de Cataluña para poner estas obras de arte a disposición de su legítimo propietario, la Orden de San Juan de Jerusalén, y ante la no respuesta del museo. De este modo, los Servicios Jurídicos del ejecutivo autónomo comenzarán el procedimiento legal por la vía civil para recuperarlos”, ha afirmado el portavoz, Roberto Bermúdez de Castro.
Estos murales románicos son parte fundamental e inseparable del Real Monasterio, catalogado como Bien de Interés Cultural y Monumento Nacional. De hecho, las pinturas de la Sala Capitular, de principios del siglo XIII, tienen un valor excepcional. Una parte de ellas se perdió durante el saqueo e incendio del Monasterio de Sijena. El resto fue arrancado y trasladado a Barcelona en 1960. Allí permanecen sin ningún título jurídico que justifique su posesión ni depósito formalmente constituido.
L’alcalde de Berbegal, Miguel Ángel Puyuelo, l’advocat Jorge Español, l’alcalde de Vilanova de Sixena, Ildefonso Salillas y la de Peralta de Alcofea, Obdulia Gracia (10-12-2012)
Divendres escrivia el post comentant la negativa dels bisbes de Barbastre i d’Osca de cedir al Govern d’Aragó la propietat de les 113 obres d’art, provinents de les parròquies de la Franja. Els membres del Govern d’Aragó han quedat bocabadats, deia. I per acabar l’escrit preguntava si l’actitud de la presidenta i del seu govern fregava la prepotència, la ingenuïtat o la ximpleria. Em va semblar que les coses s’asserenarien per un temps. Quina ingenuïtat la meua!
Ahir diumenge es va saber pels mitjans de comunicació que els alcaldes de Berbegal, Peralta i Vilanova de Sixena, volen convocar pròximament a tots els aragonesos a manifestar-se multitudinàriament, omplint la Plaça del Pilar, per mostrar el seu rebuig a la constant inactivitat dels bisbes d’Osca i de Barbastre en el litigi dels béns i contra la seua recent decisió de no cedir al Govern d’Aragó, ni la propietat dels 113 béns artístics que estan a Lleida ni els poders per litigar, segons manifesten els alcaldes. Mireu quines coses diuen també dels dos bisbes:
“el recargolat comunicat que van emetre els dos bisbes per justificar la negativa a aquesta cessió, està mancat de veritables raons jurídiques i només pretén enganyar els aragonesos, doncs, en el fons, l’únic que fa és justificar que l’Església ha ficat aquests béns en un museu civil com ho és el Museu de Lleida, vulnerant de ple la mateixa Circular vaticana de museus eclesiàstics que prohibeix expressament que els béns sacres estiguin en un museu civil, i són els bisbes de Lleida els que els han ficat allà, precisament per justificar el no retorn”
I diuen més: “L’escàndol que l’Església està protagonitzant amb aquest assumpte”, afegeixen els alcaldes en el seu comunicat, “és similar als casos més greus que ha tingut últimament l’Església com la pederàstia i les tèrboles finances vaticanes”.
Encara diuen més coses els alcaldes, però crec que ja n’hi ha prou de tants disbarats. Surrealisme aragonès en estat pur.
Ara, els enemics d’Aragó passen a ser els dos bisbes, Alfonso Milián i Julián Ruiz als quals no els hi calen enemics, amb aquests amics municipals.
Jo els preguntaria als alcaldes: per què fiqueu el nas en aquest assumpte? Són vostres les obres d’art? Al meu entendre pertanyen a un bisbat o a un altre, o a una diòcesi o a l’altra.
En aquest joc de disbarats els hi proposo als alcaldes que publiquin un edicte invitant, i per què no ordenant, als feligresos que deixin d’assistir a la missa dominical fins que els bisbes no cedeixin les obres d’art al Govern d’Aragó.
Què dirà el Govern d’Aragó?
Una pregunta al marge: L’alcalde Ildefonso Salillas ha retornat al Monestir de Sixena el reliquiari recuperat de Santa Waldesca? (el de la foto)
Tres ajuntaments de l’Aragó comparen el litigi per l’art sacre amb la pederàstia – VilaWeb.
Tres ajuntaments de l’Aragó comparen el litigi per l’art sacre amb la pederàstia
Convoquen una manifestació a Saragossa
Els ajuntaments de Berbegal, Peralta d’Alcofea i Villanueva de Sijena (Osca) convocaran ben aviat breu una manifestació a Saragossa per mostrar el seu rebuig a ‘la inactivitat dels bisbes d’Osca i de Barbastre-Montsó en el litigi de l’art sacre’. Aquests consistoris demanen que l’Església cedeixi al govern d’Aragó la propietat dels 113 béns artístics exposats al Museu de Lleida. Per això obriran una campanya perquè ‘la manifestació ompli tota la plaça del Pilar com el 2010’, segons ha avançat l’advocat Jorge Español, que exerceix de portaveu dels tres ajuntaments. Ell mateix ha comparat el litigi amb els escandols de l’Església amb la pederàstia o les ‘tèrboles finances vaticanes perquè tots imcompleixen manaments de Déu’.
Segons Español, ‘la negativa dels dos bisbes a cedir la propietat de les obres d’art al govern d’Aragó està mancada de veritables raons jurídiques i només pretén enganyar els aragonesos’ justificant el fet que ‘l’Església hagi dipositat aquests béns en un museu civil vulnerant la mateixa circular vaticana de museus eclesiàstics que prohibeix expressament que els béns sacres estiguin en un museu civil’, acció de la qual l’advocat culpa al bisbe de Lleida.
Per això, aquests ajuntaments han decidit tornar a manifestar-se a Saragossa i engegar noves accions que ‘es repetiran fins que l’Església cedeixi la propietat o els poders per litigar al govern d’Aragó’. En cas contrari, ha dit, ‘els ajuntaments expropiaran els béns a l’Església’. L’advocat creu que els dos bisbes volen ‘ocultar un problema de desobediència interna de l’Església a les seves pròpies sentències canòniques’.
El precedent d’Eixea
La cessió temporal de dos quadres de la parròquia d’Eixea (La Vall de Lierp, Osca) per exposar-los al poble durant la Festa Major va encendre els ànims de diferents ajuntaments de la Franja de Ponent. Els alcaldes de Berbegal, Peralta d’Alcofea i Villanueva de Sijena lamenten que el bisbe de Barbastre-Montsó consentís aquesta exposició de dues obres que ells consideren ‘segrestades al Museu de Lleida’. Per això creuen que aprofitant la cessió a Eixera s’hi haurien d’haver quedat i per això critiquen que el bisbe hagués permès el retorn a Lleida.
Els bisbes es renten les mans | Lo finestró del Gràcia.
No sé si qualificar de prepotent, ingènua o ximple la decisió de la presidenta d’Aragó de demanar als bisbes de Barbastre-Monsó, Alfonso Milian i d’Osca, Julián Ruiz, la cessió dels béns —113 obres d’art, 27 de les quals hi són a títol explícit de depòsit des del 1970— provinents de les parròquies de la Franja, els quals estan al Museu Diocesà de Lleida, des de fa més de cent anys —86 de les obres d’art. Ben conegut és el conflicte, sorgit de la segregació de les parròquies de la diòcesi de Lleida, l’any 1995. La presidenta d’Aragó, Luisa Fernanda Rudi, i tot el govern justificaven la petició de cessió dels béns per poder reclamar-los fefaentment al Museu de Lleida —a Catalunya, dirien. Si no fos així, que pinta un govern reclamant béns dels qual no en té la propietat. La frase, “Aragó reclamarà les obres d’art a Catalunya”, no té cap sentit, és buida de contingut, només pot arribar a ser un titular periodístic. Qui és Aragó i qui és Catalunya? Ni Catalunya és el Museu de Lleida, ni Aragó es el bisbat de Barbastre-Monsó, ni el bisbat d’Osca.
Com podia, ni tan sols somniar, la Sra. Rudi que el bisbes li cedirien la propietat dels béns! Ara hi són a un bisbat, y si els cediren, a cap bisbat serien. Avui hi ha un govern a l’Aragó i demà potser n’hi haurà un altre. I què faria amb els béns? L’Església és una.
Els bisbes van posar sobre la taula les seues raons formals, reiterant que la cessió de la propietat dels béns està subjecta als preceptes canònics i que “per a l’alienació d’aquestes propietats es requereix la llicència de la Santa Seu” de manera que no es consideraven autoritzats per procedir a la cessió de la propietat. Van manifestar, a més, que no estaven en condicions d’assegurar l’obtenció del consentiment dels organismes diocesans, ni l’autorització de la Santa Seu. Ras i curt, que el Vaticà no ho aprovaria. Una manera de rentar-se els bisbes, Milian i Ruiz, les mans va ser el suggeriment de que seria “més oportú” que el requeriment formal per reclamar la cessió dels béns historicoartístics es fes per part de l’Estat espanyol al bisbat de Lleida i al propi consorci del museu de la ciutat. Els bisbes s’han rentat les mans i han deixat l’amarg pastís a les mans de la Sra. Rudi, a les del govern d’Aragó i a les del PP i PAR. Bocabadats s’han quedat.
El govern d’Aragó ha estat un prepotent, un ingenu o un ximple? Cadascú pot aplicar l’adjectiu que vulgui d’aquests. Us animo a fer comentaris al respecte.
Debant d’a propuesta de Chesús Yuste, PP vota en contra y PSOE, CiU y UPyD s’abstienen
O diputau Chesús Yuste en o Congreso (Foto: CHA)
A Comisión de Cultura d’o congreso espanyol d’os diputaus votó ahiere en contra de que os arcos de l’Alchafería y atro patrimonio d’iste palacio, legalment propiedat d’o Museu Arqueolochico Nacional espanyol, pasasen a estar propiedat d’a Diputación Cheneral d’Aragón. Lo fació debant d’a propuesta presentada por Chesús Yuste, parlamentario de CHA por a colla Izquierda Plural y contó con o refús d’o PP y l’abstención de PSOE, CiU y UPyD. Nomás Izquierda Plural y Compromís refirmoron a moción.
O patrimonio que se’n charraba ye formau por 18 elementos arquitectonicos, estando os más importants dos arcos mixtilineos y un rosetón. Iste patrimonio estió regalau en 1868 por a Comisión Provincial de Monumentos t’o recient naixiu Museu Arqueolochico Nacional d’Espanya. T’a exposición Internacional de Zaragoza y con a enchaquia d’o 25 cabo d’anyo d’a tornada d’os poders t’as Cortes d’Aragón, ixe Museu cedió as piezas ta que se podesen viyer en o suyo puesto d’orichen: l’Alchafería, alcuerdo que se prolargó mientres continasen as obras d’o Museu Arqueolochico, que hue encara continan. Manimenos en marzo d’ista anyada, o ministerio de Cultura s’endrezó t’o gubierno aragonés ta que tornase o debantdito patrimonio, como explicó Yuste en o suyo charrazo.
O diputau d’a Cucha Plural demandó que os arcos pasasen a estar propiedat d’o Gubierno d’Aragón y esfendió os cambios que bi ha habiu en istos zaguers sieglos en os criterios d’os museus y d’a conservación de l’arte en cheneral, de vez que agradeixió a lo Museu Arqueolochico a conservación mietres istos anyos d’os arcos.
Antimás demandó, que se creyase una comisión paritaria Aragón – Espanya d’expertos con l’ochecto de “determinar a existencia de atros elementos de caracter historico artistico en coleccions y museus de titularidat de l’Administración Cheneral de l’Estau” que resultase “consellable de meter en os suyos puestos orichinals en Aragón u en museus aragoneses”. En referencia a los biens d’a Francha, Yuste remeró que “quan charramos de patrimonio cultural aragonés expoliau u exiliau gosamos de mirar-nos enta l’este, pero tamién ye important tornar a uellada enta l’ueste, porque bi ha piezas d’o nuestro patrimonio historico artistico que emigroron en atras envueltas, en iste caso, ta Madrit”.
Dende o PSOE se presentó una esmienda a on que se demandaba a lo ministerio presidiu por Wert que indicase ta qué se quereban istas piezas y qué se iba a fer con ellas en un museu que hue contina en obras. A suya portavoz María Virtudes Monteserín esfendió a conveniencia de que os arcos continasen en l’Alchafería, encara que dició que “si cada ampre temporal de piezas u biens culturals que fa lo Museu Arqueolochico Nacional en diferents territorios esdeviene una excusa ta exichir una donación ta cutio, podemos dentrar en una dinamica de no fer ista practica, lo que fería imposible amostrar y espardir atros biens en atros territorios”.
O PP, en a suya respuesta, remeró lo mal estau de conservación d’os arcos en plegar t’o Museu Arqueolochico y a restauración feita dende ixa institución. Alazetó as suyas razons en a “confitanza entre institucions” y en a salvaguarda d’o patrimonio, fendo referencia a lo naixer d’o Museu Arqueolochico en o bell meyo d’o sieglo XIX, quan muito patrimonio yera en periglo por “os avatars politicos” d’alavez.
A votación dió un resultau en contra de que o patrimonio de l’Alchafería i continase, contando nomás con o refirme de Izquierda Plural y Compromís, o voto en contra de PP, y l’absteción de PSOE, CiU y UPyD.