Origen: La Franja: cal una normalització planificada del català | Griselda Oliver i Alabau

“L’evolució ens fa engegar totes les alarmes: en tots els àmbits estudiats el català ha experimentat un important retrocés”, conclou Ramon Sistac a Els usos lingüístics a la Franja, 2014, publicat per la Biblioteca Tècnica de Política Lingüística del Departament de Cultura i que recull l’anàlisi dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la Franja feta el 2014 (EULF14), la segona edició d’una enquesta que es va fer per primera vegada el 2004. Vegem-ho.

Pintada a la Franja | Foto: Salvador Miret / ACN

Tot i que el català es percep com a dominant al carrer, en cap altre territori ha tingut una davallada tan ràpida en l’ús i el coneixement al llarg d’aquests deu anys: la transformació demogràfica n’és un desencadenant, però no la causa. Per combatre un procés generalitzat de substitució lingüística —“ja en som al llindar”, segons Sistac— cal una normalització planificada del català. Ara bé, hi ha també signes esperançadors, com el manteniment en la transmissió lingüística, l’augment de la capacitat de lectura i escriptura entre generacions joves o les noves tecnologies, que creen àmbits nous de presència del català.

Demogràficament, les dinàmiques de la Franja són les pròpies del medi rural. Entre el 2004 i el 2014 la dinàmica poblacional del territori, que ha estat desigual arreu dels territoris, s’ha mantingut estable fins al 2009, any en què la població va començar a baixar. Així mateix, la població autòctona s’ha vist reduïda durant el segle XX per l’emigració a Catalunya durant la dècada dels 50, 60 i 70 i per l’aturada en el creixement natural, alhora que s’ha produït una arribada important de població d’origen immigrant provinent de països al·loglots.

Els coneixements lingüístics

Els resultats de l’EULF14 mostren un alt grau de competència oral del català, mentre que el domini de l’escriptura és més limitat, ja que l’ensenyament s’imparteix principalment en castellà i no hi ha un ensenyament universal del català. Així, el 94,1% de la població l’entén, el 80,2% el parla, el 74,7% el sap llegir i el 41,2% el sap escriure. Si es comparen els resultats amb els de l’EULF04, s’observa que s’ha reduït un 9,4% la capacitat de parlar català i un 4,6% la capacitat d’entendre’l, mentre que han millorat les competències escrites: un 11,5% més de població assegura que el sap escriure i un 2,4% més que el sap llegir.

Ara bé, tot i que ha augmentat el nombre d’habitants durant aquest decenni, el nombre absolut de persones que diuen entendre català i saber-lo parlar ha disminuït, cosa que s’explica pels canvis demogràfics: s’ha reduït la població autòctona i ha crescut la població estrangera. Les dades posen en relleu, doncs, que l’evolució dels coneixements a la Franja va lligada “especialment a l’evolució del paper en la llengua en el seu sistema escolar, però també a les relacions que s’estableixin amb els territoris de llengua catalana veïns, especialment pel que fa a educació”, conclouen Joan Solé Camardons i Anna Torrijos.

Els usos lingüístics

El català és la primera llengua que ha après el 52,2% de la població de la Franja. Aquest és un dels resultats principals pel que fa als usos lingüístics de l’enquesta. El 33,8% restant ha après el castellà i els que tenen tant el castellà com el català com a llengua inicial són un 2,5%. Finalment, l’11,6% de la població té altres llengües com a primera llengua apresa.

En relació amb la llengua d’identificació, el català és la llengua que la majoria dels enquestats consideren com a seva amb un 50,7% de la població, tot i que, respecte de l’enquesta del 2004, aquest percentatge s’ha reduït un 1,5%. El segueix el castellà amb un 38,6%, que augmenta un 4,8% respecte del 2004. Només un 2,7% de la població considera el català i el castellà les seves llengües d’identificació. Una altra dada interessant és que si es creua la llengua d’identificació amb l’inicial es pot veure que tant els catalanoparlants com els castellanoparlants s’identifiquen amb la seva llengua inicial (85,2% i 84,6%, respectivament), però els bilingües inicials s’identifiquen amb el castellà (29,3%) i cap no s’identifica amb el català.

El català també es manté de manera majoritària com a llengua habitual (49,6%), seguida pel castellà, que l’utilitza el 40,6% de la població. Ambdues llengües són les habituals per al 6,3%, i les altres llengües només per al 3,6% dels parlants. “Queda manifest que el català descendeix gairebé 3 punts en relació amb la llengua inicial, el castellà n’augmenta gairebé 7, i l’ús bilingüe, 3,8”, constaten Javier Giralt i Maria Teresa Moret.

La transmissió intergeneracional

“Hi ha tendències demogràfiques que enceten certes alarmes”, argüeix Natxo Sorolla, ja que, d’una banda, el català s’ha reduït de forma matisada en l’entorn familiar i, de l’altra, el castellà ha recuperat algunes pèrdues que tenia una dècada abans i hi ha anat penetrant. Les dades revelen que la transmissió del català passa del 92,8% entre els més grans al 86,1% entre les persones de 30 a 44 anys, i també disminueix l’afavoriment que els bilingües familiars fan transmetent el català. En canvi, “entre els castellanoparlants la taxa de transmissió del castellà és baixa entre els grans (80%) però s’ha anat incrementant al llarg de les generacions fins a igualar-se a la dels catalanoparlants en el grup de 45 a 65 anys (88,8%) i superar-la entre els joves (94,7%)”, observa el sociolingüista.

D’altra banda, hi ha certes tendències que mostren una certa estabilitat o estancament en l’ús del català, que és similar en les tres generacions (avis, pares, fills): un 50,5% dels enquestats usen només o més el català amb els avis, un 52,7% amb els pares i un 54,3% amb els fills. L’ús del castellà, però, també creix en la transmissió intergeneracional: un 27,6% amb els avis, un 29,4% amb els pares i un 32,1% amb els fills.

Els usos lingüístics en l’àmbit del consum i els serveis

El català i el castellà són les dues llengües que vertebren els usos interpersonals a la Franja amb el 49,9% i el 46,5% respectivament, segons l’EULF, tot i que només el 9,4% i el 16,2% parlen de manera exclusiva les dues llengües. Les altres llengües estrangeres, amb una mitjana del 3,6%, són utilitzades sobretot pels estrangers en àmbits privats.

Si es comparen aquestes dades amb les del 2004, l’ús del castellà ha pujat un 10,9% mentre que el català s’ha vist reduït un 14,1% fins a gairebé igualar-se. A aquest fet, se n’hi suma un altre: un 22,8% de la població afirma no parlar mai en català i només un 9,8% assegura que no utilitza mai el castellà. De manera general, s’evidencia una tendència a distribuir l’ús oral del català i el castellà entre àmbits privats i àmbits públics: el català preval en els àmbits més informals i el castellà, en els més formals. “Mentre que els monolingües castellanoparlants i els al·loglots tenen l’opció de viure només en castellà, difícilment és factible per als catalanoparlants fer-ho en català”, asseguren Maria Teresa Monet i Javier Giralt.

Actituds i representacions lingüístiques del català

L’EULF14 evidencia que l’actitud majoritària en les converses bilingües “és la convergència cap a la llengua de l’interlocutor”, conclouen Anchel Reyes, Chabier Gimeno i Miguel Montañés. El manteniment del castellà (32,3%) és més gran que el del català (6,6%), i la convergència també és més gran cap al castellà (68,5%) que cap al català (46,4%). Si aquestes actituds es comparen amb les del 2004, el percentatge de manteniment del català en les converses és similar al de fa deu anys, però en el castellà hi ha canvis: s’ha quadruplicat el nombre de persones que mantenen el castellà i s’ha reduït 29 punts la persones que convergeixen al català. “Aquests indicadors evidencien un clar retrocés de les actituds d’ús del català en els últims anys”, observen i consideren que estar relacionat amb l’arribada d’immigració.

Tot i que només el 59,9% està d’acord amb el fet que la llengua que es parla a Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Aragó és la mateixa llengua (un 6,8% menys que el 2004), la denominació culta de la llengua (català), en detriment de formes pejoratives com chapurriau o localismes, com fragatí o favarol ha crescut i un 45,6% s’hi refereix d’aquesta manera, mentre que el 27,7% i 26,7% fan servir formes locals o pejoratives.

Origen: CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans : VIII jornada Cultural Coneix la Terreta: Crida de comunicacions

VIII jornada Cultural Coneix la Terreta: Crida de comunicacions

Origen: Lo tractament de l’aragonès i el català per la premsa estatal m’ha superat | Xarxes socials i llengües

Enganxo una reflexió ràpida, però que necessito posar per escrit. Va de trames, forces vives i tal. Però no li acabo de trobar la lògica. Fa una setmana apareixien tres articles favorables a l’aragonès en premsa Estatal:

• El Mundo: El pastor aragonés que sueña con salvar el dialecto ‘belsetán’
• El País: Xordica o la resistencia aragonesa
• Eldiario.es: L’aragonés de Zaragoza ye bien vivo

I només una setmana més tard, hi ha una persecució de l’única publicació en català a Aragó, però també de l’aragonès. En un mateix nivell estatal (i evidentment, en l’autonòmic).

• Aragón promueve el secesionismo en los colegios
• El PP velará por acabar legislatura sin la “fabla” y la “nazión con z” de CHA

Hi ha relació? Quina és? O hi ha forces confrontades treballant al mateix camp, i el producte d’estes lluites resulta poc “lògic” per als que no hi estem prop?

Per si caben los dubtes, la contextualització que fa la pròpia Temps de Franja:

Origen: Gobierno de Aragón y Universidad de Zaragoza crean una Cátedra sobre lenguas propias y patrimonio inmaterial – Aragón_hoy

El Consejo de Gobierno ha aprobado la suscripción de un convenio entre ambas instituciones para crear la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia

Crònica legislativa de l’Aragó

Origen: Crònica legislativa de l’Aragó | García Fernández | Revista de Llengua i Dret

DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i67.2017.2947

Informació sobre coneixement de llengües, usos lingüístics, transmissió lingüística i opinions sobre les llengües a la Franja. Consulta la bibliografia més recent a:  La llengua a la Franja II (2000-2017). Per a conèixer la situació en èpoques anteriors pots consultar: La llengua a la Franja I (1970-1999). Totes les obres citades són disponibles al Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística.

Origen: Els usos lingüístics a la Franja 2014 (Presentació) | Lo Finestró

El passat 14 de juny, als locals de la Biblioteca Tècnica de Política Lingüística i en el marc de les Matinals de Llengua de la Direcció de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, tingué lloc la presentació dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014. L’Enquesta, com es diu a la presentació de la publicació  “és fruit de la col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i Campus Iberus, col·laboració que s’estén al Govern d’Aragó al gener del 2016.” “El contingut s’estructura en vuit apartats, el primer dels quals descriu la metodologia emprada i el segon presenta les dades més rellevants sobre el context demogràfic. Els dos apartats següents se centren en el principals resultats sobre els coneixements lingüístics i les llengües de la població de la Franja. El cinquè tracta la llengua de la llar i la transmissió lingüística intergeneracional. El sisè presenta els factors clau sobre els usos lingüístics en les relacions interpersonals i en l’àmbit del consum i els serveis. En el setè es mostren les actituds i representacions lingüístiques, l’aprenentatge de català de les persones adultes i les denominacions de la llengua, i, per últim, les conclusions generals tanquen l’obra.”

Desprès de la presentació de l’acte per part de Marta Xirinacs, sub-directora general de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, donà la paraula als ponents Javier Giralt i Maite Moret de la Universitat de Saragossa i Anna Torrijos i Joan Solé de la Direcció General de Política Lingüística, els quals glosaren àmpliament els diferents apartats de l’estudi i les enquestes. En el torn de paraula intervingueren diversos assistents amb preguntes i comentaris.

Els interessats en conèixer l’evolució del català a la Franja des del 2004 al 2014, altrament dit, la tendència de la llengua i tot allò que l’envolta i influeix en aquell allargassat territori oriental d’Aragó, Franja de Ponent de la llengua, ho tenen força fàcil, només els cal entrar a:

http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/btpl/arxius/19_Usos_linguistics_Franja_2014.pdf  (31 pàgines ben interessants i ben treballades per totes les persones que intervengueren en l’estudi)

Com a conclusió molt global (tal vegada massa global), de l’estudi comparatiu entre el 2004 i 2014 es desprèn que el català a la Franja està en perill, segons ho fan evident les diferents xifres comparades i estudiades. S’entreveu algun resultat positiu, peró de valor molt relatiu. Podríem dir que el procés de substitució lingüística no ha començat, però podria començar en breu.

Foro de debate sobre a Carta Europea para as Linguas Rexionais ou Minoritarias.  Consello da Cultura Galega, Santiago de Compostela, 29 e 30 de xuño de 2017: Programa_Foro

 La situació lingüística a la Franja serà objecte d’una Matinal de Llengua que tindrà lloc el dia 14 de juny a les 11 h a la Biblioteca de Catalunya. La inscripció es pot fer en aquest formulari.

A la sessió s’hi presentarà l’estudi Els usos lingüístics a la Franja, 2014, publicat a la col·lecció “Biblioteca Tècnica de Política Lingüística”, que han elaborat tècnics de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i recercadors de la Universitat de Saragossa i del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, obrirà un acte en què les ponències aniran a càrrec dels experts Javier Giralt i Maite Moret (Universitat de Saragossa) i Anna Torrijos i Joan Solé (DGPL). L’estudi s’ha portat a terme en el marc d’un acord de col·laboració entre la DGPL i el Consorci Campus Iberus, que formen les universitats de l’Ebre. El treball ja es va presentar en un acte a la Universitat a Saragossa el dia 31 de maig.

La DGPL va iniciar l’any 2013 un programa de col·laboració amb els territoris del domini lingüístic per tal de dur a terme enquestes d’usos lingüístics als diferents territoris i obtenir dades que poguessin ser comparades. En aquest marc, ha treballat també amb el municipi de l’Alguer en l’execució i l’anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics a l’Alguer; amb el Consell Departamental dels Pirineus Orientals i l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà, en l’execució de l’Enquesta de la Catalunya Nord; i amb la Universitat de les Illes Balears i el Govern Balear per a l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears. A banda també ha establert acords d’intercanvi mutu de mètodes i d’informació amb els governs de València i d’Andorra.

Origen: “Els usos lingüístics a la Franja”. Matinal de Llengua . Llengua catalana

L’estudi es va presentar a la Universitat de Saragossa

La situació lingüística a la Franja serà objecte d’una Matinal de Llengua que tindrà lloc el dia 14 de juny a les 11 h a la Biblioteca de Catalunya. La inscripció es pot fer en aquest formulari.

A la sessió s’hi presentarà l’estudi Els usos lingüístics a la Franja, 2014, publicat a la col·leció “Biblioteca Tècnica de Política Lingüística”, que han elaborat tècnics de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i recercadors de la Universitat de Saragossa i del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, obrirà un acte en què les ponències aniran a càrrec dels experts Javier Giralt i Maite Moret (Universitat de Saragossa) i Anna Torrijos i Joan Solé (DGPL). L’estudi s’ha portat a terme en el marc d’un acord de col·laboració entre la DGPL i el Consorci Campus Iberus, que formen les universitats de l’Ebre. El treball ja es va presentar en un acte a la Universitat a Saragossa el dia 31 de maig.

La DGPL va iniciar l’any 2013 un programa de col·laboració amb els territoris del domini lingüístic per tal de dur a terme enquestes d’usos lingüístics als diferents territoris i obtenir dades que poguessin ser comparades. En aquest marc, ha treballat també amb el municipi de l’Alguer en l’execució i l’anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics a l’Alguer; amb el Consell Departamental dels Pirineus Orientals i l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà, en l’execució de l’Enquesta de la Catalunya Nord; i amb la Universitat de les Illes Balears i el Govern Balear per a l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears. A banda també ha establert acords d’intercanvi mutu de mètodes i d’informació amb els governs de València i d’Andorra.

Origen: · PRESENTADOS LOS RESULTADOS DE LA ENCUESTA DE USOS LINGÜÍSTICOS DE LA FRANJA – Lenguas de Aragón

Publicado 2 junio, 2017

El día 31 de mayo, en el Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Zaragoza ha sido presentados los resultados de la Encuesta de Usos Lingüísticos de la Franja, llevada a cabo mediante un convenio de colaboración entre Campus Iberus y la Direcció General de Politica Lingüistica de la Generalitat de Catalunya, y que continúa la labor iniciada en los años 90 del pasado siglo que dieron como fruto las publicaciones.

Descargar PDF

Origen: Els usos lingüístics a la Franja, 2014. Llengua catalana

Els usos lingüístics a la Franja, 2014 [1,35 MB ]

En aquest volum es publica un resum de l’anàlisi dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014.

El contingut s’estructura en vuit apartats, el primer dels quals descriu la metodologia emprada i el segon presenta les dades més rellevants sobre el context demogràfic. Els dos apartats següents se centren en el principals resultats sobre els coneixements lingüístics i les llengües de la població de la Franja. El cinquè tracta la llengua de la llar i la transmissió lingüística intergeneracional. El sisè presenta els factors clau sobre els usos lingüístics en les relacions interpersonals i en l’àmbit del consum i els serveis. En el setè es mostren les actituds i representacions lingüístiques, l’aprenentatge de català de les persones adultes i les denominacions de la llengua, i, per últim, les conclusions generals tanquen l’obra.

Els usos lingüístics a la Franja, 2014 [1,35 MB ] Biblioteca Tècnica de Política Lingüística; 19

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/piden-que-politicas-publicas-reviertan-descenso-uso-del-catalan-aragon-6074609

Origen: Piden que las políticas públicas reviertan en el descenso de uso del catalán en Aragón

ZARAGOZA.- El uso del catalán en la zona oriental de Aragón ha descendido en los últimos años, en los que ha aumentado la capacidad de lectura y escritura de esta lengua, y es necesario que las políticas públicas “reviertan” este descenso en el uso.

Estas son las principales conclusiones de la Encuesta de los Usos Lingüísticos en la Franja de las comarcas catalanohablantes de Aragón, que han realizado investigadores de las universidades de Zaragoza, Tarragona y Lérida gracias al convenio entre el consorcio Campus Iberus y la Dirección General de Política Lingüística de Cataluña, en el que no ha participado el Gobierno aragonés.

El estudio, realizado en 2014, sirve para comparar los datos con otro elaborado en 2004 en virtud de un convenio entre la Generalitat y el Gobierno aragonés, que ya en 1995 había encargado otro a la Universidad de Zaragoza.

El investigador Javier Giralt, profesor titular de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza, ha explicado a los medios las principales conclusiones de este estudio, que revela que el uso del catalán en general ha descendido “tanto en el nivel particular como el social” y se utiliza cada vez más el castellano, lo que se debe a la mayor presencia de extranjeros pero también al descenso de la transmisión de la lengua de padres a hijos.

La encuesta desvela que casi el 50 % de los encuestados reconoce que lo que habla es catalán, frente al anterior estudio en el que predominada una denominación “peyorativa” para ocultar la catalanidad lingüística de esta zona de Aragón.

Giralt ha señalado también que ha aumentado la capacidad de lectura y escritura en catalán, debido a la posibilidad en los últimos 20 años de aprenderlo de forma voluntaria en escuelas e institutos y al hecho de que muchos alumnos vayan después a estudiar a Cataluña.

A su juicio, aunque el estado de salud del catalán en Aragón “viene a ser el mismo” que en Cataluña o Baleares “en cuanto al uso real de la lengua”, el problema es que en esta comunidad “no es cooficial”, ni es lengua de enseñanza obligada en las escuelas.

Y ha reconocido que aunque la dirección general de Política Lingüística de Aragón está haciendo cosas muy favorables en relación con el catalán y el aragonés, “siempre es poco” y lo es, en buena medida, “porque el catalán no está reconocido”, ha dicho.

Ha valorado que “algo se ha ganado” cuando casi el 50 % de los habitantes de la Franja denominan catalán a su lengua, pero ha apuntado que “haría falta el refuerzo institucional para que todo pudiera funcionar de otra manera”, y se ha mostrado pesimista con respecto a la situación de esta lengua en la zona dentro de diez años.

Una situación que puede ser “igual o un poco peor”, dado que la población está “muy envejecida” y en muchas localidades es difícil que se pueda mantener como lengua de uso habitual, por lo que ha insistido en que las políticas lingüísticas pueden revertir la situación.

En este sentido, aunque la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Cataluña, Ester Franquesa, ha mostrado su “respeto institucional” sobre el papel del Gobierno de Aragón al respecto, ha añadido que “si encuentra la manera de otorgar a la lengua que es propia de este territorio el estatus jurídico que le corresponde como lengua propia, como mínimo también oficial, sería bueno para el territorio y para el conjunto del dominio lingüístico”.

Las lenguas “nunca se excluyen entre ellas” y poder dominar dos es siempre mejor que dominar sólo una. “Aquí hay muchas personas que pueden hablar catalán y algunas que no pueden aún”, ha dicho.

Franquesa, al contrario que Giralt, se ha mostrado “optimista” respecto al resultado de este estudio, que da “muy buenos resultados en relación al conocimiento de la lengua” en la Franja y ha valorado la percepción existente de que se habla “una única lengua” que recibe distintos nombres según el territorio, pero que comparte con Cataluña, País Valenciano e Islas Baleares.

Y ha explicado que las críticas realizadas por plataformas o partidos políticos que consideran que se impone el catalán “van más allá de la política lingüística y son más política” cuando lo que se pretende es “la cooperación para que la lengua tenga un presente y un futuro más solido y más fuerte”, que “no tiene nada que ver con la catalanidad que uno siente ni con sentimientos identitarios”.

En respuesta a la posibilidad lanzada por Franquesa de que el catalán sea cooficial en Aragón, el director general de Política Lingüística del ejecutivo aragonés, José Ignacio López Susín, ha aseverado que “Aragón tiene su propio gobierno y su propia dirección general” y quien lleva a cabo la política lingüística en esta comunidad “es el Gobierno de Aragón”.

Y con respecto a una futura Ley de Lenguas en Aragón, ha asegurado que “no se está trabajando en este sentido” y no se ha presentado ni está en trámite “ningún proyecto de ley”.