Skip to content

Archive

Category: Situació sociolingüística

Participación del Departamento de Psicología y Sociología en las conclusiones del Foro de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias

El profesor Javier Giralt (del Área de Lengua Catalana del Departamento de Linguística General e Hispánica) y profesorado del Departamento de Psicología y Sociología (participantes en el Seminario Aragonés de Sociolingüística) trasladaron las conclusiones de las lenguas de Aragón al debate organizado por el Consejo de Europa, sobre el cumplimiento por el Estado español de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, con motivo de los 25 años de su aprobación. Este foro reunió por primera vez en la historia a representantes de todas las lenguas propias habladas en España. Y esta semana se han publicado las conclusiones.

En el documento, sociólogos aragoneses presentan un análisis del cumplimiento de esta Carta en el caso de la lengua aragonesa. Y el profesor Javier Giralt resume la situación de la lengua catalana . Desde ambas áreas de conocimiento se ha realizado un análisis técnico independiente sobre el grado del cumplimiento de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias en Aragón.

En este foro, celebrado el pasado verano en Santiago de Compostela, participaron representantes de las lenguas regionales o minoritarias amparadas en España por esta norma europea. En orden alfabético: amazig, árabe ceutí, aragonés, aranés, asturiano, caló, catalán (Aragón, Cataluña, Islas Baleares, Murcia y País Valenciano), euskera (Navarra y País Vasco), fala (Extremadura), gallego (Asturias, Galicia, Castilla y León), leonés y portugués (Extremadura).

Las conclusiones del foro, constatan la necesidad de elevar el marco de protección de las lenguas no cooficiales, como es el caso del aragonés y del catalán en Aragón, así como profundizar en la protección que realizan los organismos dependientes de la administración central en el caso de las lenguas que son cooficiales en sus respectivos territorios.

En este sentido, el informe sugiere las siguientes recomendaciones para las lenguas minoritarias no oficiales en el Estado español:

4. Respecto de las lenguas no oficiales —amazige, árabe ceutí, aragonés, asturiano, caló, catalán (Aragón y Murcia), fala (Extremadura), gallego (Asturias y Castilla y León), leonés y portugués (Extremadura) y euskera  en las zonas de Navarra en que no es oficial:

a. Se constata la necesidad extrema de protección y promoción a partir de una política lingüística bien estructurada que incluya el establecimiento de la oficialidad, condición indispensable para su supervivencia.

b. Se ha puesto de manifiesto que, en situaciones lingüísticas y sociales análogas, ciudadanos del Estado español ven incumplidos sus derechos constitucionales en materia de lengua por pertenecer a comunidades autónomas diferentes.

Además, las conclusiones del foro también recogen las principales necesidades de cada lengua representada. En el caso estudiado desde la Universidad de Zaragoza, para la lengua aragonesa se constata que:

 · En Aragón se han comenzado a dar pasos positivos para la lengua aragonesa a partir de 2015 con la creación  de la Dirección General de Política Lingüística. Es necesario profundizar en estos avances de forma constante en las siguientes legislaturas ya que la inacción institucional durante estos 25 años ha resultado en el incumplimiento reiterado de la Carta por parte del Gobierno de Aragón y en una pérdida constante de hablantes patrimoniales.

· En primer lugar, el reconocimiento legal del aragonés en la Ley de patrimonio cultural 3/1999 se tiene que  hacer extensivo a la Ley de lenguas 3/2013, que en un  futuro tendrá que preparar a las instituciones para  instaurar la cooficialidad del idioma a través del Estatuto de Autonomía (como garantía plena de los derechos lingüísticos de los hablantes). En segundo lugar, se debe establecer una zonificación oficial amplia que tenga en cuenta la ciudad de Zaragoza para garantizar la aplicación de políticas lingüísticas en el territorio donde se habla. En tercer lugar, las instituciones deben potenciar el uso oral y escrito de la lengua a través de medios clave, como la radio y la televisión públicas, así como fomentar campañas de concienciación sobre el patrimonio lingüístico destinadas a desterrar los prejuicios lingüísticos de la mayoría castellanohablante de Aragón.

· En el campo educativo es necesario garantizar el derecho de aprender aragonés dentro del horario escolar e implantarlo paulatinamente como lengua vehicular en aquellos centros públicos que lo soliciten. En este mismo sentido, se debe profesionalizar la enseñanza del aragonés para adultos, realizada mayoritariamente por asociaciones y entidades sin ánimo de lucro. La enseñanza es la primera prioridad para esta lengua  debido a los altos índices de ruptura de la transmisión intergeneracional que la amenazan.

· El fomento de la investigación y de la relación con otras comunidades lingüísticas minorizadas son otras dos claves en las que profundizar para conseguir el objetivo del cumplimiento de la Carta.

· Es menester generar consensos sociales y políticos que les permitan a las instituciones actuar de forma constante y decidida para garantizar los derechos de los hablantes y salvaguardar este patrimonio inmaterial  en peligro de desaparición.

Y para la lengua catalana en Aragón se propone:

· Incorporar la denominación de catalán en el Estatuto de Autonomía de Aragón en el artículo 7, donde se habla de las «lenguas y modalidades lingüísticas» de la región. Esta es la única manera de dotar a la lengua catalana de un reconocimiento y un prestigio social que nunca tuvo. Esto evitaría, además, que quede al arbitrio de los políticos la elección del nombre de la lengua hablada en la Franja.

· Declarar la cooficialidad del catalán en Aragón. Esta medida haría posible idear una política y una planificación lingüísticas decididas, con el fin de normalizar el uso del catalán en la Franja.

· Establecer una escolarización en catalán en los centros educativos de la Franja o, por lo menos, una enseñanza obligatoria de esta lengua con un número de horas de docencia idéntico al del castellano o el inglés. De esta forma, se podrá fomentar realmente el uso oral y escrito del catalán en todos los ámbitos, a tiempo que se logra que las nuevas generaciones sean competentes en el uso del catalán en las cuatro destrezas comunicativas.

·  Llevar a cabo una profunda labor pedagógica en relación con la realidad lingüística de Aragón, con el fin de informar a toda la sociedad aragonesa de que en su comunidad autónoma existe una zona en la que se habla catalán. Solo así se podrá conseguir que poco a poco los aragoneses tomen conciencia de un hecho lingüístico innegable y muestren sensibilidad hacia eso mismo. En esta tarea se deben implicar todas las instituciones  aragonesas, así como todos los centros de enseñanza (públicos y privados) y los medios de comunicación.

Source: Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. | Zaragoza Lingüística

El pasado mes de febrero ZL se unió a la celebración del día de la lengua materna recibiendo al Dr. Natxo Sorolla, que nos habló del impacto de las relaciones sociales (las redes, en sentido amplio) en el uso de las lenguas. Desde aquí queremos reiterar las gracias a Natxo por acompañarnos y conseguir que veamos la sociolingüística desde otra perspectiva.

Para los que no nos pudísteis acompañar, aquí os dejamos el vídeo de la charla. ¡Que la disfrutéis!

Source: A oficialidat, una guarencia pa la pervivencia d’a diversidat lingüistica iberica. Se publica o infome d’as conclusions d’o Foro de Santiago. | sociolochia

O pasau mes de chunio de 2017 tenié la suerte de representar a la comunidat de fablants de l’aragonés en o Foro Europeo d’as luengas Rechionals u Minoritarias, evaluando chunto con atros expertos o grau de cumplimiento d’o compromís con as luengas minorizadas sinyau por as institucions espanyolas en europa. Tamién compartié mesa con atro representat d’Aragón, en iste caso o profesor d’UNIZAR Javier Giralt, que representó a los parlants de catalán en a Francha.

Agora vienen de publicar-se as conclusions d’iste foro.

En iste enlaz se puet leyer a ponencia sobre o catalán y en iste atro a ponencia sobre l’aragonés y en o siguient vidio podetz veyer as intervencions d’os dos representants aragoneses:

Ista fita historica nos permitió sentir en vivo luengas ibericas bien invisibilizadas como a Fala de Xalima (Extremadura) u lo Lleonés (Lleón), amas de conoixer a situación social d’atros idiomas baixo administración espanyola como l’arabe ceutí u l’amazigh de melilla. Tamién podiemos compartir os problemas y as demandas d’as cominidatz lingüisticas en do la luenga minorizada ye cooficial, constatando un deficit important d’a producción en os medios de comunicación  y mas que mas en ambitos como l’administración de Chusticia.

Breu, as conclusions d’o foro son claras. A oficialidat ye un punto clau pa guarenciar a pervivencia d’as luengas minorizadas, como bien sinyala l’informe recientement publicau:

“4. Respective a las luengas no oficials —amazige, arabe ceutí, aragonés, asturiano, caló, catalán (Aragón y Murcia), fala (Extremadura), gallego (Asturias y Castiella y Leyón), leonés y portugués (Extremadura) y euskera  en as zonas de Navarra en que no ye oficial:

a. Se constata a necesidat extrema de protección y promoción a partir d’una politica lingüistica bien estructurada que incluiga o establimiento d’a oficialidat, condición indispensable pa la suya supervivencia.

b. S’ha meso de manifiesto que, en situacions lingüisticas y socials analogas, ciudadans d’o Estau espanyol veyen incomplius os suyos dreitos constitucionals en materia de luenga por perteneixer a comunidatz autonomas diferents.

Apego, tot seguiu, as conclusions d’o foro pa l’aragonés y o catalán en Aragón:

“ARAGONÉS
(Anchel Reyes)

• En Aragón s’han prencipiau a dar pasos positivos pa la luenga aragonesa a partir de 2015 con a creyación  d’a Dirección Cheneral de Politica Lingüistica. Ye menister afundar en istos abances de forma constant en as siguients lechislaturas ya que a inacción institucional entre istos 25 anyos ha resultau en l’incomplimiento reiterau d’a Carta por parte d’o Gubierno d’Aragón y en una perda constant de  fablants patrimonials.

• En primer puesto, a reconoixencia legal de l’aragonés en a Lei de patrimonio cultural 3/1999 s’ha de  fer extensivo a la Lei de luengas 3/2013, que en un  futuro habrá de parar a las institucions pa  instaurar a cooficialidat de l’idioma a traviés d’o Estatuto d’Autonomía (como guarencia plena d’os dreitos lingüisticos d’os parlants). En segundo puesto, se debe establir una zonificación oficial ampla que tienga en cuenta a ciudat de Zaragoza pa guarenciar l’aplicación de politicas lingüisticas en o territorio an se charra. En tercer puesto, as institucions han de potenciar l’uso oral y escrito d’a luenga a traviés de meyos clau, como que a radio y a televisión publicas, asinas como empentar campanyas de conscienciación sobre o patrimonio lingüistico destinadas a desterrar os prechuicios lingüisticos d’a mayoría castellanofablant d’Aragón.

• En o campo educativo ye necesario guarenciar o dreito d’aprender aragonés dentro de l’horario escolar y implantar-lo gradualment como luenga vehicular en aquells centros publicos que lo soliciten. En iste mesmo sentiu, se debe profesionalizar l’amostranza de l’aragonés pa adultos, realizada mayoritariament por asociacions y entidatz sin ánimo de lucro. L’amostranza ye a primera prioridat pa ista luenga  a causa d’os altos indices de ruptura d’a transmisión intergeneracional que la menazan.

• O fomento d’a investigación y d’a relación con atras comunidatz lingüisticas minorizadas son atras dos claus en as qualas profundizar pa aconseguir l’obchectivo d’o complimiento d’a Carta.

• Ye menister chenerar consensos socials y politicos que les permitan a las institucions actuar de forma constant y decidida pa guarenciar os dreitos d’os hablantes y salvaguardar iste patrimonio immaterial  en periglo de desaparición.

CATALÀ A ARAGÓ

(Javier Giralt Latorre)

•  Incorporar la denominació de català a l’Estatut d’Autonomia d’Aragó a l’article 7, on es parla de les «llengües i modalitats lingüístiques» de la regió. Aquesta és l’única manera de dotar la llengua catalana d’un reconeixement i un prestigi social que mai no ha tingut. Això evitaria, a més, que quedi a l’arbitri dels polítics l’elecció del nom de la llengua parlada a la Franja.

• Declarar la cooficialitat del català a l’Aragó. Aquesta mesura faria possible idear una política i una planificació lingüístiques decidides, amb la finalitat de normalitzar l’ús del català a la Franja.

• Establir una escolarització en català als centres educatius de la Franja o, almenys, un ensenyament obligatori d’aquesta llengua amb un nombre d’hores dedocència idèntic al del castellà o l’anglès. Així es podrà fomentar realment l’ús oral i escrit del català en tots els àmbits, i al mateix temps s’aconseguirà que les noves generacions siguin competents en l’ús del català en les quatre destreses comunicatives.

• Dur a terme una profunda tasca pedagògica en relació amb la realitat lingüística d’Aragó, amb la finalitat d’informar tota la societat aragonesa que a la seva comunitat autònoma existeix una zona en la qual es parla català. Només així es podrà aconseguir que a poc a poc els aragonesos prenguin consciència d’un fet lingüístic innegable i hi mostrin sensibilitat. En aquesta tasca s’hi han d’implicar totes les institucions aragoneses, així com tots els centres d’ensenyament (públics i privats) i els mitjans de comunicació.”

Source: El català sense paraigua

El català sense paraigua

Ricard Ustrell viatja fins la franja d’Aragó i la Catalunya Nord per comprovar l’estat de salut del català, quan no té el paraigua de la immersió lingüística. Parlem amb professors de català, directores d’institut i escriptors locals, com el Josep Anton Chauvell o el Josep-Lluís Lluís.

Source: Ponència de Natxo Sorolla a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa » Temps de Franja

// Bárbara Marqueta*

El proppassat dilluns, 19 de febrer, el Doctor Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili) va impartir al “Seminario Permanente de Investigaciones Lingüísticas” del Grupo Psylex (Universitat de Saragossa) una ponència titulada “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. El aragonés y el catalán.”

El ponent va presentar els resultats de les seves investigacions en l’àmbit de la disciplina coneguda com a Sociolingüística, que estudia les llengües des de la perspectiva de les seves relacions, amb les particularitats socioculturals de la comunitat de parlants que les usa en diferents contextos interpersonals. Els estudis del Dr. Sorolla se centren especialment en l’impacte de les xarxes socials/interpersonals en comunitats bilingües i trilingües, on coexisteix una llengua d’ús comú i una llengua o llengües d’ús minoritari. En el cas de la Comunitat Autònoma d’Aragó, la primera és el castellà i la(-es) segona (-es) l’aragonès i el català.

Natxo Sorolla i Javier Giralt. / Maite Moret

La hipòtesi fonamental de les seves investigacions ‒i que el ponent va facilitar a la audiència mitjançant comparacions amb situacions de la vida quotidiana‒, és que són xarxes socials de petita escala i amb finalitats específiques (com les que s’estableixen entre companys a l’aula o entre afeccionats a un esport) les que determinen les nostres interaccions lingüístiques, és a dir, que fem ús d’una determinada llengua per tal de parlar amb una determinada persona i en un determinat entorn comunicatiu. Una conseqüència d’aquest fet és que només podem realitzar una visió exacta de l’ús de les llengües minoritàries si parem atenció a aquestes xarxes socials, que no sempre es tenen en compte a l’hora d’analitzar en quina mesura es parla en una regió determinada.

En definitiva, es va recordar als assistents que són precisament les petites decisions quotidianes, les més ordinàries aparentment, les repercussions de les quals són encara més grans. De fet, les llengües no es diferencien gaire de les persones, en aquest sentit; en el cas concret de les llengües minoritàries, està clar que els parlants han de ser informats que són els petits canvis quotidians en la seva conducta els que han conduït, condueixen i conduiran, bé cap a la seva preservació, bé cap a la seva desaparició.

(Aquesta conferència, i les altres celebrades al Seminari organitzat pel grup Psylex, es poden veure a https://zaragozalinguistica.wordpress.com/)

Dues imatges de la ponència. / Maite Moret


*Dpto. Lingüística General e Hispánica. Universidad de Zaragoza

Source: «Xarxes socials i contacte de llengües», amb Natxo Sorolla | Blog del seminari del CUSC

El passat divendres 19 de gener a les 12h va tenir lloc la cinquena sessió del curs 2017/2018 del «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB. En aquesta ocasió, el sociòleg Natxo Sorolla, professor associat de la URV, investigador del CUSC-UB i coordinador de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, va presentar-nos la seua recerca sobre tries lingüístiques i processos de substitució lingüística a partir dels mètodes d’anàlisi de xarxes socials, que després de la seua tesi doctoral ha anat desenvolupant en el seu pas per la Universitat de Groningen com a investigador visitant i en un nou estudi sobre l’aragonès a la comarca de la Jacetània, elaborat juntament amb Anchel Reyes Garreta sota el paraigua del Seminario Aragonés de Sociolingüística.

20180119_121158

Sorolla va començar emmarcant la seua recerca en l’estudi dels processos de substitució lingüística i dels mecanismes que els desencadenen, fonamentalment (a) la bilingüització de la població; (b) la distribució funcional de les llengües (diglòssia); (c) els canvis en la llengua endogrupal, l’objecte central de la seua tesi; i, finalment, (d) el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional. Tots aquests factors són causes necessàries perquè es produïsca la substitució, però només les dues últimes en són causes suficients. A més, en la tesi havia incorporat les anàlisis sobre les normes d’ús als territoris de parla catalana i la teoria de l’acomodació comunicativa, que apunta que tot i la tendència general a la convergència d’estils comunicatius entre interlocutors també es detecten tendències divergents que no sempre són negatives ni apareixen només com a resultat del conflicte.

Sobre aquest marc, la seua tesi innovava amb la incorporació de l’anàlisi de xarxes socials, que li permetia posar el focus sobre la interacció i ja no tant sobre els individus o les comunitats/societats, objectes respectivament de la sociolingüística qualitativa i macrosocial. Una aproximació que permet, a més, superar algunes de les limitacions de l’anàlisi demolingüística clàssica: per exemple, la interferència de les actituds lingüístiques en la resposta una pregunta genèrica sobre l’ús del català (o l’aragonès) amb amics, un biaix que es prevé en certa mesura quan es pregunta, en canvi, per “qui parla quina llengua amb qui i en quin moment” (Joshua A. Fishman). També ajuda a prevenir alguns problemes consubstancials a les preguntes habituals sobre normes d’ús en demolingüística (del tipus «quina llengua parles amb algú que et parla en aragonès?») ja que, sovint, la qüestió és precisament que no sol haver-hi aragonesòfons (o catalanoparlants) que interpel·len en la seua llengua familiar a persones de fora del grup. A més, l’anàlisi de xarxes permet diferenciar, posem per cas, entre catalanoparlants convergents i castellanoparlants convergents: tots dos tipus de parlants usen tant el català com el castellà amb amics (i potser ho fan en proporcions similars), però les implicacions sociolingüístiques de cadascun d’aquests capteniments són ben diferents. Finalment, l’anàlisi de xarxes posa el focus sobre el comportament lingüístic (declarat) i no tant sobre l’origen lingüístic. Així, en la seua tesi Sorolla detecta que els catalanoparlants inicials de les comarques centrals de la Franja parlen castellà en un 20% de les interaccions endogrupals (és a dir, amb altres catalanoparlants inicials), i també que els bilingües es comporten de manera similar als castellanoparlants en la interacció amb iguals. Per a explicar aquestes discrepàncies hi desenvolupa el concepte de rol sociolingüístic, que li permet assenyalar que gairebé un 25% dels catalanoparlants inicials desenvolupen rols castellanoparlants amb iguals, cosa que assenyala un punt d’inflexió en la substitució del català entre els adolescents.

La segona part de la sessió estava dedicada, de manera més específica, als mètodes d’anàlisi de xarxes, que aplicats a la sociolingüística permeten respondre velles preguntes amb nous mètodes i també plantejar noves preguntes que no s’haurien pogut respondre abans amb els mètodes disponibles. El ponent va fer un repàs d’alguns dels processos característics del funcionament de les xarxes socials, com ara la selecció (per la qual els atributs compartits pels individus condicionen la formació de xarxes), la difusió (per la qual els atributs d’una part dels membres de la xarxa es difonen entre els seus membres), l’autoorganització (que fa referència a la interdependència de les interaccions socials), la coevolució (per la qual la xarxa social i els atributs de cada individu interactuen i es condicionen mútuament), i finalment el capital social (és a dir, quan el fet de pertànyer a una xarxa determinada passa a ser un atribut dels individus per se). Tot seguit, va presentar la tècnica d’anàlisi exponential random graphs models (ERGM), que ha començar a explorar recentment i que permet incorporar a l’anàlisi de les interaccions dos atributs complementaris dels individus: la llengua inicial i l’autoconfiança en l’ús del català.

En la recta final, Sorolla va presenta els resultats sobre l’ús de l’aragonès a la comarca de la Jacetània, un dels territoris on encara disposa d’una certa vitalitat, a pesar que infants i adolescents només el parlen en un dels pobles: la Val d’Echo. L’anàlisi del cens indica que, en el conjunt de la població d’Aragó, el coneixement de l’aragonès és molt limitat; a més, apunta que és una llengua masculinitzada i clarament envellida, perquè la parla sobretot la població de més edat (entre els menors de 16 anys que saben parlar-la, només al voltant d’un 10% diu que ho fa sempre). Centrant-nos ja en l’estudi sobre la Jacetània, Anchel Reyes i Natxo Sorolla han analitzat les quatre aules de l’escola d’Echo. Han detectat que, a 1r d’ESO, hi ha una certa presència de l’aragonès; a 5è i 6è se’n fa poc ús; a 3r i 4t hi apareixen més usos bilingües; finalment, a l’aula de 1r i 2n de primària se’n fa molt poc ús, en bona mesura perquè en aquest grup hi ha molta més presència de progenitors castellanoparlants. L’anàlisi indica que hi ha més aragonesòfons familiars entre les xiquetes, que fan en conseqüència més ús de l’aragonès entre elles. En línies generals, l’ús del castellà ocupa un 75% de les interaccions entre els infants estudiats, i tot i que els aragonesòfons familiars parlen força aragonès entre ells, es detecta un cert trencament de la norma d’ús endogrupal d’aquesta llengua. D’altra banda, cal dir que els bilingües familiars aragonès-castellà d’Echo parlen més aragonès amb els seus iguals que no ho feien els bilingües familiars català-castellà de la Franja en el cas del català.

1-ac1da6b6ad

L’anàlisi ERGM indica, a més, que hi ha una tendència positiva de formació de tríades (és a dir, d’interaccions recíproques entre tres persones) en aragonès, que no es detecta en el cas del castellà i que apunta a l’existència d’un cert efecte de recer sociolingüístic: en efecte, aquestes tríades ofereixen una certa protecció a la llengua minoritzada. Això, però, no ens en pot fer perdre de vista la debilitat, perquè quan desapareixen aquestes tríades els parlants tenen moltes menys facilitats per a emprar la llengua minoritzada, i emergeixen moltes més interaccions en castellà. Sorolla va reflexionar, finalment, sobre l’existència d’un cert efecte xarxa, pel qual una llengua guanya valor quan la parlen molts individus i en perd, en canvi, a mesura que els parlants se’n «desconnecten», cosa que provoca una disminució ràpida de l’ús. Un efecte que apunta a la necessitat de crear i enrobustir xarxes socials que potencien la interacció entre parlants de la llengua minoritzada, amb l’objectiu de fer-ne visible l’ús i de facilitar la incorporació de persones que no la tenen com a llengua familiar. Tot plegat afavoriria la creació de (proto)comunitats lingüístiques que contribuirien a fer emergir els (pocs o molts) usos possibles d’aquestes llengües.

Source: Día de a Lengua Materna 2018: actividaz de sociolingüistica | Seminario Aragonés de Sociolingüística

En colaboración con o Vicerrectorau de Politica Academica y profesoralla de bels departamentos d’a Universidat de Zaragoza, o Seminario Aragonés de Sociolingüistica participa en as actividaz arredol d’o Día d’a Lengua Materna con dos actos.

Anchel Reyes y Natxo Sorolla (d’o Seminario Aragonés de Sociolingüistica) presentarán “L’aragonés en a Chacetania, estudio sociolingüistico”, o lunes 19 de febrero, a las 17’30 h., en l’Edificio Paraninfo, sala Pilar Sinués, de a Universidat de Zaragoza (Plaza Basilio Paraíso, 4).

Y ixe mesmo día, 19 de febrero, a las 19:30h., en l’Aula Magna de a Facultat de Filosofía y Letras,  Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili) presentará a conferencia: “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. El aragonés y el catalán”.

Esta actividat ye organizada por o Seminario Permanente de Investigaciones Lingüísticas – Grupo Psylex (Departamento de Lingüistica Cheneral y Hispanica), dentro de as actividaz de “Zaragoza Lingüística“.

Source: Seminari de sociolingüística CUSC-UB: xarxes i contacte de llengües (19/1/2018, N. Sorolla) | Xarxes socials i llengües

Divendres 19 de gener tindré el plaer de poder compartir i debatre amb els col·legues del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB), i tots aquells que vulgueu vindre, els treballs que estic fent sobre xarxes i contacte de llengües. Revisaré les anàlisis que vaig poder desenvolupar des de la Universitat de Groningen, les recerques sobre la Franja i sobre l’aragonès a la Jacetania, i les oportunitats de futur. Estic segur que podrem intercanviar moltes idees!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El proper divendres 19 de gener, a les 12h a l’aula 1.5 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, celebrarem la cinquena sessió del curs 2017/2018 del seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

En aquesta ocasió, Natxo Sorolla, sociòleg, professor associat de la Universitat Rovira i Virgili i investigador del CUSC-UB, ens presentarà la seua recerca al voltant de l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials als fenòmens de contacte de llengües.

Hi esteu tots convidats!

Source: Tierra de barrenaus: Pegallos de l’augua, la senda amarilla y l’aragonés en la Chacetania. Tierra de barrenaus 4×04

Empecipiamos l’anyo con un programa que se mira bien t’o norte d’o país y con muitas novedatz. Entre atras, quasi totz los colaboradors que charran por primer vegada en lo programa.

Acabamos lo programa con Ánchel, d’o Seminario Aragonés de Sociolingüistica, que nos presienta las conclusions d’o treballo que fació, de conchunta con Natxo Sorolla, sobre l’aragonés en la comarca d’a Chacetania.

Source: Recer sociolingüístic: «De 15 amigas bi’n habría 10 que charrasen cheso, y agora no» | Viles i Gents

Publicat a Viles i gents, La Comarca, 5/1/2018

Natxo Sorolla

La llengua aragonesa va ser una de les llengües de la Cancelleria de la Corona d’Aragó. A Torrecilla, Casp o Valdealgorfa se conserven veus de l’aragonès com fiemo (fem) o ababols (roelles). I al nostre català del Matarranya tenim característiques que coincideixen en l’aragonès, com lo pronom i el substantiu de la frase *tos agarraré el *totxo. Però més enllà del nostre aragonès residual, l’aragonès és una llengua viva. Al Seminari Aragonès de Sociolingüística ham tingut lo plaer d’estudiar la situació sociolingüística a la comarca de la Jacetania.

La realitat és molt diferent segons l’àrea. A pesar que a Jaca hi ha un nombre important de parlants, queden diluïts per la ciutat, i els entrevistats declaraven que «falta, a lo mejor, l’ambiente de poder-lo practicar». A Ansó és viva i activa l’última generació que va aprendre la llengua de sos pares, però ja no l’ha transmès als seus fills. L’espai més favorable a la llengua es trobe a Echo. Una vila de 650 habitants, com molts dels pobles matarranyencs. Un espai on dones autòctones en tota naturalitat contestaven en aragonès cheso els meus comentaris en castellà. Quin goig fan los pobles a on la llengua té este recer, que estan orgullosos del seu patrimoni, i de la seua llengua!

En l’estudi d’Echo mos ham centrat en los xiquets en edat escolar. L’aragonès té una presència important en una quarta part de les relacions entre infants, però també és cert que la majoria de les relacions són en castellà. Si hi ha un grup que use una mica més l’aragonès, són les xiques. Això és una dada favorable. Però també es pot convertir en una debilitat, si les dinàmiques de despoblació rural continuen actuant de la mateixa manera.

Però el punt que més m’ha fet rumiar són la coincidència de les condicions adverses en les que perviuen les llengües minoritzades, i la fragilitat dels murs de contenció que hi alcem. I és que les llengües minoritzades han perviscut a Echo, a Fraga o a Vielha perquè tenen una massa prou forta de parlants que s’estimen la llengua i que lliguen los pobles en la seua història. Però quan esta massa comença a perdre la seua hegemonia, als parlants individuals se’ls fa cada vegada més difícil usar-la, i se’ls marque i deslegitime simplement per usar-la en normalitat. A esta protecció que les comunitats lingüístiques minoritzades fan sobre la pròpia llengua m’agrade dir-li «recer sociolingüístic». I una dona chesa mos va donar la clau: «Lo que pasa es que [antis] de 15 amigas bi’n habría 10 que charrasen y cinco que no, y agora ye alrevés». Un procés que a natres mos ha començat a posar contra les cordes de Mequinensa en amunt. Aprenguem los uns de l’experiència dels altres. Mantindre el recer de les nostres llengües és vital.

Referències sobre l’aragonès al Matarranya i el Baix Aragó:

  • Albiac, Roberto. (2017) Paral·lelismes lèxics entre l’aragonés i el parlar de Favara de Matarranya. TFG del Grau en Filologia Catalana de la Universitat de València, curs 2016-2017.
  • Quintana, A. (2004). El aragonés residual del bajo Valle del Mezquín: pa San Antón ni buaira ni dorondón (2a ed.). Torrecilla de Alcañiz: Ayuntamiento de Torrecilla de Alcañiz. Recuperat de (1a edició: http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/07/30/04quintana.pdf)
  • Collellmir Sentíes, J. (2007). Estudio lingüístico de la región de Caspe. Centro de Estudios Comarcales del Bajo Aragón.
  • Asociación de Madres y Padres; maestras y alumnos de la escuela publica de Valdealgorfa. (2003). Vocabulario valdealgorfano (trabajo escolar). El Justicia de Aragón.

Source: 25. Mesurar els grups sociolingüístics. Catalunya i les Balears: les transformacions més rellevants | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

Source: Presentacions a Jaca i Echo de l’estudi sociolingüístic sobre l’aragonès | Xarxes socials i llengües

Lo dia 28 de desembre presentarem a Jaca i a Echo l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania (vídeo). A mi em fa especial il·lusió presentar resultats al territori, perquè sempre és més que una simple presentació. Los propis actors expliquen les seues pròpies vivències, lo seu punt de vista sobre els resultats, destaquen allò que consideren rellevant… En fi, si correu prop de la Jacetania, fins lo dijous 28/12/2017.

Source: Currubí Capdevila

Estudi de la substitució o del manteniment del català al Matarranya

Anna Currubí Capdevila

Resum

Aquest treball estudia la situació sociolingüística del català al Matarranya. Concretament s’investiga si es manté la continuïtat lingüística intergeneracional i intrageneracional del català entre els alumnes de segon d’ESO de l’Institut Matarranya de Vall-de-roures, com a indicadors d’un possible procés de substitució lingüística a la Franja. Les dades s’obtindran mitjançant qüestionaris, i el trencament o manteniment de la continuïtat del català de pares a fills i entre els companys de classe es relacionaran amb diverses variables (sexe, classe social, llengua amb germans, llengua d’identificació, etc.) per mirar d’entendre les causes de la substitució, en cas que aquesta es produeixi. A més, aquestes dades es completaran amb entrevistes als pares, als educadors i als alumnes: les entrevistes dirigides als pares aniran encaminades a entendre els motius del trencament intergeneracional de la llengua i les entrevistes dirigides als educadors i als alumnes aniran adreçades a entendre els motius del trencament intrageneracional de la llengua entre els alumnes de l’institut.
Paraules clau: Franja, substitució, transmissió, intrageneracional, intergeneracional. Text complet: PDF

Origen: Presentació de l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania a HuescaTV | Xarxes socials i llengües

Fa poc el col·lega Anchel Reyes presentava a HuescaTV l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania (conclusions preliminars), les llengües a Aragó al Cens de 2011, i altres estudis que realitzem des del Seminari Aragonès de Sociolingüística.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.