A banda del deteriorament de la llengua —que alguns darwinians podrien considerar com una evolució— hi ha la caiguda en picat del seu ús. Potser és que no freqüento gaire els indrets, “nord enllà”, on el català diuen que és viu i saludable. El meu hàbitat són les viles més meridionals de la Franja i algunes visites llampec a les ciutats de Tarragona i Barcelona. Fins fa quatre dies, a la nostra comarca, el català campava a lloure.
Cotinuar llegint…. Mons que desapareixen | Arainfo
Asinas, dende o proyecto d’investigación NEOS promovemos a celebración d’o simposio «De neoparlant potencial a parlant activa d’una lengua minorizada» mirando dos obchectivos principals: d’un costau, ubrir espacios pa ixa reflexión; d’atro costau, presentar os resultaus d’as investigacions mas recients.
O simposio se desenrollará en a Universidat de Vigo, os días 17 y 18 d’octubre de 2019.
Contaremos con a participación d’a Dra. Jacqueline Urla (University of Massachusetts Amherst) como conferenciant plenaria.
https://neos2019.wordpress.com/
Resumens:
250 parolas (incluyindo referencias).
Calandario previo:
3 mayo 2019: Call for papers.
15 chuliol 2019: zaguer día d’envío de resumens.
31 chuliol 2019: zaguer día d’acceptación de resumens.
1 setiembre 2019: encomienzan as inscripcions.
17-18 octubre 2019: simposio.
Pa cualsiquier consulta u propuesta: neos@uvigo.gal
Actividaz d’investigadors d’o Seminario Aragonés de Sociolingüistica en o proyecto d’investigación “El neohablante como sujeto social: el proceso de conversión linguística en Galicia, Euskadi, Aragón y País Valenciano” (FFI2016-76869-P): aquí y aquí.
Source: Seminario nuevos parlants de lenguas minoritarias | Seminario Aragonés de Sociolingüística
O mierques 27 de marzo teniemos a ocasión d’organizar un seminario en a Facultat de Ciencias Socials y de lo Treballo d’a Universidat de Zaragoza, sobre nuevos fablants de luengas minorizadas, con a profesora Maite Puigdevall, experta internacional en este tema.
Maite, de la Universitat Oberta de Catalunya, fació la suya tesi doctoral sobre politica lingüistica contimparada, fendo comparanza entre los casos de Gales y Catalunya baixo lo titol de “The Challenge of Language Planning in the Private Sector. Welsh and Catalan Perspectives”. Amás amás estió treballando como asesora en temas lingüisticos y culturals en o parlamento europeu y treballando pa lo ret Mercator, conoixendo bien a realidat d’as luengas minorizadas en a Unión Europea.
Maite nos ufrió una charrada en do explicó o desenrrollo d’os estudios sobre neofablants de luengas minorizadas en Europa, amostrando as diferencias basicas entre fablants nativos (L1) y neofablants (L2). Charró d’os contextos en que han naixiu os neofablants, como a colonización, a inmigración, a globalización u la normalización lingüística. Tamién sobre a caracteristica basica d’os neofablants, haber aprendiu a lengua difuera de casa. A posibilidat de tornar-se usuario habitual d’a segunda luenga. Y os conflictos de lechitimidat d’uso que se producen.
Explicó lo fenomeno d’o purismo lingüistico, dau que devant d’a realidat de que lo refuerzo d’a transmisión intercheneracional no ye suficient pa mantenir a comunidat lingüistica, a necesidat d’atrayer fablants adultos no nativos provoca una reacción en bells sectors, de defensa d’a pureza d’a luenga. Oblidando la radiz d’esta ye social, no “natural”. Amás amás, a relación entre neofablants y nativos gosa estar difícil, entre atrás cosas porque o perfil mas repetiu de parlant L2 ye d’o choven urbano con nivel d’estudios medio-alto, mientres que los parlants L1 gosan estar chent mas gran, con un nivel d’estudios inferior.
Os usos lingüisticos d’os neofablants son contextuals, y tienen un paper fundamental as suyas trayectorias vitals. Pa fer servir o idioma minorizau, ye menister acceder a chent que charre lo idioma y a espacios d’uso seguro, que tienen un alto component emocional y comunitario. En este sentiu, charró d’os procesos de muda lingüistica, ye decir, os procesos de cambio d’uso d’una luenga enta l’atra.
Pa rematar, presentó lo estudio de caso que son desenrollando, en o marco d’o prochecto d’I+D sobre mudas lingüisticas “El neohablante como sujeto social: el proceso de conversión lingüística en Galicia, Euskadi, Aragón y el País Valenciano”, centrau en o programa “Voluntaris por la Llengua” y en as collas de “Diables de Barcelona”, como dos claros eixemplos d’espacios seguros que favoreixen a muda lingüistica en o caso catalán.
Vos convidamos a veyer la suya conferencia.
* Agradeixemos a difusión feita por a Oficina de Lengua Aragonesa d’o Concello de Zaragoza.
El Director de la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia de lenguas propias de Aragón y patrimonio inmaterial aragonés de la Universidad de Zaragoza, D. José Domingo Dueñas Lorente, le invita a la Presentación del estudio ANÁLISIS PROSPECTIVO Y ESCENARIOS SOCIALES DE LAS LENGUAS PROPIAS DE ARAGÓN EL CASO DEL ARAGONÉS
Elaborado por los profesores de la Universidad de Zaragoza D. Antonio Eito Mateo y D. Chaime Marcuello Servós
El acto será presentado por Dña. Carmen Magallón Portolés y contará con la participación de los autores.
Se celebrará el 26 de marzo de 2019 a las 18:30 en la Sala Joaquín Costa del Edificio Paraninfo, Plaza Paraíso, 4 de Zaragoza
Nota: el mensaje aparece en castellano al final
Seminari “Nous parlants de llengües minoritàries”.
El dimecres 27 de març, dins del projecte I + D + I NEOS (El neoparlant com a subjecte social: el procés de conversió lingüística a Galícia, Euskadi, Aragó i País Valencià, codi FFI2016-76869-P), es realitzarà un seminari a la Facultat de Ciències Socials i del Treball de la Universitat de Saragossa. La professora Maite Puigdevall, de la Universitat Oberta de Catalunya, presentarà durant el seminari l’aportació del seu grup d’investigació sobre la relació entre llengua i identitat en els nous parlants o neoparlants de les llengües minoritàries.
D’acord als resultats del projecte NEOS, en el qual participa professorat del Departament de Psicologia i Sociologia d’aquesta universitat, els neoparlants són els parlants no nadius de llengües o varietats locals en diferents contextos, és a dir, els parlants que no han après la llengua en família, sinó al llarg de la seua trajectòria vital en la segona socialització, ja sigui en contextos formals o educatius, o informalment en la comunitat.
Aquesta activitat s’enquadra en les desenvolupades des 2014 pel professorat i investigadors que formen el Seminari Aragonès de Sociolingüística, entorn a l’aragonès i el català, llengües minoritàries d’Aragó: https://semarasoc.wixsite.com/blog
Les inscripcions, gratuïtes, s’han de realitzar prèviament a: https://goo.gl/forms/0moex6tRPwv4SF4s1
Dimecres 27 de març, 10 h. Sala Rei del Corral, Facultat de Ciències Socials i del Treball, c / Violant d’Hongria, 23 – SARAGOSSA.
Source: La llengua de la sogra | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel )
El lingüista David Valls al seu llibre Les llengües de l’anaconda explica que al nord-est d’Austràlia viuen els dyirbals, nació on tothom és bilingüe des de sempre: parlen dyirbal i una altra llengua que en Valls anomena “la llengua de la sogra”. La primera s’usa en quasi totes les situacions, mentre que la segona només en parlar amb la sogra i altres parents sobrevinguts, evidentment tots aquests també parlen dyirbal i el fan servir quan no actuen com a sogra o parent sobrevingut. És una situació que recorda la que tenim a l’Aragó, amb algunes fonamentals diferències: tots els dyirbals parlen les dues llengües que els són pròpies, mentre que entre nosaltres, que en tenim tres, només els que tenim com a llengua pròpia el català o l’aragonès, sabem també “la llengua de la sogra”, el castellà, mentre que els que tenen aquesta com pròpia no saben aragonès ni català, i a més els que som de llengua pròpia aragonesa tampoc no sabem català, i així passa que en una comunitat de llengua catalana som considerats parlants de castellà, o a l’inrevés: els que som de llengua pròpia catalana tampoc no sabem aragonès, i en una comunitat de llengua aragonesa som vistos com a parlants de castellà. Resultat: els dyirbals viuen en un bilingüisme perfecte sense penalitzacions quan s’equivoquen de llengua, però nosaltres no. Nosaltres sabem què passa si ens equivoquem de llengua: si parlem la llengua de la sogra, el castellà, quan no pertoca: no passa res, però si parlem aragonès o català quan no pertoca, el càstig no es fa esperar: 30 pessetes pagaven no fa gaires anys els infants d’Areny per parlar català a escola, o allà a Catalunya un advocat no ha pogut enraonar amb el seu client encarcerat per haver parlat català amb el carceller, etc., etc. I al segle XIV el Consello d’Osca multava amb trenta sous si parlàvem àrab, hebreu o basc al mercat, o al XVI, allà a València, es demanava la pena de mort si parlàvem àrab amb els fills. Potser ens convindria fer-nos dyirbals.
Artur Quintana i Font
Font: “El català comença a estar amenaçat a la Franja” – Diari de la llengua
Natxo Sorolla, investigador de la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), professor de sociologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i membre del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC) és el coordinador del llibre Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014), un estudi publicat recentment per Prensas de la Universidad de Zaragoza. Es tracta d’una obra col·lectiva de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, de Campus Iberus (que aplega universitats de la vall de l’Ebre com la Universitat de Saragossa i la Universitat de Lleida) i el govern d’Aragó. Sorolla explica al Diari de la llengua les principals troballes de l’obra i repassa la situació del català a la Franja.
Per què heu sentit la necessitat de revisar les dades de l’enquesta del 2014?
Entre el 2004 i el 2014 s’observa el gran impacte que ha tingut la immigració. Tenim un creixement econòmic espectacular els anys 2004, 2005 i 2006 que va portar molta immigració que no coneixia la llengua del territori, tant a la Franja com a la resta de territoris. Amb la comparació de les dades del 2004 i el 2014 veiem com ha evolucionat sociolingüísticament la Franja amb aquest canvi social.
A la Franja hi ha hagut tant volum d’immigració com a la resta de territoris de parla catalana?
Sí perquè les onades migratòries que hi va haver els anys 2000, a diferència de les dels anys seixanta, no es van concentrar en les zones urbanes, sinó que van tenir una gran dispersió territorial. Hi ha territoris rurals que tenen molta més immigració que zones urbanes. Tot això ha modificat la població que hi resideix.
I quines conclusions heu tret de l’estudi?
La Franja era l’any 2004 el territori que tenia més població de catalanoparlants inicials per una qüestió de configuració: és una zona rural que ha estat, sobretot, aportadora d’emigració. La gent jove marxava del territori. A partir dels anys 2000, aquesta dinàmica d’expulsió de població autòctona es conserva, però tenim una arribada de nova població migratòria. Possiblement, el 2019 la Franja ja no és el territori que té més catalanoparlants inicials.
Està amenaçat el català a la Franja?
Podem dir que està començant a estar amenaçat. Tenim dinàmiques que indiquen que la situació del català a la Franja és d’estabilitat: es continua transmetent de pares a fills, etc…, però tenim altres dades que ens indiquen que hi pot haver un canvi molt ràpid que pot fer que la situació canviï radicalment. La Franja és un territori bàsicament rural i això té efectes demogràfics. Hi ha molta població gran i adulta i poca població jove de 15 a 29 anys. Els autòctons continuen marxant a fora a estudiar i després a treballar i arriba població de fora que canvia la situació del tot.
La transmissió intergeneracional del català no compensa aquestes arribades?
La situació demogràfica canvia tant que no ho compensa. Ja no hi ha una majoria lingüística catalanoparlant i això canvia els comportaments i la capacitat d’integració de la nova població. Tenim un 73% de gent que parla català a la llar entre els més grans de 65 anys. A mesura que anem a grups d’edat més jove, va baixant fins al 39-40% de població que parla català a la llar. El grup de joves de 15 a 29 anys és el primer que té majoria (un 44%), per poc, de castellanoparlants. La població jove, a nivell quantitatiu, són pocs, però a mesura que vagi morint la població gran, que és majoritàriament catalanoparlant, anirà emergint aquest petit grup d’usos mixtos a la llar.
I en què es tradueix això?
Això farà que en les properes enquestes veiem com s’incrementa l’ús del castellà a la llar i en diferents àmbits. De moment, les dades ens indiquen que la transmissió de la llengua continua. La majoria dels que parlen català amb els progenitors, un 90%, continuen transmetent la llengua als fills. Fins i tot entre els que parlen una llengua amb un progenitor i una altra amb l’altre, predominen els que transmeten el català. Els castellanoparlants continuen transmetent el castellà. Per tant, tenim estabilitat o estancament.
Però no n’hi ha prou.
El problema és que si veiem com evoluciona la transmissió de la llengua als fills per edats, quan arribem a la població que té entre 30 i 34 anys veurem que s’ha reduït la capacitat de manteniment del català. Els joves catalanoparlants retenen una miqueta menys el català que els iaios. En el cas dels castellanoparlants, mentre que un 20% dels castellanoparlants grans decidien parlar català als seus fills, el 94,7% dels més joves transmeten el castellà als seus fills.
I s’hi ha de sumar la immigració.
Sí. Aquí ja donem per entès que els castellanoparlants i els parlants d’altres llengües transmeten castellà o altres llengües i molt pocs trien el català. No tenim dades per dir que el català és una llengua amenaçada a la Franja, però sí que tenim els primers indicadors que ens assenyalen que anem cap a aquesta direcció. Ara seria el moment de prendre decisions perquè quan els indicadors ens diguin que és una llengua amenaçada potser serà massa tard per actuar.
El govern aragonès actua?
Podríem parlar dels governs aragonesos. Hem tingut el govern del PP-PAR, que va treure aquella llei de llengües del Lapao (Llengua Aragonesa Pròpia de l’Aragó Oriental) i ara hi ha un govern del PSOE i Chunta amb el suport extern de Podemos. Una de les primeres coses que va fer va ser la creació d’una Direcció General de Política Lingüística.
Quines mesures ha pres?
Ha pres moltes mesures per a l’aragonès, que és la llengua que molts aragonesos consideren com a patrimonial d’Aragó i no consideren el català patrimonial del territori de la Franja quan, realment, és constitutiu del propi territori. També s’ha de dir que la situació de l’aragonès és diferent de la del català. Per exemple, no hi havia un reconeixement de la llengua a nivell d’escola oficial d’idiomes si s’ha creat un títol i exàmens per a certificats de coneixements de l’aragonès. Jo crec que la qüestió bàsica, que no s’ha atacat de fons, és la qüestió de l’ensenyament. A la Franja s’ha d’introduir el català a l’escola d’una manera natural i sense conflictes.
Ara és voluntari, oi?
És una assignatura voluntària, optativa. S’han reactivat programes per promocionar la llengua, però l’essencial, que és assegurar que els alumnes de les escoles de la Franja són competents en castellà, que ja està assegurat, i també en català, no s’està fent com s’hauria de fer. Si fem polítiques d’assegurar els drets lingüístics, però tenim gent que no la sap parlar no podem fer efectius aquells drets. Cada vegada el castellà serà llengua molt més comuna a les llars de la Franja i, per tant, com que ara la família ja no farà el paper de transmetre la llengua, si una altra institució com l’educativa no assegura el coneixement de la llengua, acabarem minoritzant el grup catalanoparlant de la Franja. En poques generacions tindrem resolt el problema lingüístic: desapareixerà la llengua.
No hi ha plantejat, en cap cas, fer del català una llengua vehicular o obligatòria del sistema educatiu?
No. Cap grup polític planteja alfabetitzar en català i en castellà tota la població de la Franja. El Partit Socialista sempre ha posat molt l’accent en l’optativitat en el català, com una opció lliure en què tu pots triar si els teus fills fan o no i, evidentment, en el món acadèmic no tot és optatiu. No utilitzem mai la paraula ‘imposar’ per a l’anglès, però sí quan parlem de llengües minoritzades. Crec que a la Franja s’hauria de fer general l’alfabetització en català i que no fos només una assignatura optativa, sinó la llengua vehicular de diferents assignatures.
Quin estatus té el català a l’Aragó?
És una llengua que apareix en algunes lleis com la llei de patrimoni cultural del 97, en què hi apareixen el català i l’aragonès. És la primera llei que defineix quines són les modalitats lingüístiques que apareixen a l’Estatut. A l’Estatut es parla de modalitats lingüístiques i no es diu quines són.
El Lapao ha passat a la història?
El Lapao ha passat a la història per la porta del darrere.
Què vol dir per la porta del darrere?
Dic que ha estat per la porta del darrere perquè el govern actual va incorporar un afegitó a la llei de pressupostos que deia que allà on la llei de llengües aprovada per PP i PAR deia Llengua Aragonesa Pròpia de l’Aragó Oriental (Lapao) es referia al català. Va ser una bona decisió perquè va evitar un conflicte parlamentari amb una tercera llei de llengües.Va evitar el debat parlamentari, que normalment a l’Aragó es viu d’una manera molt conflictiva i els parlants, si perceben que la llengua és conflictiva, el que fan és allunyar-se’n.
Quines conseqüències tindria per al català a la Franja una eventual independència de Catalunya?
Crec que el fet que aparegui una frontera estatal trencarà moltes de les coses que hi ha ara com la possibilitat que la gent vegi TV3. Si hi ha un conflicte en què l’Estat espanyol no reconeix l’altre estat serà molt més difícil qualsevol tipus de col·laboració.
Què es pot fer per revertir la dinàmica d’involució de la llengua?
La qüestió prinicipal és l’escola. Si no hi ha una alfabetització generalitzada en català ja podem imaginar formes de resoldre la situació, però no podran ser efectives. Una vegada assegurada la qüestió del coneixement sí que es poden fer polítiques de visualització. Per exemple, el govern d’Aragó pot visualitzar amb normalitat la presència de la llengua i fer que a la televisió es veiés molt més normal la presència del català i de l’aragonès a la societat.
2019
Amb la col·laboració de: Diputació de Lleida, Ajuntament de Lleida, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Universitat de Lleida.
Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014) (pdf)
La Cátedra Johan Ferrández d’Heredia publica el segundo libro de la Colección “Papers d’Avignon”
Publicado el segundo libro de la Colección “Papers d’Avignon”, LLENGUA I SOCIETAT A LA FRANJA, de la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia, que pretende difundir investigaciones sobre el patrimonio inmaterial de Aragón y sus lenguas minoritarias.
Source: Prensas Universitarias de Zaragoza
Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014)
P.V.P. 16,00 € 
Editorial Prensas de la Universidad de Zaragoza 1
Colección Papers d Avignon, 2
Temática Lenguas de España
ISBN 978-84-17633-46-2
2019, 186 pp., 16×23,5, Rústica
Catalán
Source: La 28a Trobada Cultural del Matarranya a Calaceit » Temps de Franja
La 28 Trobada Cultural del Matarranya va començar, el diumenge 18 de novembre a les 10 del matí al teatre de la Germandat de Calaceit, amb la cordial rebuda per part de l’alcalde de la vila Josep M. Salsench i del president de l’entitat organitzadora, l’Associació Cultural del Matarranya, Joaquim Montclús que va presentar la programació de la jornada.
Seguidament es va formar la primera taula redona “Tenim llengua per a anys?” amb uns escollits participants que asseguraven un debat molt interessant:
Ramon Sistac i Vicén, de Camporrells —la Llitera—, professor i doctor de dialectologia de la Universitat de Lleida, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i col·laborador de Temps de Franja.
Joan Maluquer i Ferrer, barceloní, llicenciat en filologia clàssica, editor, vicepresident de l’Ateneu de Barcelona i president de la Comissió de Cultura i gerent i secretari de l’equip rector de la Universitat Catalana d’Estiu.
Àlex Susanna i Nadal també barceloní, amb casa a Calaceit, poeta, gestor cultural, editor, traductor, articulista, professor a la URV de Tarragona, ex director de l’Institut Ramon Llull i director de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural.
Isidor Marí i Mayals, eivissenc, ha estat professor de la Universitat de les Illes Balears, sotsdirector general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, músic i compositor i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
Pietro Cucalon Miñana, saragossà de Codos, actualment viu a Aiguaviva de Bergantes, mestre a la Ginebrosa, Aiguaviva i Mas de les Mates, Premi Franja 2008, director de Centre Rural Agrupat de Castellot, ex assessor del Departament de Política Lingüística del Govern d’Aragó i col·laborador de Temps de Franja.
Natxo Sorolla Vidal, matarranyenc de Pena-roja, professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, doctor en Sociologia per la Universitat de Barcelona, ha estudiat els casos de substitució lingüística a la Franja i col·laborador de Temps de Franja.
Taula dedicada a la llengua. D'esquerra a dreta: Joan Maluquer, Ramon Sistac, Isidor Marí, Carles Sancho, Àlex Susanna, Pietro Cucalón i Natxo Sorolla. / Carles Terès
Després de la presentació del tema de debat i dels participants, per part del coordinador de la taula Carles Sancho, vicepresident d’Ascuma, Ramon Sistac va iniciar les intervencions per parlar de Pompeu Fabra, com a merescut homenatge en la celebració del centenari de la publicació de la primera gramàtica catalana el 1918. Seguidament es parlà de la situació i el futur de la llengua al Principat, a les Illes, a la Franja i al Matarranya. Tots els participants a la taula van coincidir en la importància de l’actitud i de la valoració dels propis parlants en l’ús de la llengua per assegurar la seua pervivència. També és imprescindible, per assegurar el futur del català en el territori, la consolidació i el desenvolupament del seu ensenyament en els centres educatius. En les intervencions quedà evident la diferent situació de la llengua ens els territoris de parla per raons polítiques, econòmiques o demogràfiques. Després des del públic hi van haver moltes i interessants intervencions sobre els temes tractats en el debat.
Acabada la primera taula hi va haver un descans de 30 minuts per prendre el cafè de mig matí al Raconet de la Plaça i, seguidament, es va formar la segona taula redona “La Franja avui, mite i realitat” amb els següents participants de reconegut prestigi:
Vicent Sanchís i Llàcer, valencià, periodista i escriptor, professor de Ciències de la Informació de la URL amb diversos llibres al seu haver, ha estat director del diari Avui i vicepresident d’Òmnium Cultural. Actualment és director de Televisió de Catalunya. Té uns quants guardons.
Empar Moliner i Ballesteros, de Santa Eulàlia de Ronçana —Vallès Oriental-—, escriptora, actriu i periodista, ha escrit contes i novel·les. Articulista de l’Avui, Ara i El País, col·laboradora de Catalunya Migdia (Catalunya Ràdio) i els Matins de TV3. Es caracteritza pel seu sentit de l’humor.
Anna Arqué i Solsona, lleidatana, especialista en Direcció de Màrqueting i formació en el àmbit de l’empresa, directora de projectes internacionals, té un important bagatge sociocultural i polític. Gran activista per la independència de Catalunya (coordinadora de comunicació internacional).
Josep Sánchez Cervelló, de Flix —Ribera d’Ebre—-, historiador, catedràtic de la URV, especialista en temes la República, guerra civil i franquisme, entre d’altres. Fill adoptiu de Tarragona. Té diverses obres publicades d’història contemporània espanyola i portuguesa.
José Miguel Gràcia Zapater, de la Codonyera -—Baix Aragó—, economista de professió, tardanament s’ha dedicat al món de les lletres, poeta, aficionat a les arts plàstiques, articulista i audiòfil. Ha estat president d’ASCUMA i col·laborador de Temps de Franja.
Taula dedicada a la visió de la Franja des de diversos territoris. D'esquerra a dreta: Empar moliner, José-Miguel Gràcia, M.D. Gimeno, Vicent Sanchis, Anna Arqué i Josep Sánchez Cervelló. / Maricarmen Díaz
Després d’obrir la taula, la coordinadora María Dolores Gimeno, vicepresidenta d’Ascuma, va donar entrada a les intervencions segons ordre de llunyania respecte al territori de la Franja. La pregunta va ser la mateixa a tots el participants: “La Franja avui, mite i realitat, què en penseu?”, tot i que les respostes van obrir un ventalls d’afirmacions i reflexions tan ample com l’experiència i coneixements del participants feia preveure, sobrepassant tots els cinc minuts previstos, amb exposicions ben interessants. El tema és va obrir molt més durant el període de les intervencions i preguntes dels assistents. Van sortir temes com la real despoblació dels territoris de la Franja, les relacions amb el Govern d’Aragó, la manca de comunicacions entre els territoris franjolins i, per contra, les bones relacions amb els territoris catalans més propers, la influència del procés català, la creixent catalanofòbia a les institucions aragoneses i un important grup de població i molts més temes. El diàleg amb els assistents, la majoria persones que viuen al territori i tenen una visió del dia a dia de les realitats diverses a la Franja, i concretament al Matarranya i Baix Aragó, s’hauria pogut allargar hores, però calia anar a dinar.
Així que, una quarantena dels assistents, van seguir les converses ben entaulats a la Fonda Alcalà.
A les 18 hores, també a la Germandat i com a cloenda de la 28a Trobada Cultural del Matarranya, es va poder gaudir del concert poètic-acústic del grup queretà Ya Babé, que ha musicat poemes d’escriptors franjolins, entre ells el pena-rogí Desideri Lombarte a qui li han dedicat recentment el CD ‘Cantant a Desideri’.
El pròxim dia 15 de novembre de 2018, Màrio Sasot donarà una conferència al Col·legi de Graduats, Ingeniers Tècnics i Perits Industrials d’Aragó a Saragossa amb el títol: “El Aragón oriental, ese desconocido”.
L’acte s’inclou dins de les XXX Jornades Tècniques- Culturals que organitza el deganat d’aquest Col·legi.
La sessió tindrà lloc a les 19,30 hores a la seu d’aquest organisme, Passeig de María Agustín, 4-6, oficina 17
Source: 28a Trobada Cultural del Matarranya » Temps de Franja
Al Teatre de la Germandat
10 a 10:15 h
Benvinguda de Josep Maria Salsench Mestre, alcalde de Calaceit, i presentació de la Trobada per Joaquim Monclús, president de l’ASCUMA.
10:15 a 11:30 h
Taula redona amb motiu de l’Any Fabra. Tenim llengua per a anys? Moderador: Carles Sancho Meix (vicepresident 2n d’ASCUMA). Intervenen: Jordi Ginebra, comissari de l’Any Fabra i professor de la URV; Joan Maluquer, editor i gerent de la UCE; Isidor Marí, filòleg i membre de l’IEC; Alex Susanna, poeta i director de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural; Ramon Sistac, professor de la UdL i secretari de la Secció Filològica de l’IEC; i Natxo Sorolla, professor de la URV i doctor en Sociologia.
Pausa/cafè
12:15 a 13:45 h
Taula redona: La Franja avui, entre el mite i la realitat. Moderadora: María Dolores Gimeno Puyol (vicepresidenta 1a d’ASCUMA). Intervenen: Anna Arqué, periodista i delegada de relacions internacionals de la UCE; Pietro Cucalón, mestre i ex tècnic del Departament de Cultura del Govern d’Aragó;Empar Moliner, periodista; Josep Sànchez Cervelló, degà de la Facultat de Lletres de la URV; i Josep Antoni Chauvell, president del Consell Comarcal de la Llitera; i Vicent Sanchís, director de TV3.
14 h
Dinar de germanor a la Fonda Alcalá.
(Els interessats han de trucar al 978 85 10 28 abans del 12 de novembre.)
Al Teatre de la Germandat
18 h
Actuació del grup de pop rock Yababé en el seu format poètic-acústic.
Source: Voleu estar informats sobre la Franja? Estem d’aniversari | Xarxes socials i llengües
És final d’any, i a la Franja estem d’aniversari: 14 anys de lafranja.net i la llista ICF!
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.