La Franja

Carles Terès: És tan ridícul que gent que mai no s’havia mogut ara es pot mobilitzar – Opinió contundent – VilaWeb.

Alguns càrrecs polítics del govern aragonès, algun diputat i alguns alcaldes d’aquí diuen coses diferents en públic i en privat.

Amb una agressió com aquesta es poden despertar algunes veus i això pot fer revifar la llengua

La situació del català a la Franja era lluny de ser òptima abans que el PP arribés al poder. El PSOE es va esperar al final de les legislatures en què va governar per aprovar a l’últim moment la llei de llengües, una llei que era molt tèbia, però que si més no reconeixia el català, el nom de la llengua i algun petit dret. De seguida que han arribat al poder PP i PAR s’han afanyat a derogar-la.

I ho han fet, a més, pressionats per moviments anticatalanistes molt ben connectats. Em consta que alguns càrrecs polítics del govern aragonès, algun diputat i alguns alcaldes d’aquí diuen coses diferents en públic i en privat i reconeixen que allò que parlen és català. Des del meu punt de vista, cal interpretar-ho com una ofensiva contra la llengua dirigida des del PP espanyol. A velocitats diferents, també passa això mateix al País Valencià i a les Illes. La mica de drets que podíem tenir els catalanoparlants ara els perdrem. I no sé com acabarà.

Però també hi ha un element interessant. El català hauria desaparegut de la Franja en qüestió d’anys si no s’hagués tocat la llei de llengües. Ara tinc la sensació que amb una agressió com aquesta es poden despertar algunes veus i això pot fer revifar la llengua. Hi ha un percentatge significatiu de gent que no s’havia mogut fins ara, que probablement no parla ni català ni aragonès, però que no entén això que volen fer. Al meu poble tothom sap que allò que parla és català. Això que volen fer és tan ridícul que aquesta gent que mai no s’havia mogut ara es pot mobilitzar. Tinc aquesta esperança. Que per haver-se passat de voltes els surti la jugada del tot al revés.

A banda, no sé com retiraran els cartells en català amb els noms dels pobles. La majoria són bilingües. Allò que abans es feia amb esprai ara ja venia de l’administració. I això és tan visible que no crec que ho puguin retirar fàcilment.

Carles Terès, escriptor i dissenyador del Matarranya

(Opinió recollida via telefònica)

Twitter / Mireiagalindo: MAPA (Mapa Aragonés Propio ….

MAPA (Mapa Aragonés Propio de Aragón). %

La Llei de llengües a BarcelonaTV i a l’IEC | Xarxes socials i llengües.

Dijous 9 de maig s’eradicarà el català i l’aragonès de la Llei de llengües d’Aragó, amb el vot de PP i PAR. És per això que el tema està prenent rellevància en mitjans i internet. “Keep calm and speak LAPAO“.

Avui dilluns 6 de maig participaré a BarcelonaTV en l’Informatiu (22h), on dedicaran un espai per a interessar-se sobre la situació del català i l’aragonès. L’entrevista és prevista a les 22.15h, i es podrà veure per Internet.

Dimecres 8 de maig la Societat Catalana de Sociolingüística organitza la Taula rodona: «L’ofensiva contra el català» on participarem Joan Melià, Miquel Àngel Pradilla, Natxo Sorolla i Marina Solís analitzant la situació a les Illes Balears, al País Valencià, a la Franja i a Catalunya (Sala Puig i Cadafalch de l’IEC, 19 hores, Societat Catalana de Sociolingüística (IEC) i Cercle XXI).

El català i l’aragonès deixaran de ser reconeguts a Aragó el 9 de maig de 2013 | Xarxes socials i llengües.

Divendres passat, tal com havíem havíem anunciat, PP i el PAR van confirmar que compten amb la majoria i la decisió suficient per a arraconar el català i l’aragonès a Aragó. Els dos partits conservadors van tirar endavant la reforma de la Llei de llengües amb la supressió del català i l’aragonès, substituïts amb els eufemismes de Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO) i Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica (LAPAPYP). L’aprovació de la nova Llei de llengües en el Ple de les Corts tindrà lloc el 9 de maig de 2013.

Ara és un bon moment per a fer anotacions històriques. La Llei aprovada pel PSOE, juntament amb CHA, va trigar 8 anys en passar d’avantprojecte a Llei (2001 al 2009), va trigar 12 anys en convertir-se en Llei des del Dictamen de Corts que l’exigia, amb el vot del PAR (1997 a 2009) i 13 anys des que l’Estatut d’Autonomia l’exigia (1996 a 2009). La Llei que aprovaran PP i PAR ha estat en debat exactament 8 mesos, a pesar que l’oposició ha abandonat els debats per impossibilitat de consensos. Les polítiques lingüístiques de consens del govern d’Iglesias no han estat efectives davant l’anticatalanisme aragonès. Són notes històriques importants. Potser una bona inserció del català i l’aragonès a l’escola des de l’any 2001, polèmiques a banda, hauria consolidat la penetració de la llengua en les futures generacions. Si es consolida la substitució lingüística del català, els pronòstics de Desideri Lombarte no aniran molt desencaminats:  I diran los més vells que parlàvem abans una llengua molt vella de fa més de mil anys (música de Los Draps).

PROYECTO DE LEY, DE USO, PROTECCIÓN Y PROMOCIÓN DE LAS LENGUAS Y MODALIDADES LINGÜÍSTICAS PROPIAS DE ARAGÓN

• Legislatura: VIII
• Calificación: Admitida el día 29/08/2012. Publicada B.O.C.A. núm. 79 del 03/09/2012 
• Tipo Tramitación: ORDINARIA. A tramitar en: C. EDUCACIÓN UNIVERSIDAD CULTURA Y DEPORTE
• Enmiendas a la totalidad presentadas: 2, por 1 G.P. Cha (De Devolución); 1 G.P. Iua (Texto Alternativo) publicadas B.O.C.A. núm. 103 del 29/11/2012 
• Enmiendas parciales presentadas: 171, por 2 G.P. Popular; 74 G.P. Socialista; 53 G.P. Cha; 42 G.P. Iua publicadas B.O.C.A. núm. 103 del 29/11/2012 
• Debate a la totalidad: Enmienda a la totalidad rechazada en sesión plenaria del 13/12/2012 (D.S.C.A. núm. 41)   Texto publicado en el B.O.C.A. núm: 107 
• Informe de Ponencia pendiente
• Dictamen de la Comisión pendiente
• En Tramitación

Via Juan Pablo Martínez

Artur Quintana: «La ley de Lenguas surge del anticatalanismo, una forma de ganar votos de forma indigna».

Artur Quintana ha ampliado y reeditado su tesis doctoral sobre el catalán de La Codoñera. El barcelonés presentó el libro en Alcañiz frente a varias decenas de personas.

¿Qué puede encontrar el lector en ‘El català de La Codonyera’?
Es una gramática del catalán que se habla en la provincia de Teruel, es decir, en la comarca del Matarraña y en parte de la del Bajo Aragón. Aunque en el título solo se incluya el catalán de La Codoñera, la publicación aborda la lengua de una forma más general. Si bien es cierto que se dan muchos más detalles del hablar en este municipio por sus especificidades.

Una de estas singularidades podría ser que la lengua en este municipio presenta rasgos fronterizos con el castellano.
En efecto, las peculiaridades más específicas son un sinfín de castellanismos que se han inmiscuido en el idioma. Aunque las formas castellanas están presentes en todo el catalán que se habla en España, en el caso de dialectos como el de La Codoñera es mucho más evidente. Por el hecho de estar a la frontera y no tener una normativa catalana ha vivido al margen de la conjunción con otros dialectos. Eso provoca que conserve arcaísmos como las formas «piau» y «cial» para referirse a «peu» y «cel». También hacen correr la zeta, que significa que utilizan este fonema sordo pese a no ser propio del catalán.

¿Por qué se registra la presencia de estos castellanismos en la zona?
Porque el castellano ha sido lengua oficial desde el Decreto de Nueva Planta en 1707. Desde entonces, se ha perseguido cualquier lengua que no fuera la castellana, entre ellas el catalán. Esto se ha situado bajo el dominio del Estado absolutista de Felipe V y monarcas posteriores. El catalán en Aragón era lengua oficial hasta la irrupción del régimen de los Borbones, aunque ya estaba de capa caída por la mayor presencia del castellano. Cabe reiterar que en la Corona solo eran oficiales el aragonés y el catalán.

¿Y el castellano?
No, porque no existía aquí. Los miembros de las instituciones lo utilizaban algunas veces, especialmente cuando tenían que dirigirse a cargos de los reinos castellanos. Pero para dirigirse a cualquier otro territorio utilizaban el catalán. Y cuando se comunicaban con reinos vecinos, más a nivel oficial, solían hacerlo en latín.

¿Se podría decir que la situación actual del idioma es peor que hace cuatro siglos?
Totalmente. Estamos ante el final. Si seguimos la ley vemos que incluso el catalán ha desaparecido. Ya no utilizan este nombre para referirse a él. La propuesta de ley de Lenguas no puede ser peor. Es una declaración de guerra para que desaparezca la lengua en las cinco comarcas aragonesas. No tiene contemplaciones. Y todo surge del anticatalanismo que, por desgracia, se ha instaurado en España. Es una corriente que gana votos de forma indigna y los políticos se benefician de ella. Desde mi punto de vista, así ganan elecciones de forma indigna.

CHA esfiende en Europa a protezión d’as luengas d’Aragón / CHA defensa a Europa la protecció de les llengües d’Aragó / CHA defiende en Europa la protección de las lenguas de Aragón | Aragón en Europa.

CHA ha participat en l’Assemblea de EFA (sigles en anglès de l’Aliança Lliure Europea, el partit polític europeu a què pertany CHA) per tractar, entre altres qüestions, sobre la situació de les llengües a l’Estat espanyol. CHA coincideix, al costat de partits de tota la Unió Europea, en la fixació del PP per maltractar i aniquilar les llengües pròpies. Per Martínez Tomey, responsable d’assumptes europeus, “l’afany del PP per l’Espanya única del franquisme els està portant a injuriar el valor de les llengües pròpies com patrimoni identitari i riquesa cultural”.

En aquest sentit, s’ha aprovat una declaració impulsada per CHA costat de partits bascos, gallecs, catalans, mallorquins i andalusos amb l’objectiu de denunciar les polítiques del PP en matèria lingüística, especialment en l’àmbit educatiu.

La intenció del PP-PAR amb la nova llei de llengües que estan tramitant és discriminatòria respecte a les nostres llengües pròpies. El seu ensenyament es mantindrà com una matèria extracurricular, amb un tractament més desfavorable fins i tot que el de l’ensenyament d’una llengua estrangera i que, en impartir a les escoles del medi rural, obliga els alumnes a romandre més temps en el centre educatiu “.

CHA ha denunciat també la pretensió del PP-PAR de negar l’existència de les llengües aragonesa i catalana d’Aragó. Per ambdues es busca un dialectalisme a ultrança, que nega la unitat de cadascuna d’elles com a llengua (indispensable per a la seva modernització i supervivència futura, especialment en el cas de l’aragonès) i fins i tot la seva pròpia diferenciació, al cridar a totes “aragonès” i regular per una sola acadèmia com si fossin dues una mateixa llengua.

“Aquest tipus de plantejaments que no tenen base lògica i científica evidencien les veritables intencions del govern d’Aragó: assegurar la mort definitiva de l’aragonès (i, en un futur, també la del català d’Aragó), aplicant una llei que faci impossible la seva transmissió intergeneracional , el seu ús social i la seva adaptació a la vida moderna “ha manifestat Martínez Tomey. “No és estrany que amb ella violin de manera tan flagrant la legalitat internacional, plasmada a la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, la força legal té el mateix rang que el bloc de constitucionalitat i que és de plena aplicació a Aragó, li agradi o no al PP-PAR “.

Cremar el patrimoni | L’esmolet.

La Comarca, columna «Viles i gents», 12 d’abril de 2013
Fa uns mesos que estic fent la traducció d’un llibre del castellà al català. A banda d’alguna construcció que em fa dubtar —recordeu que, gràcies a la dictadura, els de la meua quinta hem hagut d’aprendre a escriure el nostre idioma com hem pogut (tot i que, per als que s’han criat a l’Aragó, la democràcia tampoc no ha fet res per a treure’ls de l’analfabetisme)—, és un plaer traslladar de manera automàtica, talment com si les copiés, les frases d’una llengua a l’altra. Els neuròlegs ja ho diuen, que els bilingües tenim un enorme avantatge. Imagino el meu cervell —d’altra banda ben normalet— convertint sense gairebé esforç ‘cosecha’ en ‘collita’, ‘ganado’ en ‘bestiar’ o ‘alpargatas’ en ‘espardenyes’. M’aturo a pensar en aquestes parelles, posseïdores del tresor del bilingüisme, que cometen el greu error d’escamotejar-lo als seus fills. És com si els pares preferissin demolir la casa pairal, abandonar les finques i llençar al foc tots els estalvis en comptes de traspassar-ho als hereus. És un patrimoni que quedarà per sempre més fora de l’abast del pobres infants. I la culpa no és dels pares, que al remat l’únic que fan és allò que els hi ha inculcat els que tenen (han tingut i possiblement tindran) el poder. L’altre dia ja ho deia el Dr. Artur Quintana a la presentació del llibre El català de la Codonyera: «A l’Aragó només hi havia dues llengües: lo ‘parlar bé’ i lo ‘parlar mal’. Lo ‘parlar bé’ era lo castellà del doctor, del capellà o el secretari; i lo ‘parlar mal’ el castellà regional, l’aragonès i, és clar, lo català d’Aragó». Aquest concepte ha amerat generacions d’aragonesos, sovint escarnits pels que «parlaven bé», generalment tristos monolingües. I ha fet que, encara avui en dia, ben entrat el segle XXI, n’hi ha que pensen que cremar el patrimoni cultural és fer-los un favor als fills.

Facebook

Presentación del libro «El català de la Codonyera (Terol, Aragó)» de Artur Quintana i Font.
Con la participación de Tomás Bosque y Chusé Aragüés, de Gara d’Edizions
Auditorio del Palacio Ardid (Biblioteca Municipal) de Alcañiz
Viernes, 5 de abril de 2013, 20 h.

«The talking dead» (‘Els parlants morts’, si fa no fa) | L’esmolet.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja n. 117, abril 2013
Darrerament m’ha tocat de parlar de la Franja en entrevistes i presentacions. Hauria pogut dir allò de l’Umbral «he venido a hablar de mi libro», però Licantropia és pensat, escrit, transcorre i usa en gran part el català del Matarranya. Per tant, és un tribut que em toca pagar amb molt de gust. La Franja és, a la Catalunya Vella, un exotisme, malgrat la paranoia pancatalanista dels «no-hablamos-catalán-y-a-mucha-honra». Per a estalviar-me divagacions, els hi dic, als que pregunten, que el català està prohibit de facto a la nostra terra. Això no és del tot exacte, perquè actualment està pitjor que prohibit: s’està esborrant la seua existència. El nostre govern, elegit per la majoria dels aragonesos, s’ha posat a imitar el «pare» Stalin en la seua dèria per suprimir definitivament el rastre i el record dels dissidents (de les fotos, dels documents, etc.). El govern aragonès fa el mateix quan li lleva el nom a la llengua i la dissol en l’àcid de la no-existència; estrangula tota iniciativa per dignificar-la (les vint-i-nou subscripcions de Temps de Franja, per exemple, o la dotació econòmica del Guillem Nicolau). Però aquí seguim, com fantasmes dins els llimbs, parlant encara, escrivint fins i tot, una cosa que no té nom ni matèria. I la majoria de votants aragonesos sense saber-ho.
L’altre dia escrivia sobre els «Walking wired», però avui toca fer-ho de nosaltres, els «Talking dead». Per sort, com ja saben els seguidors de la sèrie, si et mossega un zombi t’hi converteixes. Per això fóra bo que anéssim escampant el nostre bell idioma, a mossades verbals, si cal. Potser encomanarem el do de llengua als monolingües recalcitrants i als xapurrejadors diglòssics.

A partir del minut 6

ADAMUZ-ENLLANçATS PER LA LLENGUA