Aquest any 2014 es complirà el 25è aniversari de la seua mort, motiu per el qual la Junta de l’Associació Cultural del Matarranya va acordar portar a terme una sèrie d’actes commemorant l’aniversari, en el transcurs d’aquest any 2014.
A tall de resum tot seguit fem referència als esmentats actes commemoratius:
a) La revista Temps de Franja, editada per Iniciativa Cultural de la Franja, dedicarà els dos suplements literaris Styli locus de l’any a la figura de Desideri Lombarte, incloent-hi diverses aportacions de poesia i prosa inèdites de diferents autors.
b) Es presentarà la novel·la Les aventures del sastre Roc d’Arça a diferents llocs de la Franja i més enllà.
c) L’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) celebrarà la Trobada Cultural a la vila nadiua de Desideri Lombarte amb diferents actes en col·laboració amb l’Ajuntament i l’associació de joves.
d) Hi ha previstes també actuacions musicals.
e) La tradicional lectura poètica de la diada de Sant Jordi al Matarranya es dedicarà a l’obra del poeta. El 15 d’agost a Bellmunt, dins de la tradicional jornada de lectura que organitza Ramón Mur, es llegiran Les aventures del sastre Roc d’Arça i A ti no te conozco, publicat al Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses.
f) Si l’ASCUMA troba aportacions econòmiques suficients, es reeditarà el llibre Ataüllar el món des del Molinar, exhaurit de fa mol de temps, i s’actualitzarà l’exposició del mateix nom.
g) Hi ha en estudi una possible presentació itinerant del poeta per algunes escoles de la Franja.
I com esta llista no és exhaustiva, poden sorgir nous actes.
De tots aquests actes es farà la màxima publicitat, tractant d’implicar les institucions públiques aragoneses i d’altres terres de parla catalana, per fer-los arribar a un públic ampli.
Desideri Lombarte i Arrufat va néixer a Pena-roja de Tastavins (Mas del Molinar) a l’Alt Matarranya el 7 de febrer de l’any 1937. Als onze anys va anar a estudiar el batxillerat a les Escoles Pies d’Alcanyís, tot i que als 15 anys va deixar els estudis per anar a treballar la terra a casa. Després, als 19 anys deixà la vila i marxà a Barcelona a treballar i on estudiaria delineació. Al 21 anys començà un nou treball com aprenent al despatx de l’arquitecte Enrique Rovira i als 23 entrà a l’Escola d’Aparelladors. L’any 1961 es va casar amb la pena-rogina Rosalia Gil, i va fixar el seu domicili al barri d’Horta de Barcelona, un barri tranquil on romandria moltes estones dibuixant, escrivint, conversant i descansant.
Malauradament a finals del 70 va haver de deixar el treball per motius de salut, la qual cosa va obrir una nova etapa en la seua vida: d’ençà del 1980 disposà de temps per pensar i dedicar-se a allò que l’agradava de debò, que no era altra cosa que escriure. Tot i que va viure força temps a Barcelona, on mai es va sentir estrany, pràcticament tota la seua obra la situa a la seua vila i al Matarranya, i en la seua llengua: el català pena-rogí. Tan sols en 9 anys va escriure una extensa obra que, sense dubte, el situa com a l’escriptor més prolífic del Matarranya i de més qualitat literària.
El 3 d’octubre de 1989 a Barcelona, el feble cor del poeta, activista cultural, coofundador de l’Associació Cultural del Matarranya i entusiasta i il·lusionat en els seus treballs literaris i d’investigació, va perdre el batec definitivament.
Els primers escrits d’en Desideri van aparèixer els anys 80 a les revistes Andalán, Rolde, Gaceta del Matarranya, Desperta ferro!, Sorolla’t, La Comarca, Butlletí Interior d’Onomàstica i Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses. El 1987 va publicar a la Col·lecció Pa de Casa de la Diputació General d’Aragó dues obres, Pena-roja i Vallibona, pobles germans (teatre) i Romanços de racó de foc i Poemes de vida i mort (poesia). Cap obra més es publicaria en vida del poeta pena-rogí. Anys més tard, l’Associació Cultural del Matarranya —dins de la Col·lecció Lo Trull— i aquesta mateixa associació juntament amb l’Institut d’Estudis del Baix Cinca —a les col·leccions Quaderns de la Glera i Quaderns del Cingle— publicaren la majoria de les seues obres.
Obra poètica
1991: A l’ombra de les roques del Masmut, Col·lecció Quaderns de la Glera.
1993: Sentències comentades i Voldria ser, Col·lecció Lo Trull.
1994: Romanços mai contats/Boires i borrim, Col·lecció Pa de Casa.
1995: Cartes a la Molinera i La bona vida i la mala bava, Col·lecció Lo Trull.
1999: Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses, Col·lecció Lo Trull.
2000: Ataüllar el món des del Molinar (antologia), Col·lecció Lo Trull.
Teatre
1992: Teatre Inèdit, Col·lecció Quaderns de la Glera.
Narrativa
1997: Memòries d’una desmemoriada mula vella. La 2ª edició a la Col·lecció Quaderns del Cingle, 2008.
2010: Les aventures del sastre Roc d’Arça, Col·lecció Lo Trinquet (Instituto de Estudios Turolenses)
Investigació
1990: 600 Anys de Toponímia a la Vila de Pena-roja, Col·lecció Llibres de Ponent III.
1999: Pena-roja. Una vila de frontera, Associació Cultural de Pena-roja.
Sobre l’autor s’han publicat: Epistolari (2002, a cura d’Artur Quintana, Col·lecció Lo Trill); el CD Quedarà la paraula (2002), poemes musicats i cantats per Túrnez i Sesé; i el CD de gravació col·lectiva Una Roella al cor. Homenatge a Desideri Lombarte (2002). El Duo Recapte ha actuat en multitud d’indrets i ocasions recitant, amb acompanyament musical, els poemes d’en Desideri, i alguns grups i cantants també han posat música i han cantat poemes del pena-rogí.
Associació Cultural del Matarranya
“La Cultura uneix els territoris” per això “s’han de promoure més activitats comunes en els espais de cruïlla”. Aquesta és una de les principals conclusions que se n’han extret de la X Trobada d’Entitats i Associacions Culturals de l’Antiga Diòcesi de Tortosa que sota el títol de “Cultura i frontera” s’ha celebrat avui al poble de Beseit amb una cinquantena de participants. Organitzada per l’Institut Ramon Muntaner, l’Associació Cultural del Matarranya, el Museu de les Terres de l’Ebre i la URV i amb el suport de l’Ajuntament amfitrió, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, la Fundació Josep Irla i la Fundació Nous Horitzons, la trobada volia aprofundir en la idea que “la cultura no té fronteres”. Al llarg de les diferents ponències s’ha remarcat el fet que “per a les poblacions no hi ha fronteres de cap tipus, la gent dels pobles propers, siguin o no d’una mateixa demarcació, sempre s’han relacionat” és per això que “hi hauria d’haver més projectes de col·laboració en aquestes zones properes entre sí i amb molts elements comuns, uns territoris que com millor se’ls pot nomenar és com a com a espais de cruïlla”.
El proper 30 de novembre se celebrarà a Beseit (el Matarranya) la X Trobada d’Entitats i Associacions Culturals de l’Antiga Diòcesi de Tortosa, que en aquesta ocasió porta per títol “Cultura i frontera” i que està organitzada per l’Associació Cultural del Matarranya, el Museu de les Terres de l’Ebre, la URV i l’Institut Ramon Muntaner, amb el suport de l’Ajuntament de Beseit, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, el Departament de Cultura i la Diputació de Tarragona.
