Skip to content

Archive

Category: Situació sociolingüística

Aquest any 2014 es complirà el 25è aniversari de la seua mort, motiu per el qual la Junta de l’Associació Cultural del Matarranya va acordar portar a terme una sèrie d’actes commemorant l’aniversari, en el transcurs d’aquest any 2014.

A tall de resum tot seguit fem referència als esmentats actes commemoratius:

a)      La revista Temps de Franja, editada per Iniciativa Cultural de la Franja, dedicarà els dos suplements literaris Styli locus de l’any a la figura de Desideri Lombarte, incloent-hi diverses aportacions de poesia i prosa inèdites de diferents autors.

b)      Es presentarà la novel·la Les aventures del sastre Roc d’Arça  a diferents llocs de la Franja i més enllà.

c)      L’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) celebrarà la Trobada Cultural a la vila nadiua de Desideri Lombarte amb diferents actes en col·laboració  amb l’Ajuntament i l’associació de joves.

d)     Hi ha previstes també actuacions musicals.

e)      La tradicional lectura poètica de la diada de Sant Jordi al Matarranya es dedicarà a l’obra del poeta. El 15 d’agost a Bellmunt, dins de la tradicional jornada de lectura que organitza Ramón Mur, es llegiran Les aventures del sastre Roc d’Arça i A ti no te conozco, publicat al Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses.

f)       Si l’ASCUMA troba aportacions econòmiques suficients, es reeditarà el llibre Ataüllar el món des del Molinar, exhaurit de fa mol de temps, i s’actualitzarà l’exposició del mateix nom.

g)      Hi ha en estudi una possible presentació itinerant del poeta per algunes escoles de la Franja.

I com esta llista no és exhaustiva, poden sorgir nous actes.

De tots aquests actes es farà la màxima publicitat, tractant d’implicar les institucions públiques aragoneses i d’altres terres de parla catalana, per fer-los arribar a un públic ampli.

 

Desideri Lombarte i Arrufat va néixer a Pena-roja de Tastavins (Mas del Molinar) a l’Alt Matarranya el 7 de febrer de l’any 1937. Als onze anys va anar a estudiar el batxillerat a les Escoles Pies d’Alcanyís, tot i que als 15 anys va deixar els estudis per anar a treballar la terra a casa. Després, als 19 anys deixà la vila i marxà a Barcelona a treballar i on estudiaria delineació. Al 21 anys començà un nou treball com aprenent al despatx de l’arquitecte Enrique Rovira i als 23 entrà a l’Escola d’Aparelladors. L’any 1961 es va casar amb la pena-rogina Rosalia Gil, i va fixar el seu domicili al barri d’Horta de Barcelona, un barri tranquil on romandria moltes estones dibuixant, escrivint, conversant i descansant.

Malauradament a finals del 70 va haver de deixar el treball per motius de salut, la qual cosa va obrir una nova etapa en la seua vida: d’ençà del 1980 disposà de temps per pensar i dedicar-se a allò que l’agradava de debò, que no era altra cosa que escriure. Tot i que va viure força temps a Barcelona, on mai es va sentir estrany, pràcticament tota la seua obra la situa a la seua vila i al Matarranya, i en la seua llengua: el català pena-rogí. Tan sols en 9 anys va escriure una extensa obra que, sense dubte, el situa com a l’escriptor més prolífic del Matarranya i de més qualitat literària.

El 3 d’octubre de 1989 a Barcelona, el feble cor del poeta, activista cultural, coofundador de l’Associació Cultural del Matarranya i entusiasta i il·lusionat en els seus treballs literaris i d’investigació, va perdre el batec definitivament.

Els primers escrits d’en Desideri van aparèixer els anys 80 a les revistes Andalán, Rolde, Gaceta del Matarranya, Desperta ferro!, Sorolla’t, La Comarca, Butlletí Interior d’Onomàstica i Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses. El 1987 va publicar a la Col·lecció Pa de Casa de la Diputació General d’Aragó dues obres, Pena-roja i Vallibona, pobles germans (teatre) i Romanços de racó de foc i Poemes de vida i mort (poesia). Cap obra més es publicaria en vida del poeta pena-rogí. Anys més tard, l’Associació Cultural del Matarranya —dins de la Col·lecció Lo Trull— i aquesta mateixa associació juntament amb l’Institut d’Estudis del Baix Cinca —a les col·leccions Quaderns de la Glera i Quaderns del Cingle—  publicaren la majoria de les seues obres.

Obra poètica

1991: A l’ombra de les roques del Masmut, Col·lecció Quaderns de la Glera.

1993: Sentències comentades i Voldria ser, Col·lecció Lo Trull.

1994: Romanços mai contats/Boires i borrim, Col·lecció Pa de Casa.

1995: Cartes a la Molinera i La bona vida i la mala bava, Col·lecció Lo Trull.

1999: Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses, Col·lecció Lo Trull.

2000: Ataüllar el món des del Molinar (antologia), Col·lecció Lo Trull.

Teatre

1992: Teatre Inèdit, Col·lecció Quaderns de la Glera.

Narrativa

1997: Memòries d’una desmemoriada mula vella. La 2ª edició a la Col·lecció Quaderns del Cingle, 2008.

2010: Les aventures del sastre Roc d’Arça, Col·lecció Lo Trinquet (Instituto de Estudios Turolenses)

Investigació

1990: 600 Anys de Toponímia a la Vila de Pena-roja, Col·lecció Llibres de Ponent III.

1999: Pena-roja. Una vila de frontera, Associació Cultural de Pena-roja.

Sobre l’autor s’han publicat: Epistolari (2002, a cura d’Artur Quintana, Col·lecció Lo Trill); el CD Quedarà la paraula (2002), poemes musicats i cantats per Túrnez i Sesé; i  el CD de gravació col·lectiva Una Roella al cor. Homenatge a Desideri Lombarte (2002).  El Duo Recapte ha actuat en multitud d’indrets i ocasions recitant, amb acompanyament musical, els poemes d’en Desideri, i alguns grups i cantants també han posat música i han cantat poemes del pena-rogí.

                                                                              Associació Cultural del Matarranya

                                                                          

Sobre la meua entrevista a Radio Nacional d’Andorra | Lo Finestró.

 

estirallengua

“La dificultat de ser una frontissa”

. Andorra.

/ 20.01.2014

“L’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) se sent menystinguda pel Govern d’Aragó. Li ha deixat a “zero” totes les subvencions i li fa el buit quan convida representants del govern de Catalunya als actes, de cultura i llengua, que organitza. Ho ha explicat el José Miguel Gràcia al programa Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, que contextualitza els fets en la situació econòmica i el procés polític obert Catalunya…” Continueu llegit

Per escoltar l’entrevista entreu aqui

Iguals o uniformes | L’ esmolet.

Iguals o uniformes

A Espanya, potser a causa de l’herència deixada pel Decret de Nova Planta, costa d’entendre la diferència entre ser iguals i ser uniformes. En nom d’una pretesa “igualtat” no s’assumeixen amb l’entusiasme que correspondria les singularitats dels seus territoris. Sóc el primer defensor d’aquesta igualtat, ja que, si som iguals, és que tots tenim els mateixos drets. La meua família, per exemple, som aragonesos de parla catalana. Per què no podem tenir els mateixos drets que els aragonesos castellanoparlants? Està clar que el fet de tindre una llengua comuna és un gran avantatge. Les peripècies històriques han fet que a Espanya sigue el castellà: cap problema, sempre que els meus compatriotes de llengua castellana sàpiguen, assumisquen que el nostre idioma té els mateixos drets que el seu. És a dir, que les meues filles haurien de poder estudiar EN la llengua de casa (que també és la d’una part del territori) i usar-la amb la mateixa naturalitat amb la que ells fan servir el castellà. Si el que volen el meus benvolguts paisans és que xarrem com ells i prou, on és la igualtat? Jo només hi veig uniformitat. Fa més de 30 anys que tenim democràcia i Estat de les autonomies, però per algun motiu, en l’imaginari dels monolingües i els assimilats (sovint més radicals que els propis monolingües, ja que consideren que el seu idioma és un xapurrejat), els que tenim una cultura no castellana no tenim els mateixos drets. Molts dels que ens governen (i per extensió molts dels seus governats) consideren que tot el que no és castellà no és prou espanyol. I només s’ocupen de defensar una de les llengües que es parlen a l’Estat: la més forta. Penso que en aquesta incomprensió gairebé orgànica rau l’origen dels desitjos d’alguns de separar-se.

La Comarca, columna «Viles i gents», 17 de gener de 2014

Taula de llengües i identitat a les II Jornades Aragoneses de Sociologia | Xarxes socials i llengües.

 

Els dies 16 i 17 de maig se celebrarà les II Jornades Aragoneses de Sociologia en les que hi haurà la taula sobre “Llengües i identitat”. La proposta és especialment interessant, perquè és un bon esdeveniment per a crear bon clima entre la gent que fa recerca social sobre llengües i identitat, especialment al voltant de la Franja i de la llengua aragonesa. Ah, i és una nova bona oportunitat d’escoltar al ponent: Ramon Sistac! Tos enganxo més avall los enllaços a la crida d’articles:

 

 

Mesa de LENGUAS E IDENTIDADES

 

Coordinadores: Chabier Gimeno (profesor en la Facultad de Ciencias Sociales y del Trabajo de la UZ) y Natxo Sorolla (investigador en la Universitat de Barcelona); 

 

Contacto: chabierg@unizar.es y natxosorolla@gmail.com

 

  • Ponente, Ramon Sistac (Profesor de la Universidad de Lleida): “Lengua, cultura,sentimiento,identidad y ciudadanía en la Franja: ¿un cocktail explosivo o un reto creativo?”

Call for Papers (AragonésCastellanoCatalá)

Moviment Franjolí per la Llengua: Un dia corrent a la Franja. Els joves davant els conflictes lingüístics.

Un dia corrent a la Franja. Els joves davant els conflictes lingüístics

Us oferim un testimoni real d’un xiquet franjolí que frega la majoria d’edat i que viu i estudia a la Llitera. Com es pot veure en aquest breu i esquemàtic relat, els joves franjolins es troben amb tot tipus de dificultats i mancances a l’hora de poder fer vida en la seva llengua, en català. Ja sigui a l’institut, en la retolació dels carrers, als mitjans de comunicació o entre la mateixa relació amb els companys, queda palesa la no normalització de la llengua catalana a la Franja. Tanmateix també és interessant veure com prenen consciència dels conflictes que palpen (bens de la Franja, relacions amb Catalunya, català a la Franja, etc.)   Aquest n’és el relat:

“Em llevo del llit i esmorzo el que pillo a la cuina, marxo cap al institut i veig el busos dels companys de fora del poble, només un ho posa en el original el nom de l’institut, mentre altres o no tenen el rètol o ho posen en castellà.  Faig classe quasi tot en castellà (quin avorriment en Filosofia!), a la classe de català, nomes fem una a la setmana o alguna vegada dues si li dóna la gana al de castellà, tenim que donar-nos pressa per acabar el temari abans de l’examen del nivell C de Català, ja què els racanos dels de la DGA* només en dóna el nivell B i gràcies. Classe d’història és molt castellanitzada, es a dir que ens diuen el que vol el Govern de torn o la DGA, però pareix que la DGA no fica res de nou a la Central. 

Surto de l’institut i torno a casa veient la toponimia en castellà, algun borró que ha fet algú per reinvindicar el català. Ja a casa surt a la tele autonòmica només Saragossa i els bens de la Franja, pareix que els volen posar a Barbastre, i clar està molt bé si es posen a les Parròquies, pero si van a Barbastre, què hi guanyem? després parlo amb un company pel whats, em diuen que la setmana que ve hi ha un treball, 2 exàmens i 20 deures, ens mataràn aquestos profes!!! 
Surto de casa i vaig al repàs al poble de la vora i m’encontro un estand de la FACAO, dient a la gent lo del Aragonés Oriental i que ens volen annexionar els catalans, etc. Després torno a casa i quasi totes les cadenes de televisió son en castellà, que si la Esteban, que si els extremistes catalans i euskeras, que si ho fa malament Rajoy i a la catalana amb l’Artur Mas, que si fa el referèndum o en la aragonesa surt les jotes, quita, quita!!! 
 
Em fico en l’Ordinador i em conecto amb els companys; que si demà anem a la Flaix o a la Maxima o si anem a Lleida, la qüestió es surtir, i em fico com una cuba, a les vuit del maití truco a casa, em fan la bronca i me’n vaig a dormir…”
 

Ahir vaig participar a la taula redona “De l’atac a la proposta”, organitzat per la Plataforma Castelló per la Llengua. Us enganxo la informació que han publicat:

Una taula rodona aborda la situació de la llengua catalana a Catalunya, la Franja i les Illes

L’acte, emmarcat en la commemoració dels 81 anys de les ‘Normes de Castelló’, tindrà continuïtat dimecres 18 de desembre amb una taula rodona sobre les amenaces contra la llengua al País Valencià amb ACPV, Escola Valenciana, l’STEPV i el comité d’empresa de RTVV

Dilluns 16 de desembre a la Sala d’Actes de l’Institut Ribalta una cinquantena de persones vam poder escoltar de primera mà els testimonis de les agressions contra la llengua dels valencians en altres territoris on és parlada, a l’hora que es posava sobre la taula les propostes de la societat civil per a contrarrestar les polítiques adverses i fer avançar l’ús social de la llengua catalana.

La taula rodona va comptar amb la participació de Miquel-Àngel Essomba, professor de pedagogia de la UAB i ex-portaveu de Som Escola, Natxo Sorolla, sociòleg i investigador de la Xarxa CRUSCAT i el CUSC-UB, i Iñaki Aicart, portaveu de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears, que van comentar la situació de Catalunya, la Franja i les Illes, respectivament. L’acte va comptar amb la presentació i la moderació de Maties Segura, del Servei de Llengües i Terminologia de l’UJI.

La taula es va obrir amb la intervenció de Natxo Sorolla, que va contextualitzar la situació sociolingüística de la Franja (les comarques catalanoparlants incloses en l’actual comunitat autònoma d’Aragó), que a pesar de l’alt nombre de catalanoparlants inicials presenta deficiències pel que fa al coneixement formal de la llengua i a la transmissió intergeneracional, que comença a ser inestable especialment a l’àrea de Fraga. Sorolla va parlar també del reconeixement institucional de la llengua, que s’ha mogut des d’un reconeixement nul després de la Transició a la instrumentalització per part de grupuscles anticatalanistes que ha culminat amb la polèmica del “LAPAO” en l’última llei de llengües promoguda pel PP-PAR.

Més informació: Plataforma Castelló per la Llengua

mitjançantTaula redona “De l’atac a la proposta” a Castelló | Xarxes socials i llengües.

El cas d’Aragó

Una situació semblant es donava a Aragó, amb l’elaboració del projecte estatutari, a principis de 1980, s’obria el debat de les llengües a Aragó amb una crispació visceral creada a la Franja per xicotets grups reaccionaris vinculats a AP i al PAR, que es negaven a reconéixer el català, mentre la UCD des de Saragossa s’encarregava d’incitar la catalanofòbia amb postures ambigües o contràries cap a la llengua catalana i de menyspreu cap a l’aragonés.

Diverses associacions pseudoculturals, alcaldes conservadors… alertaven de la catalanització i colonització de la Franja (“quieren colonizar la Franja e impedir que se desarrollen las variedades propias de la zona”), mentre s’elaboraven pintoresques ortografies i teories secessionistes per al català parlat en eixe territori, anomenat primer “baish aragonés”, després “aragonés oriental” o fins i tot “chapurriau”.

Les aferrissades polèmiques front al tema lingüístic van aconseguir el que en un principi es pretenia, que l’Estatut d’Autonomia no parlara de cap llengua concreta, ni d’aragonés ni del català, però que anomenara i deixara clara l’oficialitat del castellà… “el castellà i les diverses modalitats lingüístiques d’Aragó…

mitjançantiberolingua.com.

La X Trobada d’Entitats i Associacions Culturals de l’Antiga Diòcesi de Tortosa reivindica més projectes conjunts en els ‘espais de cruïlla’ | Institut Ramon Muntaner.

La X Trobada d’Entitats i Associacions Culturals de l’Antiga Diòcesi de Tortosa reivindica més projectes conjunts en els ‘espais de cruïlla’ 02/12/2013

“La Cultura uneix els territoris” per això “s’han de promoure més activitats comunes en els espais de cruïlla”. Aquesta és una de les principals conclusions que se n’han extret de la X Trobada d’Entitats i Associacions Culturals de l’Antiga Diòcesi de Tortosa que sota el títol de “Cultura i frontera” s’ha celebrat avui al poble de Beseit amb una cinquantena de participants. Organitzada per l’Institut Ramon Muntaner, l’Associació Cultural del Matarranya, el Museu de les Terres de l’Ebre i la URV i amb el suport de l’Ajuntament amfitrió, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, la Fundació Josep Irla i la Fundació Nous Horitzons, la trobada volia aprofundir en la idea que “la cultura no té fronteres”. Al llarg de les diferents ponències s’ha remarcat el fet que “per a les poblacions no hi ha fronteres de cap tipus, la gent dels pobles propers, siguin o no d’una mateixa demarcació, sempre s’han relacionat” és per això que “hi hauria d’haver més projectes de col·laboració en aquestes zones properes entre sí i amb molts elements comuns, uns territoris que com millor se’ls pot nomenar és com a com a espais de cruïlla”.

Un clar exemple d’aquesta ‘unió’ o ‘relació’ cultural és la que es promou precisament en els territoris de l’antiga diòcesi de Tortosa a cavall de tres comunitats autònomes, la catalana, la valenciana i l’aragonesa, entre les comarques de les Terres de l’Ebre, Priorat, Franja, Maestrat i Ports. En la jornada d’avui s’han donat a conèixer concretament tres dels projectes que tenen l’àmbit d’incidència en aquesta zona i “que venen a demostrar com la Cultura està per sobre de les fronteres administratives”. Aquests projectes són: el Festival Músiques en Terres de Cruïlla, celebrat per primer cop el passat mes d’octubre a la Sénia, el Certamen Literari Vila Vall-de-roures impulsat per la Llibreria Serret i que serà un important esdeveniment, i també s’ha fet el balanç de l’actuació de la Comissió Cívica de Patrimoni de les Terres de l’Ebre. La jornada també ha servit perquè els investigadors Raimon Collet, Carles Ripollès, Natxo Sorolla i Josep M. Baró, presentin diversos estudis que tracten des de diferents perspectives (històrica, sociolingüística i geogràfica) aquesta relació entre Cultura i frontera i per presentar les actes del III Congrés Cultura i Territori a les comarques de la Diòcesi de Tortosa que va tenir lloc l’any 2011. Un dinar de germanor ha donat per closa la jornada.

X Trobada d’Entitats i Associacions Culturals de l’Antiga Diòcesi de Tortosa. Cultura i frontera

El proper 30 de novembre se celebrarà a Beseit (el Matarranya) la X Trobada d’Entitats i Associacions Culturals de l’Antiga Diòcesi de Tortosa, que en aquesta ocasió porta per títol “Cultura i frontera” i que està organitzada per l’Associació Cultural del Matarranya, el Museu de les Terres de l’Ebre, la URV i l’Institut Ramon Muntaner, amb el suport de l’Ajuntament de Beseit, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, el Departament de Cultura i la Diputació de Tarragona.

La trobada consistirà en tres conferències sobre aquesta temàtica a càrrec de Raimon Collet, Carles Ripollès i Natxo Sorolla i les presentacions del treball ”L’autoritarisme a la corona de Castella contra les llibertats a la Corona d’Aragó”, a càrrec de Josep M. Baró, i de les actes del III Congrés Cultura i territori a les comarques de la Diòcesi de Tortosa. Finalment, s’exposarà el balanç d’actuació de la Comissió Cívica de Patrimoni de les Terres de l’Ebre, a càrrec de Victòria Almuni, i es presentarà el Festival Músiques en Terres de Cruïlla, a càrrec de Mercè Gisbert.

Es prega confirmar l’assistència i la participació en el dinar abans del 26 de novembre al tel. 977401757 o a merce@irmu.org. El preu del dinar és de 18 €. El pagament es realitzarà el mateix dia de la Trobada.

Trobareu el programa complet de la trobada al document adjunt a aquesta notícia.

Descarrega document
Trobada d’Entitats I ASSOCIACIONS CULTURALS DE LES COMARQUES DE LA DIÒCESI DE TORTOSA

(Terres de l’Ebre, Priorat, Franja, Maestrat i Ports)

Cultura i frontera

Programa de la jornada

30 de novembre de 2013 Beseit
09.30 h.Rebuda dels participants i acreditació
10.00 h.Inauguració de la trobada a càrrec del Sr. Josep Maria Baró i Pugès, president d’ASCUMA, el Sr. Àlex Farnós, director del Museu de les Terres de l’Ebre, en representació de l’organització de la Trobada, del Sr. Ferran Bladé, director dels Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l’Ebre i vicepresident primer de l’Institut Ramon Muntaner i l’Il·lm. Sr. Alberto Moragrega, alcalde de Beseit.
10.15h.Conferència “Fronteres de la comunitat, comunitat de frontera. El cas del riu Sénia”, a càrrec de Raimon Collet, antropòleg.
10.45 h.Conferència “Ratlles entre carrasques: evolució de les fronteres al massís dels Ports”, a càrrec de Carles Ripollès, del Centre d’Estudis dels Ports.
Debat
11.30 h.Pausa-cafè
12.00 h.La sociolingüística vista des del Tossal dels Tres Reis a càrrec de Natxo Sorolla, sociolingüista

12.15h.Presentació del treball ”L’autoritarisme a la Corona de Castella contra les llibertats a la Corona d’Aragó”, a càrrec de Josep M. Baró, president de l’Associació Cultural del Matarranya
12.30 h.Presentació de les actes del III Congrés Cultura i Territori a les Comarques de la Diòcesi de Tortosa
12.45 h.Presentació de l’exposició itinerant “Els oficis dels Ports”, a càrrec de Pepa Nogués, educadora ambiental al Parc Natural dels Ports
13.00 h.Balanç d’actuació de la Comissió Cívica de Patrimoni de les Terres de l’Ebre, a càrrec de Victòria Almuni, presidenta de la Comissió.
13.15 h.Presentació del Festival Músiques en Terres de Cruïlla, a càrrec de Mercè Gisbert, professora de la URV i vicepresidenta de l’Agrupació Musical Senienca.
13.30 h.Presentació del Certamen Literari “Vila de Vall-de-roures”, a càrrec d’Octavi Serret
14.00 h.Dinar al restaurant de l’Hotel La Fàbrica de Solfa.
16.30 h.Visita guiada per la població “Beseit, los Ports i Tortosa”

El Palau C/ El Palau, 35
2013 Beseit

Woody Allen rodarà la propera pel·li a la Franja i se titularà “Un puial de Zeligs”.Els Zeligs siran eixe, diguem, 80% de franjolins que són manyos que t’hi cagues quan els posen al davant un micro d’Aragón Televisión i que són catalans sinse exagerar quan el micro és de TV3, el mateix 80% que fa vida pública en català a Catalunya (“Comencem el sorteig del pernil… Ha sortit el 3445!”) i vida pública en castellà a la Franja (“Empezamos el sorteo del jamón… ¡Ha salido el 3446!”), el mateix 80% que guairebé és independentista quan puia de Barcelona el fill / cosí / tiet independentista i que guairebé és NoHablamosCatalán quan puia de Barbastre el metge / bancari / mestre poc amic dels catalans. En l’escena final de la pel·li, els Zeligs se transformaran en antiZeligs, cosa força habitual, i siran ben catalans amb els aragonesos, i ben aragonesos amb els catalans. El guió l’escriuran a mitges Woody Allen i Josep Espluga.

http://www.pageseditors.cat/cat/llibre_milenio2.asp?id=1&id_llibre=79

X Trobada d’Entitats i Associacions Culturals de l’Antiga Diòcesi de Tortosa. Cultura i frontera | Institut Ramon Muntaner.

X Trobada d’Entitats i Associacions Culturals de l’Antiga Diòcesi de Tortosa. Cultura i frontera 11/11/2013

El proper 30 de novembre se celebrarà a Beseit (el Matarranya) la X Trobada d’Entitats i Associacions Culturals de l’Antiga Diòcesi de Tortosa, que en aquesta ocasió porta per títol “Cultura i frontera” i que està organitzada per l’Associació Cultural del Matarranya, el Museu de les Terres de l’Ebre, la URV i l’Institut Ramon Muntaner, amb el suport de l’Ajuntament de Beseit, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, el Departament de Cultura i la Diputació de Tarragona.

La trobada consistirà en tres conferències sobre aquesta temàtica a càrrec de Raimon Collet, Carles Ripollès i Natxo Sorolla i les presentacions del treball ”L’autoritarisme a la corona de Castella contra les llibertats a la Corona d’Aragó”, a càrrec de Josep M. Baró, i de les actes del III Congrés Cultura i territori a les comarques de la Diòcesi de Tortosa. Finalment, s’exposarà el balanç d’actuació de la Comissió Cívica de Patrimoni de les Terres de l’Ebre, a càrrec de Victòria Almuni, i es presentarà el Festival Músiques en Terres de Cruïlla, a càrrec de Mercè Gisbert.

Tothom que vulgui quedar-se al dinar de germanor de la trobada, caldrà que s’hi inscrigui abans del 26 de novembre al tel. 977401757 o a merce@irmu.org. El pagament es realitzarà el mateix dia de la Trobada. El preu encara s’ha de concretar.

Properament trobareu més informació de la trobada a la web de l’Institut Ramon Muntaner: www.irmu.org.

LISTSERV 16.0 – INFOZEFIR Archivos de:.

CCOO de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears us conviden a les VIII Jornades de Normalització Lingüística, que tindran lloc entre el mes de novembre d’enguany i fins al mes de maig del 2014. Les Jornades tenen com a lema “Viure en català sense cap retallada” i pretenen generar espais de reflexió i debat al voltant de la llengua catalana, partint de la base que normalitzar-ne el coneixement i l’ús és un dret de ciutadania.

El primer cicle de debats tindrà lloc durant el mes de novembre i es concretarà en tres actes:

Tarragona, 5 de novembre, 18 h, conferència inaugural: “Les llums i les ombres de la normalitat lingüística. La situació sociolingüística de la llengua catalana”, a càrrec de Miquel Àngel Pradilla.

Girona, 14 de novembre, 18 h, conferència col·loqui: “Nous contextos per a la normalització del català. Canvis demogràfics, socials i culturals. Del bilingüisme al plurilingüisme”, a càrrec d’Ignasi Vila.

Lleida, 21 de novembre, 18.30 h, taula rodona: “La llengua: cohesió o confrontació”, amb Miquel Pueyo, Ramon Sistac, Conxita Navarro i Montse Baquero.

Per formalitzar la inscripció a les Jornades i consultar el programa complet, entreu a: http://viureencatala.ccoo.cat.

Font: Servei Lingüístic de CCOO de Catalunya

NATXO SOROLLA  SOCIÒLEG

“El català a la Franja té risc de convertir-se en residual”

23/10/13 02:00 – David Marín

Natxo Sorolla. Sociòleg.

1El govern d’Aragó s’ha trobat molt sol i no s’esperava una reacció tan contundent

Nascut al Matarranya el 1980, Sorolla investiga la situació del català a la Franja i adverteix que pot entrar en declivi. Va ser qui primer va usar les sigles LAPAO per resumir el circumloqui amb què el govern d’Aragó nomena el català

Vostè va inventar el LAPAO?
No, el mèrit és del govern d’Aragó, que en lloc de dir-li a la llengua pel seu nom, es va voler inventar una expressió estranya. El que passa és que el juny del 2012 vaig escriure un article en el meu blog sobre l’avantprojecte de llei que preparava el govern d’Aragó i, davant del fet insòlit que no li donaven cap nom a la llengua, sinó que l’anomenaven Llengua Aragonesa Pròpia del Àrea Oriental, vaig utilitzar les sigles per abreujar. A alguns els va fer gràcia, però només va córrer entre els circuits més actius en els assumptes de llengua i cultura a la Franja. Quan al cap d’un any es va aprovar la llei, llavors el nom va tornar a circular i aquest cop en va parlar tothom a través de les xarxes socials i els mitjans. Els anticatalanistes diuen que tot això del LAPAO s’ho van inventar de fora els pancatalanistes per burlar-se de la llei, però va sortir d’aquí, de la Franja, i a partir de l’expressió amb què la llei anomena la nostra llengua.
Què ha provocat la llei, ara que farà mig any de la seva aprovació?
De moment la situació no ha variat gaire. Hem vist com ja abans de la llei el govern del PP i PAR posava fi al projecte Moncada de promoció del català a les escoles i instituts amb visites d’escriptors, músics i artistes d’altres llocs de l’àmbit lingüístic, i també que unificava un premi literari en català amb un altre en aragonès com si fossin la mateixa llengua. Però al mateix temps, i amb la llei ja vigent, s’ha renovat el conveni entre les conselleries d’Ensenyament d’Aragó i Catalunya perquè es continuïn fent exàmens oficials del nivell C de català a Fraga, de manera que els alumnes de la Franja que l’han estudiat com a assignatura optativa puguin obtenir-ne el títol. També s’ha convocat places de professor per ensenyar català, amb aquest nom, en lloc de canviar-lo.
Fan marxa enrere?
Una cosa són les declaracions de la consellera o, sobretot, dels polítics del PAR, i una altra els fets i la interpretació de la llei que sembla que el govern pot fer. La llei parla de Llengües i Modalitats Lingüístiques d’Aragó, però no en diu quines són, aquestes llengües. Per què no el català i l’aragonès? No posen nom a la misteriosa Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental. No serà el català, aquesta llengua? Podrien interpretar la llei en aquest sentit, si volen.
Els ha sortit malament?
Amb la llei del LAPAO ells esperaven la reacció positiva dels sectors més reaccionaris d’Aragó, però aquesta no s’ha donat amb contundència. Només els més radicals. Un diari com l’Heraldo, que acostuma a donar suport al govern en aquest tipus de campanyes, ni tan sols va parlar de la llei el dia que es va aprovar. S’han trobat molt sols. I, a més, el que no esperaven en absolut la resposta negativa tan contundent que han tingut des del mateix territori i també des de Catalunya i el País Valencià.
Una possible independència catalana ajudaria o perjudicaria, al català de la Franja?
A curt termini tindria un efecte negatiu per a la llengua. Depèn del grau d’acord amb què es faci, és clar, però crec que sobretot al principi les fronteres amb la Franja i el País Valencià es farien més sòlides i complexes, les campanyes dels grups espanyolistes serien més virulentes i en canvi la col·laboració entre institucions a favor de la llengua, per poca que sigui ara, podem presumir que desapareixeria, almenys en un primer moment.
Tot i així, la Franja és on més es coneix el català. No és optimista?
És el lloc on segons les enquestes el català és la primera llengua de casa, en dos terços de la població. En canvi, a Catalunya es troba al voltant del 40%. Ara bé: a Catalunya la llengua té tot el suport institucional, tota la població l’aprèn i s’hi sumen nous parlants. A la Franja, en canvi, només l’aprenen a escola de forma voluntària els alumnes catalanoparlants, és una llengua de caràcter familiar i els nouvinguts no l’han hagut de parlar mai però no la necessiten. Sense suport institucional, té risc de convertir-se en residual. Les darreres enquestes que hem fet diuen que el 70% dels alumnes de final de primària i primers anys de secundària a la Franja ja utilitzen el castellà entre ells.

Twitter / marcpeleja: .@natxosorolla avui a la contra ….

▶ Conferència Aragó pel Català a Albelda, 9/08/2013 part 1/3 – YouTube.

 

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.