Skip to content

Archive

Category: Mesquí

SABADO 17 DE OCTUBRE’09

CARPA ARAGON – ROCK (INTERPEÑAS)

ZARAGOZA

www.losazero.com

Azero. Pagina oficial grupo de rock de Teruel.

Tornem-hi

29 Setembre 2009 in Uncategorized

Segur que alguns estan pensant que aquest tio ha deixat d’anar a buscar trufes pel monte. Doncs es cert. Aquest any he tingut una feinada de por amb modificar la meva vida de manera substancial. Tant substancial que ja som un mes a l’equip, recollit a la terra de la “terfez”.

No patiu, torno amb mes ganes que mai. Noves idees, nous terrenys a explorar (literal i dels altres).

Us deixo un video dels truferos australians. Se m’acut suggerir unes quantes coses. Aquests tios vestits d’aquesta manera no duraven dos dies a casa nostra. I m’he partit el cul de riure desprès de veure la cura que te amb la cullera (te collons), per treure la trufa partida. La caixa verda d’anar a buscar trufes també duraria dos minuts en alguna trufera que jo me se.

Truffle Hunt

Tornem-hi « El trufero.

A petició popular passo a fer la previsió de la temporada que està a punt de començar. Malament, malament, malament. Del maig a setembre no ha caigut ni una gota. A finals de setembre uns 25 litres (mesurats amb un pluviòmetre de plàstic de supermercat) i res mes. Una mica mes el sud tindran mes sort, com quasi be sempre. Algun amic de per allà a Sarrión va proposar la temporada passada que anés amb la meva gossa a la seva plantació. Si aquest any torna a dir-m’ho seran les úniques trufes que colliré.

Avance en MySpace del nuevo disco de Los Azero “Manos Arriba”, 3 canciones : “Manos Arriba”,”Es Para Ti” y “Todos A La Mierda”.
Salida del disco el próximo 1 de Octubre
.Para escucharlas y criticarlas en:http://www.myspace.com/losazero

Source: www.myspace.com
MySpace Music profile for Los Azero. Download Los Azero Punk / Rock / music singles, watch music videos, listen to free streaming mp3s, & read Los Azero’s blog.

Txirigol (La Codonyera – Massalió) penja els seus vídeos 22 Setembre 22UTC 2009

Posted by xarxes in Matarranya, música.
trackback , edit post

Un grup nascut entre la vessant del Matarranya i la del Mesquí, en lletres cantades per veu femenina de pur accent de la Codonyera, rock amb tints gòtics… no pot deixar de sorprendre-mos:

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Txirigol (La Codonyera – Massalió) penja els seus vídeos « Xarxes socials i llengües.

De la cullida de 1944





Los más viejos del lugar recuerdan lo fructífera que fue la cosecha de 1944. Para conmemorarla, los nacidos en aquel año en Belmonte/Bellmunt o descendientes de esta población, nos reunimos en la ermita de San José el sábado 19 de septiembre acompañados de nuestros respectivos cónyuges. Fue una jornada, sin duda, inolvidable por lo entrañable. Sólo faltaron Alfredo Guardiola y su mujer, Marí Carmen Ruiz, por encontrarse de viaje.
Para celebrar nuestro 65 cumpleaños no nos limitamos a ocupar la antigua casa del ermitaño, aneja a la ermita, sino que para dar cuenta de la suculenta paella cocinada por Carmen Villegas en el bar del pueblo, ocupamos el comedor del santuario, el mismo en el que antiguamente el clero y las autoridades se reunían para comemorar las grandes solemnidades de la localidad. En la sobremesa, Juan José Belbis, felizmente jubilado del quehacer hospitalario al servicio de la Seguridad Social, nos deleitó con una interminable retahíla de chistes magníficamente contados y hasta representados.
Por gentileza del marido de Josefina Bayod, Carlos, las mujeres fueron obsequiadas con claveles rojos. A media tarde, llegaron las fotos para la posteridad. Estas imágenes seguro que saldrán en el libro que el nieto de Alberto Bayod publique en el siglo XXII, dedicado a “La fotografía y su reflejo social. Belmonte, 1940-2060”. En primer lugar, la foto completa de familia. Y luego los siete de la fama: Arriba, de izquierda a derecha, Paquito Rebullida, Ramón Mur, Juanjo Belvis y Cosme Mir. Abajo, Josefina Bayod, Encarnita Bosque y María Josefa Villarroya.
Teresa Tomás hizo dos brazos de gitano para la ocasión del que algunos tripitieron. Encarnita, un rápido con salpicones de chocolate. Ramón Mur y Paquito Rebullida se retaron a hacer la mejor tortilla de patata que fue degustada en la bodega de los Rebullida como para rematar el día. Susi Manjón se anticipó a mostrar sus preferencias por la de Ramón, claro, pero Josefina Bayod se negó a emitir su juicio y, a partir de ese momento, nadie dijo si le agradaba más la de Ramón o la de Paquito.
En resumen, que fue un día de esos en los que se demuestra que con poco es fácil de contentar a esta especie humana de la que formamos parte. Ah, y al año que viene, celebraremos los 66. Por cierto, que en la comida, después de la paella, a los postres, se brindó porque todos los presentes lleguemos a cumplir los cien años. ¡Que todos los veamos!

mitjançantEntre páginas: De la cullida de 1944.

Viles i Gents

13 September, 2009

Els vestits del Sr. Camps

J. M. Gràcia Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 12 de setembre del 209)

El Sr. Camps, president de la Generalitat Valenciana, va dir que ell pagava els seus vestits. Fins avui no ha presentat cap factura y totes les informacions semblen demostrar que ens va mentir. Però, no cal que es preocupi el lector que no vull parlar en aquest moment de la manca de responsabilitat, indignitat o culpabilitat del Sr. Camps. El meu comentari anirà pel camí de l’estètica o de la moda dels vestits que llueix generalment el president de la Generalitat. He vist escrites als diaris, lloances al bon gust del Sr. Camps, especialment pel seus vestits i camises. Què voleu que us digui? a mi em sembla gairebé tot el contrari, per la qual cosa passo a exposar-vos els motius.

Bàsicament parlaré de les jaquetes que mitjançant una primera repassada semblen escarransides. Mireu-li en primer lloc les mànigues, sempre curtes, curtíssimes, com si li haguessin crescut els braços després d’haver-se-les fet. Només que estiri un xic el braç se li queda fora tot el puny planxat de la camisa amb botons de puny. I què em digueu de l’estretor de les mànigues? Em prou feines deixen espai per als punys de la camisa. Si això és elegància! Tal vegada sí, però per a un noiet de pocs anys. Amb referència als botons de la jaqueta només cal dir que quan la moda era de portar-ne tres, ell en portava només dos i molt baixos i massa llargues i amples les solapes. Com a conseqüència una gran superfície de la camisa hi era a la vista, inclosa tota la corbata. Cordada la jaqueta —sempre la porta així— i malgrat que el Sr. Camps té una bona figura, sembla que camina inclinant massa el cos i com sentint-se oprimit, la qual cosa, estic segur no és certa. És el producte d’un sastre poc avesat en l’art de tallar un bon vestit.

Els pantalons, no sé, alguna cosa tenen que no donen el pes. Tal vegada la ratlla massa artificiosa? Tal vegada l’amplària? Sobre el coll de les camises, l’espai no em dóna per tot allò que podria escriure: només dic que en ser alts i rectes, no endevines si amb un coll llarg li volen fer un coll curt, o d’un coll curt, un coll llarg.

Ha fet bé el Sr. Camps en no pagar-li els vestits al sastre, jo, força indignat, se’ls hagués tornat. És més, sentint-me ara malgirbat en la meua figura, li demanaria danys i perjudicis.

José Miguel Gràcia

mitjançantViles i Gents :: Els vestits del Sr. Camps :: September :: 2009.

Ya está el nuevo disco fabricándose

Hace días que no actualizo, como habréis podido comprobar.
Estos últimos días he estado liado con el diseño del libreto del nuevo disco, cosa que no he hecho por gusto, ya que me ha ocupado mucho tiempo y preocupación, pero cuando el dinero no sobra, los lujos hay que dejarlos aparte.
Además hemos tenido bastantes conciertos todo el verano, Maella, Salou, Esplús, Pueyo, Alcañiz y por último, como traca final, Ainzón, donde tengo que agradecer el buenísimo trato que nos dieron los organizadores y los amigos de “La misa del gallo”, grupo joven que espero que den mucha caña en el futuro. Ahora, a ver si en pilares preparamos algo para presentar el cd.
Dejo como muestra algunas de las partes del diseño para ir abriendo boca.
Además ya están colgadas en el My Space de Azero tres de las nuevas canciones .

Jorge Pérez Lorenzo (Kapi) blog personal: Ya está el nuevo disco fabricándose.

Flors postnuclears

txirigol

les eres

les eres

03/09/09

Una de les moltes fotos que mos van fe pal disco…

Fotos recents

03/09/09

29/08/09

28/08/09

26/08/09

25/08/09

06/08/09

les eres – Fotolog.

Diada de lectura a Bellmunt

J. M. Gràcia Categoria: Article Viles i GentsLo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte dia 29 del 2009)

El dia 15 d’agost ens hi varem reunir a Bellmunt un grup nombrós de persones, la majoria de la pròpia vila, és clar, per llegir el llibre Si les pedres parlaren… d’en Jesús Pallarès i jo mateix. No faré una crònica de la jornada, entre altres raons, perquè ja va estar feta al seu moment, en alguns mitjans de comunicació i blocs personals diversos. El meu interès en escriure aquestes línies, en primer lloc, és el d’agrair en Ramon Mur la dedicació, l’entusiasme i el savoir faire en aquests tipus d’actes. L’any passat va marcar l’inici de les jornades de lectura amb el llibre El porvenir de mi pueblo de Juan Pío Membrado. Segons em va comentar ja té mig pensada la jornada de l’any vinent.
Em plau comentar també que vaig tenir un munt de sorpreses segons s’hi anaven llegint els poemes, tant en català com en castellà: alguns d’ells que en considerava magres de contingut i menys encara irònics o graciosos, rebien aplaudiments amb els rostres explícitament somrients. A la inversa, uns altres que havia escrit amb un volgut animus jocandi, passaven força desapercebuts. Alguns altres més, els quals sense arribar a la irreverència expressa, però fora d’allò que s’entén com reverible, produïen complaença entren les oients entrades en anys i de conviccions explícitament catòliques —havien arribat d’escoltar missa.
No voldria deixar-me al tinter l’esplèndida lectura que van fer en català dues o tres persones, habituals estiuejants de Bellmunt i nascudes a la vila, que mai s’havien destacat per la defensa de la unitat del català; més encara, semblaven tenir tendències clares envers el castellanisme. El primer sorprès va estar el mateix Ramón Mur. I jo més encara de la bona dicció en català d’en Ramón i del obert, fluid i estudiat català de la Codonyera de la Elsa i del Germán, joves germans codonyerencs, amb la joia dels seus pares. Una petita confidència: no m’estranyaria gens ni mica que l’amic Ramon s’animés un dia d’aquets a sorprendre’ns amb algun petit escrit en català.
La lectora de més edat, ultrapassava els noranta anys i la més jove, potser no arribava al set. Moltes gràcies als bellmuntans, especialment als membres de l’associació cultural Amigos del Mezquín.

José Miguel Gràcia

mitjançantViles i Gents :: Diada de lectura a Bellmunt :: September :: 2009.

Diada de lectura a Bellmunt

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte dia 29)

“El dia 15 d’agost ens hi varem reunir a Bellmunt un grup nombrós de persones, la majoria de la pròpia vila, és clar, per llegir el llibre Si les pedres parlaren… d’en Jesús Pallarès i jo mateix. No faré una crònica de la jornada, entre altres raons, perquè ja va estar feta al seu moment, en alguns mitjans de comunicació i blocs personals diversos. El meu interès en escriure aquestes línies, en primer lloc, és el d’agrair en Ramon Mur la dedicació, l’entusiasme i el savoir faire en aquests tipus d’actes. L’any passat va marcar l’inici de les jornades de lectura amb el llibre El porvenir de mi pueblo de Juan Pío Membrado. Segons em va comentar ja té mig pensada la jornada de l’any vinent.

Em plau comentar també que vaig tenir un munt de sorpreses segons s’hi anaven llegint els poemes, tant en català com en castellà: alguns d’ells que en considerava magres de contingut i menys encara irònics o graciosos, rebien aplaudiments amb els rostres explícitament somrients. A la inversa, uns altres que havia escrit amb un volgut animus jocandi, passaven força desapercebuts. Alguns altres més, els quals sense arribar a la irreverència expressa, però fora d’allò que s’entén com reverible, produïen complaença entren les oients entrades en anys i de conviccions explícitament catòliques —havien arribat d’escoltar missa.

No voldria deixar-me al tinter l’esplèndida lectura que van fer en català dues o tres persones, habituals estiuejants de Bellmunt i nascudes a la vila, que mai s’havien destacat per la defensa de la unitat del català; més encara, semblaven tenir tendències clares envers el castellanisme. El primer sorprès va estar el mateix Ramón Mur. I jo més encara de la bona dicció en català d’en Ramón i del obert, fluid i estudiat català de la Codonyera de la Isa i del Germán, joves germans codonyerencs, amb la joia dels seus pares. Una petita confidència: no m’estranyaria gens ni mica que l’amic Ramon s’animés un dia d’aquets a sorprendre’ns amb algun petit escrit en català.

La lectora de més edat, ultrapassava els noranta anys i la més jove, potser no arribava al set. Moltes gràcies als bellmuntans, especialment als membres de l’associació cultural Amigos de Belmonte.

José Miguel Gràcia”

Diada de lectura a Bellmunt « Lo finestró del Gràcia.

TERUEL, 28 Ago. (EUROPA PRESS) –

La localidad de Aguaviva (Teruel) ha vuelto a cubrir hoy sus calles con alfombras de serrín, en el 20 aniversario de esta tradición. Tras su elaboración, que comenzó en la noche de ayer, una procesión ha recorrido a medio día las calles de la localidad, deshaciéndolas.

Esta costumbre se celebra cada 28 de agosto desde hace 20 años, coincidiendo con la festividad de San Agustín y para conmemorar el Santísimo Misterio de Aguaviva.

El encargado de hacer los diseños y los dibujos de las alfombras, Manuel Valencia, ha explicado que este año “están dedicadas a recordar los 20 años que se recuperó esta tradición”. Según ha indicado, la pasada Semana Santa se hizo una votación “y se han recopilado las que más han gustado en este tiempo” y este año “cada una es diferente a las otras”.

El proceso ha comenzado esta pasada noche, cuando se han pintado en las calles los dibujos que, a partir de las 8.00 horas, han rellenado con serrín los vecinos de la localidad. En total, se han coloreado en los últimos días más tres toneladas de serrín, mojadas después con agua para que permanezcan en su lugar.

Una vez se ha terminado el trabajo, se ha celebrado una Eucaristía, tras la que ha salido una procesión, que ha recorrido las calles de la localidad, pasando por encima de estas efímeras alfombras de serrín, que se han deshecho.

Con estas alfombras, los vecinos de Alfambra recuerdan que en 1435 se quemó la iglesia del pueblo, de la que se salvaron sólo los Corporales que había en el Sagrario. Por eso, se instituyó la celebración de una procesión, que pasaba por unas alfombras de flores, que finalmente dejaron de hacerse.

Hace dos décadas, el centro cultural de la localidad recuperó esta tradición, aunque con variaciones. Desde entonces, ningún año se ha dejado de hacer, salvo que la lluvia lo haya impedido.

http://www.europapress.es/aragon/teruel-00359/noticia-aguaviva-teruel-vuelve-sacar-calle-alfombras-serrin-20-aniversario-tradicion-20090828130413.html

Presentación de los libros de Vidal, Celma y Barceló

El llibre “Fa un Munt d’anys al Matarranya” dels autors Pasqual Vidal i Margarita Celma, es presente el 29 d’agost a la llibreria Serret3. Notícies dimecres, 26 de agost de 2009 Comentaris

El llibre “Fa un Munt d’anys al Matarranya” dels autors Pasqual Vidal i Margarita Celma és el guanyador del XVI Premi d’Educació Pau Vila que convoca la Universitat de Barcelona. El premi Pau Vila s’atorga als treballs originals situats dins de l’àmbit de l’educació i que contribueixen al coneixement i respecte del medi geogràfic i natural. El jurat ha estat format pels senyors Martí Boada, Jaume Terradas i Joan Vilà i les senyores Sara Blasi y Marta Mata. El premi es va entregar en l’Aula Magna de la Universitat de B arcelona el passat 14 de juny, davant de la presència de un nombrós públic de l’àmbit Universitari y Cultural de Catalunya. Fa un munt d’anys al Matarranya conta la història, costums y modes de vida de la gent del Matarranya. Entre els objectius del llibre es pretén que els xiquets i xiquetes del Matarranya -i també la gent gran- coneguin el seu territori, història, cultura y llengua materna catalana. La informació que conté el llibre y els dibuixos son de l’investigador Pasqual Vidal i la idea del projecte, selecció del material, revisió pedagògica y adaptació didàctica de la mestra y pedagoga Margarita Celma. La Universitat de Barcelona juntament amb la Fundació Congrés de la Cultura Catalana van adquirir el compromís d’editar el llibre i van destacar en tot moment la gran qualitat dels treballs presentats i en especial el alt nivell del treball guanyador. Pasqual Vidal i Fígols és de Massalió i Margarita Celma Tafalla de Vall-de-roures, tots dos membres destacats de l’Associació Cultural del Matarranya.

La escritora, Mari Carmen Barceló presenta “Asi Viviamos”, Los oficios de nuestros abuelos, el sabado dia 5 de septiembre en la libreria SerretMatarraña Literario dijous, 27 de agost de 2009 Comentaris

La escritora, Mari Carmen Barceló ha publicado una obra sobre el mundo del trabajo en el Bajo Aragón, entre 1936 y 1975: Los oficios de nuestros abuelos Prácticamente todos los oficios giraban en torno a los sectores agrícola y ganadero”.La escritora Mari Carmen Barceló ha realizado una extensa radiografía del mundo del trabajo en el Bajo Aragón, durante la época que va desde el año 1939 a 1975, en la que se pone de manifiesto la gran importancia que tenían estas dos parcelas económicas en un mundo –el surgido de la Guerra Civil-, caracterizado por la miseria más absoluta. La publicación es el resultadode entrevistas realizadas por la autora a más de 40 personas, testimonios únicos de gentes de más de ochenta años de edad, que narran sus propias vivencias en un medio, la mayoría de las veces hostil. Habla el masovero, obligado a vivir en un hábitat disperso; el pastor, soportando las dificultades de localizar pastos para el ganado; o las mujeres, cuyo papel era realmente importante tanto como apoyo en las tareas del campo como para la subsistencia del hogar. “Las diferencias entre el mundo laboral de hace setenta años y el de ahora son totales”, explicaba Mari Carmen Barceló. “La gente joven no puede creer esta forma de vivir agrega la autora y no les parecen reales las historias que cuentan sus abuelos”. Todos los testimonios -buena parte de los cuales se circunscriben a La Ginebrosa- coinciden en la dureza de la época inmediatamente posterior a la contienda civil. El médico cuenta la complicada misión de encontrar fármacos y, en algunos casos, la falta de eficacia de los que había. Uno de los capítulos del libro, titulado ‘El mundo del trabajo en el Bajo Aragón. 1939-1975’, se centra en los oficios: desde el herrero al pintor, pasando por el albañil, todos ellos estaban ligados a los sectores agrícola y ganadero. Las herramientas usadas en el campo o las construcciones ganaderas eran algunas de sus obras. Aunque en menor grado, la industria también tenía sus ejemplos. Destaca la presencia de una fábrica de cristales que existía en Mas de las Matas, o la de ladrillos refractarios de Castelserás. Esta última se suministraba de las minas de arcillas de la zona y abastecía a los altos hornos del Norte de España y las azucareras, entre ellas la de Santa Eulalia. Las producciones vitivinícolas y olivareras juegan un papel trascedente en la comarca, a la que si hubiera que representar con un color sería con los tonos ocres característicos de estas actividades. LEONOR FRANCO: HERALDO DE ARAGÓN

__________ Información de ESET NOD32 Antivirus, versión de la base de firmas de virus 3403 (20080901) __________ESET NOD32 Antivirus ha comprobado este mensaje.http://www.eset.com

Entre páginas: Presentación de los libros de Vidal, Celma y Barceló.

Todo Belmonte en la Subida a la ermita de San José

Mucho calor y público, -puede afirmarse que todo el pueblo de Belmonte estuvo presente como participante o espectador-, en la ya tradicional Subida pedestre a la ermita de San José, organizada por la Asociación Cultural y Deportiva Amigos del Mezquín.
El más rápido de todas las categorías fue José Luis Celma, como ya viene siendo habitual. El alcañizano, descendiente de La Codoñera, empleó en torno a los diez minutos en recorrer a la carrera los dos kilómetros de distamncia, desde el portal de Sol de Vila hasta la ermita.
La Asociación Cultural aprovechó el momento de la entrega de los premios para cerrar, al fin, la reestructuración de su junta directiva con la entrada de seis nuevos vocales.

Entre páginas: Todo Belmonte en la Subida a la ermita de San José.

r

sábado 22 de agosto de 2009

Miguel Rebullida, pregonero de las fiestas de Torrevelilla, a los 103 años

Ramón Mur
Torrevelilla, 22 de agosto.
Miguel Rebullida, “lo tio Miguel”, de 103 años de edad, ha pronunciado hoy, sábado 22 de agosto de 2009, a la una en punto de la tarde, el pregón de las fiestas patronales de su pueblo, Torrevelilla.
Tocado con un sombrero panameño, protegido por amplias gafas de sol, con camisa de manga larga a cuadros y chaqueta de verano inglesa de color hueso, el decano del Mezquín y del Bajo Aragón, ha aparecido en el remodelado ayuntamiento de la Torre como si se tratara de un indiano americano que regresa a su pueblo.
Puesto que las piernas le flaquean más que la cabeza, Miguel Rebullida se mueve sentado sobre una silla de ruedas desde la que, asomado al balcón principal de la casa consistorial, ha pronunciado el pregón de fiestas.
Lo tio Miguel ha recordado ante el público, que llenaba la plaza, los tiempos en que recogía regaliz de palo y ha afirmado que hoy “Torrevelilla es un volcán en auge”.

Entre páginas: Miguel Rebullida, pregonero de las fiestas de Torrevelilla, a los 103 años.

Subida a la Ermita de San José de Bellmunt

El Sábado 22 de agosto se celebrará la tradicional subida a la Ermita de San José, un año más organizada por la Asociación Cultural y Deportiva Amigos del Mezquín de Belmonte/Bellmunt.

Entre páginas: Subida a la Ermita de San José de Bellmunt.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.