Skip to content

Archive

Category: Mesquí

Aparece un nuevo número de la revista ‘SOL DE VILA’

Primer premio en el concurso local de fotografáis 2008, PACO FUSTER.
Foto comunitaria de Belmonte/Bellmunt, agosto 2009. MIGUEL FRANCINO.

Ramón Mur
La ‘Asociación Cultural y Deportiva Amigos del Mezquín’ de Belmonte/Bellmunt ha sacado a la calle el número 7 de la revista ‘SOL DE VILA’, correspondiente al año 2009 y dedicado, en especial, a los acontecimientos ocurridos en esta población durante el pasado verano.

Así se da cuenta de la presentación del libro de Albarto Bayod Camarero, ‘La fotografía y su reflejo social. Belmonte 1860-1940’; de la segunda jornada de lectura pública en el patio de la casa Membrado; de la muerte de María Luz Esteban y del relevo al frente de la paroquia, etcétera. La entrevista central de la edición es con Tremedal Martín Vidal, de 90 años y aparecen las secciones habituales de Opinión, La Font de la Barra, Firmas, Deportes, Agenda, etcétera. La edición culmina con el poema ‘Bellmunt’ de José Miguel Gracia Zapater, leído por su autor en la Plaza del Solà, la noche en que actuó ‘Arril Codoñerano’ en Belmonte y recibió el premio ‘Mirador del Bajo Aragón’, en agosto del año 2002.

En portada aparece la foto comunitaria, captada por la cámara de Miguel Francino, y en contraportada la premiada en el concurso local de fotos de 2008, obra de Paco Fuster.

Entre páginas: Aparece un nuevo número de la revista ‘SOL DE VILA’.

Campaña de Teatro de la Comarca del Bajo Aragón


Miércoles, 18 Noviembre 2009
TEATRO EN NOVIEMBRE” Campaña de Teatro de la Comarca del Bajo Aragón

Con la finalidad de acercar el teatro a las poblaciones de la delimitación comarcal, el área de Cultura de la Comarca del Bajo Aragón ha programado la campaña “Teatro en Noviembre” que contempla la realización de 15 funciones teatrales en otros tantos municipios. Para la puesta en funcionamiento de esta campaña se ha contado con la participación de 5 compañías teatrales que llevarán a estos ayuntamientos desde Clásicos de la literatura española hasta obras de autores tan vanguardistas como Darío Fo

Para este próximo fin de semana se han programado las siguientes representaciones

Berge. ” El Lazarillo de Tormes” la Compañía Dispara Tetatro representará esta nueva revisión del clásico de la picaresca que trata la historia de las andanzas del joven Lázaro y sus amos a través de la farsa, la comedia del arte y la acrobacia actoral. Un montaje cómico al alcance de todos los públicos.

La Ginebrosa kairós Teatro representará “La Venganza de la Petra” que cuenta la historia de Petra, joven natural del Madrid castizo que está casada con Manolo, hombre noctámbulo, mujeriego y vividor. Petra ama a su marido y para atraerlo al redil doméstico-conyugal utiliza una estrategia infalible en estos casos: darle celos. Este clásico argumento es soporte sobre el que Arniches, con su habitual maestría, construye una completa galería de personajes enraizados en la comedia española. El gracejo e ingenio del lenguaje, lo acertado de los conflictos y situaciones y el perfecto acabado de los caracteres hacen que la risa y el entretenimiento estén completamente asegurados.

La Campaña “Teatro en Noviembre” inició su andadura el pasado 7 de noviembre con la representación de tres obras en las localidades de Los Olmos “La Extraña Pareja” de la compañía El Candil; Calanda ” Aunque sea un sueño” de Kairós Teatro y La Mata de los Olmos ” Viva el Cuponazo” de la compañía turolense Bell Stare

El cartel previsto para los próximos fines de semana es el siguiente:

15 de noviembre

Cañada de Verich ” Aquí no paga nadie”

Castelserás ” La Venganza de la Petra”

La Codoñera ” La Extraña Pareja”

21 de noviembre

Aguaviva ” La Venganza de la Petra”

Torrevelilla ” La Extraña Pareja”

22 de noviembre

Foz Calanda ” Aquí no paga nadie”

28 de noviembre

Mas de las Matas ” La Venganza de la Petra”

29 de noviembre

Valdealgorfa ” La Venganza de la Petra”

Más información: Área de Cultura de la Comarca del Bajo Aragón cultura@bajoaragon.es Esta dirección electrónica esta protegida contra spam bots. Necesita activar JavaScript para visualizarla 978-834386
Entre páginas: Campaña de Teatro de la Comarca del Bajo Aragón.

franjax.jpg (Imatge JPEG, 1024×343 píxels).

Manifest i proposicions i esmenes a la Llei de Llengües

Iniciativa Cultural de la Franja, l’Associació Cultural del Matarranya, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, el Centre d’Estudis Ribagorçans, Consells Locals de la Franja i Casal Jaume I de Fraga, han enviat als diferents mitjans de comunicació aragonesos el “Manifest”, en castellà, que podeu llegir tot seguit. Als Grups Parlamentaris de les Corts d’Aragó, a més del “Manifest”, se’ls ha enviat també les “Proposicions i esmenes” segons el PDF que veureu més avall.

“Manifest de les associacions culturals sota-signants de La Franja d’Aragó, sobre la proposició de Llei de Llengües

1r) A l’exposició de motius del projecte de Llei de Llengües presentat pel PSOE a les Corts d’Aragó, a més de les referències a la Llei del Patrimoni Aragonès, al Dictamen de les Corts d’Aragó, a l’Estatut d’Aragó i a l’article 3r, apartat 1 de  Constitució Espanyola, hi falta potser la més important, aquella que s’hauria de fer a l’article 3r, apartat 2, que diu: “Les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts”. No és fútil l’oblit, puix que la cooficialitat del català i l’aragonès, que des de sempre hem reivindicat, queda ben palesa al precepte constitucional esmentat i que el text del projecte no conté.

2n) La designació del Consell Superior de les Llengües d’Aragó, no ens sembla adient, en deixar dos terços del mateix a l’atzar dels canvis polítics de cada moment. On hi és l’experiència i el coneixement de les associacions culturals, dels escriptors i professors de català i aragonès? Cal veure l’extracció i forma d’elecció dels seus membres en altres acadèmies de la llengua, per exemple la de la RAE. Malgrat que les funcions previstes del Consell siguin prou àmplies, no s’entén que les seues decisions o informes siguin de caràcter informant o proposador i no decisori. En el cas del català, les relacions del Consell amb l’Institut d’Estudis Catalans haurien de prendre model de les existents entre les diferents Acadèmies sud-americanes amb la RAE. Sigui com sigui s’hauria d’explicitar que els filòlegs del Consell hauran de ser experts en aragonès i català. Amb el redactat actual es podria arribar a l’absurd que no ho fossin

3r) En el projecte presentat s’afirma que l’aprenentatge de la llengua pròpia serà voluntari. Estem en complet desacord amb això, perquè l’aparent dret d’elecció dels pares que s’hi pretén defensar, no és cap altra cosa que una vulneració dels drets dels fills al coneixement integral de la seua pròpia llengua. La llengua pròpia hauria de formar part obligatòriament dels curricula escolars, garantint uns mínims. La voluntarietat hauria de ser considerada més enllà dels esmentats mínims. Tingueu en compte que segons la proposta de llei, les llengües pròpies d’Aragó tenen menys drets que les llengües estrangeres, les quals sí que són d’ensenyament obligatori. S’hauria de declarar explícitament a més que hi haurà ensenyament en i de les llengües pròpies d’Aragó.

4t) No veiem la necessitat de contestar als administrats en castellà i en la seua llengua pròpia, quan aquests s’han dirigit a l’Administració només amb aquesta.

5è) Pel que fa a la toponímia, s’hauria d’estendre la seua aplicació més enllà i per sobre del que hagin establert o estableixin els municipis o les comarques, i que prevalgués  únicament la històrica i tradicionalment utilitzada a cada territori.

7è) Notem a faltar una referència explícita a la presència de les llengües pròpies d’Aragó a la televisió autonòmica, així com la garantia que puguin veure’s des d’Aragó els canals d’altres comunitats que emeten en les llengües pròpies d’Aragó.

8è ) El termini de quatre anys per a l’aplicació de la llei ens sembla massa llarg.

9è) Amb aquesta mateixa data fem arribar als grups parlamentaris de les Corts d’Aragó una sèrie de propostes i esmenes perquè siguin tingudes en compte en la tramitació de la llei.

En la Franja d’Aragó a 14 de novembre del 2009

Artur Quintana i Font, President d’Iniciativa Cultural de la Franja

José Miguel Gràcia Zapater, President de l’Associació Cultural del Matarranya

Pep Labat López,  President de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca

Carles Barull Perna, Secretari General del Centre d’Estudis Ribagorçans

Francesc Blanch Castells, President de Consells Locals de la Franja

Marta Canales Portolés, Coordinadora del Casal Jaume I de Fraga”

pdf: Manifiesto sobre la proposición de Ley de Lenguas

pdf: Propuestas y enmiendas a la Ley de Lenguas

Manifest i proposicions i esmenes a la Llei de Llengües « Lo finestró del Gràcia.

Lo Matarranya (i la Franja) al Google Streets

Google Streets és una extensió del Google Maps. Dona la possibilitat de cercar països, ciutats, poblacions, rutes… i fins i tot geolocalitzar rius, barrancs o masos. L’extensió de l’Streets, a més dels mapes, mostra una foto del punt que veus des del satel·lit.

Esta setmana Google ha fet públic un gran avall  de fotografia de carreteres, a on s’han inclòs les carreteres del Matarranya. Podem veure des de Pena-roja

…fins a Favara o el campanar vell de Faió. Si tos fixeu en la zona que es pot explorar, veureu que el detall és màxim: apareixen fins i tot la pista asfaltada de Fondespatla a Ràfels o la que va de Valljunquera a La Vall del Tormo. Però també s’ha de dir que no apareix la Carretera de La Ginebrosa a Aiguaviva, la vila més occidental de llengua catalana.


A esta aplicació també li podem traure una utilitat sociolingüística. Es pot veure que la Comarca del Matarranya ha canviat los seus cartells a on apareix la denominació de la Comarca en català i en castellà, per uns a on només apareix en castellà, entros per Arnes o entros per Valljunquera.

També es poden veure les pintades reivindicatives de Torrent de Cinca: Franja Sí. Franja No. Aragó Sí. Aragó No. Orientla. Calanistes. Patriotes. Kintos/es 2000 o les d’Albelda. O el cartell de la Granja d’Escarp, que per art de l’esprai passe a ser la Granja d’Escarpe.

Lo Matarranya (i la Franja) al Google Streets « Xarxes socials i llengües.

Taula rodona sobre el present i futur de la llengua i cultura catalanes a l’Aragó, dins del “Curso Interdisciplinar de Humanidades” que organitza cada any l’Instituto de Estudios Humanísticos (IEH).  Podeu trobar el programa sencer al bloc de Ramon Mur: http://ramonmur.blogspot.com/

18.30 h. Mesa redonda: Presente y futuro de la lengua y literatura catalanas en Aragón.
Moderador: Ramón Mur Gimeno.
Intervinientes: Dra. Dª. Mª Dolores Gimeno Puyol, Profesora de Filología Hispánica de la Universitat Rovira i Virgili; D. Pietro Cucalón Miñana, Maestro de Primaria y director del Colegio Rural Agrupado de Castellote; Dr. D. Pere Navarro Gómez, Profesor titular de Filología Catalana de la Universidad Rovira i Virgili; Dr. D. Artur Quintana Font, miembro del Institut de Estudis Catalans y de la Academia de l’Aragonés.

Viles i Gents

9 November, 2009

La corrupció

J. M. Gràcia Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 7 de novembre del 2009)

Cada vegada que hi surten nous casos de corrupció política, la societat munta en còlera contra tots els polítics en general i s’escolten frases com: aneu-vos-en al diable, tots sou iguals. Si voleu que us parli amb sinceritat us diré que a mi em succeeix tot el contrari. En primer lloc, me n’alegro de que la justícia hagi descobert un presumpte nou corrupte i que sigui jutjat i recaigui sobre ell tot el pes de la llei. També me n’alegro perquè la justícia hagi funcionat. I una altra cosa més encara, amb la nova descoberta, tal vegada algú que estava a punt de cometre algun delicte, es freni.
El fet cabdal que més ha contribuït a la corrupció ha estat la bombolla immobiliària sense cap mena de dubte. Quan, mitjançant un acte administratiu de requalificació d’un terreny per part d’un ajuntament, es pot multiplicar per “x” el seu valor, s’obre un ventall de possibilitats d’actuació, legals, quasi legals, aparentment legals, explícitament al marge de la llei —vull dir corruptes— de dimensió incalculable. El ball entre els constructors, els especuladors, els promotors, els regidors d’urbanisme i construcció, i els alcaldes, pot produir una mena, diguem-ne, de laxitud en la consciència d’algunes persones, albirant les grans corrents monetàries. Suposo que en aquests moments, quan la construcció està sota mínims, el risc de la corrupció haurà baixat a xifres infinitesimals. Una elevada fiscalitat sobre les plusvàlues reals, entre altres mesures, hagués estat un fre, tant de la corrupció com de l’increment incontrolat dels preus de l’habitatge.
Malgrat tot, tinc la convicció de que el nivell de corrupció de la classe política és similar al de la societat en general. El diner negre, l’economia submergida, les factures petites i grans sense IVA, la contractació d’emigrants sense papers, etc., etc, refermen la meua convicció. Però, ni tots els partits polítics són iguals, ni tots els ciutadans.
No vull deixar-me al tinter una aparent fortuïtat amb referència al descobriment dels casos de corrupció: fa uns anys eren el diaris els que posaven al descobert el casos de corrupció, ara és la justícia. Els diferents mitjans es dediquen a repetir les noticies i a personar-se a la porta dels jutjats amb les càmeres. Tot això em dóna que pensar. Què s’ha fet del periodisme d’investigació? Està la premsa massa vinculada al poder?

José Miguel Gràcia

Viles i Gents :: La corrupció :: November :: 2009.

Viles i Gents

21 October, 2009

Oficis no tant perduts

T. Bosque Categoria: Article Viles i Gents

El company de Viles i Gents Carrègalo contave fa unes setmanes que gràcies a les bones notes que sacave quan ere estudiant no va acabar de pastor al mas de Sorolla. Però ara resulte que és un investigador ja reconegut de la vida als masos, dels oficis i costums del seu poble, Mont-roig, en les èpoques passades quan los pastors i els masovers eren els protagonistes de la vida per tot lo Tastavins i el Matarranya.
El recurs del camp i del poble, el retorn als territoris on vam passar bona part de la joventut, és cura i remei del mals de l’edat i l’atrontollada forma de viure actual per molta gent no necessàriament ni sempre d’oficis intel·lectuals:
Miquel Blanc, químic i escriptor de Calaceit, ha contat moltes voltes com és això de fer els plegadors a les oliveres, abatollar les ametlles i replegar raïms o figues al setembre. I entre una cosa i altra estudie i dibuixe els animalets que viuen pels camps i les herbes del ribàs i del tossal. Quin gust llegir i estudiar els seus llibres!
A Floreal Torguet que és un treballador i sindicalista de la construcció ja jubilat, de família d’exiliats radicats a Toulouse, me’l vaig trobar fa uns dies a l´autobús tot content perquè per la tarde havien de fer la verema al terreny que volte lo seu xalet dels afores de Saragossa.
També podríem parlar de Gregorio Paricio, mestre director del CRA del Mesquí, historiador destacat del Baix Aragó, que és una estraleta de mà recuperant horts erms i collint de tot lo que es pot collir a les vores del Guadalop; i encara li sobre temps per pujar a Bellmunt a llegir poemes a l’escriptori de la Casa Membrado.
Oficis de sempre que ens fan recordar els treballs i penalitats dels nostres pares i avis. I sentir, com ells sentien, lo goig i satisfacció de portar a casa la fruita o les hortalisses que em plantat i collit en les nostres mans.

mitjançantViles i Gents :: Oficis no tant perduts :: October :: 2009.

La perfecta sencillez literaria, hallada en el Matarranya


Ramón Mur

Una de las novedades de la reciente Feria Libro del Bajo Aragón, montada el pasado 3 de octubre en Valdealgorfa, dentro de los encuentros culturales comarcales ‘Sin Muga’, fue la presentación de la novela de Javier Aguirre, ‘La dama del Matarranya’. Me lo dedicó su autor el sábado y lo tomé en las manos el domingo al atardecer. No lo solté hasta que terminé su lectura, de principio a fin.

Creo que Aguirre ha llegado a la perfecta sencillez literaria en este libro. Nada hay más difícil que hacer buena literatura con sencillez. Y Javier Aguirre lo ha conseguido contando una historia del Matarranya en la que, además, ha sabido introducirse con maestría en el alma de las gentes matarranyenses.

‘La dama del Matarranya’ es también una clara demostración de que los detractores de la llamada memoria histórica tienen pocos argumentos sólidos que esgrimir. Buscar a los familiares fusilados en la guerra civil puede ser únicamnete el afán de desenterrar a un ser querido que fue impunente asesinado por pura e injustificada venganza de un hombre, sangriento sargento del ejército nacional, que se había sentido humillado por quien consideraba que le había arrebatado la novia a la que, supuestamente, amaba. Así se escribe la historia. ¡Cuántos casos como el que describe Aguirre tuvieron que sufrir nuestros abuelos en la guerra, puros sucesos de violencia en los que no interveno directamente el enfrentamiento político sino el más brutal instinto de venganza, jamás justificado!

A los pocos días, de la feria de ‘Sin muga’, estuve en Valderrobres y me pareció que en cualquier momento y por un recodo oscuro de sus calles históricas, me iba a topar con el pintor bohemio retirado al Matarranya para desbordar su cretividad artística y compartir amoríos pasajeros con sus admiradoras. Hasta que encuentra el verdadero amor de su vida en la nieta del desaparecido en 1936 a quien, sin saberlo, estaba buscando bajo tierra, junto a una de las innumerables fuentes del Matarranya.

De verdad, puedo afirmar, con toda imparcialidad y sin nada que me obligue, que este libro merece la pena de ser leído. Será traducido, tengo entendido, al catalán. Pero su primera versión, la castellana, se vende en la Librería Serret que, además, ha sido coeditora de la obra. De Octavio Serret, ¿qué quieren que les diga? En esta tierra quien no publica lo que escribe es porque no lo merece, como en todas partes. Pero aqui, en el Bajo Aragón, con el Matarranya, incluido, desde luego, quien hace méritos para publicar y no lo consigue es porque no conoce a Serret. Entre páginas: La perfecta sencillez literaria, hallada en el Matarranya.

Fea no, por favor


Ramón Mur

La última edición dominical de El Periódico de Aragón trataba en un amplio reportaje de varias páginas el problema lingüístico de Aragón, con ocasión de la aceptación a trámite en Las Cortes de la polémica proposición de Ley de Lenguas, presentada por el grupo parlamentario socialista, sin el concurso de su socio en el Gobierno autonómico, el PAR. En una de estas páginas aparece un artículo de Michel Vallés, que se ha dado una vuelta por algunas poblaciones bilingües aragonesas a fin de pulsar la opinión de sus gentes sobre esta cuestión.

Concha Molinero y Felicidad Vellilla, dos mujeres de La Codoñera, le dicen al periodista que “Aquí se habla muy mal. Esta lengua es muy fea. La hablamos, pero no la leemos. Para qué. Aunque en algunos pueblos todavía hablan peor”. Claro, como también le dice Artur Quintana a Vallés, “durante años se ha inculcado a la gente que su idioma no vale nada, que no saben hablar…” y se lo han inculcado tanto y de tan diferentes maneras que ahora, Concha y Felicidad, dicen que la lengua materna, la primera que aprendieron en este mundo, es fea.

Pues, de verdad, con el debido respeto, les ruego encarecidamente, que no la llamen fea. No la llamen fea porque es muy hermosa, aunque ustedes no se hayan podido percatar de su belleza. ¿Por qué es fea? ¿Porque se la oye utilizar menos que al castellano en la radio o en la tele? ¿Son feas sus nietas, que tampoco aparecen en la tele y que seguro que no se presentarán nunca como candidatas a miss Universo, ni puñetera falta que hace?

¿Son feas la capella de Loreto, la torre de la iglesia de La Codoñera, recién restaurada, la fachada del Ayuntamiento o la ermita de Santa Barbera? Pues tan bello como el patrimonio arquitectónico o artístico es el lingüistico y cultural que nos legaron nuestros antepasados.

Que no, Concha y Felicidad, que la lengua que ustedes hablan no es fea sino hermosa. ¿Son ustedes feas? ¡Pues no se les ve poco flamenconas y rebosantes de salud en la fotografía de Rogelio Allepuz, en El Periódico! Ya se sabe aquello de que quien tuvo, retuvo…Seguro que ustedes fueron, no hace tanto, dos mozas guapetonas de La Codoñera que a más de uno quitaban el sueño y el resuello.

Lean ustedes, por favor, a José Miguel Gracia, que va naixer a La Codonyera, al Carreró, y que, entre tanto como ha escrito y sigue escribiendo, dejó estos versos:

La
Codonyera codonyera,
gent d’altíssima raó
van socorrar lo gorrino
i van fer la professó.

¿Les parece feo? De verdad, Concha y Felicidad, llamen ustedes como quieran a su pueblo, a sus convecinos y a todo lo que quieran. Pero a la lengua que hablan no la llamen fea. Eso no, por Dios. Se lo suplico.

mitjançantEntre páginas: Fea no, por favor.

Los senderos del Bajo Aragón se promocionan en Bélgica

Alcañiz, 27 de octubre de 2009

(Información tomada de la página web de la Comarca del Bajo Aragón)

El Área de Turismo de la Comarca del Bajo Aragón, con la colaboración de algunas viviendas de turismo rural de la zona y la empresa Maestrex, de turismo activo, inicia con este primer press-trip, una estrategia de promoción sobre mercados emisores europeos.

El segmento del senderismo se constituye como el argumento para atraer la atención del público. Esta primera acción que ha traído hasta el Bajo Aragón durante 3 días a Mr. Gilbert Bastiaensen –articulista del magazine belga Op Weg especializado en viajes a pie- tendrá como conclusión la publicación de un reportaje en esta revista.
En febrero del 2010 la aparición del artículo coincidirá con las primeras ferias de turismo en el país flamenco. Es en esas fechas cuando el 80% del mercado pasa a escoger los lugares de destino para sus próximas vacaciones. Op Weg es una revista que además de venderse entre sus suscriptores suele tomar parte en los salones feriales turísticos de mayor alcance: Bruselas, Brujas, Amberes, Gante y Lieja.
El viaje demostración persigue que la crónica sea completamente próxima al producto real dando a su vez tiempo al periodista de recabar toda la información e imágenes necesarias. De esta manera se abre la posibilidad de disfrutar de este destino no solo a los Tour Operadores sino también a cualquier cliente individual.
El recorrido aprovecha la red de senderos balizados como PR intercalando explicaciones sobre arte, cultura, paisaje e historia del territorio (senderos balizados de La Cañada de Verich, Torrevelilla y Belmonte de San José).
Obviamente habrá que esperar a la edición del artículo y la respuesta del público. Al margen de esto, la sensación del reportero ha sido excelente en relación no sólo a aspectos puramente paisajísticos, sino también a los relacionados con los servicios turísticos.
De momento ya se puede extraer una conclusión positiva de esta acción y es que el Tour Operador Anders Reizen introducirá en su catálogo 2010 para viajes en individual, el programa motivo de la demostración.

Entre páginas: Los senderos del Bajo Aragón se promocionan en Bélgica.

Ya se puede descargar gratis el disco nuevo en mp3 a través de nuestra web www.losazero.com/descargamanosarriba.html

Azero, descarga Manos Arriba.

“Derechos pisoteados”

Avui dimecres m’han publicat a l’Heraldo l’article “Derechos pisoteados”, del qual penjo el PDF que podeu llegir més avall. Els he agraït la publicació i els he dit que la pluralitat d’opinió és el que fa important a un diari.

Us deixaré tranquils un dies, amics seguidors del bloc, marxo de viatge. Seré tot ulls i alguna cosa escriuré a la tornada.

PDF: Derechos pisoteados

“Derechos pisoteados” « Lo finestró del Gràcia.

Las pinturas de José Blanc


Ramón Mur

La última Trobada Cultural del Matarranya me proporcionó el placer de reecontrarme con entrañables amigos, como Miquel Blanc. Hacía tiempo que Miquel me había mostrado su interés por ir a Bellmunt para contemplar las pinturas que su padre pintó en 1960, en el interior de la ermita de San José.

Esta vez no aplazamos nuestra cita y el día 12, el del Pilar, subieron a Bellmunt varios miembros de la familia de Miquel Blanc, encabezados por el hijo mayor de José Blanc Sanmartín, autor de los frescos de la ermita y del resto de la decoración que ya comienza a mostrar algunos desconchados por las paredes.

Visitamos el templo, comprobamos la firma “J.Blanc 1960” bajo el cuadro del muro del lado de la epístola, así como en un ángulo escondido del retablo del altar mayor. Miquel Blanc es de esas personas con las que siempre se conversa abiertamente, sin rodeos, sobre las más insospechadas y diferentes cuestiones. Hace unos años coordinó la edición de las memorias de su padre, que obtuvo el premio del Centro de Estudios Bajoaragoneses (CESBA). Precisamente yo formé parte del jurado que concedió el galardón a las memorias póstumas de José Blanc Sanmartín. Leyendo los originales de la obra me reencontré con el decorador de Calaceite al que tuve ocasión de conocer en mi adolescencia. Mi padre y él se hicieron grandes amigos durante aquel verano de 1960. Porque, además de las pinturas de la ermita,José Blanc restauró y repintó los lienzos de pared de la regia sala de la Casa Membrado (siglo XVIII), por entonces propiedad de mi padre.

La trobada Mur-Blanc concluyó en la casa de Miquel en Calaceite donde fui invitado a un exquisito almuerzo familiar.Todo en memoria de José Blanc, un republicano de Calaceite, que padeció injusto encarcelamiento por el único delito de su manera de pensar.

Entre páginas: Las pinturas de José Blanc.

Programa del Curso de Humanidades de Alcañiz

MIÉRCOLES 11

18.30 h. Mesa redonda: Presente y futuro de la lengua y literatura catalanas en Aragón.
Moderador: Ramón Mur Gimeno.
Intervinientes: Dra. Dª. Mª Dolores Gimeno Puyol, Profesora de Filología Hispánica de la Universitat Rovira i Virgili; D. Pietro Cucalón Miñana, Maestro de Primaria y director del Colegio Rural Agrupado de Castellote; Dr. D. Pere Navarro Gómez, Profesor titular de Filología Catalana de la Universidad Rovira i Virgili; Dr. D. Artur Quintana Font, miembro del Institut de Estudis Catalans y de la Academia de l’Aragonés.

Resta del programa: Entre páginas: Programa del Curso de Humanidades de Alcañiz.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.