Skip to content

Archive

Category: Mesquí

CURS0S DE LLENGUA CATALANA 2010-11

Vall-de-roures

Curs d’expressió oral (horari a determinar)

Iniciació i aprofundiment de l’expressió escrita (nivell B o Elemental i C o Mitjà): dijous de 17,45 a 19,15 h

Tutories personalitzades

Inscripcions i lloc dels cursos: Centro de Adultos de Valderrobres (tardes)

Alcanyís

Curs d’expressió oral Dijous de 20 a 21 h

Iniciació i aprofundiment de l’expressió escrita (nivell B o Elemental i C o Mitjà): dijous de 20,30 a 22 h

Inscripcions i realització del curs: Centro de Adultos Guadalope, Alcanyís (tardes)

Taller d’iniciació a la lectura en català: Desideri Lombarte

4 sessions de 2 hores en horari a convenir. A diverses poblacions

Cursos gratuïts preparatoris per als exàmens oficials. Certificat d’assistència

Més informació: Associació Cultural del Matarranya, C/ Major núm. 4, Calaceit tel. 978 851521

C/E: acmatarranya@gmail.com

associacioculturalmatarranya@hotmail.com

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entitat d’Utilitat Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521

PSOE y PP presentan enmiendas para aumentar la partida de la A-68

Socialistas y populares son los únicos partidos que han presentado enmiendas por Teruel a los PGE para su tramitación presupuestaria en la Cámara Baja, después de Izquierda Unida lo hiciera a la totalidad y no haya previsto ninguna iniciativa al articulado

Carretera N-232 a su paso por el Bajo Aragón. DIARIO DE TERUEL

Carretera N-232 a su paso por el Bajo Aragón. DIARIO DE TERUEL

Tramitación de los Presupuestos Generales del Estado de 2011

F.J.M. /DIARIO DE TERUEL/ Tanto el PSOE como el PP han presentado enmiendas  para que se incrementen las partidas que vienen recogidas en el proyecto de Presupuestos Generales del Estado (PGE) para 2011 con destino a la autovía A-68. Los populares han planteado igualmente aumentos para otras infraestructuras de comunicación, mientras que los socialistas han introducido incrementos para el Etnográfico y el Observatorio de Javalambre a través de las enmiendas parciales de los PGE, cuyo plazo de presentación finalizó ayer en el Congreso de los Diputados.

Socialistas y populares son los únicos partidos que han presentado enmiendas por Teruel a los PGE para su tramitación presupuestaria en la Cámara Baja, después de Izquierda Unida lo hiciera a la totalidad y no haya previsto ninguna iniciativa al articulado.

Habrá poco debate este año en torno a las enmiendas presupuestarias en lo que a la provincia de Teruel se refiere. Las que han presentado los dos grupos mayoritarios van dirigidas a incrementar cifras en los proyectos de infraestructuras de comunicación o iniciativas de desarrollo en la provincia como es el Observatorio Astrofísico de Javalambre.

Los socialistas han presentado cuatro enmiendas, dos de ellas a las partidas del Ministerio de Fomento para que se incrementen las cifras de la A-68 y las obras paralizadas de la N-232 entre Ráfales y el límite de la provincia de Teruel.

Las principales enmiendas de los populares van orientadas igualmente a las obras de infraestructuras de comunicación, en concreto la A-40, la A-68 y la autovía entre Monreal y Alcolea, sobre las que el diputado del PP Santiago Lanzuela recordó que son un “compromiso público tajante del señor Zapatero”.

Los populares también han presentado una enmienda para que se incremente la partida del ferrocarril entre Zaragoza, Teruel y Valencia. Lanzuela indicó que es para que se dé un “empujón” a esta infraestructura, ya que recordó que la electrificación que ha anunciado el PSOE afecta a dos tramos en los que los trenes no podrán alcanzar grandes velocidades por lo sinuoso del trazado.

En Medio Ambiente el PP también ha presentado enmiendas para el canal Calanda-Alcañiz y los riegos en el Matarraña, mientras que a través de Cultura se ha introducido otra para terminar la restauración del castillo de Peracense.

Más información en la edición impresa
FUENTE: Diario de Teruel, www.diariodeteruel.net

PSOE y PP presentan enmiendas para aumentar la partida de la A-68.

Tomàs Bosque torna a cantar

Abans de disposar del cartell i programa, aquí teniu el meu avanç per a qué us aneu preparant. Més endavant us faré arribar la informació completa i el cartell oficial.

pdf: Cartell català

pdf: Cartell castellà

Tomàs Bosque torna a cantar « Lo finestró del Gràcia.

Cant a la Llibertat: himne d’Aragó

La comissió promotora de la iniciativa legislativa popular per a l’adopció del “Cant de la llibertat” com a himne d’Aragó, constituïda legalment ahir, presenta  avui a les Corts d’Aragó, el corresponent escrit, sol·licitant la tramitació d’una llei  per a declarar el  “Cant a la llibertat” de José Antonio Labordeta himne oficial d’Aragó. Després vindrà la recollida de les 15.000 signatures.

Una de les 10 associacions que conformen l’esmentada comissió és l’Associació Cultural del Matarranya, representada a tots els efectes per Ramón Mur en totes les actuacions de la coordinadora d’associacions.

Tot seguit podeu llegir el “Cant a la Llibertat”. Prèviament havíem fet una traducció en català oriental estàndard. La versió d’ara, que podria ser la definitiva, mostra les típiques formes verbals occidentals i algun altre petit canvi amb relació a la versió primera.

José Antonio Labordeta

Cant a la llibertat 

(en català occidental)

Hi haurà un dia en què tots
a l’aixecar la vista
podrem veure una terra
on diga llibertat. (bis)

Germà, la meua mà,
també teu el meu front
i aquell teu gest de sempre
caurà sense aixecar
els huracans de por
davant la llibertat.

Farem camí plegats
cap a un mateix destí
unint les nostres forces
per a poder aixecar
a tots els que van caure
per cridar llibertat.I sonaran campanes
de tots els campanars,
i els nostres camps deserts
tornaran a granar
unes espigues altes
madures per fer el pa.

El pa que en el passat
mai va ser repartit
a aquells hòmens i dones
que feren quan pogueren
per empènyer la història
cap a la llibertat.

També hi sembla possible
que aquell matí tan bell,
ni tu, ni jo, ni l’altre
a veure arribarem.
Espentejar-lo hauríem
per a que puga ser.

Que siga com un vent
que arrenque la malesa
alçant-se la veritat,
i esborre dels camins
els segles de destrosses
contra la llibertat.

Traducció al català de Mari-Carmen  Díaz i José Miguel Gràcia

Cant a la Llibertat: himne d’Aragó « Lo finestró del Gràcia.

17 October, 2010

Escena Humana… al voltant de l’Èdip

M. Momblant Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 16 d’octubre del 2010)

Èdip, rei del gran tràgic grec Sòfocles al segle V ac, ha passat a la història pels seus atributs de caire existencial.
El plantejament d’aquell enigma que l’obra ofereix per començar, i que continua passant de pares a fills com un del més curiosos i un dels més antropomòrfics; aquell que Èdip, abans de ser rei, hagué de respondre a l’Esfinx per a deixar-lo entrar a Tebes i en el que havia de corroborar que l’única bèstia sobre la faç de la terra que al llarg de la seva vida és capaç de moure’s primer a quatre grapes, esdevenir després bípede i acabar desplaçant-se amb tres extremitats, és l’home.
Hi reposa també l’ultra conegut diagnòstic de Freud que es serveix d’aquesta gran obra per a donar nom a una de les patologies emocionals més transgressores de la era del psicoanàlisis, degut a la desventurada ignorància d’Èdip abans de convertir-se en marit.
Trobem després segurament una de les consideracions ètiques més modernes, encara avui debatuda i controvertida, per la que Èdip és culpable sense culpa ja que les percepcions morals sobre el bé i el mal s’identifiquen en les conseqüències que ocasionen, en lloc de reposar en la voluntat que les ha produïdes: Sense saber-ho, Èdip ha matat el seu pare, s’ha casat amb la seva pròpia mare i hi ha tingut fills; governa Tebas i la ciutat ara és afligida per una malura cruel, l’esterilitat de les terres i dels animals deixen eixutes les energies dels seus habitants i provoquen en Èdip, quan finalment li arriba el coneixement de tots els seus actes, un cop d’efecte escènic esfereïdor, malferint-se ell mateix els seus ulls per no veure més la llum.
I és aquí on també hauria de raure representatiu l’universalisme d’Èdip, en aquest altre fenomen tan comú a la nostra escena humana, el de la ceguera no agressiva però no per això menys voluntària que practiquen alguns d’entre nosaltres, en preferir tancar els ulls davant la realitat que els envolta, convençuts, ingènuament, que en no voler-la veure, ja n’hi ha prou per a negar-la.

Marta Momblant

Viles i Gents.

Viles i Gents

5 October, 2010

Pablo Albesa, fotògraf

C. Sancho Categoria: Article Viles i Gents

La recent i inesperada mort del fotògraf Pablo Albesa ha deixat Vall-de-roures i la comarca sense un personatge singular i omnipresent de la vila del Matarranya. Des de 1965, com a fotògraf professional, va enregistrar ininterrompudament el batec quotidià de la població i les imatges dels personatges més populars. El 2008 va ser l’encarregat per part de l’ajuntament de fer el pregó de les festes majors. Pablo relatant les seues experiències personals i col•lectives va fer emocionar més d’un enyorant el temps passat. Era el reconeixement unànime de la població al seu treball i al seu esforç durant tants anys com a fotògraf, que en aquell moment ja s’havia jubilat. En el pregó ens anunciava que estava organitzant el seu ampli i estens arxiu fotogràfic. Aquell mateix any per al maig acabava d’inaugurar un petit museu en els baixos de casa, molt valorat per veïns i visitants. En aquesta atapeïda exposició permanent Pablo anava situant i organitzant amb criteri propi tot allò que havia col•leccionat amb gran dedicació i passió al llarg de la seua vida. Principalment tot allò que estava relacionat amb el món de la fotografia, ampolles curioses i altres objectes antics i sorprenents. La mort sobtada ha deixar orfe el museu i l’organització del seu arxiu fotogràfic. En el seu pregó, d’ara fa dos anys, ens deia que estava fent una selecció fotogràfica dels últims 46 anys de la història de la vila. Seria molt interessant publicar aquest recull d’imatges com a homenatge a la seua persona i del seu interès per la població. Pablo ha compartit amb Juan Garcia Benítez originari de Vall-de-roures, Elias Gil de Beseit i León Andia rector de la Vall del Tormo la passió per la fotografia en la comarca del Matarranya que compta amb una exposició permanent i un arxiu fotogràfic en el Centre de la Memòria Històrica a Valljunquera.

La Comarca, 1 d’octubre del 2010

Viles i Gents :: Pablo Albesa, fotògraf :: October :: 2010.

3 October, 2010

Llengües aragoneses en femení plural

M. D. Gimeno Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat el dissabte 2 d’octubre del 2010)

La professora María Pilar Benítez Marco és autora d’una important novetat bibliogràfica: María Moliner y las primeras estudiosas del aragonés y del catalán de Aragón (Saragossa, Rolde de Estudios Aragoneses, 2010). L’obra, a part del seu nivell científic i inqüestionable interès filològic, destaca per reconstruir un context singular al primer terç del segle XX a l’Aragó, on va ser possible l’harmonia entre les seues tres llengües i l’aparició de les primeres dones investigadores. Ho va fer possible Juan Moneva y Puyol, catedràtic de Dret a la Universitat de Saragossa i filòleg aficionat, fundador de l’Estudio de Filología de Aragón (EFA), institució responsable del magne projecte del Diccionario aragonés i d’iniciar una recopilació de la toponímia de la regió sense distinció de llengües. Estes empreses tan ambicioses van implicar un considerable equip humà, encarregat de confeccionar fitxes lingüístiques o d’enviar qüestionaris des de les diferents localitats. Del Baix Aragó apareixen dos col•laboradores externes naixcudes a la Codonyera: Felipa Molins i, sobretot, Pilar Rebullida, esposa de Miguel Sancho Izquierdo i autora d’una important col•lecció de fitxes de la zona, que precisava els termes procedents dels “pueblos que no hablan castellano”. De les col•laboradores internes a la seu de Saragossa, una jove María Moliner resulta la figura més important, qui hi va adquirir la formació pràctica lexicogràfica amb la qual va poder elaborar el seu famós Diccionario de uso del español, a la soledat del seu escriptori, quan les represàlies dictatorials li van impedir progressar en la carrera d’arxivera iniciada.
La difícil postguerra i el nou Règim, partidari de papers femenins tradicionals, van tallar un prometedor camí al que s’havien incorporat algunes investigadores —la majoria d’entorns privilegiats—, i també va acabar amb una sensibilitat plurilingüística a l’Aragó. Lo camí posterior ha estat lent. Benítez documenta els casos aïllats d’altres dones que van entrar a la Universitat als anys 50-70 i van realitzar estudis o tesines sobre les llengües minoritàries aragoneses, la majoria sense continuïtat per les circumstàncies familiars. Ara corren nous temps en femení, ¿i en minories lingüístiques?

María Dolors Gimeno

Viles i Gents :: Llengües aragoneses en femení plural :: October :: 2010.

Viles i Gents

26 September, 2010

A la merda… mal educats

A. Bengochea Categoria: Article Viles i Gents, Notícies, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 25 de setembre del 2010)

Es senten frustrats, marginats, inadaptats al ritme normal de la classe. Les seves armes: molestar permanentment, fer comentaris impertinents, amagar-se dins de l’anonimat que dona la massa. Objectiu: afermar la seva personalitat a qualsevol preu i debilitar l’autoritat del professor, que pot acabar perdent els nervis i el control. És el moment de les bromes, les riotes o els esvalots. Quan fa falta són arrogants, mal educats i desvergonyits. Són els alumnes bandarres o gamberros; els coneixem, som professors de secundària. De vegades els hem de comprendre; és l’ensenyament obligatori.
Vet aquí que aquest edificant comportament és propi també d’alguns senyors diputats, polítics professionals, presumptivament ben educats. Ho fan molt sovint, però vull recordar un dels moments més coneguts, el que va patir l’ex-professor Sr. José Antonio Labordeta(a l’institut no li passava), que va perdre els nervis (però no el control de la classe) i va enviar a la merda a aquests inadaptats al sistema parlamentari. Curiosament aquests personatges (que no venen obligats, com els nostres adolescents) són alguns dels que d’una manera obsessiva afirmen que la LOGSE es va carregar l’ensenyament per voler democratitzar-lo i demanen més jerarquia i una autoritat gairebé policial per al professor.
Als instituts l’insistència en aquestes actituds és motiu d’expulsió (temporal, tot s’ha de dir). Si el professor (ara vull dir el President del Congrés) tingués la autoritat que ells demanen a l’escola, els responsables serien expulsats contínuament i el Parlament restaria més tranquil i més ben educat (malgrat que més buit).
Algunes altres perletes del Sr. Labordeta: Quan ell va fer esment de “los que fuimos silenciados y torturados por la dictadura”, va escoltar coses com “tu si que nos torturas con tus canciones”. Al acabar la seva intervenció al debat sobre els matrimonis homosexuals, va sentir com algú li engegà: “Maricón”, o com una diputada vasca d’un partit absolutament democràtic va ser tractada d´“Asesina”.
Aquests comportaments, que van més enllà del gamberrisme i que a un institut són intolerables si es coneix el responsable, semblen ser habituals al Congrés.
Cap on ens voler dur? I més ara, que malauradament ja no hi és el Sr. Labordeta (la veu del poble) per defensar-nos.

Antoni Bengochea

Viles i Gents :: A la merda… mal educats :: September :: 2010.

Viles i Gents

23 September, 2010

“Treball, Familia, Pàtria i Escola”

N. Sorolla Categoria: Article Viles i Gents

Som humans. I necessitem humanitzar el nostre temps. És necessari racionalitzar les 24h del dia per a tindre agendes humanes.
No podem passar de l’aire. Necessitem una faena que mos sostingue. Fer coses que algú altre considero útils i a final de mes tinguem un sou. Si a més eixa faena mos agrade i tenim un somriure a la cara durant totes eixes hores que passarem allà, molt millor.
També som gregaris. Som un animal que viu en comunitat. Som amic, som parella, som fill, som pare, som nebot… Sense això no viuríem moments inoblidables de pizza i got de vi. Moments de cafè i terrassa. Moments de gelat passejant. De donar sentit a la vida en una cerveseta en plegar de treballar. De conèixer i mantindre les persones mes importants de la nostra vida.
En tercer lloc som territori. Som Matarranya. I no tenim més opcions. En un espai deprimit econòmicament i a la reraguarda del país, no mos quede més remei que ser l’avantguarda civil, buscar opcions per a mantindre el territori, treballar des de l’activisme, los amics o l’empresa per a inventar el futur. Gran part del nostre temps lo dedicarem a traure opcions des d’on ningú té interès.
També som aprenents. No deixem d’aprendre en tota la vida. Idiomes. Cosir. Enviar correus electrònics. Arreglar un cotxe. Restaurar una tauleta de nit. Tantes coses que aprenem a fer, sigue en un professor, en les instruccions d’un bon amic o sols davant lo problema.
Estos són quatre principis ben importants: laboral, social, activista i aprenentatge. Hi haurà modulacions, i cada un pot tindre’n de diferents. Però la columna vertebral humana va per aquí. Lo lema pot ser el més cavernari possible, com al títol: “treball, família, pàtria i escola”. O el més happyflowers de tots: “crea, estima, desenvolupa, coneix”. Però en lo fons, és lo que mos fa humans.

Viles i Gents :: “Treball, Familia, Pàtria i Escola” :: September :: 2010.

Viles i Gents

15 October, 2010

Labordeta, amic i company (i 2)

T. Bosque Categoria: Article Viles i Gents

El moviment de la Cançó d’Autor, a saguers dels seixanta va prendre com una teda pels quatre costats de l’Estat, començant per Catalunya que ere la part més avançada i on més prompte collaven les novetats culturals que arribaven des d’Europa i Nord-Amèrica. I els pioners de la Cançó Popular Aragonesa, en un primer moment, no fèiem altra cosa que copiar els estils i formes que veiem en los autors més coneguts: Pete Seeger, Dylan, Brassens, Paco Ibáñez, Joaquín Díaz… i Raimon, Pi de la Serra, Guillermina Motta, Pau Riba, Serrat… de la Nova Cançó. Estils i formes que prompte es van decantar a continguts clarament aragonesistes, que en el cas de José Antonio ha resultat ser un model de una força i repercussió extraordinàries.
El protagonisme dels cantautors en la Transició ere tan gran que les discogràfiques volien tindre algun representant de cada regió; i a mi em van cridar els de ZAFIRO-novola- companyia espanyola important, de la que ere accionista destacat l’empresari de Saragossa Agustín Félez.
Labordeta, des del Primer Encuentro de la Cançó Aragonesa, de novembre del setanta-i-tres, va ser el líder indiscutible. Ens portave dotze o quinze anys, tenie una carrera i una posició social i econòmica prou consolidada; i ja ere el més destacat del grup d’intel·lectuals progressistes d’on van sortir ANDALAN i altres iniciatives polítiques que, anant el temps, han tingut molta influència en la conformació de l’aragonesisme actual d’esquerres, enfrontat a eixe altre aragonesisme carca i bieldelasroces que, en los fets importants, sempre va del bracet en eixa dreta mal educada que s’enfotie del polític-cantautor quan prenie la paraula a la tribuna del Congrés dels Diputats.
La consolidació democràtica va restar protagonisme als cantautors i només van aguantar els que ja eren famosos al final de la Dictadura. Lo que per alguns va ser una llarga travessia del desert o simplement la retirada. Peró a Labordeta, el bon seny, les seues capacitats, coherència política i moltes ganes de completar lo seu projecte personal, van portar-lo primer a la TV, on s’hi va fer tan conegut i després a la política aragonesa i estatal. En lo bon resultat que tots els aragonesos i la majoria dels espanyols ja coneixen. Per això ens ha dolgut tant perdre a l’amic i company J.A. Labordeta.

Viles i Gents :: Labordeta, amic i company (i 2) :: October :: 2010.

Viles i Gents

11 October, 2010

José Antonio Labordeta, amic i company (I)

T. Bosque Categoria: Article Viles i Gents


Ens vam conèixer exactament el quatre de gener del setanta, a l’escenari del Teatre Principal de Saragossa, quan els dos anàvem a cantar al festival d’ATADES d’aquells nadals, patrocinat per l’empresa avícola PIGASA. Un teatre arrebotit de grangers, autoritats i altres convidats que aplaudien les actuacions: Manolito Royo, un còmic tant novell com nantros, Fernando Esteso que ja escomençave a ser conegut, Corita Viamonte acompanyada al piano per sa mare, el dúo d’Herminio Lafoz, i algú més que ara no recordo. I com l’escenari estave muntat per l’obra que representaven aquells dies Fernando Guillén i Gemma Cuervo, el dos artistes en la flor de la joventut, també van aprofitar per dir alguna cosa i promocionar la seua obra. El presentador, José Juan Chicón, un home que serie determinant en la celebració del Primer Encuentro de la Música Popular Aragonesa i després, perquè alguns gravarem discos i tinguerem una certa notorietat com a cantautors.
Als pocs dies, per iniciativa seua, ens vam tornar a trobar a Teruel, a la festa del Colegio San Pablo, on també va cantar J. Carbonell. Hi va haver vetllada a casa de Labordeta i a l’hora d’anar a dormir a mi em va tocar compartir habitació, a l’hotel Civera, en Federico Jiménez Losantos. També recordo que J. Sanchís Sinisterra l’ara famós autor teatral –¡Ay! Carmela– em va portar en lo seu doscavalls a l’autobús per tornar al poble.
Des d’aquells dies, vam tindre sempre una bona amistat. Els primers anys en molta intensitat dintre i fora dels escenaris; i després, quan tot lo que afectave als cantautors es va aturar i cada un va tindre que replantejar els seus projectes, ens vèiem molt de tard en tard, però sempre que mos trobàvem ere un goig parlar en ell i la Juana de lo que cada un portave entre mans, ja fore de política, els seus programes de TV o les penalitats meues volen muntar una gran Escola Popular de Música que, de sortir bé, haguere pogut portar el seu nom, que a ell li agradava la idea i ja ho teníem un poc parlat.

Viles i Gents :: José Antonio Labordeta, amic i company (I) :: October :: 2010.

Postals d’estiu

(Temps de Franja núm.99, columna «L’Esmolet», setembre-octubre de 2010)

Torredarques, plaça Major: La vespra de festes. Una vintena llarga de xiquets corren per la plaça a peu o en bicicleta. La majoria han vingut de Barcelona, d’altres d’Alcanyís, Saragossa o el País Valencià. Tots són fills, com a mínim, d’un catalanoparlant. Per alegrar-me el dia, em dedico a comptar els que parlen en català amb la seua família (pare, mare o iaios). Amb els dits d’una mà ja en tinc prou (i això que faig una miqueta de trampa).

Sant Martí de Provençals, una botiga de pakistanesos: Em dirigeixo al noi del taulell en castellà. S’acosta un home més gran, potser l’amo; ens ha sentit parlar entre nosaltres i, tot somrient, ens atén en català.

Cambrils, geladeria Sirvent: Pregunto «Fins a quina hora teniu obert?», i el cambrer respon «¿Y ejto que è?». Dòcilment, ho repeteixo en castellà –afortunadament (?), jo sí que sóc bilingüe–, m’entén i em diu que «a las doseymedia».

Alcanyís, horta del Guadalop: Dos homes grans conversen a crits, cadascú des del seu tros. Paro l’orella per delectar-me amb el dialecte alcanyissà tan pur que fan servir. És difícil de sentir-lo entre la gent jove o de mitjana edat. Potser ja és hora de constituir un grup de “No Hablamos Castellano” per salvaguardar aquesta variant en evident perill d’extinció.

Com podeu veure he passat un estiu ben distret. Això de la llengua sempre et porta estimulants paradoxes.

L’esmolet.

Trobada Cultural a la vila de Maella, Baix Matarranya. 7 de novembre. Com a acte central de la Trobada celebrarem els deu anys de Temps de Franja i també el número 100 de la revista. Per la tarda tindrem un recital de cantautors de la Franja.

a les 11.00 h.

Cercavila pels Gaiters de Maella.

a les 11.30 h.

A Ca la Vila, celebració dels 10 anys i 100 números de Temps de Franja.

• Obertura de l’acte a càrrec de José Miguel Gràcia, president d’ASCUMA.

• Breus paraules dels presidents o representants de les altres associacions editores de T de F: Artur Quintana per ICF, Pep Labat per l’IEBC, Carles Barrull pel CERib, Màrio Sasot com a director i Carles Terès com a dissenyador.

• Taula redona “Deu anys de Temps de Franja”. Hi intervindran: Carme Messeguer, Hèctor Moret, Carles Sancho, Ramon Sistac i Màrio Sasot com a moderador.

a les 14.15 h.

Dinar de germanor al restaurant

“La Bombilla”.

a les 17.00 h.

Al local del Cine de la “Germandat”, presentació de llibres a càrrec de María Dolores Gimeno i Artur Quintana:

• Melodia provençal de Tomàs Bosque.

• Roda la Mola, ressenya del llibre.

Actuació històrica dels cantautors de la Franja.

Hi intervindran:

– Anton Abad

– Tomàs Bosque

– Els Maellans (José María Puyol i Miguel Estaña) – Àngel Villalba (sense confirmar)

Una jove de Maella

es tallà una mà

i a l’escut que té l’ermita

com saps, dues n’hi ha.

Un xiquet maellanet

amb les dues mans,

per al redol de l’ermita

recull tot el fang.

I escultures neixen

de terra i del Pablo,

després ferro i bronze,

del gran Pau Gargallo.

José Miguel Gràcia

(del llibre Si les pedres parlaren…)

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilidad Pública O.M. 12/09/2006

C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 97885152

¿Quedará en papel mojado?

(Article publicat avui a El Periódico de Aragón)

José Miguel Gràcia

Estaba a punto de publicar un pequeño artículo sobre el retraso en la aplicación de la Ley de Lenguas y más concretamente en lo que se refiere al nombramiento de los miembros del Consejo Superior de Lenguas, cuyo retraso excede los seis meses, ya que deberían haberse nombrado a finales de marzo, cumpliendo el plazo de tres meses a partir de la publicación de la Ley (30 de diciembre del 2009). Pero me entero, según ha publicado este periódico, que el decreto de nombramiento está preparado y puede que el Presidente Iglesias lo firme la próxima semana.  A pesar de todo, la noticia es buena si, efectivamente, la próxima semana ya tenemos Consejo de Lenguas. Los nombres de los dos tercios correspondientes a la Universidad y a las Cortes hace tiempo que los conocemos, por lo tanto solo nos falta saber los cinco que designará el Gobierno. Algunos nombres vienen sonando como el de José Bada.

La Ley dispone también que en el plazo de ocho meses desde su publicación, el Gobierno debería haber aprobado los Estatutos de las dos Academias, es decir a finales de agosto. Otro incumplimiento más. Y a finales de noviembre el Gobierno debería nombrar los miembros de las dos Academias vista la propuesta del Consejo General de Lenguas. Poco tiempo le quedará al Consejo para elaborar los referidos Estatutos de las Academias y para hacer la propuesta de sus miembros al Gobierno. Mucho me temo que nuevamente no se cumpla lo establecido por la Ley.

No obstante, mi verdadera preocupación es que, como la Ley prevé un plazo de tres años para su total desarrollo, se tienda a considerarlo como ad calendas grecas. No olvidemos, por otra parte, que pronto vendrá la campaña electoral, después las elecciones, ganará el que gane y habrá un Gobierno monocolor o de coalición.

¿Para que habrá servido la Ley de Lenguas? ¿Por el momento, hay alguien que, por muy alta que sea su capacidad de recepción, haya notado los efectos de la Ley en los territorios de aplicación? ¿Qué territorios? ¿Qué ley? Tal vez alguno se preguntará dentro de un tiempo. Y en el ínterin, los “defensores” de la libertad interponen un recurso de inconstitucionalidad por las imposiciones de una ley que no obliga a nada a la ciudadanía. Otros más “audaces” impiden por la fuerza que se lleve a término un acto informativo sobre la Ley de Lenguas.  Algunos partidos políticos les apoyan con sus declaraciones, los otros, con pequeñas excepciones, callan.

Me permitirán que acabe con unas palabras que he escrito recientemente con relación al tema y que fluyen desde la decepción y el humor: “Todo respira congruencia, ilustración, buena fe, responsabilidad y libertad de expresión.””

El Periódico

¿Quedará en papel mojado? « Lo finestró del Gràcia.

TV3 es veurà a tots els pobles del Matarranya en un mes



comarquesnord.cat, Arenys de Lledó
dijous, 14 d’octubre de 2010

TV3 tornarà a emetre’s al Matarranya. Així ho va confirmar ahir lo conseller de Presidència del Govern d’Aragó, Javier Velasco, que va destacar a Arenys de Lledó que en un mes se podran veure los canals de la televisió pública catalana a totes les comarques de la Franja. Això ha estat possible gràcies al conveni que han firmat lo Govern d’Aragó i el de Catalunya, i que permetrà que a les zones limítrofes, d’ambdues regions puguen veure la televisió pública de la comunitat veïna.

En concret, a la comarca del Matarranya se recuperarà l’emissió de TV3 que, en la majoria dels pobles, es va perdre amb la reconversió a la TDT. A més, los municipis de la comarca també podran sintonitzar lo canal 33, Canal Súper 3 i el 3/24. Precisament, Velasco va donar a entendre que “lo conveni s’ha signat en un lloc on la frontera no existeix” i que no tenie sentit que “lo mitjà més important en català no es pogués veure en aquelles zones on molta gent parle eixa llengua”.

‘Un acte de justícia’

Per la seua banda, Ramón Tejedor, president de la Corporació Aragonesa de Radiotelevisió, va defensar que la firma d’este conveni “és un acte de sentit comú i de justícia. Justícia perquè a estes zones limítrofes se veia el senyal de TV3” i “els avenços tecnològics de la TDT, paradoxalment, van produir un retrocés social”. Per tant, “este contrasentit lo resolem a través de la signatura d’este conveni i en pocs mesos restablirem allò que sempre hagués hagut de mantindre’s”.

Paral·lelament, lo conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, va concretar que “la televisió aragonesa es veurà a la zona de frontera” i que alguns repetidors, entre ells lo de Monte Caro, “permetran entrar el senyal a l’interior de Catalunya”. Tresseras va considerar que a la signatura d’este conveni ha imperat “el criteri de reciprocitat, quan més canals millors” i que a més hi havie un “interès especial a les comarques de parla catalana d’Aragó”.

Catalunya i País Valencià

En relació a la problemàtica d’emissió de TV3 al País Valencià, lo conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya va explicar que “hi havia un principi de reciprocitat”, que és lo mateix que s’ha utilitzat amb Andorra, la Catalunya nord, les comarques de la Franja i Ses Illes. Tresserras va assenyalar que “es van arribar a escriure uns principis d’acord però no s’han signat mai”, i que en los darrers mesos “s’ha produir un gir per part del govern valencià que ens sembla preocupant”

La signatura d’este conveni que permetrà que les emissions de TV3 es recuperon al Matarranya se va celebrar al nou hotel rural d’Arenys de Lledó. Precisament, l’alcaldessa d’este municipi, Maria Teresa Querol va explicar que aprofitant este acte, “hem fet una petita inauguració del local” i va recordar que “sense l’ajuda del Govern d’Aragó no s’hagués fet una obra tan important com esta”. Querol se va mostrar molt satisfeta perquè lo poble d’Arenys recupero l’emissió de TV3.

TV3 es veurà a tots els pobles del Matarranya en un mes | Comarques Nord.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.