Viles i Gents :: Any de commemoracions :: July :: 2011

jul. 10

Any de commemoracions

A. Quintana Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 2 de juliol del 2011)

Enguany fa cent anys de la fundació de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, l’acadèmia de la llengua catalana, la màxima institució per establir-ne les normes. Enguany és també el centenari de la mort d’en Joan Maragall, pensador, poeta, publicista i autor d’un carteig amb Unamuno, on mirava d’explicar-li –santa innocència!- la discriminació que pateixen les llengües minoritzades d’Espanya. La Secció Filològica, aprofitant aqueixa coincidència d’aniversaris, ha engegat un programa de difusió de la llengua catalana i de l’obra d’en Maragall amb el títol de ‚Paraula viva’, sintagma fonamental de l’ideari del poeta, i on tothom és convidat a participar (vegeu-ne detalls a la xarxa sota Secció Filològica). És any també de quatre grans centenaris per a la llengua i la literatura catalanes al País Valencià: a més del ja citat de la Secció Filològica -tan vàlid per al País Valencià com per a l’Aragó, Andorra, Balears, etc.- tenim el centenari de la mort d’en Teodor Llorente, i els dels naixements d’Enric Valor i Vives i Manuel Sanchis Guarner. Llorente fou la gran figura de la Renaixença al País Valencià. Molt bon poeta, fou rebut el 1906 a Barcelona com a príncep i com a símbol de la unitat de la llengua catalana. Valor i Vives fou un perfecte home de lletres: gran gramàtic del català, excel•lent novel•lista de tall realista i arreplegador dels contes populars valencians en versions esplèndidament reelaborades. Sanchis Guarner ha estat definit com “L’iniciador de la filologia moderna al País Valencià”. Escrigué la primera gramàtica catalana amb tècnica moderna referida al País Valencià, i molts estudis tant de llengua com de literatura i etnopoètica amb especial dedicació, però no exclusiva –va ser el primer en estudiar a fons el català d’Aiguaviva, descobrí el català de Múrcia, … – al seu país. Col•laborà a l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica i en féu totes les enquestes catalanes i moltes d’aragoneses i castellanes. Fou el primer membre numerari valencià de la Filològica i n’era corresponent de l’Academia de la Lengua. Per la seva obra valencianista d’investigació va sofrir persecució i un atemptat amb bomba per part d’elements ultres.

Artur Quintana

mitjançantViles i Gents :: Any de commemoracions :: July :: 2011.

Comments Off none Read more

Viles i Gents :: Escena Humana… amb Bertol Brecht :: July :: 2011

jul. 10

Activisme, Matarranya, Mesquí

Escena Humana… amb Bertol Brecht

M. Momblant Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 25 de juny del 2011)

Des de l’any 1948 fins a la seva mort, Bertol Brecht residí a Berlin-Est, on va fundar la companyia de teatre Berliner Ensemble reconeguda pel mon occidental com a model al llarg de tot el segle vint. Dramaturg i poeta, el seu treball com a director instaurà una nova tècnica escènica i interpretativa, una nova manera de copsar el fet teatral i marcà, a més, el punt de partida per al moviment de postguerra. Brecht és teatre i política; molts ho han intentat, pocs ho han aconseguit. Una cosa és la teorització, l’altre molt diferent és, des de damunt l’escenari, fer diana amb el fibló. Brecht inspirà el seu teatre, sinònim de lluita, en la revolució espartaquista de Rosa Luxemburg i de Karl Liebkenecht, però per a commemorar-ne dolorosament la fallida, per condemnar en nom seu aquell món de la postguerra on viu sense esperança, i que ha vist desaparèixer amb la dilució d’aquests dos líders, una línia directriu de gran importància. Amb tot, en els drames compilats durant el seu exili itinerant de la URSS als Estats Units, no es limitarà a considerar el marxisme com a única font de meditació, sinó que l’inclourà dins l’esforç històric i especulatiu de la humanitat. Serà dels primers a alçar el moviment a la categoria de filosofia amb projecció per a les masses, en la línia de les de Confuci i de Lao Tse, i que ell vehiculà vers el seu públic. Enormement paradigmàtic com a fill del temps que li tocà viure, si s’estudia més enllà de la superfície a Brecht, l’home i la seva obra, s’impliquen moltes preguntes. No es poden pas comprendre i jutjar si se’ls sostreu del seu context històric i cultural del qual formen part, si no es consideren al seu costat tants d’altres poetes o dramaturgs amb les seves obres que, com ell, visqueren èpoques d’amargura, plenes de llàgrimes de rancor per la desfeta que provoca la decepció.
Una de les grans forces escèniques de Brecht rau en la contradicció estilística del seu medi teatral, perquè emprant l’epopeia, els èpics i les giravoltes dels mites, es serveix d’aquesta grandiloqüència escènica per embolcallar un llenguatge planer, emprant molt sovint el dialecte, de tall didàctic, potser fins hi tot vulgar, on tot si val quan es tracta d’apropar i fer més identificables les idees, que no les formes, a l’hora de portar a terme la dinamització de la classe obrera.
El seva obra fou espill social i polític i la seva escena seria, per sempre més, una crida al públic confortablement assegut a la platea, a llevar-se, sortir del teatre i anar a fer la revolució. Aquesta ha estat la particular manera de Brecht de fer més humana, l’escena.

Marta Momblant

Viles i Gents :: Escena Humana… amb Bertol Brecht :: July :: 2011.

Comments Off none Read more

El MARM resuelve favorablemente el EIA del proyecto de la cuenca del Matarraña

jul. 8

Matarranya, Mesquí

El MARM ha resuelto la evaluación de impacto ambiental (IA) del proyecto de abastecimiento de agua a los núcleos aragoneses de la cuenca del río Matarraña (Zaragoza y Teruel). La infraestructura supondrá la optimización del agua disponible regulada por la presa de Pena y reducirá los costes de operación y mantenimiento.

De acuerdo con el análisis y las consultas realizadas, el Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino (MARM) ha formulado la evaluación de impacto ambiental (IA) del proyecto “Construcción del abastecimiento de agua a los núcleos aragoneses de la cuenca del río Matarraña (Zaragoza y Teruel)”, concluyendo que siempre y cuando se cumplan con las condiciones fijadas en esta resolución quedará adecuadamente protegido el medio ambiente y los recursos naturales.

El promotor de la infraestructura es Aguas de la Cuenca del Ebro, S.A. (Acuaebro). El proyecto tiene por objeto la construcción de las infraestructuras necesarias para el abastecimiento de agua a diez núcleos urbanos de la cuenca del río Matarraña en las provincias de Teruel y Zaragoza, con agua procedente del embalse de Pena, situado sobre el río del mismo nombre, afluente en la cabecera del mencionado río Matarraña.

En la actualidad no existe ninguna infraestructura de transporte desde el embalse de Pena y las demandas de la cuenca se atienden por sueltas al río desde el embalse, captándose aguas abajo en las derivaciones de abastecimiento y riego existentes. Por ello, la disponibilidad del recurso es escasa o irregular.

La infraestructura proyectada supondrá la optimización del agua disponible regulada por la presa de Pena, evitando las sueltas de caudales superiores a las necesarias, y por otra parte, la reducción de los actuales costes de operación y mantenimiento que realiza individualmente cada ayuntamiento, al ofrecer una gestión conjunta de la red de abastecimiento y su ETAP en cabecera.

La resolución del MARM recoge la valoración del Instituto Aragonés de Gestión Ambiental (Inaga), del Departamento de Medio Ambiente del Gobierno de Aragón, el cual indica que el proyecto no afecta de manera significativa a los objetivos de conservación del Lugar de Interés Comunitario (LIC) “Río Matarraña”, con las medidas preventivas y correctoras previstas en el documento ambiental del proyecto.

El emplazamiento de las infraestructuras proyectadas, temporales y permanentes, ha sido seleccionado de forma que se reduzca al mínimo la afección a áreas sensibles y de protección hidrológica, adoptando para el trazado de la red de abastecimiento, siempre que ha sido posible, caminos existentes.

En cuanto a la afección a la Red Natura 2000, sólo se producirán tres cruces con el río Matarraña en su tramo declarado como LIC, los cruces se han diseñado en periodo de estiaje, desviando el río hacia la zona en la que no se trabaja. De esta forma, el impacto de las obras sobre el ecosistema acuático y, en particular, sobre la ictiofauna, se verá reducida.

Para minimizar el efecto de las obras sobre los cauces y la fauna asociada, la resolución exige que se cumplan las pautas marcadas por el Inaga, que establece que todas las obras que afecten al cauce se realizarán en la época estival (a partir del 1 de junio), coincidiendo con el estiaje natural del río; y para evitar afecciones sobre la nidificación de especies que son objetivos de conservación de la Zona de Especial Protección de Aves. Además, en todo momento se respetará el caudal ecológico establecido por el organismo de cuenca para los cauces.

Asimismo la resolución establece que se realizará un estudio de pasos de avifauna, que conllevará la implantación de medidas anticolisión en los casos necesarios, y se aumentará la distancia de seguridad, evitando el uso de alargaderas.

El MARM resuelve favorablemente el EIA del proyecto de la cuenca del Matarraña.

Comments Off none Read more

Trobada Cultural del Matarranya 2011

jul. 7

Activisme, Matarranya, Mesquí

Des de els començaments de l’Associació, la Trobada Cultural del Matarranya ha estat l’activitat més emblemàtica i significativa de convivència de tots els socis. Enguany la celebrarem a la Freixneda, el dissabte 6 d’agost, amb tot un seguit d’actes que teniu al programa adjunt.

Com a nou President em faria molta il·lusió comptar amb la teva presència. Veuràs al programa que celebrarem una taula rodona que encetarà una nova col·lecció de llibres sobre història de la nostra terra i de tot l’entorn històric geogràfic que la determina i configura. A més a més veuràs que comptem amb actes per a tot tipus de públic: exposicions, jocs tradicionals, recorregut poètic i com a cloenda l’actuació del Duo Recapte.

President de l’Associació Cultural del Matarranya

Calaceit, 8 de juliol de 2011

ASCUMA

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilidad Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521

Comments Off none Read more

Lo català a la Franja amb el nou govern del Partit Popular « Xarxes socials i llengües

jul. 6

Baix Cinca, FACAO, Llei de llengües, Llitera, Matarranya, Mesquí, Normalització del català, Ribagorça

El balanç de les darreres eleccions és d’una derrota municipal molt important al PSOE, acompanyada d’una pujada del PP. El govern d’Aragó, com molts altres d’autonòmics, ha vist pujar el PP assolint les majories, com a les Balears o el País Valencià. A Aragó la conseqüència més immediata serà un govern del PP amb acords del PAR.

L’aprovació d’una Llei de llengües molt tímida, per part del PSOE i CHA, va ser diana d’una oposició reaccionària del PAR i PP. Durant les eleccions els dos partits conservadors han explicat per activa i per passiva que volen retornar a una política lingüística d’arraconament del català i l’aragonès. És ben segur que protagonitzaran accions, especialment mediàtiques, per transmetre al seu electorat el missatge que estan posant a ratlla els catalans. Els bens de la Franja, els acords hospitalaris entre les dues autonomies, les Olimpíades… Qualsevol excusa serà bona per reforçar la idea que a Espanya té un enemic intern i els aragonesos han de ser al front de la batalla. I un dels principals lesionats serem la terra de frontera.

No sabem si només deixaran aparcada la Llei de llengües, desplegaran polítiques mediàtiques de gran efecte, o finalment tombaran la Llei. No sabem si retornaran la situació a una situació de passivitat màxima davant el català, o prohibiran les classes de català a les escoles. En l’etapa que van governar PP i PAR les classes van continuar fent-se. Res hauria d’evitar que en esta ocasió tot es quede com està i puguem continuar treballant per mantindre la llengua.

El PSOE poc ha fet avançar el reconeixement del català, amb comptades tímides excepcions. Des dels anys 80, en què José Bada va incorporar les classes optatives de català, poc s’ha millorat en la pedra angular de la nostra societat: l’escola. No s’ha avançat en incorporar el català a les escoles. I mentre, la llengua s’ha anat quedant en un reducte minoritari a alguns patis del Baix Cinca, o de la Llitera, o…. De les nostres escoles han d’eixir tots els xiquets trilingües, capaços de desenvolupar el seu recorregut en la llengua del país (català), de l’Estat (castellà) i de la comunicació internacional (anglès). Han de ser capaços d’arribar a tot un món global mantenint les arrels.

Durant aquests anys de governs democràtics no hem demanat massa. No hem estat especialment conflictius. Però ni amb aquests demandes mínimes els governs autonòmics han estat capaços de complir. Des de l’activisme continuarem treballant amb les ferramentes a que estem acostumats: constància, constància i constància. Amb governs aliens o governs oposats. La nostra línia sempre ha estat la de treballar amb tot aquell que ens ha volgut escoltar.

Lo català a la Franja amb el nou govern del Partit Popular « Xarxes socials i llengües.

Comments Off none Read more

Resultats de les eleccions municipals 2011 a la Franja « Xarxes socials i llengües

jul. 5

Baix Cinca, Llitera, Matarranya, Mesquí, Ribagorça

Les eleccions municipals (2011) han constatat que a la Franja el vot local continua sent majoritàriament socialista (41%), però seguit de molt prop pel PP (35,5%). El PAR (17,9%) actua d’articulació entre els dos grans partits estatals. Aquest vot municipal present la Franja és força diferent a la configuració que es troba a Aragó. El PSOE ha mantingut la majoria a la nostra terra, 10 punts per damunt de la mitjana aragonesa. Per contra, el PP té un vot molt similar al que va aconseguir a Aragó, només 1 punt per davall. El PAR té un poder molt major a aquestes comarques, 6,5 punts més. La resta de partits obtenen resultats menors en el còmput total: CHA 3,7%, Convergència Democràtica de la Franja 1,1%, IU 0,5% i Entesa per Calaceit 0,3%.

Però el vot no és homogeni al llarg de tot el territori. La major diferència es troba entre una Franja amb majories socialistes, que s’estén des de la Ribagorça (44%) fins el Baix Cinca (45,7%), amb especial concentració a La Llitera (50%). El Matarranya, però, s’hi diferencia amb un PSOE que no aconseguix majoria, amb només el 31,9% dels vots. Aquesta majoria és ostentada pel 41% de vot al PP, que a les tres comarques del nord no supera en cap cas el terç dels vots (32,8%). I també el vot al PAR marca una gran distància entre el Matarranya, amb el 21,5% del vot, i també al Baix Cinca (18,1%), però amb valors inferiors a la Llitera (12,8%) i la Ribagorça (14,2%). Amb tot, en totes les comarques el valor és superior a l’autonòmic.

A distància d’estos tres grans partits se mouen fins a quatre forces menors. Dos tenen carta de natura a la Franja, enllaçades en els dos grans partits catalanistes: Convergència Democràtica de la Franja arreplega 283 vots, la majoria d’ells a Fraga. Però ha estat a Pont de Montanyana a on ha estat la força més votada (41,2%). I l’Entesa per Calaceit (ERC) que ha aconseguit un 9,4% del vot i ha estat la clau per traure del poder el PSOE i donar l’alcaldia al PP. Chunta Aragonesista també ha tret resultats importants a Nonasp (34,2%), en un vell conegut de l’activisme al capdavant, i en resultats menors però superiors al 10% a la Torre del Comte, Valldellou, Montanui, Fraga, Queretes, Vall-de-roures o Bellmunt. Esquerra Unida només presentava candidatura a Fraga.

En un imaginari Parlament de la Franja (amb 67 representants), el PSOE tindria 28 escons, el PP 25, el PAR 12 i CHA 2, no arribant a consolidar representació ni CDF, ni IU ni EC. En un hipotètic govern, el PP no tindria la majoria i el PAR tindria la clau del govern, per triar entre el PP o el PSOE. CHA no podria fer valer els seus dos escons.

Fent una anàlisi que focalitzat en les poblacions, veiem tres models ben diferenciats:

En un primer grup s’aglutinen les poblacions amb majories socialistes. En ocasions una majoria clara superior al 70% (Bonansa, Viacamp i Lliterà, Sant Esteve, Areny de Noguera, Sopeira, La Sorollera), en altres una majoria compartida amb el PP (Vensilló, Beranui, Benavarri, El Torricó, Saidí, Favara, Arenys de Lledó, Lledó), en altres, amb un pes important també del PAR (Tolba, Torlarribera El Campell, Mequinensa, Mont-roig,) o de CHA (Valldellou, Montanui, Camporrells).

En un segon bloc trobem les poblacions amb majories del PP, clares, i a on a més no es presenta el PAR (Faió, Les Paüls, i també amb forta presència de CHA a Torre del Comte i Nonasp), en altres una majoria de vot que va sobretot al PP, però força repartida l’oposició entre PSOE i PAR (Queretes, Vall-de-roures, Bellmunt, La Freixneda, Estopanyà, Isàvena,) i en altres amb competició sobretot entre el PP i el PSOE (Beseit, Massalió, Calaceit, Torre de Vilella, Maella, Fraga, Tamarit, Albelda)

Finalment, en un tercer bloc, trobem les viles on hi ha una majoria molt clara de vot al PAR, per damunt del 60% (La Ginebrosa, La Canyada de Beric, La Portellada, Ràfels, Torredarques, Peralta de la Sal), amb una majoria important del PAR, entre el 45 i el 60% (Aiguaviva, La Codonyera, Pena-roja, Valljunquera, Torrent de Cinca, Baells, Zanui) o un repartiment del vot entre una majoria de vot al PAR i una oposició en el PP (Fórnols, Fondespatla, Vall del Tormo, Vilella, Castellonroi, Lasquarri, Castigaleu, Monesma i Queixigar).

Resultats de les eleccions municipals 2011 a la Franja « Xarxes socials i llengües.

Comments Off none Read more

Anècdotes electorals « Lo finestró del Gràcia

juny 17

Matarranya, Mesquí

Anècdotes electorals

Posted on 17 juny, 2011 by graciaz

(Lo Cresol, Diario de Teruel)

En aquest breu espai de la columna us contaré unes anècdotes o fets “curiosos” del dia de les eleccions i, més encara, dels actes de nomenament dels nous alcaldes. Em referiré al Matarranya i al Baix Aragó. A la Codonyera es va prolongar tant el recompte del vots que va ser l’últim municipi en enviar els resultats a Terol, i tot perquè l’alcaldessa elegida —del PAR— va impugnar el fet que el vot d’una persona impedida i en cadira de rodes, se’l va donar al seu fill —del PSOE—i aquest el va introduir a la urna. El PAR portava més de quaranta vots de diferència. Van estar a punt de fer intervenir la Guàrdia Civil. Mentre es produïen les votacions, la mateixa candidata del PAR s’havia encarat a una persona gran perquè anava a votar acompanyada d’un familiar —del PSOE—, recriminant-li que el dia d’avanç li havia promès el vot a ella. Quina cara!

A Bellmunt, tots els regidors elegits —dos del PP, dos del PSOE i u del PAR— es van posar d’acord per votar el cap de llista del PP. Ara bé el més curiós va està que l’alcalde elegit va fer tot el seu parlament en català, s’entén en català de Bellmunt, circumstància que mai s’havia dotat a aquella vila, i ben poc habitual en cap altra, i encara més estrany, que ho fes un representant del PP, la qual cosa el dignifica. L’envio la meua modesta, però sincera felicitació.

A Calaceit, amb quatre regidors del PSOE, quatre del PP, però amb menys vots, i u d’Esquerra Republicana, aquest últim increïblement va votar el candidat del PP. Un maridatge sorprenent, impossible d’entendre. Només que hagués votat en blanc, l’alcaldia s’hauria quedat en mans del PSOE. Què es pot pensar?

A la Freixneda, quan semblava que els dos regidors del PSOE i els dos del PAR havien arribat a un acord per guanyar l’alcaldia al PP — tres regidors—, una regidora del PSOE va votar al PP i després va dir que s’havia equivocat. L’elecció d’alcalde està en suspens i a l’espera d’estudi per part de la Junta Electoral. Distracció o penediment?

L’alcalde d’Aiguaviva no es va presentar, ni a la elecció ni a prendre possessió. A la tercera va ser la vençuda. Quin rostre!

Pel fet que, cada vegada més, els alcaldes dels pobles no resideixen habitualment al propi Municipi, se’n podrien omplir unes quantes de columnes.

José Miguel Gràcia

Anècdotes electorals « Lo finestró del Gràcia.

Comments Off none Read more

Bellmunt per amunt! | Entre pàginas

juny 13

Matarranya, Mesquí

El alcalde electo ha pronunciado su primer discurso íntegramente en la lengua que los vecinos de este pueblo más hablan: el catalán de Aragón que muchos denominan chapurriau. Algo nunca antes visto en este pueblo puesto que siempre se utiliza el castellano para los pregones, los actos cultos, solemnes –civiles o religiosos- y oficiales mientras el otro idioma, el que más se habla a diario, queda relegado a la calle. Pues no. El nuevo alcalde ha tenido este detalle que es de puro y simple sentido común, aunque en muchos casos, como en este, sea el menos común de los sentidos desde hace tantos, tantísimos años. Y, así, en el idioma de su pueblo, el nuevo alcalde ha cerrado su primer discurso con estas palabras: Bellmunt, per amunt!

Bellmunt per amunt! | Entre pàginas.

Comments Off none Read more

Viles i Gents :: Virtualitat de l’associacionisme :: June :: 2011

juny 13

Activisme, Matarranya, Mesquí, Viles i gents

11 June, 2011

Virtualitat de l’associacionisme

M. D. Gimeno Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 11 de juny del 20011)

La creixent importància dels mitjans de comunicació eixits de les noves tecnologies és indiscutible. Lo correu electrònic quotidià, l’omnipresent telèfon mòbil, les pàgines webs, blocs i llistes de distribució i les xarxes socials (Twiter, Facebook…), juntament amb les edicions digitals dels diaris o el jove e-book formen part de la vida de molts. Estar connectat és una manera de viure que comunica les persones i les fa iguals. Es pot fer tant des d’una vila de 300 habitants pel Matarranya com al mig d’una gran ciutat; no importen tampoc les diferències d’edat, de sexe, de religió ni de preparació cultural, o almenys no són un gran impediment a l’accés als recursos tecnològics. Les comunicacions virtuals mos fan iguals i universals, i permeten ampliar les nostres possibilitats de sociabilitat, membres tots d’una gran família de gent a qui escrivim o llegim o amb qui podem xarrar i debatre a distància. Los nous mitjans també –ho hem vist al nord d’Àfrica, al Pròxim Orient o a la plaça de Catalunya— poden motivar l’acció ciutadana reivindicativa gràcies a un poder de convocatòria fabulós.
Al mateix temps que creixen les relacions i interaccions virtuals van perdent pes les institucions clàssiques: partits polítics, sindicats i associacions, sobretot entre els més joves, poc motivats per unes estructures superades per les connexions tecnològiques amb la seua fascinant rapidesa i el seu peculiar individualisme associatiu: ni juntes directives ni estatuts ni planificacions. Potser els partits encara continuen renovant les seues “noves generacions” amb jòvens que s’encaminen a la política per amor al lideratge, al bé públic o a un modus vivendi ben remunerat. Però al sector més altruista, la quota anual, la convocatòria per carta a l’assemblea o les reunions periòdiques, lo dinar de germanor o els programes d’actes habituals pareixen ara fills d’una altra època, amb unes dinàmiques molt establertes i lentes. La mitjana d’edat dels afiliats a les diferents associacions (culturals, sindicals, socials…) ha anant envellint en paral•lel als seus fundadors i, així, la seua renovació generacional resulta insuficient i pareix precària la seua continuïtat.

María Dolores Gimeno

Viles i Gents :: Virtualitat de l’associacionisme :: June :: 2011.

Comments Off none Read more

#Gòtic / La plaça Sant Jaume s’ha convertit en “territorio Dinopolis” – Cròniques de Guillem Carbonell

juny 8

Aragó, Catalunya, País Valencià, Matarranya, Mesquí

#Gòtic / La plaça Sant Jaume s’ha convertit en “territorio Dinopolis”

Quan passejo per plaça Sant Jaume sempre miro els edificis i em pregunto en quin m’agradaria viure. Als del carreró que va cap al Call crec que no perquè tenen la paret massa a la vora del mur del Palau però als de la plaça i tant! Potser a l’edifici Deulofeu? Tot i que uns amics que hi vivien es van cansar de tantes manifestacions i dels crits que un vagabund feia cada nit. Un dels que sempre miro, sobretot en dies de festes castelleres, és el que precisament ara han cobert amb una lona immensa que anuncia el “Territorio Dinópolis” , el parc de Terol.

#Gòtic / La plaça Sant Jaume s’ha convertit en “territorio Dinopolis” – Cròniques de Guillem Carbonell.

Comments Off none Read more

Tres fotografies « Lo finestró del Gràcia

juny 8

Matarranya, Mesquí

Tres antigues fotografies més de la Codonyera: Al Carreró “Des de dalt” (punxeu sobre per veure-les més grans)

Filed under: Altres

Tres fotografies « Lo finestró del Gràcia.

Comments Off none Read more

Darrers articles del Viles i Gents

juny 6

Activisme, Llengua, Lo Cresol, Matarranya, Mesquí, Normalització del català, Viles i gents

“Rojo ayer”

by J. A. Carrégalo

Simplement amb estes dos paraules, intuïtius com són, los jóvens i la canalla de la postguerra deduiran que estem parlant del “Cara al sol”, l’himne de la Falange. I recordaran també que els dos primers versos resaven: «Cara al sol con la camisa nueva / que tú bordaste en rojo ayer». No és estrany que […]

May 30, 2011 7:50 PM

Previsió

by A. Quintana

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 28 de maig del 2011) Una enquesta recent indica que el 26% dels aragonesos considerem que la llengua catalana és una part del nostre patrimoni i que com a tal cal declarar-la cooficial. Si tenim en compte que al nostre país […]

May 24, 2011 4:39 PM

Escena Humana… d’ençà Aristòfanes

by M. Momblant

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 21 de maig del 2011) La comèdia com a gènere es va desenvolupar mig segle més tard que la tragèdia, i això a causa de la seva naturalesa, que exigia una llibertat de judici pròpia d’un règim on hi hagués […]

May 16, 2011 5:26 PM

Incongruències periodístiques

by J. M. Gràcia

(Publicat al diario de Teruel, el dissabte 14 de maig del 2011) Ja hi som dins d’una altra campanya electoral. Els periodistes protesten, com sempre, pel fet de què no poden informar dels actes segons criteris d’interès noticiable —diuen—pel fet de què han de respectar l’informació enllaunada dels […]

May 10, 2011 8:10 PM

Homenatge literari a l’antiga via de tren

by C. Sancho

Fa uns mesos es va iniciar un projecte literari promogut per l’Hotel la Parada del Compte, la Llibreria Serret, Gara d’Edizions i a la que s’hi va afegir l’escriptor freixnedenc Juli Micolau per tal de retre un merescut homenatge literari a l’antiga via del tren que anava de la Val de Zafán a Tortosa, avui […]

May 10, 2011 8:10 PM

(title unknown)

by C. Sancho

May 9, 2011 5:42 PM

Al voltant del futbol

by Carles Terès

Ja he escrit un parell de voltes sobre futbol. Reconec que no és l’aspecte de les meues aficions que més m’enorgulleix. Racionalment desitjaria prendre-m’ho igual com faig amb el bàsquet, on gaudeixo del partit, vull que guanyi el meu equip però si no ho fa, no m’hi poso pedres al fetge. De fet, el joc […]

May 8, 2011 9:02 PM

Escriptors en català i un diccionari aragonès

by M. D. Gimeno

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 7 de maig del 2011) Acaba d’aparèixer al número 21 d’Alazet. Revista de Filología, que edita l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, un “Breu diccionari d’escriptura i escriptors contemporanis en català a l’Aragó”, obra d’Hèctor Moret. L’extens article, de 40 pàgines, informa d’uns […]

May 8, 2011 6:08 PM

Temps d’espàrrecs

by J. A. Carrégalo

És temps d’espàrrecs. Parlo, evidentment, dels deliciosos espàrrecs silvestres o de ribàs que acostumen a proliferar per les solanes. Enguany, degut a les generoses pluges del març, la producció ha segut fora de sèrie. Diuen que els espàrrecs són molt rics en potassi i en àcid fòlic. I també que són una font natural d’antioxidants. […]

mitjançantGoogle Reader (1000+).

Comments Off none Read more

Fotos de Club de la Joventut (Massalió) – Fotos del mur

juny 2

Activisme, Matarranya, Mesquí, Normalització del català

Fotos de Club de la Joventut (Massalió) – Fotos del mur.

Comments Off none Read more

Fomento insiste en que la A-68 llegará al Mediterráneo por Vinaròs

juny 2

Aragó, Catalunya, País Valencià, Matarranya, Mesquí

La Secretaria General de Infraestructuras, Inmaculada Rodríguez-Piñeiro, visitó la semana pasada la localidad castellonense de Morella donde reiteró el compromiso del Ministerio de Fomento con que la A-68 llegue hasta la costa por la Comunidad Valenciana.

En una entrevista concedida al canal comarcal ‘Nord’, la secretaria explicó que un estudio previo que se aprobó en abril de 2010 se ratificaba que el corredor transcurriría por la actual N-232 hacia Vinaròs, planteando la conversión progresiva de la carretera en autovía.

En referencia a las obras pendientes en la N-232, la secretaria comentó que están trabajando en los proyectos. «Lo importante es que construimos las infraestructuras que necesita esta comarca (Els Ports) y las vecinas de Aragón. Les puedo asegurar que el compromiso de inversión en infraestructuras en esta provincia es imparable», explicó la secretaria.

Además, Rodríguez-Piñeiro anunció que el Ministerio de Fomento «priorizará la conclusión de las obras de los tramos de la actual N-232 en peores condiciones, dos de los cuales necesitan la Declaración de Impacto Ambiental». En estas declaraciones la secretaria hizo referencia a dos tramos de la provincia de Castellón, el que comprende el Barranco de la Bota con la Masía de la Torreta y la Masía de la Torreta con Morella Sud.
Por último, la secretaria recordó que el interés del Gobierno por el corredor «se está demostrando en las recientes puestas en servicio en Aragón de las variantes de Alcañiz, El Burgo de Ebro y Fuentes de Ebro».

Sin avances
Pese a estas palabras de la representante estatal, lo cierto es que los avances en las dos infraestructuras son mínimos. La duplicación de la N-232 entre El Burgo de Ebro y Fuentes de Ebro no va a registrar ningún progreso este año, a pesar de contar con una partida de 526.740 euros y de que Fomento adjudicara a mitad de este mes la redacción del proyecto de construcción a una empresa por 1.062.829,16 euros.

Tampoco se verán avances de la autovía hacia Alcañiz, ya que sólo se han destinado 134.100 euros. Una cantidad que el Gobierno aumentó con dos partidas de 67.050 euros para «estudios y proyectos» tras presiones políticas.

En cuanto al acondicionamiento del tramo de la N-232 entre el cruce de Ráfales y el límite provincial con Castellón, los presupuestos de 2011 destinan 150.000 euros, con los que se avanzará en la redacción del nuevo proyecto.

Fomento insiste en que la A-68 llegará al Mediterráneo por Vinaròs.

Comments Off none Read more