Les eleccions municipals (2011) han constatat que a la Franja el vot local continua sent majoritàriament socialista (41%), però seguit de molt prop pel PP (35,5%). El PAR (17,9%) actua d’articulació entre els dos grans partits estatals. Aquest vot municipal present la Franja és força diferent a la configuració que es troba a Aragó. El PSOE ha mantingut la majoria a la nostra terra, 10 punts per damunt de la mitjana aragonesa. Per contra, el PP té un vot molt similar al que va aconseguir a Aragó, només 1 punt per davall. El PAR té un poder molt major a aquestes comarques, 6,5 punts més. La resta de partits obtenen resultats menors en el còmput total: CHA 3,7%, Convergència Democràtica de la Franja 1,1%, IU 0,5% i Entesa per Calaceit 0,3%.
Però el vot no és homogeni al llarg de tot el territori. La major diferència es troba entre una Franja amb majories socialistes, que s’estén des de la Ribagorça (44%) fins el Baix Cinca (45,7%), amb especial concentració a La Llitera (50%). El Matarranya, però, s’hi diferencia amb un PSOE que no aconseguix majoria, amb només el 31,9% dels vots. Aquesta majoria és ostentada pel 41% de vot al PP, que a les tres comarques del nord no supera en cap cas el terç dels vots (32,8%). I també el vot al PAR marca una gran distància entre el Matarranya, amb el 21,5% del vot, i també al Baix Cinca (18,1%), però amb valors inferiors a la Llitera (12,8%) i la Ribagorça (14,2%). Amb tot, en totes les comarques el valor és superior a l’autonòmic.
A distància d’estos tres grans partits se mouen fins a quatre forces menors. Dos tenen carta de natura a la Franja, enllaçades en els dos grans partits catalanistes: Convergència Democràtica de la Franja arreplega 283 vots, la majoria d’ells a Fraga. Però ha estat a Pont de Montanyana a on ha estat la força més votada (41,2%). I l’Entesa per Calaceit (ERC) que ha aconseguit un 9,4% del vot i ha estat la clau per traure del poder el PSOE i donar l’alcaldia al PP. Chunta Aragonesista també ha tret resultats importants a Nonasp (34,2%), en un vell conegut de l’activisme al capdavant, i en resultats menors però superiors al 10% a la Torre del Comte, Valldellou, Montanui, Fraga, Queretes, Vall-de-roures o Bellmunt. Esquerra Unida només presentava candidatura a Fraga.
En un imaginari Parlament de la Franja (amb 67 representants), el PSOE tindria 28 escons, el PP 25, el PAR 12 i CHA 2, no arribant a consolidar representació ni CDF, ni IU ni EC. En un hipotètic govern, el PP no tindria la majoria i el PAR tindria la clau del govern, per triar entre el PP o el PSOE. CHA no podria fer valer els seus dos escons.
Fent una anàlisi que focalitzat en les poblacions, veiem tres models ben diferenciats:
En un primer grup s’aglutinen les poblacions amb majories socialistes. En ocasions una majoria clara superior al 70% (Bonansa, Viacamp i Lliterà, Sant Esteve, Areny de Noguera, Sopeira, La Sorollera), en altres una majoria compartida amb el PP (Vensilló, Beranui, Benavarri, El Torricó, Saidí, Favara, Arenys de Lledó, Lledó), en altres, amb un pes important també del PAR (Tolba, Torlarribera El Campell, Mequinensa, Mont-roig,) o de CHA (Valldellou, Montanui, Camporrells).
En un segon bloc trobem les poblacions amb majories del PP, clares, i a on a més no es presenta el PAR (Faió, Les Paüls, i també amb forta presència de CHA a Torre del Comte i Nonasp), en altres una majoria de vot que va sobretot al PP, però força repartida l’oposició entre PSOE i PAR (Queretes, Vall-de-roures, Bellmunt, La Freixneda, Estopanyà, Isàvena,) i en altres amb competició sobretot entre el PP i el PSOE (Beseit, Massalió, Calaceit, Torre de Vilella, Maella, Fraga, Tamarit, Albelda)
Finalment, en un tercer bloc, trobem les viles on hi ha una majoria molt clara de vot al PAR, per damunt del 60% (La Ginebrosa, La Canyada de Beric, La Portellada, Ràfels, Torredarques, Peralta de la Sal), amb una majoria important del PAR, entre el 45 i el 60% (Aiguaviva, La Codonyera, Pena-roja, Valljunquera, Torrent de Cinca, Baells, Zanui) o un repartiment del vot entre una majoria de vot al PAR i una oposició en el PP (Fórnols, Fondespatla, Vall del Tormo, Vilella, Castellonroi, Lasquarri, Castigaleu, Monesma i Queixigar).
Resultats de les eleccions municipals 2011 a la Franja « Xarxes socials i llengües.
