El balanç de les darreres eleccions és d’una derrota municipal molt important al PSOE, acompanyada d’una pujada del PP. El govern d’Aragó, com molts altres d’autonòmics, ha vist pujar el PP assolint les majories, com a les Balears o el País Valencià. A Aragó la conseqüència més immediata serà un govern del PP amb acords del PAR.
L’aprovació d’una Llei de llengües molt tímida, per part del PSOE i CHA, va ser diana d’una oposició reaccionària del PAR i PP. Durant les eleccions els dos partits conservadors han explicat per activa i per passiva que volen retornar a una política lingüística d’arraconament del català i l’aragonès. És ben segur que protagonitzaran accions, especialment mediàtiques, per transmetre al seu electorat el missatge que estan posant a ratlla els catalans. Els bens de la Franja, els acords hospitalaris entre les dues autonomies, les Olimpíades… Qualsevol excusa serà bona per reforçar la idea que a Espanya té un enemic intern i els aragonesos han de ser al front de la batalla. I un dels principals lesionats serem la terra de frontera.
No sabem si només deixaran aparcada la Llei de llengües, desplegaran polítiques mediàtiques de gran efecte, o finalment tombaran la Llei. No sabem si retornaran la situació a una situació de passivitat màxima davant el català, o prohibiran les classes de català a les escoles. En l’etapa que van governar PP i PAR les classes van continuar fent-se. Res hauria d’evitar que en esta ocasió tot es quede com està i puguem continuar treballant per mantindre la llengua.
El PSOE poc ha fet avançar el reconeixement del català, amb comptades tímides excepcions. Des dels anys 80, en què José Bada va incorporar les classes optatives de català, poc s’ha millorat en la pedra angular de la nostra societat: l’escola. No s’ha avançat en incorporar el català a les escoles. I mentre, la llengua s’ha anat quedant en un reducte minoritari a alguns patis del Baix Cinca, o de la Llitera, o…. De les nostres escoles han d’eixir tots els xiquets trilingües, capaços de desenvolupar el seu recorregut en la llengua del país (català), de l’Estat (castellà) i de la comunicació internacional (anglès). Han de ser capaços d’arribar a tot un món global mantenint les arrels.
Durant aquests anys de governs democràtics no hem demanat massa. No hem estat especialment conflictius. Però ni amb aquests demandes mínimes els governs autonòmics han estat capaços de complir. Des de l’activisme continuarem treballant amb les ferramentes a que estem acostumats: constància, constància i constància. Amb governs aliens o governs oposats. La nostra línia sempre ha estat la de treballar amb tot aquell que ens ha volgut escoltar.
Lo català a la Franja amb el nou govern del Partit Popular « Xarxes socials i llengües.
