Luisa Fernanda Rudi ha pres possessió de la presidència d’Aragó. Les dones han aconseguit, per fi, ostentar un càrrec d’estes condicions. Encara avui dia això és un mèrit remarcable. La normalitat hauria de fer passar desapercebut que una dona presidix Aragó. Los 35 anys de restauració de la democràcia han estat liderats per estructures de partits dominades per hòmens. A més cal remarcar positivament que el canvi ve de les files més conservadores d’Aragó. Hi ha fets que haurien d’haver-se normalitzat abans. Però Aragó tendeix a ser conservador en els avenços socials. Però fins i tot les capes més conservadores han sabut valorar l’aportació de les dones a la societat.
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 2 de juliol del 2011)
Enguany fa cent anys de la fundació de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, l’acadèmia de la llengua catalana, la màxima institució per establir-ne les normes. Enguany és també el centenari de la mort d’en Joan Maragall, pensador, poeta, publicista i autor d’un carteig amb Unamuno, on mirava d’explicar-li –santa innocència!- la discriminació que pateixen les llengües minoritzades d’Espanya. La Secció Filològica, aprofitant aqueixa coincidència d’aniversaris, ha engegat un programa de difusió de la llengua catalana i de l’obra d’en Maragall amb el títol de ‚Paraula viva’, sintagma fonamental de l’ideari del poeta, i on tothom és convidat a participar (vegeu-ne detalls a la xarxa sota Secció Filològica). És any també de quatre grans centenaris per a la llengua i la literatura catalanes al País Valencià: a més del ja citat de la Secció Filològica -tan vàlid per al País Valencià com per a l’Aragó, Andorra, Balears, etc.- tenim el centenari de la mort d’en Teodor Llorente, i els dels naixements d’Enric Valor i Vives i Manuel Sanchis Guarner. Llorente fou la gran figura de la Renaixença al País Valencià. Molt bon poeta, fou rebut el 1906 a Barcelona com a príncep i com a símbol de la unitat de la llengua catalana. Valor i Vives fou un perfecte home de lletres: gran gramàtic del català, excel•lent novel•lista de tall realista i arreplegador dels contes populars valencians en versions esplèndidament reelaborades. Sanchis Guarner ha estat definit com “L’iniciador de la filologia moderna al País Valencià”. Escrigué la primera gramàtica catalana amb tècnica moderna referida al País Valencià, i molts estudis tant de llengua com de literatura i etnopoètica amb especial dedicació, però no exclusiva –va ser el primer en estudiar a fons el català d’Aiguaviva, descobrí el català de Múrcia, … – al seu país. Col•laborà a l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica i en féu totes les enquestes catalanes i moltes d’aragoneses i castellanes. Fou el primer membre numerari valencià de la Filològica i n’era corresponent de l’Academia de la Lengua. Per la seva obra valencianista d’investigació va sofrir persecució i un atemptat amb bomba per part d’elements ultres.
Artur Quintana