Skip to content

Archive

Category: Mesquí

 

Se pierden en veinte años seis zonas naturales catalogadas para el baño

E-mailImprimirPDF

De las siete zonas de baño protegidas con las que contaba el territorio del Bajo Aragón Histórico en 1991, la localidad de Beceite es la única que dispone de un área de baño reconocida por la Comunidad Autónoma a día de hoy. Se trata del complejo de las piscinas naturales de L’Assut, incluida además en el catálogo europeo de áreas naturales de baño, lo que se traduce en un control exhaustivo de la calidad de sus aguas tres veces por verano.

Desde la DGA apuntan que estas aguas «son excelentes», pero se han perdido seis zonas protegidas en los últimos 20 años.

Se trata de enclaves que, aunque no reconocidos (no se analiza de forma continua la calidad de sus aguas), siguen siendo visitados de forma regular por los bañistas. Son el río Guadalope en el término de Calanda (descatalogado en 1991); las Pozas del Algars de Lledó (1991); el embalse de Gallipuén en Berge (1995); el embalse de Calanda (1999); el río Bergantes en  Aguaviva (2003) y La Estanca de Alcañiz (2003).

Las razones que han conducido a la descatalogación estas zonas pasan por la desecación, las regulaciones de cauces y la degradación de las aguas debido a actividades agrícolas o industriales. En opinión de Nicolás Ferrer, de Ecologistas en Acción-OTUS, «estas zonas se siguen usando, pero con el descuido de la administración, que con la descatalogación se ahorra hacer seguimiento de la calidad sanitaria y ambiental».

Esos controles sí se realizan en el Matarraña a su paso por Beceite. L’Assut se encuentra a escasos 100 metros del municipio. Está acondicionada con escalerillas, y además, este año se ha instalado como novedad un chiringuito con terraza y un baño móvil. No obstante, no cuenta con servicio de socorrista, ya que según apuntaron desde la Confederación Hidrográfica del Ebro, el baño en las zonas naturales se hace «bajo propia responsabilidad».

Desde la oficina de turismo beceitana, Julia Aroca indica que la crisis y la sensación de disfrutar de un área natural está provocando que cada vez se encuentren más masificadas. Así, junto a los propios vecinos de Beceite, es común encontrar familias procedentes de las comarcas catalanas colindantes al Matarraña.

 

También en Beceite, en el río Ulldemó, está La Peixquera. Es una zona de pozas, aunque no está acondicionada. En ese sentido, junto a las áreas protegidas existen dos tipos más de áreas de baño. Las no acondicionadas, y las habilitadas. En este último caso, la administración -un ayuntamiento o una comarca- puede optar por arreglar  una zona. Así sucede con el río Martín en Ariño, donde existen baños termales. O el nacimiento del río Pitarque, a 5 kilómetros del casco urbano. Su acceso se encuentra perfectamente señalizado y acondicionado. Lo mismo ocurre con El Salt del río Tastavins en La Portellada, otro punto habitual de baño.

Se pierden en veinte años seis zonas naturales catalogadas para el baño.

 

Bases del VIII Concurso Fotográfico “ENTORNO, PAISAJE Y MEDIO AMBIENTE COMARCA DEL MATARRAÑA” que organizamos desde el Departamento de Medio Ambiente de la Comarca del Matarraña/Matarranya.

 

El plazo para presentar las obras finaliza el 17 de octubre de 2011. El primero, segundo y tercer premio se dotará con 500, 225 y 100 euros respectivamente.

Además habrá 5 accesits de 50 euros cada uno. Los premios se entregarán el día 13 de noviembre en Ráfales con motivo de la Feria de Recursos Medioambientales donde se expondrán las obras presentadas a concurso.

 

Cualquier duda podéis poneros en contacto con la Comarca del Matarranya.

LAS LINEAS DE LA TIERRA DEL MATARRAÑA

Como indica el mapa, he podido identificar en el Matarraña hasta 7 líneas rectas en las que, partiendo de la ermita de Santa Bárbara en La Fresneda, aparecen perfectamente alineadas hasta 18 ermitas. Normalmente son lugares en los que abundan las cazoletas (aqui las llaman “cullas”) y canículos, evidencia de cultos prehistóricos. Para mayor seguridad, me he auxiliado del Sigpac (cartografía del Ministerio de Agricultura), lo que da fiabilidad a los datos que aporto.

He hecho pruebas buscando otros centros desde los que trazar líneas rectas que contengan lugares de culto, tanto en el Matarraña como en el resto de la geografía española. En ningún caso he podido encontrar algo parecido a lo que se puede observar en el mapa que adjunto.

BE068.jpg (70037 bytes)

EL MAPA DEL MATARRAÑA CON LAS 7 “LÍNEAS DE LA TIERRA”

Veamos cada una de las líneas:

a) línea 1: de Sta. Bárbara (La Fresneda) a Sta. Bárbara (Vadealgorfa): total 12 km aprox.

– pasa por Sta. Bárbara (Valjunquera) y Sta. Bárbara (Valdealgorfa). La repetición de ermitas a Santa Bárbara en la zona no deja de llamar la atención.

b) línea 2: de Sta. Bárbara (La Fresneda) a Misericordia (Calaceite): total 14 km aprox.

– pasa cerca de  Sta. Ana (Calaceite) y, de allí en línea recta, por S. Cristóbal (Calaceite) y La Misericordia (Calaceite)

c) línea 3: de Sta. Bárbara (La Fresneda) a Sta. Rosa (Lledó): total 15 km aprox.

– pasa entre las Capillas y S.Juan (Torre del Compte) y, luego, en línea recta, Misericordia (Cretas) y Sta. Rosa (Lledó)

d) línea 4: de Sta. Bárbara (La Fresneda) a S. Pedro Mártir (Fuentespalda): total 8 km aprox.

– pasa por S. Pedro Mártir (La Portellada) y S. Pedro Mártir (Fuentespalda)

e) línea 5: de Sta. Bárbara (La Fresneda) a Sta. Bárbara (Fuentespalda) : total 14 km aprox.

– pasa cerca de S. Pedro Martír (La Portellada) y, de allí en línea recta, por S. Miguel (Fuentespalda) y Sta. Bárbara (Fuentespalda)

f) línea 6: de Sta. Bárbara (La Fresneda) a S. Rafael (Ráfales): total 11 km aprox.

– pasa por cerca de S. Miguel (La Portellada) y S. Rafael (Ráfales)

g) línea 7: de Sta. Bárbara (La Fresneda) a S. José (Belmonte de S. José): total 13 km aprox.

– pasa por Montserrate (Fórnoles) y S. José (Belmonte de San José)

Carezco de elementos para analizar estas líneas. Desconozco si alguna (o todas?) de las líneas es fruto del azar, o si, por el contrario, hay otras líneas que no he descubierto.

No obstante, hay evidencia de “lineas de la Tierra” en otras zonas del planeta y en otras civilizaciones:

mitjançant12.

Lletra de Convit

Entre l’11 i el 15 de desembre de 2001 va celebrar-se la primera edició del Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa (Tortosa – Benicarló – Morella). La segona edició va tenir lloc entre el 30 de març i el 2 d’abril de 2006 (Amposta-Rossell). Amb aquesta lletra de convit, consolidant la periodicitat quinquennal, tenim el goig de proposar-vos donar continuïtat a l’activitat amb una tercera edició.

Les motivacions que van propiciar el primer congrés continuen plenament vigents. Per tant, mantenim la voluntat d’establir un fòrum de debat i reflexió al voltant d’aquest àmbit geogràfic de referència, fragmentat administrativament i abocat a una injusta marginalitat perifèrica. Us proposem, doncs, encetar plegats un camí que ens reubique en la veritable condició de cruïlla cultural i territorial que ens pertoca. El congrés acollirà aportacions sobre qualsevol temàtica que s’ocupe del territori en el seu conjunt o parcialment.

Aquesta activitat, tot i el seu format acadèmic, pretén aconseguir la complicitat d’un ampli ventall de participants: des del món dels ensenyants als agents culturals de la societat civil. Tots aquells que, en definitiva, se senten partícips d’un projecte centrat en la vertebració, la potenciació i la projecció d’aquest territori interautonòmic.

Propostes de comunicacions

Les persones interessades a presentar una comunicació al III Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa estan convidades a fer-ho seguint les indicacions següents:

  • Els resums s’han d’enviar a l’adreça electrònicacongresdiocesi@gmail.comabans del 7 de setembre de 2011.
  • L’extensió màxima admesa serà de 250 paraules. El document ha d’incloure el nom del comunicant i, si és el cas, la institució de procedència, el correu electrònic i el(s) telèfon(s) de contacte.

Entre el 14 i el 21de setembre de 2011 us comunicarem si el Comité científic ha acceptat la vostra proposta de comunicació.


Inscripció i validació acadèmica

En una propera circular s’informarà del procediment d’inscripció.


Els inscrits, en funció de la seua procedència geogràfica i acadèmica, rebran la certificació corresponent de la Universitat Jaume I de Castelló, la Universitat Rovira i Virgili, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, el CEFIRE de la Generalitat Valenciana o el Comité Organitzador del Congrés.

III Congrés Diòcesi de Tortosa.

La cifra de alumnos que elige la capital catalana aumenta tras varios años de estancamiento


JOSÉ LUIS PARICIO

15/08/2011

BINÉFAR.- El número de estudiantes de las comarcas situadas en la zona oriental del Alto Aragón que acude a Lérida para estudiar ciclos formativos de grado medio y superior y estudios universitarios va en aumento tras varios años de estancamiento.Más de mil estudiantes de la zona oriental acuden a estudiar a Lérida.

Fotografies de l’arxiu de l’Alícia Bonfil « Lo finestró del Gràcia.

Llibres i art per la vall del Mesquí

El dia 25 de juliol, dins dels actes de la Setmana Cultural de la Torrocella/Torrecilla de Alcañiz i a la Sala d’Exposicions de l’Ajuntament, Artur Quintana va presentar el llibre  Si les pedres parlaren… de José Miguel Gràcia i Jesús Pallarés, fent esment a la voluntat d’apropar a tots els aragonesos les tres llengües pròpies d’Aragó —la Torrocella, a tres km de la Codonyera, és un poble de parla castellana—, mitjançant les traduccions o les publicacions bilingües o trilingües. En el cas de Si les pedres parlaren…, (amb pròleg de Ramon Mur), el mateix autor va fer la traducció del català al castellà, o a la inversa en algun cas. José Miguel Gràcia, mitjançant la projecció en “power point” d’unes quantes ermites, va llegir els corresponents poemes que van ser molt ben acollits pel públic que omplia de gom a gom la sala. Després en el mateix espai José Miguel Gracia va presentar la seua exposició “Versos en color” fent un recorregut per tots els quadres i llegint els poemes de cadascun dels espais o finestretes. Tot i que s’havia fet una traducció al castellà de tots el poemes, després de l’acte, algunes persones varen voler rellegir-los en català.

A finals de juliol va veure la llum el llibre Pasqual Andreu, lo Florit (Lo Floro en vers)de José Miguel Gràcia, editat per l’Instituto de Estudios Turolenses (Col·lecció Lo Trinquet, volum 3). Més de dues centes deu pàgines de poemes i cobletes amb dibuixos de Jesús Pallarès d’aquest personatge tan popular, singular i llegendari de la Sorollera. Artur Quintana n’és el director de la col·lecció, el disseny de Carles Terès i la producció gràfica Terès&Antolín.

Fins a finals de setembre Jesús Celma de la Codonyera i soci d’ASCUMA tindrà exposades la  col·lecció de fotografies “Moments en el temps” a l’Hotel La Parada del Compte” (Torre del Comte).  La exposició va està inaugurada el passat 30 de juliol, amb unes paraules tendres i directes de Ramón Mur, lloant la personalitat i l’obra d’en Jesús Celma, dirigides als amics i públic en general que ens hi vam reunir. Parlà també l’artista i la directora de l’establiment.

El 14 d’agost, a la Codonyera, es presentarà el llibre Facultades y oficio de zuquerero. Resolís, helados y otras cosas…, recull i edició a càrrec de José Ramón Molins —soci d’ASCUMA—  i Miguel Sanz.

Organitzada per Ramón Mur i l’Associació Cultural Amigos del Mezquín, el passat día 15 d’agost, tindrà lloc a la casa Membrado de Bellmunt, l’habitual jornada anyal de lectura pública. En aquest cas es llegirà Apuntes biogràficos acerca del insigne médico D. Andrés Piquer y Arrufat, natural de Fórnoles (Teruel) y médico que fué de S. M.  de Saturnino Arrufat.

                                                                                                                                                         Lluís Roig

Llibres i art per la vall del Mesquí « Lo finestró del Gràcia.

Entre pàginas

mitjançant… Y la imagen se hizo arte en la cámara de Jesús Celma.

Entre pàginas

mitjançantLes 24 hores de Bellmunt.

 

Organitzada per Ramón Mur i l’Associació Cultural Amigos del Mezquín, el pròxim día 15 d’agost, a partir de les 10 h, tindrà lloc a la casa Membrado l’habitual jornada anyal de lectura pública. En aquest cas es llegirà “Apuntes biogràficos acerca del insigne médico D. Andrés Piquer y Arrufat, natural de Fórnoles (Teruel) y médico que fué de S. M” de Saturnino Arrufat.IV Jornada de lectura pública a Bellmunt « Lo finestró del Gràcia.

Celma comparte en Torre del Compte su visión del Bajo Aragón

E-mail Imprimir PDF

El pasado sábado se abrió al público la muestra de imágenes del Bajo Aragón Histórico tomadas por el fotógrafo Jesús Celma, titulada ‘Momentos en el tiempo’, y que permanece abierta al público en el Hotel La Parada del Compte, situado en la localidad de Torre del Compte.

Tras una breve presentación a cargo del periodista Ramón Mur, y de la gerencia del hotel, el propio Jesús Celma, nacido y residente actualmente en La Codoñera, se encargó de presentar al público, una por una, la colección de obras. Está compuesta por un total de 27 fotografías, que él mismo ha tomado en los últimos años en distintas zonas de las comarcas bajoaragonesas, y en especial, en la del Matarraña. Lo hizo tal y como a él le gusta contemplar las fotografías, es decir, acompañado de música.

También cabe destacar que todas y cada una de las imágenes cuentan con un breve texto explicativo en uno de sus márgenes, para situar al espectador.

La exposición se encuentra dispersa en la primera y la segunda planta del Hotel, y permanecerá abierta al público hasta el próximo 30 de septiembre. Además, gran parte de la obra fotográfica también se puede contemplar a través de internet, en la página web www.flickriver.com/photos/.

Imágenes emblemáticas
La mayor parte de las imágenes que componen la muestra fueron tomadas en plena naturaleza, y algunas de ellas también muestran lugares emblemáticos de las comarcas del Bajo Aragón Histórico. Entre ellas, cabe destacar una secuencia de fotos sobre el paraje de El Salt, en La Portellada.

En una parte de la exposición también se encuentra un vídeo en el que se muestran, constantemente, una amplia colección de fotografías tomadas por el propio autor, con más de 400 imágenes.

Se trata del primero de los actos artísticos que se presenta en el hotel, dentro de una serie de presentaciones de este tipo que se llevará a cabo próximamente en el lugar. La más cercana en el tiempo será el próximo día 7, cuando se presentará un libro con fotografías de paisajes de la zona.

* Más información en la edición impresa.

Celma comparte en Torre del Compte su visión del Bajo Aragón.

Llibre i exposició de José Miguel Gràcia a la Torrocella/Torrecilla de Alcañiz

A les 20 h del  passat dia 25, tal com estava programat dins dels actes de la Setmana Cultural de la Torrocella, a la Sala d’Exposicions de l’Ajuntament, hi va començar l’acte de presentació del llibre Si les pedres parlaren… de José Miguel Gràcia i Jesús Pallarés. Artur Quintana presentà el llibre fent esment a la voluntat d’apropar a tots els aragonesos les tres llengües pròpies d’Aragó —la Torrocella, a tres km de la Codonyera, és un poble de parla castellana—, mitjançant les traduccions o les publicacions bilingües o trilingües. En el cas de Si les pedres parlaren…, el mateix autor va fer la traducció del català al castellà, o a la inversa en algun cas. Es tracta —va afegir Artur Quintana— d’un inventari gràfic de Jesús Pallarés i una invitació poètica de José Miguel Gràcia a visitar totes les ermites del Matarranya i del Mesquí, segons havia escrit Ramon Mur al pròleg del llibre. José Miguel Gràcia, mitjançant la projecció en “power point” d’unes quantes ermites, va llegir els corresponents poemes que van ser molt ben acollits pel públic que omplia de gom a gom la sala.

Després, José Miguel Gràcia va fer un recorregut per tots els quadres de l’exposició “Versos en groc” oferint explicacions i destacant els detalls de cada obra, per acabar amb la lectura dels poemes inclosos a cada espai o finestreta. Malgrat que s’havia fet una traducció al castellà de tots el poemes, després de l’acte, algunes persones varen voler rellegir-los en català.

Hem de cloure aquestes línies destacant la bona organització i programació de tots els actes de la Setmana Cultural de la Torrocella, producte de la il·lusió i bon treball de l’associació “El Cachirulo del Dr. Balaguer”.

                                                        Crònica de Lluís Roig

                                                                                              (Fotografies de Sigrid)

mitjançantLlibre i exposició de José Miguel Gràcia a la Torrocella/Torrecilla de Alcañiz « Lo finestró del Gràcia.

IV Jornada de lectura pública en Bellmunt | Entre pàginas.

Lo Floro en vers


Nota informativa

El llibre Pasqual Andreu, lo Florit (Lo Floro en vers) de José Miguel Gràcia Zapater, ha estat editat recentment per l’Instituto de Estudios Turolenses (Col·lecció Lo Trinquet, volum 3). Més de dues centes deu pàgines de poemes i cobletes amb dibuixos de Jesús Pallarès. Director de la col·lecció, Artur Quintana. Disseny de Carles Terès i producció gràfica Terès&Antolín

Lo Floro cante,
lo Floro robe,
lo Floro parle,
lo Floro done
però mai plore.

“Aquest personatge tan popular, singular, enigmàtic i llegendari captivà els espontanis transmissors orals de la memòria col·lectiva i, més tard, els escriptors i poetes com Tomàs Bosque, Desideri Lombarte, Silvestre Hernández o l’autor d’aquest volum. José Miguel Gràcia ha volgut recrear el Floro i el seu entorn a través d’un exhaustiu coneixement històric del personatge: ha indagat en la premsa de l’època, en els arxius municipals, en els treballs publicats sobre el bandit i ha cercat nombrosos testimonis orals per tot el territori on va recórrer. Només des d’aquesta posició del coneixement del de la Sorollera ha pogut escriure els versos recreant les vivències del Floro: parlant per la seua pròpia boca i evocant els seus pensaments, arribant a una identificació entre escriptor i bandoler, malgrat la distància en el temps.”, segons escriu Carles Sancho al pròleg.

Lo Floro en vers « Lo finestró del Gràcia.

Exposició de fotografia de Jesús Celma

Del 30 de juliol al 30 de setembre estarà exposada a l’hotel La Parada del Compte a Torre del Comte, l’exposició de fotografia “Moments en lo temps” de Jesús Celma de la Codonyera. Jesús Celma és soci d’ASCUMA i té com a gran hobby la fotografia. El dia 30 de juliol a les 18,30 tindrà lloc la inauguració, amb la intervenció de Ramon Mur, periodista i escriptor bellmuntà i vocal de la Junta d’ASCUMA.

Exposició de fotografia de Jesús Celma « Lo finestró del Gràcia.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.