Skip to content

Archive

Category: Mesquí

O Trango convocará manifestación ta esfender a Lei de luengas

L’Asoziazión Cultural O Trango ha dau a conoixer, a traviés d’un comunicau de prensa, a suya intinción de convocar  una manifestación ta esfender a lei de luengas, en o caso que a modificación d’a dita lei, anunciada por o gubierno resulte prechudicial t’as luengas d’o país. Seguntes o Trango, a lei sera prechudicial si “no s’amuestra acorde con os criterios lingüisticos competents y conoixedors d’a realidat lingüistica aragonesa”.

En especial, l’asociación, creye negativa la modificación si estableixe esferencia entre os tres diasistemas lingüíticos d’Aragón u ye centrada en modalidatz lingüisticas (ta l’aragonés y o catalán) y en a norma estándar ta o castellán. Tampoco no aceptaran un trato de “no imposición” a unas luengas y d’obligación t’atras.

Por tot isto, l’Asoziazión Cultural O Trango convocará una manifestación si a modificación no fa caso d’os criterios d’a comunidat intelectual y discrimina en favor de bellas luengas, debant d’atras, y no cumple o requisito d’oficialidat.

Fuent: http://otrango.blogspot.com/2012/01/lasoziazion-cultural-o-trango-conbocara.html

O Trango convocará manifestación ta esfender a Lei de luengas | Arredol.

El Consell Superior de Llengües en punt mort

És ben coneguda la situació en què es troba el Consell Superior de Llengües d’Aragó. El seu president, José Bada, y molts dels seus membres, es mostren preocupats i a la vegada decebuts —alguns d’ells gairebé tips— per la indiferència de la consellera de Cultura, Dolors Serrat —catalano-parlant, nascuda a Ripoll— la qual fins avui no s’ha dignat ni tant sols contestar els escrits del president demanant-li una reunió, tot i que fonts properes a l’executiu aragonès han indicat que la possibilitat de reunir-se en dates del pròxim any està present a la Conselleria, així de “concret”.  Sis mesos han passat de la pressa de possessió del govern PP-PAR, sis mesos sense poder fer res per a desenvolupar la Llei. Si per al funcionament del Consell es necessités una quantitat d’euros de certa importància, la DGA hi tindria la perfecta coartada per deixar aparcat ad calendas graecas el desenvolupament de la Llei, al·legant manca de pressupost. Com no és així, perquè els consellers no tenen cap remuneració i amb els mateixos funcionaris de la Conselleria n’hi ha prou per tirar endavant els treballs a que obliga la Llei, no diuen absolutament res. I a més, resta l’espasa de Damocles de la derogació parcial de la Llei, tal com el PP ho ha anat anunciant. Caldria recordar que el PP no es va dignar ni tan sols designar el membre del Consell, d’acord amb la Llei. Ara bé, si el govern del PP-PAR volgués modificar la Llei, hi hauria de demanar el dictamen previ d’aquest Consell consultiu, i si així no ho fes, la seua actuació estaria fora de llei, fora de la lògica i del sentit comú. I per completar el cercle d’indiferència envers el tema, estan encara pendents de ratificar per part del govern, els membres de les dues Acadèmies, la del aragonès i la del català. Tinc la temença de què algun membre del Consell de Llengües pugui prendre aviat la decisió de presentar la seua dimissió en sentir-se oblidat i menyspreat. Tant de bo la santa paciència no els abandoni encara.

El Consell Superior de Llengües en punt mort « Lo finestró del Gràcia.

El desánimo empieza a cundir entre varios miembros de este órgano. El Ejecutivo mantiene su intención de derogar parcialmente la ley

A. IBÁÑEZ 22/12/2011

Justo dos años después de la aprobación de la Ley de Lenguas de Aragón en las Cortes, el Consejo Superior de Lenguas que debe velar por la promoción y la protección de las lenguas propias de la comunidad (aragonés y catalán) está en punto muerto. La mayoría de los 15 miembros de este órgano público está preocupada ante la falta de respuestas del Gobierno de Aragón a sus peticiones para reunirse.

Seis meses después de la toma de posesión del Ejecutivo autonómico, este aún no se ha dirigido hacia este órgano. Ni la presidenta Luisa Fernanda Rudi, ni la consejera de Cultura, Dolores Serrat, han dado muestras de apoyar este consejo consultivo, hasta el punto de que empiece a cundir el hartazgo de varios de sus componentes, cansados de la falta de respaldo del Ejecutivo autonómico. Algo que, en cierta medida, no les coge por sorpresa puesto que el PP se opuso rotundamente al reconocimiento del catalán como modalidad lingüística propia y ya ha anunciado de derogar parcialmente la ley para eludir cualquier mención a este idioma. Fuentes del Ejecutivo así lo reiteraron ayer, a la vez que indicaron que es intención del Departamento reunirse a principios del próximo año.

Aunque no todos los miembros del consejo comparten la preocupación por la falta de respuesta puesto que consideran que la consejería ha tenido que establecer prioridades, sí que la gran mayoría es pesimista respecto al desarrollo de una ley que fue duramente contestada por los dos partidos que gobiernan actualmente: el PP y el PAR. De hecho, el PP ni siquiera nombró a sus representantes para formar parte del consejo.

La inacción es tal que ni siquiera se han ratificado en el Consejo de Gobierno la propuesta de nombramiento de los componentes de las Academias del Aragonés y del Catalán que efectuó este comité de sabios hace más de siete meses.

Encima de la mesa de la presidenta Rudi y de la consejera Serrat hay varias cartas remitidas por el consejo y peticiones de cita. En el último consejo se intentó, sin éxito, que acudiera alguien del nuevo departamento de Cultura a la reunión. Y tan solo hay una respuesta del jefe de gabinete, según fuentes del organismo, de que se reunirán en próximas fechas.

Algunos miembros están planteándose incluso la dimisión en el caso de que no se avance en las próximas semanas y no se muestre más interés desde la Administración pública. Todo ello porque son conscientes de que tienen un trabajo que desempeñar, que además está mandatado por la ley, y que no está avanzando ante la falta del estímulo del Ejecutivo autonómico.

La DGA aún no se ha reunido con el Consejo Superior de Lenguas – Aragón – El Periódico de Aragón.

Angosto arremete contra el nuevo alcalde de Belmonte de San José.

El català en Cartagena

El 9 d’abril d’aquest any vaig publicar el post “Quan a Cartagena es parlava català”. Jaime Cros, resident a Cartagena i seguidor del meu bloc, m’havia fet arribar l’interessant i ben documentat article, “Cuando en Cartagena se hablaba catalán” d’Alfonso Grandal López (Archivo Municipal de Cartagena). Novament, Jaime Crós m’ha enviat més documentació al respecte. Es tracta d’un article de José Sánchez Conesa, publicat al diari “La Verdad de Múrcia” el dia 9 del mes passat, també amb el mateix títol, “Cuando en Cartagena se hablaba catalàn”. Article

mitjançantEl català en Cartagena « Lo finestró del Gràcia.

Belmonte de San José subasta la casa del médico para amortizar deuda municipal.

Avantatges del bilingüisme « Lo finestró del Gràcia.

La feria de Aguaviva reúne a más de cuarenta expositores y 20 ganaderos.

“L’ ASSOCIACIO CULTURAL DEL MATARRANYA vol mostrar el seu reconeixement i solidaritat amb el nou Alcalde de la Freixneda, Javier Adell que en el seu discurs a la Sala de Plens d’ aquest municipi, el passat 11 de novembre, després d’haver guanyat una Moció de Censura a l’ anterior Alcalde, va utilitzar com un gest de normalitat institucional la seua llengua materna, el mateix català que com a parla habitual s’utilitza a la Freixneda”

 

“ASCUMA lamenta la interrupció que un assistent del públic va fer al Ple per l’ús del català per part del nou Alcalde, amb un to totalment irrespectuós amb la denominació oficial i científica de la nostra llengua.”

 

“ASCUMA lamenta que hi hagin, encara, aquestes actituds sobre la natura i el nom de la llengua parlada històrica i majoritàriament al Matarranya, que es el català i esperem que aquestes actituds que confonen les coses i no volen donar el nom i la dignitat de la llengua que cada dia es parla entre els veïns i a les places de les nostres viles, es superi amb l’esforç de tots”

 

“ASCUMA lamenta també l‘actitud intransigent, intolerant i acientífica de una part del públic assistent al Ple pel fet dir el nou Alcalde que el que parlava era català, volent-li impedir, precisament, que digués que era català, quan és aquesta la paraula i el concepte que està reconeguda i recollida, textualment, en la Llei de Llengües d’Aragó ”

 

“Des de la nostra Associació volem valorar molt positivament l’ actitud i coherència de l’Alcalde Javier Adell, defensant la legalitat i en allò que creu i que cal que sigui  una actitud compartida per tots: la defensa de l’ Ús en tots els àmbits de la vida publica i privada de la llengua dels pares, de la llengua de la Freixneda, el català, i que es pugui dir sempre pel seu nom i tot per la dignitat de la llengua i la cultura que ens és pròpia”

 

Calaceit, a 14 de Novembre 2011

 

Un pou sense fons « Lo finestró del Gràcia.

PROFESOR DE EDUCACION DE ADULTOS CURSO 2011-2012

Ayuntamiento de La Codoñera
Boletín Oficial de la Provincia de Teruel de 04/11/2011

OPERARIO DE SERVICIOS MULTIPLES

Ayuntamiento de La Codoñera
Boletín Oficial de la Provincia de Teruel de 04/11/2011

JORNADES D’ESTUDI       (Del 3 al 11 de desembre de 2011) LA GUERRA CIVIL DE 1936 A QUERETES

Ens complau fer difusió de les jornades d’estudi sobre la Guerra Civil del 1936 a Queretes, organitzades per Juan Luis Camps, membre de la nostra entitat i autor de diversos treballs d’història.
Com veureu en la informació adjunta, els actes tindran lloc del 3 al 11 de desembre proper en diferents horaris.
Res més. Estem segurs de que aquestes jornades aclapararan el vostre interès.
ASCUMA ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA

JORNADES D’ESTUDI       (Del 3 al 11 de desembre de 2011)

 

LA GUERRA CIVIL DE 1936 A QUERETES

Desfilada per l’arraval de Sant Joan (actual Plaça Pascual Buendia), 1938.

 

1.- Tres xarrades didàctiques i divulgatives
1a SESSIÓ (dia 3, dissabte a les 19 hores):

– La II República espanyola a la localitat de Queretes (1931-1936)
– La insurrecció militar (del 18 al 25 de juliol de 1936)

2a SESSIÓ (dia 8, dijous a les 19 hores):

– El període revolucionari (del 26 de juliol al 31 d’agost de 1936)
– El període anarquista durant la guerra (de setembre del 36 a l’agost del 37)
– El període socialista durant la guerra (de setembre del 37 a 1 d’abril del 38)

3a SESSIÓ (dia 10, dissabte a les 19 hores):

– El període bèl·lic i la batalla de l’Ebre (de 2 d’abril del 38 a l’1 d’abril del 39)
El nou règim franquista.
– La postguerra

 

2.-  Exposicions  i projecció de pel·lícules

 

3.- Col·laboren:

  • Ajuntament de Queretes
  • Taller d’arqueologia i història de l’Associació Medievo de Queretes
  • Associació Ilercavònia de Queretes
  • Associació Gent Jove de Queretes
  • Associació Cultural del Matarranya
  • Llibreria Serret Vall-de-roures
  • Associació cultural La Bresca, Arnes

 

EL PERIÓDICO 31/10/2011

El Ministerio de Medio Ambiente quiere encomendar la obra del camino natural Matarraña-Algars el primer trimestre del 2012, según quedó fijado en la reunión de la asociación Camino Natural Matarraña-Algars, presidida por la directora técnica de la subdirección general de Desarrollo Territorial del Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino, María Ángeles Soria.

Dicha asociación nació con el objetivo de promocionar y promover un camino natural de 200 kilómetros que conectará la cabecera de los ríos Algars y Matarraña con la desembocadura de este último por un recorrido completamente natural. La meta de dicho proyecto consiste en fomentar el turismo de paisaje natural, a pie y en bicicleta, y a la vez conectar con otros destinos turísticos como los poblados íberos o laVia Verda.

Soria explicó que el objetivo de la reunión “es presentar lo que se ha hecho hasta el momento a los nuevos equipos de gobierno en consecuencia de las elecciones municipales, y acabar el proyecto para poderlo encomendar y ejecutar al año que viene”. De hecho, “este es nuestro deseo: acabar el proyecto a final de año e iniciar la obra”. Soria recordó que “será la propia asociación la que va a promover el proyecto. Y es por eso que tenemos que unir los intereses del programa de caminos naturales con las disponibilidades que hay a lo largo del camino. En primer lugar hicimos el estudio de viabilidad del proyecto, después se presentó y ahora se ha empezado la redacción del proyecto y esperamos que a final de año dejemos satisfechos a todo el mundo”.

Soria recordó que “Caminos Naturales lo que hace es intentar el tránsito senderista y ciclista. Son obras muy conservadoras con el medio ambiente, de poca intensidad, para adecuar los caminos a esos usos”. Por lo tanto, en las obras a desarrollar no aparecen “grandes infraestructuras, sino pequeños acondicionamientos. Son unas actuaciones conservadoras y de conservación del medio ambiente, porque lo que interesa es que quien vaya a utilizar el camino esté en contacto con la naturaleza”. De hecho, el proyecto del camino natural Matarraña-Algars contempla una inversión de 2,6 millones de euros, que “si se cuenta en función del numero de kilómetros que tiene, no son ratios de inversión elevados”.

A su vez, el Ministerio de Medio Ambiente también promocionará dicho camino natural a través del programaCaminos Naturales “para que se conozca a nivel nacional”.

La inversión también se ceñirá en la creación de áreas de descanso, la señalización de elementos de interés turístico como los poblados íberos o los vestigios de la guerra civil en Fayón. En cuanto a periodos, Soria remarcó que “nuestra intención y nuestra idea es que el año que viene, para marzo o abril, esté encomendado”, mientras que el plazo de ejecución será de unos 18 o 20 meses.

El camino entre los ríos Algars y Matarraña, en el año 2012 – Aragón – El Periódico de Aragón.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja núm. 110, novembre 2011

Hi ha un estrany fenomen, gairebé paranormal, que creia limitat a la intimitat del meu lavabo, però que, a base de freqüentar d’altres banys, se m’ha revelat com més freqüent del què em pensava. Quan un rotlle de paper de vàter arriba a la seva fi, el cilindre de cartró, talment un esquelet descarnat (‘despaperat’, en aquest cas), llangueix al porta-rotlles avergonyit de la pròpia nuesa. Generalment, fins que un perepunyetes com jo accedeix a la cambra disposat a fer-ne ús. Mentrestant el rotlle nou, gras i ufanós, s’està sobre l’indret més inversemblant i sovint inestable —la vora de la banyera, la cisterna, l’armariet (ja cobert d’altres andròmines en precari equilibri) o el mateix porta-rotlles. La incomoditat que això suposa és evident: per a fer-lo servir s’ha d’agafar amb les dues mans, s’ha de tornar a deixar al lloc inadequat i sempre hi ha el risc que acabi rodolant per terra, amb tot el paper escampat per les rajoles (ecs). En canvi, la substitució del gastat pel nou ens ocupa tot just uns segons.

Aquest fet aparentment banal m’ha fet pensar en aquells aspectes de la vida als què hi apliquem el mateix principi de comoditat malentesa. Hi ha coses que funcionen malament i sense eficiència, però la desídia no ens deixa fer el gest (a voltes minúscul) que permeti el canvi de dinàmica. O potser és que tenim la seguretat inconfessable que ja hi haurà algú que ho resoldrà per nosaltres?

La paràbola del paper de vàter « L’esmolet.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja