La Comarca del Baix Aragó-Casp en defensa del català al Baix Matarranya 28 març 28UTC 2012

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.
Tags: aragó, català, Franja, llei de llengües, llengua, Matarranya, par
trackback , edit post

Portem unes setmanes que la premsa va plena d’avisos del Govern d’Aragó (PP i PAR) que atacaran qualsevol reconeixement del català a la Llei de llengües, perquè no és una llengua pròpia de la Franja.

• Vadillo: “No creemos que las lenguas deban imponerse y defensa de las modalidades propias de Aragón”
• La DGA enviará la ley de subvenciones y la de lenguas a las Cortes en unos días
• Luisa Fernanda Rudi ha anunciado que están “a punto de salir” los proyectos de ley de reforma de la Ley de Lenguas
• La modificación de la Ley de Lenguas llegará a las Cortes próximamente – Aragón – El Periódico de Aragón

No és preocupant això, perquè és d’esperar per part del PP. El problema és que no s’han produït respostes contundents per part dels que el parlem. Per sort, los pobles del Baix Matarranya, que es troben integrats al Baix Aragó – Casp, han modificat l’antic text que apareixia a la web i en parlen sense embuts: Por unanimidad de la toda la comunidad científica la lengua que se habla en los pueblos del Baix Matarranya forma parte del catalán noroccidental. Trobareu lo text complet al final d’este post.

Al PAR tenen un problema, perquè la major part dels seus alcaldes estaven a favor del reconeixement del català no fa molt. De fet, un dels qui amb més accent ha defensat la nostra llengua és l’actual President de la Comarca del Matarranya, Francisco Esteve (PAR). I la Comarca  del Baix Aragó – Casp que defensa el català està governada pel PAR, el PSOE i CHA. Però la direcció del PAR a Saragossa, distant dels seus representants, es deixen endur per la bogeria del corrent radical de la FACAO. I arriben a fer polítiques panaragonesistes, que tan critiquen quan del suposat pancatalanisme.

Conoce Pueblos Comarca

COMARCA BAJO ARAGÓN CASPE / BAIX ARAGÓ-CASP

LENGUA

Por unanimidad de la toda la comunidad científica, entre la que podemos destacar a la Real Academia Española de la Lengua y a la Universidad de Zaragoza, la lengua que se habla en los pueblos del Baix Matarranya de la Comarca (Faió/Fayón,  Nonasp/Nonaspe, Favara/Fabara y Maella) forma parte del catalán noroccidental, más concretamente del conjunto de hablas tortosinas, bastante heterogéneas, que constituyen una zona de transición hacia el valenciano. Es esta confluencia de características las que otorgan a este conjunto de hablas su personalidad particular, que las han llevado a buscar soluciones lingüísticas propias. De los cuatro pueblos, Maella destaca por sus singularidades dialectales, algunas de las cuales las hemos de ir a buscar en las hablas septentrionales ribagorzanas.

Esto es así porque durante la Edad Media, estos pueblos fueron repoblados por colonizadores cristianos, venidos del norte como consecuencia de la conquista sobre territorio sarraceno, que procedían, mayoritariamente, de las comarcas del Pirineo occidental: la Ribagorza, el Pallars, la Noguera, el Alt Urgell.

Desde la Comarca velaremos por la aplicación de la LEY 10/2009, de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón, para conseguir que los derechos lingüísticos de nuestros habitantes estén garantizados.

Según mosén Mariano Valimaña, primer cronista caspolino, hasta el siglo XVI se hablaba catalán en Caspe por lo que aún se observa esta influencia en el léxico caspolino.

Los habitantes de Chiprana utilizan en su habla un acento o deje especial, que los distingue del castellano que se habla en el resto de Aragón.

• Jotetes a dos lingüistes, escrites des de l’avió « Lo finestró del Gràcia
• CHA presenta la denuncia por la ley de lenguas
• Ley de lenguas – Ligallo de Fablans

La Comarca del Baix Aragó-Casp en defensa del català al Baix Matarranya « Xarxes socials i llengües.

La ministra de Foment, Ana Pastor, va anunciar aquest dijous que en l’horitzó de l’any 2024, lo seu departament farà actuacions a la xarxa de gran capacitat d’Aragó que consistiran en la construcció de 388 quilòmetres de noves autovies amb una inversió de 2.254 milions d’euros i 27 quilòmetres d’augment de carrils en autovies en servei amb una inversió de 25 milions d’euros.

En este context, està previstes noves autovies en los trams Alfajarín – Fraga (N-II), Figueruelas – Mallén (A-68), i també l’autovia A-68 des de Saragossa fins al corredor del Mediterrani. També es completarà el nou eix de comunicacions que formen les autovies A-21, A-23 i A-22 entre Pamplona, Jaca, Osca i Lleida; l’autovia A-40 entre Conca i Terol, o la prolongació de l’autovia A-14 entre Lleida i Soperia.

Foment anuncia 388 nous quilòmetres d’autovia, entre ells l’A-68, de cara al 2024 | Comarques Nord.

La Comarca, columna «Viles i Gents», 16 de març de 2012

Havia començat a escriure l’article, quan, en aixecar la vista tot empaitant una idea, vaig adonar-me que hi havia un llibre que em mirava. De fet s’havia quedat a mitja caiguda, enganxat pel darrera de la prestatgeria, subjectat in extremis pels seus companys de lleixa. Em va fer la sensació que em mirava amb una certa peremptorietat. No sé si em cridava «Caic! Ajuda’m!» o bé «Ep, que sóc aquí!». Com que era al capdamunt de tot (el prestatge dels poetes, prop del cel), vaig haver d’enfilar-me a la cadira per a rescatar-lo. Va resultar ser el primer volum de les memòries de Vicent Andrés Estellés, «Tractat de les maduixes». Un exemplar prim, amb la virolada coberta dissenyada per Enric Satué. Vaig començar a fullejar-lo sense baixar de la cadira. A la pàgina de cortesia hi havia escrit el meu nom i la data, vint-i-set de febrer del 86. Se’m van humitejar els ulls sense saber ben bé per què. Potser va ser la remembrança de l’emoció sentida quan, als vint-i-tres anys, encetava la lectura d’aquelles pàgines. M’hi vaig passar mig matí, amb l’Estellés. (És el que tenen els diumenges: hom pot permetre’s aquestes digressions.) En tancar el llibre va torbar-me una inquietud: serien capaces les meues filles de llegir aquelles proses? Vaig recordar la meua «primera vegada», és a dir, quan vaig descobrir que les paraules que empràvem a casa es podien escriure, i que servien per a anomenar amb precisió i bellesa cadascun dels sentiments, dels pensaments, dels elements. Tant se val si s’escrivien a Burjassot, Pena-roja, Manacor o Palafrugell: eren les nostres. Però, com que al món ha d’haver-hi de tot, encara se sent algú que diu que «xapurrejem». Espero que les filles no se’l creguin mai. I que un dia descobreixin el seu propi Estellés.

El llibre que m’ha vingut a trobar « L’esmolet.

Temps de Franja digital.2.

Corren bons temps per a la FACAO. Canvis de govern, bona sintonia… El Director de Cultura va dir en el seu moment que “Si eres capaz de presentarme un sólo hablante nativo de aragonés (no modalidades) os invito a comer en El Cachirulo”. Potser la FACAO li ha presentat de manera reiterada parlants d’ “aragonès” de la Franja, i Vadillo s’ho ha cregut. És ben possible que s’estiga convertint en un assidu del Cachirulo. Igual que es creia que ”el otro idioma que se habla en Aragón es el chapurriau, evidentemente distinto, ya en primera escucha, tanto del catalán como del valenciano, a los que según algunos filólogos antecede”, és ben possible que s’estiga creguen que allò que escolta a les taules del Cachirulo és aragonès de la Franja. Qui sap. Els camins de la filologia ficció són inescrutables.

PS: Fora de tema, una endevinalla. A que no sabeu quina frase feta es fa en català de la Franja amb la paraula “jònec”?

Els canvis polítics en imatges (FACAO) «.

López Susín, Ignacio; Soro Domingo, José Luis, Estatuto jurídico de las lenguas propias de Aragón. La Ley 10/2009, de 22 de diciembre

Autors: 
Artur Quintana i Font 

Secció: Recensions i notícies bibliogràfiques

Català  

mitjançantLópez Susín, Ignacio; Soro Domingo, José Luis, Estatuto jurídico de las lenguas propias de Aragón. La Ley 10/2009, de 22 de diciembre — Revista de LLengua i Dret.

Dades sobre l’estat del català

pdf informeCAT-1

Dades sobre l’estat del català « Lo finestró del Gràcia.

16022012

Tots sabem la unitat que hi ha a Saragossa per respectar l’aragonès. A l’Ajuntament de Saragossa polítics de tots els partits deixen d’atendre les propostes dels ciutadans si són en aragonès. Només per la llengua en què s’ha parlat. Així que, entre l’anticatalanisme de la FACAO i les bones intencions del PAR, es rostiran la Llei de Llengües que reconeixia el català i l’aragonès.

La FACAO es conegela «.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital n.1, febrer 2012

A finals de l’EGB i principis del BUP, tenia un amic —a qui anomenaré Paco— de dialèctica brillant i maneres una mica brusques. Eren anys de reivindicacions lingüístiques i socials i, en el meu suburbi on gairebé tots procedíem de la immigració, fins i tots els més jovenets discutíem de política. Encara que no en sabéssim ni un borrall. En Paco anava una mica contracorrent, i solia fer mofa de les meues aspiracions culturals i catalanistes, rebatent-me els arguments amb quatre paraules ben dites i, si convenia, una empenteta amical. El tema català no era matèria de la seua devoció.

Vet aquí que aquest Nadal el vaig retrobar al metro de Barcelona. Feia trenta anys llargs que no ens vèiem, i vam tenir una gran alegria, que ell va demostrar amb la seua irreductible vehemència. Sempre havíem parlat en castellà, però per algun feliç motiu ara ens adreçàrem de manera natural en l’idioma del país. Als minuts que va durar el viatge vam afegir-hi una llarga estona de conversa al carrer. Vam parlar de la família, de records i de les nostres respectives feines. En arribar a aquest punt vaig descobrir amb sorpresa que en Paco s’havia convertit de fet en un d’aquests independentistes funcionals. N’estava fart del tracte que rebia Catalunya d’Espanya, tant a nivell econòmic com social.

En tornar a l’Aragó em preguntava què farem els franjencs si els ‘Pacos’ de Catalunya continuen emprenyats.

Paco « L’esmolet.

Nascut als Masos dels Molinars (Pena-roja) un 7 de febrer de 1937, Desideri Lombarte va ser un dels intel·lectuals més brillants que ha donat lo Matarranya. S’ha escrit molt sobre la seua obra poètica, lo seu compromís i el seu territori. Avui faria 75 anys. Avui tindriem una obra encara més gran d’este mestre. Ho tindríem si no l’haguere acompanyat als 53 anys lagalvana dolça.

En este motiu, lo diumenge que ve, 12 de febrer (2012), caminarem per tots aquells pinars i masos que van acompanyar la seua memòria i la seua obra com a etern emigrant, fins lo Tossal dels Tres Reis. Un acte integrat en laRenovació de la Flama que organitza la Penya el Setrill de Benicarló, en la participació de clubs excursionistes de les comarques veïnes. Si esteu interessats, confirmeu l’assistència.

Ara vindrà

Ara vindrà un bon temps dolç i suau,

no farà ni molt fred ni gran calor.
Quatre núvols blanquets i un cel molt blau
i no bufarà vent de cap cantó.

No em torbaran la calma estranyes veus,
ni em distrauran converses i cançons.
Caminaré pausat, com antic déu
camins amples, trescats, sense estretons.

Alenaré l’airet de la vesprada
per uns espais de blat madur brodats,
canya roja i espiga molt granada.

No faré anar la falç pel groc dels blats
ni esperaré si mou la garbinada,

ni aniré a pasturar més bous al prat.

Avui faria 75 anys Desideri Lombarte – Caminada de commemoració « Xarxes socials i llengües.

=========================================================
 INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
               www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.635 subscriptors]===================

Cursos de català en línia

El proper dia 31 de gener finalitza el període de matrícula dels
cursos amb tutoria de Parla.cat. Aquests cursos, que ofereix el
Consorci per a la Normalització Lingüística, començaran el dia 6 de
febrer i acabaran el 30 d’abril.

Parla.cat és un espai web per a l’ensenyament i l’aprenentatge de la
llengua catalana. És el resultat d’un projecte dut a terme per la
Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i
l’Institut Ramon Llull, en col·laboració amb el Consorci per a la
Normalització Lingüística.

Trobareu més informació a:
http://www.parla.cat
http://www.cpnl.cat/xarxa/scenlinia/index.html

Font: Consorci per a la Normalització Lingüística. Parla.cat

La profesora de la Universidad de Zaragoza María Teresa Moret impartía una conferencia en Jaca sobre “las lenguas que hablaban nuestros antepasados aragoneses”, enmarcada en la programación de la Universidad de la Experiencia. Moret señalaba que en la Edad Media en Aragón convivían cuatro lenguas: el aragonés, catalán, castellano y latín.

En aquella época la convivencia de varias lenguas “era un hecho normal, sin ningún tipo de conflicto”, ha señalado Moret.

A partir de documentación medieval, la conferenciante, se acercaba, por una lado, a la realidad lingüística de Aragón en el siglo XIV, una etapa en la que, señalaba, la convivencia entre lenguas como el latín, el castellano, el aragonés o el catalán, era algo natural, especialmente en algunas comarcas aragonesas, y a la lengua hablada “que esos textos pretenden representar, y de la que faltan muchas cosas por conocer”.

María Teresa Moret, doctora en Filología Hispánica, es especialista en la lengua catalana en Aragón. Su tesis doctoral, Documentació notarial aragonesa del segle XIV escrita en català. Edició i estudi grafemàtic, leída en 2010, fue la primera redactada y defendida en catalán en la Universidad de Zaragoza.

Esta investigadora, que forma parte del Grupo de Investigación del Catalán en Aragón (GRICAR), ha publicado trabajos lingüísticos sobre Fraga, Roda de Isábena y otros puntos de la Ribagorza, Mequinenza, o el Matarraña. Entre ellos están “Dos protests de Fraga del segle XIV”, “A propòsit d’alguns antropònims en fonts documentals medievals ribagorçanes”, “Contribución al estudio del léxico de la navegación fluvial en Mequinenza, “Sobre un plet del monestir de Roda d’Isàvena. A propòsit del contacte de llengües a la Ribagorça del segle XIV” o “Notes sobre onomàstica medieval de Mequinensa i Favara del Matarranya”,

O Trango convocará manifestación ta esfender a Lei de luengas

18 enero, 2012 | Cultura | Autor: Arredol | 

L’Asoziazión Cultural O Trango ha dau a conoixer, a traviés d’un comunicau de prensa, a suya intinción de convocar  una manifestación ta esfender a lei de luengas, en o caso que a modificación d’a dita lei, anunciada por o gubierno resulte prechudicial t’as luengas d’o país. Seguntes o Trango, a lei sera prechudicial si “no s’amuestra acorde con os criterios lingüisticos competents y conoixedors d’a realidat lingüistica aragonesa”.

En especial, l’asociación, creye negativa la modificación si estableixe esferencia entre os tres diasistemas lingüíticos d’Aragón u ye centrada en modalidatz lingüisticas (ta l’aragonés y o catalán) y en a norma estándar ta o castellán. Tampoco no aceptaran un trato de “no imposición” a unas luengas y d’obligación t’atras.

Por tot isto, l’Asoziazión Cultural O Trango convocará una manifestación si a modificación no fa caso d’os criterios d’a comunidat intelectual y discrimina en favor de bellas luengas, debant d’atras, y no cumple o requisito d’oficialidat.

Fuent: http://otrango.blogspot.com/2012/01/lasoziazion-cultural-o-trango-conbocara.html

O Trango convocará manifestación ta esfender a Lei de luengas | Arredol.

El Consell Superior de Llengües en punt mort

És ben coneguda la situació en què es troba el Consell Superior de Llengües d’Aragó. El seu president, José Bada, y molts dels seus membres, es mostren preocupats i a la vegada decebuts —alguns d’ells gairebé tips— per la indiferència de la consellera de Cultura, Dolors Serrat —catalano-parlant, nascuda a Ripoll— la qual fins avui no s’ha dignat ni tant sols contestar els escrits del president demanant-li una reunió, tot i que fonts properes a l’executiu aragonès han indicat que la possibilitat de reunir-se en dates del pròxim any està present a la Conselleria, així de “concret”.  Sis mesos han passat de la pressa de possessió del govern PP-PAR, sis mesos sense poder fer res per a desenvolupar la Llei. Si per al funcionament del Consell es necessités una quantitat d’euros de certa importància, la DGA hi tindria la perfecta coartada per deixar aparcat ad calendas graecas el desenvolupament de la Llei, al·legant manca de pressupost. Com no és així, perquè els consellers no tenen cap remuneració i amb els mateixos funcionaris de la Conselleria n’hi ha prou per tirar endavant els treballs a que obliga la Llei, no diuen absolutament res. I a més, resta l’espasa de Damocles de la derogació parcial de la Llei, tal com el PP ho ha anat anunciant. Caldria recordar que el PP no es va dignar ni tan sols designar el membre del Consell, d’acord amb la Llei. Ara bé, si el govern del PP-PAR volgués modificar la Llei, hi hauria de demanar el dictamen previ d’aquest Consell consultiu, i si així no ho fes, la seua actuació estaria fora de llei, fora de la lògica i del sentit comú. I per completar el cercle d’indiferència envers el tema, estan encara pendents de ratificar per part del govern, els membres de les dues Acadèmies, la del aragonès i la del català. Tinc la temença de què algun membre del Consell de Llengües pugui prendre aviat la decisió de presentar la seua dimissió en sentir-se oblidat i menyspreat. Tant de bo la santa paciència no els abandoni encara.

El Consell Superior de Llengües en punt mort « Lo finestró del Gràcia.