Les associacions de la Franja demanen polítiques educatives per preservar el català | Comarques Nord.

Les associacions de la Franja demanen polítiques educatives per preservar el català

 Imprimir

Les associacions històriques de la Franja han advertit sobre la fragilitat de la llengua catalana al territori i han demanat la necessitat de polítiques educatives a Aragó per a preservar-la. En concret, les associacions culturals històriques de la Franja (com són l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, l’Associació Cultural del Matarranya i el Centre d’Estudis Ribagorçans) aplegades en la Iniciativa Cultural de la Franja han posat sobre la taula un manifest en defensa del foment i la preservació de la llengua catalana i autòctona del territori a les comarques de la Franja.

En este manifest se declara que hi ha unanimitat en la comunitat científica a reconèixer “els parlars de les nostres comarques com a llengua catalana”, i que “qualsevol dubte al respecte hauria de ser resolt amb consultes als departaments universitaris corresponents. La llengua catalana és patrimoni de les nostres comarques històriques (del Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça, Baix Aragó i Baix Aragó–Casp)”. A més, es defensa que este patrimoni es manté amb una fragilitat excessiva i des de principis de la dècada passada ja mostra els primers símptomes de substitució lingüística en les àrees més poblades, convertint-se el castellà en llengua d’intercomunicació entre catalanoparlants en importants capes de població jove.

Per la qual cosa, lo manteniment de la llengua catalana com a patrimoni de les nostres comarques depèn del reconeixement de la llengua per part de les institucions, i també “especialment cal que l’ensenyament obligatori assegure la plena competència lingüística del català i el castellà de tota la població a les nostres comarques. Només una política decidida per l’alfabetització en català i en castellà de la població escolar pot salvar la fragilitat amb què es conserva viu aquest patrimoni cultural en l’actualitat”. A la vegada, les associacions reconexien que “preocupen profundament les declaracions fetes les darreres setmanes per part de màxims dirigents de les institucions aragoneses que qüestionen l’existència d’aquesta llengua i els drets lingüístics dels seus parlants”.

. Demanen reconeixement des d’Aragó
Per això, les associacions històriques de la Franja exigeixen que es reconega la llengua catalana i la llengua aragonesa en la legislació aragonesa, que s’asseguren les mesures necessàries per a la conservació de la llengua catalana i aragonesa a les comarques on és la llengua històrica; i que es facen d’una vegada, per part de les institucions, campanyes actives d’informació i conscienciació de la població d’Aragó del fet que el català i l’aragonès formen part irrenunciable del seu patrimoni cultural, com en forma part del de tota la humanitat.

Les associacions de la Franja adverteixen sobre la fragilitat de la llengua catalana a la Franja i la necessitat de polítiques educatives a Aragó per a preservar-la

Les associacions culturals històriques de la Franja (Institut d’Estudis del Baix Cinca, Associació Cultural del Matarranya i Centre d’Estudis Ribagorçans) aplegades en la Iniciativa Cultural de la Franja

DECLAREM

–          Que hi ha unanimitat en la comunitat científica a reconèixer els parlars de les nostres comarques com a llengua catalana. Qualsevol dubte al respecte hauria de ser resolt amb consultes als departaments universitaris corresponents. La llengua catalana és patrimoni de les nostres comarques històriques (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça, Baix Aragó i Baix Aragó–Casp).

–          Que aquest patrimoni es manté amb una fragilitat excessiva i des de principis de la dècada passada ja mostra els primers símptomes de substitució lingüística en les àrees més poblades, convertint-se el castellà en llengua d’intercomunicació entre catalanoparlants en importants capes de població jove.

–           Que el manteniment de la llengua catalana com a patrimoni de les nostres comarques depèn del reconeixement de la llengua per part de les institucions, i especialment cal que l’ensenyament obligatori assegure la plena competència  lingüística del català i el castellà de tota la població a les nostres comarques. Només una política decidida per l’alfabetització en català i en castellà de la població escolar pot salvar la fragilitat amb què es conserva viu aquest patrimoni cultural en l’actualitat.

–          Els parlants del català i els de l’aragonès han de tenir els drets lingüístics assegurats per les institucions autonòmiques, provincials, comarcals i municipals, per tal de poder desenvolupar la seua activitat en la llengua que trien.

–          Que ens preocupen profundament les declaracions fetes les darreres setmanes per part de màxims dirigents de les institucions aragoneses que qüestionen l’existència d’aquesta llengua i els drets lingüístics dels seus parlants.

EXIGIM

–          Que es reconega la llengua catalana i la llengua aragonesa en la legislació aragonesa.

–          Que s’asseguren les mesures necessàries per a la conservació de la llengua catalana i aragonesa a les comarques on és la llengua històrica.

–          Que la llengua catalana i la llengua aragonesa formen part activa de l’ensenyament per tal que tota la població escolar conega la llengua pròpia de les seues comarques i el castellà.

–          Que es facen d’una vegada, per part de les institucions, campanyes actives d’informació  i conscienciació de la població d’Aragó del fet que el català i l’aragonès formen part irrenunciable del seu patrimoni cultural, com en forma part del de tota la humanitat.

continue reading…

Us pengem el ‘Temps de Franja’ de l’abril: hi podreu trobar reportatges sobre la despoblació a la Franja, Gran Scala o la propera modificació de la Llei de Llengües

Curs que organitza la professora Mª Carmen Horno Chéliz, professora del Departamento de Lingüística General e Hispánica: “TICs aplicadas a la enseñanza de segundas lenguas” (2-6 de juliol), en el qual participa Maite Moret en dos dels mòduls, on explicarà com aplica les TICs en les  classes i les diverses possibilitats que existeixen a l’hora de construir una plataforma digital: http://moncayo.unizar.es/cv/cursosdeverano.nsf/CursosPorNum/32

Dra. Maria Teresa Moret Oliver
Universidad de Zaragoza
Lingüística General e Hispánica
Área de Filología Catalana

La televisió d’Aragó fa befa del català

La televisió pública aragonesa analitza el parlar d’un municipi de la Franja de Ponent, assegurant que té similituds amb l’italià, l’alemany i el rus, i negant que sigui català

El programa d’Aragón TV sosté que el «chapurreau» no té res a veure amb el català i, de fet, no en respecta la grafia normativa.

“Any 2012 després de Crist. La gent parla castellà. Tota? No! Una localitat poblada per irreductibles aguavivans resisteix encara i sempre a l’invasor. La parla d’aquesta localitat de 700 habitants és una de les més originals de tota la comunitat. Els lingüistes s’hi refereixen com a “el parlar d’Aiguaiva”, encara que popularment és coneguda com a chapurriau.” Així comença el reportatge especial que la televisió pública de l’Aragó, Aragón TV, va dedicar la setmana passada a la localitat franjolina d’Aiguaviva de Bergantes (el Matarranya) i, més concretament, a la seva parla, que en cap moment es reconeix com a català.

El programa, ¡Bien dicho!, assegura que “el conegut com a chapurreau o Parlar de Aiguaviva ha estat estudiat per nombrosos lingüistes d’arreu del món, sorpresos per la seva pervivència i peculiaritats. ¡Bien dicho! el practica amb els aiguavivans per apropar-lo de manera divertida als aragonesos”.

La presentadora va preguntant als habitants del municipi com és diu, en chapurreau, tal o qual objecte, ressaltant-ne el sentiment de llengua minoritzada que persisteix entre la població. Quan arriba al mercat, i s’hi troba carxofes, exclama: “Carxofes? Eso parece alemán, ¡o ruso!“. En un altre fragment, troba més similituds entre el chapurreau i l’italià que no pas amb cap altra llengua.

Durant el programa, en què s’insisteix en el caràcter singular, familiar i completament testimonial de l’idioma chapurreau, un dels entrevistats també afirma: “Aquí ni es parla català, ni valencià, sinó chapurriau. Cada poble el pronuncia a la seva manera, no s’entenen ni entre ells. Uns hi posen unes lletres i d’altres, d’altres.”

“Pot ser que l’origen d’aquesta particular forma de parlar sigui la ubicació del poble, fronterer de dues comunitats amb les seves respectives llengües, o pot ser que, com als còmics d’Astèrix, tinguin el secret d’una poció màgica per convertir la seva parla en irreductible. La repartiran a l’escola?”, s’acaba preguntant el programa.

El chapurreau

Ja a la Declaració de Mequinensa, signada el 1984 pels alcaldes de 17 municipis de la Franja, es negava qualsevol legitimitat a la denominació de chapurreau, equiparable al tracte pejoratiu que té el mot patois envers el català a la Catalunya Nord: “Rebutgem les denominacions despectives de chapurreau i d’altres paregudes que encara s’apliquen a la nostra llengua materna”.

Amb aquesta denominació, de fet, és com anomenen el català de la Franja els grupuscles aragonesos contraris a la unitat de la llengua.

Malgrat tot, la Franja és el territori dels Països Catalans on el coneixement oral del català és el més universalitzat: el saben parlar 42.000 persones, el 88,8% de la població adulta. El 2009 es va aprovar la llei de llengües d’Aragó, que el nou govern del PP ja ha dit que tombarà.

Un cas gens aïllat

El programa en qüestió, però, no és l’únic que Aragón TV ha emès en contra del català. El Polònia particular de la cadena, Oregón Televisión, ja va abonar al tòpic contra la llengua l’any 2010, assegurant: “Enseñaremos catalán, es decir, chantajear al gobierno y poner la ele gorda.”

El programa sosté que els aiguavivans tenen una poció màgica que els permet mantenir viva la “llengua pròpia”.

Nació Digital: La televisió d’Aragó fa befa del català.

Yuste reclama que desdoblar la N-232 sea prioritario – Aragón – El Periódico de Aragón.

La Comarca del Baix Aragó-Casp en defensa del català al Baix Matarranya 28 març 28UTC 2012

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.
Tags: aragó, català, Franja, llei de llengües, llengua, Matarranya, par
trackback , edit post

Portem unes setmanes que la premsa va plena d’avisos del Govern d’Aragó (PP i PAR) que atacaran qualsevol reconeixement del català a la Llei de llengües, perquè no és una llengua pròpia de la Franja.

• Vadillo: “No creemos que las lenguas deban imponerse y defensa de las modalidades propias de Aragón”
• La DGA enviará la ley de subvenciones y la de lenguas a las Cortes en unos días
• Luisa Fernanda Rudi ha anunciado que están “a punto de salir” los proyectos de ley de reforma de la Ley de Lenguas
• La modificación de la Ley de Lenguas llegará a las Cortes próximamente – Aragón – El Periódico de Aragón

No és preocupant això, perquè és d’esperar per part del PP. El problema és que no s’han produït respostes contundents per part dels que el parlem. Per sort, los pobles del Baix Matarranya, que es troben integrats al Baix Aragó – Casp, han modificat l’antic text que apareixia a la web i en parlen sense embuts: Por unanimidad de la toda la comunidad científica la lengua que se habla en los pueblos del Baix Matarranya forma parte del catalán noroccidental. Trobareu lo text complet al final d’este post.

Al PAR tenen un problema, perquè la major part dels seus alcaldes estaven a favor del reconeixement del català no fa molt. De fet, un dels qui amb més accent ha defensat la nostra llengua és l’actual President de la Comarca del Matarranya, Francisco Esteve (PAR). I la Comarca  del Baix Aragó – Casp que defensa el català està governada pel PAR, el PSOE i CHA. Però la direcció del PAR a Saragossa, distant dels seus representants, es deixen endur per la bogeria del corrent radical de la FACAO. I arriben a fer polítiques panaragonesistes, que tan critiquen quan del suposat pancatalanisme.

Conoce Pueblos Comarca

COMARCA BAJO ARAGÓN CASPE / BAIX ARAGÓ-CASP

LENGUA

Por unanimidad de la toda la comunidad científica, entre la que podemos destacar a la Real Academia Española de la Lengua y a la Universidad de Zaragoza, la lengua que se habla en los pueblos del Baix Matarranya de la Comarca (Faió/Fayón,  Nonasp/Nonaspe, Favara/Fabara y Maella) forma parte del catalán noroccidental, más concretamente del conjunto de hablas tortosinas, bastante heterogéneas, que constituyen una zona de transición hacia el valenciano. Es esta confluencia de características las que otorgan a este conjunto de hablas su personalidad particular, que las han llevado a buscar soluciones lingüísticas propias. De los cuatro pueblos, Maella destaca por sus singularidades dialectales, algunas de las cuales las hemos de ir a buscar en las hablas septentrionales ribagorzanas.

Esto es así porque durante la Edad Media, estos pueblos fueron repoblados por colonizadores cristianos, venidos del norte como consecuencia de la conquista sobre territorio sarraceno, que procedían, mayoritariamente, de las comarcas del Pirineo occidental: la Ribagorza, el Pallars, la Noguera, el Alt Urgell.

Desde la Comarca velaremos por la aplicación de la LEY 10/2009, de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón, para conseguir que los derechos lingüísticos de nuestros habitantes estén garantizados.

Según mosén Mariano Valimaña, primer cronista caspolino, hasta el siglo XVI se hablaba catalán en Caspe por lo que aún se observa esta influencia en el léxico caspolino.

Los habitantes de Chiprana utilizan en su habla un acento o deje especial, que los distingue del castellano que se habla en el resto de Aragón.

• Jotetes a dos lingüistes, escrites des de l’avió « Lo finestró del Gràcia
• CHA presenta la denuncia por la ley de lenguas
• Ley de lenguas – Ligallo de Fablans

La Comarca del Baix Aragó-Casp en defensa del català al Baix Matarranya « Xarxes socials i llengües.

La ministra de Foment, Ana Pastor, va anunciar aquest dijous que en l’horitzó de l’any 2024, lo seu departament farà actuacions a la xarxa de gran capacitat d’Aragó que consistiran en la construcció de 388 quilòmetres de noves autovies amb una inversió de 2.254 milions d’euros i 27 quilòmetres d’augment de carrils en autovies en servei amb una inversió de 25 milions d’euros.

En este context, està previstes noves autovies en los trams Alfajarín – Fraga (N-II), Figueruelas – Mallén (A-68), i també l’autovia A-68 des de Saragossa fins al corredor del Mediterrani. També es completarà el nou eix de comunicacions que formen les autovies A-21, A-23 i A-22 entre Pamplona, Jaca, Osca i Lleida; l’autovia A-40 entre Conca i Terol, o la prolongació de l’autovia A-14 entre Lleida i Soperia.

Foment anuncia 388 nous quilòmetres d’autovia, entre ells l’A-68, de cara al 2024 | Comarques Nord.

La Comarca, columna «Viles i Gents», 16 de març de 2012

Havia començat a escriure l’article, quan, en aixecar la vista tot empaitant una idea, vaig adonar-me que hi havia un llibre que em mirava. De fet s’havia quedat a mitja caiguda, enganxat pel darrera de la prestatgeria, subjectat in extremis pels seus companys de lleixa. Em va fer la sensació que em mirava amb una certa peremptorietat. No sé si em cridava «Caic! Ajuda’m!» o bé «Ep, que sóc aquí!». Com que era al capdamunt de tot (el prestatge dels poetes, prop del cel), vaig haver d’enfilar-me a la cadira per a rescatar-lo. Va resultar ser el primer volum de les memòries de Vicent Andrés Estellés, «Tractat de les maduixes». Un exemplar prim, amb la virolada coberta dissenyada per Enric Satué. Vaig començar a fullejar-lo sense baixar de la cadira. A la pàgina de cortesia hi havia escrit el meu nom i la data, vint-i-set de febrer del 86. Se’m van humitejar els ulls sense saber ben bé per què. Potser va ser la remembrança de l’emoció sentida quan, als vint-i-tres anys, encetava la lectura d’aquelles pàgines. M’hi vaig passar mig matí, amb l’Estellés. (És el que tenen els diumenges: hom pot permetre’s aquestes digressions.) En tancar el llibre va torbar-me una inquietud: serien capaces les meues filles de llegir aquelles proses? Vaig recordar la meua «primera vegada», és a dir, quan vaig descobrir que les paraules que empràvem a casa es podien escriure, i que servien per a anomenar amb precisió i bellesa cadascun dels sentiments, dels pensaments, dels elements. Tant se val si s’escrivien a Burjassot, Pena-roja, Manacor o Palafrugell: eren les nostres. Però, com que al món ha d’haver-hi de tot, encara se sent algú que diu que «xapurrejem». Espero que les filles no se’l creguin mai. I que un dia descobreixin el seu propi Estellés.

El llibre que m’ha vingut a trobar « L’esmolet.

Temps de Franja digital.2.

Corren bons temps per a la FACAO. Canvis de govern, bona sintonia… El Director de Cultura va dir en el seu moment que “Si eres capaz de presentarme un sólo hablante nativo de aragonés (no modalidades) os invito a comer en El Cachirulo”. Potser la FACAO li ha presentat de manera reiterada parlants d’ “aragonès” de la Franja, i Vadillo s’ho ha cregut. És ben possible que s’estiga convertint en un assidu del Cachirulo. Igual que es creia que ”el otro idioma que se habla en Aragón es el chapurriau, evidentemente distinto, ya en primera escucha, tanto del catalán como del valenciano, a los que según algunos filólogos antecede”, és ben possible que s’estiga creguen que allò que escolta a les taules del Cachirulo és aragonès de la Franja. Qui sap. Els camins de la filologia ficció són inescrutables.

PS: Fora de tema, una endevinalla. A que no sabeu quina frase feta es fa en català de la Franja amb la paraula “jònec”?

Els canvis polítics en imatges (FACAO) «.

López Susín, Ignacio; Soro Domingo, José Luis, Estatuto jurídico de las lenguas propias de Aragón. La Ley 10/2009, de 22 de diciembre

Autors: 
Artur Quintana i Font 

Secció: Recensions i notícies bibliogràfiques

Català  

mitjançantLópez Susín, Ignacio; Soro Domingo, José Luis, Estatuto jurídico de las lenguas propias de Aragón. La Ley 10/2009, de 22 de diciembre — Revista de LLengua i Dret.

Dades sobre l’estat del català

pdf informeCAT-1

Dades sobre l’estat del català « Lo finestró del Gràcia.

16022012

Tots sabem la unitat que hi ha a Saragossa per respectar l’aragonès. A l’Ajuntament de Saragossa polítics de tots els partits deixen d’atendre les propostes dels ciutadans si són en aragonès. Només per la llengua en què s’ha parlat. Així que, entre l’anticatalanisme de la FACAO i les bones intencions del PAR, es rostiran la Llei de Llengües que reconeixia el català i l’aragonès.

La FACAO es conegela «.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital n.1, febrer 2012

A finals de l’EGB i principis del BUP, tenia un amic —a qui anomenaré Paco— de dialèctica brillant i maneres una mica brusques. Eren anys de reivindicacions lingüístiques i socials i, en el meu suburbi on gairebé tots procedíem de la immigració, fins i tots els més jovenets discutíem de política. Encara que no en sabéssim ni un borrall. En Paco anava una mica contracorrent, i solia fer mofa de les meues aspiracions culturals i catalanistes, rebatent-me els arguments amb quatre paraules ben dites i, si convenia, una empenteta amical. El tema català no era matèria de la seua devoció.

Vet aquí que aquest Nadal el vaig retrobar al metro de Barcelona. Feia trenta anys llargs que no ens vèiem, i vam tenir una gran alegria, que ell va demostrar amb la seua irreductible vehemència. Sempre havíem parlat en castellà, però per algun feliç motiu ara ens adreçàrem de manera natural en l’idioma del país. Als minuts que va durar el viatge vam afegir-hi una llarga estona de conversa al carrer. Vam parlar de la família, de records i de les nostres respectives feines. En arribar a aquest punt vaig descobrir amb sorpresa que en Paco s’havia convertit de fet en un d’aquests independentistes funcionals. N’estava fart del tracte que rebia Catalunya d’Espanya, tant a nivell econòmic com social.

En tornar a l’Aragó em preguntava què farem els franjencs si els ‘Pacos’ de Catalunya continuen emprenyats.

Paco « L’esmolet.