Skip to content

Archive

Category: Mesquí

El Consejo de las Lenguas tacha de ‘frívola’ la nueva ley del Ejecutivo – Aragón – El Periódico de Aragón.

El órgano critica que la DGA no les haya remitido el texto legal. Considera que las denominaciones que propone la norma son “ambiguas”

 

M. VALLÉS 04/08/2012

Edición en PDF
Version en PDF de la noticia, página 8 Esta noticia pertenece a la edición en papel de El Periódico de Aragón.

Para acceder a los contenidos de la hemeroteca debe ser usuario registrado de El Periódico de Aragón y tener una suscripción.

Pulsa aquí para ver archivo (pdf)

Críticas en las formas y en el fondo. El Consejo de las Lenguas de Aragón ha emitido un comunicado en el que carga con dureza contra el Ejecutivo autonómico y el departamento de Educación a raíz de la reforma de ley que reconocía las lenguas propias de la comunidad. Ni se les ha remitido el texto legal, ni se les han consultado las modificaciones introducidas, que tildan, en algunos casos, de “frívolas”.

El consejo manifiesta su malestar por no haber recibido directa y oficialmente el texto del llamado Anteproyecto de Ley de Lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón, pues, según la normativa vigente (Ley 10/2009), es el organismo competente en materia de asesoramiento sobre política lingüística en Aragón.

Pese a ello, una vez estudiado el texto, el consejo considera que la nuevo ley aprobada por el Gobierno PP- PAR adolece de un defecto esencial en relación con la caracterización de “las lenguas y modalidades propias de Aragón”. Al denominarlas a todas ellas genéricamente con el adjetivo “aragonesas”, no distingue adecuadamente la diversa filiación de los conjuntos lingüísticos aludidos, que se corresponden, respectivamente, con las lenguas románicas “históricamente reconocidas como aragonés y catalán”, explican.

EQUÍVOCOS En opinión del consejo, al identificarse el término aragonés con uno de los conjuntos lingüísticos propios de Aragón, “la ley debe dejar claro cuáles son, sin equívoco, las lenguas y modalidades lingüísticas –o ámbitos lingüísticos– que determina”, explican. “Caben matizaciones sobre el nombre de las variedades lingüísticas de Aragón, pero no cabe crear equívoco sobre la especificidad diversa de su esencia”, sentencian. Y añaden: “Una ley no debe inducir a error; y una ley que trate sobre las lenguas y las modalidades lingüísticas de Aragón, no puede tratar con frivolidad los resultados reconocidos mundialmente en materia de filología románica”.

La “inadecuada ambigüedad” señalada en el anteproyecto se hace más evidente, según el consejo, en el capítulo III del texto legal, donde se incurre incluso en una contradicción. En él se reconoce la Academia Aragonesa de la Lengua, a la que se le asigna el rango de “institución científica oficial en el ámbito de las lenguas y modalidades lingüísticas propias” de Aragón. La denominación en singular de lengua induce a error, dicen, “porque denota como un solo conjunto lingüístico lo que son lenguas y modalidades esencialmente diferentes”.

El anteproyecto de ley se presenta como un texto legal que trata de proteger las lenguas y modalidades propias de Aragón en sus manifestaciones más peculiares, salvaguardando los derechos de los hablantes y respetando la voluntad de estos. En relación con dichos derechos, “paradójicamente, y respecto de la norma 10/2009, el anteproyecto actual rebaja los derechos, porque sustituye el verbo garantizar por reconocer“, dicen.

El govern de l’Aragó aprova la llei que margina el català i l’aragonès – VilaWeb.

El text arribarà a les corts al setembre per començar els tràmits parlamentaris

 

 

El govern aragonès ha aprovat la nova llei de llengües, presentada per la consellera de Cultura Dolores Serrat, que desprotegeix el català i l’aragonès. La llei començarà els tràmits parlamentaris a partir del setembre, tal com explica el diari aragonès Arredol.

En el text de la llei, el govern evita d’anomenar català a la llengua de la Franja i fa referència a la ‘llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental’. A més, el text suprimeix el Consell de les Llengües de l’Aragó i fusiona en una sola Acadèmia  Aragonesa de la Llengua les acadèmies de l’aragonès i el català de l’Aragó, previstes a l’anterior llei –encara vigent– tot i que no es van arribar a crear.

 

La llei vigent fins ara, aprovada a les Corts de l’Aragó el desembre del 2009, no fa oficial el català, però el qualifica de ‘llengua pròpia, original i històrica’ i en promou la conservació. El text que el govern ha suprimit reconeixia la pluralitat lingüística d’aquella comunitat, on a banda l’espanyol, s’hi parla català i aragonès, i el dret dels ciutadans de les zones on es parlen aquestes dues llengües de servir-se’n per adreçar-se a l’administració o d’assegurar-se’n l’ensenyament.

 

La nova llei ‘reconeix el dret dels parlants a fer servir les llengües i les modalitats lingüístiques pròpies’; en remarca l’ús voluntari, en contraposició a l’aprenentatge i ús administratiu sempre obligatori de l’espanyol. Els ciutadans, diu el text, es podran adreçar a les administracions amb la seva llengua, i aquestes podran respondre en la mateixa llengua només si volen. A més, els topònims podran ser ‘els emprats tradicionalment’, però sempre a més de l’espanyol.

 

Opinió contundent de Natxo Sorolla: ‘La conservació del català a la Franja serà difícil, si no es legisla com cal’

 

El PP margina el català a la Franja i li nega el nom

 

Els senadors socialistes del país s’uneixen per defensar la llengua

 

Les entitats de la Franja demanen el reconeixement dels catalanoparlants de l’Aragó

El texto recoge la pluralidad lingüística de la comunidad y garantiza
su uso y protección como parte fundamental de nuestro patrimonio
cultural. El Gobierno de Aragón remitirá el proyecto a las Cortes para
su tramitación parlamentaria.
El Consejo de Gobierno ha aprobado el proyecto de ley de uso,
protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas
propias de Aragón. El texto, que desarrolla el mandato estatutario,
recoge la pluralidad lingüística de nuestra comunidad y garantiza y
protege las modalidades propias como el mejor testimonio del
patrimonio cultural de nuestra comunidad.

El Gobierno de Aragón cumple de esta forma su compromiso de modificar
la actual Ley de Lenguas para proteger y desarrollar las modalidades
lingüísticas y derogar, al mismo tiempo, aquellos aspectos que imponen
la denominada normalización del catalán y el aragonés. El proyecto de
ley será remitido ahora a las Cortes para su tramitación
parlamentaria.

El texto aprobado en Consejo de Gobierno reconoce las lenguas y
modalidades habladas en Aragón como inequívocamente aragonesas.
Siguiendo lo establecido en el Estatuto de Autonomía, distingue una
zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa
propia de las áreas pirenaica y prepirenaica con sus modalidades
lingüísticas; y otra zona de utilización histórica predominante de la
lengua aragonesa propia del área oriental de la comunidad con sus
modalidades lingüísticas.

El Gobierno de Aragón será quien declarará estas zonas y municipios de
utilización, oídos los ayuntamientos afectados. Los consistorios
podrán, por su parte, establecer la denominación de su modalidad
lingüística por razones históricas y culturales.

El proyecto de ley reconoce el derecho de los hablantes a usar las
lenguas y modalidades lingüísticas propias y garantiza que se
promoverá su recuperación y enseñanza en las zonas de utilización,
teniendo en cuenta siempre que su aprendizaje es voluntario.

En este sentido el texto se caracteriza por ser facultativo,
eliminando cualquier aspecto impositivo en materia lingüística. Así
garantiza que en las zonas de utilización los ciudadanos podrán
dirigirse a las administraciones públicas en las lenguas y modalidades
propias de Aragón, dando a las administraciones la posibilidad de
contestar en ellas. También la denominación de los topónimos podrá ser
la usada tradicionalmente, además de la castellana.

El Gobierno de Aragón contará con el asesoramiento de la Academia
Aragonesa de la Lengua; una institución científica oficial que fijará
las normas de uso de las lenguas y modalidades lingüísticas propias.
Se unifican de esta forma la Academia de la Lengua Aragonesa y la
Academia Aragonesa del Catalán. Desaparece además el Consejo Superior
de las Lenguas de Aragón.

http://aragonhoy.aragon.es/index.php/mod.noticias/mem.iDetalle/id.118191

O gubierno apreba a lei de no-luengas a tamás d’o refús d’o Consello Escolar | Arredol.

 

O gubierno apreba a lei de no-luengas a tamás d’o refús d’o Consello Escolar

A nueva lei, que derogará la que encara ye en vigor, habrá de pasar por o pleno d’as Cortes a partir de setiembre

Rueda de prensa d'o Consello de gubierno (Foto: Carlos Moncín/DGA)

Rueda de prensa d’o Consello de gubierno (Foto: Carlos Moncín/DGA)

Sin fer caso de l’unico organo consultivo que heba anunciau o gubierno ha aprebau hue a nueva lei de no-luengas, que encara habrá de pasar por o tramite parlamentario, en os meses posteriors a l’estiu. O Consello de gubierno ha decidiu aprebar ista lei, presentada fa bellas semanas por a consellera de Cultura, Dolores Serrat, y que se priva d’emplegar o nombre d’as luengas y rebaixa más encara o grau sociopolitico y de reconoiximiento d’as luengas d’Aragón, fueras d’o  castellán.

Seguntes o gubierno, o nuevo texto “reconoix as luengas y modalidatz lingüisticas d’Aragón” a las que o texto clama “lengua aragonesa propia de las zonas pirenaica y prepirenaica” y “lengua aragonesa propia del área oriental de la comunidad”. Amás, o texto, suprime o Consello d’as Luengas d’Aragón, premite a os concellos indicar o nombre d’a suya luenga y achunta en una unica Academia Aragonesa de la Lengua as dos Academias (ta l’aragonés y o catalán) que disposaba a lei encara en vigor. Ista Academia, amás, encara que o gubierno diz que sera scientifica, no contará con miembros trigaus por a Universidat de Zaragoza, ya que tendrá 10 miembros, cinco trigaus por o gubierno y cinco por as Cortes. En o texto que hue a aprebau o gubierno a unica luenga que mereixe a oficialidat seguntes o texto ye o castellán, y ye a unica que ye obligatoria, ya que mesmo en a toponimia s’especifica que os lugars podrán emplegar a toponimia en “a suya luenga u modalidat lingüistica” siempre amás d’a forma castellana d’a toponimia.

En a presentación d’o texto, a consellera Serrat dició que se contaría con a opinión d’o Consello Escolar, que ya amostró o suyo refús a iste texto, votación que o gubierno no ha teniu en cuenta en aprebar ista nueva lei, que ha de pasar encara por o pleno d’as Cortes. Tampoco ha teniu en cuenta as mocions que más que más en a zona catalanofablant d’Aragón han presentau concellos y consellos comarcals, y que mesmo con votos de PP u PAR, esfienden a unidat d’o catalán y l’amostranza en ista luenga propia d’a zona. Asinas, concellos como Calazeit, Mequinensa, u Areny de Noguera, y consellos comarcals como A Litera, u o Matarranya, han aprebau mocions a favor d’o catalán, asinas como alcaldes d’a Ribagorza.

La Fresneda Web – Com parlaven els nostres avantpassats? Conferencia a cargo de la Dra. M. Teresa Moret sobre la evolución de nuestra lengua. Ver resumen..

El dia 10 d’agost a les 19:30

“Com parlaven els nostres avantpassats?

Hacia una aproximación lingüística a través de nuestros documentos”

.

És impossible conèixer la historia d’un poble sense estudiar les seves fonts, preservades durant segles en arxius on es conserva un ric patrimoni documental que continua a l’espera que els estudiosos de diferents àmbits del saber l’analitzin i el donin a conèixer. El motiu de la nostra xerrada serà, per tant, presentar els documents medievals com a finestres des de les quals podem estudiar, conèixer i gaudir la llengua dels nostres avantpassats.Tanmateix, un dels inconvenients amb què es troba el lingüista en intentar analitzar aquests documents es troba no tant en la pròpia llengua escrita, sinó en les poques dades que tenim de la llengua parlada que els textos d’aquesta època representen o pretenen representar. Per tal de oferir una mostra de tot això, prendrem com exemple una sèrie de textos del segle XIV de diferent zones d’Aragó, entre ells els que es conserven a l’Arxiu Municipal de La Fresneda, a partir dels quals mostrarem la realitat lingüística de la nostra Comunitat Autònoma, en una zona on la convivència de llengües era un fet natural.

La negació del català esclata a les mans del PP i el PAR « Xarxes socials i llengües.

Lo PP d’Aragó va iniciar una maniobra per a instigar el conflicte lingüístic a la Franja i negar la major, via Llei de llengües: a la Franja no es parla català.

La proposta partix d’un gran principis que es forja a la seu del PP de Saragossa. Pensen que a Aragó hi ha un sentiment anticatalà que donarà rèdit electoral si se sap aprofitar, ja sigue en format de Llei de llengües o en format de Bens de la Franja. De fet, la campanya que el PP va fer contra la Llei de llengües no tenia en compte els pobles que parlen català o aragonès, si no el centre simbòlic d’Aragó, la Plaça del Pilar. I això té les seues conseqüències posteriors. Perquè al territori no només rep un rebuig generalitzat, si no que a més hi ha un debat importantíssim entre les bases del PAR, i en menor mesura, també del PP.

En només un mes han rebut una importantíssima reacció d’oposició des del propi territori catalanoparlant. Les reaccions apareixen només celebrar-se els plens de comarques i ajuntaments. Dos comarques han fet públics manifestos en defensa del català i la seua protecció, tant al Matarranya com a la Llitera, i a tots dos en vots de consellers del PAR, a pesar de les directrius de Saragossa. Alcaldes de la Ribagorça també s’han unit per defensar l’ensenyament del català. Al Baix Aragó-Casp, que agrupa 4 pobles catalanoparlants del Baix Matarranya, la qüestió lingüística està entre els 14 punts que s’han posat damunt la taula per a mantenir el PAR en la presidència de la Comarca. A la Consellera Serrat se li ha posat en dificultats visitar protocolàriament algun poble de la Franja, PAR i PP de Mequinensa voten una moció favorable al català, l’alcalde del PP de Calaceit declara que “a Calaceit se parle lo català tot lo dia i a totes hores” i no voten en contra de la moció, Areny de Noguera és favorable al català… Senadors de la Franja, valencians, balears i catalans han unit forces en la defensa del català, així com un ampli arc parlamentari de partits catalans de tendències molt diverses i Ajuntaments de diferent composició. Lo Consell Escolar d’Aragó rebutja la intenció de derogar el català. Europa ha cridat d’atenció al Govern per la proposta d’esborrar el català. S’ha représ la unitat de les entitats de defensa del català i l’aragonès.

Pareix que el missatge que rep lo Govern d’Aragó és Vencereu, però no convencereu. I no és clar que es veiguen en cor de véncer, a pesar de disposar de les majories parlamentàries.

CHA decide hoy si abandona el tripartito de la Comarca.

Otro de los puntos que fue consensuado por el equipo de gobierno es que CHA presentará una moción para que el borrador de la ley de Lenguas reconozca el catalán y elimine la denominación del aragonés oriental. Por el momento, esta iniciativa la presentarán en solitario ya que ni PSOE ni PAR les han respaldado. «No creo que debatir sobre la lengua nos dé de comer o cree puestos de trabajo», explicó Alastuey.

Viles i Gents :: Ni llengüeta ni balança :: July :: 2012.

 

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 21 de juliol del 2012)

 

Col•loquem en un dels platets d’una balança imaginària: la raó científica expressada en l’opinió dels filòlegs, lingüistes, escriptors, membres de les acadèmies de la llengua i de les universitats, estudiosos, activistes documentats i una cosa que sol escassejar i que es diu sentit comú. A l’altre platet col•loquem: la manca d’autoestima per la llengua i cultura pròpies, la manca d’anàlisi crítica per mala informació secular, l’odi irracional al veí català i fins i tot al propi nom, l’afany uniformador i la intolerància cap al grup d’aragonesos que tenim com a pròpia una altra llengua diferent del castellà. Seguim col•locant en aquest segon platet: la politització dels drets lingüístics de les minories, la manca de vergonya i del sentit del ridícul dels governants, la inclinació d’alguns cap a la cultura uniforme i homogeneïtzadora i, fins i tot també, la bona fe de un bon grapat de ciutadans mancats d’informació i farts de convencionalismes. ¿Quin serà el resultat? Cap persona amb sentit comú pretendrà trobar, ni tan sols, la verticalitat de la llengüeta d’aquesta imaginària balança. El pes irreverent o insensat del segon platet l’estamparà fatalment cap al seu costat. Desapareixerà la llengüeta i inutilitzarà la balança.
S’equivoquen els que pretenen trobar l’equilibri o buscar qualsevol acord en les actuals circumstàncies polítiques i socials, atès que el pes de la raó, està molt per sota de la raó de la força.
Més enllà de les metàfores i els simbolismes, aquells que ens col•loquem al costat del primer platet, observant tota la desraó i la interessada manipulació política del contrari, ens aferrem a la lluita diària per la defensa de la nostra llengua i els nostres valors culturals, siguem on siguem. Ens enforteix el sentiment de trobar-nos al costat del saber i de l’evolució de la ciència, i de la seua prevalença encara que no sigui a curt termini, acompanyats, de moment, amb l’entranyable capa del dolç encant de la minoria. Llàstima que la nostra llengua, antic i bell català, llangueix dia a dia a casa nostra, i el llarg termini, és més una amenaça que una esperança, a menys que la molla del dinamòmetre dels valors que defensem es vagi allargant dia a dia pel pes de la tossuda realitat científica i el sentit comú.

José Miguel Gràcia

España, un proyecto fallido « Lo finestró del Gràcia.

 

(Aquest article a estat publicat al Diario de Teruel)

                                                                                                  ” José Miguel Gràcia

Hasta hace bien poco, cuando escribíamos sobre la crisis, corríamos el riesgo de que nuestras opiniones o conclusiones quedasen superadas por la realidad a la hora de publicarlas. Este peligro ya ha pasado, porque estamos en el fondo del pozo, intervenidos por Bruselas o Berlín, con un Gobierno de malas prácticas, sin ideas para salir de la crisis y sin soberanía real, haciendo todo lo contrario de lo que dijo, sin ninguna confianza del exterior —gobiernos y mercados— y esperando las órdenes de los mandamases de Europa o de la Troika. Ahora solo queda lo peor de lo peor. Las últimas medidas —recortes de sueldos de funcionarios y recortes de gastos, subidas de impuestos indirectos, pérdidas de derechos laborales, sociales y constitucionales— no harán más que deprimir la demanda y aumentar el paro. El efecto real sobre el déficit del Estado no alcanzará ni la mitad de la mitad de lo anunciado, o tal vez nada. Y más recortes y más paro: una espiral que irá de lo peor a lo “más” peor aún.

Por poner un ejemplo de irracionalidad económica: si digo que el más grave problema de la economía española es el paro, estoy seguro que todo el mundo me dará la razón. Si digo que no encuentro ninguna medida directa al objeto de reducir la escalofriante cifra de 5.600.000 personas, con la que nos acercamos al 25% de la población activa, con un 53% de parados jóvenes, ¿alguien puede contradecir mi afirmación? ¿A qué jugamos? ¿A qué juega el Gobierno, mejor dicho? Posiblemente alguien me contestará, con displicencia y cara dura que el paro que generarán las medidas de ahora, será el manantial de trabajo en el futuro. ¡Menudo sarcasmo, señores! Claro que también podríamos preguntar: ¿A qué juega Europa?

España es un proyecto fallido, porque estamos en pura quiebra económica y financiera, aplicando medidas que solo sirven para que nos hundamos más. Las recetas económicas que se aplican están preñadas de un credo político que se extiende mucho más allá de nuestras fronteras, y de un determinismo neoliberal, lacerante y equivocado. “No podemos hacer otra cosa”. “Es lo que hay que hacer”.

España es un proyecto fallido, porque ha perdido gran parte de su soberanía, me refiero sobre todo a su soberanía económica. Rajoy lo dijo: “Hemos llegado a un punto en que no podemos elegir. No tenemos libertad.

España es un proyecto fallido, porque una gran mayoría de países han perdido la confianza en nosotros. Desde los países nórdicos nos ven como una república bananera, poco trabajadores y poco de fiar. Tanto si tienen razón como no, así nos ven.

España es un proyecto fallido, porque cada día huyen, legal o ilegalmente, millones de euros hacia otros países en busca de seguridad, porque creen no tenerla aquí. La mayor parte de ellos son capitales españoles. La inversión extranjera neta retrocede espectacularmente.

España es un proyecto fallido, porque la Constitución se está convirtiendo en papel mojado. El Estado social y democrático, y aquello de que la soberanía nacional reside en el pueblo (no en Bruselas), que proclaman el artículo 1º, quedan hechos trizas. En Aragón, el Gobierno se pasan por el arco del triunfo el artículo 2º que dice que las otras lenguas también serán oficiales. Da risa leer el artículo 6º, cuando dice que la estructura de los partidos políticos deberá ser democrática. ¿Para qué seguir analizando más artículos? ¡Qué pensar del derecho al trabajo o a la vivienda y tantas cosas más! ¿Quiénes son los antisistema? ¿Los del Gobierno o los del 15M?

España es un proyecto fallido, porque se están tambaleando los tres poderes, incluso la Corona no está en sus mejores momentos.

España es un proyecto fallido, porque del “café para todos” se avanza hacia “agua para nadie”. Algunas comunidades autónomas cederán soberanía de buen grado, o del grado que sea, para volver a la concepción centralista y decimonónica de Madrid, pero el País Vasco y Cataluña pueden decir, ahí te quedas España. Hemos entrado en una fase de casi no retorno. Desde Cataluña se defiende que su expolio ha de terminar, y desde el resto de España se ventila su insolidaridad. De un lado se reclama la total competencia sobre los derechos lingüísticos y sobre los que la sentencia del TC consiguió diluir, y desde el otro se acude a la uniformidad y a una imposible y falsa igualdad de derechos. Las posiciones son completamente irreconciliables.

Ni con moderación ni sumisión, ni pactos políticos, saldremos del pozo. Hace falta un cambio de ideas, de modelo social, tan grande que bien pudiéramos calificar de revolucionario. No es casualidad que las ideas de la derecha ultraliberal campan a sus anchas por Europa. ¿Tiene legitimidad democrática un gobierno que hace todo lo contrario de lo que ofreció en su programa electoral hace unos meses? Si el cambio no lo decide el pueblo en las urnas, desgraciadamente lo habrá de decidir en las calles. Los grandes cambios o los movimientos cuasi revolucionarios, no se pueden preveer, pero se producen. Si usted lector es hoy más optimista que yo, ¡enhorabuena! o ¡enhoramala!”

Entidatz que treballan por o catalán y l’aragonés se reunen ta movilizar-se contra a lei de luengas que proposa o gubierno PP-PAR | Arredol.

Diferents asociacions, entidatz y personas, muitas d’as quals empentoron a «Coordinadera por un Aragón Trilingüe», que organizó una manifestación en Zaragoza en 2009 por os dreitos lingüisticos de totz os aragoneses y por una Lei de Luengas que reconoixese o Catalán y l’Aragonés en iste territorio en as mesmas condicions que o Castellán, s’han reuniu entre as zagueras semanas ta estudiar medidas de refús y repulsa, debant de l’anuncio feito por l’actual gubierno aragonés d’o PP-PAR de derogar l’actual Lei de Luengas y l’aprobación d’una nueva que ni sisquiera da nombre propio a las luengas que se charran historicament en Aragón, y que suposa una grieu retallada de dreitos lingüisticos d’os ciudadans aragoneses, enmarcadu en una dinamica cheneral de retallada de dreitos ciudadans y deterioración grieu d’o sistema democratico en cheneral.

En as diferents reunions que ditos colectivos han manteniu recientment, s’ha alcordau de recuperar o nombre y o logotipo d’a Coordinadera Aragón Trilingüe que organizó a debantdita manifestación, y o compromiso, como tal organismo conchunto, d’organizar quantos actos de conscienciación y sensibilización ciudadanas, en diferents puntos d’os nuestros territorios bilingües y en a resta d’Aragón, y convocar a la ciudadanía a movilizar-se ta aturar l’Abantprochecto de Lei que apresta o gubierno y que prochecta presentar-lo a las Cortz d’Aragón a primers de l’agüerro vinient.

El 3% d’ofertes laborals d’Aragó requereixen el català « Xarxes socials i llengües.

 

 

Adecco és una empresa de treball temporal que elabora anualment uns informes sobre la tipologia de les ofertes de treball que gestiona. Pel que fa al requisit lingüístic del català, a Catalunya és present al 36% de les ofertes, a les Balears al 10%, al País Valencià al 6% i a Aragó al 3%. Esta dada ens ha sorprés, de nou.

Fuera de Cataluña, la lengua catalana también es muy demandada en Baleares  y Aragón, donde más del 98,5% de las ofertas de empleo que requieren idiomas regionales corresponden al catalán

Lo requisit del català a Aragó pot tindre dos fonts de demanda: d’una banda, empreses de la Franja, que agrupe prop del 4% de la població d’Aragó, i de l’altra, l’Aragó aragonesoparlant i castellanoparlant, que per proximitat en los territoris de llengua catalana, requerix de treballadors que coneguen la llengua. Un fet gens estrany, donat la potencialitat del català fora de les fronteres territorials. Però que no té cap punt de similitud en altres àrees frontereres, per exemple, amb el basc: la Rioja i Cantàbria requereix lo basc en part dels seus treballs, però són el 1% de les ofertes.

En tot cas, una nova notícia que contrasta amb les polítiques del Govern d’Aragó per a la promoció del LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) i el LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica). Que per cert, no apareixen en les ofertes laborals.

 

Font: Adecco

Lenguas autonómicas

El nivel de requerimiento de lenguas autonómicas en la oferta de empleo ha vuelto a crecer en este último año como ya hiciera en el pasado, pasando del 6,14% al 6,45% actual, tendencia que, con ligeros altibajos, se mantiene constante análisis tras análisis. Las regiones que valoran más el conocimiento de las lenguas locales son Cataluña, País Vasco y Baleares, con un 36,12%, 18,4% y 9,6% respectivamente. En el caso de Galicia, la valoración de su lengua en el empleo es del 7,9%, mientras que en la Comunidad Valenciana el idioma autonómico se requiere en un 6,47% de las ofertas.

[TAULA]

Fuera de Cataluña, la lengua catalana también es muy demandada en Baleares  y Aragón, donde más del 98,5% de las ofertas de empleo que requieren idiomas regionales corresponden al catalán. Tras ellas, figuraría la Comunidad de Madrid, donde el 83,95% de sus ofertas para lenguas regionales corresponde también al catalán. Por su parte, el euskera está muy presente en la oferta de Navarra (99,76%) y en La Rioja (98,89%).

Por sectores, el ámbito sanitario es el que reúne un mayor número de ofertas que requieren conocer una lengua autonómica, en concreto un 43,06%. Dentro de él, el catalán es el idioma más valorado con un 85,4%. Otros sectores muy relevantes en relación a la demanda de idiomas autonómicos son comercio y servicios, sobre todo de la lengua catalana, que está presente en un 70,2% y un 54% de sus ofertas de empleo, respectivamente. Dentro de la empresa, las áreas en las que se percibe un mayor aumento en la demanda de candidatos con conocimientos de lenguas autonómicas son: Servicios Generales, Atención al Cliente y Calidad, con el 32,54%, el 32,53% y el 19,22%, respectivamente.

Programa dels actes de la VII Trobada d’Autors Ebrencs al Matarranya (al final trobareu la info per a inscriure-us-hi) i de l’acte especial de la llibreria Serret el dia abans:

4 i 5 d’agost “Cap de setmana del Serret”

 

Dissabte 4 d’agost 2012:

 

Presentació de la llibreria Serret

com a llibreria acreditada de la Generalitat de Catalunya.

A càrrec de Jordi Miró, Director General de l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Cataluny; Jordi Cabré, Director General de Promoció Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat i Antoni Daura, President del Gremi de llibreters de Catalunya.

 

L’escriptor i presentador de ràdio i televisió Jordi Llavina,

firmarà exemplars dels seus llibres a partir de les 12:30!!!

Diumenge 5 d’agost

 

7aTROBADA D’AUTORS EBRENCS AL MATARRANYA

Homenatge a Jesús Moncada

 

VALL-DE-ROURES / ARNES

 

 

 

PROGRAMA:

7a TROBADA D’AUTORS EBRENCS AL MATARRANYA:

JESÚS MONCADA

5 d’agost 2012 – Vall-de-roures / Arnes

 

 

9 h     Concentració dels autors al restaurant d’acollida (la Fuente del Miro, Vall-de-roures) i esmorzar

 

9.30 h Gimcana de creació literària. Amb la col·laboració de Turispad

 

12 h Signatura de llibres a la llibreria Serret (Vall-de-roures)

 

14 h Dinar literari (Restaurant la Fuente del Miro, Vall-de-roures)

Muntatge aplicació I-pad gentilesa de Turispad.

 

15.30 h Salutació dels organitzadors i representants d’institucions:

Octavi Serret, llibreria Serret

Josep Ma Baró, president de l’Associació Cultural del Matarranya

Jordi Cabré, Director General de Promoció Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

 

15.45 h Presentació del Premi de literatura catalana d’Aragó Guillem Nicolau 2011, Licantropia, a càrrec de José Miguel Gracia ì de l’autor, Carles Terés

 

16.15 h Presentació del premi Guillem Nicolau 2010: Ressò en l’obscuritat, de Merxe Llop

 

16.45 h Taula rodona: Jesús Moncada. Un univers polièdric

Conduïda per Pepa Nogués i amb la intervenció de:

Rosa Ma Moncada, germana de l’escriptor-artista

Hèctor Moret, filòleg, poeta mequinensà i crític literari especialista en l’obra de Jesús Moncada

Chusé Aragüés, editor del llibre Jesús Moncada. L’univers visual. Llapis, tinta i oli; de Prames.

Representant del llibre Dibuixos i caricatures de Jesús Moncada, de Pagès editors

Teresa i Neus Pallarès, amfitriones de la Jornada homenatge a Jesús Moncada i amigues personals seues.

Jordi Llavina, escriptor i presentador de ràdio i televisió i amic de Jesús Moncada.

Antón Castro, escriptor, periodista i gran coneixedor de la persona i l’obra de Jesús Moncada.

 

18.30 h Visita guiada a la població d’Arnes

 

19.30 h Recés literari Jesús Moncada, al Taller d’Artesania en Cera Verge Casa Pallarès (Arnes)

 

 

TIBAU LLEGEIX A MONCADA A CASA PALLARÈS

amb la actuació musical de Montse Castellà

 

Apertura de l’acte a càrrec de Xavier Pallarès, Delegat del Govern a les Terres de l’Ebre i alcalde d’Arnes

Presentació dels llibres de l’obra artística de Jesús Moncada a càrrec de Rosa Ma Moncada, Teresa i Neus Pallarès i els editors.

Lectura de textos de Jesús Moncada a càrrec de Jesús Maria Tibau i actuació musical de la cantautora ebrenca Montse Castellà.

Tothom que s’animi podrà llegir el seu fragment favorit del Jesús Moncada.

 

En acabar, s’oferirà un pica-pica a la terrassa del Taller, amb cava fresquet.

INSCRIPCIONS abans del dijous dia 2 a: info@hotelfuentedelmiro.com (Hotel-Restaurant La Fuente del Miro, tel 978 890195).
Indiqueu telèfon i en quina modalitat us hi apunteu. Podeu venir tot el dia o el ratet que vullgueu:
Opció 1: DINAR+ESMORZAR: 18 euros
Opció 2: COMPLET: ESMORZAR+DINAR+ENTRADA RECÉS LITERARI JESÚS MONCADA: 20 euros
Opció 3: SOLS ACTES RESTAURANT: 3 euros
Opció 4: ENTRADA RECÉS LITERARI JESÚS MONCADA: 5 euros
Nota: Les places per al Recés literari Jesús Moncada són només 60 i es donaran per rigoròs ordre d’inscripció.

Organitza:
LLibreria Serret serretllibres (arrova) gmail.com   info@serretllibres.com
Associació Cultural del Matarranya: 978 851521administracio (arrova) ascuma.org
Coordinació: Pepa Nogués 676308021 info (arrova) guiesdelport.com

 

Viles i Gents :: “Olivera d’Aragó” nou treball de l’Àngel Villalba :: July :: 2012.

(publicat a La Comarca 22 juny 2012)

Àngel Villalba, cantautor originari de Favara i resident a Barcelona, acaba d’enregistrar i traure al mercat el seu segon treball musical que titula “Olivera d’Aragó”, amb tretze temes compostos i musicats pel propi autor. Ara fa deu anys que va gravar el seu primer treball “Àngel Villalba, 30 anys de cançons”, un CD recopilatori de 21 temes seleccionats del seu ampli i variat repertori musical. I és que l’actiu compositor favarol compta amb una llarga i prolífica trajectòria musical perquè a finals de la dècada dels seixanta ja cantava atret pel fenomen musical que va representar la nova cançó catalana i que, posteriorment, tingué paral•lelisme a l’Aragó amb la nova cançó d’autor aragonesa. Va compartir escenari i concerts col•lectius amb molts cantautors: Quico Pi de la Serra, Marina Rosell, Ovidi Montllor, Teresa Rebull, Quintín Cabrera, José Labordeta… Anys més tard, amb la celebració del Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana del 1986 a través de l’activa Comissió d’Aragó liderada pel conseller de Cultura del Govern d’Aragó, el també favarol José Bada, va recórrer tot el territori de la Franja, del Pirineu al Maestrat, acompanyat amb la guitarra i el timple canari interpretant i donant a conèixer la seua música. En estos concerts també hi participaven el cantautor de Saidí Anton Abad i el rapsode calaceità Antoni Bengochea. També va col•laborar en l’enregistrament el 2007 del treball col•lectiu “Sons del Matarranya. I Recopilatori de les Músiques del Matarranya”. I a partir del 2000 visità moltes escoles a través del Projecte d’Animació a la Lectura Jesús Moncada. El repertori interpretatiu del cantautor matarranyenc és molt ampli: romanços, havaneres, jotes, rondes… A través d’este nou treball musical, l’amic Àngel Villalba, amb una potent veu i un registre molt personal, reivindica la presència continuada de més de quaranta anys de la cançó d’autor en català a la Franja.
Per molts anys company!

Viles i Gents :: Nacionalismes lingüístics :: July :: 2012.

 

(Publicat al diario de Teruel, el dissabte 7 de juliol del 2012)

Anàvem a pagar els llibres que havíem comprat. Era la “Librería Central” a Saragossa. Quan fèiem la transacció, la senyora botiguera va voler ser original:
-“Usted no es de aquí”- li va engegar a ma mare, i continuà: “usted es catalana”.
Quan ma mare li va dir el que feia el cas, bé, ja sabeu, que erem català-parlants, però aragonesos…, la resposta va ser clara i contundent:
-“Imposible”
Després de vint minuts d’un bon diàleg de sords (volíem fer pedagogia) vam veure que havíem ensopegat en un escull: si hom era aragonès, era impossible parlar català. En conseqüència vam inferir que si parlàvem català (i així ho diu la autoritat lingüística internacional) només podíem ser catalans.
Aquesta conseqüència ja la coneixíem: era la mateixa del nacionalisme pancatalanista: qui parla català, doncs, és català. Així de senzill.
Ara ja tenim Avantprojecte de la Nova Llei de Llengües d’Aragó, en la qu´ eixa teoria serà oficial: a l’Aragó és impossible parlar català. Doncs hem de suposar que els que parlem català som catalans.
En definitiva tant els nacionalistes espanyols (o panespanyolistes) com els pancatalanistes pensen el mateix: que els que parlen català són i només poden ser catalans. El nacionalisme no es complica gaire: una llengua, un país. En el que no es posen d’acord és en els territoris que pertanyen a cadascuna de les llengües.
Segons els nacionalismes el més normal seria pensar que els territoris de la Franja (oriental o de ponent segons es miri), com parlen català, pertanyen a Catalunya. Doncs no. Els nacionalistes espanyols d’Aragó prefereixen intemptar demostrar que l´autoritat lingüística internacional no té ni idea, i que aquests pàries de la Franja no parlen cap llengua reconeguda, i que més o menys balbotejen o es malcomuniquen en una mena de bocins d’una cosa que en diuen aragonès oriental (que tampoc té caràcter de llengua). Total: que els franjolins no parlem res; però, això sí, allò que xampurrejem és d’allò més aragonès, no com l’única llengua oficial: l’espanyol o castellà que, segons la teoria nacionalista, seria propi d’Espanya o de Castella.
Tot això sona a pandereta i castanyoles i és més absurd que el teatre de Ionesco.

Antoni Bengochea

Viles i Gents :: Independència o mort :: July :: 2012.

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 30 de juny del 2012)

Aquests mots, o uns de semblants, cridaven per les Amèriques els anglesos, espanyols, francesos i portuguesos que volien independitzar-se de les metròpolis ara fa poc més de dos-cents anys. Els primers a inaugurar amb èxit l’independentisme americà van ser els Estats Units el 1776, seguits per Haití el 1804. Després vindrien els altres països – Colòmbia, Mèxic, Brasil, … . Alguns, com Puerto Rico, sols canviarien de dependència, i d’altres encara són dependents: les Malvines, Grenlàndia … . Pròpiament no van ser guerres d’independència sinó civils, d’anglesos contra anglesos, espanyols contra espanyols etc., perquè les poblacions indígenes, les indiades que en diuen, van seguir tan dependents com sempre d’uns amos que van fer tot el que pogueren, i en gran part continuen fent-ho, per destruir-los llengua i cultura, o eliminar-los sense més contemplacions. Però això no sembla haver alterat gaire les celebracions de les independències del 2009 al 2011. Tanmateix s’observa que en una enquesta feta el 2010 pel llatinobaròmetre, on es preguntava de quin país s’havien independitzat, el 57% de la població ho ignorava. Sorprèn, realment. I així vaig decidir de fer una minienquesta amb la mateixa pregunta ací pel Baix Aragó, i preguntant també de qui ens vam independitzar en la nostra Guerra d’Independència. A la primera enquesta l’informant no ha sabut dir-me de qui s’havien independitzat els americans i ho ha justificat exposant que Amèrica queda molt lluny; quant a la pregunta sobre la nostra Guerra d’Independència ha respost correctament. A la segona enquesta l’informant ha dit sense pensar-s’ho gaire que no sabia cap de les preguntes, per declarar a continuació , reflexionant-hi, que Espanya no s’havia independitzat de ningú. En explicar-li jo que no va ser així, i que si França hagués guanyat la Guerra de la Independència hauria fet avançar la frontera fins a l’Ebre i Saragossa, l’informant m’ha comentat que tampoc hauria estat tan malament de ser francès, afegint que així ens hauríem alliberat de l’espoli i l’imperialisme català. Davant d’aquest darrer comentari ja no m’he atrevit a fer més enquestes. Algú, més valerós, podria continuar i treure’n, potser, sorprenents i interessants conclusions.

Artur Quintana

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.