La Franja

La Sociedad Cultural Aladrada us convida a l’acte en record de  José Antonio Labordeta, en el transcurs del qual es presentarà el llibre-disc José Antonio Labordeta, M’aganaría. Textos i cançons sobre l’aragonès.

Tindrà lloc  al Teatre Principal de Saragossa, el dimarts 18 de setembre, a les 20 hores

L’acte serà presentat per Miguel Mena, amb la participació, entre d’altres, de Pepín Banzo, Beatriz Bernad, Joaquín Carbonell, Nacho Escuín, Alberto Gambino, Emilio Gastón, Cristina Gran,María José Hernández, Ana Labordeta, Nacho López Susín, Merche Llop, José Luis Melero, Francho Nagore, Eduardo Pau, Antonio Pérez Laheras, Chusé Raúl Usón, Biella Nuei, Duo Recapte, Especialistes, Ixo Rai! i Zarrakatralla Folk

Entrada lliure fins a completar l’aforament.

Patrocina: Ajuntament de Saragossa.

Mas de Bringué

Chema López, nou director del Diario de Teruel « Lo finestró del Gràcia.

(…) Sobre el futur de la columna en català “Lo Cresol” no s’ha rebut, per ara, cap notificació, per tant continuarem en la nostra tasca.

CEL novetats del web.

Valls, Esteve. “L’excepcionalitat de la cruïlla catalanoaragonesa a les Terres de l’Ebre: un cas de dissidència respecte a les dinàmiques evolutives dels parlars nord-occidentals”. Comunicació presentada al III Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la Diòcesi de Tortosa (Vinaròs, 23-25 de novembre de 2011), organitzat per la URV i la UJI. (en premsa).

La Codonyera i la defensa de la llengua – Artur Quintana i Font – The MEMORO Project.

Relatat per Artur Quintana i Font | 1936

Penjat per FernandoG | 24/05/2010

Plany per una campana « Lo finestró del Gràcia.

Ara fa un any vaig escriure l’article en castellà “Lamento por una campana” al diari “La Comarca” d’Alcanyís, que deia entre altes coses;

        “L’última campanada de les hores es perllongava esmorteint-se lentament durant un període de temps indefinit. Un to potent i melodiós movia amb decisió el nostre timpà a la vegada que l’acaronava sense embuts: era una rodona sensació musical. I esperàvem amb ànsia la repetició de les campanades de les hores. El temps i la vida es feien música a través de la campana de la Codonyera, tot i que el ple gaudi de la Valera, així es deia la campana de la Codonyera, es produïa els dies de festa major i a les vespres, quan uns quants mossos valents pujaven ansiosos les escales del campanar i un cop apartades la maça del rellotge i el fre, començaven a empènyer la campana cap a fora per apropar el capçal —a la Codonyera li diguem les grenyes— a les seues mans. I era llavors quan, allargant els braços amb el tronc inclinat cap enrere, es forçava el primer cop de batall. Aviat arribava un altre, i un altre més, la campana aconseguia la velocitat adequada i la cadència de les campanades era la perfecta: una veritable delícia que s’acostava a una íntima sensació sexual. Mai he escoltat un volteig (“bandeig”) més harmoniós, ni de millor cromatisme sonor, ni una nota musical de campana tan ben sostinguda. Com la Valera no hi havia cap altra! He sentit dir que  només a Toledo hi ha una que se l’hi assembla. Com parlo en passat de la campana, el lector es preguntarà si la campana gran de la Codonyera ja no existeix, doncs bé, si existeix, però està gairebé muda, amb veu trencada (“cascallosa”), sense to i menys encara, ressonància: està rajada, té una esquerda, està gairebé morta. Fa més d’un any, o potser dos que no es pot voltejar i les hores sonen —per dir alguna cosa— tan apagades que generen nostàlgia i un sentiment profund de desesperança.”

        “Les campanes emmalalteixen amb els anys o per ser atacades per batalls de materials inadequats o operacions de fixació no procedents, entre altres causes. Si les ferides no són restaurades, vull dir, soldades, els pot arribar la mort. La campana de la Codonyera ha de passar pel quiròfan, no pot quedar-se com està”

        Això deia fa un any. La campana segueix empitjorant i la gent s’ha acostumat a no escoltar-la. S’ha produït una mort més del patrimoni històric, cultural i etnològic de la Codonyera com: els molins d’oli amb les seues premses de pedra (també els menys antics), el Molí Siscar (molí de farina en plena ruïna), la Sèquia (l’obra hidràulica més important del poble), les antigues fonts de la vila, el Trinquet (extraordinària joia que encara podria recuperar-se), la Nevera (plena de runes i vergonya), moltes construccions de pedra seca (fonts, pous, cassetes, parets), balcons i portes de fusta, dovelles i arcs típics de les façanes, les trinxeres de la Guerra Civil, etc., etc. Llàstima!

I Concurs de Relat breu i Fotografia del riu Matarranya. El convoca el Consorci del Riu. Admet textos en català.
El termini s’acaba l’1 de setembre, hi ha una adreça de correu electrònic.
200, 100 i 60 euros en premis.
Informació a http://contratoderiomatarranya.org,  (i més concret  http://contratoderiomatarranya.org/index.php?view=details&id=2%3Ai-concurso-de-relatos-contrato-del-rio-matarrana-201-i-concurso-de-relatos-contrato-del-rio-mata&option=com_eventlist

Una estreta finestreta « Lo finestró del Gràcia.

A pocs metres de la Font de Julià de la Codonyera, des de fa temps ben seca i abandonada, hi ha un maset de pedra amb una bona teulada. A la façana principal, a més de la porta, hi ha una allargada finestreta vertical a manera d’espiera com podeu veure a la fotografia. Aquest estiu vam donar un tomb per aquell indret. Mon germà, veient el meu interès que demostrava per la petita obertura, em preguntà:

        —Saps per què servia eixa finestreta?

        —Per vigilar l’entrada del maset i per defensar-lo —li vaig contestar sense pensar-lo dues vegades.

        —Vas molt errat —em va dir ell, i va afegir:

        —Com estic segur que no ho endevinaràs, t’ho explico ara mateix. A l’“hinviarn”, quan es collien les olives, per les nits se guardaven les “escaleres” llargues a dintre del maset, i com no hi cabien, la part sobrant quedava fora ixint per la finestreta.

        Amb tota sinceritat us diré que hagués trigat molt de temps en trobar-li la vertadera utilitat a la finestreta.

        Segons es diu pel poble, l’aigua de la Font de Julià era la més bona del terme. L’any 1930, quan es va portar l’aigua a les fonts del poble des de la Font de Gil, com l’aigua d’aquesta font no era prou bona —massa blana—, es va enviar a la capital de la província per fer la corresponent anàlisi, aigua de la Font de Julià. El resultat de l’anàlisi va ser prou bo, però els veïns de la Codonyera beurien l’aigua de la Font de Gil.

Valljunquera rep la 22ª Trobada d’ASCUMA « Lo finestró del Gràcia.

Toni Bengochea presentava l’exposició “Desideri Lombarte. Ataüllar el món des del Molinar, pasades les onze, en presencia de l’alcalde de Valljunquera, Ismael Brenchat y d’un grup de persones interessades.

Eren les dotze i al Saló de Plens de L’Ajuntament, l’alcalde donava la benvinguda als assistents i obria els actes de la jornada, glossant la personalitat de Desideri Lombarte. Va parlar el president de l’Associació Cultural del Matarranya, explicant els objectius i treballs de l’Associació. També prengueren la paraula el vicepresident de la Comarca del Matarranya, Rafael Martí i la directora General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ivonne Griley,  la qual va reivindicar la unitat de la llengua de tots els territoris de parla catalana, inclosa la Franja, y va deixar oberta la porta de la col·laboració.

Després, els ponents de la Taula rodona, Josep Maria Baró, Carles Sancho i José Miguel Gràcia, presentada i moderada per Maria Dolores Gimeno, van fer les seus intervencions sobre les relacions passades i presents entre els territoris de la antiga Corona d’Aragó —Aragó, Catalunya i València. El primer desenvolupà les relacions polítiques, el segon va parlar sobre les culturals i el tercer sobre les econòmiques. Com a entrada de les intervencions, es van presentar una sèrie de mapes de la estructura política i administrativa de la Península Ibèrica, des del segle I fins el XIX, amb especial concreció en els territoris de la Corona d’Aragó. Totes les intervencions foren força aplaudides. Un animat debat, un xic tibant per part d’algun dels assistents, va cloure els actes del matí. A les portes de la Casa Consistorial, la Cèlia i el seu marit van vendre  llibres i samarretes tot el matí.

Només acabar el dinar de germanor, al ben refrigerat restaurant —falta feia atesos els gairebé 40º de fora— del Centre Social, el president d’ASCUMA, representant a Artur Quintana, president d’Iniciativa Cultural de la Franja, lliurà el 5è Premi Franja.Cultura i Territori a Antoni Bengochea i Màrio Sasot pel projecte Jesús Moncada, d’animació a les escoles de la Franja.

Després d’un petit recés, va començar la presentació del llibre de José Miguel Gràcia, Pasqual Andreu, lo Florit. Lo Floro en vers. El president de l’Instituto de Estudios Turolenses, Gaudioso Sánchez, i Carles Sancho, prologuista del llibre, presentaren l’autor i el llibre amb mestria i senzillesa a la vegada. L’autor llegí uns poemes i també ho va fer, sense figurar al programa, Antoni Bengochea, deixant ben patents una vegada més les seues qualitats de rapsode. Un bon munt de llibres va signar l’autor.

Més tard, Àngel Villalba ens oferí unes quantes cançons dels seu nou CD, “Olivera d’Aragó” i d’anteriors treballs.

Al Poliesportiu Los Toyos i Dolors Montagut tancaren els actes amb les seues actuacions. Una bona acollida del poble de Valljunquera i una bona 22à Trobada.

                                                                                                                     Lluís Roig

La Ley de Lenguas y unas camisetas « Lo finestró del Gràcia.

(Article a publicar a “La Comarca” d’Alcanyís)

                                                                                                “José Miguel Gràcia

Sería imposible, en el espacio de este escrito, hacer el inventario de todas las instituciones públicas o privadas que se han manifestado en contra del nuevo anteproyecto de Ley de Lenguas del gobierno del PP-PAR, que derogaría la Ley de Lenguas del 2009. El anteproyecto ha sido rechazado en su totalidad por su incongruencia, acientifismo y su motivación puramente política. Hace sentir vergüenza ajena a cualquiera que lo lea con un mínimo de criterio científico, incluso simplemente con un mínimo de sentido común. El colmo del despropósito es el inefable rodeo surrealista que se hace para no denominar catalán occidental a la lengua de las comarcas de la Franja, cuando se dice “Lengua aragonesa propia del área oriental”. ¿Y por qué no completar tan descriptiva frase, así?: ““Lengua aragonesa propia de algunos valles, montes y planicies del área oriental, hablada por las gentes oriundas que allí habitan y que no puede escribirse por carecer de normas gramaticales los tan extraños sonidos que se emiten a través de las cuerdas bucales de aquellas gentes, tal como científicamente se demostraba en una pancarta, mostrada durante los hechos de La Codonyera de marzo del 2010, en donde se había escrito en la lengua propia “Chapurriau parlat, no escrit””

Recientemente se han aprobado mociones y declaraciones en defensa de la unidad de la lengua catalana y más concretamente del catalán de Aragón, por ejemplo, en el Senado por parte de todos los senadores del PSOE, por la Chunta Aragonesista, el Institut d’Estudis Catalans, la Universidad de Zaragoza, Rolde, la Academia Valenciana de la Lengua, el Consejo Superior de Lenguas, el Consejo Escolar, los ayuntamientos de Alcampell, Mequinensa, Sant Sadurní, Tortosa, los alcaldes de la Ribagorza, la comarca de la Llitera, y muchísimos más, a parte de las asociaciones culturales: Associació Cultural del Matarranya, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans, Iniciativa Cultural de la Franja, etc. Por la cercanía y ejemplo que puede aportarnos, destacaré la moción a favor del catalán, aprobada por el pleno de la Comarca del Matarranya según la siguiente votación: 5 votos del PSOE y 2 del PAR a favor, 3 abstenciones del PAR y 6 en contra del PP. Una votación que da que pensar. La Comarca del Baix Aragó-Casp parece ser favorable a emitir también una moción. ¿A qué no saben Vdes. lo que hará, a parte de nada, la comarca del Bajo Aragón?

En el transcurso de la visita que la consejera de Cultura, Dolores Serrat, hizo a Calaceit a mediados de julio, se encontró con el tema de la lengua, como no podía ser de otra manera. Algunas personas llevaban unas camisetas en las que podía leerse “Ací parlem català”. Ya en el Ayuntamiento, y muy educadamente, se manifestaron en catalán en contra del proyecto de Ley de Lenguas algunos concejales, a los cuales contestó la consejera, también en catalán, intentando defender su proyecto y reafirmando su intervención diciendo que la Ley deja en manos de los ayuntamientos el definir cuales son las lenguas que se hablan en cada localidad, y en todo caso serán sus vecinos los encargados de ponerles nombres. Fantástica culminación cuando dijo que “una cosa es la denominación y otra la filología”. Supongo que cuando el consejero de Sanidad visite Calaceit dirá que la próxima vacuna antigripal la decidirá el Ayuntamiento, porque una cosa es el nombre de la gripe (A, B o C) y otra diferente la medicina o la epidemiología. Podría decir lo mismo la Sra. Serrat, dado que es licenciada en Medicina.

A propósito de las camisetas de Calaceit, cuan diferentes fueron las de La Codonyera del año 2010, que utilizando la violencia verbal y la intimidación, impidieron que se realizase un acto informativo sobre la Ley del 2009. Tanto la presencia de la Corporación casi en pleno en el acto, como el paseo que hizo el Sr. Biel por las calles de La Codonyera, en días posteriores, reafirmaron los pilares democráticos de la libertad de expresión. ¿Qué hubiese pasado si las camisetas de Calaceit hubiesen hecho una cosa semejante?

Molins de Rei

La DPT invita a la presentació de LO FLORO « Lo finestró del Gràcia.

La Presidenta de la Excma. Diputación Provincial de Teruel y del Consejo Rector del Instituto de Estudios Turolenses, Dña. María del Carmen Pobo Sánchez,  y en su nombre, el Director del Instituto de Estudios Turolenses, D. Gaudioso Sánchez Brun, se complace en invitarle a la presentación del libro

Pasqual Andreu, lo Florit. Lo Floro en vers, de D. José Miguel Gràcia Zapater,  número 3 de la Col.lecció Lo Trinquet, que tendrá lugar el próximo día 11 de agosto, sábado, a las 17,00 horas, en el Centro Social de Valjunquera, dentro de los actos programados en la 22ª Trobada Cultural del Matarranya .

En el acto intervendrán el Director del IET y D. Carlos Sancho Meix, y el autor leerá algunos poemas

O Consello Superior d’as Luengas d’Aragón refusa a nueva lei de no-luengas d’o gubierno | Arredol.

O Consello Superior d’as Luengas d’Aragón (CSLA), reuniu en sesion plenera lo 23 de chulio pasau, aprebó un informe negativo sobre l’Abantprochecto de Lei de Luengas y Modalidatz Lingüisticas d’Aragón, que se puede leyer aquí (vinclo).  Iste abantprochecto estió aprebau o martes pasau por o Consello de Gubierno ta estar presentau d’agüerro en as Cortz, manimenos haber recibiu, con iste, dos informes negativos d’os dos organismos consultivos que se i han pronunciau: o Consello Escolar d’Aragón, que informó sobre ell a demanda d’a Consellería d’Educación, y o CSLA, a qui no le’n ha demandau o Gubierno, pero que lo fa en base a las atribucions que le atorga a lei, y dende a responsabilidat que como tal tiene o Consello Superior d’as Luengas d’Aragon, tanto debant d’o Gubierno d’Aragón como debant d’os aragoneses.

L’informe, que ha estau subscrito por 13 d’os 15 consellers d’iste organismo (totz fueras d’os consellers Carmen Alcover y Antonio Badía), reconoix a lechitimidat d’o Gubierno ta modificar a Lei actual, pero destaca importants defectos de l’abantprochecto, como la no distinción d’a filiación d’os conchuntos lingüisticos a los que se refiere, como correspondients a las luengas romanicas conoixidas como aragonés y catalán, que leva ta importants ambigüidatz y mesmo contradiccions. Entre atros aspectos se critica a exclusión d’a Universidat de Zaragoza en o proceso de constitución d’a nueva autoridat scientifica, y a rebaixada d’a protección d’os dreitos d’os parladors, que pasan d’estar guaranciaus a estar nomás reconoixius.

L’informe insta tamién a o gubierno a que consiga una Lei que s’achuste a las condicions sinyaladas en o mesmo, y que lo faiga antes con antes y con o consenso politico necesario ta que se puedan prener as mesuras necesarias a favor d’as luengas d’Aragón, parando cuenta, mas que mas, en a precaria situación de l’aragonés.

Leye aquí l’informe d’o Consello Superior d’as Luengas d’Aragón (vinclo en PDF)

Calaceit aprova mocions per la vigent Llei de Llengües i la unitat de la Llengua Catalana | Comarques Nord.

En el seu últim ple municipal, l’Ajuntament de Calaceit també dos mocions referents a la llengua i la situació que pateix en el territori. D’una banda, es va donar el vistiplau (amb els vots a favor dels quatre regidors del PSOE i el regidor d’Entesa per Calaceit, i l’abstenció dels quatre edils del PP) a la mateixa moció que una setmana abans va presentar el grup socialista i que també va tirar endavant en el Consell Comarcal.

A la vegada, a Calaceit també es va aprovar (amb els mateixos vots) una altra moció presentada per Entesa per Calaceit en la qual es demanava al consistori que defensés la unitat de la llengua catalana i “rebutgés altres denominacions”. En aquest cas, s’ha d’assenyalar que Josep Maria Salsench, alcalde popular del municipi va defensar després del ple que “ens hem abstingut perquè és evident que a Calaceit els veïns parlen català a totes hores i cada dia”.

La presentació d’aquestes mocions i la defensa de la llengua catalana al Matarranya i en altres punts de la Franja d’Aragó (com la Llitera, municipis de la Ribagorça, Mequinensa i alguns punts del Baix Matarranya) coincideix en el temps en la llum verda que ha donat el Consell de Govern aragonès al projecte de la nova llei de d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó i que discrimina i rebutja el català. Per tant, Saragossa no vol escoltar les queixes que han aparegut en la franja oriental d’Aragó.

Com parlaven els nostres avantpassats « Lo finestró del Gràcia.

Conferència a la Freixneda sobre el tema “Com parlaven els nostres avantpassats. Una aproximació lingüística a través dels nostres documents”, a càrrec de Maria Teresa Moret Oliver, de la Universitat de Saragossa, Àrea de Filologia Catalana, el dia 10 d’agost, a les 19,30 hores.

Veure a: Ajuntament de la Freixneda

Canvi de director al Diario de Teruel « Lo finestró del Gràcia.

La Diputació Provincial de Terol, en mans del Partit Popular, propietària del “Diario de Teruel” ha nomenat un nou director. Es tracta de Juan Ignacio Alfonso, el qual fins l’u d’agost era director de Publicaciones y Ediciones del Alto Aragón, editora del “Diario del Alto Aragón” L’anterior director del “Diario de Teruel”, Juan José Francisco ha passat ha ocupar el càrrec de subdirector. El procés de control dels mitjans de comunicació per part del Partit Popular és ben evident, i les seues conseqüències les podrem veure ben aviat. Sobre el futur de la columna en català “Lo Cresol” no s’ha rebut, per ara, cap notificació, per tant continuarem en la nostra tasca.