La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: MesquíASCUMA rep el Premi Ramon Casanovas « Lo finestró del Gràcia.
ASCUMA rep el Premi Ramon Casanovas
Posted on 4 desembre, 2012 by graciaz
A Granollers, el passat divendres 29 de novembre va tenir lloc la XXIII Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental. Obrí l’acte Remei Picart, presidenta d’Òmnium Cultural del Vallès Oriental i en el transcurs de la jornada es lliuraren els premis: el “XXIII Premi de Poesia” a Raimon Aguiló per l’obra Bumerang, el “XXIII Premi de Novel·la Josep Soperas” a Roser Parcerisas per La memòria d’una pisana, el “I Premi Eugeni Xammar” a NacióGranollers.cat, el “II Premi Ramon Casanovas a l’acció cívica a favor de la llengua catalana” a l’Associació Cultural del Matarranya, el “XII Premi Jaume Camp de sociolingüística” a Camins cap a la llengua. Models d’incorporació a l’ús del català de persones d’origen catalanoparlant. Es van declarà deserts els premis de poesia i narrativa infantils.
Animaren els actes les actuacions musicals de Jaume Arnella i l’Escola Municipal de Música de Granollers.
Després de lliurar els guardons als socis més antics d’Òmnium Cultural, tancà l’acte la presidenta nacional d’Òmnium, Muriel Casals, que va destacar que l’entitat seguiria treballant per aconseguir un estat propi, perquè només així el país podrà tirar endavant i mantenir els seus trets d’identitat, com ara la seua llengua.
Amb un apetitós i ben farcit bufet i animades converses va concloure la Festa.
Humberto Vadillo, Director General de Cultura: “La cultura se ha democratizado”.
V.C.- Centrándonos en la ley de lenguas promovida por el anterior gobierno socialista. ¿Cuál es la situación ahora?
H.V.- Hay un proyecto que está en las Cortes cuyo objetivo es evitar la imposición de ninguna lengua. Creo que las lenguas no pueden imponerse porque ello no queda dentro de las atribuciones de ningún gobierno, sino de la familia. Cuando se han intentado imponer ha habido fracasos. Va a haber una ley que salvaguarde las variaciones lingüísticas de Aragón pero no va a imponer nada.
LA FRANJA DE PONENT: MARY ZAPATER, UNA FRAGATINA IL·LUSTRE PREMIADA.
“Premi per a un fragatina il·lustre”
QUIM GIBERT
El número 87 de Fogaril i calaixera, aparegut aquesta tardor, és dedicat a la cançó d’autor i altres iniciatives musicals que en el decurs dels anys 80 es van gestar a la Franja de Ponent. La família Masagué i Zapater, promotors d’aquests quaderns de memòria, justifiquen el monogràfic perquè malgrat «el temps transcorregut, molts dels temes que tocaven en les seues cançons protesta continuen vigents».
En rigor, la revista trimestral fragatina destaca una de les primeres melodies de Tomàs Bosque, «Hauríem d’apartar de l’ample cial/ los núgols negres que no deixen veure clar./ Hauríem d’apartar del nostre pas/ les pedres gordes que mos fan entropessar.» I, en paral·lel, una altra de composta fa pocs anys per Àngel Villalba, un altre cantautors històrics del Matarranya, que diu: «Ja veus amic Desideri./ Per casa, tot com abans./ Una esquerra que fa figa/ i una dreta intolerant./» Villalba es refereix al malaguanyat Desideri Lombarte, un dels poetes més sòlids de la Franja.
Bosque, que darrerament ha tornat a agafar la guitarra, confessa que «fa quaranta que recorrem els pobles rescatant les contalles, refranys i paraules perdudes, anotant toponímia, escrivint cançonetes tradicionals, fent escrits preservant les formes de cada poble.»
Qui mai ha deixat de fer música des dels 18 anys ha estat l’Anton Abad, natural de Saidí (Baix Cinca), que aleshores es desplaçava a actuar de teloner «en autostop, la guitarra i una motxilleta en quatre coses de queviures (…) la mare i el pare, quan marxava estaven sempre preocupats.»
La distribució en els quioscos del darrer Fogaril i calaixera ha coincidit amb l’atorgament a Mary Zapater Labrador d’un dels sis premis Actuació Cívica, impulsats anyalment per la Fundació Carulla. L’acte es va fer dilluns passat, 12-11-12, ,en el Saló de Cent de l’ajuntament de Barcelona.
La interessant trajectòria de Mary Zapater es va començar a forjar els anys 70 a Ràdio Fraga, amb l’emissió de programes d’actualitat veïnal i de recuperació de la tradició autòctona (des de la cultura de la figa seca fins el vestit típic tradicional passant per personatges de la vida local, festes populars… ).
A partir dels anys 90, Zapater, junt amb el seu marit, emprén l’edició de Fogaril i calaixera, publicació a partir de la qual ha pogut plasmar les seves recerques i altres inquietuds, que l’han convertit en una persona culturament activa.
Un dels aspectes més rellevants d’aquesta fragatina de raça és la presència del català a tothora en la seva tasca creativa. L’ús predominant de la nostra llengua a Ràdio Fraga, Fogaril i calaixera i en altres treballs que ha realitzat, sempre ha tingut en compte els trets del parlar local, fet que ha permès que molts fragatins llegissin periòdicament en català.
L’enhorabona!
*Quim Gibert, psicòleg
Ja ha sortit “El català de la Codonyera” d’Artur Quintana « Lo finestró del Gràcia.
Una notícia important: s’acaba de publicar El català de la Codonyera d’Artur Quintana i Font, una gran, profunda i analítica obra de l’amic Artur. La meua enhorabona i el meu agraïment de debò per haver fet seu i estimar tant el meu “lloc”. Ningú podrà fer més pel català de la Codonyera.
“És la segona edició de la tesi doctoral de l’autor, publicada a Barcelona l’any 1986. N’és una versió corregida i considerablement ampliada, especialment en el capítol dedicat al vocabulari que té ara, si fa no fa, un 25% més de mots. Es descriu ací el català tan original de la Codonyera, precisant-ne minuciosament la fonètica, la morfologia, el lèxic -ordenat aquest per camps conceptuals segons el Begriffsystem de Hallig /von Wartburg- així com la toponímia, amb un tendencial afany de totalitat. Un atles lingüístic de 16 mapes comentats permet de situar el català de la Codonyera en el marc de les valls del Matarranya i del Baix Guadalop. Tot plegat queda arrodonit per nombroses mostres de literatura popular i un índex de mots. El llibre presenta bàsicament el català de la Codonyera, i la idiosincràsia dels seus parlants en molts exemples, tal com eren fa quaranta anys, quan el procés de substitució lingüística del català pel castellà a la Codonyera no es trobava, ni de bon tros, tan avançat –les enquestes actuals han estat fetes majoritàriament a persones de més de 80 anys. Res no queda tan lluny dels interessos de l’autor que documentar amb detall aquest procés de substitució, ans ben al contrari: El català de la Codonyera és entès com una contribució a l’estudi i foment del patrimoni lingüístic aragonès, i com una eina per a superar l’esmentat procés de substitució de la llengua catalana.”
ASCUMA ha rebut el Premi Ramon Casanovas 2012 « Lo finestró del Gràcia.
L’Òmnium Cultural Granollers-Vallès Oriental ha concedit el 2on Premi Ramon Casanovas a l’Associació Cultural del Matarranya per la tasca que porta a terme en defensa de la llengua i la cultura.
El premi es lliurarà el dia 30 de novembre de 2012 a Granollers, en el marc de la XXIII Festa de les Lletres Catalanes, a les 21 h.
Aquest premi consisteix en una distinció a l’ús i 1.000 € en metàl·lic.
L’any passat l’entitat Veu Pròpia, que aplega persones no nascudes als Països Catalans que defensen que el català ha de ser la llengua vehicular del país, va guanyar el 1r Premi Ramon Casanovas. Amb aquest reconeixement, Òmnium va voler destacar la feina d’un col·lectiu que fa anys que treballa per socialitzar la llengua catalana en espais on el català té poca presència social.
Sota esta premissa vaig treballar en l’article “Estabilitat i canvi de la llengua inicial en els usos lingüístics interpersonals. Una anàlisi comparativa del País Valencià, la Franja, les Illes Balears i Catalunya” que es publica a Posar-hi la base.Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. És una recerca de polítiques lingüístiques comparades, que intenta introduir-se en l’efecte de les polítiques lingüístiques dels quatre territoris sobre els usos lingüístics, a mitjans dels anys 90. Hi ha un principi que continuem trobant als territoris de llengua catalana: les persones usen les llengües molt interrelacionadament amb la seua llengua inicial. A grans trets, aquells que van aprendre a parlar en català, el continuen parlant en altres àmbit, com amb els amics, amb els fills, responent al telèfon, a les botigues, a les caixes i bancs, o amb desconeguts. Però la relació entre les dues variables, i en multitud de casos s’usa una llengua diferent a la inicial. La nostra pregunta era quins eren aquests fluxos als diferents territoris.
Va ser una de les primeres recerques que vaig muntar autònomament. I es nota en el plantejament innocent. Inicialment hipotetitzo que la política lingüística catalana, ja als anys 90, aconsegueix redirigir els usos lingüístics cap al català, mentre que les polítiques lingüístiques valencianes, balears, i fins i tot a la Franja, permeten el manteniment de les dues comunitats lingüístiques en contacte, la castellana i la catalana. Això parteix d’unes premisses poc realistes, que sobretot beuen de l’opinió publicada: les polítiques lingüístiques catalanes es regeixen pel català com a llengua pròpia i vehicular, mentre que les valencianes i balears s’erigeixen públicament sota el principi del bilingüisme. Això ha de fer, evidentment, que els fluxos lingüístics a Catalunya serien favorables al català, mentre que a la resta de territoris serien favorables al manteniment de les dues llengües. Però el plantejament és erroni, perquè les polítiques lingüístiques poden tenir conseqüències diferents als grans principis que les guien. Les conclusions van mostrar això. I així es manifesta en el paràgraf central del treball:
Estos resultats refuten la hipòtesi que a més polítiques favorables al català, menys lligam entre llengua inicial i usos interpersonals. De fet, i llevat de la Franja, on les condicions socials i econòmiques eren diferents de la resta de territoris, més aviat pot plantejar-se la hipòtesi contrària: a finals del segle xx, les polítiques lingüístiques favorables al català permetien que els catalanoparlants inicials no es veiessin obligats a passar-se al castellà. La normalització lingüística a Catalunya durant la dècada de 1990 feia possible el manteniment del grup de catalanoparlants inicials i una atracció lleugera de castellanoparlants cap al català. Una situació similar, però més feble, ocorria a les Balears. Per la seua banda, la política erràtica, i en ocasions adversa, cap a la llengua al País Valencià i la Franja, no aturava la reducció continuada d’efectius entre el col·lectiu catalanoparlant, que es veia atret per un grup castellanoparlant consolidat.
També és el moment d’agrair els esforços de F. Xavier Vila i Moreno en la formació de nous investigadors, que es poden veure en este treball, i en molts altres. Ha estat una font inacabable d’idees.
Referència de la publicació: F. Xavier Vila i Moreno (ed.) (2012). Posar-hi la base. Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. (Col·lecció Xarxa CRUSCAT ; 8). Institut d’Estudis Catalans. Enllaç.
Europa avisa que l’oferta d’ensenyament en català a La Franja i el País Valencià no és suficient
oct. 2726/10/2012
Europa avisa que l’oferta d’ensenyament en català a La Franja i el País Valencià no és suficient
L’informe del Consell d’Europa sobre les llengües regionals i minoritàries demana a l’Estat espanyol que canvïi la llei perquè a Catalunya un judici es pugui celebrar en català, si una part ho sol·licita, destaca la manca d’oferta a la secundària i la formació professional valenciana i les poques hores en que s’ensenya la llengua a La Franja
El Consell d’Europa sobre les llengües regionals i minoritàries ha fet públic un informe redactat per un comitè d’experts en el que avisen que l’oferta d’ensenyament en català al País Valencià és insuficient a secundària i formació professional i recorda que “poques vegades un alumne ha estudiat en valencià durant tota l’etapa escolar”. Les conclusions del comitè han estat basades en les crítiques de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i les universitats públiques al projecte del pluringüisme del Govern valencià i per converses amb entitats com la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes. L’informe conclou que en el cas valencià les peticions per estudiar en català superen amb escreix l’oferta predominant al nivell mitjà de l’educació.
A més a més, el mateix informe revela que no hi ha menys de 30.000 catalanoparlants a La Franja i avisa que l’oferta en català no és suficient a secundària. Assegura que les autoritats aragoneses els van informar que en l’any acadèmic 2009-2010 el català s’ensenyava entre un i tres hores a la setmana en vint-i-set escoles, amb un total de quaranta-cinc professors que l’ensenyen, el que significa que “hi ha una escassetat de mestres, que no tenen l’incentiu per ensenyar a tan poques hores a la setmana”.
Per altra banda, l’informe proposa a l’Estat espanyol que canviï “el marc legal per deixar clar que les autoritats judicials criminals, civils i administratives a les comunitats autònomes conduiran els procediments en les llengües co-oficials si ho demana una de les parts”. A més a més, també recomana que es prenguin “totes les mesures legals i pràctiques necessàries” per garantir que una “proporció adequada” del personal judicial a Catalunya tingui coneixement del català.
L’informa insta el Govern valencià a establir un model educatiu essencialment en català per a l’educació secundària i professional a tot el territori, preveure un ensenyament universitari i altres de superiors en les llengües minoritàries, i preveure l’estudi d’aquestes llengües a la universitat i centres d’educació superior. I al govern aragonès a fer “els passos necessaris per a protegir legalment i promoure [el català] a la comunitat autònoma de l’Aragó”.
O Consello d’Europa demanda a o gubierno que “a lo menos” mantienga a lei de luengas actual
L’informe d’o Consello d’Europa tamién reclama un consenso ortografico ta l’aragonés
25 octubre, 2012 | | Autor: Arredol | 
En o tercer ciclo de siguimiento d’a Carta Europea d’as luengas minoritarias o Consello d’Europa ha feito publico un informe en que demanda a o gubierno que mantienga a lo menos a protección legal d’as luengas d’Aragón vichent dende 2009, puesto que seguntes se ditz en l’informe “o gubierno actual tien intincions de suprimir u modificar dita lei”. A publicación fa un repaso por as luengas de l’Estau espanyol y a suya situgación legal, d’emplego y promoción y da unas zifras de arredol de 10.000 fablants de l’aragonés y 30.000 d’o catalán en o país.
Seguntes esplanica en l’anterior informe se trucaba o ficacio sobre a necesidat de creyar un marco legal ta las luengas aragonesas y asegura que son encara asperando información sobre l’actuación d’o Consello Superior d’as Luengas d’Aragón que se creyó con a zaguera lei y que agora en o prochecto presentau por o gubierno desapareixerá. Sobre a lei d’o 2009 l’informe ditz que empenta y promociona l’emplego de l’aragonés y o catalán asinas como o suyo marco legal, pero que asperando a nueva lei no s’ha desembolicau como cal. Amás, desiche a promoción y emplego d’as luengas aragonesas en os meyos de comunicación publicos y privaus, encara que reconoix que bi’n ha bell emplego d’ellas en radios, revistas y internet.
Consenso ortografico
Sobre l’aragonés en particlar, l’informe truca o ficacio sobre a manca de consenso ortografico. Seguntes recomienda, “ha d’estar fayena d’una futura academia decidir sobre ista qüestión”. O Comité desiche a las autoridatz que faigan fuerza ta que se plegue a un consenso y que siga más facil estendillar l’emplego de l’aragonés, más que más, en a educación. Tamién sobre educación l’informe cretica a politica que ha feito que nomás 4 mayestros faigan clases d’aragonés y que no pleguen a tot o territorio an que se i fabla. Sobre la educación en catalán l’informe ditz que no ha recibiu información d’as autoridatz sobre alcuerdos con Catalunya pero que o catalán s’amuestra 2-3 horas por semana en as escuelas, a traviés de 45 profesors y con un 89,7% d’alumnos, en o curso 2009-2010.
O Consello d’Europa creye menister a creyación inmediata de l’Academia d’a luenga aragonesa ta codificar, favoreixer consensos ortograficos y a creyacion de diccionarios y ainas que faigan creixer l’idioma.
En tot caso, muitas d’as referencias que fa l’informe sobre o Consello Superior d’as Luengas u la situgación legal son en standby, como l’informe mesmo reconoix, por a previsión d’una nueva lei que sisquiá considera l’aragonés y o catalán como luengas y que borrará de raso muitos d’os chicotz abances d’a lei d’o 2009.
Centenari de la primera Gramàtica de la Llengua Catalana « Lo finestró del Gràcia.
Al Palau de la Generalitat de Catalunya, ahir 16 d’octubre va tenir lloc l’acte de commemoració del centenari de la publicació de la primera Gramàtica de la Llengua Catalana i la presentació del 8è volum de les Obres completes de Pompeu Fabra.
A la taula, presidida per El Sr. Ferrran Martorell, conseller de Cultura, hi eren el Sr. Salvador Giner, president de l’IEC, el Sr. Isidor Marí, president de la Secció filològica de l’IEC, la Sra. Yvonne Griley, directora General de Política Lingüística i el Sr. Jordi Mir, director de les Obres completes de Pompeu Fabra.
Obert l’acte pel Sr. Conseller, el president de l’IEC parlà de la tasca de la institució i de la seua fidelitat a la llengua catalana tal com inicià el mestre Pompeu Fabra. El Sr. Isidor Marí intervingué glosant la figura de Pompeu Fabra i de l’extraordinària obra Gramática de la Lengua Catalana, destacant el seu contorn quan es va publicar, la seua completa estructura, així com el seu potencial de futur. El Sr. Jordi Mir, com a coodirector amb el Sr. Joan Solà —mort ja fa uns anys—, de les Obres completes del mestre va repassar els treballs i col·laboracions amb relació al 8è volum que es presentava i que tracta de l’Epistolari, i va agrair la tasca dels 22 especialistes i de tots els col·laboradors. Va afirmar, entre moltes coses més, sobre el mestre: “va dedicar la vida a salvar i dignificar la llengua”, “Pompeu Fabra i la seua obra són uns bastions sòlids de la identitat nacional”
Clogué l’acte el Sr. Ferran Martorell fent esment del procés i dificultats de la cultura i la llengua catalanes dels passats cent anys, de la seua vitalitat i de l’ocasió històrica actual.
José Miguel Gràcia
Explorando Matarraña . Noticias de Gipuzkoa.
Bajo la escalera
Explorando Matarraña
JOSÉ MANUEL ETXANIZ – Lunes, 24 de Septiembre de 2012 –
vUELVO de Teruel tras comprobar que, felizmente, sigue existiendo. Con las dificultades propias de la época, más las añadidas de un mundo rural que se va especializando en el turismo ecológico y la industria agroalimentaria, secaderos de jamones con Denominación de Origen Teruel, productos derivados del cerdo, frutales, miel y aceite de oliva de alta gama.
Antes exploré la Sierra de Albarracín con Guadalaviar como base, ahora he enredado en la comarca de Matarraña, a cuatro horas de casa, siempre verde por sus olivos y almendros, teniendo la antigua estación de Torre del Compte, hoy convertida en hotel con encanto y sin televisión, como punto de partida para pasear por Beceite y Calaceite. Monroyo, Valderrobres, La Fresneda y Cretas, donde recordé al célebre torero, con perdón, Nicanor Villalta.
Excursiones en bicicleta por el antiguo trazado del ferrocarril o a pie, con baño nudista en pozas fluviales.
Coincidí en la vecina Morella con el Sexenni, manifestación cívico-religiosa que, como su nombre indica, se celebra cada seis años. En su museo, recordé a Ramón Cabrera, el Tigre del Maestrazgo, uno de los mejores generales españoles de los últimos tiempos, junto con D. Vicente Rojo Lluch.
Matarraña es algo más que el escenario para los crímenes de la novela del autor local Isidro Garrido. Es una comarca con historia, cultura, gastronomía, personalidad e idioma propios, porque siendo tan turolenses como los amantes y el torico, hablan catalán, a pesar de los obstáculos que les ponen las autoridades aragonesas -coalición entre PP y PAR- que, con el objetivo de derogar la existente del año 2009, presentaban en estas fechas el anteproyecto de Ley de Lenguas, evidenciando por un lado, el poco interés en considerar el bilingüismo como una singularidad más del rico patrimonio cultural aragonés y, por otro, cierto complejo de inferioridad, al no atreverse a denominar catalán, a la “lengua aragonesa propia del área oriental”. ¡Catetos!