La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: MesquíLa nueva Ley de Lenguas continúa su tramitación tras rechazo de las enmiendas.
La oposición ha coincidido en que “no tiene un soporte filológico”, no protege ni normaliza el uso del aragonés, parte del patrimonio cultural de la Comunidad.
Tanto IU como CHA han coincidido en destacar que esta iniciativa, que “no tiene un soporte filológico”, no protege ni normaliza el uso del aragonés, parte del patrimonio cultural de la Comunidad, y por lo tanto lo aboca a su “desaparición” y “muerte”.
Este proyecto de ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas, que ha sido defendida por la consejera de Educación, Cultura y Deporte, Dolores Serrat, recoge la pluralidad lingüística en dos zonas concretas, en el Pirineo y Área Oriental y elimina la normalización del uso del catalán.
“Estamos ante un proyecto de ley que faculta para todo, pero que no impone nada, que busca unir pero no dividir, o dicho de otra manera, que pone acento en lo que une no en lo que nos separa”, ha indicado Serrat.
En el debate de la enmienda a la totalidad presentada por CHA, Ibeas ha lamentado que en las Cortes de Aragón se haya roto un “consenso” en materia lingüística, que sí que hubo hace años, como en 1993 cuando una resolución del Justicia de Aragón señaló que existían tres lenguas en la Comunidad.
En ese momento, ha recordado, no había problemas para llamar a las tres lenguas por su nombre, porque se entendía que lejos de ser algo negativo, son un “privilegio”para Aragón.
“El aragonés necesita una normalización, para que se hable, se escriba y se investigue sobre ello. Esta ley lo que va a hacer es que sea imposible la supervivencia de Aragón porque si no se protege se muere”, ha precisado.
Por su parte, el diputado de IU, Adolfo Barrena, ha lamentado que esta ley no reconozca los derechos de parte de la población, aunque sea “minoritaria”, y pretenda negar la realidad trilingüe de Aragón.
“Ni en la intervención de la consejera, ni en el texto se menciona que en Aragón, además del castellano, se habla el aragonés y el catalán”, ha explicado Barrena, quien ha recalcado que el Gobierno no tiene “legitimidad” para “imponer” esta ley.
Por ello, han solicitado la retirada de la iniciativa para poder debatir otra que incluya todas las lenguas que se hablan en Aragón, y que ahora está “en el limbo”, y garantice un “derecho de esta tierra”.
El partido socialista, por su parte, ha criticado que ahora se modifique la actual Ley de Lenguas, aprobada por el anterior gobierno del PSOE-PAR, en lugar de ocuparse por los “graves problemas” que afectan a la sociedad, “más prioritarios”.
Por otro lado, la diputada del PAR, María Herrero, al igual que el PP, ha defendido el nuevo proyecto de Ley, aunque ha reconocido que éste ha sido un asunto “pendiente” y “mal resuelto”, de lo que ha responsabilizado en parte a todos los partidos representados en las Cortes, incluido el PAR.
Ha insistido en que su formación no es “anticatalanista”, sino “profundamente aragonesista”, y ha manifestado, a este respecto, que una ley de lenguas no debe asentarse únicamente en criterios filológicos, sino que tiene que tener en cuenta también otros ámbitos
Entre ellos, los aspectos culturales, sociológicos, históricos e incluso “de emoción”, ha destacado.
Suprime la denominación de aragonés y catalán y se recoge la existencia de lenguas aragonesas con modalidades lingüísticas propias
EUROPA PRESS 13/12/2012
El pleno de las Cortes de Aragón ha rechazado sendas enmiendas a la totalidad presentadas por CHA e IU al proyecto de ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, incluyendo la de IU, además, un texto alternativo.
La enmienda a la totalidad de CHA ha sido apoyada por este grupo y por el PSOE e IU, con 27 votos, y rechazada por los grupos que sostienen al Gobierno autonómico, PP y PAR, que han sumado 34 votos, y la de IU ha recibido el voto a favor del propio grupo y de CHA (siete votos) y en contra de PP, PAR y PSOE (56 votos). El grupo socialista ha rechazado la cooficialidad que recogía el texto alternativo presentado por IU.
La consejera de Educación, Universidad, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón, Dolores Serrat, ha defendido ante la Cámara el proyecto de ley, que “faculta para todo, pero no impone nada, busca unir y no dividir”, “sin coacción, ni imposición” y que apoya “la voluntariedad”.
Serrat ha recalcado que uno de los objetivos del proyecto de ley es “evitar que las lenguas y modalidades lingüistas propias puedan estar a merced de organismos reguladores ajenos a nuestra Comunidad autónoma”, así como defender su uso y protección, promoción y difusión, para recalcar que “las lenguas habladas en Aragón son inequívocamente aragonesas”.
En este sentido, ha apuntado que “en Aragón, junto al castellano, se hablan lenguas y modalidades lingüísticas propias”, por lo que el proyecto de ley del Gobierno no habla de aragonés y catalán, como hace la actual ley de lenguas en vigor, aprobada en 2009, sino que define la existencia de una lengua aragonesa propia de la zona pirenaica y prepirenaica y otra de la zona oriental, ambas con sus modalidades lingüísticas.
A este respecto, la consejera Serrat ha comentado que el proyecto de ley “reconoce la pluralidad lingüística de Aragón” y el derecho de uso de los hablantes de las lenguas y modalidades lingüísticas propias “y promoverá su recuperación y enseñanza en las zonas de utilización preferente”, además de crear la Academia Aragonesa de la Lengua.
Enmiendas a la totalidad
La diputada de CHA, Nieves Ibeas, ha asegurado que “existe riesgo evidente de desprotección del patrimonio” ya que “en el momento en que entre en vigor esta reforma”, supondrá “la sentencia de muerte para el aragonés”, para considerar un “insulto a la inteligencia” afirmar que “lengua aragonesa es todo lo que se habla en Aragón que no sea castellano”, algo que “no tiene el más mínimo soporte filológico”.
Ibeas ha reivindicado “la existencia de tres lenguas con tres realidades diferentes” en Aragón, un “privilegio al que no debemos renunciar, sino incentivar”, con la cooficialidad del castellano y aragonés en todo Aragón y del catalán y el castellano “donde ya se utiliza el catalán de manera habitual y cotidiana” y ha señalado que el aragonés “necesita una normalización” y que “se incremente su uso” para evitar su desaparición.
Finalmente, ha explicado que “hubo un tiempo en Aragón en que había consenso” y “estábamos de acuerdo en la existencia de tres lenguas”, como se recoge en el Dictamen sobre política lingüística en Aragón, aprobado en las Cortes autonómicas en 1997 sin ningún voto en contra, pero “el consenso se rompió por intereses electoralistas” del PP y el PAR ante una “vena anticatalana”, cuando se aprobó el Estatuto de Autonomía de 2007, donde no se quiso nombrar explícitamente las tres lenguas, ha relatado.
El diputado de IU, Adolfo Barrena, ha pedido la retirada del proyecto de ley porque “no respeta ni cumple” la Constitución ni el Estatuto de Autonomía puesto que “no reconoce la realidad trilingüe de Aragón, ni los derechos de esa parte de la población, aunque sea minoritaria”, para recalcar que “se legisla para proteger derechos, no para recortarlos o cercenarlos, como ustedes quieren hacer”.
En este sentido, ha subrayado que “los derechos no son voluntarios”, sino que “se reconocen y se facilita que se cumplan”, para defender su texto alternativo como oportunidad para “el debate y la participación” y se ha preguntado “por qué no podemos recuperar las posiciones del Dictamen que salió por unanimidad” en las Cortes, al tiempo que ha lamentado la “intoxicadora campaña de la derecha de que queremos catalanizar Aragón”, para opinar que no hay que confundir idioma con territorio.
Imposición del Catalán
La diputada del PP, María José Ferrando, ha rechazado “la utilización de la lengua como instrumento de confrontación e imposición del catalán y la fabla, que los aragoneses no reconocen y que arriesgan la supervivencia de un patrimonio que es verdaderamente el nuestro y debe ser protegido y potenciado” y ha pedido “respetar los sentimientos de los hablantes, que son los protagonistas”, para rechazar la cooficialidad del catalán y el aragonés.
La diputada del PSOE, Maite Pérez, ha reconocido que este es un asunto “complejo”, si bien “no sé si esta es la mejor manera de resolverlo”, ha dicho en relación al proyecto de ley presentado por el Gobierno, para enfatizar que su partido es “contrario a la cooficialidad y partidario de la voluntariedad y del respeto del derecho” y ha precisado que la ley aragonesa de Patrimonio reconoce el aragonés y el catalán como lenguas propias de la Comunidad.
La diputada del PAR, María Herrero, ha estimado que la ley actualmente en vigor “rompió un acuerdo muy mayoritario alcanzado en las Cortes en el Estatuto de 2007” y creó “fractura social”, mientras que con el nuevo proyecto de ley “todos pueden sentirse cómodos”, texto que ha requerido “negociaciones y acuerdos” entre los dos grupos que apoyan al Gobierno “y el PAR no comparte al cien por cien la postura del PP”.
Ha agregado que su grupo defiende “el reconocimiento legal de que existen lenguas aragonesas, con sus modalidades lingüísticas” y apoya “una ley que preserve, proteja y mantenga las lenguas aragonesas, el reconocimiento de los derechos lingüísticos, una educación voluntaria de nuestras lenguas aragonesas” y la existencia de una lengua aragonesa propia de la zona oriental, con sus modalidades, y una lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica, con sus modalidades, ha apostillado.
Llibertat absoluta « L’esmolet.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 6, desembre 2012
He trobat, en un dels molts quaderns que vaig omplint, una definició de la llibertat absoluta. La vaig sentir a la pel·lícula El aura, pronunciada pel protagonista afectat d’epilèpsia. De la mateixa manera que les migranyes, alguns atacs d’epilèpsia venen anunciats per l’aura, un conjunt de trastorns de durada molt curta. Ricardo Darín —l’actor principal— afirmava que, en aquests instants previs a la crisi, quan saps que no hi pots fer res, és quan es pot sentir la llibertat en el seu estat més pur. No cal decidir res, perquè res no s’hi pot fer. Tota acció és inútil. És com l’engranatge inexorable i perfecte: una volta s’ha posat en marxa, no hi ha cap possibilitat d’aturar-lo, de torçar la seva comesa. És la llibertat total, només cal deixar-se endur pels esdeveniments.
En aquell moment el raonament em va xocar. La nostra educació judeocristiana sempre havia parlat del lliure albir com l’expressió màxima de la llibertat humana. Amb el temps, però, el sentit d’aquelles paraules se m’ha anat desvetllant. Potser perquè estem gran part del dia prenent decisions, i la resta lamentant-nos de no poder intervenir en el curs desastrós de les coses. De fet, qui no ha enyorat aquells dies d’infantesa, quan abatuts per la febre la mare ens acotxava i ens posava la mà al front? Era un deixar-se anar, esperar mig abaltits l’hora del xarop o del canvi de llençols, el cap ple de somnis estranys i torbadors.
Passen els anys tan de pressa que, quan em sacsegen aquests records tan llunyans, em fa l’efecte que tot plegat ha estat una mena de somni enfebrat. Tornen les olors, la fressa del suburbi, les converses apagades dels pares a l’altra banda de la porta. Un pis minúscul, moltes il·lusions, tota una vida pel davant.
Ara queden les filles —“Elles”, com escrivia en Desideri— i la seva llibertat de tenir-ho tot per fer. I l’esperança del dia en que nosaltres ens podrem deixar endur pel corrent.
Les Corts d’Aragó debaten sobre la derogació de la Llei de llengües « Xarxes socials i llengües
des. 13Les Corts d’Aragó debaten sobre la derogació de la Llei de llengües « Xarxes socials i llengües.
Lo PP d’Aragó i el PAR derogaran la Llei de llengües de 2009 (aprovada per PSOE i CHA). Van presentar lo seu Avantprojecte de Llei lo mes de setembre de 2012, i actualment es troba en el tràmit parlamentari previ al seu redactat final. IU, CHA i PSOE han presentat diferents esmenes, que són les que avui s’estan discutint.
Quina és la situació actual? La proposta del PP i del PAR esborra tot reconeixement al català i l’àragonès, per a denominar-les Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental i Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica. Pretén crear una nova institució normativa única que ha d’estandarditzar el català i l’aragonès (?), i suprimeix lo Consell Superior de les Llengües d’Aragó, que és una institució híbrida de polítics i acadèmics per a definir les polítiques lingüístiques. Tal com podeu imaginar, si la llei del PSOE i CHA no assegurava l’alfabetització en català de la població de la Franja, la del PP i PAR tampoc.
En la posició dels partits, IU ha estat la més valenta en general, seguida de CHA. PSOE bàsicament ha defensat la feblesa de la llei de 2009.
Ensenyament
Cal dir que tota política lingüística per a conservar el català a la Franja passa per assegurar que tota la població sap parlar català. I este futur s’assegura des de l’ensenyament. La llei encara vigent no assegurava això (totes les negretes dels textos legislatius són nostres):
Se garantiza el derecho a la enseñanza de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario.
La proposta del PP-PAR no fa cap canvi essencial a este apartat:
Se reconoce el derecho a recibir la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante,cuyo aprendizaje será voluntario.
I els partits de l’oposició quina posició prenen? Lo PSOE no canvia l’esperit essencial de la Llei. Però IU fa una importantíssima aportació: garanteix l’ensenyament en llengua catalana, l’alfabetització de tota la població i el seu ús curricular:
Se garantiza el derecho a la enseñanza de y en las lenguas propias de Aragón en las zonas determinadas en el artículo 6, con criterios de gradualidadobligatoria y progresividad.
CHA es queda curta, en la línia de la Llei aprovada el 2009, perquè garantitza el dret de rebre ensenyament del català, però no assegura l’alfabetització de tota la població. A més, estén els drets de l’aragonès a tot Aragó, també a la Franja, i reclou lo català només a la Franja.
Se garantiza el derecho a la enseñanza del aragonés y del castellano en todo Aragón y del catalán en la zona catalanoparlante. […] En cualquier caso corresponderá a los progenitores y tutores legales de los menores de edad la
elección de la lengua de escolarización de los mismos.
Oficialitat
Pel que fa a l’oficialitat de les llengües també hi ha divergències importants. PP i PAR només consideren oficial la llengua castellana.
Novament, IU és el partit que posa un nivell més elevat per al català i l’aragonès, fent-les cooficials:
El aragonés y el catalán son las lenguas propias, originales e históricas, que gozan de la condición de lenguas cooficiales en la Comunidad Autónoma de Aragón
Amb tot, en el redactat posterior (esmena a l’article 5) les considera oficials només a la zona on són llengua pròpia.
Per contra, CHA aquí sí que fa un moviment estrany, en considerar cooficials lo castellà i l’aragonès a tot Aragó, i per tant, també a la Franja. Per contra, lo català és només cooficial a la Franja:
El modelo lingüístico que defiende el Grupo Parlamentario Chunta Aragonesista (CHA) es aquel que opta por la cooficialidad del aragonés y el castellano en todo Aragón y del catalán en aquella zona en la que se ya se utiliza de manera habitual y cotidiana.
Consell Superior de les Llengües i Acadèmies
Si bé PP i PAR suprimeixen el Consell Superior de Llengües d’Aragó, tots tres partits de l’oposició el mantenen en les seues propostes.
Pel que fa a la normativa de la llengua, PP-PAR proposen una institució única que ha d’estandarditzar les dues llengües. Un fet insòlit a la resta del món.
Se crea la Academia Aragonesa de la Lengua como institución científica oficial en el ámbito de las lenguas y modalidades lingüísticas propias. […] Corresponde a la Academia Aragonesa de la Lengua: a) Establecer las normas referidas al uso correcto de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.
La resta de propostes d’IU, CHA i PSOE mantenen les dues acadèmies lingüístiques com en l’actual llei, una per al català i l’altra per a l’aragonès. Però cap partit ha proposat suprimir l’acadèmia del català, del tot innecessària quan la llengua catalana ja té una normativa reconeguda, i és encara més innecessària en moments de retallades econòmiques.
Finalment, algunes notes menors. Per exemple, la proposta de municipis catalanoparlants d’IU no incorpora Nonasp, molt possiblement per una errada. També IU ha presentat l’exposició de motius en català, aragonès i castellà, i així es publiquen al BOA.
Per si és necessari, cal recordar els avals internacionals per a la denominació de “català”, i que la negació del català va esclatar a les mans del PP i el PAR al propi territori.
Esmenes al projecte de Llei de Llengües « Lo finestró del Gràcia.
A la sessió plenària de les Corts d’Aragó d’avui s’estudiaran i votaran les esmenes al projecte de Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, presentades per CHA i IU, de devolució i amb text alternatiu respectivament.
ASCUMA rep el Premi Ramon Casanovas « Lo finestró del Gràcia.
ASCUMA rep el Premi Ramon Casanovas
A Granollers, el passat divendres 29 de novembre va tenir lloc la XXIII Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental. Obrí l’acte Remei Picart, presidenta d’Òmnium Cultural del Vallès Oriental i en el transcurs de la jornada es lliuraren els premis: el “XXIII Premi de Poesia” a Raimon Aguiló per l’obra Bumerang, el “XXIII Premi de Novel·la Josep Soperas” a Roser Parcerisas per La memòria d’una pisana, el “I Premi Eugeni Xammar” a NacióGranollers.cat, el “II Premi Ramon Casanovas a l’acció cívica a favor de la llengua catalana” a l’Associació Cultural del Matarranya, el “XII Premi Jaume Camp de sociolingüística” a Camins cap a la llengua. Models d’incorporació a l’ús del català de persones d’origen catalanoparlant. Es van declarà deserts els premis de poesia i narrativa infantils.
Animaren els actes les actuacions musicals de Jaume Arnella i l’Escola Municipal de Música de Granollers.
Després de lliurar els guardons als socis més antics d’Òmnium Cultural, tancà l’acte la presidenta nacional d’Òmnium, Muriel Casals, que va destacar que l’entitat seguiria treballant per aconseguir un estat propi, perquè només així el país podrà tirar endavant i mantenir els seus trets d’identitat, com ara la seua llengua.
Amb un apetitós i ben farcit bufet i animades converses va concloure la Festa.
Humberto Vadillo, Director General de Cultura: “La cultura se ha democratizado”.
V.C.- Centrándonos en la ley de lenguas promovida por el anterior gobierno socialista. ¿Cuál es la situación ahora?
H.V.- Hay un proyecto que está en las Cortes cuyo objetivo es evitar la imposición de ninguna lengua. Creo que las lenguas no pueden imponerse porque ello no queda dentro de las atribuciones de ningún gobierno, sino de la familia. Cuando se han intentado imponer ha habido fracasos. Va a haber una ley que salvaguarde las variaciones lingüísticas de Aragón pero no va a imponer nada.
LA FRANJA DE PONENT: MARY ZAPATER, UNA FRAGATINA IL·LUSTRE PREMIADA.
“Premi per a un fragatina il·lustre”
QUIM GIBERT
El número 87 de Fogaril i calaixera, aparegut aquesta tardor, és dedicat a la cançó d’autor i altres iniciatives musicals que en el decurs dels anys 80 es van gestar a la Franja de Ponent. La família Masagué i Zapater, promotors d’aquests quaderns de memòria, justifiquen el monogràfic perquè malgrat «el temps transcorregut, molts dels temes que tocaven en les seues cançons protesta continuen vigents».
En rigor, la revista trimestral fragatina destaca una de les primeres melodies de Tomàs Bosque, «Hauríem d’apartar de l’ample cial/ los núgols negres que no deixen veure clar./ Hauríem d’apartar del nostre pas/ les pedres gordes que mos fan entropessar.» I, en paral·lel, una altra de composta fa pocs anys per Àngel Villalba, un altre cantautors històrics del Matarranya, que diu: «Ja veus amic Desideri./ Per casa, tot com abans./ Una esquerra que fa figa/ i una dreta intolerant./» Villalba es refereix al malaguanyat Desideri Lombarte, un dels poetes més sòlids de la Franja.
Bosque, que darrerament ha tornat a agafar la guitarra, confessa que «fa quaranta que recorrem els pobles rescatant les contalles, refranys i paraules perdudes, anotant toponímia, escrivint cançonetes tradicionals, fent escrits preservant les formes de cada poble.»
Qui mai ha deixat de fer música des dels 18 anys ha estat l’Anton Abad, natural de Saidí (Baix Cinca), que aleshores es desplaçava a actuar de teloner «en autostop, la guitarra i una motxilleta en quatre coses de queviures (…) la mare i el pare, quan marxava estaven sempre preocupats.»
La distribució en els quioscos del darrer Fogaril i calaixera ha coincidit amb l’atorgament a Mary Zapater Labrador d’un dels sis premis Actuació Cívica, impulsats anyalment per la Fundació Carulla. L’acte es va fer dilluns passat, 12-11-12, ,en el Saló de Cent de l’ajuntament de Barcelona.
La interessant trajectòria de Mary Zapater es va començar a forjar els anys 70 a Ràdio Fraga, amb l’emissió de programes d’actualitat veïnal i de recuperació de la tradició autòctona (des de la cultura de la figa seca fins el vestit típic tradicional passant per personatges de la vida local, festes populars… ).
A partir dels anys 90, Zapater, junt amb el seu marit, emprén l’edició de Fogaril i calaixera, publicació a partir de la qual ha pogut plasmar les seves recerques i altres inquietuds, que l’han convertit en una persona culturament activa.
Un dels aspectes més rellevants d’aquesta fragatina de raça és la presència del català a tothora en la seva tasca creativa. L’ús predominant de la nostra llengua a Ràdio Fraga, Fogaril i calaixera i en altres treballs que ha realitzat, sempre ha tingut en compte els trets del parlar local, fet que ha permès que molts fragatins llegissin periòdicament en català.
L’enhorabona!
*Quim Gibert, psicòleg
Ja ha sortit “El català de la Codonyera” d’Artur Quintana « Lo finestró del Gràcia.
Una notícia important: s’acaba de publicar El català de la Codonyera d’Artur Quintana i Font, una gran, profunda i analítica obra de l’amic Artur. La meua enhorabona i el meu agraïment de debò per haver fet seu i estimar tant el meu “lloc”. Ningú podrà fer més pel català de la Codonyera.
“És la segona edició de la tesi doctoral de l’autor, publicada a Barcelona l’any 1986. N’és una versió corregida i considerablement ampliada, especialment en el capítol dedicat al vocabulari que té ara, si fa no fa, un 25% més de mots. Es descriu ací el català tan original de la Codonyera, precisant-ne minuciosament la fonètica, la morfologia, el lèxic -ordenat aquest per camps conceptuals segons el Begriffsystem de Hallig /von Wartburg- així com la toponímia, amb un tendencial afany de totalitat. Un atles lingüístic de 16 mapes comentats permet de situar el català de la Codonyera en el marc de les valls del Matarranya i del Baix Guadalop. Tot plegat queda arrodonit per nombroses mostres de literatura popular i un índex de mots. El llibre presenta bàsicament el català de la Codonyera, i la idiosincràsia dels seus parlants en molts exemples, tal com eren fa quaranta anys, quan el procés de substitució lingüística del català pel castellà a la Codonyera no es trobava, ni de bon tros, tan avançat –les enquestes actuals han estat fetes majoritàriament a persones de més de 80 anys. Res no queda tan lluny dels interessos de l’autor que documentar amb detall aquest procés de substitució, ans ben al contrari: El català de la Codonyera és entès com una contribució a l’estudi i foment del patrimoni lingüístic aragonès, i com una eina per a superar l’esmentat procés de substitució de la llengua catalana.”
ASCUMA ha rebut el Premi Ramon Casanovas 2012 « Lo finestró del Gràcia.
L’Òmnium Cultural Granollers-Vallès Oriental ha concedit el 2on Premi Ramon Casanovas a l’Associació Cultural del Matarranya per la tasca que porta a terme en defensa de la llengua i la cultura.
El premi es lliurarà el dia 30 de novembre de 2012 a Granollers, en el marc de la XXIII Festa de les Lletres Catalanes, a les 21 h.
Aquest premi consisteix en una distinció a l’ús i 1.000 € en metàl·lic.
L’any passat l’entitat Veu Pròpia, que aplega persones no nascudes als Països Catalans que defensen que el català ha de ser la llengua vehicular del país, va guanyar el 1r Premi Ramon Casanovas. Amb aquest reconeixement, Òmnium va voler destacar la feina d’un col·lectiu que fa anys que treballa per socialitzar la llengua catalana en espais on el català té poca presència social.