La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Mesquí‘El catalán de La Codoñera’, de estreno en Zaragoza.
La Institución Fernando El Católico de Zaragoza acogió esta semana la presentación de la nueva publicación de Artur Quintana, filólogo afincado en el Bajo Aragón. Se trata de ‘El catalán de La Codoñera’.
El libro presentado es una reedición muy ampliada del volumen que publicó hace unos meses con el mismo título. Respecto a la defensa del catalán, Quintana tiene claro que «si los políticos ponen en práctica lo que predican de proteger las lenguas no castellanas en Aragón, el futuro puede ser prometedor».
El propio autor definió su libro como una obra de consulta para interesados y maestros. Aclaró que se trata de «una introducción para mejorar al que ya sabe, no es para aprender», concluyó.
El Carxe. Recull de literatura popular valenciana de Múrcia.
Autors: Ester Limorti i Artur Quintana
Edició a cura de Brauli Montoya.
Institut d’Estudis Catalans
Barcelona, 2012
ISBN: 9788499651187
El Carxe és una comarca conformada en el segle XIX a la Regió de Múrcia com a resultat d’un corrent migratori valencià que anava a la recerca de noves terres de conreu. El llibre pretén ser testimoni de la cultura tradicional, expressada a través de la literatura popular, d’aquest enclavament de llengua catalana dins Múrcia. S’hi recullen mostres de narrativa (contes, llegendes, història oral, etc), de “jocs de pallissa” (peces parateatrals), del cançoner (amb partitures de cançons de Nadal, de Pasqua, escatològiques) i de refranys i frases fetes….
El català de la Codonyera « Lo finestró del Gràcia.
A les 19,30 h del passat dimecres 13 de febrer, es va presentar a Saragossa el llibre d’Artur Quintana i Font, El català de la Codonyera, editat per Gara d’Edizions. A l’Aula de la Institución, Fernando el Católico, un nombrós grup de persones romangué ben interessat des l’obertura de l’acte per Carlos Forcadell, director de la Institución Fernando el Católico, i durant les intervencions de: Chusé Aragüés, com a cap de Gara Edizions i Javier Giralt, cap del Departamento de Lingüística General e Hispànica de la Universitat de Saragossa. El professor Giralt manifestà sentir-se molt honorat de presentar el llibre i va fer un documentat repàs dels treballs del Dr. Quintana, de com es van conèixer, de l’estructura de l’obra i dels seus valors filològics i lingüístics, en especial del seu vocabulari de la cultura popular de la Codonyera. El Dr. Quintana va fer esment de la seua arribada a la Codonyera, de les seues estades estivals i de la seua vinculació definitiva, de com era el “lloc” fa 50 anys, de la situació —abans i ara— de la llengua… . Ens va oferir multitud de frases fetes i curiositats de la Codonyera, farcides d’humor, però sempre amb una finalitat didàctica, i va agrair tant els editors com les institucions col·laboradors, Institución Fernando el Católico i Prensas Universitarias. L’acte es va cloure amb la intervenció de Tomàs Bosque, poeta i músic de la Codonyera. Tomás cantà amb sensibilitat i mestria i va fer cantar el públic, acabant amb la cançó tradicional, “Roda la mola”, amb modificacions i arranjaments d’ell mateix. En la tornada participà tot el públic. Tot un èxit.
L’autor diu en la introducció del llibre: “Aquest treball es fonamenta en la meva tesi doctoral, El parlar de la Codonyera. Resultat d’unes enquestes. Premi Nicolau d’Olwert 1973, redactada l’any 1972 i publicada al número XVII de la revista Estudis Romànics, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans 1976-1980 [1986], pàgines 1-253. El text que ara publico n’és una versió corregida i considerablement ampliada especialment en el capítol dedicat al vocabulari, que té ara gairebé un 25% més de mots.” Més endavant l’autor diu. “El parlar de la Codonyera és una variant del català occidental, amb característiques comarcals, i fins i tot, locals prou remarcables. Tanmateix no té justificació parlar ací de català de transició a l’aragonès o al castellà o bé al revés, …”
No cal dir que l’obra és d’una profunditat i amplitud lingüístiques inusitades tractant-se de una variant dialectal del català d’una població de uns 400 habitants. L’autoritat i coneixements del Dr. Quintana la fa insuperable.
Tant de bo s’hagués pogut presentar a la Codonyera! Els reprovables fets succeïts en aquesta població el març de 2010, quan un nombrós grup de persones —afavorides per autoritats locals i alguns partits polítics— que van impedir la presentació de la Llei de Llengües, han fet repensar recentment el lloc de presentació del llibre. Posar pals a les rodes de la cultura qualifica el tarannà intel·lectual de qui ho fa, l’obstruir un acte cultural demostra quin són els valors cívics i democràtics dels seus actors. Els delictes els sancionen les lleis.
José Miguel Gràcia
Se presenta en Zaragoza el libro “El català de La Codonyera” | Arredol.
O volumen fa una completa descripción d’o catalán en iste lugar d’o Matarranya
Artur Quintana, autor d’o libro (Foto: Wikipedia)
Iste miercols se presenta en Zaragoza o libro “El català de La Codonyera”, de Artur Quintana i Font. Ista ye a segunda edición, correchida y enamplada d’a tesi doctoral de l’autor, que se publicó en Barcelona en l’anyada 1986 y ye agora publicau por Gara d’Edizions, a Institución Fernando el Católico y Prensas Universitarias de Zaragoza.
A presentación se ferá o miercols a las 19:30 en l’Aula d’a Institución Fernando el Católico (C / Cinco de Marzo) y contará con a presencia, antimás de l’autor Artur Quintana, de Carlos Forcadell, director d’a Institución Fernando el Católico, Pedro Rújula, director de Prensas Universitarias de Zaragoza, Chusé Aragüés, editor de Gara d’Edizions, Javier Giralt, chefe d’o Departamento de Lingüistica Cheneral y Hispanica d’a Universidad de Zaragoza
O libro, que en ista edición s’ha enamplau con un 25% más de voces, fa una descripción fonetica, morfolochica y lexica d’o catalán d’iste lugar d’o Matarranya. Tamién se bi incluyen alpartaus t’a toponimia, un atlas lingüistico, muestras de literatura popular u un amplo vocabulario. O libro antimás, presenta a realidat lingüistica de La Condonyera de fa quaranta anyadas, quan o proceso de sustitución lingüistica d’o catalán por o castellano no yera tan enantau como en ye agora. Seguntes l’autor, o libro se entiende “como una contribución a l’estudio y fomento d’o patrimonio lingüistico aragonés, y como una ferramiento ta superrar o proceso de sustitución d’a luenga catalana.”
L’ASCUMA organitza cursos de llengua catalana.
Us serviran per aprendre i millorar en l’escriptura en la nostra llengua, ajudar-vos a traduir el vostre web professional, o per a preparar-vos els exàmens oficials, o per obtenir punts de cursets… Cadascú tindrà els seus motius, però sobretot no deixeu perdre l’oportunitat ja que, segons pinta tot, serà segurament la darrera vegada que L’ASCUMA POT ORGANITZAR CURSOS DE CATALÀ GRATUÏTS!!!
El curs és intensiu de 60 hores. S’ha sol·licitat realitzar-ne tres, a tres llocs diferents. Els horaris són provisionals:
VALL-DE-ROURES: dilluns de 16,30 a 19 h
CALACEIT: dilluns de 19,30 a 22 h
ALCANYÍS: dimecres de 19 a 21,30 h
Comencem el 4 de març i la sessió informativa serà el 25 de febrer.
Inscripcions: A l’ASCUMA o a l’Aula de Formación de Personas Adultas de cada lloc.
MÉS INFORMACIÓ: Associació Cultural del Matarranya.
C/ Major, 4 CP 44610 Calaceit – Telèfon 978 851521 – administracio (arrova) ascuma (punt) org
INSCRIPCIONS: C.P. Educación de Personas Adultas, Vall-de-roures (a l’institut), 16- 20 h
OBJECTIUS
OBJECTIU GENERAL
Millorar l’eficàcia dels participants en el seu negoci mitjançant l’oferta del seu producte en català com la llengua d’un grup important de la seua clientela (turistes, segons residents i poblacions veïnes).
OBJECTIUS ESPECÍFICS
-Adquirir els coneixements bàsics de l’ortografia i gramàtica de la llengua catalana per a aconseguir el nivell elemental en el registre escrit i un nivell alt en lectura i oral.
-Aprofundir en la comunicació oral amb l’aprenentatge de les expressions i el vocabulari específic dels sectors professionals dels participants.
-Practicar la realització de textos administratius i de les TIC en català dels tipus que puguen necessitar els participants en la seua activitat professional: respondre un mail, confirmar una reserva, escriure una carta, un menú, etc.
-Traduir documents de les TIC i altres sobre la comunicació dels productes dels participants: web, blog, fulletons, carta de menú, etc.
METODOLOGIA
Se seguirà una metodologia dinàmica i participativa. En la primera part es desenvoluparan continguts d’ortografia i morfosintaxi (blocs 1 i 2), mentres que la segona mitat es dedicarà a activitats de pràctiques amb documents de tipus turístic i empresarial i a la traducció dels materials dels alumnes.
PROGRAMACIÓ
Bloc 1: Ortografia (nivells B1 i B2)
Bloc 2: Morfosintaxi (nivells B1 i B2)
Bloc 3: Lèxic específic
Bloc 4: Textos de llenguatge comercial, turístic, hostaler i empresarial
Bloc 5: Aplicació a les TIC
ORGANITZACIÓ:
Consta de 60 hores: 50 hores presencials (45 hores de classe més 5 hores d’eixides de pràctiques d’estudi) i 10 hores no presencials (exercici pràctic de traducció) amb tutoria.
CERTIFICAT:
Al finalitzar el curs l’alumnat rebrà un certificat d’assistència i aprofitament de 60 hores.
Serà necessari haver assistit a un mínim del 80% de les classes i entregar els treballs obtenint la qualificació d’apte.
Avui fa 76 anys del naixement de Desideri Lombarte « Xarxes socials i llengües.
Lo mes de febrer de 1937, en plena Guerra Civil, va nàixer Desideri Lombarte, estudiós i escriptor polivalent de Pena-roja.
Cada vegada que reviso les novetats de Desideri a Internet, em sorprenen més coses! S’ha editat el seu llibre Les aventures del sastre Roc d’Arça (2012), s’ha anunciat que el 13 de juliol de 2013 es tornarà a representar la seua recreació d’una visita dels senyors de Calatrava a Pena-roja, el maig de 2012 els vallibonencs van tornar a visitar Pena-roja i es va tornar a representar la seua obra de teatre, Montse Castellà versiona la lletra de Vull un trosset de terra de D. Lombarte musicada per Túrnez i Sesé,
i Glòria Arrufat teatralitza La Creu del Llop.
i se segueix editant el seu article a la Wikipedia amb novetats. Una autor prolífic, amb amples ressons.
Altres apunts relacionats:
- 23 anys de la mort de Desideri Lombarte
- Xeic! trien lletres de Desideri Lombarte per a gravar el proper videoclip
- Avui faria 75 anys Desideri Lombarte – Caminada de commemoració
- 22 anys de la mort de Desideri Lombarte, escriptor de la Franja
- Continua la internacionalització de Desideri Lombarte gràcies als projectes menuts per normalitzar el Matarranya
- Seguint los camins de Desideri Lombarte en l’Escola d’Estiu de la Franja
- “No vull una pàtria gran, ni una pàtria mitjaneta, que la vull ben menudeta. Conéixer-la pam per pam i estimar-la sencereta”
- Pena-roja i Vallibona, pobles germans.Viles i gents: “Gelades i l’Emigrant pena-rogí”
- La Creu del Llop escrita
Malgastar el dinero público « Lo finestró del Gràcia.
(A publicar al diari “La Comarca” d’Alcanyís)
“José Miguel Gràcia
No hacen falta demasiados conocimientos económicos para saber que cuando una empresa, pequeña o grande, quiere llevar a término una inversión de aumento de capacidad o reducción de costes, debe realizar imprescindiblemente el correspondiente estudio económico en el que se confronta el importe de la inversión con los beneficios estimados anuales, producto de la misma. Sin entrar en más profundidades diré que dicho estudio nos dará la rentabilidad y el plazo de recuperación del capital invertido entre otros resultados. Si la rentabilidad fuese buena —un porcentaje superior al interés del capital, al menos— habría que ejecutar el proyecto. Contrariamente, si la rentabilidad fuese pequeña o ni siquiera se recuperase el capital, habría que desechar el proyecto.
Traigo todo esto a colación para referirme a las inversiones que han realizado las diferentes administraciones públicas en tiempos pasados y aún recientemente. Nadie me podrá negar que las decisiones de las grandes inversiones, aprobadas por los gestores públicos, obedecen la mayoría de los casos a criterios puramente políticos más que a estudios de rentabilidad económica o social, o estratégicos. ¿Donde están los estudios económicos que deberían preceder a la construcción de aeropuertos sin estrenar o cerrados actualmente? ¿Alguien conoce las memorias económicas —por ejemplo el número de pasajeros estimados— de los estupendos y, en la mayoría de los casos, nada rentables tramos de Alta Velocidad Española (AVE)? Claro, como el principal fundamento para su construcción fue la cohesión territorial de España, que pinta la rentabilidad en estos casos. Mientras tanto quedaron estancadas las vías de transporte de mercancías y los trenes de cercanías. No sé cual de las dos necesidades eran más imprescindibles para el desarrollo económico de nuestro país. ¡Cuántos tramos de carretera no se habrán construido o rehabilitado por el mero hecho de que el partido que aprobó las obras buscaba votos o recompensaba los obtenidos en un territorio concreto! La lista sería interminable.
Aquella teoría de que haciendo buenos polígonos industriales en cualquier parte y vías de comunicación para acceder a ellos, las inversiones e industrias ya llegarán después, no deja de ser un brindis al sol. La referida teoría adquiere valor solamente cuando va acompañada de una demanda real y efectiva de las estructuras industriales en el momento de llevarlas a término. Lo contrario produce abundancia de polígonos industriales vacíos o subocupados por todas partes, antes y después de la crisis. Repetiría el mismo razonamiento para tantas y tantas nuevas carreteras que conducen a ninguna parte.
Soy consciente de que no todas las inversiones públicas pueden estudiarse bajo unos criterios de rentabilidad económica, no obstante, en estos casos es más necesario aún un estudio cualitativo exhaustivo que las justifique. Las decisiones que hacen referencia a la cohesión nacional o territorial, al bienestar de los ciudadanos, a una teórica demanda social, y a tantos otros conceptos abstractos, suelen ser meras decisiones políticas interesadas o de poco fundamento.
Si nos fijamos en las inversiones y obras de mejora en los ámbitos comarcales y locales, los ejemplos de inversiones innecesarias o carentes de rentabilidad económica y social se multiplican por doquier. Nos pueden servir de ejemplo la multitud de polideportivos sin uso en pequeñas poblaciones, bibliotecas cerradas que no prestan un libro al año, actuaciones urbanísticas donde la estética es una quimera entre tanto hormigón y asfalto, pseudocentros de interpretación cerrados a cal y canto, etc., etc. Para acabar les pondré un ejemplo bien actual para su consideración: en La Codoñera/la Codonyera se está construyendo un tanatorio. Su censo de habitantes no sobrepasa los 370, y se producen entre dos y cuatro fallecimientos al año, muchos de ellos en el Hospital de Alcañiz. Puede que, para no ser menos, alguna otra población vecina lo demande. La demanda social puede devenir incontenible.”
«The Walking Wired» ‘caminants connectats’ « L’esmolet.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 7, febrer 2013
Sortim a fer una passejada pels carrers d’Alcanyís. Ens passa per la vora un cotxe amb dos ocupants, una parella jove. Condueix el noi mentre la noia subjecta un smartphone amb les dues mans i els polzes sobre la pantalla. M’ha semblat veure una espurna de solitud en els ulls del conductor i una certa alienació en els de la noia. Uns metres més amunt una altra persona —aquesta supera la trentena— passeja un gosset mentre no aparta la vista ni el dit gros de la pantalleta d’un mòbil. Em miro la meua dona amb un punt d’inquietud. Ens creuem amb dos nois amb xandall i bossa d’esports que també estan abstrets en el rectangle lluminós de sengles telèfons intel·ligents. La cosa comença a ser alarmant. Apressem el pas per arribar el més aviat possible a casa. Abans, però, cal entrar a la fleca a comprar el pa. Com és dissabte, la dependenta és una joveneta. Ens atén sense deixar de mirar-se i manipular la fascinant superfície de l’IPhone. Paguem sense poder dissimular el nerviosisme i ens precipitem dins la seguretat del portal. De l’ascensor en surt una mare i dues filles. Aquestes aferren els mòbils de darrera generació que els deu haver cagat el Tronc de Nadal. Intercanviem un esguard de fatalitat amb la mare, que les segueix cap al carrer resignada a la incomunicació materno-filial.
En arribar a casa ens asseiem davant el televisor per a visualitzar el darrer capítol gravat de The Walkind Dead. És esgarrifós el món apocalíptic que retrata: una epidèmia ha convertit en zombis tots els morts de la Terra. No hi ha lloc on arrecerar-se. Els sobrevivents anomenen els zombis «els caminants». En aquell moment passa una de les filles pel davant de la porta del menjador. Ha estat una visió fugaç, però suficient per constatar que entre les mans hi sostenia un petit objecte rectangular. Ella també s’ha trasmudat en ‘caminant’. Efectivament, no hi ha lloc on arrecerar-se.
Carles Terès presenta Licantropia.
A lo largo de la veintena de capítulos de la obra, que arranca con unos inquietantes hechos ocurridos en 1759, el lector irá descubriendo los secretos de la zona y “verá emerger una parte oscura, que no tiene por qué ser mala”.
La novela ‘Licantropia’, de Carles Terès.. El diseñador gráfico Carles Terès, que se considera un escritor aragonés de lengua catalana, se estrena como novelista con ‘Licantropia’, un inquietante relato con hombres lobo, ubicado en las comarcas fronterizas de Aragón con Cataluña, con el que obtuvo en 2011 el premio Guillem Nicolau.
Acompañado por el editor de Edicions de 1984, Josep Cots, el autor del Matarranya ha explicado este martes en rueda de prensa que ha construido una historia con un grueso argumental que transcurre en la actualidad, con un hombre feliz, de personaje protagonista, en un entorno idílico, “que no es tan bueno como parece”.
A lo largo de la veintena de capítulos de la obra, que arranca con unos inquietantes hechos ocurridos en 1759, el lector irá descubriendo los secretos de la zona y “verá emerger una parte oscura, que no tiene por qué ser mala”.
Residente en el pequeño pueblo de Torredarques (Teruel), Carles Terès ha reconocido que difícilmente hubiera podido escribir la novela si hubiera continuado viviendo en Barcelona -ciudad en la que nació hace 50 años, hijo de padres aragoneses- porque son las tierras en las que reside desde hace varias décadas las que le inspiran.
Por ellas pasea en muchas ocasiones en solitario, incluso de noche, “lo que va creando un poso”. “El tema fantástico siempre me ha gustado, a la vez que me interesa mezclar situaciones inquietantes con las de la cotidianeidad”, ha precisado.
Respecto a la lengua empleada en la novela, señala que ha realizado un “trabajo dialectal lo más cuidado posible, sin un exceso de barbarismos”.
Lector de Lovecraft y Edgar Allan Poe, tampoco ha escondido que le hubiera gustado escribir ‘La pell freda’, del barcelonés Albert Sánchez Piñol, una obra que le impresionó cuando la leyó por primera vez.
Nacido en Barcelona en el año 1962, Carles Terès vive y trabaja entre Torredarques y Alcañiz (Teruel), donde publica como columnista en medios locales como “La Comarca d’Alcanyís” y “Temps de Franja”.
“El català de la Codonyera” no es presenta a la Codonyera « Lo finestró del Gràcia.
“El català de la Codonyera” no es presenta a la Codonyera
Vos pareixeran ben buides:
tacetes, olles i ampolles.
Les guardo a la Codonyera
d’antigües paraules, plenes.
Si l’Artur un dia pense
que lo que dic no és possible,
que vingue a casa a buscar-les,
se les buidaré al seu llibre.
Gara d’Edizions; la Institución Fernando el Católico i Prensas de la Universidad de Zaragoza es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre El català de la Codonyera. (Terol-Aragó) d’Artur Quintana i Font, editat per aquestes editorials.
La presentació serà a cura de D. Carlos Forcadell, director de la Institución Fernando el Católico; D. Pedro Rújula, director de Prensas de la Universidad de Zaragoza; D. Chusé Aragüés, editor de Gara d’Edizions; de D. Javier Giralt, cap del Departamento de Lingüística General e Hispánica de la Universidad de Zaragoza i de l’autor del llibre, D. Artur Quintana i Font.
Després de la presentació es llegiran alguns etnotextos de la Codonyera.
En una situació normal l’acte s’hauria presentat a la Codonyera, però no, es presentarà a Saragossa. Els que haurien de sentir vergonya davant d’aquest fet, potser es sentiran cofois. Jo paso d’allò de la vergonya aliena, tot i que ho sento moltíssim per l’Artur.
L’acte tindrà lloc el dimecres, 13 de febrer, a les19.30 hores, a l’Aula de la Institución Fernando el Católico, entrada pel carrer 5 de Marzo, 8.
Aquells que vulgueu anar des d’Alcanyís amb transport col·lectiu especial, cantacteu amb José Ignacio Micolau, tèl. 687804744. Anireu i tornareu el mateix dia per 20 euros.
Gara d’Edizions; la Institución Fernando el Católico i Prensas de la Universidad de Zaragoza es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre “El català de la Codonyera. (Terol-Aragó)” d’Artur Quintana i Font, editat per aquestes editorials.
La presentació serà a cura de D. Carlos Forcadell, director de la Institución Fernando el Católico; D. Pedro Rújula, director de Prensas de la Universidad de Zaragoza; D. Chusé Aragüés, editor de Gara d’Edizions; de D. Javier Giralt, cap del Departamento de Lingüística General e Hispánica
de la Universidad de Zaragoza i de l’autor del llibre, D. Artur Quintana i Font. Després de la presentació es llegiran alguns etnotextos de la Codonyera.
L’acte tindrà lloc el dimecres, 13 de febrer, a les 19.30 hores, a l’Aula de la Institución Fernando el Católico, entrada pel carrer 5 de Marzo, 8.