La Franja

La Ruta de los Tres Reyes tendrá presupuesto en mayo.

Los alcaldes de Morella, Tortosa y Alcañiz, ayer, en el puente de la Vía Verde

Los alcaldes de Alcañiz, Juan Carlos Gracia Suso; Morella, Rhamsés Ripollés; y Tortosa, Ferran Bel, acompañados por el concejal de Turismo, Alfredo Ferré, se reunieron ayer en la ciudad catalana con el objetivo de buscar sinergias entre los tres municipios y avanzar en la reactivación del consorcio Ruta de los Tres Reyes, un organismo de promoción turística que, a pesar de crearse hace trece años, se ha mantenido inactivo durante los últimos años.

Los tres alcaldes anunciaron que antes de final de mayo se celebrará una asamblea para aprobar un presupuesto para 2013 y encargar las primeras acciones. Se trata de crear una nueva imagen corporativa, un proyecto de señalización mediante geolocalización y otro de promoción vía web. Finalizada la reunión, el alcalde de Tortosa enseñó a los ediles el resultado de la intervención sobre el puente del ferrocarril, todavía en obras, convertido ahora en vía verde que permite conectar la ciudad con Alcañiz.

Ferran Bel explicó que el objetivo del encuentro tiene como objetivo fundamental reactivar la Ruta de los Tres Reyes: “Queremos colaborar más estrechamente, y no sólo en cuestiones de promoción turística y cultural. Se trata de aprovechar sinergias entre los tres municipios más allá del turismo.” Bel recordó la participación de Morella en la última edición de la feria alimentaria FESTAST celebrada en Tortosa y avanzó colaboraciones similares en próximos certámenes feriales de las tres poblaciones.

Por su parte, el alcalde de Morella, avanzó otro de los proyectos con que trabajan dentro de la nueva etapa del Consorcio, consistente al organizar viajes para colectivos específicos, en este caso de gente mayor. A su vez, Juan Carlos Gracia, alcalde de Alcañiz, señaló que lo  más importando es relanzar un proyecto que puede ser muy positivo para los tres municipios. “Queremos hacer promoción dentro de nuestras propias ciudades pero también al exterior, para captar visitantes de todo España. Lo importante es que los tres municipios estamos completamente involucrados al hacer un proyecto creíble”, afirmó

Las fiestas del Sexenni de Morella, el mundial de MotoGP en Motorland Aragón o la Fiesta del Renacimiento de Tortosa, son algunos de los acontecimientos con más impacto que el futuro Consorcio quiere aprovechar para intensificar su promoción.

Facebook

Presentación del libro «El català de la Codonyera (Terol, Aragó)» de Artur Quintana i Font.
Con la participación de Tomás Bosque y Chusé Aragüés, de Gara d’Edizions
Auditorio del Palacio Ardid (Biblioteca Municipal) de Alcañiz
Viernes, 5 de abril de 2013, 20 h.

Soplos de aire fresco | Lo finestró del Gràcia.

(Article publicat al diari “La Comarca” d’Alcanyís, el passat divendres 29 de març)

                                                                                              “José Miguel Gràcia

No ando falto de temas de actualidad para escribir estas líneas, pero el problema que tengo es de hartazgo de todos ellos y un sentimiento de esterilidad sobre lo que pueda escribir acerca de los mismos. Incluso diré que he empezado un par de veces y he tenido que abandonar las líneas escritas por aburrimiento. ¡Ojalá este sentimiento sea pasajero! Ahora mismo me vienen a la mente la crisis económica y sus fatales consecuencias; las medidas ineficaces, injustas y demagógicas que aplica el gobierno; los seis millones de parados y sus efectos en las familias; el empobrecimiento colectivo y la pérdida del Estado del bienestar; el desprestigio de las instituciones españolas; la pérdida de credibilidad internacional de España; la multiplicación de casos de corrupción y la desfachatez del Gobierno ocultando los suyos propios; la falta de objetividad de la mayoría de los grandes medios de comunicación, secuestradores de la democracia y generados de enfrentamientos sociales; el asalto progresivo de los medios públicos por parte del partido del Gobierno; el blandir —y no precisamente en su acepción de adular o halagar— la Constitución como única respuesta a las demandas del derecho a decidir sobre el encaje territorial de alguna parte, hasta ahora, de España; el envejecimiento de Europa, reflejado en su falta de ideas regeneradoras… . Creo que ya es suficiente. Tal vez le estoy dando al lector demasiados motivos para deducir que mi actitud está al borde del pesimismo o masoquismo intelectual. A fuer de querer ser sincero y realista se tropieza uno con estas consecuencias no deseadas.

No obstante todo lo dicho en la parrafada anterior, quiero creer en una posible salida de tanta crisis y tanto problema. Creo en la juventud que se está formando, creo en las nuevas tecnologías, en la importancia de la incorporación de la mujer en todas las escalas de poder y decisión, tengo esperanza en las nuevas ideas que están surgiendo de los países emergentes que harán cambiar los modelos sociales, creo en la revolución de las conciencias y confío en muchas cosas más.

Estoy convencido que los cambios vendrán de las pequeñas cosas y de su acumulación, de la capacidad de análisis y de la aplicación práctica de sus resultados, de la solidaridad entre las personas y de los movimientos sociales, y de la cultura en general. Necesitamos soplos de aire fresco.

Respecto a los temas que vengo escribiendo normalmente —económicos, políticos, culturales y de defensa de la lengua—, me han llamado gratamente la atención dos escritos publicados en este periódico, por su visión de futuro en cuanto a la economía, uno de ellos, y en cuanto a la lengua, el otro. Me vienen muy bien para vincularlos a mis esperanzas de futuro. En primer lugar me refiero a una editorial del pasado uno de marzo de título “Unir la fuerza de tres territorios”, la cual empezaba diciendo: “La unión de Alcañiz, Tortosa y Morella como cabeceras comarcales para realizar un plan turístico común interautonómico podría poner realmente en valor la potencialidad de la zona histórica de influencia bajoaragonesa.” La directora, Eva Defior, hablaba de sinergias, de conexión con el mar, de valores culturales, de valores paisajísticos, de eliminación de barreras, etc. para la creación de un gran polo de atracción turística. No puedo estar más de acuerdo con estos planteamientos, y además me permito añadir, supongo que la directora estará de acuerdo, que esta unión podría ampliarse a otros proyectos de cooperación industrial y comercial y de otro tipo, más allá de la evanescentes celebraciones de efemérides históricos, y abrir mucho más el abanico territorial de las provincias, comunidades autónomas o estados si algún día los hubiere.

El otro escrito que quiero destacar por sus valores culturales y de certero análisis de la realidad es el de Emma Zafón del 8 de marzo pasado, bajo el título de “El pollo del aragonés oriental”. La autora describe la actuación de los gobiernos de Aragón, Valencia y Baleares contra el catalán, lengua propia de las tres comunidades, o en parte en una de ellas, con tal claridad de ideas y mínimo de palabras que sería difícil superar. Clarísima y directa es también su receta para la defensa lingüística en la Franja: “Educación, estandarización y normalización. Educación para aprender a leer y a escribir en catalán, estandarización para regular su uso en cada zona y normalización para que sea una herramienta de comunicación a todos los niveles en las cinco comarcas aragonesas” ¡Ya me gustaría a mi escribir con tanta claridad y síntesis!

Dos artículos como dos soplos de aire fresco. Mi enhorabuena a ambas.”

DGA prevé cerrar el próximo curso las aulas que tengan 5 alumnos o menos.

Objectiu del PP-PAR: carregar-se el català | Lo finestró del Gràcia.

El govern del PP-PAR, com ja sap tothom, té un clar objectiu, carregar-se el català, també l’aragonès, sota la vergonyosa i demagògica excusa de protecció de les varietats lingüístiques aragoneses. Que sabran ells de varietats lingüístiques! Per això aprovaran una llei, de la qual, el principal objectiu és la derogació la llei vigent. Per això han anul·lat els premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero —els han fusionat i els han deixat sense dotació. Per això han anul·lat les 29 subscripcions de Temps de Franja. Per això la portaveu de cultura del PP ha dit que la implantació de la llei actual costaria 35 milions d’euros i 30 més cada any. On és la vergonya? On és el sentit comú? I la ciutdadania, restarà tan tranquila? Massa “cachirulos” i ben poca autoestima lingüística.

De tot allò, els mitjans de comunicació s’han fet ressó ampliament, a l’Aragó en alguns casos, i a Catalunya, la majoria.

Com a exemple aquí teniu el que ha publicat Vilaweb.

El govern d’Aragó persisteix en la marginació del català – VilaWeb.

Després de tirar endavant una llei de llengües que desprotegeix el català a la Franja de Ponent, el govern d’Aragó ha continuat fent passes per esborrar-ne la presència en diversos àmbits de la vida cultural i institucional. Fa unes setmanes va anul·lar vint-i-nou subscripcions de la revista Temps de Franja, de manera que les escoles de la Franja s’han quedat sense l’única revista editada íntegrament en català al territori. Ara l’Institut d’Estudis del Baix Cinca ha denunciat la supressió de l’històric Premi Nicolau de Literatura i de projecte d’animació Jesús Moncada.

La revista Temps de Franja perilla de desaparèixer, tal com expliquen des de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA), una de les entitats que edita la revista, dins la Iniciativa Cultural de la Franja. És una revista mensual que s’edita des del 2000. Ara una part ja ha deixat de publicar-se en paper i és tan sols digital. El govern ha adduït motius de pressupost per anul·lar aquestes subscripcions, i ha negat a l’ASCUMA que tingui res a veure amb la llengua de la revista ni amb les referències que s’hi fa als Països Catalans, segons que explicava Cèlia Badet, una portaveu de l’ASCUMA.

La distribució de la revista es realitza principalment a través de la subscripció: actualment en té uns 800. I també es pot trobars als quioscos i llibreries de la Franja, al preu de 2,30 euros. La tirada total és de 1.050 exemplars.

La supressió del Premi Nicolau

El Govern de l’Aragó també ha fet públic recentment en un Butlletí Oficial que suprimeix l’històric Premi Literari Guillem Nicolau, perquè passa a fusionar-lo amb els premis en llengua aragonesa i en retira, a més, la dotació econòmica i passa a tenir només caràcter honorífic. ‘Respecte dels premis Arnal Cavero i Guillem Nicolau, sembla més oportú fusionar les convocatòries perquè tots dos estan dirigits a estimular la creació de les llengües pròpies d’Aragó, passat a denominar-se des d’ara Arnal Cavero Guillem Nicolau’, deia el butlletí.

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca es queixa: ‘El premi híbrid Arnal Cavero-Guillem Nicolau amaga l’existència de les nostres dues llengües: l’aragonès i el català, i les converteix en una sola ‘lengua-aragonesa-del-área-septentrional-y-oriental’. La intenciód ‘aquesta convocatòria és fer desaparèixer la denominació i la mateixa llengua catalana del nostre panorama lingüístic, posant-la en calçador en una amanida de dialectes i modalitats lingüístiques d’una suposada única llengua regional.’

S’acaba el projecte Jesús Moncada

La mateixa entitat recorda que l’octubre del 2011 la Conselleria d’Ensenyament del Govern d’Aragó va comunicar el cessament del Projecte d’Animació Cultural Jesús Moncada. Aquest projecte va començar el curs 2000-2001 amb l’objectiu de reforçar i revaloritzar les classes de català a les escoles de la Franja, portant a les aules escriptors, cantautors, grups musicals,
exposicions, tallers, etc. en aquesta llengua.

El projecte va aconseguir amb èxit apropar la cultura feta en català als alumnes de les nostres comarques, amb gairebé 800 activitats. En aquest sentit, el projecte va donar a conèixer els nostres autors i les nostres varietats locals. ‘El tancament va trencar el vincle que el projecte
establia entre l’escola i el medi cultural natural del territori on es desenvolupa’, protesta l’entitat.

«The talking dead» (‘Els parlants morts’, si fa no fa) | L’esmolet.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja n. 117, abril 2013
Darrerament m’ha tocat de parlar de la Franja en entrevistes i presentacions. Hauria pogut dir allò de l’Umbral «he venido a hablar de mi libro», però Licantropia és pensat, escrit, transcorre i usa en gran part el català del Matarranya. Per tant, és un tribut que em toca pagar amb molt de gust. La Franja és, a la Catalunya Vella, un exotisme, malgrat la paranoia pancatalanista dels «no-hablamos-catalán-y-a-mucha-honra». Per a estalviar-me divagacions, els hi dic, als que pregunten, que el català està prohibit de facto a la nostra terra. Això no és del tot exacte, perquè actualment està pitjor que prohibit: s’està esborrant la seua existència. El nostre govern, elegit per la majoria dels aragonesos, s’ha posat a imitar el «pare» Stalin en la seua dèria per suprimir definitivament el rastre i el record dels dissidents (de les fotos, dels documents, etc.). El govern aragonès fa el mateix quan li lleva el nom a la llengua i la dissol en l’àcid de la no-existència; estrangula tota iniciativa per dignificar-la (les vint-i-nou subscripcions de Temps de Franja, per exemple, o la dotació econòmica del Guillem Nicolau). Però aquí seguim, com fantasmes dins els llimbs, parlant encara, escrivint fins i tot, una cosa que no té nom ni matèria. I la majoria de votants aragonesos sense saber-ho.
L’altre dia escrivia sobre els «Walking wired», però avui toca fer-ho de nosaltres, els «Talking dead». Per sort, com ja saben els seguidors de la sèrie, si et mossega un zombi t’hi converteixes. Per això fóra bo que anéssim escampant el nostre bell idioma, a mossades verbals, si cal. Potser encomanarem el do de llengua als monolingües recalcitrants i als xapurrejadors diglòssics.

Ecos de una charla en ZL | Zaragoza Lingüística.

El pasado lunes 11 de marzo, como sabéis, tuvimos la suerte de contar con el Dr. Javier Giralt, profesor titular del área de Filología Catalana de nuestro Departamento, quien nos habló de los nombres que ha recibido la variedad  hablada en la denominada “franja aragonesa” y nos dio razones  lingüísticas de que se trata de la lengua catalana.

A raíz de esta conferencia, nuestros compañeros de radio unizar le hicieron una entrevista. Podéis escucharla aquí mismo.

Eina serà el cap de cartell de la 13ena edició del Franja Rock | Comarques Nord.

 Imprimir

Eina serà la banda cap de cartell de la 13ena edició del Franja Rock, el festival de rock que des de l’any 2001 se celebra a Pena-roja i que s’ha convertit en el més longeu del territori. Així ho ha confirmat l’Associació de Jóvens de Pena-roja, entitat organitzadora del festival, que té previst tancar el cartell del Franja Rock 2013 al llarg de les pròximes setmanes i que ha anunciat que hi haurà també una nova Trobada de dolçainers, tabalers i de música tradicional de Pena-roja. El Franja Rock 2013 serà el cap de setmana del 26 i 27 d’abril, i entre altres activitats aplegarà un karaoke, un tast de cerveses, jocs per a xiquets, la trobada de música tradicional, sopar popular, així com el concert nocturn on està previst que actuïn quatre bandes.

L’Associació de Jóvens ha confirmat la presència de Eina per al Franja Rock 2013. Els de l’Alt Penedès (antics Inadaptats) actuaran per primera vegada al Matarranya. Portaran ‘L’estat i la revolució’, segon treball de la banda després de l’èxit de ‘L’art de la guerra’, on els de Vilafranca del Penedès van musicar l’obra d’estratègies militars de Sun Tzu. Guitarres afilades, ritmes contundents, bases electròniques i lletres directes amb un clar rerefons polític i de lluita de classes són els trets que destaquen a una de les bandes més compromeses del panorama actual. A més, la música pop dels Ya Babé obrirà la 13ena edició del Franja Rock. Els de Queretes s’estrenen al festival de Pena-roja, on portaran un variat repertori en català i castellà que inclús rendeix homenatge a poetes de la terra.

Al marge del concert de dissabte i de les activitats que hi ha programades divendres, la pròxima edició del Franja Rock té previst un karaoke divendres i un tast de cerveses. Destaquen també jocs infantils i la consolidada Trobada de Dolçainers i de Música Tradicional de Pena-roja, que comptarà amb la presència de grups tradicionals vinguts d’Aragó, Catalunya i el País Valencià. El Franja Rock de Pena-roja s’ha convertit en el festival més longeu del territori. Enguany celebrarà la 13ena edició, i al llarg d’este temps han passat bandes com Sva-ters, Metall i so, Gra-fort, Los Draps, Nothinkson, Azero, Aluminosis, De cara a la pared, Cesk Freixas, Ràbia Positiva, Gen, Mallacan, Malagana, Xeik!, Prau, Camarada Kalasnhikov, Owix!, Skafam, Agraviats, i molts més.

L’Atzucac / Emma Zafón.

L’Atzucac / Emma Zafón

Viernes, 08 de Marzo de 2013 14:17 Emma Zafón

---

El “pollo” del aragonés oriental

El aragonés oriental nació en 1995 en Valencia fruto del Pacto del Pollo. No fue el baile del verano en el ecuador de los noventa sino el matrimonio político entre el PP de Eduardo Zaplana y el grupo de extrema derecha Unió Valenciana.

Éstos últimos habían basado sus campañas electorales en la acérrima defensa de que el valenciano y el catalán eran lenguas diferentes (que, por si acaso, no lo son), consiguiendo captar al electorado anticatalanista. La mente privilegiada de Zaplana alcanzó a comprender que si absorbía esta corriente ideológica en su partido, conseguiría hacerse con la mayoría absoluta en los comicios de 1999. Sí, hubo un tiempo de minorías para el PP. El murciano lo consiguió, y no solo eso. Sentó un precedente para que sus compañeros de partido en comunidades catalanoparlantes fuera de Cataluña siguieran sus pasos. Poco a poco, su maniobra ha convertido a los hablantes de la Franja al “aragonés oriental” y a los de Baleares a la “lengua cooficial diferente al castellano”.

El no-catalán gana elecciones por doquier infravalorando a quienes conservan el sí-catalán como lengua materna. La clave del éxito es no pronunciar la palabra maldita, convertir este idioma que utilizan unos diez millones de hablantes en el Bárcenas de la lingüística, el Lord Voldemort de las lenguas cooficiales. Si bien el nombre que se le da es lo de menos, el escaso respeto que recibe de las instituciones es lo de más. Los catalanoparlantes no son comunidades tribales que cayeron en la marmita del bilingüismo para resistir ante nada. Son ciudadanos que merecen una acertada política lingüística que se sostiene en tres ejes: educación, estandarización y normalización. Educación para aprender a leer y a escribir en catalán, estandarización para regular su uso en cada zona y normalización para que sea una herramienta de comunicación a todos los niveles en las cinco comarcas aragonesas. Aunque quizá con tanta exigencia llegue un día en que nos recriminen que hemos hablado catalán por encima de nuestras posibilidades.

Les escoles de la Franja es queden sense l’única revista íntegrament en català – VilaWeb.

El govern aragonès ha anul·lat vint-i-nou subscripcions de la revista Temps de Franja. És una altra envestida al català, marginat pel PP amb la nova llei de llengües. Són les vint-i-nou subscripcions que arribaven a les escoles de la Franja, de manera que s’han quedat sense l’única revista editada íntegrament en català al territori.

De fet, Temps de Franja perilla de desaparèixer, tal com expliquen des de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA), una de les entitats que edita la revista, dins la Iniciativa Cultural de la Franja. És una revista mensual que s’edita des del 2000. Ara una part ja ha deixat de publicar-se en paper i és tan sols digital.

El govern ha adduït motius de pressupost per anul·lar aquestes subscripcions, i ha negat a l’ASCUMA que tingui res a veure amb la llengua de la revista ni amb les referències que s’hi fa als Països Catalans, segons que explica Cèlia Badet, una portaveu de l’ASCUMA. Però l’entitat és ben conscient de les agressions i el menyspreu del govern aragonès al català de la Franja.

Badet, a més, es manifesta molt crítica amb les institucions de Catalunya: ‘La revista està condemnada, i els qui haurien de donar-hi suport no en donen.’ Destaca que no han rebut mai cap suport del govern català ‘ni de cap d’aquests que enarboren la bandera i s’omplen la boca parlant de nosaltres’.

Ara les entitats editores de Temps de Franja es reuniran i decidiran si continuen publicant-la o no, tenint en compte la manca total de suport institucional.

El govern d’Aragó cancel·la les subscripcions de Temps de Franja | Lo finestró del Gràcia.

Fa dues o tres setmanes, el govern d’Aragó (PP-PAR) va cancel·lar 29 subscripcions de la revista Temps de Franja, corresponents a les escoles de la Franja. La persona que va trucar a l’Associació Cultural del Matarranya va donar a entendre que era una mesura d’estalvi, que havien donat de baixa totes les subscripcions i que no tenia res a veure amb les característiques i llengua de la revista. El lector pot pensar el que vulgui, tot i que el resultat és que les associacions editores de Temps de Franja es queden sense aquesta  aportació o subvenció indirecta, fen més difícil encara el funcionament de la revista. I per altra banda, es priva als nens de les escoles d’una eina de cultura i coneixement de la llengua pròpia.

La crisi és una bona ocasió per barrejar cultura, estalvi i ideologia. El resultat no és altre que: l’aculturització del poble, l’uniformisme cultural i ideològic, i en el cas de Temps de Franja, l’anorreament de la llengua catalana a l’Aragó, o tal vegada una volguda agressió directa.

Han mort els premis literaris d’Aragó | Lo finestró del Gràcia.

Amb data u de març el BOA (Butlletí Oficial d’Aragó) publica un vergonyós decret regulador dels premis de creació literària i del llibre d’Aragó. No dedicaré massa temps a explicar el seu contingut, propi d’un govern PP-PAR, al qual li fa nosa la cultura i odia les llengües pròpies com ho demostren dia rere dia. Per a ells la cultura i la lingüística son sinònims d’ideologia i desinformació.

Resumint: el “Premio de las Letras Aragonesas”, el “Premio Miguel Labordeta”, el “Premio Trayectoria profesional en el sector del Libro” i el “Premio mejor editado” seran honorífics, altrament dit, sense dotació econòmica.

El “Premi Guillem Nicolau” en català i el “Arnal Cavero” en aragonès es refonen —sembla oportú fusionar, diuen— en un, anomenat “Premio Arnal Cavero-Guillem Nicolau” per a treballs escrits “en qualsevol de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó” i la seua finalitat és “contribuir a la conservació y difusió del patrimoni lingüístic aragonès” i “estimular la creació”.  Quin rostre! Quines i quantes són les llengües pròpies d’Aragó i quantes són les seues modalitats? Això no ho diu el decret. Són deu, cent, mil, una per poble? Esclar, tampoc tindrà dotació econòmica. Tot i que amb un cinisme, digne de la pitjor escola filosòfica, diuen al decret que donaran autorització per a que el llibre premiat el puguin publicar en qualsevol editorial i indicar la referència al premi. Quines penques! Però si en compte d’un honor serà un deshonor fer esment al govern d’Aragó.

Ho tenien prou fàcil justificant-se que no hi ha diners i prou, però no, es carreguen els premis amb escarni de tots els autors aragonesos i humilien els parlants del català i l’aragonès.

Si algú té la gosadia de presentar-se gratia et amore als premis 2012, sapigueu que ho podeu fer fins el 20 de març.

Ad honorem Aragonie

Esta “joteta” podria cantar-la la consellera de Cultura d’Aragó, el dia del lliurament dels premis literaris d’Aragó a ningú.  

Ni es lengua el aragonés
ni nadie habla catalán
y Aragón tiene mil lenguas,
le dice el Ebro al Pilar.

A Saragossa sí | L’esmolet.

La Comarca, columna «Viles i gents», 1 de març de 2013

M’abelleix de compartir les meues impressions de la presentació de El català de la Codonyera (Gara d’Edizions, Saragossa 2012) a la seu de la Institución Fernando el Católico de Saragossa.
Ens encabírem dins un cotxe cinc persones provinents de diferents viles (la Codonyera, la Torre del Comte, la Freixneda, Torredarques i Queretes) —tots residents a Alcanyís excepte el company codonyerenc, que té la fortuna de viure a la seua privilegiada vila.
L’amenitat de la conversa va fer curt el viatge. En arribar, ens donà la benvinguda, fent l’esment “ya llegan los de Alcañiz”, el director de la IFC Carlos Forcadell. L’acte va ser per a sucar-hi pa; i els parlaments —de Carlos Forcadell, de Chusé Aragüés (Gara d’Edizions) i Javier Giralt (cap del Departamento de Lingüística General e Hispànica de la Universitat de Saragossa)— van ser interessantíssims per als que estimem els idiomes i, en especial, el català de la Codonyera. El professor Giralt va fer la seua presentació en un català estàndard precís i preciós. Després, el Dr. Artur Quintana va esplaiar-se en les peripècies de l’obra amb l’amenitat que el caracteritza. El record dels vergonyosos “Fets de la Codonyera”, i l’ambient que diuen que han deixat, em van agrejar el goig de l’escolta. Vaig preguntar-me perquè hi ha persones que atien la ignorància i en fan bandera. Quin guany en treuen? Aquest núvol el va esvair un altre codonyerà il·lustre, Tomàs Bosque, mostrant-mos la bellesa del parlar del seu “lloc”. Al final tot el públic, independentment del seu idioma, va acabar cantant “Roda la mola”. Al rovell de l’ou de Saragossa. Un acte de justícia i normalitat. A l’eixida vam poder saludar, entre molts d’altres, José Bada i Eloy Sánchez Clemente.
La pregunta és inevitable: per què no es fa també aquesta presentació a la vila privilegiada per l’estudi? Suposo, espero, que algun dia, abans que siga massa tard, algú esmeni aquest oprobi escandalós.