La Franja

// Artur Quintana i Font

Mentre que l’ensenyament d’una llengua estrangera i del castellà és obligatori, s’observa que el de l’aragonès i el català, les nostres llengües pròpies i històriques, és optatiu, i això passa malgrat que la Constitució a l’article 3.2 proclame que ‘seran oficials’. L’Estatut no ho recull, ço que el fa contrari a la Constitució, car el dret constitucional se situa per damunt del dret comunitari, i ja fora hora que tant el dret constitucional com l’estatutari anessen de conjunta.

Com que no és així, ara com ara l’ensenyament de les llengües pròpies i històriques es limita a classes setmanals, de durada d’una hora i mitja a tres, a infantil i primària, al principi fora de l’horari escolar, i ara a dins. L’ensenyament infantil de l’etapa de 0 a 3 anys depèn dels ajuntaments, els quals decideixen en quina llengua es fa. A secundària hi ha ensenyament de català, i de vegades d’alguna altra assignatura en aqueixa llengua, i en aragonès tot just si es va aplicant.

Per a l’aragonès s’ha passat de ser present a 4 centres escolars el curs 1997 a ser-ho a 27 amb més de 1200 alumnes el curs 2021-2022, repartits per tota l’àrea de llengua aragonesa amb prou densitat en general. A les terres altes dels Pirineus hi ha escoles quasi a tot arreu, des de la Jacetània fins a la Ribagorça , i concretament a Echo, Ansó, Chasa, Berdún, Santa Zilia, Jaca, Sallén de Galligo, Tramacastiella de Tena, Pandicosa, Biescas, Candarenas, Aineto, Torla, Broto, Fiscal, Bellanuga, Samianigo, Bielsa, A Espuña, Sarabiello, Plan, San Chuan de Plan, Chistén, l’Ainsa, Sarllé, Benás, Lupiñén, Castillón de Sos, Saún, Graus, Capella, La Puebla de Castro, Nabal, Lo Grau, Estada, Estadilla i Fonz. Hi ha poques bosses, i més aviat petites, on no s’ensenya aragonès: Canfrán, Aisa, Puen da Reina de Chaca, Santa Cruz d’as Serós, Muriello de Galligo, Riglos, A Fueba, Campo, Seira… Als Somontanos les localitats amb ensenyament de l’aragonès van més espaiades: Ayerbe, Almudébar, Boleya, Osca, Barbastre, Montsó, a Luenga, Berbegal i Uerto, mentre les bosses sense ensenyament d’aragonès són encara considerables: Agüero, Lobarre, Santa Olaria de Galligo, Biscarrués, Lupiñán, Nueno, Arguis, Igriés, Loporzano, Sietemo, Ibieca, Alcalá d’o Bispe, Angüés, Casbas, Biarche, Blecua, Antillón, As Ziellas, Abiego, Colungo, A Liena, Abergüela d’A Liena, Adagüesca, Salas, Pozán de Bero… S’ensenya aragonès a dues escoles en viles actualment de llengua castellana: Salbatierra d’Esca i a Peralta de Alcofea. I a bastants escoles en territori de llengua catalana no s’ensenya aquesta llengua, com pertocaria, sinó aragonès. Això passa a la Ribagorça de llengua catalana de la Vall de l’Isàvena des de la capçalera a les Paüls fins a Llaguarres, que comprèn les escoles les de les Paüls, de la Pobla de Roda i Lasquarri, mentre Llaguarres a l’Isàvena i Jusseu i Torres del Bisbe, ambdós al Sarro, van a Graus. Sanui a la Llitera, també de llengua catalana, només té ensenyament d’aragonès , però no de la llengua pròpia. Aquestes anomalies, que ja fa anys que duren, tenen l’anuència, tàcita sembla, de les instàncies educatives: Conselleria, Direcció General de Política Lingüística, Academia Aragonesa de la Lengua…, i de les associacions d’estudi i foment de l’aragonès.

Les localitats de llengua catalana amb ensenyament optatiu d’aquesta llengua han passat de 12 centres el curs 1984-1985 a 37 el curs 2021-2022 amb un total de 4.150 alumnes, dels quals 1.447 participen en projectes lingüístics de llengua catalana. Es troben a la Ribagorça a les escoles de Montanui, Areny de Noguera, Tolba, Benavarri i Estopanyà; a la Llitera n’hi ha a Castellonroi, el Torricó, el Campell, Tamarit, Algaió, Albelda i Vensilló, i també a tot el Baix Cinca de llengua catalana: Saidí, Fraga, Miralsot, Vilella, Torrent de Cinca i Mequinensa, així com a quasi tot el Matarranya, tant a l’actual com a l’històric. Faió, Nonasp, Favara, Maella, Massalió, Calaceit, la Vall del Tormo, Queretes, Valljunquera, la Freixneda, la Portellada, Vall-de-roures, Fondespatla, Ràfels, Mont-roig de Tastavins, Pena-roja, Beseit, la Ginebrosa i Aiguaviva de Bergantes –Fórnols de Matarranya, la Canyada de Beric i Torredarques van a escoles properes. A Bordón, a territori actualment de llengua castellana, fan ensenyament de català. Des del 2017 Foz Calanda i Calanda van demanant ensenyament de català però la inspecció els ho va denegant. Hi ha algunes bosses, prou considerables, sense ensenyament de català: més amunt, en tractar de la Ribagorça, ja he indicat que a les valls de l’Isàvena i del Sarro i a Sanui de la Llitera no hi ha ensenyament de català, com pertocaria, sinó d’aragonès. A les localitats lliteranes de Peralta de Calassanç i Sant Esteve de Llitera, així com a les matarranyenques de Bellmunt de Mesquí, la Codonyera i la Torre de Vilella no hi ha ensenyament de català.

L’ensenyament de l’aragonès i del català es fomenta, a més, amb diversos programes: el de ‘Els escriptors a l’aula’ on els centres educatius en poden demanar la presència: el ‘Luzía Dueso’ per a l’aragonès creat al curs 2005-2006, i per al català el ‘Jesús Moncada’ des del curs 2001-2002, aquest darrer amb tradicionals desaparicions guadianesques de tant en tant. La molt activa Direcció General de Política Lingüística ajuda a la celebració del ‘Dia de la Llengua Materna’, al qual s’apunten fins i tot centres que en refusen l’ensenyament a l’escola, i convoca ‘Concursos de Lectura en Públic’. Al poble abandonat de Bailo es fan jornades de convivència entre alumnes que assisteixen a classes d’aragonès i de català, i s’hi ha encetat un programa d’immersió per a l’aragonès.

A la Universitat de Saragossa hi havia des dels darrers anys de la Dictadura una certa oferta de llengua aragonesa, vista aquesta com a dialecte del castellà, i de la catalana. Ara hi ha des del 2015 el ‘Diploma d’Especialització en Filologia Aragonesa’ al Campus d’Osca, on des del curs 2020-2021 també es pot cursar la ‘Menció en Llengua Aragonesa a la Facultat de Ciències de l’Educació’, mentre que no existeix una menció equivalent per al català. Els congressos internacionals de llengua i literatura aragoneses, coneguts com a ‘Estudios e rechiras d’a luenga aragonesa’, se celebren cada dos anys des del 1997. El curs l985-1986 s’inicià l’optativa de Llengua catalana a la Llicenciatura de Filologia Hispànica del Campus saragossà, i el 1996 es creà l’Àrea de Filologia Catalana del Departament de Lingüística General i Hispànica, que continua avui en dia. S’ensenya català a les Escoles Oficials d’Idiomes de Montsó, Fraga, Alcanyís i Saragossa, i no hi ha oferta d’aragonès. La càtedra universitària Johan Ferrández d’Heredia treballa en l’estudi de l’aragonès i del català i als cursos universitaris d’estiu a Jaca tant les llengües aragonesa com la catalana, i les cultures que conformen, solen ser-ne tema d’estudi.

Avancem, poquet a poquet, en l’ensenyament de les nostres llengües pròpies i històriques, amb molts i innecessaris obstacles, però avancem.

*Publicat a Compromiso y Cultura n. 99, març 2023

// Redacció

La Sala Multiusos del Liceu d’Alcanyís acollirà, el 14 de març, a les 18:30 hores, la celebració de la taula rodona «Vozes en o zierzo/Veus en el cerç/Voces en el cierzo. Escritoras en aragonés e catalán d’Aragón. Escriptores en aragonés i català d’Aragó. Escritoras en aragonés y catalán de Aragón».

Hi intervindran José Ángel Sánchez Ibáñez, professor de la Universitat de Saragossa i expert en literatura en aragonès; Màrio Sasot, escriptor i especialista en Literatura Catalana a l’Aragó; i Merxe Llop, escriptora en català. La moderadora de l’acte serà la professora de la Universitat de Saragossa i acadèmica de l’AAL Maite Moret Oliver.

L’ambientació musical anirà a càrrec de Políglota Teatre.

La iniciativa forma part del projecte Vozes a o zierzo/Veus al cerç/Veus al cerç, que es desenvoluparà durant tot l’any 2022 i la primera meitat del 2023.

A la Sala Municipal d’Exposicions d’Alcanyís, es pot gaudir des del 7 de febrer i fins el 14 de març de l’exposició del mateix títol, que centra el focus en la tasca d’una sèrie de dones escriptores que van utilitzar o utilitzen les llengües pròpies d’Aragó (aragonès i català d’Aragó), als seus escrits.

Una de les línies estratègiques del projecte és la visibilització del paper de la dona i de la perspectiva de gènere en relació amb les llengües pròpies d’Aragó, a més de posar en valor l’interessant i intens treball de la dona al voltant de la llengua i dels seus diferents dialectes, de fomentar el coneixement mutu de les dones que desenvolupen una important tasca a favor de les llengües aragonesa i catalana, de propiciar la participació de la dona als espais on es prenen acords i decisions sobre aquestes llengües i d’iniciar i avançar en el seu estudi de des d’una perspectiva de gènere. Aquestes i altres idees són les que es tractaran en aquesta taula rodona.

L’entrada és lliure fins a completar aforament.

// Artur Quintana i Font

En el Temps de Franja del 4 de febrer d’enguany publicat per Redacció a Aragó us informàvem sobre l’exposició de la DGPL dedicada a les dones que han escrit i escriuen en aragonès i en català a l’Aragó. L’exposició s’ha presentat a Jaca i a Saragossa i aquest 7 de febrer d’enguany ho ha estat a Alcanyís, on romandrà fins al 14 de març, dia en què se celebrarà una taula rodona al Liceo d’Alcanyís amb presència, entre altres, de l’escriptor i periodista Màrio Sasot, ben conegut pels lectors de Temps de Franja.

La presentació aquest dimarts passat a la Sala d’Exposicions de l’Ajuntament d’Alcanyís, en una freda vesprada de pluja i neu, anà a càrrec del batlle alcanyissà n’Ignacio Urquizu, a qui acompanyaven bastants regidors.  N’Urquizu es va centrar àmpliament en el fet que l’exposició anés dedicada a les dones, que com a tals ja des de temps llunyans van saber prendre’s el dret de l’escriptura, un dret que els homes quasi monopolitzàvem.

El batlle en cap moment no va esmentar que les dones presentades a l’exposició també s’hi havien pres el dret a parlar i escriure en les nostres llengües maleïdes —digueu-ne minoritzades si us estimeu més l’eufemisme—: l’aragonès i el català d’aquest país. D’això en van tractar tant el director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, n’Ignacio López Susín, com na Chulia Ara i na Maite Moret, les dues comissàries de l’exposició, i reblaren també el caràcter d’exaltació femenina de la mostra. Tots els presentadors parlaren en castellà, a excepció de Maite Moret, que, llevat d’unes breus paraules de presentació, va seguir en català.

No em sé estar d’esmentar que per la sala, enmig dels penells on es podien llegir i sentir els textos de les diferents autores —en bastants de casos en la pròpia veu— i veure’n les fotografies, corrien soltes tot de capitanes, aquelles plantes, que, un cop seques, es deixen emportar pel grat del vent i així s’escampen i es reprodueixen, talment com es difonen per aqueixa exposició els escrits i les paraules de les autores. En una d’aquestes capitanes, penjada d’una corda, ballaven tot de parolas i mots. Compto que devíem ser-hi una trentena de persones.

Us esperem el 14 de març a la taula rodona del Liceo alcanyissà.