Skip to content

Archive

Category: Mesquí

Viles i gents.

Mides i cabudes (lliure interpretació) – Tomas Bosque

Lleme.- Com els de la coalició matallengües no hi tenen ni una lleme de ‘talento’ en cultura aragonesa, seguirem escrivint noms i paraules, així quan mos les vulguen prohibir del tot sabrem on trobar-les.

Dos dits, tres dits… No tindre quatre dits de front. Acerteu si penseu en los mateixos paios i paies que jo estic pensant.

Forcó.- No és lo mascle de la forca, ni lo mànec de la forcatja. Més curt 
que el pam perquè sol comprèn els dos primers dits de la mà.

Grapat.- Al meu poble zarpà i punyat. Lo que hi solen fer alguns al plat de pernil quan paga el vermut l’Ajuntament o la Cooperativa.

Remitjó.- Un cul de sac en un cabàs o dos, abans de cereal; però ara solament de verdura. Cosa de vells que encara hi van a l’hort a peu. El Bárcenas i altres patriotes s’han endut los euros a remitjons.

Quatre dies.- En quatre dies tot anirà a prendre pel sac. Els pobles del Baix Aragó s’hi quedaran més buits que lo Convent del Desiart.

Quatre gats.- Los pocs que hi quedarem al B.A. si segueix la política actual i els polítics només pensen en ells i els seus negocis. Motorland, sí; Hospital públic, no. No tenim solució.

Almosta.- En aragonès ‘alpada’. Tot lo que hi cap en les dos mans juntes. Si hi ha que agafar alguna cosa, els que tenen les mans més grans surten afavorits.

Pessic.- Un pessic d’arròs, sucre, sal, pebre…Hi ha pessics que enamoren. De moment juguem al “Piç piciganya, oli de la ganya…” que tant li agrade d’escoltar al senyor de les cartes al Director.

Eternitat.- Lo que tarden en aplegar els e-mails a alguns ajuntaments de la Franja, a poques paraules que tinguen escrites en català. Ni els obren. 

Munt.- Un munt de gent, d’olives, de problemes. Un munt de riure escoltant les entrevistes radiofòniques als inventors de llengües, com ara la LAPAO, que no convé escriure ni aprendre a escola.

Viles i gents.

Defensa del lapao ( Luis Rajadell)

El PP, el PAR i les seues comparses en la creuada contra el català d’Aragó recalquen que el terme ‘lapao’ no apareix a la nova Llei de Llengües. Ho diuen com a argument per a rebutjar este exitós acrònim. Una vegada constatada la xarlotada que han muntat amb l’eufemisme emprat per a referir-se al català parlat a la Franja, populars, aragonesistes i facaos volen esmorteir les rialles dient que la paraula ‘lapao’, que ha fet riure als filòlegs de tot arreu, no figura en el text legal.

I què, si no apareix? No se’n volen acatar de que l’acrònim, este i qualsevol altre, només és una fórmula ‘econòmica’ per acurtar una denominació formada per varies paraules. En este cas, l’acrònim està més justificat que mai quan el legislador, per a evitar que li ixqueren grans i taques roges per tota la pell, va canviar la denominació de la llengua parlada a la Franja i, en lloc de denominar-la català –mira que és senzill-, la va rebatejar com “lengua aragonesa propia del área oriental’ o, ajuntant les sigles, ‘lapao’. Els acrònims no tenen per què figurar en un text legal per a existir i estar justificats. La legislació que regula la creació dels acrònims és molt relaxada. Que hi farem! Per posar un exemple de moda a la província de Terol, el Fondo de Inversiones de Teruel no figure a cap llei com a Fite, però així el coneix tothom. O per posar un exemple global. La policia secreta del III Reich és coneguda històricament com a Gestapo, un acrònim que es va inventar un funcionari de correus alemany per ‘economitzar’ paraules. I va fer fortuna. El lapao, de moment, ha fet riure.

Viles i Gents :: La nova Llei de Llengües :: June :: 2013.

-Article publicat a La Comarca el 7 de juny del 20013-
Tinc com a llengua pròpia, que em van transmetre els meus pares, una que em permet relacionar-me amb onze milions de persones d’Aragó, Catalunya, València, les Illes i sud de França. La vaig haver aprendre a escriure als trenta anys quan vaig emigrar al Principat i que m’ha servit per a dedicar-me professionalment a la docència durant trenta-cinc anys. Ara uns polítics aragonesos, obsessivament anticatalans, em diuen que la meua llengua no és el català del Matarranya sinó la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental. I han fet una nova Llei de Llengües on diu que crearan una Acadèmia de la Llengua Aragonesa que elaborarà una gramàtica per a la nova llengua. Després vindrà la formació del professorat per a impartir la matèria, les gramàtiques i els textos didàctics, la investigació i promoció, la creació literària, la introducció en l’administració… Els polítics aragonesos del PP i PAR deien que feien una nova Llei de Llengües perquè l’anterior era inassolible en un temps de crisi, quan no calia inventar-se cap llengua perquè ja existia. Ara la nova, com podeu comprovar, els eixirà de franc.
Després de donar-li moltes voltes a la nova proposta lingüística del nostre govern aragonès, veig que no em convencen prou els seus arguments. I he decidit que prefereixo seguir parlar i escriure una llengua per a continuar relacionant-me amb onze milions de persones i no crear-me, seguint els seus propòsits, una nova frontera lingüística on no existeix. No m’interessa aprendre la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental que com a molt em serviria per a comunicar-me amb quaranta mil parlants de la nostra comunitat i que en seran molt menys perquè de ben segur que molts faran el mateix pensament que jo: continuaran parlant i escrivint en català.
Sento que els nostres governants es prenguen tantes molèsties per a tant poc profit.

Viles i Gents :: Sortir de la crisi :: June :: 2013.

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 8 de juny del 2013)

El curt espai d’aquesta columna pot semblar tan insuficient com impropi per a tractar d’un tema de la complexitat de la crisi econòmica, tot i que, a vegades, cal sintetitzar al màxim per poder veure, no tot el bosc, si no només els arbres més grans del bosc. Ras i curt, només conec dues formes per poder créixer econòmicament i reduir l’atur, condició necessària per deixar enrere o superar la crisi: augmentar les exportacions i/o incrementar el poder adquisitiu dels ciutadans.
Exportar no és gens fàcil, més encara, molt difícil. Es necessita un bon producte i de preu competitiu, i a més, un mercat amb poder adquisitiu suficient. En aquests moments, quan la crisi econòmica s’estén per tota la UE, i els països emergents inunden el món de productes, l’increment de les exportacions, passa a ser gairebé una quimera.
El primer efecte de les retallades, que en la majoria dels casos es converteixen en nous acomiadaments o reduccions de sous i pensions, és la reducció del poder adquisitiu dels ciutadans, altrament dit, un encongiment de la demanda interior, la qual cosa produeix decreixement econòmic i atur. La crisi s’aguditza.
És ben cert que el dèficit públic no pot continuar als nivells actuals, però si només es brandeixen les retallades per reduir-lo, és gairebé pitjor el remei que la infermetat. Aquest és el gran error: quan es calcula la futura reducció del dèficit sumant les retallades —reducció de personal, baixada de sous i pensions—, om oblida del seu efecte negatiu, el qual, de vegades, potser superior, per la depressió de la demanda interna, a l’estalvi previst. La reducció del dèficit públic en situació de forta depressió econòmica, precisa de terminis llarguíssims i retallades de despeses molt selectives. Per què no es va incloure a la Constitució Espanyola un topall de l’atur, en compte d’un topall del dèficit públic? El FMI diu ara que es va equivocar amb Grècia al no avaluar els efectes negatius de l’austeritat, perquè tot ha empitjorat en aquell país. No trigaran massa a fer el mateix comentari respecte a Espanya. Ai! si no fos pel turisme…

José Miguel Gràcia

Viles i Gents :: Basc i romanès :: June :: 2013.

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 22 de juny del 2013)

Llegeixo aquests dies un vell i interessant opuscle del conegut historiador basc José María Lacarra. Són unes conferències pronunciades a Donosti el 10 i 11 de gener del 1956, i publicades l’any següent a aquella mateixa ciutat amb el títol de Vasconia medieval. Historia y filología. L’autor si bé hi declara que ell no és filòleg ni bascòleg, sinó historiador, vol oferir la seua experiència de lector i editor de textos medievals per ajudar a conèixer els segles foscos de la història de la llengua basca. A manca de documentació basca medieval recomana de recercar romanalles d’aqueixa llengua en els textos en llatí, castellà, occità i fins i tot en francès produïts al País Basc, dels quals dreça una llarga llista amb moltíssims exemples. Lacarra, en aquestes conferències, sembla com si el sorprengués que el basc, malgrat ser la llengua parlada per tot un poble i que constitueix un estat —Navarra—, no s’haja escrit durant tot el període medieval. I observa que això no passa amb les llengües romàniques, les quals primer només es manifesten per algunes paraules dins dels textos llatins —com passa també amb el basc—, però ja a finals del segle XI —començaments del XII entren en l’escriptura. La llengua basca haurà d’esperar fins a principis del segle XVI, sobretot per les necessitats missionals del protestantisme, per a entrar plenament en l’escriptura. A l’altra punta d’Europa trobem un cas paregut: el de la llengua romanesa. El basc és una llengua aïllada dins d’un mar romànic, i la intercomprensió basc-romànic és impossible. El romanès, per més que sigui una llengua romànica, es troba també aïllat enmig de llengües —eslau i magiar— sense cap possibilitat d’intercomprensió. La llengua de l’església, l’administració i l’alta cultura no és el llatí-romànic del País Basc, sinó l’eslau. I el romanès no s’escriurà durant tota l’Edat Mitjana, llevat d’algun cas comptat a finals del segle XV. L’entrada del romanès en l’escriptura vindrà al segle XVI, com en el cas basc, de la mà de les necessitats missionals del protestantisme. Casos semblants es troben també en altres països de l’Europa de l’Est.

Artur Quintana

Franja de Ponent Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça | Beseit i una mica de xirigol.

La Franja de Ponent va guanyant identitat inclòs entre els que neguen la seva existència. No tindria cap sentit donar una nom especial, a aquestes comarques del Aragó, si no tinguessin en comú la seva llengua catalana. Així es evident que si en aquests pobles es parles castellà o aragonès, La Franja no existiria. Tampoc tindria raó de ser, si aquest pobles administrativament formessin part de Catalunya. De la mateixa manera que els pobles de la franja son pobles on la seva llengua es la catalana i administrativament formen part del Aragó, les comarques de la Franja son territoris on a tots els pobles que la formen parlen català, això passa a les comarques del Matarranya, Baix Cinca, La Llitera i Ribagorça. Malauradament la recent divisió comarcal del Aragó ha deixat fora de les seves comarques naturals alguns pobles. La llista de pobles de la Franja i les seves comarques oficials (que no naturals) es la següent:

  • A
  • Aiguaviva de Bergantes (Baix Aragó)
  • Albelda (Llitera)
  • Areny de Noguera (Ribagorça)
  • Arenys de Lledó (Matarranya)
  • B
  • Baells (Llitera)
  • Bellmunt de Mesquí (Baix Aragó)
  • Benavarri (Ribagorça)
  • Beranui i Calvera (Ribagorça)
  • Beseit (Matarranya)
  • Bonansa (Ribagorça)
  • C
  • Calaceit (Matarranya)
  • Camporrells (Llitera)
  • Castellonroi (Llitera)
  • Castigaleu (Ribagorça)
  • E
  • El Campell (Llitera)
  • El Torricó (Llitera)
  • Estopanyà (Ribagorça)
  • F
  • Faió (Baix Aragó-Casp)
  • Favara de Matarranya (Matarranya)
  • Fondespatla (Matarranya)
  • Fórnols de Matarranya (Matarranya)
  • Fraga (Baix Cinca)
  • G
  • Güel (Ribagorça)
  • I
  • Isàvena (Ribagorça)
  • L
  • La Canyada de Beric (Matarranya)
  • La Codonyera (Matarranya)
  • La Freixneda (Matarranya)
  • La Ginebrosa (Matarranya)
  • La Portellada (Matarranya)
  • La Sorollera (Baix Aragó)
  • La Torre de Vilella (Matarranya)
  • La Torre del Comte (Matarranya)
  • La Vall de Tormo (Matarranya)
  • Lasquarri (Ribagorça)
  • Les Paüls (Ribagorça)
  • Llaguarres (Ribagorça)
  • Lledó d’Algars (Matarranya)
  • M
  • Maella (Baix Aragó-Casp)
  • Massalió (Matarranya)
  • Mequinensa (Baix Cinca)
  • Monesma i Queixigar (Ribagorça)
  • Mont-roig de Tastavins (Matarranya)
  • Montanui (Ribagorça)
  • N
  • Nonasp (Baix Aragó-Casp)
  • P
  • Pena-roja (Matarranya)
  • Peralta de la Sal (Llitera)
  • Pont de Montanyana, el (Ribagorça)
  • Q
  • Queretes (Matarranya)
  • R
  • Ràfels (Matarranya)
  • S
  • Saidí (Baix Cinca)
  • Sant Esteve de Llitera (Llitera)
  • Sanui i Alins (Llitera)
  • Sopeira (Ribagorça)
  • T
  • Tamarit de Llitera (Llitera)
  • Tolba (Ribagorça)
  • Tor-la-ribera (Ribagorça)
  • Torredarques (Matarranya)
  • Torrent de Cinca (Baix Cinca)
  • V
  • Vall-de-roures (Matarranya)
  • Valldellou (Llitera)
  • Valljunquera (Matarranya)
  • Vensilló (Llitera)
  • Viacamp (Ribagorça)
  • Vilella de Cinca (Baix Cinca)

D’arbres, flors, fruits i llavors… | Lo finestró del Gràcia.

 

D'arbres

 

Fa uns quants anys vaig escriure el poemari D’arbres, flors, fruits i llavors…, el qual ha restat sense publicar fins avui. Durant aquest estiu i posteriorment aniré publicant-lo diàriament, bé poema a poema o a parells, intercalant-los entre les notícies diverses i altres posts.

 

POEMARI

 

Tot just acabat el meu poemari Dietari en groc i amb la floreta groga de l’aromer abillant-me de fragància encara el record, em guanyà el desig de parlar dels meus arbres, del sotabosc i de flors i essències metafísiques.

 

El plàtan

 

A la tardor d’un any escruixit,
una fulla de plàtan
hi dibuixava parabòliques formes
per sobre la multitud indolent
—passavolants de l’avinguda—,
farta de llibertat no desitjada.

 

El ayuntamiento de Aguaviva, contra la presa de forma unánime.

El ayuntamiento de Aguaviva aprobó el sábado en pleno una moción de posicionamiento en contra de la construcción de una presa de laminación en el río Bergantes, que previamente había sido registrada por la plataforma vecinal ‘El Bergantes no se toca’. La decisión fue tomada por unanimidad de todos los concejales actualmente en el cargo, dos del PAR (Ismael García y Daniel Cuella) y tres del PSOE (Rosa Clemente, Lourdes Mir y Pablo Ciprés).

En la moción se exigía a la Confederación Hidrográfica del Ebro la paralización del proceso de tramitación del expediente del proyecto de la presa y se instaba al Ministerio de Medio Ambiente a descartar su construcción por no ser, dicen, una actuación de carácter sostenible y por vulnerar normativas europeas como la Directiva Marco del Agua y la Directiva Hábitats. También se solicitaba que se estudien alternativas con menos afecciones para el medio ambiente, como los nuevos aliviaderos de la presa de Calanda o el recrecimiento del embalse de Santolea. También se pide la creación de una mesa de trabajo con instituciones públicas y usuarios de la cuenca del Bergantes para la elaboración de un Contrato de Río. En las próximas semanas, desde la plataforma darán entrada a esta moción en otros ayuntamientos de la comarca y de la cuenca de este afluente del Guadalope.

Reuniones institucionales

Tras pedir por varios medios un encuentro con representantes de la Confederación, las demandas de ‘El Bergantes no se toca’ han sido atendidas. El próximo lunes, representantes de esta plataforma aguavivana se reunirán en la sede de la CHE para trasladar sus quejas y exigir medidas alternativas a la presa del Bergantes. Además, el martes de esa misma semana también mantendrán un encuentro con la dirección del INAGA.
Los aguavivanos ya se reunieron el pasado jueves con el Justicia de Aragón, Fernando García Vicente, y con su asesor medioambiental, Jesús Olite, para transmitirles su posición contraria al proyecto y la negativa a cualquier negociación para obtener posibles restituciones por los terrenos afectados. El Justicia se comprometió a hacer llegar su postura a la CHE, aunque no tiene competencia de mediación al tratarse de un órgano suprautonómico; y a trasladar también esta postura al Defensor del Pueblo.

Lenguas de Aragón. 25 Años de la Declaración de Mequinenza – YouTube.

Twitter / Barrull: El proper diumenge a Maials ….

El proper diumenge a Maials (Segrià) 8a Trobada de penyes Barcelonistes Lleida Sud i La Franja. Força…

 

Temps de Franja, juliol-agost 2013 | Lo finestró del Gràcia.

 

TdF003

Fa pocs dies va sortir la revista Temps de Franja, numero d’agost-setembre. Tot seguit podeu llegir l’editorial, sobre el qual alguna cosa he tingut  a veure, Us animo, a aquells que no sou subscriptors, a comprar la revista i llegir-la durant el període estival. La trobareu a:

TdF004

“Hipocresia i demagògia

En aquest país que anomenem Espanya o Estat Espanyol, com vulgueu, corren temps de baixa qualitat democràtica, de descrèdit de les institucions públiques i d’esmicolament de l’Estat del benestar. No són aliens d’aquest desgavell, ben al contrari, són els primers responsables, els comportaments i actituds dels polítics —partits o persones— que senyoregen les institucions. Cal dir, així i tot, que fora de la política, ni de bon tros, no són tot flors i violes. Com en aquests moments és la dreta qui té gairebé tot el poder, també té gairebé tota la responsabilitat. Alguns exemples ens serviran per corroborar allò que afirmem. Comencem per una cosa que ens toca ben de prop. Fixeu-vos-hi en la Llei de Llengües aprovada pel PP-PAR quan al seu títol es diu que és una “llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó”. Hi hauria alguna persona, amb dos dits de front, que pogués trobar a la Llei qualsevol d’aquestes característiques, després d’una lectura per més benvolent que fos? Però si el primer que fa és negar el nom de les llengües! I que pensa el lector quan al preàmbul de la Llei es fa referència al precepte constitucional (art. 3, apartat 2) “les altres llengües espanyoles (a més del castellà) seran també oficials en les respectives comunitats autònomes” En quins articles de la Llei es regula la oficialitat de les llengües pròpies? En cap ni un. A més, l’articulat de la Llei és ple de disbarats. Tant sols una incongruència més en forma de pregunta: si la Llei diu que vol protegir i promocionar les llengües pròpies de l’Aragò, perquè no ho fa amb el castellà? No serà que pensen que el castellà no és llengua pròpia d’Aragó. No hi ha cap mena de dubte que el lector sabrà aplicar la part alíquota d’hipocresia, demagògia o mentida a cadascun dels punts que hem posat com a exemples.

Si aixequem un xic el cap i observem Aragó i tota Espanya trobarem la hipocresia, la demagògia i la mentida, a cabassos per tot arreu. Es diu que per protegir el nostre sistema de pensions hi ha que desvincular-lo del IPC, considerar l’esperança vida i augmentar el període de cotització. Ras i curt, hi ha que reduir les pensions, desprotegir-les. Per què no se’n cerquen de solucions per augmentar els ingressos? Que l’atur és el gran problema no ho dubta ningú, però que per a reduir-lo s’han de polvoritzar la legislació laboral, la qual cosa fa més fàcil l’acomiadament i la reducció de sous, és una estupiditat i una injustícia. D’on sortiran els diners per poder comprar els productes fabricats amb mà d’obra barata per mal pagada? Mireu cap als partits i altes institucions amb flagrants casos de corrupció. Hi trobeu algú que hagi dimitit recentment o que digui que ho farà si la causa va endavant? Ja sabem que el penediment no s’hi pot comprar al mercat, però almenys podrien demanar perdó. Qui més qui menys procura esbandir subtilment el seu comportament i demana transparència i noves lleis contra la corrupció. El passat, passat està i el futur trigarà en arribar, pensen.

No serà que a més de la hipocresia, la demagògia, la mentida i la manca de moral personal s’està estenen l’estupidesa com una gran taca d’oli per aquesta pell de brau i, més enllà, per tota la vella Europa? Quo vadis Espanya? Quo vadis Europa? Per xamba no s’arreglaran les coses i menys encara si els ciutadans ens convertim en uns “panxa enlaire”.

Després de les penes i els planys, per la nostra part no ens queda altra cosa que desitjar-vos un bon estiu, i també fer-vos una petició o recomanació: emporteu-vos la revista al lloc on passeu les vacances i comenteu als familiars i amics que malgrat tanta retallada i totes les actuacions ignominioses contra la nostra llengua, Temps de Franja, en català, quasi com un miracle que no seria possible sense la col·laboració de tots, surt mes rere mes. Fins setembre.”

O Concello d’Auguaviva apreba por unanimidat a moción contra l’entibo en l’Alcherez | Arredol.

Cartells / Cartelería.

 


(cartell per al Kodorock 2013 organitzat per la gent de la AC Casa Nostra de La Codonyera)

Elogi del dialecte | L’esmolet.

La Comarca, columna «Viles i gents», 5 de juliol de 2013
Quan vaig estudiar disseny gràfic a l’Escola Massana, el dibuix era una de les matèries principals (tot i que hi havia qui afirmava que als dissenyadors no ens calia saber-ne, de dibuix). Vaig tenir com a professor en Ramon Noé, un tortosí tocat per la gràcia de l’art i de la pedagogia. Jo, que venia de ser «el que millor dibuixa de la classe», vaig aprendre les moltes coses que em mancaven per a fer-ho una mica correcte. La primera lliçó d’en Noé a aquell grup d’aprenents d’artista súpermoderns era que si volíem distorsionar la realitat, fins i tot si aspiràvem a l’abstracte, primer havíem d’entendre les proporcions, la llum, la realitat que volíem dibuixar. Recordo la primera esbroncada cordial: «Mira noi –em va dir posant-me una mà sobre el muscle mentre l’altra, que aguantava un ‘Ideales’, assenyalava el meu gargot– si li vols fer les cames curtes, primer has de saber dibuixar-les proporcionades. Després ja estrafaràs la figura d’esta xica [la model] de manera que quedo bé, perquè sabràs per què les hi escurces, les cames, quin és l’efecte que vols transmetre.»
Això mateix es pot aplicar a la llengua. Per a saber escriure en el propi dialecte, primer n’hem d’aprendre les normes. Avui dia, per exemple, hi ha un grup molt potent de creadors que utilitza de manera natural i desacomplexada el dialecte del seu poble o del seu barri. Sense cursives ni cometes, tal com raja. Una generació que ha tingut la sort d’aprendre EN català a l’escola. Els envejo el domini, la seguretat que comporta saber com s’escriu allò que parles a casa, sense vacil·lacions, i poder-ho aplicar a totes les facetes de la vida i el coneixement. M’imagino l’esclat creatiu si això fos possible aquí a l’Aragó, amb el català tan bell que encara s’escolta pels carrers. Somniar és gratis (i encara no ho han prohibit).

Visita dels Calatravos a Pena-roja 2013 – Programa i cartell | Calatravos (Pena-roja).

Visita dels Comanadors de Calatrava a la Vila de Pena-roja: http://calatravos.wordpress.com/
1004606_526268047422104_1782980488_n
13 de juliol de 20139.30 h. Esmorzar popular a la Taverna
10-18 h. Mostra d’Oficis Tradicionals
11 h. Activitats i Jocs Tradicionals
18 h. Pregó pels Carrers del Poble
18.30 h. Acens al Pont Xafat
19 h. Recepció dels Calatravos
19.30 h. Recepció al Rosari
20 h. Representació a la Plaça Major
22.00 h. Sopar Medieval al Pavelló
00.30 h. Bervena amb Orquestra

Esdeveniment a Facebook.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.