La Franja

D’arbres, flors, fruits i llavors… | Lo finestró del Gràcia.

Fa uns quants anys vaig escriure el poemari D’arbres, flors, fruits i llavors…, el qual ha restat sense publicar fins avui. Durant aquest estiu i posteriorment aniré publicant-lo diàriament, bé poema a poema o a parells, intercalant-los entre les notícies diverses i altres posts.

POEMARI

Tot just acabat el meu poemari Dietari en groc i amb la floreta groga de l’aromer abillant-me de fragància encara el record, em guanyà el desig de parlar dels meus arbres, del sotabosc i de flors i essències metafísiques.

El plàtan

A la tardor d’un any escruixit,
una fulla de plàtan
hi dibuixava parabòliques formes
per sobre la multitud indolent
—passavolants de l’avinguda—,
farta de llibertat no desitjada.

El ayuntamiento de Aguaviva, contra la presa de forma unánime.

El ayuntamiento de Aguaviva aprobó el sábado en pleno una moción de posicionamiento en contra de la construcción de una presa de laminación en el río Bergantes, que previamente había sido registrada por la plataforma vecinal ‘El Bergantes no se toca’. La decisión fue tomada por unanimidad de todos los concejales actualmente en el cargo, dos del PAR (Ismael García y Daniel Cuella) y tres del PSOE (Rosa Clemente, Lourdes Mir y Pablo Ciprés).

En la moción se exigía a la Confederación Hidrográfica del Ebro la paralización del proceso de tramitación del expediente del proyecto de la presa y se instaba al Ministerio de Medio Ambiente a descartar su construcción por no ser, dicen, una actuación de carácter sostenible y por vulnerar normativas europeas como la Directiva Marco del Agua y la Directiva Hábitats. También se solicitaba que se estudien alternativas con menos afecciones para el medio ambiente, como los nuevos aliviaderos de la presa de Calanda o el recrecimiento del embalse de Santolea. También se pide la creación de una mesa de trabajo con instituciones públicas y usuarios de la cuenca del Bergantes para la elaboración de un Contrato de Río. En las próximas semanas, desde la plataforma darán entrada a esta moción en otros ayuntamientos de la comarca y de la cuenca de este afluente del Guadalope.

Reuniones institucionales

Tras pedir por varios medios un encuentro con representantes de la Confederación, las demandas de ‘El Bergantes no se toca’ han sido atendidas. El próximo lunes, representantes de esta plataforma aguavivana se reunirán en la sede de la CHE para trasladar sus quejas y exigir medidas alternativas a la presa del Bergantes. Además, el martes de esa misma semana también mantendrán un encuentro con la dirección del INAGA.
Los aguavivanos ya se reunieron el pasado jueves con el Justicia de Aragón, Fernando García Vicente, y con su asesor medioambiental, Jesús Olite, para transmitirles su posición contraria al proyecto y la negativa a cualquier negociación para obtener posibles restituciones por los terrenos afectados. El Justicia se comprometió a hacer llegar su postura a la CHE, aunque no tiene competencia de mediación al tratarse de un órgano suprautonómico; y a trasladar también esta postura al Defensor del Pueblo.

Lenguas de Aragón. 25 Años de la Declaración de Mequinenza – YouTube.

Twitter / Barrull: El proper diumenge a Maials ….

El proper diumenge a Maials (Segrià) 8a Trobada de penyes Barcelonistes Lleida Sud i La Franja. Força… http://instagram.com/p/bkwv-tn5QN/

Temps de Franja, juliol-agost 2013 | Lo finestró del Gràcia.

Fa pocs dies va sortir la revista Temps de Franja, numero d’agost-setembre. Tot seguit podeu llegir l’editorial, sobre el qual alguna cosa he tingut  a veure, Us animo, a aquells que no sou subscriptors, a comprar la revista i llegir-la durant el període estival. La trobareu a:

“Hipocresia i demagògia

En aquest país que anomenem Espanya o Estat Espanyol, com vulgueu, corren temps de baixa qualitat democràtica, de descrèdit de les institucions públiques i d’esmicolament de l’Estat del benestar. No són aliens d’aquest desgavell, ben al contrari, són els primers responsables, els comportaments i actituds dels polítics —partits o persones— que senyoregen les institucions. Cal dir, així i tot, que fora de la política, ni de bon tros, no són tot flors i violes. Com en aquests moments és la dreta qui té gairebé tot el poder, també té gairebé tota la responsabilitat. Alguns exemples ens serviran per corroborar allò que afirmem. Comencem per una cosa que ens toca ben de prop. Fixeu-vos-hi en la Llei de Llengües aprovada pel PP-PAR quan al seu títol es diu que és una “llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó”. Hi hauria alguna persona, amb dos dits de front, que pogués trobar a la Llei qualsevol d’aquestes característiques, després d’una lectura per més benvolent que fos? Però si el primer que fa és negar el nom de les llengües! I que pensa el lector quan al preàmbul de la Llei es fa referència al precepte constitucional (art. 3, apartat 2) “les altres llengües espanyoles (a més del castellà) seran també oficials en les respectives comunitats autònomes” En quins articles de la Llei es regula la oficialitat de les llengües pròpies? En cap ni un. A més, l’articulat de la Llei és ple de disbarats. Tant sols una incongruència més en forma de pregunta: si la Llei diu que vol protegir i promocionar les llengües pròpies de l’Aragò, perquè no ho fa amb el castellà? No serà que pensen que el castellà no és llengua pròpia d’Aragó. No hi ha cap mena de dubte que el lector sabrà aplicar la part alíquota d’hipocresia, demagògia o mentida a cadascun dels punts que hem posat com a exemples.

Si aixequem un xic el cap i observem Aragó i tota Espanya trobarem la hipocresia, la demagògia i la mentida, a cabassos per tot arreu. Es diu que per protegir el nostre sistema de pensions hi ha que desvincular-lo del IPC, considerar l’esperança vida i augmentar el període de cotització. Ras i curt, hi ha que reduir les pensions, desprotegir-les. Per què no se’n cerquen de solucions per augmentar els ingressos? Que l’atur és el gran problema no ho dubta ningú, però que per a reduir-lo s’han de polvoritzar la legislació laboral, la qual cosa fa més fàcil l’acomiadament i la reducció de sous, és una estupiditat i una injustícia. D’on sortiran els diners per poder comprar els productes fabricats amb mà d’obra barata per mal pagada? Mireu cap als partits i altes institucions amb flagrants casos de corrupció. Hi trobeu algú que hagi dimitit recentment o que digui que ho farà si la causa va endavant? Ja sabem que el penediment no s’hi pot comprar al mercat, però almenys podrien demanar perdó. Qui més qui menys procura esbandir subtilment el seu comportament i demana transparència i noves lleis contra la corrupció. El passat, passat està i el futur trigarà en arribar, pensen.

No serà que a més de la hipocresia, la demagògia, la mentida i la manca de moral personal s’està estenen l’estupidesa com una gran taca d’oli per aquesta pell de brau i, més enllà, per tota la vella Europa? Quo vadis Espanya? Quo vadis Europa? Per xamba no s’arreglaran les coses i menys encara si els ciutadans ens convertim en uns “panxa enlaire”.

Després de les penes i els planys, per la nostra part no ens queda altra cosa que desitjar-vos un bon estiu, i també fer-vos una petició o recomanació: emporteu-vos la revista al lloc on passeu les vacances i comenteu als familiars i amics que malgrat tanta retallada i totes les actuacions ignominioses contra la nostra llengua, Temps de Franja, en català, quasi com un miracle que no seria possible sense la col·laboració de tots, surt mes rere mes. Fins setembre.”

O Concello d’Auguaviva apreba por unanimidat a moción contra l’entibo en l’Alcherez | Arredol.

Cartells / Cartelería.

(cartell per al Kodorock 2013 organitzat per la gent de la AC Casa Nostra de La Codonyera)

Elogi del dialecte | L’esmolet.

La Comarca, columna «Viles i gents», 5 de juliol de 2013
Quan vaig estudiar disseny gràfic a l’Escola Massana, el dibuix era una de les matèries principals (tot i que hi havia qui afirmava que als dissenyadors no ens calia saber-ne, de dibuix). Vaig tenir com a professor en Ramon Noé, un tortosí tocat per la gràcia de l’art i de la pedagogia. Jo, que venia de ser «el que millor dibuixa de la classe», vaig aprendre les moltes coses que em mancaven per a fer-ho una mica correcte. La primera lliçó d’en Noé a aquell grup d’aprenents d’artista súpermoderns era que si volíem distorsionar la realitat, fins i tot si aspiràvem a l’abstracte, primer havíem d’entendre les proporcions, la llum, la realitat que volíem dibuixar. Recordo la primera esbroncada cordial: «Mira noi –em va dir posant-me una mà sobre el muscle mentre l’altra, que aguantava un ‘Ideales’, assenyalava el meu gargot– si li vols fer les cames curtes, primer has de saber dibuixar-les proporcionades. Després ja estrafaràs la figura d’esta xica [la model] de manera que quedo bé, perquè sabràs per què les hi escurces, les cames, quin és l’efecte que vols transmetre.»
Això mateix es pot aplicar a la llengua. Per a saber escriure en el propi dialecte, primer n’hem d’aprendre les normes. Avui dia, per exemple, hi ha un grup molt potent de creadors que utilitza de manera natural i desacomplexada el dialecte del seu poble o del seu barri. Sense cursives ni cometes, tal com raja. Una generació que ha tingut la sort d’aprendre EN català a l’escola. Els envejo el domini, la seguretat que comporta saber com s’escriu allò que parles a casa, sense vacil·lacions, i poder-ho aplicar a totes les facetes de la vida i el coneixement. M’imagino l’esclat creatiu si això fos possible aquí a l’Aragó, amb el català tan bell que encara s’escolta pels carrers. Somniar és gratis (i encara no ho han prohibit).

Visita dels Calatravos a Pena-roja 2013 – Programa i cartell | Calatravos (Pena-roja).

13 de juliol de 20139.30 h. Esmorzar popular a la Taverna
10-18 h. Mostra d’Oficis Tradicionals
11 h. Activitats i Jocs Tradicionals
18 h. Pregó pels Carrers del Poble
18.30 h. Acens al Pont Xafat
19 h. Recepció dels Calatravos
19.30 h. Recepció al Rosari
20 h. Representació a la Plaça Major
22.00 h. Sopar Medieval al Pavelló
00.30 h. Bervena amb Orquestra

10è. aniversari de l’Institut Ramon Muntaner | Lo finestró del Gràcia.

El dia 3 de juliol es compliran 10 anys de l’acte de constitució de l’Institut Ramon Muntaner. Dintre de les celebracions d’aquest aniversari, ASCUMA hi participa el dia 6 de juliol amb una xerrada sobre la Trobada Cultural del Matarranya, a càrrec de Carles Sancho i Josep Maria Baró, a les 13:00 h.
La història de la trobada és la següent:

1ª Castell de Vall-de-roures. 27/07/1987
2ª La Freixneda. 30/07/1989.
III Lledó. 28 i 29 de juliol de 1990
IV Maella, 25 de juliol de 1992
5ª Nonasp. 24/07/1993
Mont-roig. 5 i 6 d’agost. 1995
Queretes, 3 i 4 d’agost de 1996
8ª Pena-roja, 9 i 10 d’agost de 1997
IX Torredarques, 17, 18, 19 de juliol de 1998
10na. Faió, 31 de juliol i 1 d’agost de 1999
11na. La Portellada, 4, 5 i 6 d’agost de 2000
12na. Favara, 28 i 29 de juliol de 2001
13na. Beseit, 2, 3 i 4 d’agost de 2002
2003, Trobada d’un dia a Nonasp. No hi ha cartell ni programa.
14na, La Codonyera, 6, 7 i 8 d’agost 2004
15na., Massalió, 6, 6 i 7 d’agost 2005
16na., Arenys de Lledó 4, 5 i 6 d’agost 2006
17na., Calaceit, 5 d’agost de 2997
18na., La Sorollera, 9 d’agost de 2008
19na., Pena-roja. 10 i 11 d’octubre de 2009. 25 anys Declaració de Mequinensa.
20na., Maella, 7 de novembre de 2010. 10 anys i 100 de Temps de Franja
21na., La Freixneda, 6 d’agost de 2011.
22na., Valljunquera, 11 d’agost de 2012.

Programa d’actes del 10è aniversari de l’IRMU

27è aniversari de CHUNTA a Murillo de Gàllego (una samarreta) | Lo finestró del Gràcia.

La Chunta Aragonesista va celebrar el passat dissabte a Murillo de Gállego el seu 27è aniversari en una festa reivindicativa en què el seu president, José Luis Soro, va assenyalar que si “fa 27 anys CHA era necessària, avui dia ho és fins i tot més, ja que davant de tant d’atac extern i intern cap a tot el que és nostre, cal defensar tot el que hem aconseguit i preservar-lo”. Més de 160 persones han participat en aquest acte.

Entre altres coses, Soro va indicar que en el Comitè, que també s’havia celebrat el mateix dissabte, s’havia aprovat la Declaració de l’Ainsa amb cap vot en contra i una sola abstenció. En aquest document CHA es declara insubmisa davant la Llei de Llengües que “menysprea l’aragonès i ridiculitza el català”.

Com a anècdota us comento que, com podeu veure a la foto, José Luis Soro  lluïa la samarreta “Aragó trilingüe” dissenyada per mi i que ASCUMA va vendre a la Trobada Cultural de Valljunquera, l’any passat.

El PSOE apuesta por prorizar la A-68 antes que el desdoblamiento de la N-II.

Ibáñez apuesta que se liberalice totalmente el tramo de la N-II

El grupo socialista en las Cortes de Aragón solicitó en el último pleno que el dinero del desdoblamiento del tramo de la N-II entre Alfajarín y Fraga, de alrededor de 300 millones, se destine a la construcción de la A-68 desde El Burgo de Ebro a Alcañiz.

El diputado José Ramón Ibáñez entiende que la autovía hasta el Bajo Aragón es un proyecto más económico, viable y sostenible. «Pedimos que valoren el cambio porque es una inversión económica importante. Es un tramo que no tiene tanta concentración de accidentes y sí existen problemas medioambientales en el proyecto», afirmó.

Además, Ibáñez recordó que en octubre el Ministerio de Fomento anunció que no desdoblaría este tramo porque se haría «competencia desleal» al gestor de la autopista. En este sentido, apostó porque se llegue a un acuerdo con la concesionaria para liberalizar la autopista para todos los vehículos y que sea Fomento quien se haga cargo del coste económico, al igual que ocurre en otras comunidades. «En vez de encontrarnos con diez carriles de Alfajarín a Fraga, es mejor liberalizar la autopista y que se construya la A-68 hasta Alcañiz, donde no tenemos otra conexión con Zaragoza», remarcó el también alcalde de Calanda.

Asimismo, Ibáñez también preguntó en las Cortes por si el desdoblamiento de la N-232 de Mallén a Figueruelas y el de la N-II se iba a tratar en la próxima comisión bilateral Aragón-Estado. Al respecto, el consejero de Presidencia, Roberto Bermúdez de Castro, aseguró que el desdoblamiento de ambas carreteras será un asunto prioritario en la reunión puesto que forma parte del acuerdo de gobernabilidad con el PAR. El consejero apuntó que la consignación presupuestaria para esas actuaciones depende de Fomento, por lo que hizo hincapié en que es importante que cuenten una dotación presupuestaria pero también que este dinero se ejecute.

Entra en vigor la nova llei de llengües aragonesa, que oficialitza la LAPAO – VilaWeb.

La reforma de la llei de llengües de l’Aragó, que denomina el català de la Franja com a llengua pròpia de l’Aragó oriental (LAPAO) i l’aragonès, com a LAPAPYP, és oficial des d’avui, un mes després d’haver-se publicat al Butlletí Oficial de l’Aragó (BOA). La nova llei es va aprovar a les corts aragoneses el 9 de maig amb els vots a favor del PP i el Partit Aragonès (PAR), tot i l’oposició ferma de la resta de formacions polítiques i d’entitats acadèmiques i culturals de tot el país.

La reforma de la llei de llengües de l’Aragó, doncs, entra en vigor un mes després de la publicació al BOA, el 24 de maig. Com a reforma legislativa, també va haver d’aparèixer al Butlletí Oficial espanyol, el 10 de juny. Amb l’oficialització de la llei queda derogada la que va aprovar el 22 de desembre de 2009 el govern socialista de Marcelino Iglesias sobre l’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies de l’Aragó.

El fet que la nova llei esmenti el català i l’aragonès com a LAPAO i LAPAPYP, respectivament, ha generat mostres de rebuig generalitzades des de molts àmbits. En aquest sentit, s’han aprovat mocions contràries tant en municipis de la Franja (el Campell) com de Catalunya (Lleida), i les diputacions d’Osca i de Lleida també s’hi han manifestat contra.

Al final de maig, de fet, es va fer una reunió de batlles de la Franja a Mequinesa per a consensuar un manifest conjunt i portar la llei de llengües a la justícia. Hi van participar una trentena de batlles del PSOE, la Chunta Aragonesista, el Partit Aragonès i CDF, que van renovar l’anomenada Declaració de Mequinensa en defensa del català.

Continúan las reacciones por la presa del Bergantes.

El PSOE en el Bajo Aragón considera prioritario que se agilicen las obras del recrecimiento de Santolea cuando finalice la campaña de riegos de este año, ya que, dicen, es fundamental para la regulación del Guadalope y además contribuirá a la creación de empleo. Al mismo tiempo, solicitan que se reflexione sobre la construcción de la presa del río Bergantes, alegando que puede conllevar un “grave impacto medioambiental” y que está generando una alta contestación social.

Pedro Luis Lamiel, portavoz del grupo comarcal socialista, solicita en nota de prensa que se amplíe el plazo para presentar alegaciones y que se estudien otras alternativas que garanticen la seguridad de los municipios afectados y que no tengan el impacto ambiental de la presa planteada.

Por su parte, el senador del PAR José María Fuster lamenta las críticas vertidas por algunos partidos sobre la presa de laminación y señala que es la única solución técnica, de todas las posibles, para evitar situaciones de peligro en la cuenca del Guadalope. “Se han estudiado hasta 11 soluciones técnicas diferentes para garantizar la seguridad de la presa de Calanda y se ha escogido, como no podía ser de otra manera, la que es más segura, barata y presenta menos afecciones al medio ambiente”, destaca Fuster.

El senador reitera que la obra de Aguaviva no embalsa, ni evita el paso de agua por el río Bergantes, ni altera su régimen fluvial natural y recalca que el embalsamiento se produce durante un tiempo muy limitado y sólo en caso de grandes avenidas. “La contestación social que ahora se da por parte de los afectados es comprensible y respetable, pero también lo son los argumentos que responden al interés general. El afán de algunos partidos por sacar rédito político es lo más reprochable”, añade el aragonesista.

Desde el PAR explican que durante la reciente exposición pública del Plan de Demarcación del Ebro, que ha durado 6 meses, se han presentado más de 1.600 alegaciones, pero ninguna institución, partido político –incluidos CHA, IU o PSOE-, colectivo social o particular ha presentado ninguna concreta contra la presa de Aguaviva.  “Las alternativas expuestas por IU, además de improvisadas, son contradictorias y carecen de fundamentos técnicos. Solicita al Ministerio cuantas intervenciones sean necesarias para garantizar la presa de Calanda, contradiciendo lo expresado en su propia moción, dado que el Ministerio y la CHE han realizado los correspondientes estudios y alternativas, eligiendo la más sostenible ambiental y económicamente”, explica el senador.

Fuster señala que “es preocupante que el ex – alcalde de Andorra y diputado de IU, Sr. Romero, oculte que la presa de Calanda se realizó gracias al contencioso que ganó el Sindicato Central de la Cuenca del Guadalope a ENDESA, por lo que es consecuencia directa de la construcción de la Central Térmica Teruel, que es el usuario más consuntivo de los caudales que embalsa”.

El PAR añade que el recrecimiento de Santolea no resuelve el problema de avenidas en el Bergantes, como consecuencia de la gota fría, ni es alternativa a la presa de Aguaviva, ya que no tiene como finalidad liberar espacio en la presa de Calanda. Para Fuster “decir esto es, simplemente, no conocer la planificación hidráulica, ni las necesidades de los usuarios –abastecimientos de agua de boca, regadíos y Central Térmica Teruel-“.

“Afirmar como lo ha hecho el coordinador de la CHA en el Bajo Aragón que la presa del Bergantes se evita llenando menos Calanda y que aguas abajo ya existen suficientes embalses, supone un desconocimiento profundo del territorio en el que vive y de la cuestión sobre la que habla” concluye Fuster.

Només hi ha dues coses infinites: l’univers i l’estupidesa humana | Lo finestró del Gràcia.

Einstein va dir: “Només hi ha dues coses infinites: l’univers i l’estupidesa humana. I no n’estic tan segur de la primera”. Per tant estava ben segur de la infinitud de l’estupidesa humana. Quan el PP i el PAR van aprovar la Llei de Llengües d’Aragó, en la qual s’anomena al català com a “Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental”, còmicament coneguda com a LAPAO, ens va semblar que era impossible superar aquesta estupidesa amb relació a la lingüística. Estàvem equivocats, no recordàvem la sentència de Einstein. Recentment el Partit Popular, continuant amb els seus atacs descarnats contra el català i passant-se pel forro dels pantalons qualsevol raó acadèmica, vol aprovar a les Corts Valencianes una proposició “no de llei” d’urgent tramitació per exigir a la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua el reconeixement “del valencià en la seva categoria de llengua o idioma propi dels valencians”, amb una argumentació tan còmica com delirant. Afirmen que el valencià és una evolució de l’ibèric que va tenir després aportacions fenícies, gregues i llatines. El document diu també que  “en la cultura ibèrica trobem els valencians el germen de la nostra actual, plasmada de manera fefaent en els documents arqueològics que es van descobrint: festes, costums, folklore, economia, religió, societat i llengua.”

Crec que la base de les afirmacions del document del PP l’han trobada al plom ibèric de Iàtoba (València) que encapçala aquest post. Si el mireu bé potser hi trobareu semblances interessants entre el valencià i l’iber. Hom diu que aquest plom era una inscripció d’una Falla del segle IV abans de Crist. El plom està mig fet malbé i fos per l’efecte de la Cremà. Tot i que, l’explicació es complica, perquè el tipus d’escriptura del plom de Iàtoba és quasi idèntic al d’un altre plom, del mateix segle, trobat a Ullastrell (Girona).