La Franja

23ª Trobada Cultural del Matarranya | Lo finestró del Gràcia.

Aquest any la Trobada Cultural del Matarranya tindrà lloc a Calaceit, el dissabte 21 de setembre. Podeu trobar el programa, pràcticament definitiu, aquí

Mucho más que un toque de atención desde el valle del Bergantes | Entre pàginas.

de ramonmur

“El Bergantes no es toca” | Lo finestró del Gràcia.

Més de 600 persones es van manifestar a Aiguaviva, el dissabte 10 d’agost, dia de Sant Llorenç, patró de la vila, contra el projecte de la CHE de construir una presa de laminació al riu Bergantes, enarborant pancartes: “Salvem lo nostre riu”, “No a la pressa, n’hi ha altres solucions”. La plataforma ciutadana “El Bergantes no es toca”, convocant de l’acte, ja havia demanat l’allargament del període d’informació, i també havia fet arribar a la CHE més de 3000 al·legacions contra el projecte. Representants de Chunta Aragonesista eren presents a la manifestació que va arribar fins al riu on es llegí un manifest. La plataforma contra el projecte al·lega raons socials, econòmiques i mediambientals. El Matarranya i els pobles valencians de la conca del Bergantes estan donant suport a la plataforma, la qual es sent com a David contra Goliat que són PP i PAR, el quals ocupen la majoria de les institucions. La vall del Mesquí no es mou.

La presión social o la vía judicial, única salida para parar la presa del Bergantes.

«Son proyectos que se elaboran de espaldas a la ciudadanía, de ahí que generen tanto rechazo social y más si afecta un río con un alto valor sentimental y ecológico». Estas palabras de Iñaki Belanche, presidente de la Plataforma en Defensa del Matarraña (PLADEMA), definen el sentimiento que tienen la mayor parte de los aguavivanos con respecto a la presa del Bergantes. Belanche fue uno de los participantes en una charla coloquio que organizó la plataforma ‘El Bergantes no se toca’ en la Casa de Cultura de la localidad el pasado viernes. El objetivo era dar a conocer la experiencia de otros municipios ante conflictos generados en Aragón por determinadas obras hidráulicas.

En el caso del Matarraña, el proyecto de elevación de aguas del río Matarraña al Pantano de Pena en 1997 generó un fuerte rechazo social en Beceite y Valderrobres, que provocó que los antidisturbios «tomaran» los accesos a los pueblos y a las obras durante meses. Finalmente, el conflicto, que duró casi 15 años, se saldó con la construcción de balsas laterales. «La administración hace oídos sordos a las alternativas que presentan los afectados y al final el tiempo les da la razón. Es mucho más sensato solucionar los problemas de la presa de Calanda», reiteró Belanche. 
Por esta razón, otro de los ponentes fue Valentín Cazaña, presidente de la Coordinadora de Afectados por Grandes Embalses y Trasvases (COAGRET). Cazaña expuso casos como el de Lechago o la presa del Val en Los Fayos (Zaragoza), donde se produjo un retraso de más de 10 años a la hora de cumplir las restituciones prometidas. Otro de los ejemplos que se puso de manifiesto fue el de la presa de Mularroya (Zaragoza), proyecto que fue paralizado tras una sentencia del Tribunal Supremo que detectó deficiencias de protección ambiental y que ahora ha vuelto a ser expuesto a información pública con un nuevo estudio de impacto ambiental.
«De momento el trabajo de las alegaciones ya está hecho, ahora sólo queda darle mayor difusión al problema para sumar más apoyos y plantearse llevar el caso ante los tribunales», destacó el presidente de COAGRET. Cazaña comentó que en casos como el del pantano de Santaliestra (Huesca) se consiguió que la Comisión del Agua decidiera no llevar a cabo las obras debido a la presión social y a una sentencia en la que se llegó a solicitar pena de prisión para el secretario de Estado que aprobó la obra. «Uno de los datos que puede animar a los vecinos es que Aguaviva es el pueblo con más habitantes que está inmerso en un conflicto hidráulico en Aragón, por lo que la presión social puede llegar a ser fundamental», añadió Cazaña.

Por el momento, el próximo 10 de agosto tendrá lugar una manifestación en Aguaviva que comenzará a las 18.00 en la plaza de España y terminará con un acto reivindicativo en el río.

Fotos de la cronologia.

Jornada de lectura a Bellmunt 15 d’agost | Lo finestró del Gràcia.

Jornada de lectura a Bellmunt 15 d’agost

Lincatropia i Cuestiones  Bajoaragonesas, a la VI Jornada de lectura pública de Bellmunt

La novel·la Lincantropia de Carles Terès i l’assaig Cuestiones Bajoaragonesas de José Ignacio Micolau són les obres escollides per a la VI Jornada de lectura Bellmunt que, per sisè any consecutiu tindrà lloc en aquesta localitat baix-aragonesa de la vall del Mesquí, el proper dia 15 d’agost, a partir de les 10,00 hores, al pati de la “Casa Membrado”.

Aquesta jornada de lectura està organitzada per l’Asociación Cultural, Turística y Deportiva ‘Amigos del Mezquín’ de Bellmunt, tot i que l’alma mater d’aquest any i tots els anteriors, no és altre que Ramón Mur.

Rafael Cervera, elegido nuevo alcalde de Aguaviva.

Rafael Cervera, nuevo alcalde de Aguaviva.

Tras más de un mes de incertidumbre, Aguaviva ya tiene nuevo alcalde. El aragonesista Rafael Cervera será la cabeza visible del Ayuntamiento de la localidad, tras resultar elegido el lunes en un pleno extraordinario por cuatro votos a tres. Además, junto con Cristian Constan, tomaron posesión de sus actas de concejales, quedando así cubiertas las dos vacantes dejadas tras la renuncia del anterior alcalde, Luis Bricio, y de la concejal Rosa María Castel.

El nuevo alcalde, que no quiso hacer declaraciones, es albañil de profesión y ya formó parte del Consistorio, como concejal, en anteriores legislaturas. El diputado provincial del PAR, Antonio Pérez, asegura que Rafael Cervera llega “con ganas de asumir la alcaldía y de luchar por lo mejor para su pueblo”. “Toda la experiencia que le falta la suple con ilusión y ganas de trabajar ante este contratiempo, que ha sido la dimisión de Luis Bricio y que ha llevado al partido a reorganizarse en Aguaviva”, añadió Pérez.

Desde la oposición, la portavoz del PSOE, Rosa Clemente, mostró en el pleno su deseo de que el nuevo Ayuntamiento dé estabilidad al municipio y de que Cervera luche activamente, dijo, contra la presa de laminación que la CHE ha proyectado en el río Bergantes. “Vamos a darle un voto de confianza, pero si el alcalde no está con los vecinos y no los apoya en la lucha, ahí sí que nos encontrará de frente”, destacó Clemente durante la sesión.

La Llei de Llengües al Constitucional | Lo finestró del Gràcia.

Tota l’oposició del govern d’Aragó –CHA, IU i PSOE– signaran el recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de Llengües. Sembla que també ho faran el grup del PSOE i IU al Congrés de Madrid. A més el recurs será avalat també per CIU, ERC i PNV. Possiblement es presenti el 15 d’agost.

Amb crítiques i riotes
la LAPAO i LAPAPYP
són matèria de recurs
i van camí de Madrid.

Com de vergonya no en tenen,
el PAR, el PP i molts més,
se’ls en fot la circumstància
perquè no han pensat fer res.

Qui no fa cas de la ciència
i nega la realitat,
addicte de la ignorància,
tindrà por del Tribunal?

regio7-quirze.jpg (Imatge JPEG, 1519×2036 píxels) – Escalat (43%).

Viles i gents.

Mides i cabudes (lliure interpretació) – Tomas Bosque

Lleme.- Com els de la coalició matallengües no hi tenen ni una lleme de ‘talento’ en cultura aragonesa, seguirem escrivint noms i paraules, així quan mos les vulguen prohibir del tot sabrem on trobar-les.

Dos dits, tres dits… No tindre quatre dits de front. Acerteu si penseu en los mateixos paios i paies que jo estic pensant.

Forcó.- No és lo mascle de la forca, ni lo mànec de la forcatja. Més curt 
que el pam perquè sol comprèn els dos primers dits de la mà.

Grapat.- Al meu poble zarpà i punyat. Lo que hi solen fer alguns al plat de pernil quan paga el vermut l’Ajuntament o la Cooperativa.

Remitjó.- Un cul de sac en un cabàs o dos, abans de cereal; però ara solament de verdura. Cosa de vells que encara hi van a l’hort a peu. El Bárcenas i altres patriotes s’han endut los euros a remitjons.

Quatre dies.- En quatre dies tot anirà a prendre pel sac. Els pobles del Baix Aragó s’hi quedaran més buits que lo Convent del Desiart.

Quatre gats.- Los pocs que hi quedarem al B.A. si segueix la política actual i els polítics només pensen en ells i els seus negocis. Motorland, sí; Hospital públic, no. No tenim solució.

Almosta.- En aragonès ‘alpada’. Tot lo que hi cap en les dos mans juntes. Si hi ha que agafar alguna cosa, els que tenen les mans més grans surten afavorits.

Pessic.- Un pessic d’arròs, sucre, sal, pebre…Hi ha pessics que enamoren. De moment juguem al “Piç piciganya, oli de la ganya…” que tant li agrade d’escoltar al senyor de les cartes al Director.

Eternitat.- Lo que tarden en aplegar els e-mails a alguns ajuntaments de la Franja, a poques paraules que tinguen escrites en català. Ni els obren. 

Munt.- Un munt de gent, d’olives, de problemes. Un munt de riure escoltant les entrevistes radiofòniques als inventors de llengües, com ara la LAPAO, que no convé escriure ni aprendre a escola.

Viles i gents.

Defensa del lapao ( Luis Rajadell)

El PP, el PAR i les seues comparses en la creuada contra el català d’Aragó recalquen que el terme ‘lapao’ no apareix a la nova Llei de Llengües. Ho diuen com a argument per a rebutjar este exitós acrònim. Una vegada constatada la xarlotada que han muntat amb l’eufemisme emprat per a referir-se al català parlat a la Franja, populars, aragonesistes i facaos volen esmorteir les rialles dient que la paraula ‘lapao’, que ha fet riure als filòlegs de tot arreu, no figura en el text legal.

I què, si no apareix? No se’n volen acatar de que l’acrònim, este i qualsevol altre, només és una fórmula ‘econòmica’ per acurtar una denominació formada per varies paraules. En este cas, l’acrònim està més justificat que mai quan el legislador, per a evitar que li ixqueren grans i taques roges per tota la pell, va canviar la denominació de la llengua parlada a la Franja i, en lloc de denominar-la català –mira que és senzill-, la va rebatejar com “lengua aragonesa propia del área oriental’ o, ajuntant les sigles, ‘lapao’. Els acrònims no tenen per què figurar en un text legal per a existir i estar justificats. La legislació que regula la creació dels acrònims és molt relaxada. Que hi farem! Per posar un exemple de moda a la província de Terol, el Fondo de Inversiones de Teruel no figure a cap llei com a Fite, però així el coneix tothom. O per posar un exemple global. La policia secreta del III Reich és coneguda històricament com a Gestapo, un acrònim que es va inventar un funcionari de correus alemany per ‘economitzar’ paraules. I va fer fortuna. El lapao, de moment, ha fet riure.

Viles i Gents :: La nova Llei de Llengües :: June :: 2013.

-Article publicat a La Comarca el 7 de juny del 20013-
Tinc com a llengua pròpia, que em van transmetre els meus pares, una que em permet relacionar-me amb onze milions de persones d’Aragó, Catalunya, València, les Illes i sud de França. La vaig haver aprendre a escriure als trenta anys quan vaig emigrar al Principat i que m’ha servit per a dedicar-me professionalment a la docència durant trenta-cinc anys. Ara uns polítics aragonesos, obsessivament anticatalans, em diuen que la meua llengua no és el català del Matarranya sinó la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental. I han fet una nova Llei de Llengües on diu que crearan una Acadèmia de la Llengua Aragonesa que elaborarà una gramàtica per a la nova llengua. Després vindrà la formació del professorat per a impartir la matèria, les gramàtiques i els textos didàctics, la investigació i promoció, la creació literària, la introducció en l’administració… Els polítics aragonesos del PP i PAR deien que feien una nova Llei de Llengües perquè l’anterior era inassolible en un temps de crisi, quan no calia inventar-se cap llengua perquè ja existia. Ara la nova, com podeu comprovar, els eixirà de franc.
Després de donar-li moltes voltes a la nova proposta lingüística del nostre govern aragonès, veig que no em convencen prou els seus arguments. I he decidit que prefereixo seguir parlar i escriure una llengua per a continuar relacionant-me amb onze milions de persones i no crear-me, seguint els seus propòsits, una nova frontera lingüística on no existeix. No m’interessa aprendre la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental que com a molt em serviria per a comunicar-me amb quaranta mil parlants de la nostra comunitat i que en seran molt menys perquè de ben segur que molts faran el mateix pensament que jo: continuaran parlant i escrivint en català.
Sento que els nostres governants es prenguen tantes molèsties per a tant poc profit.

Viles i Gents :: Sortir de la crisi :: June :: 2013.

Viles i Gents :: Basc i romanès :: June :: 2013.

Franja de Ponent Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça | Beseit i una mica de xirigol.

La Franja de Ponent va guanyant identitat inclòs entre els que neguen la seva existència. No tindria cap sentit donar una nom especial, a aquestes comarques del Aragó, si no tinguessin en comú la seva llengua catalana. Així es evident que si en aquests pobles es parles castellà o aragonès, La Franja no existiria. Tampoc tindria raó de ser, si aquest pobles administrativament formessin part de Catalunya. De la mateixa manera que els pobles de la franja son pobles on la seva llengua es la catalana i administrativament formen part del Aragó, les comarques de la Franja son territoris on a tots els pobles que la formen parlen català, això passa a les comarques del Matarranya, Baix Cinca, La Llitera i Ribagorça. Malauradament la recent divisió comarcal del Aragó ha deixat fora de les seves comarques naturals alguns pobles. La llista de pobles de la Franja i les seves comarques oficials (que no naturals) es la següent: