La Franja

‘El Bergantes no es toca’ rep suport dels Ports | Comarques Nord.

La plataforma veïnal ‘El Bergantes no es toca’ s’ha reunit a Morella amb regidors de la comarca dels Ports, territori en el qual el riu té el seu naixement i gran part del seu llit. A la cita van estar presents alcaldes i regidors de municipis com Morella, Forcall, Cinctorres, Vallibona, La Mata o la Pobla, així com també diversos representants de l’ajuntament d’Aiguaviva.Els edils donaven suport a la tasca que està desenvolupant el grup contra la presa.

Els membres de la plataforma van explicar la seUa intenció de presentar una moció als plens dels diferents municipis perquè puguin expressar el seu rebuig a la presa d’Aguaviva, així com també traslladar este acord a totes les administracions implicades. Un altre dels punts que es va tractar en la reunió va ser la possible creació d’una Taula del Bergantes o un Contracte de riu com a eina de gestió i participació per millorar o conservar el riu a través d’una sèrie d’accions concertades per tots els usuaris i per les administracions públiques corresponents.

La plataforma va exposar que entén les reivindicacions de les poblacions que, des de fa anys, reclamen basses laterals per a reg, més sostenibles mediambientalment. Segons els veïns, estes basses servirien per millorar les condicions del sector agrícola-ramader de la comarca dels Ports, sempre mantenint el pertinent cabal ecològic, a més d’aconseguir un benefici per als habitants d’aquesta comarca.

CHA e IU solicitarán en las Cortes la retirada del proyecto de la presa del Bergantes.

Chunta Aragonesista e Izquierda Unida solicitarán hoy en las Cortes que sea descartado el proyecto de construcción del embalse del río Bergantes en el término de Aguaviva, en el Bajo Aragón. Por parte de CHA, el diputado Joaquín Palacín presentará una proposición no de ley en la Comisión de Agricultura, Ganadería y Medio Ambiente, a pesar de que una propuesta de resolución idéntica del grupo parlamentario fue rechazada por PP y PAR el pasado julio en el Debate sobre el Estado de la Comunidad.

Este movimiento coincide con el informe emitido por el INAGA, en el que da su visto bueno al proyecto con algunas condiciones.

El Consello Nazional de CHA ya acordó en junio oponerse a esta obra y ha presentado alegaciones y puesto en conocimiento de la Comisión Europea sus consecuencias negativas de esta obra y su incompatibilidad compatible con la existencia del LIC “Río Bergantes” y con la legislación de la Unión Europea, especialmente la Directiva 92/43/CEE del Consejo, de 21 de mayo de 1992, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres.”La subcuenca del río Guadalope ya es la más regulada en la Cuenca del Ebro, por lo que ésta es una obra innecesaria, en un río, el Bergantes, con un excelente estado de conservación y una gran variedad de flora y fauna”, afirmó Joaquín Palacín.

Por su parte, el diputado de IU Luis Ángel Romero señaló que: “es necesario que el Gobierno de Aragón se oponga al proyecto de construcción del embalse del río Bergantes y exija al Ejecutivo central la paralización inmediata”. Al igual que CHA, hoy presentarán una  Proposición no de Ley relativa a la presa de Aguaviva en el río Bergantes, proyecto al que Izquierda Unida se opone frontalmente.

“El proyecto está generando una gran contestación social en la comarca fundamentalmente por las afecciones al territorio y por el consecuente impacto ambiental que tendría”, explica Romero. Advirtió además  que en tiempos de “graves recortes presupuestarios” y con importantes obras en la provincia de Teruel que son ampliamente demandadas y que se encuentran paralizadas, “no se debe iniciar la tramitación de una obra que lleva décadas dormida en los cajones de la Administración, décadas en las que la ausencia de seguridad en la presa de Calanda no ha sido un problema para la Confederación Hidrográfica del Ebro”.

Romero entiende que el proyecto no es una actuación de carácter sostenible porque “incumple los principios básicos de sostenibilidad”. “Es inviable económicamente a raíz de la coyuntura de crisis en la que estamos inmersos, socialmente por la contestación de la ciudadanía de los núcleos de población afectados y medioambientalmente por las afecciones innecesarias que causará al entorno natural”. Por este motivo, IU reclama al Gobierno aragonés que solicite al ministerio de Medio Ambiente descartar el proyecto y realice cuantas intervenciones de mejora en la seguridad de la presa de Calanda sean necesarias para garantizar la absoluta tranquilidad de los habitantes de las comarcas por donde discurre el río Guadalope y sus afluentes.

Además, IU reclama actuaciones sostenibles para evitar la existencia de avenidas que pudieran producir cualquier tipo de daños sobre los bienes y las personas aguas abajo de la misma, en tanto en cuanto no sean ejecutadas las intervenciones de mejora de seguridad de la presa de Calanda.

Cabe recordar que el pasado 18 de mayo se publicó en el Boletín Oficial del Estado el anuncio de la Confederación Hidrográfica del Ebro sobre información pública del proyecto de la presa de Aguaviva en el río Bergantes, cuya finalidad principal es garantizar la seguridad del embalse de Calanda. Las principales actuaciones que comprende el proyecto son el desvío del río, que consta de una ataguía de 18 metros de altura y de un canal de derivación de 234 metros de longitud, y la presa de Aguaviva, con una longitud de coronación de 474,2 metros y una altura sobre cimientos de 67,67 metros.

El Bergantes no se toca recoge apoyos en Morella.

El Gobierno central apuesta por la presa del Bergantes y adjudica 10 millones de euros para Santolea.

23ª Trobada Cultural del Matarranya

Calaceit, dissabte 21 de setembre de 2013

PROGRAMA D’ACTES

Dissabte 21

11:15 Saló de Plens de l’Ajuntament.

Benvinguda institucional i parlament de l’Alcalde de Calaceit, Sr.      José María Salsech Mestre i del  Regidor de Cultura Sr. José Manuel    Anguera Niella.

Presentació de l’ASCUMA i de la 23a Trobada Cultural del        Matarranya per part del President, Sr. Josep Maria Baró Pujés.

         Salutació del President de la Comarca del Matarranya, Sr. Francisco Esteve Lombarte.

Intervenció del Director General de Patrimonio Cultural del Gobierno de Aragón, Sr. Javier Callizo Soneiro.

11:00 Activitat infantil a la Plaça Major.

12:00 Saló de Plens de l’Ajuntament.

–         Breu presentació de la ‘Visita als enterraments ibèrics de Queretes, Arenys i Lledó’. Desplaçament a la zona de la Pedrafita, on hi haurà una visita guiada a càrrec de Juan Luis Camps.

També se celebra la II Jornada sobre Llengua i Societat a les Terres de Parla Catalana, de la qual trobareu tota la informació a la web:  http://www.gencat.cat/llengua/jornadallenguaisocietat

15:00         Dinar de germanor a la Fonda Alcalà. Preu del dinar, 20 €.

Reserva als telèfons 978 85 15 21-628 69 77 51 abans del 15 de          setembre.

17:00 Teatre La Germandat.

-Conferència del Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sr. Ferran Mascarell i Canalda (II Jornada sobre Llengua i Societat a les Terres de Parla Catalana)

18:00 Teatre La Germandat.

-Diàleg sobre 30 anys de democràcia i llengües a l’Aragó (II Jornada sobre Llengua i Societat a les Terres de Parla Catalana)

19:30 Cloenda i actuació artística.

Organitza:

Associació Cultural del Matarranya

Col·laboren:

Ajuntament de Calaceit, Comarca del Matarranya, Institut Ramon Muntaner

El Gobierno defiende la presa del Bergantes y le piden más consenso – Aragón – El Periódico de Aragón.

El ministro de Medio Ambiente defendió la necesidad de construir un embalse en el río Bergantes, a su paso por Aguaviva, por motivos de seguridad “y utilidad social” ante posibles avenidas que no puede asumir la presa de Calanda. Así lo aseguró, aunque se comprometió ante las demandas de los partidos a buscar consenso en la zona, donde este embalse suscita un amplísimo rechazo social y el firme rechazo de partidos como PSOE, CHA o IU. El propio PAR, cuyo portavoz Alfredo Boné le recordó a Arias Cañete el artículo del Estatuto que obliga a los poderes públicos a oponerse a cualquier trasvase, considera que esta obra (no incluida en el Pacto del Agua) debería debatirse en la Comisión del Agua. El portavoz del PSOE, Javier Sada, reclamó que explique “los motivos” por los que se construye la presa y busque el consenso. Los portavoces de CHA e IU, Joaquín Palacín y Miguel Aso, respectivamente, mostraron su firme rechazo.

Viles i Gents :: Antonio Machado :: August :: 2013.

El ‘Bergantes no se toca’ aprovecha la fiesta de las alfombras para protestar contra la presa.

Aiguaiva: catifes reivindicatives | Lo finestró del Gràcia.

(Fotografia de La Comarca)

Aprofitant la tradicional mostra de catifes, festivitat de Sant Agustí —28 d’agost—, la plataforma “Lo Bergantes no se toque” d’Aiguaiva, va demostrar una vegada més que gairebé tota la vila està en contra de l’embasament o presa de laminació que la “Confederación Hidrogràfica del Ebro” vol construir al riu Bergantes. A les escales de la Plaça, un nombrós grup de persones segudes van corejar eslògans en castellà: “Lo Bergantes no se toque”, “Riu sí, presa no”, “No ens miris, uneix-te”A una gran inscripció es podia llegir “Aigua, patrimoni, natura, llegat, fauna, aigua, flora i vida”. A les entrades de la Plaça hi havia catifes de serradures de colors —com totes—, però amb inscripcions, aquesta vegada sí, en català: “No me tocos lo riu” i “Salven lo nostre riu”. Entre altres coses, el portaveu de la plataforma, Aitor Clemente, manifestà que volen crear un fons fotogràfic per a utilitzar-lo en exposicions i en possibles edicions gràfiques.

 (Fotografia del Diario de Teruel)

La darrera trobada de lectura publica a Bellmunt | Entre pàginas.

de ramonmur

El pou de Santa Mònica | Lo finestró del Gràcia.

Una tarda de principis d’agost vam anar des de la Codonyera a refrescar-nos una mica, sota l’ombra arrodonida dels pins i de la allargassada dels alts xiprers, del Santuari de Santa Mònica de Fòrnols. Les informacions turístiques solen descriure el paratge i els edificis així: “El Santuari de Montserrate està enclavat a la part alta d’una vall que acaba als peus del nucli urbà de Fórnols. Es tracta d’un conjunt de construccions entre les quals es troben l’església, el claustre i diverses dependències al seu voltant i un pou.
L’església es troba situada a l’extrem nord-oest del conjunt, presenta una sola nau amb capella adossada al mur nord, el temple s’obre al flanc nord del claustre del qual es conserven els flancs sud i part de l’est, oest i nord, en l’extrem nord-est es conserven la casa del mitger, a la qual s’accedeix des del pati…”

De la visita que vam fer, vull destacar només el pou, que es troba en un estat de mitja ruïna, la qual cosa potser el fa més interessant encara, per la seua estètica, el verdor vegetal superficial de l’aigua  i l’espectacularitat de les teranyines que pengen de les parets.  Com a mostra vaig fer unes fotografies. Només en penjo una d’un alt xiprer viu, una altra d’un alt xiprer mort i les del pou, més espectaculars.

(No oblideu de clicar sobre les fotos per veure-les millor)

Belmonte, municipio bilingüe y multicultural.

Las lecturas se realizaron en el estudio de la Casa Membrado

Con el objetivo de reivindicar la cultura, el patrimonio y las lenguas locales, Belmonte de San José ha organizado por sexta ocasión sus Jornadas de Lectura en la Casa Pío Membrado. En esta edición, las obras seleccionadas han sido ‘Lincantropía’ de Carles Terès y el ensayo sobre ‘Cuestiones bajoaragonesas’ de José Ignacio Micolau. Las lecturas se realizaron en catalán y español respectivamente, con lo que Belmonte quiere reivindicar su carácter bilingüe y multicultural.

La cita tuvo lugar el domingo y reunió a una treintena de asistentes en el hogar natal del regeneracionista belmontino Además, fueron unas 15 personas las que se animaron a leer un fragmento de las dos obras seleccionadas desde el atril del estudio.
Concretamente, ‘Licantropía’ obtuvo en 2011 el premio Guillem Nicolau del Gobierno de Aragón a la mejor obra aragonesa escrita en catalán. Para Terès, su autor, este tipo de actos, más allá de reivindicar la lengua del Mezquín, pone en valor el territorio. Al tratarse de una novela, se seleccionó una serie de capítulos. Entre ellos el primero, que narra la historia de un misionero en el siglo XVIII y las circunstancias que le suceden cuando intenta evangelizar una zona montañosa. «Puede funcionar como un capítulo independiente y tiene la particularidad de enganchar a los lectores», explicó Terès. Por ahora, ‘Licantropía’ ha agotado su primera edición y está a punto de vender la segunda tirada. Su autor explicó que ya se piensa en la tercera e incluso en su traducción al español.

Pensando en el Bajo Aragón
Por su parte, ‘Cuestiones bajoaragonesas’ fue publicado en 2009 por el Centro de Estudios Bajoaragoneses (CESBA), organismo dependiente del Instituto de Estudios Turolenses con colaboración de la Comarca del Bajo Aragón. Es un libro cuyo autor, José Ignacio Micolau, reflexiona sobre distintas aspectos relacionados con la historia y el presente de la comarca bajoaragonesa. En unos casos se trata de artículos publicados en diversos medios de comunicación y en otros de nuevas reflexiones incluidas por Micolau en su libro.
La organización es esta jornada recayó sobre la Asociación Cultural, Turística y Deportiva ‘Amigos del Mezquín’ de Belmonte de San José. Nació en 2008 para conmemorar el centenario de la publicación de la principal obra de Pío Membrado: ‘El porvenir de mi pueblo’. Desde entonces, los recorridos por el paisaje, el patrimonio y la cultura bajoaragoneses a través de la lectura han contribuido al crecimiento de esta cita cultural.

Centenari del bar “La Plaza” de la Codonyera | Lo finestró del Gràcia.

He traduït al català de la Codonyera un escrit que m’ha enviat Javier Pallarès Bonfil, on explica la història entranyable del bar “La Plaza” de la Codonyera, fundat pel seu besavi, Vicent Sanz, lo tio Jota, recordant que el bar, aquest any, ha complert els cent anys. Algunes coses de les que parla, jo les he viscudes i les recordo prou bé. Recordo les primeres gasoses de boleta de vidre que vaig prendre al bar, els primers vermuts y copes d’anís. Recordo també quan feien sessions de cine a la planta baixa, quan lo tio Elías omplia els sifons, protegit amb una careta. I ja més properament, quants dinars haurem fet al restaurant del bar de “La Plaza” la meua família per l’estiu? Quants pastissos de l’Alicia…? Que us podria dir del txirigol de la tia Rogelia! Quantes vegades ens hem xuclat els dits amb els plats del Juanjo, els caps de setmana?… M’agradaria que aquets cent anys fossin només els primers.

Les fotografies les he tretes dels llibres de Miguel Sanz i José Ramón Molins, La Codoñera en su historia.

 ”Lo bar “La Plaza” cumplix 100 anys.

                                                                                                                                                                                       Javier Pallarés Bonfil.

Ni uno més, ni uno menos, són los que ha complit, este 2013, lo bar “La Plaza” de la Codonyera, un bar que va empeçar anomenant-se Bar-Barberia i, posteriorment Cafè-Bar hasta desembocar en el seu nom actual quan ma mare, l’Alicia, va pendre lo relleu de son pare, lo meu aguelo Elias.

L’estableciment fundat pel meu bisaguelo Vicent Sanz ha set testigo mut dels aconteciments polítics i econòmics més importants del siglo XX i de lo que duguem del present. Des de la Gran Guiarra del 1914 a la Guiarra Mundial del 1940, passant pels propis de la vida espanyola com va ser la monarquia d’Alfonso XIII; la dictadura del General Primo de Rivera; la proclamació de la II República Espanyola, lo 1931; la Guiarra Civil, que encara que va dividir lo lloc en dos, la Barberia-Bar va seguir sent lo punt de trobada d’unos i altres; la dictadura del General Franco i la coronació del rei Juan Carlos de Borbó que va culminar en la instauració al nostre país del sistema democràtic actual. Tots los partits de l’arc parlamentari s’han citat al bar “La Plaza” per celebrar la victòria o comentar la derrota segon los anave a les urnes. Fet que posa de relleu lo que ha significat i lo que significa pels vecinos de la Codoñera lo bar “La Plaza”.

Comentat l’entorn en què se movie lo bar passo a narrar l’origen del mateix. Corrie l’any 1912 quan Vicent Sanz Gazulla se va casar en la Quitèria Paricio Celma. Un any después, al 1913, compren dos cases que limiten una amb l’altra i de les dos ne fan una. A la planta baixa instal·len la barberia i a la superior lo bar. Los dies de festa la barberia se convertie en un saló de ball pels joves, mentre que el bar passave ixe dia a ser un puesto per la gent gran del lloc.

En el transcurs del temps lo Vicent Sanz, patriarca de la saga, se jubile i se fa càrrec del bar lo seu fill Manuel que va estar duguent-lo quatre anys. Pren lo relleu al 1952 la filla de Vicent Sanz, Rogelia Sanz Paricio i el seu home Elias Bonfil Funes, és dir, els meus aguelos, ajudats per la seua filla Alicia, la meua mare, que tenie en aquells moments 12 anys. A la mort de son pare, lo 1975, ma mare, casada ja en mon pare Francisco Pallarés Pallarés, va assumir les riendes del negoci. Un negoci que s’havia vist ampliat a finals dels anys 50 per la instal·lació d’un locutori per al lloc per part de Teléfonica al pis superior, i aixina l’ús del bar va quedar reducit a la part inferior, en ma mare al frente del bar; allí se va instal·lar tamé l’Estanc que a dia de vui seguix funcionant. Lo negoci se va ampliar en la posada en marxa de la primera Casa Rural de la Codonyera. Han passat los anys i ma mare està jubilà i sic jo lo que duc l’estableciment en l’ajuda ocasional dels meus germans la Elisa i l’Alberto, així com el meu cunyat, cuiner de professió, que ha revolucionat la nostra cuina menuda. En este impàs s’ha mort la meua aguela, la tia Rogelia, com se la coneixie al meu lloc. La popularitat del bar La Plaça per la comarca ha fet que moltes colles d’amics, com una de la Ginebrosa, celebren cada any un dinar, com també grups d’aficionats al ciclisme que fan realidat lo ditxo aquell de “parada i fonda” per a degustar los  plats que prepare ma mare, de la qual són famosos, entre los comensals, los “aus estrelats de l’Alicia” i lo pastel de la casa.

Vull  comentar tamé que durant molts anys los fins de setmana i festius, lo bar se convertie en un “casino menudet” a on, pràcticament la majoria dels hòmens del lloc, s’aparellaven  per a les partides de guinyot tan populars en esta part del Baix Aragó.

I res més, només donar les gràcies a tots los vecinos i als seus antepassats per haver fet possible que lo bar “La Plaza” complixque  los seus primers cent anys.”

Nonacionalistes vs. «aldeanos» | L’ esmolet.

La Comarca, columna «Viles i gents», 16 d’agost de 2013
Què és un nonacionalista? L’etimologia no enganya: algú que no se sent adscrit sentimentalment a cap nació o que no té l’impuls de defensar-la. Vist així, un nonacionalista autèntic seria una mena de camaleó, un Zèlig woodyallenesc que s’adaptaria a les identitats que va trobant-se en el seu periple vital. Com molts emigrants europeus als Estats Units, que fins i tot es canviaven el nom i renunciaven al seu idioma a per a semblar més americans. Tanmateix, a les nostres Espanyes, el mot canvia de significat radicalment. El nonacionalista espanyol (generalment monolingüe castellà per naixement o vocació) no se li posa gaire bé la puixança i prestigi que algunes llengües no castellanes han adquirit a Espanya des que hi ha democràcia. Per a resoldre aquest dilema moral, titlla d’«aldeano» aquell que s’entossudeix a emprar el propi idioma en tots els àmbits de la vida (oficial, acadèmic, etc.). La paradoxa més gran ve del fet que aquests menystinguts «aldeanos», a diferència de molts nonacionalistes, dominen perfectament les dues llengües, la pròpia i la castellana. Els amics de l’altra banda de l’Algars que estiuegen entre nosaltres, es queden parats de veure el tracte que rep la nostra llengua per part del govern autonòmic aragonès. «Que no pagueu els mateixos impostos, vosaltres?» ens interroguen. De fet, n’hi ha uns quants que comencen a qüestionar-se la conveniència de seguir sufragant un estat que, diuen, només posa pals a les rodes al desenvolupament de la seua cultura, entre altres coses. En les tertúlies que, inevitablement, sorgeixen sobre aquest tema, els aragonesos ens anem quedant sense arguments per a convèncer-los del contrari. I més ara que diuen que parlem LAPAO i ens costa de fer-nos entendre. Sempre queda el recurs de xerrar de futbol o de si enguany trobarem bolets perquè ha plogut quan calia.