La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: MesquíEntrevista a El Temps: “Franja insultada” | Xarxes socials i llengües.
Entrevista a El Temps: “Franja insultada” 15 octubre 15UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.
Tags: el temps, Franja
trackback , edit post
Fa unes setmanes, també en plena efervescència de la II Llei de Llengües d’Aragó, vam estar conversant amb els periodistes de El Temps. Ens vam trobar amb ells a Fraga, aprofitant l’últim treball de camp que ham fet als alumnes de diferents poblacions de la Franja. Hem fet seguiment de la resocialització dels alumnes des que estaven a 6è de primària fins ara que acaben les FP i batxillerats. En tot cas, tos deixo l’excel·lent reportatge que va fer El Temps, amb múltiples veus del territori (pdf).
El dia que l’Arquebisbe parlà en la llengua dels feligresos | L’ esmolet.
Quan l’Arquebisbe Ureña va entrar a l’església de Sant Bernat entre aplaudiments, va donar les gràcies en català. Me’n vaig alegrar, tot i que m’imaginava que seria un ‘bon dia’ tipus Bruce Springsteen, és a dir, per a quedar bé amb la parròquia (i mai millor dit). De tota manera, ja era molt, vist el menyspreu de l’Església aragonesa cap a les llengües pròpies —res a veure amb els missioners, tan amatents a aprendre idiomes remots. En ser davant l’altar, però, vet aquí que fa el discurs de benvinguda també en català. Dic ‘en català’ perquè és com ell el va designar (res de valencià o d’altres denominacions menys honorables) esmentant l’alegria que li produïa poder-lo usar en aquella part de l’arxidiòcesi. Em va envair una eufòria que, ensopit com sóc, no sol produir-me la festa major. L’Arquebisbe va explicar-nos que procedeix d’un poble d’Alacant, i per això compartia la llengua catalana amb els seus feligresos. Va celebrar la litúrgia en castellà, tret de quan va baixar a donar-nos la pau a gairebé tots els parroquians, que deia «la pau sigue amb tu» amb un somriure ample. Al final de la celebració va fer un altre parlament en català, aquesta vegada sobre els seus orígens rurals. No vaig poder evitar d’espiar de reüll els altres assistents i imaginar la seua estupefacció en veure la màxima autoritat de l’arxidiòcesi usant l’idioma de casa en acte i lloc tant solemne.
Mireu si n’estem, d’avesats a tanta garrotada, que anomenar les coses pel seu nom i usar la llengua dels feligresos es converteix en un acte extraordinari. Però, què voleu que hi faça: em vaig emocionar. Dels vint anys que duc a Aragó, a missa hi he sentit tots els accents del castellà, però mai (tret del dia del meu casament, amb capellà dut des d’Horta), la llengua dels matarranyencs. Algú em comenta sotto voce, que el papa Francesc hi té alguna cosa a veure.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 11, setembre-octubre 2013
La Comarca, columna «Viles i gents», 4 d’octubre de 2013
Moviment Franjolí per la Llengua: “LAPAOTROPIA”, l’altra cara del LAPAO, per Carles Terès.
La Comisión Bilateral pretende acelerar el desdoblamiento de la N-232 y las balsas del Matarraña
oct. 3La Comisión Bilateral pretende acelerar el desdoblamiento de la N-232 y las balsas del Matarraña.
El desdoblamiento de la N-232 en algunos de sus tramos y las balsas del Matarraña son las cuestiones que ayer se trataron en la Comisión Bilateral Aragón – Estado y que afectan al territorio. El portavoz de la Comisión, José Ángel Biel destacó que se realizará una encomienda de gestión para acelerar el desdoblamiento de la N-232 pero únicamente en el tramo Mallén-Figueruelas, y no en el que va de Azaila a Morella.
La Comisión Bilateral Aragón-Estado acordó iniciar las gestiones de una nueva fórmula de gestión que acelere el desdoblamiento de la N-232. El acuerdo, indica la voluntad de ambas Administraciones de llevar a cabo las actuaciones precisas para desdoblar esta carretera transformándola en la autovía A-68 en los tramos Figueruelas-Gallur y Gallur-Mallén. Así, Fomento y el Ejecutivo autónomo han decidido avanzar en la definición de proyecto, las actuaciones y el análisis de las distintas fórmulas de gestión entre las que se contempla la encomienda de gestión, tal y como estable el artículo 88 del Estatuto de Autonomía de Aragón que según el co-presidente de la Comisión Bilateral, José Angel Biel, posibilita que “obras de interés general puedan ser ejecutadas por el Gobierno de Aragón y financiadas por el Gobierno de España”.
Balsas laterales del Matarraña
En el encuentro se ha consideró declarar Obras de Interés General la balsa de Monroyo y los embalses de Comellares y Peñarroya de Tastavins, ubicados en la Comarca del Matarraña. El objetivo, regular hasta 3 Hm3 en la cuenca alta del río Tastavins, lo que permitirá abastecimientos, almacenamiento de agua disponible para su uso contra incendios, garantizar regadíos y facilitar el desarrollo ganadero para favorecer el empleo y el arraigo en la zona de influencia. Con el fin de llevar a cabo las actuaciones necesarias, el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente y la DGA han pactado colaborar de manera conjunta en la definición de los proyectos y actuaciones así como a analizar las distintas fórmulas de gestión. Todo ello, con el objetivo de agilizar la ejecución de estas obras.
Además de Biel, La vicepresidenta del Gobierno de España, Soraya Sáenz de Santamaría, participaron en el encuentro los consejeros de Hacienda y Administración Pública, José Luis Saz, y de Agricultura, Ganadería y Medio Ambiente, Modesto Lobón, el director general de Desarrollo Estatutario del Ejecutivo, José María Bescós, y el vocal de la Comisión, Manuel Pizarro.
Admitido a trámite el recurso de inconstitucionalidad contra la ley de lenguas de Aragón.
El recurso estuvo impulsado por CHA con el apoyo de IU-Aragón y de los diputados aragoneses del PSOE.
El Tribunal Constitucional ha admitido a trámite el recurso de inconstitucionalidad contra la ley de lenguas. Este recurso estuvo impulsado por CHA con el apoyo de IU-Aragón y de los diputados aragoneses del PSOE.
Chesus Yuste, promotor del recurso, considera que “la admisión a trámite es un éxito de la oposición y un varapalo serio al actual Gobierno de Aragón. Sin duda, es una buena noticia para el patrimonio lingüístico aragonés, que se encuentra en peligro con la norma destructiva e inculta impulsada por el PP-PAR”. Yuste ha felicitado al equipo jurídico encabezado por el catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad de Zaragoza Ángel Garcés y les ha agradecido el excelente trabajo realizado, que ha pasado con éxito la criba inicial del Tribunal Constitucional.
El Diputado aragonesista recuerda que esta ley de lenguas del PP-PAR vulnera la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias, un Tratado europeo ratificado por el Gobierno estatal en la época de Aznar. Este incumplimiento se observa en diferentes partes de la Ley “desde el momento en el que ni se atreven a llamar por su nombre al aragonés y al catalán”.
Chesús Yuste ha añadido que “nos preocupa especialmente la situación en la que queda el aragonés con la Ley. El catalán seguirá contado con protección en otras Comunidades Autónomas, pero esta Ley podría significar que se abandone el aragonés a su suerte y condenarlo a desaparecer en una generación”.
23ª Trobada Cultural d’Ascuma a Calaceit | Lo finestró del Gràcia.
Al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit va començar, a les 11,15 h del passat 21 de setembre, la 23ª Trobada Cultural del Matarranya. Obrí l’acte l’alcalde de Calaceit, José María Salsech, per donar la benvinguda als assistents. Després de la presentació de la jornada i de l’associació per part del president d’ASCUMA, prengué la paraula el president de la comarca, Francisco Esteve. Tant l’alcalde com el president de la comarca mostraren el seu desig d’obrir tant les portes de l’Ajuntament com de la comarca per a la celebració d’aquests tipus d’actes culturals i en defensa de la llengua. En parlar la directora de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, la Trobada Cultural va prendre un doble camí: mentre un nombrós grup de persones es desplaçaren a visitar els enterraments ibèrics a la zona de la Pedrafita (Queretes, Arenys i Lledó) guiats per Juan Luis Camps, al Saló de Plens s’hi inicià la “II Jornada sobre Llengua i Societat a les Terres de Parla Catalana”, organitzada per la Generalitat de Catalunya, amb representants de gairebé totes les terres de parla catalana, i que obrí la directora general de Política Lingüística i coordinà i moderà M. Àngel Pradilla. Andreu Domingo va fer un balanç i una perspectiva demogràfica dels territoris de llengua catalana i de la seua complicació demoscòpica. Montserrat Martínez va parlar de la revisió metodològica de les enquestes amb dades lingüístiques 2000-2010. Natxo Sorolla va fer una documentada presentació dels coneixements i usos del català en el diferents territoris —L’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, La Franja, Illes Balears i Comunitat Valenciana. I es va tancar la sessió matinal amb la intervenció de Joaquin Torres sobre la qüestió de la transmissió lingüística i el seu futur. Amb unes quantes intervencions del públic, com afegitó, s’arrodoniren els actes.
Al dinar de germanor ens trobarem una vuitantena de persones entre els socis d’ASCUMA i els assistents i intervinents de la “II Jornada sobre la Llengua i Societat”.
A les 17 hores, al Teatre de la Germandat, després d’una amena i instructiva intervenció de Ramon Sistac, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sr. Ferran Mascarell, va fer una interessant conferència, “El català una llengua de futur, una llengua de tots”. Si alguna cosa s’hauria de destacar de les seues paraules seria aquesta: “El català necessita instruments d’estat” i “Espanya no ha sabut ser un estat plurilingüe al llarg del temps”
No cal dir que l’èxit de públic i la plena cordialitat van ser les característiques principals de tota la jornada i tots els actes. El més trist i inexplicable —o pot ser no tant— va ser la no presència de cap representant del govern aragonès, malgrat haver-hi estat invitats reiteradament.
Amb la brillant i emotiva actuació de la calacitana, “Rakel”, amb el seu germà Sergio a la guitarra—força aplaudits—, la jornada va arribar al seu final.
